.
És un quart d'una del migdia i un minut.
Seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Com cada divendres, a aquesta hora, aproximadament,
parlem de cinema.
Rebem el comentari de David Serra de les pel·lícules
que s'estrenen a la cartellera tarragonina.
Tenim el David a l'altre costat del fil telefònic.
Es veu que tenia el trineu espatllat
i no ha pogut arribar fins a la ràdio.
David, bon dia.
T'has quedat sitiat per la neu a casa teva?
Sí, sí, bueno, els elements s'han jugat en contra meva.
No ha pogut, no ha pogut.
A veure si anem una miqueta a Tarragona que la farem maca.
Home, no sé, no sé.
Està tothom pendent, però penso que ja els homes del temps
ja fa dies, per no dir hores,
que intenten treure'ns aquesta idea del cap.
Però, en fi, mai se sap, eh? Mai se sap.
De moment, la pluja, feble,
sí que ens acompanya des d'allà fa unes quantes hores
i aquest fred i aquesta sensació de fred.
A banda que les temperatures són baixes,
aquesta humitat fa que tinguem aquesta sensació.
En fi, no és impediment
i és un bon cap de setmana per anar al cinema,
perquè activitats a l'aire lliure, poques, eh?
No, no, realment, eh?
De les pel·lis que s'estrenen avui,
em penso que n'has vist algunes.
Si et sembla, comencem pel que és una de les estrenes,
com a més espectaculars de la setmana,
si més no, perquè està assignada per Steven Spielberg,
es tracta de la pel·lícula Múnich.
Sí, a més, és una pel·lícula que, bueno,
és la pel·lícula que més interès,
ara mateix, despertarà sobretot
per la situació política de la Palestina
i se pot fer multitud de lectures.
Ai, l'oportunitat d'aquesta pel·lícula,
no sé jo, tal com està el panorama.
No, no, no, hi ha una pel·lícula que ha significat,
doncs, per la carrera de Spielberg,
una inflexió molt potent,
perquè ha sigut ignorada,
sembla, del que ha sigut l'entrega dels globus d'or.
Això no vol dir res,
però que, certament,
li ha creat un problema greu
de cara a la carrera dels Òscars.
I Spielberg, en certa manera,
passa d'aquesta controvérsia,
perquè, com ja he dit,
era una pel·lícula alarbada,
des de feia molt de temps
que tenia l'interès de fer-la i produir-la,
i fins que no ha trobat un bon guió,
un guió que realment agafés el tema
i ho tractés com ell volia fer-ho,
que era, evidentment,
amb la línia difícil i complicada,
no de la neutralitat,
però sí de donar a conèixer
el punt de vista tant d'uns com d'altres
des de la humanitat.
Des del punt de vista que humanitza,
la paraula pot sonar forta a alguns,
la figura dels terroristes
i la figura dels assassins
del govern israelita
que van fer aquesta venjança,
que va ser una mica la capsa dels trons
que es va obrir
amb el conflicte de Palestina
i d'Orient Mitjà.
Recordem les Olimpiades de Múnich
i l'assassinat de les atletes israelis.
A tall d'anècdota,
no sé, m'ha semblat que ho he llegit així
entre línies,
que un dels actors és fill
d'una de les persones
que van resultar víctimes.
Correcte.
Realment, no?
És curiós que els protagonistes
o els hereus d'aquesta història
tràgica, evidentment,
i absolutament molt mal coneguda,
doncs estan a favor de la pel·lícula
i hi ha molta gent
que no l'he vista
i que, evidentment, són gent prou israelians
i també alguns grups extremistes islamites
que radicalment s'han prefigurat
en contra de la cinta del Múnich.
Jo penso que, independentment
del tema, del contingut,
jo penso que és una pel·lícula
que darrere hi ha la voluntat
d'una persona que és Steven Spielberg
que és capaç del millor i del pitjor.
O sigui que això es té a valorar
i jo penso que és una pel·lícula
que haurem d'anar amb els ulls
molt oberts i el cor també.
Home, el tema del cor d'unidor,
perquè han passat més de 30 anys,
això va passar a la dècada dels 70
i fixa't com estem encara.
Correcte, exactament.
En fi, parlem d'una altra pel·lícula
que està a les antípodes d'aquesta.
Jo no l'he vista,
però és més que previsible.
Esta vuela es un peligro, dos.
Doncs és que és el tipus de pel·lícules
aquestes que jo sempre dic
que s'equivoquen
quan es estrenen a les pantalles
però fan molts decalés.
és la típica pel·lícula americana
amb un graciós
que utilitzen tot el que és el tema
de l'humor fora de tot.
Una mica el torrente,
però en versió americana.
I en versió tercera edat.
Sí, sí, exactament.
Perquè aquesta història
és la història d'un detectiu
a punt policia
que es disfraça d'àvia.
Bé, de fet,
l'ho l'hem passat moltes vegades
per la tele, ja.
La primera l'hem vista,
la segona serà més del mateix.
Són pel·lícules
que no tenen cap tipus de substància
des del punt de vista
de la crítica,
de les emocions,
això sí,
per passar una bona estona
a nivell familiar.
Però fixa't que
en contrast amb un Múnich
és radicalment el contrari
del que estàvem dient.
Interescendent totalment,
però pot ser divertida.
Doncs escolta,
encara més diferent
el tercer títol
que posem
a l'abast del teu comentari,
que és una pel·lícula
que ens situa
en un escenari francès
i amb actors i actrius
com Mònica Bellucci
o Gerard Depardieu.
El títol de la pel·lícula
Quanto me amas
de Bertrand Blier.
Mira,
aquesta pel·lícula
la tinc curiositat
per la Mònica Bellucci.
En realitat,
perquè penso que
la pel·lícula
s'ha construït molt
al voltant de la seva figura
i ens parla
per el que diu
la petita sinopsis
que he pogut llegir.
Tracta realment
de la història
d'una dona
que, bueno,
que enamora
a un home
que s'ha fet multimilionari
per qüestions de loteria,
m'entens?
i que la vol treure
de la vida
de la prostitució
del seu entorn.
A partir d'aquí
amb Mònica Bellucci
pot passar qualsevol cosa.
Ja, ja.
Com comprendràs.
Escolta,
la que sí has vista ja,
que la vas veure a la preestrena,
és Terror en la niebla.
Doncs una llàstima de pel·lícula
perquè jo que soc un amant
del mestre John Carpenter,
un dels directors més físics
del cinema fantàstic,
la versió de la niebla,
de foc,
que era una pel·lícula petita,
dins de la seva filmografia,
però plena d'encerts,
de cara al que seria
un film de gènere,
de gènere fantàstic,
aquesta nova versió,
que a més està produïda
pel mestre Carpenter,
no s'entén gairebé
res del que era
en Troballes en la primera,
es perden totalment.
Jo penso que és una pel·lícula
que realment l'ha fet
de cara a renovar
una altra vegada l'interès
cap a aquest tipus de gènere.
I ho ha fet amb una persona,
amb un director,
que jo trobo que és bastant maldestre
a l'hora d'agafar,
doncs, diguem-ne,
el timó
del baixei que li ha entregat
el seu mestre,
el John Carpenter.
Però fixa't que...
Una pel·lícula...
Jo, la veritat,
vaig patir a la sala
perquè pensava
que no s'entén res,
era molt millor l'original
i, en tot cas,
si estem parlant d'un remake,
per què no ha aprofitat
la capacitat que tenia
el John Carpenter
de generar suspense?
Perquè és una pel·lícula
que constantment
saps el que passarà.
Home, jo el que
sí intueixo, David,
és que a aquesta pel·lícula
hi anirà molta gent.
Ja sabem que aquest gènere
sobretot ha treu
un públic en jove
i a més m'han col·locat
com a protagonista
Tom Welling,
que és l'actor
que fa furor
entre totes les joves adolescents.
Correcte.
Per tant, jo crec
que s'omplirà la sala.
És el que ha passat
a l'Onding the Dark,
una pel·lícula també horrorosa
i que ara mateix
està en el tercer lloc
de la cartellera
i que és una pel·lícula
que està omplint
pel Christian Isleiter
i que realment
és una pel·lícula
terriblement dolenta.
o sigui, és d'aquelles pel·lícules
que inclús
jo penso que el seu director
estarà sorprès
del resultat
en taquilla
perquè està feta
molt malament.
És una pel·lícula
que es va
bueno,
es va estrenar
una mica de magatai.
El que sí que passa
és que darrere
hi ha tota una campanya
mediàtica
dels jocs de la Playstation,
dels jocs d'ordinador,
dels videojocs
i que a partir d'aquí
doncs bueno,
clar,
hem de pensar
que el recolzament
és poderós.
La indústria del videojoc,
tot i que a Espanya
no acaba de funcionar
a les companyies espanyoles,
les grans companyies
han fet una aposta
perquè tots els productes
estrelles
de les videoconsoles
arribin a la pantalla
amb la seva pel·lícula.
O sigui,
a mi em fa una miqueta
o sigui,
em cabreja una miqueta
el tema,
no?
De dir,
bueno,
una pel·lícula pot ser
interessant,
divertida,
pot ser de gènere,
però que estiguin
com a mínim
ben rodades
i ben escrites.
Saps què vull dir, no?
Parlàvem de Múnich,
de Steven Spielberg,
però de fet
aquesta setmana
a la cartellera
tenim una altra pel·lícula
basada en fets històrics
i l'altra,
doncs,
tria com a escenari
les Olimpiades
l'any 1972.
S'estrenen una pel·lícula
titulada
Il·luminades per el Fuego
que ens situa
a la Guerra de les Malvines
l'any 82.
Correcte.
Doncs aquesta veus,
aquesta és una molt bona pel·lícula
i una aposta interessant
per descobrir
un fet també
poc conegut
que és la Guerra de les Malvines
i ho fem des de la mirada
del seu protagonista.
Una persona
que, bueno,
que retroba uns companys
que van patir
com ell,
aquest conflicte
bèl·lic
que confrontava
Anglaterra amb l'Argentina
i en aquest episodi
doncs ell va viure
una sèrie de relacions
per si va ser protagonista
precisament
d'aquest fet
i ho reviu
amb el temps
amb els seus companys.
És una mirada ferma,
és una mirada
amb voluntat
de contar una història
i contar-la
des de dintre,
des dels sentiments.
Penso que pot ser
una de les apostes
per fer un extraordinari
programa doble
d'aquestos
entre la pel·lícula
Múnich
i aquesta pel·lícula.
Parlem de la història
i parlem-ne amb personatges
amb cariosos
i molt de cor.
Fem inventari,
tenim tres drames,
una pel·li de terror,
una comèdia americana
i encara podem afegir
una altra comèdia.
Secretos de Família.
Doncs veus,
aquí tenim
un bon guionista
com a Robert Benson.
Perdona un moment,
David,
jo veig aquí,
és que no conec
aquesta pel·lícula,
però clar,
veig Rowan Atkinson
compartint cartell
amb Patrick Swayze.
I amb la...
Sí, sí.
I a més,
el Patrick Swayze
fa un paper molt divertit.
És una pel·lícula,
a veure,
és una comèdia negra
amb la major glòria
de les comèdies angleses
d'època
del Mackenzie i companyia.
Ja recordem
el Quinteto de la Muerta
i pel·lícules similars,
i és una pel·lícula
que està feta
amb gana realment
de rehabilitar
el gènere de la comèdia
però fer-lo amb intel·ligència.
O sigui,
vull dir,
és una pel·lícula
que a partir
d'una situació
diguem-ne luctuosa,
com poden ser
uns crims induïts,
es genera
a partir de personatges
molt especials.
L'Atkinson,
per exemple,
ell mateix
com a actor
i com a personatge
és un protagonista
absolut
dins d'aquesta comèdia negra.
I és una pel·lícula
que realment
jo la puc recomanar
perquè és l'antítesi
de la comèdia americana
que havíem parlat abans.
Comèdia feta
divertida,
feta amb ganes
que la gent
pensi una miqueta
i s'ho passi força bé
amb els seus gags
o les seves troballes
clarament superiors.
Total,
que si no volem drames
aquesta és una bona opció?
Secretos de família?
És una extraordinària opció.
Molt bé,
doncs David,
gràcies per acompanyar-nos.
Esperem que el cap de setmana
sigui profitós
i si no hi ha novetats
ens retrobem
la propera setmana,
el proper divendres.
Exactament.
Una recomanació
de darrera hora
és la de Volando Boy
que la vam recomanar
la setmana passada
i ara tinc que dir
que segurament
aquesta setmana
volarà de la cartellera
de Tarragona
i és una llàstima
perquè és una pel·lícula estupenda.
Doncs abans que la treguin
val la pena afanyar-se
i anar a veure
aquesta pel·lícula
en Volando Boy.
David,
moltes gràcies,
bon cap de setmana.
El mateix,
bon cinema.
Adéu-siau.