Temps Tartuli, aquesta és la sintonia que ens acompanya cada matí a aquesta hora,
la sintonia de Tarragona Ràdio, per analitzar, per comentar alguns aspectes de l'actualitat del dia.
En aquest cas, d'avui, dimecres, 25 de gener, ja tenim els quatre contartulis a punt.
Ens acompanya el director de l'IS Torreforta, Rafael Muñoz. Bon dia, Rafa.
Bon dia.
També ens acompanya el periodista Tomàs Carot. Bon dia, Tomàs.
I a l'altra banda de la taula s'han posat els dos polítics de la tertúlia,
els tinents d'alcalde Alejandro Fernández del Partit Popular.
Alejandro, bon dia.
Bon dia.
I Raül Font, de Convergència i Unió, també. Raül, bon dia.
Bon dia, de vosaltres.
Doncs amb aquests quatre convidats comentarem alguns temes de l'actualitat locals,
si tenim temps, tot i que avui, igual que ahir, hem de començar, jo crec,
perquè, en fi, és una mica la notícia i l'actualitat d'aquests últims dies,
tot el que envolta l'Estatut.
Aquest sembla ja recte final de les negociacions sobre l'Estatut de Catalunya.
amb el principi d'acord amb el que han arribat els socialistes,
el PSOE i Convergència i Unió,
amb la postura d'Esquerra Republicana que encara, en fi,
sembla que es decantaria a dia d'avui pel vot negatiu,
a falta de més negociacions amb el president Zapatero,
amb la situació del Partit Popular,
en fi, amb una de les notícies destacades a la jornada,
que és la reunió Piqué-Rajoy d'ahir,
després de les divergències d'opinions
entre la direcció estatal del Partit Popular
i el president del PP a Catalunya.
En fi, tenim molts aspectes al voltant de la política general catalana i espanyola
que valdria la pena comentar,
en qualsevol cas, per encetar la tertulia.
Ja tenim pràcticament Estatut,
podem donar-li fumata blanca?
Ara sí, Rafa?
Jo crec que tenim un principi d'Estatut.
I satisfactori?
Jo crec que és un Estatut possibilista.
I, per tant, les coses possibilistes no acaben de satisfer del tot,
però, si és millor que el que hi havia,
doncs, moderada satisfacció.
Una mica resignat, eh?
Sí, però moderada satisfacció.
I la resta de satisfacció no té per a ser total ni al 100%,
pot ser moderada.
Sempre es pot millorar.
Tomàs?
Més o menys en la mateixa línia
i a l'espera que no passi res que ho impedeixi a darrera hora,
com, per exemple, Salamanca,
que encara els papers no han arribat.
Vull dir, de tot això,
lamentable és l'espectacle polític
i d'altres instàncies, en alguns casos.
Bon estatut, però, o no?
Bon estatut?
Sempre és millorable, clar.
Si ens conforméssim, no tindríem ni estatut.
I els polítics, què opinen?
Alejandro?
Nosaltres encara, com és evident i notori,
encara mantindríem el no.
Però diferenciant molt clarament
el que és una part important de l'articulat
del que és el model de finançament.
És a dir, amb l'articulat,
hi ha coses amb les quals, si continuen igual,
nosaltres mai votarem que sí.
És a dir, jo sempre m'agrada posar
l'exemple de l'article 134,
que diu que la Generalitat tindrà competències exclusives
en matèria de lleure.
Això em sembla absolutament delirant
i amb aquestes coses no les votarem mai.
Però sí que és cert que amb el model de finançament,
que no té res a veure,
i jo crec que era un dels temes
dels quals s'havia de parlar,
amb l'esperit del model de finançament
que havia sortit del Parlament de Catalunya,
és un document amb el qual es pot començar a treballar.
Perquè és cert que s'assembla, i molt,
a una proposta de finançament
que havia plantejat el Partit Popular de Catalunya.
i si nosaltres separem el que és finançament
i podem parlar separadament,
el finançament podríem començar a parlar,
hi ha d'altres aspectes de l'articulat
amb els quals nosaltres no hi podem estar d'acord.
Això que diu Alejandro Fernández seria similar
o pràcticament idèntic al que ha dit Josep Piqué,
ho dir per tot l'enraó que ha provocat després.
Sí, i per tant, una de les coses,
primer, mostrar la satisfacció,
que finalment el tema hagi sortit bé, no?
Però, a més, jo crec que la posició del Josep Piqué
va ser molt clara en el sentit de dir
ara mateix votaríem clarament que no.
Però sobretot per això, per l'articulat,
perquè és un estatut massa intervencionista
per una força política,
nosaltres entenem que som liberals
i ens sembla massa intervencionista,
però després el tema del finançament
s'ha produït un abans
i és simptomàtic que Esquerra Republicana a Catalunya
precisament amb aquest tema
es mostri tan contrari, no?
És perquè s'ha produït un abans
en la línia constitucional,
tot i que per nosaltres
encara queden serraïlls
que són inconstitucionals.
Però vaja, que és un document
per començar a treballar.
Raül, l'estatut satisfactori?
A veure, pel que diuen els líders
de la meva confederació de Comerç en Ciutat Unió,
evidentment és el més satisfactori
dels que es plantejaven en el panorama
o en els diferents escenaris
de l'inici de totes aquestes negociacions.
Demà, dijous a la tarda,
tenim un Consell Nacional
al qual he d'assistir a Barcelona
i suposo que allà en Durant
ens explicarà
als Consellers Nacional d'Unió
la lletra petita
i com han anat les negociacions,
els avantatges que puguin presentar.
Per a la impressió que té
un polític local com Raül Font,
quina és?
Per mi bona.
A l'última recta de negociacions
semblava que hi havia dos escuts importants.
un era la definició del terme nació o no terme nació.
Jo pertanyo a un partit nacionalista
i penso que per nosaltres és molt important aquest tema
perquè és un tema, si voleu, de definició,
però que té una importància
o un efecte moral
i un efecte d'estímul important.
Sembla ser que al final només es recollirà
en el preàmbul
o en l'introducció del que és l'Estatut.
Més endavant es torna a parlar de nacionalitats.
Queda una mica a mig camí,
però sobretot on jo crec que ha sigut bastant positiu
el tema ha estat amb el tema econòmic.
El fet que s'hagi arrencat aquest compromís
que durant aquests set anys vinents
es pugui recuperar una inversió
que s'havia perdut important aquí a Catalunya
a nivell d'infraestructures
jo crec que és importantíssim
perquè és recuperar, diguéssim,
una pistonada que a nivell econòmic
doncs ens era molt important
i perquè no només de pa viu l'home, no?
És a dir, no només, vull dir,
el tema de nació o nacionalitat.
Escoltem, després a l'última hora
el que hem de fer és generar llocs de treball
que l'habitatge sigui més barat
o que la infraestructura sigui bona
per l'empresariat
que ens vingui més turisme
i les infraestructures, evidentment,
i la inversió pública
era un aspecte importantíssim
sobre el qual teníem un greuge
de debò que finalment, per fi,
se'ns ha estat reconegut, diguéssim,
d'una manera pública i oficial.
Les negociacions els últims dies,
la veritat és que, en fi,
el que hem vist per televisió,
que hem escoltat per ràdio,
les portades dels diaris,
i se'ns deixen diferents imatges.
Segurament la més espectacular
ha estat la foto Mas Tapatero.
Quina impressió, Tomàs, per exemple,
tu com a periodista.
Imagina't el que ha passat darrere
fent arribar tot això, no?
Heu persegut veure un exercici
de política fina
que ha resituat coses en el seu lloc,
per exemple, Convergència i Unió,
el paper que ha jugat històricament
aquí a l'Estat,
sempre d'una certa pes en la balança,
vull dir, recuperant fins i tot frases històriques,
deixa una mica escurat, potser,
Esquerra en un cert problema.
El Partit Popular
potser és l'etern problema
de la dependència de Madrid.
Vull dir, veurem ara què passa.
Hi ha una notícia avui, precisament,
en algunes portades,
que és l'acord del Partit Popular Gal·lec
amb el PNH,
que pot ser esperançador
i pot ser una pinza que havíem comentat aquí,
precisament,
Piqué-Galícia,
un cop superades les eleccions,
probablement pugui ajudar també
a posar el seu lloc a Cebes,
perquè suposo que ara no serà cínic
de dir que allà volen un sostre
com el d'aquí, això no és admissible.
Políticament és interessant.
Pot ser, per la ciutadania,
hi ha punts que cansen, que esgoten.
I justament perquè la negociació
ha estat tan llarga i la gent pot estar cansada,
el resultat és satisfactori?
Bé, al final, potser per cao,
però esgota no tant
la negociació llarga i cansada,
sinó, de vegades, les formes,
els posicionaments,
dir ara sí, ara no...
Les declaracions, contradeclaracions...
I per al final,
el que diu la gent de base,
al final tots es posen d'acord,
que de fet ja és això la política,
és el procés d'anar seguint i tal.
Rafa?
Sí, és que hi ha un tema
que crec que no...
que l'han de tenir present.
Tenim una Constitució possibilista.
Clar, és que si no fem referència
al que va passar aquí fa 30 anys,
o 31 anys,
i sé que hi ha gent molt jove
que no ho ha viscut, això,
però és que fa 31 anys
aquí hi havia el que hi havia
i la Constitució, quan es fa,
es fa a ventre el que hi havia
i el que hi havia
eren una sèrie de pressions,
algunes militars, inclús,
i, bueno,
i se sortia, doncs,
d'un període de 40 anys
sense democràcia
i, per tant,
es va fer la Constitució
que es va poder fer en aquell moment.
probablement,
aquella Constitució
feta en un altre moment
de democràcia plena
hagués possibilitat
un estatut
diferent
del que hi ha
en aquests moments
i tot això, doncs,
hagués comportat
una negociació
democràtica
habitual
en altres països,
que tenim
molta més tradició,
i segurament,
en aquests moments,
o estaríem
amb el mateix estatut
que teníem,
o, si s'hagués modificat,
s'hagués modificat
sense
cap problema
per part de la societat.
El problema és que
quan s'aborda
el tema
d'un nou estatut
l'any 2006,
les bases de l'Estat
estaven col·locades
i estaven mal col·locades,
o probablement
no estaven
molt ben col·locades
que haguéssim pogut estar
en unes altres circumstàncies.
Això significa
que aquest estatut
necessitava
un diàleg permanent
i, per tant,
s'ha allargat
en el temps.
I jo crec
que encara s'hauria pogut
allargar més,
perquè hi ha
en ser reis
que no s'acabaran
de concretar mai
i que probablement
exigiran
que d'aquí a uns anys
es torni a parlar
d'un nou estatut.
Si això
s'hagués visualitzat
per part de tota
la classe política
com una qüestió
normalitzada
dintre la vida democràtica,
no hauria sigut
cap problema.
El problema és
quan es vol
contraposar
idees
de partit
a idees
d'Estat.
I jo penso
que això és el que ha passat.
Acompanyat
d'un ressò mediàtic
excessiu
i acompanyat
d'unes declaracions
excessivament
punyents
i molt poc meditades.
Sobretot per part
de Febes
i d'alguns dirigent.
Que això no beneficia
de ningú,
no beneficia
ni el propi
Partit Popular,
això no l'allarga,
això no són jugades
a curt termini,
són jugades
a llarg termini.
Ja ho veurem.
I no beneficia
a Catalunya.
Sí, jo crec que és
molt fàcil
centrar-se només
en les declaracions
que han tingut
els membres
del Partit Popular,
algunes més afortunades
i d'altres
menys afortunades,
com també és molt fàcil
oblidar-se
d'algunes declaracions
d'altres
polítics,
d'altres formacions
polítiques,
també més afortunades
algunes i d'altres
menys afortunades.
Sobre el que preguntaves,
amb el procés
de negociació,
a mi una cosa
que em preocupa moltíssim
i és que un govern
que havia fet
de la transparència
una de les seves banderes
ha fet una negociació
pràcticament
amb nocturnitat
i alevosia
i a més
amb petits aspectes
que encara no se sap
ben bé
com s'han concretat.
Parlem de la reunió
de Zapatero Mas?
Exactament.
Em refereixo
a contrapartides
com les que ja
s'estan insinuant clarament
per part de molts polítics
que van participar
a les reunions
d'avançar a les eleccions.
Em sembla absolutament
increïble
que un govern
que havia fet
de la transparència
la seva bandera
es dediqui a dir
que pot canviar estatut
per a eleccions anticipades.
Em sembla que
en la línia
del que comentava
fa un moment el Rafa
la part concreta
amb la que estic d'acord
amb ell
es demostra
que en definitiva
aquest estatut
que va sorgir
d'unes ofertes electorals
concretes
de partits polítics
és a dir
no va ser un estatut
definit
abans d'unes eleccions
per necessitats
compartides per tothom
sinó que
cada formació política
va presentar
a les eleccions autonòmiques
el seu projecte d'estatut.
Això ja ho va contaminar tot.
Ho va contaminar tot
des del punt de vista
que cada formació política
ha tingut molt més present
les seves estratègies
de partit
que no les necessitats
i això encara
continua present
perquè
si som sincers
ara mateix
té una situació
també molt descol·locada
a l'esquerra republicana
de Catalunya
per què?
Perquè per una qüestió
de futur polític
ara els han deixat fora
i tenen una miqueta
d'atac de banyes
comprensible
d'altra banda
o sigui
encara continuem
quan les coses
no comencen bé
acostumen a acabar malament
i com que
la política catalana
una de les característiques
que té més clara
és la seva volatilitat
és a dir
quan penses
que les coses
són estables
apareix un 3%
o els partits
desautoritzen
el president Maragall
o ves a saber
el que pot passar
doncs
ara mateix
sembla ser
que hi ha un acord definitiu
però jo no m'atreviria a dir
que estem tan a prop
Raül
el gran triomfador
com a mínim ara de moment
és l'Artur Mas
com sembla que tothom diu
i Convergència i Unió
sembla com
s'apuntava abans
que Convergència i Unió
ha recuperat
diguéssim
un protagonisme
que semblava
que
el domini
del tempo
i de l'escenari mediàtic
doncs
que
tenia
doncs
Carot
o ha tingut Carot
des del
moment en què ensenya la clau
fins que ara
suposo que l'ha hagut d'amagar
ha hagut
durant tot aquest temps
Convergència i Unió
és una
força política
centrada
que com abans
algú de vosaltres
apuntava
ha tingut
i ha donat
estabilitat
en tots els moments
que ha calgut
a nivell d'estat espanyol
i en el moment
en què ha calgut
donar estabilitat
amb un govern del PP
ho ha fet
i en el moment
en què ha calgut
fer-ho amb un govern
del PSOE
ho ha fet
amb l'objectiu
doncs
que hi hagués estabilitat
econòmica
que hi hagués
progrés
que hi hagués
participació
i a nivell
de Catalunya
hem de recordar
que és la força política
que més diputats té
en el Parlament
de Catalunya
i que representa
una massa electoral
important del país
i que té una visió
diguem-ne
moderada
del que ha de ser
el creixement autonòmic
de Catalunya
el qual no renunciarem mai
perquè és evident
que
som un partit nacionalista
i que volem
i que desitgem
un major ampli
autogovern
per part del nostre país
que és Catalunya
o de la nostra nació
que és Catalunya
però
que necessitava
i per altra part
jo crec sincerament
que Zapatero
a nivell de desgast electoral
com a conseqüència
del desgast
que s'ha pogut jugar
molt bé
el Partit Popular
a nivell de l'estat espanyol
a nivell d'estat espanyol
Zapatero
li convenia
una foto
el suport
exacte
el suport
que li estava donant
a aquests moments
Carot
etc.
a nivell de Catalunya
recordem episodis
com el del Cava
com el d'aquí
com el d'allà
a tot això
en Zapatero
li ha baixat
quotes
d'índex
d'aquestes enquestes
que es fan
de termòmetre
de baròmetre electoral
i suposo
que necessitava
el Partit Socialista
aquest canvi
una mica
de terres
girar una mica
aquest escenari
dient
escolti'm
nosaltres això
ho pactem
amb un partit
la conclusió
és que la política
és significació
és una qüestió
de fotos
ara em poso
en un cantó
vostè que és periodista
ho sap
millor que nosaltres
en el cas de Zapatero
és una cosa
absolutament brutal
jo crec que
darrere de la frase
que se li va escapar
o que van recollir
els mitjans de comunicació
de
tenemos que buscar
un acuerdo
como sea
és igual que l'acord
sigui bo o dolent
s'ha de buscar
com sigui
i jo crec que
el que està fent
el Zapatero
cada vegada
és no mirar
el fons dels acords
sinó
precisament la foto
hem de tenir un acord
como sea
como sea
perquè em beneficia a mi
això és una interpretació
filològica
un acuerdo como sea
vol dir
hemos de llegar a un acuerdo
antes que una ruptura
aquesta és la frase
no, no, no
aquest és la frase
és igual que sigui bo o dolent
no, no
els acords no són dolents
perquè vol dir
que hi ha consens
per a les dues parts
per tant no són dolents
i perquè siguin dolents
seria quan atentessin
contra la majoria del poble
cosa que no succeiria
perquè s'ha de provar
en un parlament
i s'ha de provar
en un referent
en un referent
en el cas concret
es va notar
i ho dic per la cimera
a la que em refereixo
estava disposat
a salir
qualsevol tipus
de definició
sobre terrorisme
a canvi d'un acord
és a dir
l'acord no era bo
els acords
no sempre són bons
si l'essència
de l'acord
no és positiva
pel país
i el Zapatero
sembla
perdona
però és que això
el país ja ho decidirà
en el segon moment
el Congrés dels Diputats
ho aprovarà o no ho aprovarà
el Parlament de Catalunya
ho aprovarà o no ho aprovarà
i en referèndum
a Catalunya s'aprovarà
o no s'aprovarà
aquests són els mecanismes
evidentment que sí
no és un acord imposat
és un acord que després
s'ha d'aprovar
no, clar que sí
Tomàs, què volies dir?
no, no
un acord implica això
negociació
i per tant
seguir per les dues bandes
i és un progrés
i un procés
què s'ha dit més
Tomàs, tu greus
el govern central
o els partits catalans?
home
exactament
tampoc ho sé
perquè fins al final
quan sortien
els contes definitius
i tot al
llavors potser sí
que cal mirar
la trajectòria
i l'evolució
però en qualsevol cas
com dèiem a l'inici
podria millorar
no és un mal acord
s'han avançat passes
per tant consolidem
i
doncs
com quan
acaba és una fita
i ara ja estem treballant
per la següent
ja estem treballant
per la propera revisió
per què no?
el sostre
el sostre
on és el sostre
la foto
amb Esquerra
la posició d'Esquerra
dia d'avui
potser en contra
de l'Estatut
tot això creuen
que tindrà conseqüències
en la política catalana
i espanyola
de manera immediata?
la foto amb Esquerra
encara està per fer
no hi ha foto
de moment
per això dic
que a veure
tot és possible
però recordem que Esquerra
és un partit de govern
a Catalunya
exacte
tot és possible
en política
encara la podem veure
la foto
Rafa
tu creus que hi haurà
molts canvis
o pot haver-hi canvis
o no?
jo crec que no
hi haurien d'haver canvis
independentment
de quina sigui
la posició que adopti
Esquerra Republicana
si vota que no
a l'Estatut
jo no sé
si hauria de sortir
del govern o no
jo penso que no
perquè no
no es no cosa
que hagi d'anar
necessàriament vinculada
i també esperem
jo encara espero
una foto amb Piqué
a l'Estatut
sí
perquè no
Raül
jo crec que
surten reforçats
Mas
com s'ha dit abans
i Durant
perquè no oblidem
que Durant
ha fet una feina
important també
i de fet
a la foto
d'última foto
sortien tots dos
ho dic perquè
és el més important
de la foto
ara que esteu
molt suscet
és normal que
tothom s'ha fixat
que també hi era
durant la foto
i ara
i un tema
també important
jo crec que aquí
a nivell de partit
de PSC
diguem-ne
és una opinió
personal meva
jo no sé si el Rafa
coincidirà o no amb mi
jo crec que
més aviat
la figura
d'en Maragall
s'ha desprestigiat
una mica
però en canvi
s'ha reforçat moltíssim
la del conseller Castells
que estan negociant
d'una manera molt important
i que jo crec
que m'adona la impressió
vist des de fora
que pot ser un ferm candidat
a substituir
en Maragall
a les properes eleccions
del Parlament de Catalunya
i cadascú ja tira
no, no, no
a veure
no ho dic
no ho dic en segones
ho dic com
la impressió
que m'ha donat a mi
i l'altra impressió
que m'ha donat a mi
és que també
ha sortit
diguem-ne
ha perdut punts
diguem-ne
en Carot
davant de Puigcercós
que sembla
que ha agafat un protagonisme
que li ha restat
un protagonisme important
de fet en Carot
a l'últim congrés
quan ja va deixar
la secretaria
quan va entrar
com a secretari general
del partit
en Puigcercós
doncs d'alguna manera
ja es veia que
doncs d'alguna manera
el sector Puigcercós
havia acabat
dominant una mica
el partit
i sembla que ara
això s'ha demostrat
en aquests últims
escaramuzes
de negociació final
Alejandro
hi haurà canvis?
home
jo crec que
dependrà molt
de la lletra petita
de l'acord
Zapatero Mas
i hi haurà
fotopiqué
com deia el Rafa?
fotopiqué
només hi ha una
o fotorrajoi
per què no
però els canvis
haurien de ser
molt substancials
torno a repetir
ara mateix
ja no tant en el model de finançament
que hi ha aspectes
que compartim
sinó sobretot
amb l'esperit
absolutament intervencionista
de l'Estatut
que no és un camp de joc neutral
sinó que és
pràcticament es podria dir
un estatut
exclusivament d'esquerres
pel nostre parer
jo no sé els companys
de Convergència i Unió
el que pensen sobre això
però hi ha molts aspectes
que nosaltres
no podem compartir
com no podem compartir
també
fins i tot el preàmbul
la definició de Catalunya
com a nació
per un aspecte
molt senzill
i és que
per nosaltres
és molt diferent
dir-li
amb el Teatre Nacional
de Catalunya
nacional
que no tenim cap problema
o que cadascú
digui el que pensa
sobre Catalunya
si és una nació o no
i una altra cosa
és les conseqüències jurídiques
que en el preàmbul
sí que és cert
que es difuminen una mica
sobre dir
que Catalunya és una nació
perquè evidentment
quan tu dius
que Catalunya és una nació
amb un text legal
evidentment
després hi ha
la nacionalitat
i és un procés
que a mi personalment
em sembla una mica
preocupant
perquè haurem de decidir
qui és nacional espanyol
qui és nacional català
jo no sé
quina classificació
s'haurà de fer
per ser nacional català
que hauràs d'haver viscut
aquí no sé quants anys
o no sé què
són coses
que a mi personalment
em semblen malament
i el nostre partit
en definitiva
ens incomoden molt
i fot-ho
i què?
home, si canvia
és complicadíssim
és complicadíssim
hauria de canviar
l'esperit
i la lletra
d'una part substancial
de l'estat
fent una mica de broma
em sembla que encara
queden per fer moltes fotos
foto amb Carot
foto amb Maragall
no hi ha foto
Maragall Zapatero
foto potser Piqué
o Rajoy
sí, però la del Carot
de l'espera
de veure quins acords
havien arribat amb el Mas
són acords secrets
que torno a repetir
molta transparència
però hi ha acords secrets
si hi hagués foto amb el Rajoy
seria una victòria el Piqué
avui és molt foto
a Cves Piqué
en un acte
la negociació
com dèiem abans
sempre vol dir això
que guanya tothom
per cert
una última qüestió
un últim punt
és que avui és notícia
també en les portals
dels diaris
amb això
Rajoy ha proposat això
de buscar
milions de firmes
perquè hi hagi un referèndum
a tot Espanya
perquè els espanyols
opinin de l'estatut
què els sembla
aquesta iniciació
s'ha anat de l'oia
una vaginada total
però és una vaginada
perquè a veure
jo no vaig acabar
la carrera de dret
però algun curs
vaig fer
i home
és que és una tonteria
com se li oculti
una cosa d'aquesta
està reconeixent
que pot recullir firmes
que recullir les que vulgui
això
tothom és lliure
de recollir les firmes
que vulgui
i fer les iniciatives
parlamentàries
que vulgui
però des d'un punt
de vista estrictament jurídic
el que diu
és insostenible
jo crec que
i això com ho demostri
a banda del tema jurídic
jo és que he sentit
tantes vegades
que quan el Partit Popular
deia
sobre qualsevol punt
de l'estatut
que no era constitucional
de seguida
sortien els polítics
d'altres forces polítiques
a dir que això
només ho podia dir
el Tribunal Constitucional
quan el Partit Popular
demana qualsevol cosa
aleshores tothom
és llicenciat
en dret constitucional
i tothom pot
emetre opinions
sobre si és constitucional o no
jo no
però tinc aprovat
el dret constitucional
de primer que consti
de tota manera
aprovat o no
porti les notes
hi ha molts diputats
hi ha molts diputats
que són també
llicenciats en dret
i tampoc tenien el permís
de segons qui
per dir si una cosa
era constitucional o no
independentment d'això
que això ja
ja veurem
qui decideix
si és constitucional o no
jo ara mateix
no soc qui
per opinar-ho
però
de tota manera
recollir firmes
i si es pot fer un referèndum
quan aquestes coses
de recollir firmes
les fa l'esquerra
és un meravellós
procés de participació ciutadana
quan les fa la dreta
evidentment
tothom estira
és com les manifestacions
les esquerres
les podien fer
en canvi
quan les falses
entre a dreta
un escàndol
el món al revés
ara
exactament
Raül
referèndum
a tot Espanya
a veure
el partit popular
a nivell
no a nivell de Catalunya
suposo que aquí ve
l'empipada d'en Piqué
però a nivell
del reste de l'estat espanyol
o d'una part important
de l'estat espanyol
i d'un sector important
de la població espanyola
l'anticatalanisme
del PP espanyol
li dona bons resultats
a Guadalajara
Salamanca
i a Càceres
suposo
i és un
és voler utilitzar
el que deia abans
des del punt de vista
partidista
per erosionar
Zapatero
i el govern socialista
a l'estat espanyol
per una senzilla raó
jo estic d'acord
amb el que demà l'Alejandro
però a veure
tothom sap
i el partit popular sap
que l'estatut de Catalunya
és una llei orgànica
i que sobre una llei orgànica
no es pot demanar
un referèndum
justament
perquè la pròpia Constitució
diu que sobre les lleis orgàniques
no es poden discutir
un referèndum
podem discutir un referèndum
a partir de no sé
quantes firmes recollides
però no en aquest cas
el que passa
que suposo
que li anirà molt bé
doncs pugui anar
casa per casa
tots els militants
del reste de l'estat
passar casa per casa
dient això és un desastre
estos catalanes
que és el missatge
que coneixem
per desgràcia
que s'ha estat difonent
i això és el que
m'imagino
que genera també
alguna confusió
entre una part
de l'electorat
del Partit Popular
a Catalunya
que també s'ha vist
desencisat
d'una mica
d'aquesta estratègia política
i m'imagino
no ho sé
em poso a casa del veí
i no vull fer-ho
perquè crec que s'ha de respectar
els temes interns
dels partits
però m'imagino
que això
és una part
de la base
de l'enfonsament
del Piqué
en el sentit de dir
bueno escolta'm
tiro la tovallola
perquè fins aquí
podíem esdegar
l'ha llançat
però en fi
és l'estil del Raül
no no
jo no vull tal
també són acords secrets
que no sabem
els que han arribat
que potser a veure
no sabem
no sabem ni on es van reunir
jo ho reitero
la possibilitat
que el PP reprengui
el camí cap a un centre
moderat
i sobre la possibilitat
de la pinza
que havíem comentat
de Piqué a Catalunya
el nou president
que facin
una pinza
d'aproximació
als nacionalismes
de reconeixement
i de treball
en aquesta línia
i això ho reitero
per no fer
una tertulia monogràfica
de l'Estatut
tot i que aquest és el tema
que domina
deixi'm comentar
un o dos aspectes ràpids
de l'actualitat local
el govern de la Generalitat
aprovava ahir ja
la cessió dels terrenys
de l'Avinguda Catalunya
per construir la facultat
de Lletres d'Infermeria
jo diria que per fi
aprovava també allò del
en fi el fet que el conveni
perquè l'Ajuntament
financí les obres
amb diners
prèviament
que després
rebrà de la Generalitat
bona notícia?
jo crec que és una bona notícia
perquè
d'aquells temes
que
estaven enquistats
i que
s'havien de resoldre
la facultat de Lletres
no pot estar més temps
en les condicions
en què estan en aquests moments
per tant cal
una
calia desbloquejar aquest tema
el mateix
el que has comentat tu
per fi
per fi
ja era hora no?
ja era hora
per fi
i destacar també un tema
que potser no surt avui als diaris
però que és una evidència
que és que
l'Ajuntament de Tarragona
està finançant
d'una manera
estranya
o novedosa
o
completament
diferent del que estàvem acostumats
fins ara
el govern de la Generalitat
perquè justament
es pugui fer aquest trasllat
avança els diners
avança els diners
i penso que és un
és un
fet que demostra
doncs que hi ha una aposta clara
de l'equip de govern
de l'Ajuntament de Tarragona
que aquí sí que estem d'acord
aquí sí que jo amb el senyor Alejandro
on
on penso que s'està fent
una bona gestió
des de l'equip de govern
de Convergència Unió
PSC
perdó
el PP
amb aquest tema
i es demostra per exemple
amb el desbloqueig d'aquest tema
gràcies a aquesta protecció econòmica
o es demostra per exemple
amb altres actuacions
que s'estan duent a terme
Tomàs
i aquí es demostra
una manera de fer política
en benefici
de la comunitat
vull dir
prescindint
de colors
a les institucions
i un últim apunt
per acabar la tertulia
avui que tenim una part
de la classe política
i periodística
també a Madrid
perquè s'inaugura
a FITUR
la Fira Internacional de Turisme
ahir justament
avui es presenta a Madrid
i ahir es presentava a Tarragona
una targeta nova
Tarragona Car
que es posarà en marxa
l'1 d'abril
amb descomptes
pels turistes
deia el tinent
d'alcalde
de promoció econòmica
el president
del patronat municipal
de turisme
Francesc Ricoma
que això serviria
per potenciar
el turisme
de cap de setmana
com veuen
aquesta iniciativa?
Molt bé
la veritat
sí
ens falta això
potenciar
però sobretot
a banda
perquè clar
es podria explicar
fer una mica
d'informació
sobre
aporta descomptes
a restaurants
però sobretot
la idea fonamental
és que és un pas més
a l'hora de definir
un producte turístic
de reunir
és a dir
que les persones
que vinguin
sàpiguin perfectament
que a banda
tenen el patrimoni romà
tenen una sèrie
d'equipaments
tenen restaurants
dels millors que hi ha
és a dir
que tenen un producte turístic
que amb una tàrgia
poden gaudir
de manera plena
i és el que s'està fent
i el que cada dia
està més consolidat
que és la marca
Tarragona Turística
que és un turisme
de qualitat
associat a la cultura
i amb un producte
molt definit
que és complementari
al sol i platja
però que és definit
i propi
Rafa
ens col·loquem al costat
de ciutats com Lisboa
Roma, Barcelona
és que ja hauria d'haver estat
això
em sembla perfecte
una bona iniciativa
Ens queda molt camí
per avançar
Tomàs
el tema turístic?
Anem fent passes
com aquesta
i Tarragona
és capital
turística
Raül?
No
l'eslògan
aquest
basat
en la campanya
de les gàlies
del Juli César
del Ben i Vidi
Visit
l'adaptació
diguéssim
penso que
té la seva gràcia
i que fa referència
a la Tarragona Romana
i el Gou
aquest destacat
de Tarragona
el vinga som-hi
que penso que
dona una certa força
a la campanya
jo crec que és un encert
al patronat de turisme
del Francesc Ricomà
i que
s'ha de continuar treballant
amb aquesta dinàmica
de promoció de la ciutat
evident
Tarragona té capacitat
de liderar
Reus a punta
a la Costa Dourada
una marca
i Tarragona
ha d'anar
pel seu compte
al fil d'això
que dius
bé
de moment
no és que vagi
al seu compte
és que és
el centre
de la Costa Dourada
per tant
ja és
i lidera
i va endavant
el que passa
del turisme
de platja i sol
no sé si és precisament
el que després
ve a veure
les muralles
i el pretori
i l'amfiteatre
a l'opinió
en la tarja turística
sí
exactament
el que s'ha de buscar
és que aprofitar
una part
sempre saps
que serà proporcional
i petita
de la gent
que va directament
a Can Vils
que va a Salou
però que puguin
fer visites
però buscar turistes
propis
diferents
exactament
sobre el que es comentava
de Reus
evidentment Reus
en l'àmbit turístic
jo no vull ser cruel
però fa el que pot
clar
hi ha el que hi ha
Sant Dúnir
nosaltres
ells tenen la Costa Dourada
que nosaltres també la tenim
però el que no tenen ells
és la Costa Romana
clar
muralles aquí
senyors
acabem
a Fitur anirem d'aquí
d'aquí una estona
perquè com dèiem
mitja ciutat
podríem dir avui
simbòlicament
està a Madrid
al recinte final
de la capital espanyola
acabem així
aquesta tertúlia
que avui hem compartit
amb Alejandro Fernández
Raül Font
Rafael Muñoz
i Tomàs Carot
a tots quatre
moltes gràcies
que els hi vagi molt bé
i fins la propera
adeu-sia
bon dia
bon dia
bon dia
aurora
fàgafes
anna
m'ha
Fins demà!