.
Sintonia de Tertúlia obrim ara un habitual espai de mitja hora habitualment
per repassar diferents qüestions d'actualitat.
Avui, com aquests dies, segurament les qüestions polítiques,
la formació i la gestació del nou govern a la Generalitat de Catalunya,
de ben segur que ocuparà un bon espai d'aquest temps de conversa.
Temps de conversa, temps d'opinió, que avui mantindrem amb quatre convidats.
D'una banda, saludem el vicepresident de la Societat d'Estudis Económics,
el senyor Joan Masora, Joan Monti Bonara.
Molt bon dia.
Ens acompanya també la companya periodista del Punt, la Montse Cartanyà.
Montse, també benvinguda.
Un altre periodista i professora de la Universitat d'Urbire Virgili,
la Nani Rodríguez. Nani, què tal?
Bon dia, bona hora.
I també ens acompanya l'inspector d'ensenyament, en Rafa Muñoz.
Rafa, què tal com estem?
Hola, bon dia.
Doncs parlem de política, si els sembla.
Suposo que alguns de vosaltres, com per exemple la Montse,
per qüestions de feina, en deu parlar fins i tot més del que és habitual.
Ahir es va sanificar, en certa manera, la gestació d'aquest govern,
amb aquest acte, al Parlament de Catalunya,
aquesta foto que, òbviament, avui recullen tots els diaris,
tots els rotatius, en parlen totes les televisions.
José Montilla va aparèixer per primera vegada després de les eleccions.
Avui ja comença a donar fins i tot les primeres entrevistes.
No sé com han viscut tot aquesta setmana, encara no ni una setmana.
Es creien realment que després de quatre dies ja hi hauria govern?
Ja se sabria quina seria la composició del govern, Joan, per exemple?
Sí, a veure, no sé, són moltes coses per començar, no sé ben bé,
per quin indret, no?
No era d'esperar que quatre dies de les eleccions tinguessin govern,
perquè, entre altres coses, doncs, bueno, també, doncs,
jo des que tinc, no sé, maduresa democràtica,
i he entès que ho he sentit, ho he llegit en algun lloc,
que, bueno, es forma primer que tot el Parlament,
el president del Parlament encarrega l'elaboració
i la confecció d'un govern a la força més votada,
i a partir d'aquí se desenvolupa, diguéssim, tot una estèrie d'allò, no?
Vull dir, no sé,
entenc que aquest govern, que es diu d'entesa,
i això ens diria el representant de Ciutats per la Ciutadania,
d'entendimiento, no?
És un entendimiento, potser, molt particular, no?
En la qual s'han entès enseguida per formar, doncs, aquest govern
i saltar-se fins i tot les formes i les maneres.
Sempre es diu que, bueno, la democràcia és la cosa aquesta
que engloba o fa de paraigües per perdonar-ho tot, no?
La societat d'avui en dia, doncs, bueno, ha d'admetre
aquestes trampes legals, potser no és la paraula adequada, no?
Però, doncs, perquè la força més votada no sigui la que governi
i permeti, doncs, bueno, doncs, els perdedors, diguéssim, governar.
Tot i això, doncs, clar, es trobem que la societat
ha d'admetre aquestes maneres i ens trobem en el que ens trobem.
Però sempre, clar, comencem malament.
I unes segones oportunitats, sempre s'ha dit que són dolentes,
però en aquest cas Catalunya no està per tindre segones oportunitats.
Catalunya ja porta tres anys de desgovern,
sobretot l'últim any i mig només ha estat pendent de l'Estatut.
Els mateixos, bueno, però s'ha de desenvolupar
per part d'una força que va primer demanar el vot negatiu
i després l'abstenció.
Llavors, jo no sé com vols desenvolupar això,
perquè si tu i jo hem de desenvolupar una cosa
en la qual jo ja no hi crec, no ho sé, és molt difícil, no?
Has de fer-ho.
Dani, és comprensible que, doncs, això que deia, per exemple, el Joan,
que Esquerra Republicana ara sigui l'encarregada
de desenvolupar una societat amb la qual no hi creia,
pel qual va demanar en un referèndum?
A veure, jo discreparia en dues coses.
Primer, em sembla bastant raonable,
i jo considero que era d'esperar,
a veure, no m'ha sorprès el fet de tenir govern els quatre dies.
Jo crec, malgrat han dit que no,
que estava absolutament planificat i programat,
perquè d'altra manera no s'entendria.
És a dir, si tu tens una cita...
Ahir, en aquest mateix estudi, Sergi de los Rios...
Va jurar i per jurar que no.
Jurava i per jurava que no.
Vale, vull dir, a veure, potser ha sigut a les grans esferes,
potser ha sigut... No ho sé com ha estat,
però jo penso que si jo hagués estat en la seva situació,
si jo tindria... A veure, estigués en la situació de decidir
si passa això a les eleccions ens hem de posar d'acord,
jo seria una feina prèvia que ja tindria feta,
vull dir que jo particularment no m'ho crec.
Per altra banda, no estic d'acord en que sigui
un procés poc democràtic o que guanyin els perdedors.
Guanyen els perdedors, no, guanyen les forces
que se posen d'acord per crear govern.
I em sembla de democràcia de llibre.
Ningú qüestionava el fet del que el PSOE o el PP
en el seu moment governés amb els vots de convergència.
Vull dir, són acords, aliances...
Sí, però en aquest cas, si suposo que et referies
als governs de Madrid...
Als governs de Madrid, evidentment.
S'ha d'aclar que el PSOE i el PP
eren les listes més votades en aquell moment.
Sí.
Anaves per l'altre costat, no, Joan?
Sí, sí, sí.
Jo no considero que sigui poc democràtic,
al contrari, considero que és una democràcia de llibre.
Vull dir, les forces que s'agrupen
i que troben punts en comú per tirar endavant un projecte,
fan govern i ja està, i és així.
Ningú trobo que s'hagi sentit enganyat
votant a iniciativa i s'esperava una altra cosa,
o votant a Esquerra i s'esperava una altra cosa.
Això de l'iniciativa potser no ho sé,
però l'o d'Esquerra...
Bueno, n'hi ha, a veure, m'imagino que sí,
que n'hi ha d'aquells hiper-ultra
que no estan d'acord amb res.
Hi ha manifestacions de pròpia gent d'Esquerra.
Quatre gats, eh?
Quatre gats amb les quatre casseroles.
200 persones hi havien cridant i passava la càmera
i feina tenia per agafar algú altre que no fos el mateix.
Bé, doncs és un fet i és un engany
per aquesta gent ja és un engany.
Sigui 200 o siguin dos.
Jo penso que això està pactat
i que el tripartit o el govern d'entesa...
El que no trobo és que tingui massa marc,
que tingui això d'entesa.
perquè quan ho tradueixen, tradueixen de tot.
Entendimiento, intención, estesa.
Vaig sentir l'altre dia en una emissora municipal,
anant de viatge, que deia d'estesa.
Dic, sí, home, sí, estesa.
En qualsevol cas, segur que continuarà sent
el govern tripartit per la majoria de ciutadans.
Sí, suposo que l'opinió pública estableix
que el nom és el tripartit i ja està.
Montse, estava fet abans o no estava fet abans, això?
Jo diria que sí, vaja, també crec molt com ella,
que és molt difícil que en quatre dies...
Jo, de fet, a mi, el fet que es fes en quatre dies
és una de les coses que no em va estranyar
i que, a més a més, va agrair, crec que com molts ciutadans,
perquè tornar a passar per una agonia com la de fa tres anys,
quan la cosa ja se sap, quan no hi ha entesa
entre ni convergència ni socialistes,
ni amb Esquerra ni convergència,
la cosa estava bastant clara
i en quatre dies hi ha qüestions de fons
que no es poden solucionar.
Això ha d'estar parlat de molt abans.
Que s'havia de fer les negociacions
o dir a la llum pública que hi havia altres negociacions,
està clar que ha de ser així,
però que l'entesa hi era molt anteriorment,
jo crec que sí, però, de fet, en tot cas ho agraeixo.
El que deia ella, el que...
Bé, el que deia Besora,
que segurament hi ha gent d'Esquerra
que no està d'acord amb aquest acord.
Segurament hi hauria molta gent de Convergència
que no hauria estat d'acord
que Convergència hagués governat en Esquerra.
Sempre que hi ha un pacte bipartit o tripartit,
hi ha gent del propi partit que no està d'acord
o hi ha gent d'una pròpia coalició
que no està d'acord amb el que fa l'altra part del partit.
Llavors, és molt normal
i, a més a més, tenint en compte
que jo crec que a partir d'ara
ens hem d'acostumar
a que hi haurà crítiques
per totes bandes,
des de dins del partit, des de fora del partit,
des de fora de Catalunya
i que, per tant,
que hi hagi crítiques des d'un propi partit
cap al seu partit
tampoc no ho trobo una cosa tan estranya
i molt legítima, a més a més,
i que és molt normal.
El que no trobo tan normal
és potser aquesta sensació
de victimisme que hi ha
entre molta part de la societat.
És com si hi ha gent
que s'acompanya pel sentiment
quan va pel carrer
com si hagués passat
la gran desgràcia mundial
i això crec que segurament és momentàni.
Per alguns ho és, potser.
No, segurament per alguns ho és,
però que és com una sensació
que ens han portat el país a la ruïna,
estem entrant en un període
que no superarem en la vida.
Bé, segurament és una sensació
dels primers mesos
o dels primers dies,
dels primers mesos o no,
o hi haurà gent que s'encarregui
que això sigui permanent
els propers quatre anys.
Però que jo he notat aquesta sensació
i he sentit gent
que s'acompanyava amb el sentiment,
cosa que he trobat
una miqueta exagerat, la veritat.
Anem davant el pitjor, Rafa, o no?
No, jo no ho crec.
Jo penso que qualsevol procés democràtic
fa madurar la societat.
En qualsevol cas,
a mi em preocupa molt més
l'abstenció que hi ha hagut
en aquestes eleccions
que no en altra història.
Després parlarem de l'abstenció
i els proposarem una fórmula
que s'ha votat avui als Estats Units.
Ho posarem damunt de la taula,
però abans m'agradaria acabar de parlar
de la gestació del govern.
I en qualsevol cas, tres coses.
Una, el tema dels perdedors.
Han perdut tots.
Si obliquem la matemàtica
o l'aritmèdica parlamentària,
només guanya el que té la majoria.
La majoria absoluta, en aquest cas, seria.
No hi ha hagut una majoria absoluta.
Per tant, tots els partits s'han perdut.
Això és una democràcia parlamentària.
Aquesta conversa la vam tenir l'any 2003
perquè és la mateixa conversa.
En diferent número d'escos,
però és la mateixa conversa.
El 2003 ja ho dèiem, això.
Aquestes són les eleccions parlamentàries.
no presidencialistes.
Per tant, no triem un president,
triem un Parlament.
I el Parlament té una composició.
I per tant, en democràcia parlamentària
són els grups parlamentaris,
legítimament elegits pel poble,
els que després fan les coalicions
que estiguem oportunitats per governar.
Per tant, des d'aquest punt de vista,
parlar de perdedors és perillós
pel propi sistema democràtic,
perquè posem en qüestió
les pròpies regles del joc,
en què es tria un Parlament.
I és el Parlament qui tria.
En qualsevol cas, s'han precipitat
o s'han perdut les formes
o no hi ha hagut aquesta mena de litúrgia
que hauria d'haver hagut, probablement.
Però tots hem d'entendre
que portem uns anys
en què els medis de comunicació
tenen un paper per prendre en la política.
Manen bastant més
que els pròpies aparells dels partits.
Si aquesta gestació del nou govern
d'entès, el tripartit,
com se vulgui,
s'hagués produït
en 20, 25, 30 dies,
35 dies de retard,
què haguessin dit els mitjans de comunicació?
Sobretot haguessin dit
que ja no hi havia entès
entre els propis que havien de governar.
És a dir, ni contigo ni sin ti.
Quan fa 3 anys
això es va enlentir moltíssim
perquè hi havia unes converses prèvies,
tot van ser crítiques,
aquesta lentitud
perquè hi havia un desgovern en el país.
Ara es fa més de pressa.
Bé, però és que es fa més de pressa
perquè ja no es parteix de ser-ho,
es parteix de 3 anys de govern.
Recordem que aquestes eleccions
són eleccions anticipades.
Aquestes eleccions
no s'havien de fer tard,
s'havien de fer molt posteriorment.
Per tant, l'experiència previa de govern
era la que era
i jo crec que en aquest sentit
s'ha estat molt coherent.
Hi havia 3 escenaris possibles,
com a mínim,
i mals partits haguessin sigut
si no haguessin previst
aquests 3 escenaris,
tots, inclús Convergència,
perquè Convergència, evidentment,
també tenia 3 escenaris possibles de govern.
I jo crec recordar
que el primer a iniciar converses
va ser en Artur Mas.
Per tant, des d'aquest sentit,
es va complir
el que havia tret
més bons resultats electorals
proposava coalicions de govern.
Evidentment,
la resposta d'en Carot
com d'en Montilla
van ser molt ràpides,
probablement perquè ja teníem previst
que en cas de produir
una situació com aquesta
s'espectaria un tripartit.
La campanya tan agressiva,
entre cometes,
podríem dir,
suposo que ja estaríem d'acord
que ha fet Convergència i Unió
durant la campanya electoral
amb el DVD
i amb d'altres iniciatives,
els pot haver passat factura
el fet que normalment
durant la campanya
es tracta d'anar a buscar
els efectes
de la resta de formacions,
però en aquesta ocasió
algú considera
que possiblement
Convergència havia traspassat
la ratlla
que aquí havia de ser
el seu soci
com Esquerra Republicana.
Jo diria que una campanya
no arrossega,
és a dir,
el fet de fer una campanya
d'una manera o d'una altra
no modifica excessivament
els resultats,
modifica en part,
evidentment,
tot suma i tot resta,
però en una petita part.
Jo el que volia afegir
del que estava dient ell
és un comentari
que he sentit
diverses vegades
i jo considero
que és molt més enriquidor
per la població,
per la gestió administrativa,
pel procés democràtic,
pel joc democràtic,
el fet
que hi hagi més partits,
que no sigui un bipartidisme.
Per exemple,
el govern espanyol
o ara els Estats Units
amb republicans i demòcrates.
No considereu
que és més ric
aquesta aportació
de cinc partits
que van jugant,
que van fluctuant,
que han d'espavilar-se,
que han de saber pactar,
que han de saber cedir
per poder exigir.
Trobo que és molt més enriquidor
i particularment
m'agrada més
aquest tipus de política
que no una política
de dos partits,
ara tu, ara jo,
vuit anys tu,
vuit anys jo
i que d'alguna manera
no permet
que una aportació
d'idees noves
a la gestió administrativa,
no sé com ho veieu,
vosaltres.
Jo crec que tot el que porta
enriquidor,
que ho crec,
ho porta de complicat
a l'hora de governar,
que fa que tots els partits
tinguin un esforç suplementari
per posar-se d'acord
i és el que s'ha vist
en aquests tres anys,
que potser
molta gent estava contenta
quan es va,
molta gent no,
però molta gent estava contenta
quan es va crear el tripartit,
tot i sapiguent
que era molt difícil
que si moltes vegades
un partit
no es posa d'acord
amb ell mateix,
que tres partits
es posessin d'acord
en governar un país
i s'ha vist
que hi ha hagut moltes dificultats.
una part del...
cadascú ho porta
la seva part,
però que en el fons
s'ha vist
que tot això
pot portar molts entrebancs
i que ara és
quan han de demostrar
que aquests entrebancs
es poden superar
tenint en compte
que hi ha coses
molt més importants
que les pròpies polítiques
de cada partit.
Llavors,
jo també considero
que és molt més enriquidor
i el que passa
és que això s'ha de demostrar
que pot ser real,
que es pot governar
amb tres partits
i amb un parlament
on hi ha cinc.
Sis.
ara sí,
és veritat.
Es poden superar
però aquests entrebancs,
Joan,
perquè ara,
òbviament,
els primers dies
tot són declaracions
de bones intencions,
discursos molt solemnes
en què es promet
doncs dignitat,
etcètera,
aquestes qüestions
en les quals suposo
que més o menys
ja estaríem d'acord
fins i tot
els que no són votants
del tripartit
estarien d'acord
amb moltes de les coses
que van dir ahir
Montilla,
Saura i Carot.
Però creieu realment,
per exemple,
Joan,
que el tripartit
pot haver après
dels seus errors
i que ara hi haurà
un canvi de mentalitat
o que és molt difícil
tenint en compte
el camí tan complicat
dels últims tres anys
que això es pugui capgirar?
Seria el desitjable
pel bé de tots els catalans
vull dir que evidentment
jo no desitjo
que ningú s'equivoqui
i que amb una decisió
que em pugui afectar
a mi directament
accepto la decisió democràtica
no puc compartir les formes
però l'admeto
i que bé
que a partir d'aquí
que es posin a treballar
i que Catalunya
recuperi el seu lloc
no solament recuperar
sinó que escolta
tiri endavant
jo seré
sempre estaré
molt orgullós
que Catalunya
sempre i tant
vagi bé
el que passa
és que portem
uns anys
que la cosa
no van com van
i llavors
fins i tot
a mi que em toca
sortir bastant de Catalunya
doncs te trobes
amb molts paranys
que no seria
diguéssim
els desitjables
jo he fet
que menció
l'entesa aquesta
doncs
ojalà l'entesa aquesta
vagi per endavant
i que es puguin superar
molts entrebancs
que hi ha podrien haver
però tot i així
clar
és que
hi ha aquesta atmosfera
com deia la Montser
no de
de desànim
sinó que bé
doncs evidentment
els que han perdut
doncs
els que no governen
més ben dit
diguem-ne
els que no governen
doncs
és lògic
que puguin tindre
d'un escenari
doncs bueno
més negatiu
o més pessimista
de com ha de ser la cosa
jo crec que tot això
evidentment
potser molts dies
s'aniran superant
la prova és que
fins i tot
l'Artur Mas
ha sigut el primer
de demostrar
i sortir
doncs
ha dit
escolta
accepto
el que ha passat
està treballant
com sempre ha treballat
i no s'ha vingut enrere
vull dir
pensa que fins i tot
ha sortit
per la televisió
i ha fet més
entrevistes a l'Artur Mas
des del dia 1
que el senyor Montilla
que fins ahir
no va sortir
públicament
vull dir
no ho sé
vull dir
a veure qui ha treballat
més de cara
al públic
o qui ha volgut sortir
més
o mostrar
no ho sé
més ganes d'ànim
i de fer coses
no ho sé
en aquest cas
centrem-nos per exemple
en Convergència i Unió
segona
de fet
Convergència ha guanyat
per vuitena vegada
consecutiva
les eleccions
al Parlament de Catalunya
des de l'any 80
te les ha guanyat totes
això deu estar al Guiné
això ja
però
8 i 2
que no governi
aquestes dues
darreres victòries
però no li han servit
per guanyar el govern
que són precisament
les dues vegades
que el nou equip
amb Artur Mas
al capdavant
s'hi han presentat
creieu que ara
pot iniciar-se
un període de debat
de reflexió
en el si
de la Federació Nacionalista
home
jo diria que hi ha estudis
jo els he llegit
no em feu dir
on
que el vot convergent
és dels més fidels
que hi ha
a la història
de la humanitat
vull dir
allò que dius
passi el que passi
són fidels
jo diria que el repte
de convergència
és recollir
el vot jove
que va pujant
que això
no sé
si ho tenen massa clar
és a dir
el vot consolidat
que tenen
el que va començar
als anys 80
aquest el tenen
i han d'estar
superorgullosos
alguna cosa
deuen haver fet bé
això està claríssim
perquè tenen
un electoral
absolutament fidel
i que sempre
vull dir
a Tarragona
les xifres
de les taules
de les meses electorals
són de calco
vull dir
una vegada
darrere un altre
sempre torna a sortir
el mateix
ara sí
jo diria
que el repte
esperem que ho continuï
i que el proper alcalde
sigui
però
s'ha de començar
a treballar
amb els vots jove
que puja
que aquest sí
que jo diria
que no està massa
potser aquest vot
ha estat més capitalitzat
per altres forces polítiques
i tot això
perquè
doncs potser
s'ha donat
jo fa poc
em parlava
amb una noia
de 18 anys
que votava
la primera vegada
i em va manifestar
que era votant d'esquerra
a més
confessava
i tot això
ja me n'alegro
que als 18 anys
tinguis aquest esperit
diguéssim
més reaccionari
més radical
i tot això
després les coses
evidentment per edat
tots ens n'embodaran
una miqueta més
potser sí que
a Convergència
hauria de mirar-se
en aquest cas
a veure
què ha de fer
per donar
aquest esperit
a la joventut
perquè pugui
animar-la
a votar
però tot i així
jo tinc entès
que la joventut
de la senyora
de Catalunya
que és la branca juvenil
ha sofert
en els últims anys
una pujada
notòria
tot i que
evidentment
la militància juvenil
a les organitzacions polítiques
és dramàtica
és dramàtica
portem uns anys
que evidentment
tot això
ha de ballar moltíssim
doncs precisament
la joventut de la solista
tinc entès
que una revifada important
no ho sé
Què ha fet malament
Convergència i Unió
si és que ha fet
alguna cosa malament
perquè després
d'un govern tripartit
en què tots
podríem estar
més o menys d'acord
que possiblement
no ha estat
el govern més exitós
de la Generalitat
de Catalunya
en els últims anys
després d'haver fet
una campanya electoral
tan potent
amb un lema
de tripartit o res
doncs
s'ha pogut
erreditar el tripartit
per què creieu
que l'electorat
ha donat l'esquena
a Convergència i Unió?
Probablement per això
perquè ha sigut tripartit o res
és a dir
quan t'unes eleccions
parlamentàries
les capitalitzes
com si fos un plebiscit
en el que és
o tot o res
corres el risc
que sigui res
i d'alguna manera
Convergència
ha fet una cosa
que en política
mai es deuria fer
que és crema ponts
és que
jo crec que a l'Artur Mas
això li passarà factura
al seu partit
i li haurà de passar factura
li haurà de passar factura
de dues coses
li haurà de passar factura
en primer lloc
crec
de les seves relacions
amb Unió
que han de ser millors
del que són en aquests moments
però també haurà de passar partida
d'una certa prepotència
que ha tingut en aquesta campanya
en la que s'ha dedicat
a generar-se enemics
i no pots generar-me
a ser enemics
perquè després
venen a l'hora
de les coalicions
i evidentment
jo penso que
va
ha humiliat tant
Esquerra Republicana
que és que era
molt difícil
que Esquerra
després pogués
recomposar aquestes relacions
ja no dic
dels socialistes
perquè potser
ha sigut
la ferida
menys sagnant
perquè probablement
era un escenari
possible
de possible govern
que d'altra banda
ja s'havia fet
altres vegades
en el País Basc
recordem el País Basc
durant molts anys
ha governat
el Partit Socialista
d'Euskadi
amb PNB
i fins i tot aquí
a la ciutat de Tarragona
però els municipis
jo crec que els municipis
és una història molt diferent
perquè ens trobarem
municipis
arreu de Catalunya
jo només que soc
inspector
del Baix Penedès
i el Baix Penedès
les coalicions
són curiosíssimes
perquè hi ha oberra
a tothom
en tothom
convergents
i en PP
en PSC
PP amb Esquerra
i en Orge
sí
Vilallón
i en el Camp
per això dic
que per tant
els municipis
no els contem
però sí que és veritat
que hauria sigut
possible aquest pacte
i jo penso
que ha sigut
una campanya
excessivament agressiva
per part de
l'arturmas
i suposo que
hi hauria
de passar la factura
digues
no a veure
permeten
a veure
primer que tot
has dit
què és el que ha fet
malament
en convergència
vull dir
jo no parlaria
que ha fet malament
perquè en definitiva
ha tret més
escons que ningú
i ha superat
en dos escons
respecte
d'anterior
jo diria
que és el que ha deixat
de fer
en tot cas
i potser
el que ha deixat
de fer
és convèncer
el tant percent
d'abstenció
que no va anar a votar
que deia
no vaig votar
perquè estic en contra
del sistema
estic a fart
d'aquests polítics
podria manifestar-ho
no només a convergència
amb altres partits
que no fossin
els que havien governat
o havien pogut manifestar
aquest desacord
o aquest descensís
que tenien
potser això
no sé
si vols parlar
del tema
de l'extensionisme
vull dir
precisament
tinc entès
que ahir
als Estats Units
va pujar
la participació
precisament
per anar en contra
de la guerra
de l'Iraq
i manifestar-se
doncs això
podia ser
una de les causes
diguéssim
que potser
Convergència
no va saber
incidir prou
en aquest tema
amb la part
extensionista
i en quant
al tema
de l'agressivitat
a veure
qui té el patrimoni
de l'agressivitat?
Convergència
no el pot tenir?
no pot ser agressiva
Convergència?
vull dir
a veure
recordem fa 3 anys
el que deien de Pujol
el que deien
de l'Artur Mas
vull dir
és que només
poden agredir
qui pot agredir?
vull dir
ell no ha agredit
ha sigut agressiu
una campanya
forta
punyent
i tot això
però escolta
jo el trobo correcte
depèn del que vulguis fer després
el que pots agredir
jo el trobo correcte
jo el trobo correcte
escolta
és que fins ara
el patrimoni aquest
de no sé
de la veritat
tota la justícia
i tot això
vull dir
sembla ser que
qualsevol persona
pot parlar malament
d'un tema
pot indicar
una sèrie de coses
i que Convergència
no ho pugui fer
és que m'ha estanyat
és la lectura que faig
d'aquesta agressivitat
entre cometes
entre cometes
no s'ha faltat
no s'ha faltat
a ningú
concretament
el que jo veig
és que amb la campanya
de Convergència
tal com la va fer
jo crec que anava a buscar
directament
la majoria absoluta
ell sabia que
el tripartit
era possible una altra vegada
tot i que
s'havia trencat
només tres anys
només en tres anys
i que
l'agressivitat
d'aquesta campanya
era per anar a treure
tots els votants possibles
i aconseguir
la majoria absoluta
sinó la majoria absoluta
la xifra
aquesta de 56 diputats
que sembla que
aritmèticament
feia impossible
trencar el tripartit
això mateix
perquè si tu fas una campanya
en la que
vas a carregar tothom
és molt difícil
que després puguis anar
a pactar
buscant
depèn de quins acords
i clar
potser ells
estàvem molt convençuts
que ho aconseguirien
i per això
van tirar aquesta campanya
que molta gent
se la va carregar
de totes maneres
jo crec que el votant
de Convergència
com deia ella
el votant de Convergència
continua anant a votar
en Convergència
faci la campanya
que faci ara
intentar aconseguir
els vots no convergents
a partir d'aquestes campanyes
també és una mica complicat
perquè hi ha gent
que potser
està decebuda
amb el seu partit
però tampoc no vol
que li tirin les pedres
que els hi estan tirant
els altres
i una campanya
com la d'aquest DVD
i no només el DVD
moltes altres declaracions
que s'han fet
bastant dures
jo crec que no
no ha estat tan positiva
com s'esperaven
no és tan negativa
perquè evidentment
han guanyat
i han guanyat
molts més escons
que els altres
però no ha estat tan positiva
com s'esperaven
ens queden 6 minuts
de Tartuli
i sí que m'agradaria
parlar del tema
de la participació
m'agradaria posar
un ingrediment a la taula
ja saben que avui
hi ha hagut eleccions
als Estats Units
eleccions per renovar
el Congrés i el Senat
sembla que com a mínim
els demòcrates
la victòria al Congrés
la tenen
al Senat
estaran comptant
botlletes
fins a l'últim moment
sembla que s'hauran d'esperar
pel vot al correu
en algun dels estats
i precisament
saben vostès també
que avui hi ha múltiples
referèndums
als Estats Units
un d'ells
crec que era a l'estat
d'Arizona
es posava en referèndum
es posava en opinió
si per tal
d'incentivar
la participació
s'havia de donar
un premi
d'un milió d'euros
entre tots els
que anessin a votar
un milió de dòlars
en qui
tots els que anessin a votar
en les properes eleccions
és una fórmula
que des d'aquí
pot semblar
més o menys estranya
molt americana
molt americana
senyors
per què aquí no anem a votar
i què s'ha de fer
per aconseguir
perdona
als Estats Units
voten?
als Estats Units
recordem
que el sistema
parlamentari
dels Estats Units
és dels més estranys
que hi ha al món
per votar als Estats Units
has d'estar inscrit
en un partit
per tant
jo no sé
si això
es pot considerar
la democràcia
més perfecta
havíem posat
exemples als Estats Units
només per ficar
a Atenes
només votaven
l'Atena clàssica
només votaven els homes
no votaven ni les dones
i guapos i als
els taradets
tampoc
vigileu
quan parlem de democràcia
i quan parlem de quins models
volem importar
o exportar
però que s'han de trobar
fórmules
per mi em preocupa
moltíssim
el del milió d'euros
no sé si funcionaria aquí
jo crec que seria vergonyós
hi ha altres mecanismes
com tu dius
d'un ànit
d'incentivar
que la gent hi vagi
o que els partits
facin
tots plegats
fem una autoreflexió
els partits
més atractius
i tot això
però jo també he escoltat
una altra anècdota
però clar
als Estats Units
l'escala de valors
és molt diferent
dels altres
i doncs també
he sentit
que en un estat
proposaven
a les escoles
o a les universitats
més ben dit
posar màquines
escurabutxaques
perquè els beneficis
que es traguessin
d'aquesta empresa
per dir-ho així
servissin per beques
pels estudiants
això ja ho fan
els Estats Units
en els menjadors escolars
vull dir
les màquines
de begudes
i d'entrepàs
serveixen
perquè l'institut
s'autofinancia
per poder
comprar material escolar
més enllà
d'aquestes fórmules
nord-americanes
aquests dies
estem tots els partits
hem de fer una autoreflexió
hem de fer crítica
en veu alta
ahir també ho deia Montilla
en el seu discurs
del Parlament
però en queda concisí
que és la reflexió
perquè és un discurs
que sí
a la nit electoral
tothom
al primer moment
perquè de bé
possiblement
diu
hem de fer
ens preocupa
l'abstenció
però després
quines mesures
concretes
hem de fer
nani?
home jo diria
si les sabés
no estaria aquí
no la veritat
és que em trenco
bastant les banyes
i parlo bastant
amb joves
i els hi pregunto
i els someto
un tercer grau
per veure
què els pot motivar
i jo francament
no ho trobo
i és molt complicat
jo diria que
si analitzes
l'única cosa
que motiva
la gent
que mai vota
votar
és que hi hagi
una agressió
un perill imminent
a sobre de la societat
que llavors
et fa mobilitzar
vull dir
és allò que dèiem
que contra Franca
vivíem todos bien
no hi havia
convergence
iniciativa
érem tots
un paquet
i llavors clar
ens en teníem tots
i era fàcil
era fàcil
era molt fàcil
tenies dues opcions
i ja està
quan l'11 de març
doncs també hi va haver
una cosa
que va mobilitzar
un electorat
que normalment
és passiu
que no vota
perquè no li interessa
la política
ara clar
de dir
doncs bueno
hem de trobar
una cosa
que ens agradeixi
a tots
per mobilitzar
per exemple
el jove
amb l'agressivitat
al tema de la vivenda
no?
sí
però encara no
no sé si és perquè
no veuen un missatge
clar
als partits
i perquè viuen
amb els pares
escolteu també
molt jovent
i tampoc
us oblidem d'això
o de totes maneres
perquè
visc des de
jo visc una persona
que vaig a votar
i he anat sempre
i no m'ho he plantejat
però jo crec que
visc des d'una persona
que no va a votar
el fet de sentir
qualsevol candidat
fent el que jo crec
que és quan
tu veus per televisió
un candidat
sembla que estigui fent
la carta als reis
o sigui
s'està venent un producte
que jo crec que no s'està venent
de la fórmula adequada
perquè la gent li arribi
aquesta idea
tu et veus
per la televisió
o llegeixes
la campanya electoral
d'un partit
i és molt difícil
de creure-te la tele
perquè estàs tan acostumat
que 4 anys enrere
digues una cosa
4 anys després
no s'hagi fet
i 4 anys després
com a mínim
en vista
popularment
no s'hagi complert
que jo crec que
aquesta desmotivació
ve moltes vegades
perquè
la campanya electoral
en el fons
quanta gent
deu motivar a votar
és que
per sobte
molt poca gent
i clar
intentar
potser fins i tot
algú els motiva
clar
jo dic que a casa meva
els meus fills
els que si no voten
no dinen
vull dir
així de clar
però clar
això és una
és una
és una
és una
que no es pot servir
per tothom
però jo
i són només
els joves
els que no
voten
o entre la gent
més adulta
també hi pot haver-hi
certes ànims
jo diria que
és entre els joves
on es pot modificar
aquesta conducta
entre una senyora
de 50 anys
que fa 10 anys
que no vota
i que passa
olímpicament
de campanyes
a veure
hi havia un estudi
que no sabien
com se deia
l'alcalde de Barcelona
el Clos
no l'hereu d'ara
el Clos
hi havia un percentatge
altíssim de gent
que no en tenien ni idea
vull dir
la seva vida continua
al marge de la política
llavors
modificar aquesta conducta
és molt més complicat
són pessimistes
per tant
no
i ara
no no
de res
per res
ja passaran coses
ja es mobilitzaran
ja creixeran
a més
crec que les eleccions
autonòmiques
a Catalunya
són més complexes
que altre tipus d'elecció
hi ha un sector
poblacional
de Catalunya
que no se s'ha identificat
tampoc
sempre és allò
que diuen
que allò important
és el vot a Madrid
i no precisament
els immigrants
vull dir
que no
no estic fent
aquest esbiaix
però hi ha un sector
que per raons
professors o pel que sigui
depèn més
de Madrid
o de l'empresa multinacional
que no pas del que passi
a Catalunya
ho hem de deixar aquí
arriben les 10
senyors
a Nani
Rafa
Montse
Joan
gràcies
i entrem a parlar
fins la propera
les 10
escoltem les notícies
i tot seguit
continuem
també parlant de política
ens visita Joaquim Nind
de Convergència Democràtica
li preguntarem
el seu parell
sobre les opinions
fins ara
Ar Phu
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
B
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
B
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé