Com cada dimarts, aquí al matí de Tarragona Ràdio,
fem un cop d'ull d'alguns aspectes relacionats amb l'àmbit de la justícia.
És un espai que fem en col·laboració amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Avui ens acompanya Víctor Roca. Bon dia, Víctor.
Molt bon dia. Benvingut. Seguim en sintonia amb l'actualitat.
La passada setmana ja fèiem esment d'alguns aspectes relacionats amb les notícies
i la veritat és que avui diem que fem referència a l'actualitat,
però aquests temes d'actualitat sempre, de permanent observació social.
Les actituds, els enrenous, els aldarulls que sovint es produeixen en l'àmbit esportiu
i no ens referim només a l'àmbit de l'esporra professional,
que ja sabem que a través dels mitjans de comunicació hi ha un efecte altaveu
del que se'n parla molt i tots coneixem molts casos i molt immediats en el temps,
sinó que també volem parlar d'aquells més petits de pràctica quotidiana
que es produeixen en les pistes esportives de les ciutats, de les escoles,
en l'esport lleure dels caps de setmana, esport escolar, no, Víctor?
Ho has dit perfectament. Això es pot intentar tractar des de dues vessants
la mediàtica de l'esport professional, que ja se'n parla prou, no?
Se'n parla moltíssim, només cal posar la tele a qualsevol hora
i després dels temes del cor, pràcticament diria que a l'alimón hi ha aquesta prensa del cor,
entre cometes esportiva.
I que no se'ns enfadi la gent que es dedica a l'esport com a oient i com a el que sigui,
però a vegades dius, bé, i el resultat quant me'l donaran?
Perquè primer m'expliquen tot el que ha passat i el resultat o les jugades que vam fer
i com van jugar al final.
El resultat és el de menys.
No, a part d'aquesta visió mediàtica d'aquests problemes que poden,
bueno, direm ben clar que el cas del futbol, perquè potser és l'esport més conegut i tractat,
encara que pot passar en qualsevol camp i àmbit.
Després hi ha un altre vessant, menys mediàtica,
però no per això amb un grau d'importància menor, que és el dia a dia.
Jo faig una pregunta tan retòrica, no?
Quants dels nostres oients en aquest moment no han participat,
bé sigui directament en qualsevol competició organitzada,
bé sigui de lleure o bé sigui federada, no?,
a Federació de Futbol Sala, de Bàsquet, etcètera.
O bé no tenen els seus fills participant en una activitat de l'escola
i ja no com a pares, sinó a vegades, doncs, com es diu vulgarment,
t'enreden per fer de delegat de l'equip,
algú que tingui una experiència per haver-ho fet d'entrenador,
de bàsquet, dels crius, d'àrbitre,
perquè pot arbitrar en certes categories,
no es té a l'abast suficient nombre d'àrbitres i pot ser arbitrar bé.
Al cap i a la fi, jo el que volia exposar aquí
és que hi ha una legislació i una justícia esportiva específica.
Hi ha una legislació específica per a aquests casos.
Pensa un aldarull que allà hi ha un codi penal, un codi civil,
d'acord, però hi ha una legislació específica.
Molt bé.
Anem a veure, com en molts altres àmbits,
per exemple, un cotxe mal aparcat,
un cotxe que va a gran velocitat,
òbviament, aquell cotxe se'l pot multar,
se'l pot sancionar administrativament.
També, o paral·lelament, o a més a més,
perquè, en principi, segons l'ordenament jurídic,
no es pot castigar ni perseguir una mateixa actitud per dues vies,
el que se'n diu en llatí, perdó, pel latinajo,
al principi, non vicinidem, és a dir, no dues vegades pel mateix.
Aleshores, un cotxe pot ser multat per excés de velocitat
o per una alcoholèmia,
que és un cas molt típic i freqüent,
i, a més a més, es pot seguir un procediment penal,
però no et poden castigar per les dues vies.
Algo semblant passa a la justícia esportiva.
Hi ha una justícia específica,
normalment pels fets que envolten,
o que es produeixen dintre d'un camp de joc,
d'un àmbit esportiu, o, a vegades, els voltants,
i no deixa de ser una miqueta semblant
al que he comentat jo de l'alcoholèmia.
Deixa's posar un petit exemple per situar-nos.
Imaginem que dos individus es barallen perquè,
aquí, a l'Avinguda Roma,
un ha vist un lloc per aparcar,
l'altre l'ha après, un clàssic,
i es barallen, i hi ha una agressió.
Dos individus es barallen a una pista esportiva
al cap de setmana,
han jugat un partidet de futbol sala,
i es barallen en aquella pista esportiva.
Les mateixes agressions, els mateixos insults,
l'escenari és diferent?
A l'hora d'abordar-ho des del punt de vista jurídic,
és diferent, també?
A veure, podria ser igual,
perquè qualsevol agressió, sigui on sigui,
qualsevol insult, en teoria,
pot ser perseguit per la justícia ordinària.
Si el cas que has posat amb els mateixos individus
es produeix dintre d'un rectangle de joc,
un pot denunciar l'altre.
no és massa freqüent,
veiem agressions contínuament,
i a vegades no són agressions,
bé, també, cops de puny,
que sancionen amb targeta vermella,
perquè ens entenguem.
Això pot ser perseguible,
si un jugador,
normalment no entres en aquesta dinàmica,
però alguna vegada ha passat,
si no mateix rectangle de joc,
doncs el tònel de vestidors...
Sí, a la sortida, a la porta de l'estadi...
En què participi qualsevol esportista
o àrbitres, delegats,
encarregats, presidents, entrenadors...
Que siguin agents actius de l'esdeveniment esportiu,
no públic.
Correcte.
En l'àmbit estatal hi ha la llei del deporte,
en l'àmbit català,
que insistiré una miqueta més,
hi ha un decret legislatiu,
que és la llei de l'esport de l'any 2000,
que precisament parla d'infraccions,
de sancions,
de com es té que tramitar...
Hi ha un procediment administratiu a l'efecte.
És més,
si es va recorrent,
recorrint,
es posen els preceptius recursos,
es pot acabar el tribunal contenciós administratiu.
Com una multa de trànsit,
el mateix,
recorreguda.
Què passa és que ara no entrarem a valorar
o analitzar massa en profunditat
que a nivell esportiu
hi ha els comitès respectius,
però amb el que no és esport professional
i en les federacions,
esport professional també,
les federacions no són ben bé administració pública,
són organismes privats amb certes facultats.
Però, més enllà de tota aquesta problemàtica,
que seria molt més complicada d'explicar,
òbviament hi ha una justícia esportiva
i una agressió,
es pot valorar la targeta vermella
amb la qual a aquell jugador
li imposen quatre partits
per pagar-li un cop de puny amb un altre
o per escopir a l'àrbitre
o per fer una entrada violenta.
Que sigui pròpia del joc,
però moltes vegades,
en Jolanda,
no ens enganyem,
va una miqueta més enllà,
es va una mica amb mala sombra,
diguéssim.
Llavors,
això pot comportar una ciutat esportiva
tipificada,
recollida,
amb normativa esportiva.
A més a més
que l'àrbitre tregui
aquesta targeta vermella
que deies per una agressió,
l'agredit es podria plantejar
iniciar un procés
cap a aquella persona
que l'agredit?
A més a més,
aquí sí que podrien donar-se
dos procediments paral·lels.
Sí,
però no es poden sancionar
pels dos.
No,
exacte.
és a dir,
està prohibit.
A vegades es juga
amb que,
per exemple,
un jugador,
perdó per la redundància,
doncs,
li dona un cop de puny
doncs a un àrbitre
o a un altre jugador
i se'l sanciona
i compleix els partits de sanció.
Si ha complert
una sanció esportiva,
això pot ser un argument
per si es denuncia
en una altra via,
que pot ser la via penal
per,
doncs,
que no se'l condemni
penalment,
d'acord?
És a dir,
que no se li imposi
un presumpte delitó
o falta de lesiones.
Això crec que és,
bueno,
hi ha molta gent
que potser no ho sap,
no estic dient,
que sigui o no sigui
recomanable,
ja seria una qüestió personal,
no?,
perquè s'ha de veure
i analitzar cas per cas.
Normalment es té tendència
a que el que succeeixi
al camp de futbol,
no sé si heu sentit mai
els jugadors,
això ha succeït al camp
i aquí queda,
que m'hagi insultat,
que m'hagi vexat
o que m'hagi agredit,
això queda aquí.
Generalment passa.
És un lance del juego,
d'acord?
Pràcticament hi ha
una espècie de codi,
tàcid,
no escrit,
amb el qual
s'acostuma a respectar
que això queda
al camp i punt,
encara que quantes vegades
no utilitzem l'expressió
i l'utilitzo aquí,
aquesta entrada
és de jutjat de guàrdia.
Jutjat de guàrdia
és per posar una denúncia,
no?
És una metàfora
on parlar figurat.
Això és una mica
assumir que totes aquestes
actituds i agressions
formen part del joc,
des del moment que dius
aquí, de l'àmbit de la pista,
dius, home,
és assumir-ho, no?
Que forma part,
indirectament.
Sí, però es donen casos...
Quan no et planteges
posar cap acció judicial
fora del que és
l'àmbit esportiu.
Sí, però moltes vegades
es valora,
fins i tot per part dels comitès.
A veure, el comitè,
normalment,
un comitè de competició esportiu,
no és el que diu,
escolta,
i això es té que denunciar
al jutjat d'instrucció.
Normalment és el que participa.
sigui àrbitre,
sigui entrenador,
sigui delegat,
sigui jugador,
etcètera.
Sigui encarregat.
Podria ser perseguible,
perquè el cas que m'has posat abans
de la discussió de l'aparcament
no deixa de ser una agressió.
D'acord,
em direu,
en un partit de futbol
amb unes connotacions especials,
d'escalfament,
però anem a veure...
I el resultat és el mateix.
És que t'escalfes buscant un lloc
per aparcar, no?
Déu-n'hi-do.
Molt bé.
Clar.
Aleshores,
o dels nervis del partit,
o és que el partit
fins i tot
sí que es podria anar a la justícia
diguem-li ordinària,
al jutjat d'instrucció,
fins i tot aplicar atenuants oximents,
no?
d'un estat passional,
de l'adrenalina
que s'agrega
en un partit de futbol
que també s'agrega
en buscar aparcament,
però és diferent.
Fora de l'àmbit professional,
Víctor,
aquesta actitud de tot
que d'aquí un cop acabat l'encontre
ja les diferències també s'acaben,
malgrat que hi hagin hagut
agressions contundets,
també passa?
Fora de l'àmbit professional,
també passa?
O sí que van més al jutjat?
Van més al jutjat aquests casos
de detall,
petits?
A veure,
normalment es té més tendència
que es vagi el jutjat,
perquè ens entenguem,
el jutjat d'instrucció,
un cop ha acabat el partit
o fora de les instal·lacions
pròpiament dites.
Torno a dir,
no té per què,
també es pot denunciar.
Quan ho dic,
no estic invitant
un jugador que denunciei l'altre,
perquè normalment
et sotmets a la jurisdicció esportiva
i per això està.
Però potser,
si féssim una estadística
on veurem
si hi ha denúncies
el jutjat d'instrucció
un cop ha acabat el partit,
doncs que l'àrbitre surt del camp
i se li tiren pedres al cotxe,
fins i tot per jugadors
o per entrenadors,
per què no?
O se li insulta.
A veure,
a vegades l'àrbitre
simplement ho recull
a l'acte
i pot continuar
tramitant-se
per la via de la justícia
o de la jurisdicció esportiva,
però podria anar
per la via penal,
per exemple.
Torno a dir,
a vegades és difícil separar,
perquè en un partit
és difícil valorar,
partim de la base
que qualsevol actitud
irrespectuosa
o que vulneri
qualsevol situació normal,
que t'apeguin,
que t'agradeixin,
que t'insultin,
es pot denunciar
amb un jutjat de guàrdia.
Difícil valorar.
Expliques que jo interpreto
i perdona, Víctor,
que hi ha dos camins
i que tot depèn
del criteri
de la persona
que se sent perjudicada,
que en definitiva
és qui decideix
si ho deixa en mans
de la justícia esportiva
entre cometes
o va per la via ordinària
com qualsevol altra agressió.
Al final,
és la persona
que se sent
víctima
d'algun tipus de delicte
qui decideix.
Sí.
És la persona exclusivament.
Si tinguessin
que fer una estadística,
normalment es segueix
per la jurisdicció esportiva,
però té la llibertat
d'anar a la justícia ordinària.
Home,
un argument
que s'esgrimeix
si la persona
que ha comès
aquella infracció
ha sigut sancionada
per la via esportiva,
tu vas al jutjat
d'instrucció,
al jutjat penal
i dius
escolti,
aquest senyor
ja ha sigut sancionat
per aquests fets
per la via
de la jurisdicció
de la justícia esportiva.
Per la federació
que l'ha imposat
quatre partits de sanció.
Aleshores,
al principi,
aquell que he invocat
abans
del non vicinidem
es pot comportar
que no et sancionin
penalment.
Però té dret
a fer-ho.
Esclar,
a vegades és una qüestió,
per exemple,
el cas típic dels àrbitres,
que ja estan acostumats
i normalment,
a no ser que sigui
una cosa
molt espectacular,
ja estan acostumats
a rebre'm un camp,
però,
òbviament poden,
no estic dient ara
que tinguin que ser,
és una qüestió
que es té
que recriminar
total i absolutament,
però,
òbviament té dret
aquest àrbitre
a acutir
a la justícia
ordinària
a reclamar
el que ell consideri
convenient
amb el seu dret.
Sempre parlem
d'actors,
és a dir,
de personatges,
recol·lits
específicament
a la llei,
jo potser me n'he deixat
algun,
però delegats,
entrenadors,
jugadors,
àrbitres,
judic,
ja no només
per un camp de futbol,
que també,
a nivell professional,
sinó, per exemple,
el que dèiem abans
de l'esport escolar,
no?
Es produeixen,
doncs,
el jugador número 11
agredit a l'àrbitre
i aleshores
ha saltat un pare
del públic
i agredit
a això.
Clar,
un pare del públic
difícilment pot ser
sancionat
per via
de jurídica.
Clar,
difícil.
Cuidat-ho,
es contempla
que si en un camp
es produeixen
alderulls
es pot sancionar
l'entitat,
l'institució,
el col·legi,
l'escola,
etcètera,
però difícilment
perquè no és
dels que està contemplat.
Però no és la persona
específicament
que ha produït
aquella agressió,
que això ja aniria
per la via ordinària,
sinó que és més aviat,
diguem-ne,
aquells que són
directament implicats
en l'entitat
que representen.
Molt bé.
El que passa és el que deia abans,
però si aquell pare,
a part de la seva figura
com a pare,
té una condició específica
que té fitxa de delegat
de l'equip
o fitxa d'entrenador,
aleshores la seva condició
ja canvia
perquè està tipificat
tant a la llei de l'esport
com als reglaments específics
que parlen d'esport escolar.
Els llocs esportius
escolars de Catalunya
tenen un reglament específic.
Aleshores,
normalment hi ha
de manera automàtica
amb l'acte
de l'àrbitre
i els anexos
s'insta
o es comença
un 5a,
millor dit,
un procediment,
és a dir,
passa al comitè
de competició
que valora
que a més a més
aquell àrbitre agredit
o aquell jugador
o si és menor d'edat
el pare del jugador
vol denunciar
a la justícia penal
jutjat d'instrucció
pot fer-ho.
El que passa
és que tornem
una altra vegada
a la doble situació.
A veure,
ara em ve el cap
un cas,
per exemple,
d'un equip
que va anar a jugar
en un camp
i quan va acabar
enfadats
van començar
a pagar patades
a les portes
i als vidres
del vestidor
i ho van destrossar
pràcticament tot.
Van destrossar
les instal·lacions
del club.
Va ser
pràcticament impossible
verificar
qui era autor
però, clar,
allà hi ha uns danys.
Qui assumeix
aquesta responsabilitat?
Aleshores, clar,
el que està clar
és que
la justícia esportiva,
la jurisdicció esportiva
no pot
normalment
dir
escolti,
l'equip visitant
pagarà aquests danys.
Ho pot dir
però normalment
és un jutge ordinari
el que té que...
Aleshores, clar,
aquí es denuncia
o es demanda
en aquest cas
es té que veure
tu has de recórrer
a la justícia ordinària
per cobrar
aquells danys
que s'han pogut causar
en aquest pavelló
o en aquestes instal·lacions esportives
presumptament
per l'equip visitant
però com salta la vista.
Clar, és que
penso que
d'aquí aniríem
a un àmbit
més relacionat
amb el món
del Lleure
en general,
la convivència
al carrer
i ara parla
de la porta
d'un estadi esportiu
diguem-ne que el públic
que ha assistit
a un espectacle esportiu
acaba a la porta
barallant-se el públic
entre ells,
un cas hipotètic.
Trenca amb mobiliari urbà,
pim pam, pim pam,
a la sortida
d'un concert
de rock
no passa habitualment,
doncs imaginem
que passa el mateix
mobiliari urbà,
el mateix.
A l'hora
de mirar
quins són responsables
d'aquells danys,
clar,
la gent,
campi qui pugui,
fins a quin punt
el titular
de l'estadi
i el titular
de la sala
on s'ha fet
el concert
són responsables.
Si estem parlant
de fora
de l'estadi...
Fora, sí,
al carrer,
però a les portes.
És que clar,
s'està posant
un cas intermig.
De totes maneres,
jo considero
que de les portes
de l'estadi cap allà,
el que és dintre
de l'estadi
i el mobiliari
de l'estadi
és diferent,
però a més,
moltes vegades
sí,
hi ha estadis municipals,
però a vegades
és propietat privada,
però és igual.
Sigui com fora,
tu em planteges...
Jo crec que seria
la mateixa situació
que d'un concert.
És a dir,
si no s'identifiquen
els autors,
tampoc fora d'un estadi
pots sancionar,
perquè, a veure,
molta casualitat seria,
però si és un tercer grupet
que passa per allí
que no té res a veure
amb l'afició
de l'equip A
i de l'equip B.
És a dir,
és obvi
que segurament
té un vincle
amb el que ha sigut
l'espectacle esportiu,
però ja estem parlant
de portes enfora
amb un caràcter posterior
i en aquell cas,
aquell ajuntament...
I compten les proves
en un tribunal,
no la...
Efectivament,
però el que vinc a dir
és que aquí sí que
s'assimilaria moltíssim
als possibles responsables
d'un concert.
El que està clar
és que abans
d'atribuir-li
una responsabilitat
a un club,
que insisteixo,
crec que de portes enfora
és molt més difícil,
però un club esportiu,
una entitat esportiva
responsable de...
Em ve al cap,
per exemple,
una sentència,
crec que va ser
condenatòria,
crec que va ser
per l'Espanyol
de Barcelona,
una bengala
que es va llençar
a Sarrià
fa molts anys,
que va acabar
amb la vida
d'un nen,
d'un xicot.
Aleshores,
es va també
condemnar com a responsable civil,
crec,
si no recordo malament,
a l'Espanyol.
A banda que la persona
que va llençar
aquella bengala
també va tenir
el seu procediment judicial,
lògicament.
Responsable penal.
Però és el que volia dir,
abans de condemnar
cap club,
o independentment
que se'l pugui condemnar
club o entitat esportiva,
que es pot fer.
Normalment,
quan una societat
és responsable civil,
penal sempre
és persones concretes,
es té que intentar
identificar la persona
o persones.
Avui en dia
hi ha els mitjans
per fer-ho.
L'altre dia,
per exemple,
amb el tema
dels famosos
insults racistes
amb l'Eto
del Barcelona,
anava a dir
com a advocat
presumptes,
però crec que va veure
tothom
què es feien.
Però s'ha de dir
presumptes sempre,
fins que no estigui jutjat
el cas,
són presumptes.
Molt bé.
Doncs tècnicament
presumptes.
Aprenem molt en aquest espai.
Efectivament.
Aleshores,
es podia,
evidentment,
amb les càmeres de televisió,
el vídeo és una prova
vàlida en un judici,
es podia identificar
la persona
o persones
que podien haver-ho fet
amb les càmeres
o amb,
per exemple,
el camp del Barcelona.
Moltes vegades
veieu
una sèrie de personatges
que estan d'esquenes
del camp
amb una espècie
d'anorac
de color
llampant.
Aquells senyors
són guardes de seguretat
i estan només
per identificar gent
que pugui cometre
algun tipus d'acció
política.
Estan vigilant.
Total i absolutament.
Estan vigilant.
Total i absolutament.
Aleshores,
hi ha mitjans
per identificar
les persones.
Llavors,
independentment
del que sigui
la justícia esportiva,
el camp del Barça
se li va imposar,
perdoneu que utilitzi el Barça,
però potser
és el més conegut,
una sanció esportiva.
Bueno,
es va imposar
al Nàstic
fa anys
amb un famós partit
amb el,
crec que era
el Polideportivo
que va haver-hi
una miqueta
del Darulls,
equip que ve
aquest cap de setmana
si no estic equivocat,
i també hi va haver
sancions pel club
i sancions per persones.
I,
bueno,
amb el cas,
per exemple,
del tancament
del camp del Barça
per el famós
cap de Tocino
que es va llançar
al camp,
etcètera,
etcètera,
però,
independentment d'això,
si s'identifica
la persona o persones
responsables,
si això pot suposar
algun tipus
de responsabilitat civil
o penal,
en el cas de la Bengala,
es té que perseguir
normalment
la justícia ordinària.
Amb aquell senyor
no se li explica
la justícia esportiva.
Del que no hi ha dubte
és que ha d'haver-hi
a banda de la justícia
ordinària
que regeix
aquestes regles
legals de tothom
ha d'haver-hi
una justícia esportiva
perquè,
fics sincera,
només no ha arribat
ni a 20 minuts
d'espai
la quantitat
d'exemples
que han pogut sortir
i encara ens hem quedat curts.
Per tant,
legislar en aquest àmbit
és estrictament necessari
perquè són àmbits
de moltíssimes persones
i tants caps,
tants barrets,
ja ho sabem,
això, no?
I per desgràcia
anava a dir
hi ha tants exemples
com dies o setmanes
que es produeix
avui mateix
hi ha un partit
doncs
bastant calent
per el que ha passat
aquest vespre
o diversos partits
per si algú
és d'un altre equip,
demà també n'hi ha
i
ja s'espera
que hi hagi alguna cosa,
no?
I per desgràcia
no,
no és que s'esperi
però per desgràcia
a Iolanda
cada setmana
com deies abans
a part dels gols
o dels tantos
de bàsquet
o del resultat
I aquella jugada tan bonica
quina tècnica
més perfecta
etcètera
etcètera
que això no...
És el que hauria de ser
però a vegades
sembla que quedi
en un segon pla
i per desgràcia
es parla
i si es parla
és perquè es produeix
de constants
doncs actes
violents
ahir al vespre
sentia
bueno
el Javier Clemente
entrenador
de l'Atlètic de Bilbao
que molta gent
doncs
pot criticar-lo
el critica molt sovint
però realment
va dir una cosa
que crec que té
per raó
que és que
fa
quan ell diu
quan jo començava
fa 25 anys
o 30 anys
hi havia
molts
saldarulls
i molts
enrenous
en els camps
de futbol
per exemple
però potser
aleshores
encara
malgrat haver-hi passió
però
existien els grups
radicals
però menys que ara
tot això
avui en dia
i no és un tòpic
perquè realment passa
te'n vas al camp de futbol
una miqueta
amb el cor
encongit
sobretot a vegades
si vas en canalla
o vas en segons qui
perquè et pot passar
en qualsevol moment
un grup de radicals
i de violents
que van allí
només
a
doncs
a fer apologia
de la violència
i això està produint-se
cada dia
per lo qual
exemples
per desgràcia
en posaríem
300.000
i crec
que mentre
i crec que és un problema
no ho analitzarem
i ho deixo a l'aire
però de base
i de cultura esportiva
que ja de jovenets
doncs
intentar
evitar
començant pels pares
que som l'exemple
dels nens
evitar totes aquestes
actituds
que no fan més
que després
convertir un esport
doncs
en un espectacle violent
i
ja no dic
per paraules obscenes
que també
però
sinó per actes
de totes maneres
l'àmbit esportiu
no és exclusiu
d'aquesta utilització
de la violència
de fet
aprofitem per recordar
que demà farem
en bona part
del matí de Tarragona Ràdio
a partir de les 11
des de la Carpa
Violència Tolerància Zero
que té la Fundació
La Caixa Tarragona
parlarem de la violència
en diferents àmbits
l'esportiu
no deixa de ser
un altre reflex
d'allò de la vida
quotidiana
de les persones
Víctor Roca
moltes gràcies
gràcies a tu
fins la propera setmana
adeu-siau