.
Temps de Tartúlia, el matí de Tarragona Ràdio,
en aquesta tercera hora del programa.
Temps per comentar l'actualitat del dia.
Avui amb una companya periodista,
la directora del Diari El Punt a Tarragona, Mercè Ribé.
Mercè, bon dia.
Hola, molt bon dia.
També ens acompanya el professor de dret de la Universitat Rovira i Virgili Fede Dan.
Fede, també bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
I esperem que arribi de seguida, ara arribarà, està aparcant, ens han dit,
el tercer convidat, el Josep Bertran,
el cap de Relacions Externes de Repsol IPF.
En fi, avui dedicarem alguns minuts de la tertúlia
amb un tema que va més enllà de l'actualitat local.
Ja sabeu que aquesta és una tertúlia, bàsicament, per comentar,
per analitzar temes de l'actualitat terrenor,
però és evident que avui, des d'ahir al migdia,
des de quarts d'una del migdia, en fi,
tot el país en general, l'Estat està pendent del comunicat d'ETA,
anunciant aquest alto al foc permanent que obre, segons alguns,
un camí cap a la possible pau definitiva a Euskadi.
És una notícia, en fi, de la qual s'estava especulant
ja des de feia setmanes i mesos,
però que té, per molts, també, un caràcter històric
per la declaració, pel to de la declaració de la banda terrorista.
Mercè, en fi, quina pot ser la reacció,
no només ja com a periodista, sinó a nivell personal?
Ja anava a dir això, queda alguna cosa per opinar,
i al marge d'això, jo puc donar més la meva opinió
com a ciutadà de peu, que no pas com a periodista,
perquè no somni molt menys entès en el tema.
Davant d'una notícia d'aquests tipus,
doncs suposo que no es pati altra cosa que és una bona notícia.
I llavors, a partir d'aquí, molts polítics han parlat de cautela,
han parlat d'alguns amb eufòria,
però, en tot cas, el que potser sí que valdria la pena
és instar a tots, a tots els partits,
a una certa responsabilitat, que és la que tenen ells.
I en aquests moments, a deixar una mica la política de banda
per intentar, per la vida del diàleg, que això sigui veritat.
I em remeto a alguns partits, que es pot dir el nom,
però que tothom ja el saps,
quan ahir el mateix l'Andakari anuncia
que vol convocar una mesa al marge del Parlament
per intentar analitzar la situació
i marcar una mica les línies que pot seguir en un futur al País Basc,
que hi hagi alguns partits que de bones a primeres
diguin que no aniran a aquesta mesa
perquè ells no negocien amb terroristes,
doncs potser no és precisament la responsabilitat
que en aquestes alçades de la pel·lícula
haurien de tenir tots els partits.
Fede, una primera impressió?
La primera impressió l'heu dit vosaltres.
És una notícia no positiva, sinó molt positiva.
El que passa és que també ho ha dit la meva companya de Tartulia,
que s'ha de prendre amb cautela.
No és la primera vegada que s'anuncia una treua,
sembla que aquesta vegada té aquest adjectiu de permanent,
que fins ara no s'havia estat tan recalcat
i per tant és el que més aspectes positius
pot tindre d'aquest anunci.
I fins i tot l'expressió alto al foc,
que no l'havien utilitzat mai.
Sí, vull dir que aquest anunci té diferències
amb els que s'havien practicat fins ara
i més que res per això,
per la consistència de la negativa
seguir com una banda armada,
de la consistència en la negativa
d'on atentar provisionalment,
sinó que de forma permanent
i per tant a partir d'aquí sí que s'ha de prendre
d'una forma molt positiva,
però també amb certa cautela
i crec que a partir d'ara s'han de mesurar molt
els passos que es puguin realitzar
perquè realment pugui ser efectiu el que s'està dient.
Hi ha hagut moltes crides a la prudència,
fins i tot advertències
que això pot ser llarg, difícil, complicat.
És bo, doncs, que no es desfermi una eufòria,
potser allò desmesurada?
No, és que segurament és bo
que no es desfermi aquesta eufòria
i també és bo això
que tots els partits
i la societat basca
i la societat catalana
i la societat espanyola
facin una mica de pinya.
Està clar que s'ha d'obrir
un procés de negociació
i amb un procés de negociació
jo no dic en cap moment
que amenaçant amb les armes
s'hagi de cedir absolutament a tot,
però un procés de negociació
és precisament això, negociar.
I negociar és cedir amb algunes coses,
no s'ho dim segons quines altres
i llavors potser, possiblement,
si aquest procés ha de ser llarg,
que ho serà
i que també és bo que sigui llarg
perquè si en dos dies es resolés,
segurament és perquè es farien masses concessions
o se'n farien masses poques.
Però una mica de consciència
per part de tots d'això
perquè a partir d'aquí,
si comencen a haver les primeres converses
és molt fàcil
fer declaracions una mica a la brava
que jo crec que amb un procés així
el podrien espatllar
i crec que una mica és responsabilitat de tots
i possiblement també dels mitjans de comunicació
també que això acabi bon port.
Bueno, i seguint el fil que tu deies
jo crec que serà un procés d'negociació molt complicat
perquè, bueno, suposo que tant per una banda
democràtica que podríem representar
tots els partits polítics
com per la part de la banda
de l'ex,
potser m'agradaria dir
la ex banda terrorista,
si realment fan efectiu
el que estan dient,
tindrà que haver concessions
per part de les dues parts.
Jo no sé quins seran els condicionants
que ETA posarà damunt de la taula
d'aquesta futura taula de negociació
per fer efectiu aquest anunci.
Suposo que començaran amb els màxims
que suposo que a mesura que es vagi negociant
es podran anar superant
o es podran anar diluïant una mica
però no crec que sigui una negociació fàcil
sinó que, bueno, evidentment
hi ha moltes parts implicades
no només els partits polítics
sinó que recordem també
que hi ha diferents entitats
de persones familiars
que han tingut desgràcies
com a conseqüència d'atemptats d'ETA
que també tindran que dir la seva.
Associacions de víctimes,
familiars de presos
perquè després és el tema dels presos, no?
Aquí ja no només juguem
amb el factor democràtic
sinó també amb el factor de sensibilitat, no?
I aquestes persones
tenen un grau de sensibilitat
que potser els altres no en tenim
perquè no hem patit
de forma directa
un atemptat, no?
Llavors aquestes persones
també se'ls ha d'escoltar,
se'ls ha de sentir
i suposo que serà complicat
arribar a un acord fàcil
però que ojalà s'arribi
i es pugui posar fi
en aquesta història
que no té que haver començat mai.
Saludem el tercer contartuli
que ja ha arribat, el Josep Artran.
Bon dia, Pep.
Bon dia, Ricard, i ho sento molt.
Problemes d'aparcament
o de trànsit, no?
En fi,
estàvem parlant
de la notícia
que va més enllà
de l'actualitat local.
Avui tothom en parla
de l'alto al foc permanent
anunciat ahir per Pareta.
Una primera impressió
com a ciutadà
de la notícia.
Molt positiva, positiva.
T'ho agafes amb molta cautela.
Per mi, molt, molt positiva.
Molt, molt positiva.
A més,
inesperada en aquests moments
perquè, bueno,
semblava que això
podia passar,
però podia passar
poder més tard.
No semblava que
tot aquest tema
de l'Otegi
que si està malalt
i ha de declarar
tot això que està passant ara
no semblava que fos
l'antesala
del que ha sortit ara.
Jo crec que és
una notícia
molt positiva.
Jo crec que ara és el moment
potser de posar-hi seny,
de no fer-lo malbé
ara mateix.
És com una criatura
que hi ha aquí
que jo crec que pot ser
molt beneficiós per tothom,
però s'hi ha de posar
molt seny
a partir d'aquest moment.
En un sis de treves
n'hi ha hagut d'altres,
però sembla que aquest
és diferent
i fins i tot alguns diuen
és que ja no hi ha marxa enrere.
Difícilment,
és a dir,
això pot trigar molts anys encara,
però difícilment
pot haver-hi marxa enrere.
Estaríeu d'acord
amb aquesta apreciació?
Marxa enrere em refereixo
a això que ETA
tornés a atentar
i, en fi,
a mantenir un altre cop
o agafar un altre cop
l'activitat terrorista
com l'havia fet
durant molts anys.
Creieu?
Teniu aquesta impressió?
Bé,
jo el que deia abans,
jo crec que la fermesa
per la qual s'ha manifestat
o la fermesa del contingut
d'aquest manifest
és diferent als altres.
Els adjectius que utilitza
són totalment diferents.
A partir d'aquí,
si canviés això,
la credibilitat d'aquesta banda
crec que cauria en sec,
amb la qual cosa
futurs comunicats de treva
s'haurien d'agafar molt en pinces
i tampoc crec que fossin molt creïbles.
És el que deia abans,
jo sí que crec que no hi ha marxa enrere
i, per tant,
hi ha una expressa voluntat
que això s'acabi,
però també quedarà molt condicionat
el que parlàvem abans,
del procés de negociació
que pugui plantejar-se.
Sí, sí.
No,
jo no sóc un expert
en aquest llenguatge,
ni molt menys,
però sí que dóna la impressió
que no estan condicionant
l'alt o el foc,
marquen una fulla de ruta
de per on els sembla
que s'hauria d'anar
i que és el que aspiren a tenir,
però no sembla
que ho estiguin condicionant
de dir,
escolti,
parem ara una temporada
i si no assolim això
tornarem...
No em sembla
que vagi per aquí.
Ara també...
Algunes expressions
del comunicat d'ahir
parlen de l'objectiu
de la decisió
és impulsar
i no parlar tant
d'exigir o d'impulsar,
sinó d'impulsar
i parla del desenvolupament
de totes les opcions polítiques
quan a fa anys
els comunicats d'ETA
bàsicament,
en fi,
deixaven de banda
les forces polítiques
d'àmbit estatal.
Vull dir que el llenguatge
també sembla que hagi canviat, no?
Sí, sí,
és el que diu el FEDE.
Sembla una altra manera
de parlar.
Hi ha qui diu també
que això és una rendició
camuflada,
que tal...
Bueno,
jo crec que encara que ho fos,
que no en tinc ni idea
si ho és,
en tot cas,
una vegada sortit
el comunicant
no tindríem
que plantejar-nos
el diàleg
d'aquesta manera
de dir,
bueno,
és que ja no tenen res a fer,
no.
Jo crec que s'ha de tenir
en compte qui són
i s'ha de deixar de banda
de què pretenen amb això
fora del tema
de solucionar el problema
definitivament
i no menysprear-los
per dir-ho d'alguna manera.
Jo ahir
algú va dir,
no me'n recordo ja
ni qui va dir
ni qui va deixar de dir
i també comentaré
el que dit abans
que no soc ni molt menys
una entesa
en el conflicte basc
ni en el conflicte
d'Irlanda del Nord,
però feien una mica
la comparativa
i ells parlaven
que s'estava seguint
un curs natural
i aquest curs natural
deia que
s'acabés ara,
s'acabés d'aquí 10 anys
o s'hagués acabat
fa 10 anys,
ni vencedors ni vençuts.
Un conflicte que neix
en unes circumstàncies
determinades
en una situació
de dictadura
i que el camí
que anava seguint
arriba en un camí
que és que ja te sap
que segons què
no ho podrà aconseguir
per la via de les armes
i que hi ha un moment
que el procés de pau
es fa inevitable
i llavors ho comparàvem
precisament
amb el procés
d'Irlanda del Nord
que segurament va ser
un procés també molt llarg
i que una mica
anava tot encarrelat cap aquí.
Això et fa pensar
que potser sí
aquesta vegada
ja és la vegada definitiva
i abans també
el que comentava
també és una qüestió
de credibilitat
si d'aquí dos dies
llavors potser sí
que la gent diria
que no és.
A més jo crec
que no hem de mirar
com s'ha arribat aquí.
A mi em dona igual
si és una rendició
o no és una rendició
si és que s'han vist
acollats
per falta de materials
o de pressupost
obren a noves perspectives
i ho hem d'agafar
des d'aquí punt de vista.
El que ha passat fins ara
és una desgràcia
però les condicionants
que han fet
que ETA
tingués aquest comunicat
no ens han d'importar
o certament
han de ser un factor condicionant
efectes d'agafar
una posició de força
respecte a l'altre.
Jo crec que
de tu a tu
i amb igualtat de posicions
és quan s'han de plantejar
a més
el que dèiem fins ara
el comunicat
és molt dialogant
i partidat d'aquesta base
si ja des del primer moment
una part de les que s'han de
seure a negociar
agafa una posició de força
una posició dominant
perquè creu
que la banda terrorista
està en un estat crític
no sé si sortirà
a efecte
tot el que s'està dient.
I efecte polític
creuen que seran
les relacions
a partir d'ara
entre les forces polítiques
tenint en compte
que nosaltres
com a espectadors
com a ciutadans
hem vist com
fins fa pràcticament
només una setmana
els grans partits polítics
estiraven els trastos
també en matèria
de lluita antiterrorista
ahir
aparentment
el Parlament espanyol
al Congrés dels Diputats
ja a la tarda
poques hores després
de l'enunci d'ETA
semblava que el to canviava
però
no sé si del tot
creuen que hi haurà
unitat
política?
N'hi hauria de haver
i és el que instava jo
al primer moment
aquesta responsabilitat
n'hi hauria d'haver
és que
si hi ha un polític
en aquests moments
no és capaç
de deixar
el partit al darrere
i fer pinya
sisplau que retiri
i això és el que fa patir d'ahir
perquè ahir
el president del govern
va
les declaracions
que va fer
en tot moment
ell va lamentar
que em sembla que
no sé si era ell
que li volia donar directament
la notícia a Rajoy
i no li va poder donar
però bueno
ell en tot cas
va instar aquesta unitat
i el PP
no va dir que no
però ja va ficar algun peró
i és el que sap greu
d'això
aquests perós
que en aquests moments
no se'ls pot permetre
ningú aquests perós
que ells no negociaran
no cediran
i llavors
jo crec que ha arribat
un punt
i després
de 40
no sé exactament
ara que són 40 anys
40 anys
sí, sí
més
arriba un moment
que dius
els partits polítics
sisplau
que els deixin
que la política
ja la faran
quan torni a arribar
la campanya
però amb coses com aquestes
Josep
sí, sí
jo crec que fent servir
el tòpic
és que moltes vegades
aquí s'ha de tenir
visió d'estat
i tenir clar
que això és un tema
de patrimoni
de la societat
que no es pot
fer molt bé
ni els uns
han d'aprofitar
ara
per fer més reddit
electoral
ni els altres
per fer sang
el que a mi em fa por
és que no sé
si són capaços
de
si són capaços
de fer-ho
perquè també
l'última treva
la de l'any 98
que va durar més d'un any
recordant allò
de la treua trampa
es va utilitzar molt
aquesta expressió
digues Josep
no sé si es podria repetir
una situació similar
o les coses han canviat
perquè ara han passat
estem ara mateix
amb una dinàmica
tan espatllada
i tan deteriorada
en el món polític
que jo no sé
si seran prou capaços
de dominar-se
d'alguna manera
i no espatllar
això
i sobreposar
i anar més enllà
de les mires personals
de cada partit
Fede com ho veus tu?
jo estic d'acord
hi ha poca cosa més a dir
crec que
que seria
m'anava a dir
una qualificació
seria desitjable
segurament aquesta unitat
però tu la veus
tocar menys
jo dic que
necessitem una unitat
el que sí que és cert
que els dos partits
estatals més grans
a partir del PP
i del PP
han arribat un moment
de crispació molt gran
llavors
suposo que
aquesta crispació
sobrepassa els àmbits polítics
i arriba als àmbits personals
llavors
és moltes vegades
complicat
i difícil
oblidar determinades coses
jo crec que
pel bé de tothom
en aquest cas
hauria d'oblidar
el que parlava el Pep
escolta
això és una qüestió d'estat
sobrepassa els interessos
de cada partit
perquè és un benefici
per a tothom
a partir d'aquí
jo
apel·lo
a la responsabilitat
dels partits polítics
i crec que
tots els
líders polítics
per això ho són
tenen que tindre
la seva responsabilitat
i confio en ells
almenys jo els vull
donar un marge de confiança
perquè realment
hi hagi aquesta unitat
d'actuació
si després em defrauden
creuré que alguns partits
no tenen un líder responsable
o no tenen un líder
que està a laçada
de les circumstàncies
però jo de moment
sí que vull apelar
aquesta confiança
jo no crec que parlem
no només de líders
jo també voldria
també m'agradaria
tenir aquesta confiança
però
malgrat tot
m'assembla que em defraudaran
i et dic
no és una qüestió de líders
parlaves de personalismes
però hi ha un partit
que no és una qüestió
no és el líder
és el líder
és el que va al darrere
és el que va més endarrere
i és el que hi va haver
llavors ha arribat
unes circumstàncies
que jo estic segura
que ahir ningú es va atrevir a fer-ho
però a partir d'aquí
se'n començaran a fer
lectures nacionalistes
i el senyor Carot
tornarà a sortir pel mig
que ja hi va sortir
i que si això s'ha donat
en un moment
en què l'Estatut de Catalunya
està on està
i se'n faran 50.000 lectures
de 50.000 maneres diferents
jo crec que això
és una cosa
que en aquests moments
hauria de quedar al marge
però jo no sé
si tots plegats
serem prou responsables
per aconseguir-ho
en l'àmbit de les empreses
i suposo que en altres llocs
quan canvies una estratègia
i vols visualitzar
o que es visualitzi
i que canvies l'estratègia
canvies l'equip
negociador
perquè es visualitzi
que són unes altres persones
i tal
jo aquí
el que passa
que no es pot fer
però si es pogués fer
cap ni un dels que hi ha
ara mateix
per negociar
i tirar endavant
aquest assumpte
gent nova
evidentment serien
dels mateixos partits
però gent nova
que no pogués
és que molts d'aquests
quan jo els sento parlar
ja no me'ls crec
diguin blanc
o diguin negre
perquè saps
que ho estan dient
per alguna cosa
encara que només sigui
perquè el de davant
està dient l'altre
i arriba en un punt
que és tot el que ha passat
amb l'Estatut
almenys des del meu punt de vista
arriba un punt
en què et dóna
tant la impressió
que s'aferren
a una cadira
o que s'aferren
a uns interessos
que tot el que diuen
està buit
i si aquí
comencem
amb aquestes històries
acabarem
prenent mal
tots plegats
fa un moment
la Mercè
feia referència
al tema
de l'Estatut
és que hi ha hagut
algunes anàlisis
que curiosament
han dit
que l'anunci d'ETA
el comunicat d'ETA
estava estratègicament
situat en la data d'ahir
perquè era l'endemà
que la Comissió Constitucional
aprovés
en primera instància
l'Estatut de Catalunya
i d'alguna manera
ja s'encarri l'Estatut
la setmana que ve
anirà el ple del Congrés
com observen
aquesta analisi
aquesta comparació
o enmarcar
la situació d'ETA
i del País Basc
per tant
amb el cas
de l'Estatut de Catalunya
tenen coincidit
que poden tenir
alguna relació?
coincideixen
amb aquesta anàlisi
que això està
estratègicament situat
per part d'ETA?
d'estratègies
se'n poden parlar
de moltes
hi ha molta gent
que diu això
que el fet
que fos l'endemà
i que el dia de la treva
sigui divendres
que és el dia
que otegui
havia d'anar
a l'audiència nacional
llavors clar
hi ha gent
que et diuen
que sí
que això està
que està tot pensat
estratègicament
jo crec que
a veure
que alguna cosa
segurament sí
però m'ho miro
pel cantó positiu
és a dir
que el fet
que Catalunya
hagi aconseguit
a través de la paraula
a través del diàleg
a través de la negociació
guanyar autonomia
i encarrilar
un nou estatut
doncs pot
diem
mirem-nos-ho així
i això obre unes portes
al País Basc
que ells també
puguin
a través de la paraula
a través de
assentar
i de la negociació
puguin aconseguir
puguin aconseguir
més autonomia
i
si no la independència
més autogovern
Fede
jo estic d'acord
jo crec que
el procés
que s'ha seguit
una altra cosa
és el contingut
però el procés
que s'ha seguit
per l'elaboració
de l'Estatut
ha sigut modèlic
s'han respectat
totes les instàncies
constitucionals
i jurídiques
o sigui
Catalunya té
la seva pròpia
assemblea legislativa
el Parlament de Catalunya
va acordar un estatut
i seguint
les causes constitucionals
s'ha perdut el Congrés
s'està discutint
al Congrés
i una vegada
que ha finalitzat això
es portarà al Senat
jo crec que
una cosa no té res
que a veure amb l'altre
o sigui
la realitat del País Basc
i la realitat de Catalunya
encara que hi hagi
un sentiment nacionalista
darrere
en els dos casos
però la realitat
és totalment diferent
Catalunya
davant d'armada
va assistir en el seu dia
es va dissoldre
i no ha passat res més
i sempre hem optat
per una via de negociació
del diàleg
el País Basc
sembla
que en els últims anys
això està canviant
i jo crec que hem de mirar això
començar a mirar
si això coincideix
amb la data
que l'OTC
i ha d'anar a declarar
que si això aconsegueix
perquè una altra
comunitat
o nació
aconsegueix un estatut
jo crec que començar
és el que parlava abans
és començar a posar
pas a les rodes
d'una cosa
que ha de ser un benefici
no hem de començar a mirar
si respon a estratègies
si no respon a estratègies
a qui pot perjudicar
a qui pot beneficiar
Josep
jo estic segur
que hi deu haver
alguna estratègia
algun perquè surt
ahir
i no surt abans d'ahir
o no surt demà
però estic d'acord
amb el FED
és igual
és igual
aprofitem
aprofitem això
i és un punt
de sortida
com dèiem abans
aquí efectivament
amb independència del contingut
que seria una altra cosa
doncs el procés
que s'ha seguit
és un procés
correcte
potser també estan dient
doncs
com que queda clar
que hi pot haver diàleg
doncs intentem un diàleg
al País Basc
encara que els objectius
doncs puguin ser
puguin ser nosaltres
jo no crec que
que el contingut final
que té l'Estatut
sigui el que hagi esperonat
en aquesta gent
per dir
per què no
perquè suposo
que els continguts
de l'Estatut
s'han quedat molt curts
pel que deu envolguer
la gent del País Basc
no ho sé
en tot cas
estic d'acord amb el Fede
no anem a buscar
tres peus al gat
no fem masses preguntes
aprofitem
si pot ser
amb una alineació nova
cada puesto
i tirem endavant
com deia la Mercè
sense pressa
que duri el temps
que ha de durar
i poc a poc
per acabar amb el tema
creuen de totes maneres
que pot tenir alguna influència
en la política catalana
i amb tot això
de l'Estatut
que encara no ha acabat
el recorregut
que ha d'haver-hi
el referèndum
en fi
si tot això
continua
més o menys
amb un pas
lleuger
em refereixo
al procés
al possible procés
de pau
a Euskadi
pot tenir alguna repercussió
a Catalunya?
Espero que no la tingui
i espero que hi hagi
alguns polítics
de la mateixa manera
que ens té a veure
la responsabilitat
dels polítics
que governen
l'Estat espanyol
que fessin tots pinya
espero que hi hagi
algun polític
que no profiti
segons quines circumstàncies
per tenir un protagonisme
que no va tenir
en un moment determinat
és a dir
l'alt o el foc
permanent d'Eta
és una cosa
que ens n'hem d'al·legar tots
i no hi ha ningú
que crec
que en aquests moments
pugui
benagloriar-se
o pugui fer bandera
de segons quines actituds
i ho dic
explicitament
pel senyor Corot Rovira
que espero que estigui
també a l'alçada
de les circumstàncies
i no pretengui ara
agafar un protagonisme
que crec
que ha d'anar
que ha d'anar
potser aquest de pau
ha d'estar al marge
del que pugui passar
o el que pugui deixar
de passar aquí a Catalunya
Alguna influència
a Catalunya
pel tema aquest?
Segurament la podria tenir
però esperem que no
no ho sé
ahir algú deia
bueno
doncs ara poder
poder el Partit Socialista
doncs estar en una situació
de força
a la que pot prescindir
dels vuts d'Esquerra a Madrid
i llavors el tripartit
bueno en fi
no ho sé
espero que no es barregin les coses
i que
això doncs vagi bé
no?
Fede?
No, estic d'acord
jo crec que no
no tindria que barrejar-se
escolta
són dues realitats independents
encara que potser
en el fons
ens unifica
un sentit comú
de nacionalitat
o de sentiments
de poble
però jo crec que
no hauria d'influir
una cosa en l'altra
Molt bé
doncs deixem aquesta qüestió
que en fi
avui ens ha ocupat
bona part de la tertúlia
perquè és gairebé
obligat
a parlar avui
d'aquesta notícia
de l'alto al foc permanent
anunciat a Pareta
dediquem encara que siguin
pocs minuts
a la recta final de la tertúlia
a comentar algun aspecte
de l'actualitat local
Mercè
avui els diaris
les ràdios
tornem a parlar
de Leo I
jo cada vegada
que vinc
a aquesta tertúlia
l'escola oficial d'idiomes
és un tema
que dius
fa pena
però pena
en majúscules
fa pudor
diu algú ja
és que jo ho trobo
el que ha passat ara
avui al punt
publiqueu
una anàlisi
una crònica
ara no recordo
no el tinc
aquí davant el diari
però en fi
parleu que
és el capítol
és el capítol 50.000
i és una cosa
que vull dir
que en aquests moments
també està desacreditant
una mica
l'acció de govern
del tripartit
aquí al camp de Tarragona
jo no crec
que el tripartit
es pugui permetre
que el delegat
d'ensenyament
anunciï
a Bombo i Plateretes
que l'escola oficial
d'idiomes
es farà la xar 3
que després
es munti el capítol
que es munti
que després
el delegat del govern
anunciï
que la xar 3
ja anirà
al centre
d'art contemporani
i això
és que eres
del senyor Pallàs
que es va quedar
amb la mateixa cara
a quadros
que s'hi vam quedar
a la resta de la gent
és una cosa
que ja no trobo
paraules
avui la notícia
el capítol
del tema
a Tarragona
Josep Maria Pallàs
diu que
l'opció de Joan XXIII
no és validar
no li agrada
allà no hi cap
que allà no hi cap
com ho valorem això?
clar
és que
és el que he dit abans
que fa pena
i arriba un moment
que jo entenc
que hi ha 50.000 edificis
que són idonis
per fer
moltes coses diferents
però jo el que crec
que no es pot permetre
ni Tarragona
ni qualsevol ciutat
és aquests processos
tan dilatats
per decidir
segons quines coses
que l'escola oficial d'idiomes
s'ubica a la xar 3
i que possiblement
hi ha un espai més idoni
no és que defensa la xar 3
davant d'una altra
però arriba un moment
que s'ha de prendre una decisió
i segurament
que hi ha una opció
que seria 20 vegades millor
però
a veure
el que no podem fer
és tenir permanentment
una sèrie d'edificis
que possiblement
el que farà la xar 3
serà un bloc de pisos
perquè haurà caigut
a veure
és capaç que anem
el dia que decideixi
fer alguna cosa
la xar 3
ja
jo estic mirant
a darrere a casa meva
a veure si
si té algun solar
per posar a l'escola d'idiomes
no no
jo estic d'acord
amb la Mercè
és un despropòsit
és un despropòsit
i això l'única
això no va
jo crec que més val
decidir
fer l'escola d'idiomes
amb un lloc
encara que no sigui l'ideal
però fer-lo
en tot cas
hi haurà segur
millor servei
que el que hi ha ara
i no sé
d'aquí 10 anys
doncs ja en tornarem a parlar
però
però quants anys portem
d'aquesta manera
no?
Fede
no
jo
jo crec que
el govern tripartit
s'ha caracteritzat molt
per les seves contradiccions
entre socis del govern
i bueno
aquesta és una realitat
palpable
això ho dius
perquè el delegat d'ensenyament
és l'Esquerra Republicana
i el delegat del govern
del PSC
fins ara potser
aquestes incongruències
entre socis de partit
que cada vegada
són més a la salsa
perquè bueno
la prova més clara
la tenim amb l'Estatut
uns voten que sí
altres voten que no
jo no sé com es pot portar
una unió de govern
amb partits
que porten
opinions
idees
totalment contradictòries
bueno
si tot això ho veiem fins ara
a nivell de Catalunya
doncs bueno
ara ens ha tocat veure-ho
en la realitat
de cada dia
d'Arragona
no?
és impensable
que l'Ajuntament també té alguna cosa a veure
amb tot això
l'Ajuntament han fet molts terrenys
molts d'ells han sigut rebutjats
per la Generalitat
i d'això ens podríem dir
molts de terrenys
el pas que
m'assembla una vergonya
que el delegat de govern
que representa
a tots els delegats
de la Generalitat
de Tarragona
doncs proposi una cosa
sense que s'enteri
el delegat d'ensenyament
jo és que crec
que hi ha una falta de comunicació
entre els governs
de la Generalitat
increïble
i el sumo
en el despropòsit
el veiem avui al diari
que el senyor Sabater
proposa un lloc
el senyor Pallàs
delegat de l'ensenyament
proposa un altre
i entre els dos
es pica barallant
el més normal
és que entre ells dos
haguessin pogut parlar
haguessin pogut arribar
a un acord
però el que no pot ser
és que el govern de Catalunya
estigui dirigit
per tres governs
per tres partits
que no s'entrenen entre ells
ni a nivell de Catalunya
ni a nivell local
a nivell personal
què prefereixen
l'escola d'idiomes
a la Xar 3?
És a dir, rehabilitant
un edifici antic?
Jo a la Xar 3
perquè hi visc al davant
i soc usuari
de l'escola oficial d'idiomes
per tant aquí
vull dir
subjectivament
l'escola oficial d'idiomes
a la Xar 3
Ara, això és per una opinió
molt personal
A nivell personal
més personal que aquest
impossible
Josep
Jo com que vull que la Marcia
estigui contenta
doncs també la Xar 3
Creuen que és millor
rehabilitar un edifici
que un edifici nou?
No ho sé
Jo crec que és més pràctic
Sí, sí
a vegades és més pràctic
un edifici nou
No sé fins a quin punt
no era compatible
ficar a la Xar 3
a l'escola oficial d'idiomes
i als entretars contemporànies
no sé fins a quin punt
i ja et dic jo no soc tècnica
i jo no he vist els plànols
però semblava que en un primer moment
sí que hi podia anar
Però tu vols les dues coses
a costat de cara
Ja ho veig
Ja ho veig
Jo crec que la solució
de Joan Vindindran
no és dolenta
és una zona de Tarragona
que està creixent
és una zona de Tarragona
moderna
amb gent jove
i jo crec que
ubicar un servei
d'ensenyament
en aquesta zona de Tarragona
seria positiu
La Xar 3
La Xar 3
és com el màxim de Tarragona
sempre s'ha reclamat
i a més
pel govern tripartit
de fer més activitat
cultural
ara estem proposant
de fer activitat cultural
a la Xar 3
però sembla que hi ha alguns
que no en volen
Però és que el Pallàs
no diu que no vulgui
Joan XXIII
diu que Joan XXIII
és insuficient
que és un espai massa petit
Però això són qüestions tècniques
que són les que ho han d'estudiar
i demana un espai més gran
i que suposa
que tampoc no és
el no pel no
Quants capítols preveiem
del serial, Mercè?
Aquí n'hi ha que diuen
hi ha dos espoculars
hi ha gent que diu
i gent del mateix
departament d'ensenyament
que Tarragona
no tindrà una escola oficial
d'idiomes
fins a
qualsevol menys Nadal
sigui el senyor Eixo
sigui el senyor Ballesteros
fins a que Nadal no marxi
de l'alcaldia
no hi haurà escola oficial d'idioma
D'altres diuen
que aquest canvi
d'últimament
Això ha de ser
opinions personals
d'alguna persona
Perquè el senyor Nadal
no ha proposat de llocs
per fer l'escola oficial d'idioma
Dintre del mateix
departament d'ensenyament
gent que està
en aquests moments negociant
gent que suposo
que s'ha sentat a parlar
amb gent del govern català
i suposo
que amb el mateix Nadal
si no
no tindria raó de dir-ho
doncs han dit això
que fins a
que mentre Nadal
estigui al capdavant
de l'Ajuntament
no hi haurà escola oficial d'idiomes
i llavors
dintre de
també es parla
de la situació actual
d'estatut
i del marc
en què ens movem
que segurament
hi ha hagut aquest canvi
o aquestes discrepàncies
entre Esquerra
i el Sabater
representa que
concedir que la XAR3
passi a ser
l'escola oficial d'idiomes
és cedir
Esquerra Republicana
i també alguns
És a dir
seria una qüestió
de discrepàncies
entre partits
Sí, en els moments
que estem ara
que hi ha gent que parla
que unes possibles eleccions
que hi podrien haver
de cara al novembre
sobretot si Esquerra
no donava suport a l'Estatut
podrien fer canviar
una mica
el marc
i llavors
decidir ara
en aquests moments
donar la XAR3
a l'escola oficial d'idiomes
és fer una associació Esquerra
en un moment
que segurament
algú considera
que no se la mereix
Tot plegat molt complicat
Avui acabem
Josep
tenim el jefe per aquí
no?
Si em permet
l'expressió aquesta
Avui tenim el jefe per aquí
Vol dir que ve
el president de Repsol i PEF
Antoni Brufau
ha recollit un premi
a la cambra
Ha recollit un premi
que li dona
per això vaig jo
més pentinat avui
pel tema del pantaladés
Sí, és un premi
que es diu ECOCAMBRA
que vol significar
o reconèixer
l'esforç
que va fer
inclús l'esforç personal
de l'Antoni Brufau
per reconduir
una situació
diguem a tres bandes
a l'autoritat portuària
a l'Ajuntament
Aquest serial també va haver-hi
uns quants capítols
però pocs
Hi va haver uns quants capítols
però al final
el capítol final
està bé
i ben tancat
I com van per ser
les obres
que van al voltant
del pantaladar?
Bueno, ara s'estan
materialment
encara no
perquè no és el moment
s'està fent el projecte
que té dues coses
diguem una
que és allargar l'espigó
i l'altra és
la barrera visual
que hi ha de sobre
però clar
el de sobre
necessita primer
el de sota
però va bé
Molt bé
doncs com a mínim
una cosa
sembla que va bé
de l'Escola d'Idiomes
Mercè
en tornem a parlar
de la propera tertulia
segur
Mercè Ribé
Feda d'An
Josep Artran
gràcies per compartir
aquesta estona
de tertulia
avui dijous
hem parlat bàsicament
de l'alto al foc
permanent
anunciat a Pareta
és la notícia
destaca de la jornada
i ens ha ocupat
bona part de la tertulia
gràcies
i fins la propera
bon dia
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies