Aquesta és la sintonia de la tertúlia,
la sintonia que ens acompanya cada matí a aquesta hora.
Temps per comentar, per analitzar, per discutir, si cal,
sobre diferents qüestions d'actualitat.
Avui ens acompanyen ja els tres convidats,
el vicepresident de la Societat d'Estudis Económics, Joan Besora.
Joan, bon dia.
Molt bon dia.
També ens acompanya el periodista Tomàs Carot.
Bon dia, Tomàs.
Bon dia.
I l'advocat en Xavier Soler Poblet.
Xavier, també bon dia.
Molt bon dia.
Tots a punt amb el que feu amb l'aigua a punt
per comentar algunes de les notícies de la jornada.
Avui hem de començar, no sé si dir-ne de manera obligada,
però, en fi, és una de les notícies que destaquem
als informatius de ràdio i també a la premsa local,
parlant de la mesa socioeconòmica del Camp de Tarragona,
una mena de nou anys que s'ha creat al territori,
que diuen que no neix com a rebuig el Consorci del Camp,
però que, en fi, que plega fins a nou entitats,
entre elles la Universitat,
la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona,
els sindicats de les nostres comarques,
una mesa socioeconòmica que es presentava formalment ahir a la tarda
amb un acte al rectorat de la universitat
i que s'havia reunit al migdia
amb el president de la Generalitat, Pasqual Maragall.
Diuen els promotors que no neix a contrapeu ni per rebutjar el Consorci del Camp,
però sembla que els seus promotors no estan gaire convençuts
de la feina que ha fet el Consorci.
Senyors, com ho veuen?
Joan, què et sembla?
D'entrada...
Un nou òrgan, un nou ens?
Sí, sí, d'entrada qualsevol plataforma, qualsevol òrgan,
ha de ser benvingut
perquè representa que ha de significar, diguéssim,
per Tarragona i el camp,
doncs unes avantatges, diguéssim,
o unió d'unes forces que potser no hi eren fins ara, no?
Ara bé, si aquesta plataforma ha sorgit
com a conseqüència d'un enfrontament, diguéssim,
a situacions, òrgans existents i tot això,
com pot ser el camp de Tarragona,
em sembla molt malament en el sentit que, bé,
si aquí hem d'unir esforços o els hem de diversificar,
vull dir, diversificant sempre entenem que es perden accions,
es perden puntualitzacions i, evidentment,
provoquen molta confusió, diguéssim, als ciutadans.
Molta confusió, que ja en tenim prou,
donades a les circumstàncies polítiques del moment,
i tot això, a més, falta que els nostres òrgans econòmics
també provoquin una situació en la qual, doncs,
no es veu una finalitat.
Per mi, sigut una sorpresa,
jo potser no sabia que s'estava preparant aquesta plataforma,
però aquest matí sigut una sorpresa veure-ho, doncs,
al diari i, a més, una cosa tan incardinada,
ja inclús amb la visita o presentació davant del pacient Maragall.
Tomàs, com ho veus?
Veure d'alguna manera,
suposo, que encara que diguin que no,
però no deixa de ser un contrapoder,
perquè tota aquesta gent està dins del consorci, també.
Aleshores, en nom de perdre de vista
aquesta dimensió política, entre cometes,
probablement hi ha alguna cosa de raó
en el naixement de la plataforma,
en el sentit que el consorci, com a tal,
no ha acabat d'engegar o d'arrotllar com calia,
i també és molt possible que des d'aquestes institucions
presents ahir, doncs, comenci a funcionar el lobby.
De fet, els lobbies han naixut,
o la tendència lògica és naixer des d'iniciatives,
diguem-ne, privades,
fora del que seria estrictament l'administració pública,
i llavors que les administracions vagin una mica
a rosseg d'aquestes iniciatives.
Pot ser per aquí que vagin els temes.
D'alguna manera, podria ser el braç ideològic
i de lobby del consorci.
Si és així, benvingut, sí.
Si hem de doblar esforços, malament, no?
En això, estic amb el Joan.
Xavier.
A veure, en primer lloc,
que es mogui la societat civil,
en principi, positiu.
Positiu.
Ells, si mantenen el compromís,
que sembla ser que no és ni paral·lel ni alternatiu,
sinó que és completament diferent
al que és el consorci,
també em sembla molt bé.
I coincideixo amb el carot,
en el sentit que,
si té que inmiscuís amb tasques
del consorci,
home, doncs no és la seva tasca.
No obstant això,
el que sí que és cert
és que jo crec que alguna cosa
es tenia que fer
perquè el consorci
no és una cosa que fos dinàmica
i que tingués actuacions estelars,
ni...
O sigui, crec que el consorci,
doncs no...
Francament,
la ciutadania,
la ciutadania,
el consorci,
doncs sí saben que és una cosa
que sí que es diu consorci,
però no han palpat
cap realitat
que s'hagi fet
com a conseqüència
de l'existència del consorci.
De totes maneres,
jo crec que potser,
potser podria ser
una de les finalitats
de l'ENS que s'ha creat
el donar idees
o el pressionar el consorci
perquè d'una vegada
comenci a funcionar, no?
Hi ha una forma de pressió.
És com deia el Tomàs,
vull dir,
aquesta gent
que ha format tot això
i he estat mirant
qui composava,
en certa manera
la majoria
estan dintre del consorci,
del camp.
Per tant,
si s'estava acusant
el consorci del camp
de falta de contingut
i de falta de idees,
senyors,
vostès estan a dintre,
vostès són corresponsables,
aportin aquestes idees
del consorci i tot això.
Jo no crec que fins i tot
hi hagi ningú
que els hi pugui barrar
el pas.
Per què?
Perquè un té un concepte diferent
del que ha de ser el tramcat,
per exemple,
ja s'ha de muntar
una plataforma alternativa
per poder discutir
i és que, senyor,
no acabarem mai aquí.
No acabarem mai.
Jo li veig aquesta...
Mira, jo particularment
cada vegada
m'agraden les coses
més fàcils i més simples.
Llavors,
anem a facilitar les coses,
anem a fer les coses fàcils,
anem a ajuntar-nos
i a veure,
a unar esforços
i iniciatives
i tot això
i no estem constantment
a veure què podem criticar
de l'altre, no?
Llavors, jo crec que, bueno,
això és un...
no diré un pas enrere, no?
Però és que,
com he dit abans,
també et deixo al damunt
de la taula
aquesta incertesa
de que no saps mai
on estàs.
A veure,
no podem obviar,
sobretot com a mitjans
de comunicació,
que, en fi,
en les últimes setmanes
i mesos
hem assistit
a unes certes picabaralles
i que en aquesta mesa
socioeconòmica
alguns dels que la impulsen
són persones
que públicament
han fet declaracions
bastant dures
contra el Consorci,
contra la presidència,
sobretot del Consorci,
que és de l'alcalde de Tarragona
i estic pensant,
doncs,
al secretari general
de l'UGT,
Mario Rigao,
o en el president
de la Cambra de Comerç
de Tarragona,
Javi Artal.
Aquests són dos
els promotors
d'aquesta mesa.
Clar,
aquí diuen
que no volen ser
una alternativa
i ser un complement,
però sembla que...
Això no es pot sostreure
al regafons polítics,
evidentment.
Ara,
no sé,
d'acord amb el que comentàvem ara,
el Consorci com a tal
potser va néixer
amb unes aspiracions
molt dignes,
molt legítimes,
molt a llarg termini,
però l'estrat
del pes
que suposa
totes les adhesions
i tots els membres
que hi van haver-hi.
I probablement
faltarien
òrgans
així
de treball
molt més àgils
que li donessin
aquesta agilitat.
Per tant,
tota aquesta gent
que ja està dins
del Consorci
veient probablement,
vull suposar,
que no ha pogut
desenvolupar la seva feina,
ho fem des de fora
i ho poden aportar
al Consorci.
si el Consorci
penso que pot
capitalitzar
aquesta feina
estrictament
des del punt de vista
de lobby
per al camp.
Qüestions polítiques
al marge.
Bé,
jo,
el que dius
és el que
intentava dir jo,
poden aportar
idees i tal.
De totes maneres,
tu deies,
hi ha gent
que forma part
d'aquesta plataforma,
que està en el Consorci
i tal.
Completament d'acord.
Tu pots tenir
un tren
preciós,
molt bonic,
amb uns vagons
de primera.
Si la màquina
no tira endavant,
els vagons
no es mouen.
Per molt que es pitgin
els vagons
que no poden es pitjar.
I aleshores
que cal posar
una altra màquina
i seguir aquest símil.
O que aquests senyors
es dediquin,
com es diu
en termes jurídics,
que el que fa la part
és excitar
els òrgans judicials,
el que han de fer
és excitar
la màquina
que comenci
a funcionar
i a tirar endavant
el que convingui.
A veure,
hi ha mitjans
democràtics
i ara que estem
parlant
de qüestions
econòmiques,
aquí hi ha
dues entitats
molt importants
com és
la Confederació
Empresarial
i la Cambra
de Comerç.
Precisament
aquesta última
està dintre
d'unes eleccions
que seran
immediates
i que evidentment
el que s'està
aconseguint
a través del Cambra
és aglutinar
diferents sectors.
Imaginem-nos
que ara
a la Cambra
hi ha un sector
que no guanya
les properes eleccions
i l'endemà
es constitueix
en plataforma
també
d'opinió econòmica
etcètera,
al contrària
o per posar
pals a la roda
a la Cambra
de Comerç.
Imagina que
a la Confederació
Empresarial
hi ha un sector
determinat,
no cal recordar
temps passats
de diferents sectors
turisme,
indústria
que sempre han estat
diguéssim
no batallant
però en certa manera
anteposant
els seus interessos
particulars.
Doncs bé,
també decideixen
ja que no estem aquí
una altra plataforma.
Llavors,
al món de les plataformes
potser hi ha
o plataformes o grups
o òrgans
si li convulguis
potser ja n'estim
una miqueta cansats.
En el sentit
d'assembla ser
i durant uns
ara no puc allò
hi ha mitjans
democràtics
com per poder
assolir
diferents fites.
Diuen a més
que el primer objectiu
és fer un pla estratègic
elaborar un pla estratègic
de la zona.
A mi,
si em permeten,
vist segurament des de fora
i pensant en les persones
que ens estan escoltant
no sé si la gent
s'aclareix
amb consorcis,
messes socioeconòmiques
elaborar un pla estratègic
sembla que
sempre es parla
de l'un mateix
Pacte a la boella
però no s'acaba
de concretar
entre organismes
ens,
plataformes
plans estratègics
plans territorials
del camp de Tarragona
que hem de fer
no?
Tomàs?
I concretem alguna cosa
o sempre és
parlar per parlar?
Hi ha molt de parlar
i hi ha molt
que parlar
també,
evidentment,
però
s'ha de començar
a anar tancant
a anar sumant
és a dir,
fins aquí hem arribat
i reconduint
temes
com deia el Joan
pacte a la boella
els pactes
no sé què
pactes territorials
els plans
territorials
hauria d'haver alguna cosa
que fos
el pal de paller
per dir-ho d'alguna manera
podria ser
probablement
un pla territorial
promogut
des de la Generalitat
que és el que s'està promouent
i al voltant d'aquí
que funcionés
la societat civil
organitzada
no?
en consorcis
en meses
amb el que calgui
no?
però que funcionés
i no en el sentit
d'adhesió
inquebrantable
sinó de
precisament
des del territori
treballar-ho
amb les aportacions
i la riquesa
de matisos
que segurament
poden
i per això
constitueixen
meses
aportar
als sectors
que representen
però somodo
podia ser això
i que hi hagués
una mena
de seguiment
que es donés
es retés
compte
a la ciutadania
de manera regular
i periòdica
igual que les empreses
fan balanços anuals
doncs
perquè no
hem arribat fins aquí
estem aquí
estem obrint aquest camí
però que hi hagués
una possibilitat
de seguiment
perquè si no
ens trobem
en què
hem de fer
la capital
l'exposició universal
de no sé quin any
hem de fer
no sé
grans coses
que es van
parlant
de la capital
cultural
del 2016
tot això
ha d'haver
un pal
de paller
de territori
per això
ho pregunto
ho plantejo
en la tertúria
que segurament
l'oïent
el ciutadà
diu
moltes coses
molts organismes
moltes entitats
i plataformes
és molt enriquidor
com hem dit al principi
del debat
és molt enriquidor
potser falta
que vinguin sortint
idees
i opinions
i tot això
però és que
desgregar
no és bo
tampoc
Javi alguna cosa
a veure
però és que
el pitjor de tot això
és que
no es plasma
amb una realitat
davant del ciutadà
escolti
s'han reunit
i doncs
diran
i han dit això
i què
quina
quina conseqüència
té
pel ciutadà
que ho vegi
doncs que
tot troba això
veu l'altre
s'ha millorat això
s'ha millorat l'altre
no
tot són
entelequies
tot és molt bonic
aquí posarem uns arbres
i no hi ha arbres
o si es volen posar
resulta que no hi ha aigua
o que no hi ha jardí
no ho sé
jo crec
en el fons
en el fons
i parlant amb totes
sinceritat
potser falta una miqueta
de serietat
escolti
a veure
hem decidit fer això
fem-ho
fem-ho
no comencem a pensar
en una altra cosa
sense haver fet el primer
si ens comprometem
a fer això
fem-ho
i després fem una altra cosa
i l'altra
i idees enriquidores
gent que es dediqui
al que deies tu
tenim aquesta iniciativa
que us sembla
presentar-la
el pal de paller
on s'hagi de presentar
i que
arribi un moment
que es vegi plasmat
per tant potser
al camp
hi ha
una certa manca
de lideratge
o massa
molts caps
tants caps
tan barrets
i falta el pal de paller
no ho sé
en fi
després li preguntarem
al president
de la Confederació d'Empresaris
de Tarragona
Sebastià Cabré
que és una de les entitats
que promou
aquesta mesa socioeconòmica
quins són els objectius
d'aquesta nova platàforma
és dimissionari
no?
per?
el Sebastià Cabré
no plega de la càmera
no home
però ell continua
com a president
de la CEPTA
totes maneres
li preguntarem
hi ha eleccions
això sí
hi ha eleccions
a la Cambra de Comerç
simplement
que la CEPTA
pot anomenar
una sèrie de persones
en representar
la CEPTA
a la Cambra de Comerç
i
ha manifestat
amb cercles reduïts
el Sebastià Cabré
que potser
per deixar pas
a altres persones
ell se retiraria
de presentants
però això no vol dir
que ell
dimiteixi de res
en fi
no es presentarà
no es presentaria
sí
de totes maneres
d'això
en parlarem amb ell
després
de les notícies
de les 10
altres qüestions
a l'actualitat
abans ho apuntava
fa un moment
el Tomàs
com a temes
de projectes de futur
que van segurament
més enllà
de la pròpia ciutat
de Tarragoni
que poden afectar
tot el territori
el de la capital
cultural europea
un projecte
que ahir va donar
un nou pas
amb la creació
amb la constitució
d'un Consell Assessor
com ho veu
en aquest projecte
recordant a més
no sé si les comparacions
són bones o no
perquè això
sempre diuen
que les comparacions
són dolentes
que fa uns mesos
parlàvem
d'una exposició
d'un projecte
d'exposició universal
del 2015
ara estem parlant
d'un tema concret
de la ciutat de Tarragona
però que pot ser
evidentment
pot tenir una extensió
més àmplia
en el territori
com és el de la capitalitat
cultural
com ho veuen?
és un projecte
que aquest sí
pot ser realment
engrescador
i que haplegui
a molta gent?
és una oportunitat
que tenim
evidentment
és com tot
també
i bueno
tu has recordat
l'Expo 2015
va ser també
precisament
i en aquest sentit
jo vull felicitar
públicament
a Sebastià Cabrera
dintre la iniciativa
que va retenir
i que l'únic hàndicap
que va tenir
va ser que a Saragossa
es va presentar
va aconseguir
diguéssim
el 2009
em sembla que és
2008
sí
estava adoptant
2008
doncs diguéssim
la fita
llavors clar
és difícil
que una ciutat
propera
o del mateix país
pugui tornar a repetir
vull dir
si no
potser estaríem parlant
evidentment
d'aquest projecte
i si aquest projecte
per causes alienes
no ha pogut ser
doncs jo entenc
a més va sortir
aquest projecte cultural
va sortir pràcticament
al mateix temps
jo entenc
que aquí
també ens hi hem de posar
totes les piles
i hem de tirar endavant
crec que serà
per Tarragona
un punt important
tot el que sigui
promocionar la ciutat
jo crec que és importantíssim
a més aquí
aquest consell assessor
s'està aglutinant
inclús em sembla
que gairebé és curt
perquè tindria
potser que aglutinats
de més sectors
però bé
suposo que
és un camí
que es comença ara
i al final
estarà totalment
tota la societat
involucrada en el tema
en aquest sentit
de l'Ever Bellbé
crec que ens està treballant
molt amb el tema
i està posant
diguéssim
uns punts necessaris
forts
perquè doncs
tiri la cosa endavant
i aprofitar per Tarragona
ja que tenim
un ventall de possibilitats
no és supera d'una vegada
les aprofitem
no?
Què més?
Xavier
d'acord?
Tomàs
també?
d'acord
i a la vegada
probablement
és més realitzable
això
que l'expressió universal
perquè hi ha moltes implicacions
de disponibilitat
de territori
d'una seguit de qüestions
que en el camp cultural
és diferent
és més possible
és més possible
considero
sí
potser no són comparables
perquè doncs
l'expo
necessitarà donar
infraestructures
una infraestructura
a tot nivell
molt important
però que bé
que també queden
o sigui
no oblidem
no oblidem
perdó
que les infraestructures
de Barcelona
són una conseqüència
de l'Olimpíada del 92
i en Sevilla
per exemple
i tot això
és diferent
i a Saragossa
sí
home i a Saragossa
la transformació
també serà espectacular
espectacular
en fi
veurem com evoluciona
el tema
de la capitalitat cultural
més notícies
de la jornada
avui hi ha dades
que sobretot
suposo que es mirarà
l'advocat
que ens acompanya
que és el
a propòsit
de la memòria
de la fiscalia
les dades
de l'any 2005
tenim més delictes
contra la llibertat sexual
més homicidis
i assassinats
pugen
també
els delictes
per violència de gènere
la violència
entre menors
un tema
és a dir
de menors
doncs en fi
que cometen accions
violentes
que es graven i tot
en fi
no sé si el panorama
llegint avui una mica
els titulars
de la premsa
i amb el que dèiem
aquest matí
en els informatius
de la ràdio
no sé si és per posar-nos
als pals de punta
o no
o en fi
el que demostra
és que vivim malauradament
en una societat
on es cometen
molts actes
de violència
jo crec que és un tema
sobretot
això de la joventut
i la violència
de gènere
i la violència
sobre la dona
són temes
molt delicats
i molt importants
malauradament
aquest país
sempre som
el
quan dic el país
dic l'estat
vull dir
no
i fins i tot
el món hi ha
perquè això
ja
no
això ens ha vingut
a posteriori
primer que va començar
en altres llocs
ja s'ha posat de moda aquí
fa 10 anys
ja hi havia pel·lícules
americanes
que venien aquí
que parlaven
de les baralles
dels estudiants
recordeu-se'n un
que fa bastants anys
que va entrar en una escola
i va comentar
en una escopeta
i va matar
6 o 7 companys
o 12
però
el trist de què
és que no aprenem
i nosaltres hem tingut
molts savis
en aquest país
que donaven
les solucions
de tots aquests temes
i sobretot
jo crec que
es basa en un
que va dir
Don Miguel de Unamuno
Don Miguel de Unamuno
deia
escolti
el problema d'Espanya
Espanya es pot solucionar
molt fàcilment
sap quin és el problema
que és d'Espanya
i la solució
que tindria Espanya
és
escoles
escoles
i escoles
és des de
des de l'educació primària
des del moment
que neixen
al dintre dels pares
doncs
aquella unitat familiar
cuidado
que no
que no estic en contra
de res més
que no sigui això
però el que vull dir
és que
potser l'educació
que estan rebent
aquesta canalla
el que veuen
per la televisió
aquests ciquets
fins i tot
els grans
quan hi ha violència
de gènere
doncs
indubtablement
quan s'arriba
a aquest
intercrimini
que té
el camí
del crim
pot estar
induït
per molts factors
i jo crec
que l'estat
té potestat
suficient
com perquè
certs factors
els pugui eliminar
que no parlo
que la policia
que està
tot el dia
tocant sirenes
i passejant-se
pel carrer
amb un estat
d'excepció
o una ciutat
amb un estat
de setge
no és aquest el tema
però jo crec
que el tema
principal
és que
no estem
educant
a la joventut
sobretot
als petits
perquè això
si diguessis
que ja tenien
22 anys
escolta
doncs mira
són uns mal educats
perquè això està passant
amb canalla
de 12
i 10 anys
això és gravíssim
perquè si això
ho fan els 12
o 13 anys
a què poden fer els 40
aquests senyors
poden anar a tirar bombes
si segueixen
per aquest camí
llavors falten
mesures correctores
i jo entenc
que
home
normalment
el primer lloc
on es comença
a educar la persona
són els pares
que per això
l'han portat al món
per educar la persona
i després
el pare
el que fa
és
deixar
algunes
de les seves funcions
que és lògic
que les deixi
a l'escola
llavors l'escola
també tindria
que tindre
no sé
jo crec
que falta
no per
cuidar
al tanto
no toquem
el tema
professors
perquè no
jo no em poso
amb el professorat
jo em poso
amb el sistema
jo em poso
amb el sistema
el sistema
crec que
s'ha de reconduir
a que
doncs escolta
que la gent
quan s'aixeca de llit
el primer que té que dir
és bon dia
i quan se'n va
llit
té que dir bona nit
i quan t'assentes
en una taula
tens que dir
bon profit
i això és que ja falten
no sé
desgraciadament
potser en faigran
això ho diuen els vells
potser sí
Tomàs
com ho veus
un problema d'educació?
Mira
casual i curiosament
a la meva darrera tertúlia
vam acabar parlant
del mateix
del tema
de la manca de valors
a la societat
i del paper
de responsabilitat
de l'educació
des dels pares
des de la família
des de casa
també a l'escola
indelegable
i
principalment
del tema aquest
de valors
i efectivament
és una qüestió
de valors
i d'educació
i de compromís
amb aquesta educació
i de models
i patrons
el model americà
doncs
és aquest
el que
el que tenim
i el que ens està
arribant
de manera reiterada
i l'exemple
que ha posat
sovint
quantes pel·lícules
europees
o espanyoles
es projecten
o índies
que és la principal
productora
de cinema
del món
i quantes
americanes
aquí
això és una
de les coses
que va deixar
atado
i bien atado
el dictador
franco
per exemple
això no ho hem
de perdre
de vista
i després
una altra qüestió
a veure
jo no he vist
encara cap bisbe
que sortia a manifestar-se
per això
per les classes
de religió
sí
vull dir
llavors
no sé
alguna cosa falla
fins i tot això
i pel matrimoni
i pel matrimoni
Joan
a veure
primer que tot
aquí hi ha dues coses
una és la publicació
d'aquestes dades
de la Fiscalia
la qual cosa
jo aplodeixo
l'iniciativa aquesta
perquè entenc
que és una manera
de donar
o fer un retrato
exhaustiu
de la societat
és una cosa
que ho agraeixo
i avui no he tingut
prou temps
que està bé
que es facin públiques
que es facin públiques
i ho trobo molt bé
l'altra cosa
és parlar
de la premsa diària
que veiem
aquell apartat
de
mujer mata no sé què
hombre mata no sé quantos
amb dades
cabroses
això és una cosa
i l'altra
el tema dels valors
és un tema
d'escala de valors
però ves per on
l'escala de valors
del nostre país
és molt diferent
dels Estats Units
però en canvi
tenim punts de coincidència
com pot ser
el tema
de les violències
llavors clar
arriba el moment
que t'estàs plantejant
a veure què passa
realment amb aquest món
no amb la nostra societat
sinó amb aquest món
què passa
llavors això
et preocupa
i com tu deies
els que som
ja tenim certa edat
ja tenim uns fills
d'una determinada edat
no molta
no molta
no molta
però bueno
ja
podem parlar
amb referència
perquè tots hem sigut joves
tots hem estat
doncs
els que hem estat
amb sort
a la universitat
hem pogut
tindre a recordar
aquells anys
de reivindicacions polítiques
i tot això
que evidentment
home
fèiem de les nostres
però no
s'havia fet mai
doncs un acte
com el del botelló
i tots bevíem
i tots teníem
les nostres festes
i tots disfrutàvem
i manifestacions
les que vulguessin més
tant tu com jo
com els que estem aquí
i tot això
exacte
i tot això
però bueno
tots teníem un ordre
perquè
jo recordo
al meu cap
hi havia els meus pares
i si em passa alguna cosa
què em diran els meus pares
escolta quina vergonya
i tot això
i anava d'amagat d'ells
doncs les manifestacions
pràcticament
avui en dia
tot això
no ho sé
no hi ha reivindicacions polítiques
no hi ha valors
fas una visita
doncs a Barcelona
on estudiaves
al col·legi major
on residies
i tot això
i veus que han canviat
totalment els valors
però en canvi
la violència
doncs augmenta
i tot això
et dona molt que pensar
evidentment
aquí entrem el debat aquest
del botelló
en el per què passat
el que ha passat
allà en vam parlar
àmpliament a la tertúlia
com es pot produir
un fenomen
d'aquestes característiques
que derivi
en una violència
com la que va haver
per exemple
a Barcelona
el botelló
no és l'excusa
vull dir
a veure
i a cap de setmana
tots hem sigut bevedors
i tot ens ha agradat
doncs
anem
com si jo
en creixem
un poc de xispaillos
però
d'aquí allà
doncs
ja un bon tràmps
ja us explicaré
una anècdota
que em van explicar
deu fer
una setmana i mitja
o dues setmanes
un professor de Barcelona
que va trobar
amb un alumne
copiant
i li va dir
doncs
t'haig de suspendre
jo no estava copiant
bueno
hi havia
o sigui
va arribar a classe
amb una fulla
amb la pregunta
contestada des de casa
la fulla
que li van donar
perquè fes l'examen
tenia una
una contrasenya
per dir d'alguna manera
perquè no pogués passar això
i tal
i bueno
la suspèn
i ella se'n va a casa
es queixa els pares
i automàticament
la mare se'n va
a queixar-se
al professor
i que l'expliqui
que per què la sospesa
llavors el professor
li ensenya
les dues fulles
i dir
mira
aquesta és la que jo
vaig repartir
i aquesta és la que
tenia la seva filla
o el seu fill
com vostè comprendrà
pregunta de la mare
o del pare
ara no recordo
qui era
dels dos
i vostè té ja dret
a agafar-li aquesta fulla
home
escolti
sí
és que
aquesta xiqueta
és que
a més de copiar
surt contentíssima
perquè encima
doncs la mamà
ha plantat cara
al professor
que és el dolent
és que ara
potser estàvem
enfocant
el debat massa
amb la gent jove
i clar
podria sortir
amb algú
i escoltar
carrosses
deixar de parlar
de gent jove
perquè la memòria
de la fiscalia
no parlen a més d'això
el que passa
el que passa és que
el fiscal
sí que va mostrar
la seva preocupació
com a fenomen nou
i emergent
aquesta violència
de la gent jove
dels adolescents
amb els pares
amb violència
dintre de la família
violència domèstica
en què
el nen
l'adolescent
el noi o la noia
agredeix als pares
als avis
o a persones grans
i després
aquesta violència
també que
sembla que està pujant
en els centres educatius
aquesta agressió
fins i tot
pot ser física
amb els professors
és a dir
ell no deia
que fos el fenomen
més greu ara
però que sí que és un fenomen
preocupant
perquè està emergint
molt en aquesta
segurament que cap pare
s'ha plantejat
que amb el fet
de portar
el seu fill
amb cotxe
al centre
i que a part
que allín li surti
fent doble o triple fil
dels embussos
que calgui
en això ja
genera una violència
i una falta de respecte
per tothom
perquè esclar
tothom comença a pitar
i això és un fenomen
de cada dia
quatre cops
i bé
potser
s'hauria de mirar
ho deia també
perquè el fenomen
de la violència
de gènere
en fi
en els últims anys
ha tingut
un protagonisme especial
però recordem
que els últims mesos
aquesta violència
de menors
i recordem
el cas famós
de la indigent
mort a Barcelona
en aquell caixó
de Barcelona
per jove
amants de joves
fins i tot
amb la gravació
de les imatges
de la caixa
i després casos
posteriors
i que no eren immigrants
i que han sorgit
ni del Raval
clar
tot això
és el que s'aplica
al fiscal
que és un fenomen
que en fi
que està preocupant molt
a les autoritats judicials
és a dir
estem creant
una societat
una gent jove
cada cop més
violenta
més agressiva
agressiva
jo crec que hi ha
potser diré una bestiesa
però
jo ho he parlat
amb bastants professors
això
el fet
que l'alumne
passés
de tractar
de vostè
a totejar
el mestre
aquella distància
que es té
que mantindre
per poder ser
tindre autoritat
moral
sobre la persona
podria ser
que fos
un de
que es trenqués
no ho sé
podríem anar
més enllà
això és una bestiesa
no és una bestiesa
perquè el moment
que tu tens
que tractar
de vostè
amb una persona
i que la persona
et pot tractar
oiga
qui et toqui
no és el mateix
que ha dit
està
aquest hombre
no
podíem parlar
del servei militar
també
jo crec que és el temps
més perdut
de la meva vida
quan vaig fer
el servei militar
però en certa manera
vaig passar
per la dracera
encara que sigui
uns més
els temps han canviat molt
i llavors
bueno
a vegades
jo entenc
que la rebeldia
és innata
amb el jovent
i per què
ells de dir que sí
si això és que no
per què ells de dir
que és blanc
si això és negre
és una rebeldia
i lògica
i a la mili
a vegades
te fan entrar
és bo que es qüestionin
les coses
i que pensen
i que és protesta
i clar que és bo
i arribar-te un moment
que et diguin
escolta
això és així
perquè ho dic jo
ningú s'ha acostumat
ningú s'acostuma
amb això
però hi ha un moment
que a vegades
t'has de baixar
el militar és contrari
del civil
i el civil
ve de civilització
això està tot dit
en fi
això també ens portaria
com dèiem
a parlar del botellón
del que va passar
la setmana passada
amb aquest fenomen
que afortunadament
a Tarragona
no va anar
més a l'any
però estaríem d'acord
en que l'important era
que la Guàrdia Urbana
actués
jo estic d'acord
a més
10 segons
no no
s'ha d'aplaudir
la seva actuació
la Guàrdia Urbana
en el cas també
de la policia portuària
perquè van saber
trobar la mesura exacta
sense haver provocat
l'efecte contrari
a vegades
una presència massiva
de la policia
pot provocar
un efecte contrari
i no es va fer
en fi
ara obriríem un altre debat
que segurament seria molt interessant
però és que ho hem de deixar
hem d'acabar aquí
avui el temps de la tertúlia
que hem compartit
amb Tomàs Carot
amb Joan Besora
i amb Xavier Soler Poblet
així que tots tres
moltes gràcies
que vagi bé la jornada laboral
la feina a partir d'ara
i vinga
fins la propera tertúlia
adócia bon dia
moltem bé
Fins demà!