Fins demà!
Saludem ja, Anabel Lambea. Bon dia, Anabel, benvinguda.
Bon dia a tothom.
Avui a l'espai de la Biblioteca Pública, l'Anabel ens fa una proposta, jo diria que singular, si més no,
perquè és un gènere que no s'acostuma a parlar en els espais de llibres, en els espais de biblioteques,
i la Biblioteca Pública de Tarragona també aposta per al gènere del còmic.
Per què? Perquè sí, perquè no cal una raó objectiva per parlar-ne,
perquè hi ha una producció de còmic probablement més enllà dels que són habituals i que ens encanten,
tipus estèrics, etcètera, etcètera,
doncs hi ha unes... han aparegut una sèrie de còmics i d'autors i d'autores
que trenquen una miqueta els tòpics en els quals sembla que ens movem darrerament, no, Anabel?
Sí, sí. A veure, de fet, la secció de còmics...
ja en teníem una secció de còmics, el que hem fet ara és apostar una mica més fort per aquesta secció.
Ensenyar-la, eh? Ensenyar-la una miqueta més.
Sí, obrir-la, agafar altres coses, perquè sí, teníem, doncs això, no?,
els clàssics del còmic nord-americà, el clàssic del còmic espanyol i els tebeos, els...
Una mica de manga, també.
Sí, no teníem manga, no havíem...
Llavors, va ser una mica per l'aposta de dir, escolta, ens falta la part de manga,
que vam estudiar una mica a veure com estava la secció de còmics,
què podíem fer, com ho podíem estructurar,
i llavors vam veure que de còmic europeu, que hi ha moltíssim i de molt bona qualitat,
no teníem gaire cosa, per tant, el que hem fet és muntar, tornar a muntar aquesta secció.
Perdona un moment, Anabel, parlem de còmic per adults, en principi, eh?
Exacte, per adults, totalment, o sigui, a la sala infantil també tenim la secció de còmics.
Des del Massagran fins a tots els que convinc, però parlem de còmic per adults.
Sí, i plus, et dic, el Tintín, Astèrix i, no sé, el Capitán Trueno,
aquests, el Mortadelo i Filemón, són opcions que estan repetides,
tant adult com infantil, perquè el Mortadelo llegeix el crioll i llegeix l'adult.
O sigui, és un tipus de còmic i llegeix tothom.
Per tant, hi ha moltes col·leccions que estan duplicades,
les tenim a la sala infantil, les tenim a la sala d'adults.
Però llavors era ara vestir una mica més la secció de còmics d'adults.
Llavors hem optat per comprar, primer per introduir manga, que no teníem,
tant en paper com en DVD, hem comprat una col·lecció de manga en format DVD,
i comprar còmic europeu, que hi ha molt, i, repeteixo, de molt bona qualitat.
A més, amb uns tipus de còmic molt diversos.
Tenim, d'entrada, la gent que no sap o que encara no ha agafat,
et diu, és que un còmic és un TVO, no?
A veure, no.
Un còmic és un còmic, és una altra manera de llegir, és...
I d'explicar una història, i clar...
Exacte, té el seu llenguatge propi, és...
Que no és un gènere menor.
No, per mi no, per mi no.
I l'aposta és una mica, anem a explicar, anem a oferir a la gent
que s'apropi al món del còmic,
perquè el món del còmic ja té els seus seguidors de per se,
vull dir, sí que hi ha una gent que és molt de llegir còmic, no?
Però era una mica fer-ho atractiu,
que la gent s'apropi una mica a agafar còmics i provar a veure què és, no?
Llavors hem optat per aquesta...
Sobretot, la part de manga,
que ja era una demanda que ja existia,
i llavors hem aprofitat, aquesta és la part més nostra,
de dir, no, anem a comprar també còmic europeu,
també còmic americà actual,
evidentment, a part de Batman, Superman...
Els de la Marvel de tota la vida...
Tot això que ja els tenim,
que també té el seu públic,
o Charlie Brown, no?
Snoopy, etcètera, etcètera.
De Charlie Brown, per exemple,
hem comprat dos volums que són els primers Charlie Brown,
que són dels 52 als 54, són curiosíssims.
Que s'han reeditat.
Sí, sí, s'han reeditat,
i clar, són molt curiosos.
De fet, són llibres i personatges que estan en constant reedició,
perquè són ja clàssics del còmic.
Sí, llavors, a veure, el que hem fet,
hem intentat triar una mica dintre del còmic europeu
diferents...
diferent gent, diferent tipus de dibuix,
diferent tipus de guió, diferent tipus d'història,
per mirar una mica, no?
Després, en funció del que més es demani o el que més agradi,
comprarem més d'aquella part,
però primer hem volgut fer una mica de mostra
de tot el que s'està fent, no?
Llavors, jo com a mostra, avui t'he portat tres molt diferents.
En aquest cas, per exemple,
el primer és una sèrie de cinc còmics, de moment,
que es diu Gloom Cookie.
És un tipus de còmic dintre de tot el corrent gòtic.
Són històries gòtiques,
els personatges són molt gòtics.
En quant al dibuix, en quant a la trama argumental, també, no?
Sí, sí, sí.
Llavors barreja molt tot el que són els pensaments d'ells,
històries dels personatges,
i llavors el que assumien, no?
I tot són històries de monstres i...
Aquest que és un autor europeu, dius?
Ella és una nord-americana la que fa el guió
i han fet moltes coses de còmic
i el dibuixant també són nord-americans.
És tot en blanc i negre,
perquè, clar, un gòtic ha de fer les coses en blanc i negre.
No li posaràs colors pastell.
No, i és un tipus de còmic
que jo penso que pot agafar molta gent molt adolescent,
que, clar, també es feia una mica
per atreure aquest tipus de gent, no?
L'adolescent sempre queda a cavall
entre la sala infantil i la sala d'adults,
i, clar, vull dir, no, realment,
és una població, és un tipus de gent
que no té per què llegir
o tenir els mateixos gustos, no?
I, clar, l'has d'equilibrar.
Sí que hi ha gent que pot anar...
Però hi ha una edat que queden enmig, no?
Que poden començar a agafar coses d'adults,
que encara poden agafar alguna cosa infantil,
però que tenen un gust determinat, no?
Hi ha una part de la població
que sempre queda allà a cavall.
I el còmic té un públic molt juvenil.
També té molts adults, eh?
No ens hem d'equivocar,
només cal anar a les llibreries de còmics.
Aquí en tenim una, a Barcelona hi ha moltíssimes,
i tu veus la gent que passeja
i no tots són adolescents, ni molt menys.
A més, el còmic té un tipus de població
que és molt col·leccionista.
Hi ha molta gent que és molt col·leccionista
o que és molt seguidor de...
Hi té una part de fetichisme, també, de...
Sí, però...
D'estar molt al dia, eh?
Les persones que són amants del còmic
volen estar sempre l'última.
A més, clar, és un món que es mou moltíssim
perquè han de produir constantment,
perquè, clar, la lectura del còmic
no et requereix ni l'esforç ni el temps
d'una lectura d'un llibre, no?
Llavors, es mou moltíssim aquesta gent.
Llavors, en un altre tipus de còmic,
he portat aquest, n'hi ha més d'aquest estil,
és el còmic que ha...
La història que hi ha al darrere
sempre és una història real.
En aquest cas és Auschwitz.
Hi ha algun més d'aquest tema.
Per exemple, el primer que van fer
tractant el tema de l'Holocaust
i el tema dels nazis
és un nord-americà que va fer un còmic
que es diu Maus,
que és tot basant-se en els records del seu pare,
perquè els pares eren polacs,
jueus,
i ell ja va néixer a Nord-Amèrica, no?
Llavors, basant-se en els relats
dels seus pares que van estar a Auschwitz,
va convertir tota la història,
els nazis en gats i els personatges en ratolins,
per això es diu Maus, no?
Però explica realment vivències reals de la seva família.
I aquest distanciament amb aquests personatges,
però en el fons va parlar del mateix.
Aquest és Pascal...
Aquest és Pascal Croci
i ell, a veure,
és una persona jove,
no va estar a Auschwitz,
néix al 61 i és francès,
no és jueu.
Llavors, clar,
li preguntaven,
però per què has fet aquest tipus?
Perquè has feia aquest tema, aquesta història.
Doncs ell explica que als 10-11 anys
va veure un reportatge
i va veure una imatge d'Auschwitz
i que el va obsessionar totalment, no?
Llavors, que es va apropar molt
a associacions
d'amics d'Auschwitz
i llavors va contactar
amb una sèrie de gent
que va estar allà
i que va viure allà, no?
Llavors va proposar
de fer aquest còmic
basant-se en els records
de testimonis reals, no?
Ell explica que això ha costat molt,
que ara se'n parla molt,
hi ha molts temes,
hi ha molts llibres,
però que durant un temps
això va ser un problema,
que aquesta gent va estar silenciada
molts anys
i que ell era molta...
tenia molta obsessió
per tractar el tema
d'una altra manera.
Ell parla molt
que Spielberg
va obrir molt
el tema
amb el tema
de la lista de Slinder,
de donar uns altres tractaments
que no fossin estrictament
un documental,
sinó de poder fer
una pel·lícula.
Llavors,
el següent,
ell parla molt
d'aquest que et dic
del que va fer Maus,
que realment va ser
el primer que va fer un còmic
tractant el tema
dels camps de concentració.
I a partir d'aquí,
ell ha continuat
aquesta línia.
El còmic està molt bé
perquè inclús t'explica...
Blanc i negre
i gris, sobretot.
Sí, grisos, grisos.
Llavors,
a mi m'ha agradat molt.
Les imatges són
culpidores, eh?
Sí, està molt ben treballat.
Inclús després,
al final de tot,
hi ha una entrevista
amb l'autor,
explica per què ho ha fet,
tot això que estava explicant ara.
Curiositats, no?
Per exemple,
hi ha els personatges,
amb uns determinats personatges
els hi posa un barret
que no portaven realment.
Era un altre tipus de barret,
diu que portava
una mena de boina, no?
Inclusió hi ha una carta
d'un dels testimonis
dient-li
m'agrada molt el que has fet,
però aquests personatges
no portaven això, no?
Per què insisteixes
en posar aquest...
Llavors,
ell explica
perquè realment
aquell tipus de barret
que li explicaven
feia que el personat...
li deformava tant
el personatge,
el feia...
no li agradava gens
com quedava.
Llavors explica
que sí,
que és tot molt real,
llevat d'alguna coseta
en concret
i, per exemple,
doncs,
aquesta curiositat,
perquè inclús
els uniformes,
tot el que porten ells,
els números
dels que surten
amb els uniformes
són números reals
de personatges reals.
Les tanques,
els barracons,
sembla...
hi ha reproduccions
molt fidels, no?
Tot del dibuix.
Sí, sí, sí, està...
I a més,
són dues històries
com a dones...
I què ha de relatar
la vida quotidiana?
Auschwitz,
una mica,
o agafa un fil argumental
de determinats personatges?
Ell diu que la història
la segueix cronològicament,
no?
Però el còmic
comença a Jugoslàvia
el 93,
amb un matrimoni
que estan parlant,
s'han de sincerar,
o sigui,
això són les dues primeres
pàgines del còmic,
no?
No saps ben bé
què fan allà,
sembla que els estan buscant
i en aquell moment
s'inceren, no?
Comencen a parlar
d'Auschwitz,
quan fèiem molts anys
que havien estat silenciats,
no?
Són dos supervivents
d'Auschwitz
i llavors ell
explica la seva
història
i ella
explica la seva.
Per què?
Doncs perquè a Auschwitz
les dones i els homes
estaven separats.
Llavors,
viuen històries
evidentment la mateixa
però història...
Dues realitats diferents.
Exacte, no?
Doncs,
i per allà hi ha la història
de la filla
que ell té una part
de la informació
i ella té una altra
part de la informació
que mai
s'han explicat
perquè van voler
no parlar mai del tema
i en aquell moment
s'inceren, no?
Per tant,
sí que estàs a Jugoslàvia
del 93
i amb els records d'un
i els records de l'altre
tornes enrere.
Són dues històries
paral·leles
amb el mateix
moment cronològic
però
tot el que van explicant,
no?
De quan entren uns,
de quan...
Que hi ha un cas
explica el tema
d'uns polacs,
d'uns jueus polacs
que van estar allà,
que se'ls va donar
un tractament diferent,
que és un fet
que no es va saber
fins que aquesta gent
no va començar a parlar,
no tots ho sabien,
o sigui,
ell explica que realment
el funcionament
del camp
era
que el dia següent
ningú sabia
què passaria,
no?
Que el terror
que tenien
és que ningú sabia,
no tenien una tasca signada,
no sabien mai
com seria el dia següent,
no?
I que això
va ser particularment cruel
al tema
del camp d'Auschwitz,
no?
A veure,
ho he portat
en el sentit,
clar,
evidentment no té res a veure
amb la ficció anterior,
no?
I precisament
com que el que convides
és a la gent
que habitualment
no llegeix comis,
que s'acostis
per explicar,
escolta,
que no només
és diversió
i humor,
el còmic també
pot explicar
una història
dramàtica,
profunda
i fins i tot
uns fets històrics,
no?
Sí,
de fet,
nosaltres tenim
molts
fets,
història de Catalunya,
història d'Espanya,
fet en còmic,
això ho tenim,
però ara
hem comprat
doncs
aquests en concret,
algun que parla
doncs
de la caiguda
del mur de Berlín,
hi ha dos,
per exemple,
hi ha un autor
que hem comprat
bastant,
perquè a mi particularment
és un autor
que m'agrada molt,
és un belga
que es diu
Enki Bilal
i Enki Bilal
té dos còmics
que parla
de la Guerra Civil
Espanyola,
per exemple,
les òrdenes de la...
ara no recordo bé
el títol,
de les Falanges Negras
i Partida de Caza,
són dos còmics
que parlen
al rerefons
és la Guerra Civil
Espanyola,
no?
I té un altre
sobre la Revolució
Francesa,
històries reals,
o sigui,
el darrere
diguem que és un còmic
històric.
Sí, sí,
és una altra
com la novel·la històrica,
doncs un còmic
històric perfectament.
L'últim còmic
que ens portes
trenca amb tot l'anterior,
és novador,
és diferent
i és distès
i divertit
per acabar l'espai d'avui
amb una mica
d'alegria,
no?
i no aquesta marca
amb gust de boca.
Veus,
són tres opcions
diferents completament.
Tres opcions molt diferents,
la història,
el divertiment,
i sobretot
això,
la ironia,
la modernitat divertida,
que parla de les dones
sobretot.
Sí, sí,
en aquest cas
és una francesa
que ha utilitzat
el còmic
però ha utilitzat
el format
de les revistes
femenines.
No del cor,
sinó d'aquestes
que donen solucions
per tot,
pels quilos d'em més,
pels grans,
pel no sé què,
pel no sé quant.
Exacte,
amoròscop,
allò,
test,
que sempre
inclouen algun test,
o sigui,
el format
és d'aquest tipus
de revista
però el tema
que vehicula
tota la revista
és la depilació
i els pèls.
Es titula
com la,
és el número
de la revista
Valentín?
Valentín,
que és el nom
del personatge
que utilitza
i,
bueno,
ja veus,
tot està relacionat,
sí,
tots els que són
anuncis
de professionals
que ofereixen coses,
no?
Doncs tot,
tot,
tot té a veure
amb els pèls
i la depilació.
Especial depilació
d'aquest còmic
que en principi
té l'aparença
d'una revista femenina
però que és un còmic
i que se n'enriu
i fa molta ironia
al voltant
de totes aquelles coses
aparentment superficials
que preocupen
a les dones,
no?
Sí,
sí,
la veritat és que
és molt divertit,
és molt divertit,
el dibuix
també està molt bé
perquè la gent
que sap molt
de còmic,
clar,
després hi ha
la part
molt estètica
del còmic
que no només
és la història,
no?
Perquè clar,
hi ha gent que et diu
però tu llegeixes còmics,
sí,
te'ls tornes a llegir,
sí,
i quan trigues
a llegir un còmic?
Pots trigar molt
o pots trigar poc?
Un còmic té molts detalls.
Clar,
pots aturar-te en el dibuix,
un cop has llegit la història
o pots mirar el dibuix
i després la història
simultàniament
en el que dius
tornar enrere
perquè allò t'ha cridat l'atenció.
A veure,
hi ha còmics de tot tipus
però realment hi ha còmics
que tenen una sèrie
de detalls
que t'hi pots estar
molta estona mirant,
no?
Per exemple,
aquest que et deia d'Auschwitz,
el tio explica
que els numerets
que els hi posen
els...
Els interns del camp,
sí.
Sí,
són números reals
de persones,
sap qui hi ha
al darrere d'aquell número,
no?
No us posa l'atzar,
no?
No,
tires enrere i dius
ostres,
no és aleatori,
no,
està tot molt més,
molt treballat,
no?
Ara hi ha molts còmics
que inclús
al darrere o al davant
et posen moltes vegades
allò,
bocetos
del que han fet
perquè tu vegis
que realment
al darrere
no és algú
que amb una facilitat
brutal
et fa un dibuix
que ho fan,
tu vas al saló del còmic
i els autors
i si compres el còmic
te fan un dibuix
i al·lucines
perquè en cinc minuts
se fan una birgueria,
sí que tenen
aquesta facilitat
però a l'hora
d'estructurar el còmic
realment hi ha moltes hores
al darrere ja,
estan molt
molt treballats,
no?
No és dibuix,
no és un dibuix,
també n'hi ha,
no?
Hi ha còmics d'aquests
que són làmines
i làmines
però això
és la part aquesta
que et deia
més col·leccionista,
més fetichista,
més...
M'agrada que l'automa
compro tot
absolutament,
no?
Inclús
les galeries
d'imatges,
no?
Però el que és
el còmic d'història
hi ha de molts tipus
i hem apostat per això,
no?
Per apropar la gent
que provi la gent
a veure què.
I escolta,
per accedir,
bé,
estan els prestatges,
també poden accedir
també buscant
anar al fons,
als catalans...
Sí, sí.
Ara mateix
els tenim
des del divendres,
els hi hem dedicat
aquesta setmana,
no per res en particular,
no hi ha saló del còmic,
no...
No,
senzillament,
que també tenim això
aquí a la biblioteca.
Exacte,
això que fem,
no?
Doncs que posem el tema
de la setmana,
doncs aquesta setmana
és el còmic.
O doncs estan així
de fàcil accés,
volerant,
eh?
Volerant ràpidament.
De fet,
realment ha sortit
molt ràpidament
aquesta secció.
Els còmics,
ara ja des del punt
de vista més formal,
com altres llibres,
també es poden tenir
15 dies,
prorrogables,
etcètera, etcètera.
Sí,
de moment està com
si fos un llibre,
igual,
el que passa que
realment és un material
que volta molt més.
Clar,
com que no trigues
el mateix a llegir-lo,
realment és un material
per semblar
que no es prorroga mai,
però de moment
està posat
com si fossin llibres.
Molt bé.
Doncs són tres còmics
diferents,
tot i que
n'hi ha més.
És una petita mostra
del que ens ha portat
avui l'Anabel Lambea.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i fins la propera.
Molt bé.
Adéu-siau.