Saludem, Javier Terrés, des d'aquest temps que setmanalment
dediquem a parlar d'alguns aspectes relacionats
amb el món de les lleis i l'administració de justícia.
Javier Terrés, bon dia.
Bon dia de nou.
Avui tractem un tema que sembla que això ha passat a Barcelona,
tampoc no n'hi hem de donar tantes voltes,
però el tema que tractem avui parteix d'una sentència judicial
que pot crear un precedent.
Per tant, val la pena parlar-ne i conèixer en profunditat
què hi ha darrere.
La passada setmana, vostès recordaran que l'audiència
de Barcelona condemnava quatre anys de presó
al propietari d'un bar del barri de Gràcia
per provocar sorolls que impedien el descans dels veïns.
És la pena més gran imposada fins ara a tot l'estat espanyol
per un cas de contaminació acústica.
A la sentència, la secció tercera de l'audiència de Barcelona
condemnava també al propietari del bar en qüestió
per un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient.
L'obligava a indemnitzar amb 32.000 euros en total
quatre veïns pels danys contra la seva salut psíquica,
intimitat personal.
I a més, el tribunal va imposar una inhabilitació especial
de tres anys per exercir una activitat industrial
relacionada amb la restauració
i a més a més una multa de 8.640 euros.
Dit així, dius, per fer soroll al bar,
déu-n'hi-do, déu-n'hi-do la que li ha caigut a sobre.
Fins i tot a presó, indemnitzacions...
Sí.
És un tema que no d'entrada tindria que haver anat
per aquest procediment de caràcter penal.
El que passa és que, pel que estem llegint i coneixem,
és un cas reincident on, en aquest cas,
l'Ajuntament de Barcelona, i d'entrada o directament,
els veïns ja estaven molt fars d'aquesta activitat
i el que era una mena de subvedència per part d'aquest senyor
de tota la sèrie de precintes i directrius i sancions
que l'administració li havia imposat
per la seva activitat il·lícita i contaminadora de sorolls.
I això ha provocat que s'hagin anat per una via,
una via que és la delictual,
i que no és que sigui una cosa de nou,
sinó que està recollida aquesta activitat,
aquesta il·legalitat, aquesta forma de contaminar
i de molestar està recollida en el Codi Penal
i, per tant, al final, s'ha acabat amb una sentència
de l'audiència en presó.
Perquè, si anem al Codi Penal,
veurem que una de les conseqüències
que té tota mena d'enjutjament pel Codi Penal
pot ser la presó.
El tema dels sorolls i la contaminació acústica
és un clàssic de la convivència en les ciutats.
El que passa és que sempre hem pensat
que aquest tipus de temes es tracta
des de l'abesant de les ordenances municipals
i no tant des d'aquest vessant penal del dret, no?
És el que sorprèn, al principi.
És així, és així.
Realment hi ha un tractament sempre
des de l'àmbit de l'administració,
molt des de l'àmbit de l'administració local.
Estic parlant dels ajuntaments
perquè són els que tenen competències
a l'hora de poder inspeccionar
quines activitats, quines situacions,
quines circumstàncies estan provocant
aquesta contaminació sonora
i més que res perquè hi ha normatives locals
que s'han de, diguéssim, atensar
o s'han de correspondre
amb una normativa de caràcter autonòmic,
que són les normatives sobre medi ambient
i contaminació sonora.
I clar, doncs, són els departaments
que tenen aquesta tasca per fer.
És un procediment administratiu,
el que normalment, doncs,
inicia tota aquesta sèrie de queixes
i, efectivament, en aquest cas,
les administracions tenen un deure de batllar
perquè això es vagi complint.
Moltes d'aquestes queixes
que estan dintre del que es nomenen
la responsabilitat patrimonial de l'administració
perquè s'ha creat una mena d'insuficiència
a l'hora que l'Ajuntament vegi
pels seus ciutadans i la seva tranquil·litat,
es tracten o bé s'agafen
per el que és el caràcter
de la inactivitat administrativa.
És a dir, tot poder públic
té que iniciar, té que fer una sèrie d'actes
perquè tot allò es vagi complint
amb una normalitat.
És a dir, si veu que en un bar,
si veu que en unes obres,
si veu que en uns aparells d'aire condicionat
no estan funcionats correctament
o estan desproporcionats
en quant al soroll que fan,
ells ja d'entrada haurien també que actuar
i si més hi ha una notícia
per part d'algun afectat,
doncs encara molt més.
Si no fan absolutament res,
llavors estan portant a tema
el que es diu la inactivitat
de l'administració pública,
que això és directament portable a on?
Als jutjats contenciosos administratius,
que allà també els imposarien
una sèrie de sancions
i sobretot generaria
el que es nomena una indemnització.
Aquestes indemnitzacions,
que també en aquesta sentència s'estan parlant,
però que ve per un procediment diferent
perquè es ve tot des d'un jutjat penal.
Aviam si...
Clar, no sé si podem seguir dos camins paral·lels o no,
per això t'ho pregunto.
A veure,
visquem en un immoble
en el qual hi ha un establiment del tipus que sigui
que provoca una sèrie de molèsties.
No és allò un dia que diu,
sinó reiteradament,
entenem que és així.
Aleshores,
el primer que han de fer les persones afectades
és adreçar-se a l'Ajuntament.
A veure, d'entrada...
En principi.
Si estem en aquest cas concret
que tu proposes de la comunitat de veïns,
el primer, clar...
O un particular.
Sí.
El primer és la cèdula, diguéssim, interna,
que diem nosaltres,
que és comunicar-ho al president de la nostra comunitat
i fer palès que nosaltres som uns afectats
per aquells aparells.
Però em refereixo que no vas directament al jutjat,
vas primer a l'Ajuntament.
Exactament.
Perquè sempre que parlem de dret administratiu
hi ha una primera fase...
Això et deia que quan entra el tema del penal,
dius, calla, que potser hi ha algú que diu,
aniré a la via més ràpida, no ho sé.
Jo no conec els antecedents d'aquesta sentència penal, però...
L'hem agafat com a exemple.
Parlem del que s'ha de fer en principi
o el circuit que hi ha traçat per aquests casos.
Segurament que això ve d'un fartatge per part dels veïns
i que inevitablement, al final,
com el mal que s'estava produint, els danys...
Però és que ja havia estat presentat al local, etcètera.
Ha derivat amb això.
Si que ja havien anat a l'Ajuntament.
Exactament.
Primer se'n va a l'Ajuntament,
es fa una reclamació de caràcter patrimonial, com es diu,
l'Ajuntament ja es té que pronunciar
o bé ha de fer totes les investigacions necessàries.
Si és oportú ha d'enviar allà, per exemple,
a la policia local a comprobar-ho,
ha de tindre uns aparells mesuradors.
Moltes vegades ho haurem vist.
Si estem, potser, en una terrassa d'un local
o a un bar musical que de cop i volta apareix,
una parella de la Guàrdia Urbana,
jo no ho sé, pels que surten més per la nit segurament,
que s'han trobat, i diuen, bueno, què passa?
Que normalment també els propietaris o els encarregats
diuen pels micròfons,
bueno, ara vindrà la Guàrdia Urbana,
perquè és la que rupteu la diguéssim ja coneguda,
que ja ho sap, la policia local que es fa així.
Diu, ara sobretot caieu, veus que baixen la música,
veus que fan coses que estan intentant...
Bé, a què es deu? Doncs es deu precisament amb això,
amb aquests controls.
Llavors, una vegada així,
doncs si realment l'Ajuntament,
dintre les seves competències,
s'ha de precintar,
ha de posar algun tipus d'impediment a aquella persona
perquè faci determinada activitat,
doncs ho farà.
Que no s'acompleix,
o bé el propietari no està d'acord,
doncs llavors ho tindrà que recórrer.
Al final de tot això, recórrer davant de l'Ajuntament.
Si no arriba a algun resultat satisfactori,
ni per la persona afectada,
ni per la persona que ha sigut sancionada,
o bé per l'Ajuntament,
això va directament als jutjants contenciosos administratius.
Però en principi, Javi,
qui ha de resoldre el tema és l'Ajuntament.
L'Ajuntament té moltes competències en aquest aspecte.
Per tant, les accions judicials,
hipotèticament d'aquelles persones,
podrien anar cap a l'administració local,
per una banda, a través del contenciós administratiu,
i fins i tot podrien penalment
iniciar un procés judicial
contra el propietari del local que causa les molèsties.
Sí, si realment la conducta
genera un tipus de responsabilitat penal,
que és la responsabilitat més greu,
doncs llavors donaria allò que ha interposat,
una denúncia en tota regla,
com és el que ha succeït.
Però moltes vegades no és única i exclusivament l'Ajuntament.
Moltes vegades, i en l'àmbit administratiu,
també, per exemple,
es recorreix al mateix temps
contra aquella entitat,
contra aquella empresa,
contra aquella constructora d'obres
que està produint els sorolls,
perquè també es creu que pot ser corresponsable
amb l'Ajuntament.
L'Ajuntament, per què?
Per no haver fet res per impedir tot això.
L'Ajuntament, com poder públic,
ha de garantir la tranquil·litat dels ciutadans
i una de les tranquil·litats,
no perquè ho diguem en el nostre país,
sinó que és també una normativa de caràcter europeu,
és la no contaminació.
No només de soroll,
sinó lumínica i de tota mena.
Estem en un estat de benestat social
i això són uns principis
que tindrien que ja estar inserits
dintre de tota mena d'activitat
que es produeixi dintre d'una població,
cosa que encara ens queda molt a fer.
Estic parlant, per exemple, d'obres,
d'obres que es generen dintre d'un barri.
Estic parlant, per exemple, de contaminació,
com abans comentàvem,
d'oficines que estan en baixos
de comunitats de propietaris
que necessiten uns equipaments molt forts
i que poden passar els decibelis
que la pròpia normativa ha establert.
Estic parlant, per exemple,
del soroll que fan els vehicles,
les motocicletes,
que això sí que potser hem vist alguna vegada control.
I el més típic és el que estem parlant,
els bars musicals que entren en col·lissió
amb el descans dels veïns,
com per exemple ha sigut aquest,
que em sembla que era un senyor
que organitzava bodes, banquetes i comunions
a altes hores de la vesprada
i a més a més amb un nivell impressionant.
Comentàvem a l'inici de l'espai d'avui
que el més destacable, sens dubte,
era el tema que s'apliqués una normativa
relacionada amb el medi ambient.
Sí, exactament és així.
A veure, amb això és un dels delictes,
o és una de les actituds típiques
que diem als juristes
que s'han recollit en el Codi Penal,
perquè també hi ha hagut aquesta sensibilització
del delicte contra el medi ambient.
És relativament novedor,
això no existia,
aquesta mena de sensibilitat.
I menys que es recollís
dintre d'un compendi de caràcter criminal.
Efectivament,
el que ha sigut la situació
i la política medioambiental
que s'ha viscut en aquest país
ha provocat que això se recolleix
en el Codi Penal.
Estem parlant de situacions molt greus.
Ara bé,
aquesta sentència
és un cas excepcional.
Com molt bé feies tu
en la presentació avui del programa,
serà un antecedent
que ara sí que tindrà
molt de pes específic,
perquè fins ara no es creia
que havíem d'arribar fins a aquests estreps.
És una cosa que realment
en via administrativa
ja el que eren les persones responsables
doncs s'acometien,
en tot cas,
o bé una obligació
de deixar de fer
aquelles situacions,
o bé generada també
una indemnització
i també els típics
tancaments
o prescimtes
i normalment
allò s'anava complint.
I també el que pot succeir
moltes vegades
és que
no sigui
una activitat
de contaminació
que duri sempre,
sinó que sigui temporal.
No seria,
per exemple,
el cas dels negocis,
però si estic parlant,
per exemple,
en el cas de les obres
que es fan desmesuradament,
que no es prenen,
doncs,
per exemple,
les pantalles protectores
de soroll,
no?
Qüestions d'aquestes,
clar,
si tenen una data
de determinació
a les obres,
doncs clar,
ja que has d'anar a tancar.
Llavors,
directament,
el que s'ha de fer
és anar
per danys morals,
per danys psíquics,
moltes vegades,
o per danys físics,
perquè molta gent
ens ha vingut a vegades
amb lesions d'oïda,
per exemple,
o amb estrès,
directament amb estrès,
doncs es genera
el que es nomenen
unes indemnitzacions
de caràcter moral.
No en aquests casos,
d'aquestes molèsties
que es provoquen
a les ciutats,
però sí,
en general,
l'àmbit del dret
a mediambiental
encara és molt jove
al nostre país,
i encara s'han de veure
moltes sentències,
el delicte ecològic
fa quatre dies
que comença
a considerar-se
com a tal
determinades pràctiques.
Passa una mica
com també
el tema relacionat
amb els delictes informàtics,
són encara
ambits molt recents
al nostre país,
no només per legislar,
que segurament
en el cas
de mediambiental
està ben legislat,
sinó en l'aplicació
de la llei,
no?
Sí,
precisament
aquí vam donar notícia
en aquest programa
en el mes de juliol
de l'any passat
que
Joves Advocats
de Catalunya
precisament
va fer un congrés
aquí a la Vila de Salou
on es va tractar
precisament
el delicte mediambiental
i la normativa
mediambiental
i ens vam donar compte
de l'allunyat
que estàvem
els operadors jurídics
que cada dia fem
i desfem
amb els jutjats
d'aquesta normativa
i vèiem
que per exemple
allà dintre
de l'àmbit administratiu
es demanava
un acompliment
amb un nivell
sancionatori
molt important.
Estem molt allunyats
fins al punt
i Holanda
ens adonem
per exemple
que tampoc tenim
uns cossos especialitzats
en controlar
aquesta qüestió.
Sí que les forces
de seguretat
i determinades forces
de seguretat
tenen
algun tipus
d'especialistes
però són molt pocs
són notícies aïllades
i bé
només tenim
que anar
a veure
quin és
el voltant
de les nostres ciutats
o en el teixit industrial
i estic parlant
molt per exemple
de Catalunya
és molt important
a vegades són denúncies
de col·lectius ecologistes
bé per aquí tot
bé per aquí tot
aquí estem parlant
clar
de la gran indústria
de la gran indústria
i de la que podria ser
més palmària
més visible
però també
dintre del que és
el nostre àmbit particular
hi ha aquesta mena
de contaminacions
de caràcter
auditiu
de caràcter lumínic
que és una altra
que també tenim
que tindre en compte
a vegades
hi ha una desproporció
de rètols
de fenals
una varietat
heterogènia
i abigarrada
de colors
que això tampoc
és una situació
que ajudi
a provocar
el benestar
de la gent
i la tranquil·litat
en el seu moment
i tot això
ha de ser controlat
però és que encara
potser
per part
de les forces
de seguretat
o bé
pels estaments públics
aquesta sensibilitat
per arribar
a controlar-la
és molt difícil
i més
com nosaltres
que pertanyem
a un país
i a ti
on la cridòria
on el nivell
de veu
on la música
dels cotxes
doncs
em sembla ser
que és un reclam
perquè ens vegin més
és difícil
jo sempre explico
i potser
m'estic aquí
doncs
apartant
de la visió jurídica
que estem donant
però
me'n recordo
que un dels primers
viatges
que vaig fer
a Alemanya
era estiu
vaig veure
com dos joves
potser d'uns 20 anys
passaven en un cotxe
descapotable
portaven la música
que ni se sentia
jo estava esperant
un autobús
bueno
van aparèixer
dos policies
em sembla que eren locals
d'aquell lloc
en Bisbaden
concretament
i els van multar
i bueno
és que
no puc estaven
jo aquella ràdio
si tenia que entendre
que estava
en tot cas alta
és més o menys
com la poso jo
cada dia
quan porto el meu fill
o sigui
cap cosa estrident
hi ha un concepte
també cultural
en tot això
i bé
doncs
és molt difícil
de portar a terme
ja no dic
per exemple
en les excepcions
que s'han de portar
o s'han de creure
quan hi ha festes
no?
quan hi ha
algun tipus
de
de
bueno
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
no hi ha
dubte
és que
la vida
quotidiana
i parlant
amb
molts veïns
te n'adones
que
amb aquesta
qüestió
dels sorolls
i de
no respectar
el descans
de les persones
hi ha molts
conflictes
i la majoria
de vegades
no es resolen
favorablement
a les persones
que són objecte
d'aquesta
molèstia
en fi
Javier Terres
moltíssimes gràcies
fins la propera setmana
a vosaltres
com sempre