Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia.
Avui recuperem una d'aquelles subseccions, podríem dir,
d'aquest espai dedicat a determinats personatges
que formen part del Sant Ural.
És un tema que treballàvem més abans,
ja saps tu que a mi m'agrada molt aquest món,
però bé, ho restringim una miqueta
per tal de fer un programa que sigui variat i atractiu als oients.
Avui ens vols parlar...
És que el Vaticà no en declara tants de sants, eh?
No deien que volien fer santa o beata la Rocio Jurado?
Ho vaig sentir l'altre dia, no?
I ara jo dic que anem a un monogràfic, doncs.
No, no, no cal. No cal, no cal.
I avui hi ha altres que ho dediquen.
No ens cal.
No, però sí que en fan, no?
Pocs, pocs.
Quants sants poden sortir a l'any?
Però és que els que fan ara són molt moderns,
llavors ja no tenen tanta història.
Són històries com a més...
Menys novel·lesques.
Sí, no són tan legendàries ni impactants.
El cas és que aquestes setmanes es cau un sant
que venia cap aquí,
no ell sinó les seves restes, com si diguéssim,
i es van aturar en la meitat del camí,
per això no gaudim d'ell com a patró,
com a personatge important, no?
Això és una de les versions que tenim, no?
En tot cas, això és una mica com el que passava
a Tapa en Plona la setmana passada.
no és el mateix Viva Sant Fermín
que Viva les fiestes de Sant Fermín,
doncs en parlem d'aquesta setmana
de Sant Senon,
tot i que aquest sant,
doncs aquesta setmana
les festes s'acaben,
però l'onomàstica podríem dir
que és el 9 de juliol,
si no merro el diumenge passat.
Jo no ho he sentit mai,
no havia sentit mai això de Viva Sant Fermín
que no les fiestes de Sant Fermín,
o Viva les fiestes de Sant Fermín que no Sant Fermín.
Doncs això, el debat aquest que van organitzar l'altre dia,
no, perquè sembla que va haver
la contrarèplica de l'alcaldessa de Pamplona.
Ah, per la cosa del laïcisme i tot això?
Sí, sí, sí, perquè primer el regidor
que li va tocar, doncs va dir
Viva les fiestes de Sant Fermín
i es veu que el protocol marca que es digui
Viva Sant Fermín, llavors ho va replicar la...
Aquí diem Visca Santa Tecla,
no Visca les festes de Santa Tecla,
però encara queda...
També podem arribar, si això de motivar
una setmana d'enviar amb els mitjans de comunicació...
Doncs escolta,
que la liem ràpid.
Sembla mentida, no?
Primer seria
O Visca Sant Magí,
O Visca les festes de Sant Magí.
Quin és el debat?
Queda el debat obert.
O Visca Magí.
Quin?
Perquè n'hi ha uns quants,
no és que sigui un nom que es posi molt
a la canalla de Tarragona últimament,
però n'hi ha uns quants.
Jo no he volgut treure el Sant de moment,
i avui parlarem de...
No, no, però ja ho hem deixat caure,
ja ho hem deixat caure,
tindrem tema.
Sant Sanon és un Sant
que comencen els seus problemes
precisament per la data de l'onomàstica,
del martiri, podríem dir,
o de la data en què està col·locada
dins del calendari del santural.
Bàsicament,
en parlem aquesta setmana,
perquè aquesta setmana
s'han desenvolupat
les festes de Sant Sanon
a Arenys de Mar,
una vila del Maresme,
que va instaurar aquesta celebració
com a vot del poble,
és a dir, com a festa votada.
Però si els oients van al santural,
trobaran que la data que li correspon
és el 12 d'abril.
No s'espantin, no és que ens haguem equivocat,
sinó que això acostuma a passar,
a vegades les dates del santural són unes
i les dates en què una població o altra
celebra la festa
són unes altres.
És un sant amb poca prèdica,
podíem dir,
potser per això no l'hem sentit massa.
Poca prèdica, vull dir,
que només té com a patronatge
destacat aquest Arenys de Mar,
amb un mes, el juliol,
en què precisament al Maresme
tenen lloc moltes festes.
Altres anys hem parlat
de les santes,
que s'escauen una mica més cap enllà,
a la ciutat de Mataró,
i en aquest cas parlem d'aquesta celebració.
El nom ja de per si és curiós,
la qual cosa deu voler també influenciar
potser negativament
en que no es prodigui molt aquest nom.
I realment Zenon ve del déu Zeus.
Per què?
Perquè la paraula realment
tindria una etimologia,
una procedència
d'aquestes llengües,
sobretot del grec i del llatí,
que haurien anat derivant
cap a aquest Zenon.
En tot cas,
és un sant
que té una ciutat
bressol, podríem dir,
que és la ciutat italiana de Verona,
una ciutat ubicada al nord d'Itàlia,
a prop de Venècia.
Mira, paisà de Romeu i Julieta.
Veus quines coses.
On precisament,
t'anava a dir,
a banda de veure la casa de Julieta,
que encara es pot visitar,
també hi ha, per exemple,
un gran anfiteatre conservat,
que és un lloc...
L'Arena, que li diuen.
Exacte, que se celebra un festival d'estiu
molt important.
I en aquesta ciutat,
precisament,
va ser on comença
la història del personatge d'avui.
Diuen la història, en aquest cas,
que va ser bisbe d'aquesta ciutat
i que va ser el vuitè bisbe d'aquesta ciutat.
Ens ubiquem cap al segle IV,
després de Quiris,
i ens ubiquem en els períodes encara
en què el cristianisme
s'està enfrontant molt directament
amb el món romà.
Aquest bisbe de Verona
sembla que procedia del nord de l'Àfrica,
de la zona del Magreb,
que va tenir un període
d'uns 18 anys de bisbat,
en aquesta ciutat,
i que es va caracteritzar
per la seva lluita
contra tots els heretges.
Entre les moltes,
jo he dit el 12 d'abril,
és la data del santural,
però també hi ha dues dates més importants
amb aquest sant,
que són el 21 de maig
i el 6 de desembre.
Un, perquè el 21 de maig
es diu que es van ser traslladades
les seves restes,
i el dia 6 de desembre,
quan va ser consagrada aquesta resta.
A veure, si tu et dius,
a on, quan ho hauries de celebrar,
en principi?
A veure, jo m'imagino
que el dia que correspondria
és el dia 12,
però si vius a...
Araíns?
Araíns,
doncs el més probable
és que ho celebris el dia 9,
si és que n'hi ha molts...
Com tinguis una feina
que hagis de canviar de residència sovint,
doncs no ho sé jo.
Ho tens una mica malament.
Bé, en tot cas,
aquest sant
és el sant Zenon Màrtir,
és un sant que, doncs,
diu la història
que va ser d'acollats,
li van tallar el cap.
A més a més,
també entre els seus martiris
sembla que, doncs,
el van, podríem dir,
engrassar
amb productes derivats
dels peixos
i després
i després
li van cremar foc,
és a dir,
les grasses animals
ens van servir
per embatomar-lo
i després
per calar-li foc,
no?
Possiblement,
per això,
una de les imatges
en què apareix
normalment
aquest sant
és,
a banda de la palma
del martiri,
és la
d'un peix,
no?
aquest peix
per molta gent
no el relaciona
amb el martiri
sinó que senzillament
el relaciona
amb aquest símbol
eclesiàstic
que són els peixos,
no?
Aquí de Raona
tenim l'exemple
del peix
del teatre
metropol,
que el Jujol
utilitza
amb un clar
sentit
religiós,
cristià,
vaja,
i
en el cas
de la història
del sant
d'avui,
doncs,
també hi ha
qui diu
que
té
una explicació,
no menys
de martiri,
sinó
més
de missatge,
no?
I què vol dir,
doncs,
que aquest peix,
no?
Doncs,
és el símbol
d'una persona
que
va haver-se
de buscar la vida
en una època
complicada,
no?
Que era aquesta època
de dubtes
i de lluites
entre els romans
i els cristians
i que,
doncs,
el peix simbolitza,
doncs,
que el sant
en qüestió
el bisbe
anava a buscar,
a pescar tant
el riu
com a la mar,
els seus deixebles
anava a pescar tant
el riu
com a la mar
per menjar
el necessari,
moltes vegades,
fins i tot,
doncs,
sent,
tenint molts obstacles
per part
dels romans,
no?
Bé,
en el cas és que
el peix té un,
té un emblema,
és un emblema
molt clarament,
doncs,
cristià,
no?
I per tant,
podem donar-li
una interpretació
a una altra,
la més truculenta
és la de la grassa
del peix,
perquè és el peix
perquè crema el bisbe,
però vaja,
en tot cas,
hi ha diferents versions.
Hi ha una altra possible confusió,
o dues possibles confusions
més amb aquest sant,
una és amb un altre sant
del mateix nom,
Zenon,
de Nicomèdia,
que es comemora
el 22 de desembre
i que era un soldat,
no un bisbe,
doncs,
i que sembla
que en unes festes
en honor
de la deessa
Seres,
doncs,
ells se'n van riure,
no?,
dels sacrificis
que,
doncs,
l'emperador
Dioclesià,
doncs,
feia en honor
d'aquesta deessa,
no?,
per la qual cosa,
doncs,
va partir,
doncs,
càstig,
martiri,
i,
doncs,
també,
l'única cosa
que conxideix,
a banda que li desfiguren
la cara,
li trenquen les dents
i tal,
doncs,
també el de Goyen,
no?,
és una de les versions
que hi ha,
però no és aquest
Sant Senon de Comèdia,
ni tampoc és un altre,
que algunes persones
per allò,
pel sol,
i pot semblar,
que és del mes de juliol,
que és Sant Senen,
Sant Senen,
és un sant
que,
alguna vegada n'hem parlat,
vinculat al patronatge
dos del camp,
Sant Senen
i Sant Abdón,
i Sant Abdón,
que diuen que són els autèntics patrons
dels pagesos catalans,
i no passa a Nisidra,
ja qui ho diu.
Sí,
sí,
és una de les realitats
bé,
tampoc no té res a veure
aquest Zenon
amb aquest Senen,
vull dir,
a banda de parlar pronunciada,
tampoc ha estat
dels mateixos personatges,
tampoc té res a veure
pel patronatge,
perquè,
curiosament,
Sant Senon,
el patronatge que té és,
bueno,
en té diversos,
però a banda de ser
patró dels aranyencs,
no?,
d'aquests personatges,
els habitants
que viuen,
doncs,
aranyencs de mar,
també té uns altres
molt curiosos,
com per exemple,
el patronatge
sobre els que treballen
als cellers,
sobre els que treballen
a les vinyes,
i fins i tot
diuen dels borratxos,
dels amants del vi.
Avui en dia diríem
també que el patronatge
d'aquest Sant,
segurament també
podria estar vinculat
als anòlegs,
perquè pot ser
un dels millors amants del vi.
I sabem de què li ve
aquest...
Doncs mira,
jo no t'ho he sabut trobar,
però això dels patronatges,
de quan en quan,
doncs,
la llegenda
funciona com a tal,
però el que és cert
és que sí que
sí que hi ha estat vinculat.
Jo encara he vist
tampoc cap
petum dels borratxos
de Berga,
que és aquesta
que se celebra
les tantes de la matinada,
en què surti
Sant Senon,
però vaja,
en tot cas
és una de les
advocacions
que s'ha tingut.
Curiosament,
Arenys de Mar,
que no Arenys de Munt,
que és una altra
de les possibilitats
que podria...
És un sant
de possibles confusions,
té dues llegendes
que,
doncs,
ens expliquen
una mica
per què
els aranyencs
doncs
el van
votar
com a patró
de la vila.
Quan dic votar,
realment,
és que es vota,
això,
sempre que parlem
d'una festa votada,
és que
emana dels pobles
i arriba
a la jerarquia eclesiàstica,
no al revés.
a vegades
els sants
s'imposen des de dalt,
aquest és un sant
que s'imposa
des de baix.
Diu la primera llegenda
que,
doncs,
aquest sant,
les relíquies,
doncs,
es van embarcar
des de Verona.
De fet,
a Verona encara hi ha
un reliquari,
ja sabeu que les relíquies
no volia dir
traslladar tot el cos,
sinó traslladar
una part del cos
i que anava en camí
de la nostra ciutat,
de Tarragona.
no?
I,
doncs,
ja quan estàvem,
doncs,
a prop de la Mediterrània
sembla que va haver
una gran tempesta
que va obligar
els mariners
que portaven
aquestes relíquies
a anar cap a Arenys de Mar
perquè era un port
que teníem més proper
i,
doncs,
a estar-hi una...
a fer estada
fins que es va calmar
aquesta tempesta,
no?
Curiosament,
doncs,
donat els tractes,
doncs,
de bona acollida,
de suport
que van rebre
la gent que portava
aquesta embarcació
en el port d'Arenys,
doncs,
sembla que ells
van deixar
una part
d'aquestes despulles
en aquesta població.
jo el que no he pogut localitzar
i no sé si existeixen
és la resta d'espulles
aquí,
m'assembla que no,
però vaja,
no ho virem per...
No,
i ningú les va reclamar
que això havia d'anar a Tarragona?
Bé,
això anaven fent...
No, no,
es veu que només una part
es va quedar enys,
l'altra part sembla
que va continuar a camí,
però la gent d'aquí
ja es perd
i no sabem si...
I no se sap
on van a parar.
A millor estan per aquí,
eh?
A millor ens truca algú
i...
Oh, sí,
les tinc jo a casa,
no?
Les he trobat.
Ho estan a l'església.
Però, de fet,
no n'hi ha molta iconografia
d'aquest sant
al llarg de Catalunya,
sinó que més aviat
n'hi ha poca, eh?
També hi ha un altre,
algun barri de Tàrrega,
curiosament,
que també en té
alguna iconografia,
però no és dels sants
amb més iconografia.
Bé,
aquesta seria la primera versió.
La segona versió
que hi ha d'aquesta llegenda
doncs ens explica
d'una manera o altra,
que és curiós, eh?
perquè es confonen una mica
també aquí els...
Ara en parlem,
en aquesta segona,
una mica això, no?
Diuen que
hi havia un clerg
que havia, doncs,
obtingut els privilegis,
doncs,
de portar-se
aquestes relíquies
de Sant Zenon
de Roma
doncs cap a la seva parròquia.
No es diu
de quina parròquia era
i que també
amb el seu pas
per Arenys
va caure malalt
aquest personatge.
i això també és un altre
dels recursos
que s'utilitza habitualment
per explicar el sant oral.
O una tempesta,
o una malaltia...
En aquest cas
va caure malalt
i per agrair
doncs els bons tractes
que va rebre de la població
va ser dir
les relíquies, no?
Però si no eren seves?
Com regala una cosa
que no és seva?
Una part.
Ah, doncs ja està
l'altra part
que no es va trobar
és aquesta.
Aquesta és la segona versió.
Fixeu-vos
que coincideixen
els elements
d'un traspàs
o sigui,
que serveix per explicar
en el fons
aquesta estranya
vinculació
d'un sant
que en principi
no està ubicat
per a res
en aquesta zona
i que curiosament
acaba sent
un sant votat, no?
Podríem dir que...
I és perquè arriben
les restes, no?
Perquè tingués
cap protagonisme
en la seva vida
en la localitat
que ara el veneren, no?
Exacte.
En el cas
de la primera versió
que parla de Tarragona
potser podria tenir
alguna vinculació
senzillament
pel fet
que és un bisbe
també dels primers bisbes
que són martiritzats.
Com Auguri,
Elogi,
Fructuós,
Vaja.
Tenim aquesta coincidència
amb el cas
de Tarragona,
sobretot
amb Sant Fructuós
i podria haver
aquesta vinculació
també del martiri
en els anfiteatres respectius,
no?
Podria ser, no?
Bé,
en alguns casos
jo he sondejat
una mica
les versions
que hi ha
en Arenys de Mar
i jo crec que
molt clar, molt clar.
No tenen clar
si és un dels sants
o un dels altres, no?
Vull dir,
no sabem
si és el realment
el...
o no saben,
vaja,
si és el de Verona
o és el de...
el de l'altre
que us he dit abans
que era un soldat
de Nicomèdia, no?
Bé,
això acostuma a passar,
en tot cas,
el sant més important
o sigui,
un dels dos genons
és, sens dubte,
el sant bisbe
i a partir d'aquí
doncs podem trobar
que sigui.
Aquesta festa,
a banda de les confusions
que té,
doncs,
que segurament
en té moltes d'altres,
té algunes coses curioses,
no?
Com, per exemple,
que,
i no sé si per aquí ve
el patronatge
dels borratxos,
en el pregó
de festa major
que es fa
des del balcó
de l'Ajuntament
i que cada any
fa una entitat
per ton rotatiu,
la vigília de la festa,
es brinda amb cava
i amb unes coquetes
que s'hi diuen
coquetes d'Arenys
i cada any
es fa unes copes especials
que porten gravades
l'any que es fa
la festa,
diguéssim,
l'any de la festa
i l'entitat
que fa
el pregó
i es fa un brindis
multitudinari,
no sé si possiblement
Zenon
sigui per això
advocat
dels amants
de la beuguda
i del bon veure,
no?
Això podria ser una cosa.
Bé,
l'altra cosa curiosa
també que hi ha
és un himne
molt multitudinari
que és cantat
en aquest cas
ja dins
de l'Església,
és el que se'n diu
en completes,
que és la veneració
que es fa
la vigília
d'un sant
a l'Església,
no?
En aquest cas
és un dels actes
més destacats
prop d'aquí
a Reus,
doncs també
existeixen aquestes
completes
o avalls
també se'n fan
completes
i són,
podríem dir,
la veneració
de vigília
que es fa amb un sant,
no?
I després,
finalment,
per acabar-ho de destacar,
doncs dir que,
per exemple,
doncs també
la vigília
els gegants
acompanyen
uns gegants
prou curiosos
en aquest poble
que van ser construïts
en els anys 50
per un dels
artesans
més interessants
que hi ha hagut
en la història
recent de Catalunya
que és
Domènech Unbert.
Hi ha una parella
com també del 1955
d'aquestes parelles
maques que té Catalunya
i després n'hi ha d'altres
de posteriors
però els gegants
d'Arenys
tenen una certa importància
si més no artística
i acompanyen,
doncs,
podríem dir,
la comitiva d'autoritats
i la població en general
a veure el Castell de Focs
a la costa
que és un dels castells
també
d'una certa importància
que té lloc
a la costa catalana
doncs al llarg
de l'Istic.
Això seria una mica
els actes principals,
no els únics
perquè n'hi ha molts altres
però vaja,
jo diria que
en aquest cas
doncs Arenys
té una certa singularitat
dins del calendari català
bàsicament
per la singularitat
del patronatge
de la vida.
Bé,
el que esperem
és que
ningú se li acudeixi
reclamar
les restes
de Sant Zenon
per Tarragona
a l'Olocal de Terenys
que és l'únic
que ens pactava.
Esperem que no.
Esperem que ningú
tingui la idea.
I esperem que
alguna de les dues versions
llegendístiques
sigui la de veritat.
Sí,
no, no,
imagino que sí
que alguna deu ser veritat.
A tu quina t'agrada més?
A mi m'agrada més
la primera,
la que té vinculació
amb Tarragona
perquè té una certa gràcia.
Però vaja.
Ens quedem amb la primera.
Jordi, Bertran,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Ens retrobarem
la propera setmana.
Vinga.
Adeu-siau.