Molt bon dia, Jordi. Benvingut.
Gràcies.
Tu pots creure o no, però teníem ganes que tornessis.
Ja m'ho crec, ja m'ho crec.
I torna, doncs, amb la línia de cada temporada,
recollint aquells aspectes relacionats amb la cultura popular
i amb les tradicions les pròpies i les alienes,
de les quals, doncs, també volem saber-ne més coses.
I a més, torna amb una data emblemàtica,
no parlem de les eleccions, sinó més aviat d'allò o altre...
De l'aniversari de la infanta Leonor, parlem.
Ah, al final t'has decantat per aquest tema?
Del primer any de la infanta...
Mira que ahir em truca, diu, escolta, tenim tres coses.
Tema eleccions, però que, clar, la Junta Electoral ens podia picar la cresta
perquè, tot i que ho tractaríem des de la vessant de cultura popular,
tenim també el tema de... Infanta és?
Sí.
De la infanta Leonor, del primer any, que és avui, el seu primer aniversari.
O bé, parlem de tots sants.
I al final ja ha estat la tria.
Bé, que ho decideixi la música.
I al final ja ha estat la tria.
I al final ja ha estat la tria.
I al final ja ha estat la tria.
filled.
I al final ja ha estat la tria.
I al final ja ha estat la tria.
I al final ja ha estat la tria.
I al final ja ha estat la tria.
I al final ja ha estat la tria.
De vore que al trinquitero l'han degollat amb un gol
Pobre malena desconsolada ja se n'anava cap a Gandia
Pobre malena desconsolada ja se n'anava cap a Gandia
A comprar-se espins, cadires iguals
És la romàntica del Saladar
Això vindria a ser com allò que fan els anglosaxons del Halloween
Però de casa nostra, la cosa de sang i de...
Sí, més o menys
Home l'han degollat amb un got, Jordi
Això és Halloween, eh?
És que de fet això dels Halloween
Jo no sé si són els anglosaxons o no
Perquè realment d'entrada això és una cosa molt irlandesa
El tema símbols jo recordo que fa ja un quant temps
El Jordi va confirmar i va buscar les fonts
I així ho vam veure que, per exemple, el tema carbassa era molt català
Sí, sí
Que la carbassa era nostra i que bé, que els altres també la podien tenir
Però que nosaltres no l'havíem adoptat de fora
És una de les coses que no sabem en aquest país
Explicar una mica allò que és autòcton
I en tot cas, doncs, reconduir-ho i aplicar-ho una miqueta també a les tradicions que ens arriben de fora
Però bé, com no ho sabem explicar, doncs així ens va
Pobre melena, eh?
Que la van degollar amb un got
Sí, sí, això ha sigut el punt de partida
De fet, avui no parlarem, evidentment, de l'aniversari de la infanta
No, no, no, ja en parlen d'altres
Sí, ja en parlen d'altres
I molt
Sí, no, que una mica parlarem d'un dels elements d'aquesta nit, no?
I concretament buscarem un epicentre potent
Que en aquest cas no seran les comarques del Camp de Tarragona ni Tarragona Ciutat
Tot i que aquests personatges també un dia van fer un repàs a aquesta simbologia
Que protagonitza aquesta nit
I aquests personatges especials són les bruixes, no?
Avui és una nit de bruixes
I diuen que una de les comarques, doncs, o dels punts de més força en el món de les bruixes
I, evidentment, al voltant de les bruixes hi ha tot això, no?
Doncs aquestes imatges, doncs, una mica de degullacions i ferèstegues, no?
I dures
Dolentes
Dolentes, no?
Que comporten, no?
Bé, és una muntanya, una de les muntanyes màgiques, no?
És el Montseny, no?
Que és com l'etimologia de la paraula, l'origen de la paraula, doncs, significa una mica això
El món, la muntanya del senyal, no?
El Montsignum, no?
És un espai, per tant, emblemàtic, no?
És a dir, sabem que les muntanyes sempre han tingut una simbologia, doncs, de...
Mira, les de Montserrat, cada tant en tant s'ajunta una colla de gent esperant els platillos volantes
Sí, bé, aquí al Montseny també hi ha tota una sèrie d'històries al voltant dels ovnis
Però bé, avui parlarem una mica del Montseny com a bressol de bruixes, no?
O sigui, el Montseny és un dels epicentres, no?, doncs, brutals que hi ha en els països catalans de les bruixes, no?
De fet, hi ha una població que avui en dia ha recreat aquesta història, no?, al voltant de les bruixes del Montseny
que és Viladrau, que en la seva història, això, doncs, és història, no és llegenda
té un quatrieni negre, no?, que és el 1618-1622
on sembla que va haver una gran matança de bruixes
Evidentment, les matances de bruixes estaven inspirades i fomentades, sobretot, per la Inquisició, no?
Que veia, doncs, en qualsevol relació que tingués la dona amb el món de les herbes, per exemple
amb el món de les visions, qualsevol vinculació que pogués ser considerada herètica, no?
Doncs, ja aprofitava i hi havia, doncs, una casa de bruixes, mai més ben dit, no?
Avui això representa, d'una manera o altra, amb el ball de bruixes, no?, que es fa aquesta nit
en aquesta població de Viladrau
De fet, no és l'única, eh?
Es fa aquesta celebració, aquesta nit
Sí, sí, sí, és una representació
Ha de ser bonic, no?
Recordant aquest segle XVII, que és un segle, doncs, molt barroc i molt negre, no?
I que, doncs, se recrea d'una manera, d'una manera més festiva
No és l'única població, perquè, per exemple, avui Sant Feliu s'asserra
Doncs, també, a la nit, hi ha una bruixa que baixa del campanar, no?
I s'inicia, entre cometes, un aquel arre, no?
De fet, a la zona del Montseny, al voltant d'això, doncs, hi ha una dita que recull molt tota aquesta història, no?
Diu, de Sant Hilari a Arbúcies, 12 cases, 13 bruixes, no?
És a dir, ja hi havia fins i tot més bruixes que cases, no?
Una mica de mòbil immobiliari
Sí, sí, sí
De fet, encara avui en dia, es pot, en tota aquesta zona
Si vostès van a la zona més, doncs, més farèstega o més encara verge, no?
Podran trobar encara el costum de col·locar branques de llorer a les portes de les cases
I dels masos
I, fins i tot, també, si rastreixen una mica més en profunditat aquests masos
Però en aquestes cases veuran que en els forjats de les portes hi ha ratpenats, no?
Que no és un emblema, diguéssim, en aquest cas, satànic, demoniaca o de bruixes, no?
Sinó que és precisament tot el contrari, no?
És per preservar la presència
Per preservar la mala estrogança, els mals esperits, no?
Això és una cosa encara apreciable avui en dia, no?
De fet, no només les bruixes són els personatges que estan en aquesta zona
Hi ha gran preponderància de fullets, per exemple
Que són alguns dels personatges que també coneixem amb el costumari
I amb el món, doncs, de l'imaginari col·lectiu dels països catalans, no?
Els fullets, de fet, són uns personatges menys malèfics
I més menuts, més divertits
Que, doncs, bàsicament es dedicaven a la zona del Montseny
I es dediquen, doncs, a molestar a la gent que cusa, a les filadores
Però són aliades, són aliats de les bruixes, lògicament, aquests fullets
O són independents?
No, són independents i tenen un caràcter menys malèfic i més festiu
Allò entre maliadets
Ah, exacte, exacte
En tot cas, des de l'altura màxima del Montseny, el turó de l'home
A 1.707 metres d'alçada
Domina una àrea amb una clara influència
Això es veu també amb els topònims d'aquesta àrea de clara influència de bruixes
Hi ha un topònim que es diu la ceia de la bruixa
Ceia seria una paraula que aquí voldria dir-nos cadira, o seient
I és on la petjada, podríem dir, entre cometes
És a dir, és el lloc on la tradició explica que una bruixa va aturar-se en el seu viatge
Entre un espai que sortirà diverses vegades en aquest programa, que és el castell de Montsoriu
El castell de Montsoriu està a la població d'Arbúcies
És un castell de llarga tradició
I té moltes llegendes
En parlarem d'algunes, diverses
Tu sabies d'aquell refrany d'Arbúcies són gent d'astúcies?
Doncs mira, ara que me'l recordes
Són sí
Doncs aquestes astúcies
No t'ho esperaves, eh?
Pensaves que tornaria sense la teva ració
Com a mínim
Ja n'he dit un, ja m'acontestes
Vinga, perdona la interrupció
És que no en podia estar
Arbúcies, el castell de Montsoriu, és un dels paratges més encanteri de la zona
De fet, aquesta bruixa que va deixar la seva empremta a la sella de la bruixa en el Montseny
Diuen que volava, no?
Realment, entre el castell i un espai de gran concentració també de bruixes i de fades, no?
Que és el que se'n diu el gorg negre de la Riera Gualba, no?
Aquest és un espai que tradicionalment ha estat un regne de personatges singulars
De fet, les aigües dolces són un dels espais que el món de l'imaginari col·lectiu
Prefereix per ubicar tota aquesta sèrie de personatges
Bé, en tot cas, en aquesta sella de la bruixa ens parla també d'una de les coses característiques de les bruixes
Que són els seus viatges, els seus vols
De fet, el nostre imaginari, també l'imaginari del Halloween
Representa les bruixes sovint amb escombres
Van ser les inventores dels vols a baix cost
Exacte, sí, sí
Per exemple
Per viatjar amb un escombre és baratíssim
Baratíssim
En molts casos no cal ni tan sols que sigui un escombre
És a dir, diu la tradició també que qualsevol pal, qualsevol tros de fusta
Qualsevol eina del camp també podria servir per fer un vol de bruixes
Doncs per què es produeix això?
Doncs mireu, d'entrada
Què es prenien les bruixes de l'època?
Aquesta seria la pregunta
I què es prenen?
D'entrada, quan dius què es prenien de l'època
De fet, podem parlar que els vols de bruixes estan documentats, si més no a Catalunya, des del segle X
Però volaven o no volaven, Jordi?
Sí, sí, sí
I a més, en alguns casos no volaven
Jo quan et deia que aprenien, dic que la sensació que elles tenien de que volaven
Però que realment no s'enlairaven
La tradició diu que volaven
Ah, volaven, volaven
Aquest topònim de la ceia de la bruixa
Realment ens explica un trànsit d'un lloc a un altre
Per què volen les bruixes des del segle X?
De fet, tenim tot un munt de documents
O sigui, no tenim avistaments clars de bruixes volant
Però el que sí que tenim són les prohibicions i les consideracions de l'Església catòlica
Que deia que tot això eren supersticions herètiques
I que, per tant, fins i tot castigaven aquells que consideraven que havien vist amb una bruixa volant
Per tant, hem de creure que realment aquests documents tenen una part de veracitat
Perquè, com a mínim, si l'Església els perseguia, senyal que alguna cosa devia passar
Bé, en tot cas, quina és la fórmula perquè voli una bruixa?
No em diguis que la tens
Sí, sí, hi ha una fórmula
Bé, jo no tinc els components
El que sí que sabem és que una mica, l'altre dia veia una pel·lícula del Senyor dels Anells
Amb tot aquell regne del malèfic
Si els hi ve el cap, perquè hi ha imatges amb foc, amb gent
Magnífic, eh?
Com amb moltes vísceres, amb moltes coses viscoses
Aquests líquids de l'infern, podríem dir, aquests líquids del diable
Són de diferents tipus, hi ha diferents classificacions
Com la gasolina, com el combustible del petroli
Exacte, cadascú serveix per una cosa o per una altra
En aquest cas hi ha un ungüent que produeix el diable, el dimoni
Que aplicat sobre qualsevol fusta, bastó, galleta
Permet el vol d'aquesta fusta
I permet que la persona que va damunt voli
Això és el que explica la tradició
De fet, si vostès parlen alguna vegada amb algun exorcista
O amb algun personatge que conegui
Home, sí, clar, tots tenim entre les nostres amistats
Mitja dotzena d'exorcistes
No sé si ho saps, però...
El Lluís diu que sí, que ell, de fet, avui d'anar amb un
Que ja li preguntarà
Cada comunitat cristiana té un exorcista
No és broma, això?
No, no, no, no és broma, però...
Això si un dia fas un programa amb...
No, però vols dir territorialment, territorialment en tenen un?
Sí, sí, sí, sí, sí
Jo ara no despelleré aquí...
No, però pel tema d'arxidiósesi
És a dir, correspon a cada partida eclesiàstica?
Correspon a un exorcista?
Exactament, no sé quin tipus de partida, però hi ha un exorcista per territori
No, ara parlo en sèrio
No és broma
En tot cas, quan es parla d'aquestes fustes
Per això s'ha d'anar molt de compte com se representen els bastons que porten els sants
Perquè, evidentment, cada tipus de bastó pot tenir unes aplicacions o unes altres
És a dir, és important les formes, la morfologia d'aquests bastons
Bé, en tot cas, aquests ungüents aplicats sobre la fusta permeten que les bruixes volin
De fet, una altra de les coses que ha succeït, la traïció diu
El senyor del castell d'Arbúcies, que tu deies de les astúcies
Era un personatge molt astut, perquè tenia molt bon feeling amb les bruixes que habitaven aquest castell
I diuen que, amb les seves estones de temps lliure, volava amb les bruixes pel seu territori
Volava, volava
Ja n'imagino jo el vol que feia el senyor del castell d'Arbúcies
Bé, en tot cas, aquests vols, com els nostres viatges avui en dia per la carretera, també tenen els seus perills
Quins són els perills?
Per punts, no
No s'havia inventat encara
Però hi ha un element molt perillós en el vol de les bruixes
Si vostès avui a la nit volen estar protegits dels vols, perquè avui és una nit que volen molt les bruixes
S'han de posar prop d'un campanar que soni
Les campanes són el principal enemic dels vols de les bruixes
Una campaneta petita que tinguem a casa podria fer...
No crec que doni el pego
No, ha de ser campanars
La tradició també, això és un tema que s'ha perdut, però a la nit de tots sants hi havia uns tocs específics de campanes que s'anaven perllongant durant tota la nit
Aquests tocs, doncs, evidentment, tenen diferents explicacions
Una de les explicacions és perquè els difunts trobessin el seu camí, no?
De fet, quan mengem una castanya, encara la llegenda diu que cada castanya que en menges permets que una ànima travessi del purgatori al cel, no?
Ah, sí?
Sí, sí, hi ha moltes coses d'aquestes, no?
És a dir, cada castanya que ens cospim aquesta nit de tots sants, enviarem una ànima cap al cel
Sí, del purgatori cap al cel
Hi ha qüestions d'aquestes que tenen el seu...
I els panellets també compten?
No, és una altra cosa
Però ho dic jo, m'acumulem allò...
Bé, però evidentment tenen un sentit també al voltant de...
Bé, en tot cas, les campanes impedeixen el vol de les bruixes i afavoreixen el vol de les ànimes cap al cel, no?
És a dir, en el fons el que es pretén amb els tocs de campanes és que volin els bons esperits i no volin els mals esperits i els éssers al voltant dels mals esperits, no?
Per què ho sabem, això?
Doncs mira, arenys damunt, hi ha una campana que és la campana Martina, que sabeu que les campanes tenen noms
que precisament té una llarga tradició en sonar perquè no volin les bruixes, no?
Però fins i tot en els anys 20, si no m'equivoco malament, dels segles 20, els anys 20 del segle 20,
el Joan Amada recull una entrevista amb un rector d'una població d'aquesta zona, que és Llers,
que parla que el campanar d'aquesta vila va ser enderrocat per les bruixes perquè precisament va haver-hi un gran accident,
podríem dir, amb els seus vols i la tradició diu que va caure el campanar perquè les bruixes el van enderrocar com a protesta dels tocs de campanes que feien, no?
Aquest campanar. Bé, ja podríem dir que aquest és, per tant, el perill màxim que tenen les bruixes aquesta nit.
I ara, mentre parlaves, visualitzava aquelles imatges llegendàries de fa 200 anys,
quan aquestes creences i les llegendes estaven absolutament imbrincades en la vida quotidiana de les persones,
la nit de tot sants la gent amagada a casa seva sense sortir, amb aquella por, no?, de no sortir de casa, de protegir-se.
O tocant les campanes.
O tocant les campanes, depenia. O sortint en vol, depenia de quin poble,
perquè hi havia pobles, doncs, el nivell de població de bruixes era més alt que en d'altres.
De fet, ara parlàvem d'unes menys que són, diguéssim, les positives, però també hi ha les negatives,
és a dir, la natura també ha generat, o la llengua popular ha generat que alguns bolets,
ara que estem en temporada de bolets i que els mengem els bolets,
tothom sap que els bolets tenen una passant perillosa, no?
Doncs hi ha un bolet que es diu bolet de bruixes, precisament al son del Montseny,
que té una transformació, entre cometes, una mica infernal, no?
Passa una aparència esfèrica, bonica, amb una certa gràcia,
a una mena de transformació cap a una esponja amb un líquid viscos i pudorós que treu les mosques, no?
Una mica, amb aquesta nomenclatura del bolet de bruixes,
doncs també la tradició popular ha recollit, no?, aquesta percepció
que hi ha menys que són més pròximes a les bruixes que en els elements positius, no?
Avui hem parlat molt de les bruixes, en el sentit d'aquest mes viatger,
jo crec que són uns personatges als quals haurem de tornar, eh, Jordi?
Sí, hi ha...
Uns personatges molt agraïts quan parles de temes de tradicions i cultura popular.
Sí, sí, i a més a més s'ha de tenir en compte que quan parlem de bruixes,
evidentment hem parlat avui d'aquest aspecte més negatiu,
però sempre hi ha aquella llegenda bonica, no?, que hi ha, precisament,
en el castell aquest que comentàvem...
Que l'expliques?
Sí, és molt curtet.
No, no, per això, per això, i tant, jo és que t'agradava demanar que l'expliquessis.
Hi ha una bruixa en aquest castell que té un nom específic,
que és la goja del castell de Montsoriu,
que, bueno, viu en comunitat amb la resta de bruixes, no?
Però es veu que aquesta bruixa bona,
perquè les goges, en el fons, són fades d'aigua.
Abans parlàvem d'aquesta riera, d'aquest gorg d'aigua, no?
Doncs aquesta goja, doncs, el que fa normalment un cop a l'any,
que és una altra nit molt màgica, és la nit de Sant Joan,
és fer sonar una banya de grans dimensions que té
per cridar amb un cavaller que vola,
que té un cavall alat,
que la dur en el seu trànsit,
perquè aquesta bruixa no pot volar,
aquesta fada no té la condició de bruixa malèfica,
que no té l'escombra de l'infern,
i en canvi té un cavall alat que vola des de, doncs,
les torres del castell de Montsoriu
fins a les seves aigües encantades de la riera de Gualba, no?
Diu la tradició que és una reina,
que és la reina Guilleuma,
a qui les bruixes van encantar,
i amb ella, totes les seves doncelles,
i les tempestes que van generar les bruixes,
que és una de les facultats que tenen les bruixes,
generar tempestes,
van impedir que arribés l'exorcista,
que no és broma,
i aquest exorcista va ser incapaç
de trencar aquesta tempesta excepcional
que van generar les bruixes del castell de Montsoriu
i que van capturar aquesta reina Guilleuma,
que ha quedat, doncs, amb ànima, amb pena,
no sé, ens haurem de menjar encara moltes castanyes.
Tres quilos, com a mínim, per desfilar.
Vigilin perquè diuen que de les aigües del Montseny
surten les aigües de Caldes de Malavella.
Escolta, si tot això ho embotellen,
llovenen a les botigues.
Vigilin aquesta nit.
Jo la procedència de l'aigua mineral.
Vigilin aquesta nit,
no sigui que amb alguna botella de Caldes de Malavella
surti algun esperit malèfic,
perquè fa 20.000 anys diuen que ve unes grans tempestes
que van ser precisament les que van acumular
tota aquesta quantitat d'aigua medicinal de Caldes de Malavella.
Per què volem el Halloween?
Si ja veuen l'imaginari que tenim al voltant d'aquesta nit tan particular,
la nit de difunts.
Ha estat un recorregut molt interessant.
És que t'enyorava molt, veus?
Veus, el trobàvem a faltar.
Ara ja estem tranquils amb aquesta recuperació d'aquest espai.
I, en fi, el que deies, molta castanya.
Allò dels alls i els vampirs,
jo diria que l'all és el vampir,
com les castanyes són les bruixes, probablement.
Aquesta és la cosa.
Jordi Bertrand, de veritat,
moltíssimes gràcies per venir.
Estem encantats de la teva tornada.
Les vacances les mereixies,
però nosaltres també mereixíem
que fossis aquí per parlar-nos d'aquestes coses.
Gràcies.
A vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu-siau.