Són dos quarts de Déu del matí, un minut, obrim el temps de la tertúlia.
Saludem a Elisenda Pujol. Bon dia, Elisenda.
Hola, bon dia.
Núria Gómez, bon dia.
Bon dia.
Isa López, benvinguda.
Bon dia.
Hola, Xus Garcia, bon dia.
Molt bon dia.
Enhorabona.
Gràcies.
Perquè fa un quant temps la Xus, l'empresa d'acció cultural de la Xus,
va rebre un premi de reconeixement de joves emprenedors.
I calla, que aprofitarem l'avien entès per felicitar-la, perquè li toca, no?
Moltes gràcies. Em fa il·lusió.
Home, doncs, treballar i muntar una empresa de serveis culturals
no és el mateix que muntar una empresa d'informàtica o qualsevol altra cosa,
perquè ja sabem que això de la cultura, bé, o s'organitza des de les institucions,
no sembla que no la tenim molt en compte, no ho sé, eh?
Sí, sí, no, no, ha estat complicat i, bueno, està sent complicat,
perquè són els inicis, però jo trobo molt positiva la rebuda de l'empresa.
A més, a més, m'ha semblat que l'única de la demarcació de Tarragona
que es dedica exclusivament a això.
Per tant, és un acte camicàfe, totalment.
Però, bueno, jo soc molt ossuda, que sempre ho dic, i tirar endavant.
Aposto per la cultura de base, pels joves creadors i, bueno,
intento convèncer l'administració de que posi quartets, tot això.
Això ja és més complicat, però, en fi.
No, no, estem sent allò.
Molt bé, doncs, a veure, jo aquest matí quan deies si comentem
què parlem a la tertúlia, a veure, la cosa està molt clara,
podem parlar del que vulgueu, però si ens hem de remetre a l'actualitat,
jo diria que hi ha tres punts que, poc o molt,
n'haurem de passar per aquí al Nàstic.
I tant, i tant, home, que estem a primera, que s'ha de celebrar, felicitats.
El referèndum.
També, també, també.
I l'Eli diu, escolta, quasi que queden molts dies,
queden 17 dies de campanya.
I el tercer, quin és el tercer?
Home, el tercer va més enllà de l'àmbit local.
Ja veieu com les portades de tot el diari, no?
Sí, sí, sí, clar, era d'esperar, això.
Més enllà d'aquí, home, temes, mireu,
això és com si estiguéssim en un supermercat.
Des de la sisena hora lectiva,
que s'aplicarà de la forma més baixa a Tarragona,
és la demarcació que l'aplicaran menys a centres públics,
passant per tots aquests projectes
que sembla que estan una mica encallats
amb els canvis en el govern.
En fi, jo us deixo triar, com si fos un mag,
us poso les cartes i treu una carta.
Jo, abans de començar, si em permets...
Tu no n'estic, no?
No, no, no, tu no n'estic.
Felicitar la gent del Nàstic, que estic molt contenta,
però no m'agrada el futbol.
Per tant, ja en tinc prou a estar contenta.
Me n'alegro moltíssim, de veritat.
A veure, no et toca cap més remei que seguir-lo,
perquè surts pel carrer és el primer que sents.
Sí, sí, sí.
I és veritat, podem fer el comentari.
Estem fent una immersió tots.
Saps què passa?
Que és allò d'aquest diumenge guanya,
i dius, bueno, aquest diumenge guanya,
i resulta que no, i després d'això ja què passa.
A la qual hi ha una expectativa que,
sense voler, doncs, bueno,
estàs a l'ordre del dia, no?
Però jo, com tu...
I una mica recuperar la normalitat, també, no?
Sí, sí.
Un cop ja soleixi la primera divisió.
I és que, a més,
què ens passarà a partir d'ara
amb el Mundial de Futbol?
O sigui, els que no ens agrada gaire el futbol,
i veig que ja en som tres en aquesta taula,
aviam, que el tolerem,
no hi haurà res més en tot el món,
ni cap notícia, ni cap pacta, ni res,
només hi haurà futbol, futbol, futbol.
Però, Núria, això que ens dit és veritat.
Hi ha molta gent que no ens agrada el futbol.
Moltíssima gent.
Moltíssima gent.
És que sembla que a tothom li agrada.
Me n'alegro amb el Nàstic,
me n'alegro amb els seguidors del Nàstic.
Estic en contra de...
Hi ha massa informació de futbol.
Estic en contra de TV3,
que no fa una aposta clara
per donar les retransmissions del Nàstic.
O sigui, jo estic a favor del Nàstic completament.
Però a mi el futbol no m'agrada.
No en diu res.
Respecto a qui li agradi,
el recolzo i tot el que vulgueu.
Però jo vull altres ofertes esportives
que no sigui futbol.
O no esportives,
perquè el que dius ara amb el Mundial,
Déu-n'hi-do, eh, també.
És que jo crec que hi ha moltíssima cosa.
Acabem de parlar de temes culturals
que poden ser, evidentment,
que agrada a molt jovent
i agrada a un tipus de públic
que potser som els que no som futboleros,
i que realment no rebem absolutament cap notícia de res.
No.
Jo, si em permeteu,
seguint amb la cultura,
m'agradaria, amb el teu permís, Iolanda,
felicitar també el Col·legi Joan XXIII de Bona Vista,
que ha rebut un dels 14 premis
de Valdir i Reixac,
que els hi han concedit
perquè els professors promocionen els alumnes
a que siguin més persones
i a que estiguin interessats per la cultura
i per fer-se grans
dins d'unes normes culturals importants.
A mi em sembla que això és un fet molt remarcable
precisament dins de tot aquest món
on sembla que el jovent només tingui interès pel futbol
o tingui interès per coses que no són culturals.
El jovent no, la gent gran és el que està malalt de futbol, eh?
A veure, és que sempre està mal al jovent, no?
El que passa és que sempre marquem...
La gent ja va té moltes inquietuds.
Hi ha una cosa que és certa, a veure,
marquem els interessos de la societat
en referència al que diuen els mitjans de comunicació.
Si els mitjans de comunicació només parlen de futbol,
entenem que la societat al 100% està pel futbol.
En general, no.
Entenem que els mitjans de comunicació
parlen de futbol,
però no que la societat al 100%
o que el jovent només està per això, no.
Entenem que el que expliquen els mitjans de comunicació és això,
però pot haver-hi molt de jovent que està per altres coses.
I els mitjans de comunicació, qui els belluga?
És a dir, en aquest moment en què el país estem...
Empreses?
En aquest moment en què el país està...
Tots estem molt preocupats i molt abocats també
amb el que passa amb Otegi,
amb el que passa amb la gran política nacional.
He arribat a sonar així, no?
Gran de Marlaska.
O sigui, estem vivint uns moments convulsius i importants.
Resulta que es mora la gran Rocío Jurado,
perquè cantava molt bé, és fantàstic, estupendo,
però ahir jo vaig estar a casa tot el dia
a fer una miqueta de zàping per poder tenir informació
sobre el que passava.
Tota la tarda, tot el dia d'abans i tota la nit
es va estar parlant d'aquesta gran artista.
Un cop dit que és gran, ja està, no?
Vols dir que això no és una mica allò de
a los ciudadanos panifico,
perquè no es pensi, no es parli
i no es tingui una opinió sobre la que políticament s'està parlant?
A mi aquestes coses em fan sempre pensar
que qui hi ha darrere dels mitjans de comunicació
va llogant els fils,
però ho hem determinat i ara hem d'abocar
això, fer 24 hores, 48 hores d'artista
perquè no es pensi i no es parli d'altres coses.
Jo no crec que vagin, sinó senzillament
que pensen que això és molt important.
Sí, no, és l'interès que desperta.
Quan va morir la Durkan, el mateix,
quan va morir el papa...
No ho sé, també va morir el papa.
No posis el papa a nivell d'un artista.
Sí, va ser increíble.
Però hi ha una diferència,
perquè amb aquesta, amb Rocío Jurado,
resulta que en el funeral mateix,
el que feien allà a Madrid,
hi havia una càmera allí.
Això és que la família vol que estigui a la càmera,
perquè no ho entenc.
Jo crec que és una cosa molt privada.
Heu vist l'acudit del Faro,
avui a la contraportada del Diari de Tarragona?
Està bé, puja Rocío Jurado al cel,
ja està Sant Pere o Nostre Senyor, no sé,
i li diu, gràcies per portar-me a les 6 del matí,
així cap televisió ha pogut donar la meva mort en directe.
Ostres, molt bé.
Està molt encertat.
Sí, potser ella sí que pensava,
sí, però al seu entorn no ho sé.
Vols dir que amb una cosa tan privada...
I perquè hi havia càmera...
Què té de privat, això?
No, no té res, no té res.
No, no, que hauria de ser privada.
Hi ha de ser privada,
però si dic una cosa tan privada...
Jo soc de l'opinió que un es mor només una vegada a la vida,
per tant intentes fer-ho bé,
i que es montin aquest cirr.
Exacte, però precisament,
una cosa tan privada, tan teva,
vols dir que la família està disposada de tot això?
I per què deixen que hi ha així càmeres a tot arreu?
Perquè es veuen una miqueta, potser,
obligats en el sentit,
en el sentit que era un artista
que tothom demana el sol fet de tenir...
No fas un portaveu, rodes de premsa, periòdicament,
i puc, eh?
És perquè aquí hi ha molt d'ident...
I els periodistes que estaven allà...
I els periodistes que estaven en una escala
saltant-se tots els còdics professionals,
en una escala,
passant per sobre de la valla de la casa
per poder agafar imatges de la família
quan anava fora al jardí a plorar una estona
o a passejar-se,
això no és ètic.
I les familiars que poden...
Per això et deia, vols dir,
que la família això també ho volia?
Això és el que jo t'estava reforçant.
Jo crec que no ho volia.
Quan entren en aquest joc ja saben quin passi on, eh?
No, però bé, però quan ja es perden aquests codis...
Aquestes alçades,
estem parlant de codis ètics i tot això,
si estem acostumats a veure espectacles lamentables...
Però no els hem de consentir.
Des del famós cas de les noies del càcer,
que jo crec que aquí es va obrir el meló.
Sí, totalment.
Allà es va obrir el meló
i es va dir que tot valia...
Jo crec que és guinsar-se a les vestidures
a aquestes alçades i escandalitzar-nos
quan és una pràctica diària i habitual.
No, no, no escandalitzar-me, no.
Jo ja estic fora de despans.
No, no, no.
Però posar el punt...
Que passa que penso que realment...
Posar el punt on cal.
Exacte.
Penso que realment el dolor,
el dolor que ells puguin estar passant,
vols dir que això equival a diners
o equival a que els periodistes
perdin els codis de professionalitat?
Penso, eh?
Diners segur,
perquè sortirà tot en les revistes,
a tot arreu...
I es dispararà la venda dels seus CDs.
Però mentre nosaltres tots participem...
Perquè això ha sigut una agonia.
En aquest moment potser no,
però la setmana que ve
tothom comprarà les revistes que surten.
Segur, segur.
I a veure com ploran la filla,
a veure com ploran tots.
A mi el que em sembla escandalós
és que un teladiari obri
amb una notícia d'aquest tipus.
A mi això em sembla escandalós.
Senzillament escandalós.
No estic ni a favor ni en contra
que aquesta senyora sigui tan important
i tothom ho reconegui,
però sí que estic en contra
de que un teladiari s'obri amb aquesta notícia.
Sí, però tots vau veure ahir imatges
i coses d'aquest tema?
Sí, sí, sí.
Sí, la veritat és que és ben veritat.
Passar-me i vas passant i veus.
No, però perfectament pots tancar la tele.
Sí, sí.
O no comprar la revista.
Perdó, però quan el teladiari no el tanques
perquè vols saber...
Però jo quan m'aixeco un dematí
el primer que faig és posar la ràdio.
Saps que parlaran del Mundial
i Rocío Jurado no cal que...
Sí.
Senyora paga i va,
bueno, hi ha solució.
No, hem de reivindicar que hi ha solució.
A més l'oferta i la demanda.
Si es dona aquest producte
i ho donen perquè la gent ho demana
perquè ho donen.
Jo vaig posar-me a la ràdio
el primer que vaig sentir a les 8 del matí.
Bueno, però també és normal.
A veure, és que també estem demonitzant ara el tema
i som com a molts alternatius tots
i tots en contra de tot això.
No, no, no.
En contra no, però no en donen cap opció.
Res més.
Bueno, però a mi em sembla molt bé
que si es mora aquesta...
A tu la tria també pot renunciar.
Aquesta persona té una trajectòria.
A més a més és veritat.
En aquest país, amb el seu tipus de música,
ens agrada, diu, no.
Doncs ha arrossegat moltes masses,
agrada a moltíssima gent
i és un malquestor, és un antíssim.
Exacte, però jo això no estic en contra ni molt bé.
És més important una guerra que a no sé on
el tema polític?
Bueno, són criteris.
Home, que no parli, no, però no tantes tones.
Són criteris empresarials, fonamentalment.
Són criteris empresarials, sí, però pel ciutadà...
Ens volem per ràdio.
Jo prefereixo saber com està el meu país.
Tu sí.
Si és l'única notícia que he de triar,
si és l'única notícia que puc triar
com està el meu país,
que la mort d'una persona és important, no?
Prefereixo saber-ho.
Les dues són importants.
Una, que me la remarquin més.
en aquest moment m'interessa més
saber com va el meu país.
Sí, a tu sí, però la massa,
la majoria de la gent,
que per això també ens estem empassant el nàstic
a totes hores, a veure, no ens enganyem,
és el mateix.
És el mateix.
A mi el futbol no m'agrada gens
i ni ho comparteixo ni m'alegro,
més igual, de fet més igual.
El dia que jo pugui sortir a celebrar
al carrer pitant que m'ha agradat
una obra de teatre,
aleshores potser començaré a compartir coses
amb els futboleros, no?
Però de moment això encara no ho puc fer,
però trobo que tampoc és...
És per tant, diguéssim,
ara toca això,
doncs vinga, toca això.
Si de fet sempre està passant igual,
sempre hi ha notícies més importants.
Però hem de ser crítics,
jo no em conformo,
encara toca això,
doncs acceptem-ho.
Jo penso que precisament
la ciutadania som els que podem marcar
el que volem i el que no.
No, no ho pots marcar.
Si que ho puc marcar,
denunciant-ho,
que és el que estic fent aquest matí.
Tu pots fer un comentari,
però això no tindrà més transcendència
al que nosaltres podem dir.
Mira, jo penso que si tots creguéssim
que la nostra acció en aquest món
no té cap sentit,
les coses no funcionarien bé.
Jo penso precisament
que la denúncia quotidiana
de les coses que no ens agraden
és el que fa canviar la societat.
El que passa és que situar-se
en una posició de superioritat moral
respecte als altres
a mi em fa molta por.
Existeix el 33 en programes culturals.
Si tothom veguéssim TV3,
potser tothom volguéssim sempre el futbol,
no existirien les altres cadenes.
Vull dir, evidentment,
la reivindicació que tu fas
en un moment determinat
fa que hi hagi un altre tipus d'oferta.
Minoritària o no, però hi és.
És que potser al Mundial
es podrien posar d'acord.
Els que no ens agrada el futbol,
tots, un canal.
I que sapiguessin
que hi ha moltíssima gent
que està mirant aquest canal
i no l'altre.
No sé, jo és que no m'enpreocuparé
gaire.
Simplement miraré una altra cosa
o no miraré la tele,
llegiré i punto.
Sí, no, clar.
És que m'és igual.
Una miqueta,
el criteri suposo que és personal.
És que al final la llibertat
la té cadascú individualment.
Sí, però el que no t'agrada
el futbol final.
El que sap greu
és que el més t'onguis
aquesta oferta
quan hi ha tantíssims
canals de televisió.
Però quantes ofertes
estàs tenint realment?
És que tenim molts
de canals ara mateix
i l'oferta
és gairebé similar.
Tot és la mateixa.
Amb això
no tota la raó del món.
Qui ho marca?
No ho sabem,
però és que tampoc...
A veure,
si tu dius
cada dia
hem de potser dir
el que ens sembla bé,
però és que realment
no arriba enlloc.
Perquè estem parlant
com sempre de masses,
és igual que amb la cultura.
És la cultura de masses.
Hi ha la cultura
que vol la major part
de la gent.
Què podem fer en contra?
Cadascú té
les seves àrees
i els seus...
La pregunta és
és que hem de fer
alguna cosa en contra.
Exacte.
No,
qui diu
que hem de predicar
o que ens hem de situar
al que dèiem abans,
en una superioritat moral
respecte als altres?
Richard Womans.
Home,
és que és una mica
pensar que una té
la posició de la veritat
també, eh?
És el que anava a dir
és que tampoc som ningú
per criticar
si em m'agrada el futbol
o no,
que cadascú faci
el que vulgui, no?
No m'agrada
el que li agrada.
Però l'opció
vols dir que no la tens,
Issa?
Sí, clar que la tens.
És que l'opció la tens.
Tu pots mirar el Mundial
de futbol
o no mirar-lo.
O agafaré un llibre
o un diari,
els sudokus,
un munt de coses.
Agafa un llibre
que els escriptors
sortirem guanyant.
No, no,
ja s'agafo.
Per mi no hi ha problema
perquè agafo moltíssim.
Agafeu un llibre
i el xiu-lo,
no només l'agafeu.
No, no, no,
ja s'ha sabrat d'anar.
Hi ha les dues parts.
Malament,
a Lídia, sí.
Molt bé.
Sí, sí,
és el que hi ha.
Bé, bé,
doncs ja us veig
que l'elnàstic
ja l'heu ventilat.
Està tu?
Dius, Eli,
que no.
No, és que el que passa...
No, és com si...
És el que dèiem abans la...
Diu que no parles,
no dir que estiguis
pel no o pel sí,
no volia dir això
ni de mon trossi.
El que passa
és que quan hi ha
un tema d'aquests,
sembla que el món
es paralisi
i no es parli
de res més
i no sigui res més
i crec que no és
aquest el cas.
És com deia ella.
No, l'ha de continuar.
Clar, vull dir,
a veure,
hi ha temes importants,
la mort d'aquesta persona,
evidentment,
com a personatge mediàtic
de l'Espanya profunda,
doncs evidentment,
doncs hi ha molta gent...
No tan profunda.
No tan profunda, no.
No tan profunda.
Però va néixer
en l'Espanya profunda
que després
hi ha hagut un altre públic.
No, potser una Espanya
desconeguda
per molta gent,
però...
No, escolta, perdona,
i crec que era una persona
amb una veu excel·lent, eh?
Jo tampoc no ho dic
en plan de crítica,
però sí que és una persona
que va néixer
en una època
i que, doncs, bueno,
va anar creixent
dintre del seu món artístic
amb uns personatges concrets,
ja t'ho dic,
no ho dic en plan
de crítica destructiva
ni molt menys, no?
Però, ja t'ho dic,
però penso que, doncs,
realment,
el tracte que se li va fer
amb ella ahir,
ahir, aquests dies,
que crec que ha sigut molt bocós...
I les cues de gent,
per no...
Exacte.
22.000 persones
han passat per la Casa de Cultura de Madrid.
Quan es va morir
fa un parell de mesos,
bueno, se li va dir
la notícia res més,
vull dir que llavors
també estan desprestigiant
potser altres persones
dintre del món artístic
en la qual potser
també es mereixen
el mateix tracte, no?
Bueno, l'altre rociero
no venia tant a la seva vida.
És que és normal.
Doncs és el que dèiem.
Doncs és el que dèiem.
No ho tinc la possibilitat
de la rociero jurado.
Per tant,
entra la gent a veure
per pura morbo,
però, bueno,
això passa.
Quan es mor algú...
A veure, on hi ha carroña
hi ha en Vuitrés.
Això està clar.
I és una tendència
que tenim tots.
I tots potser tindríem
el morbo
de si estiguessin per allà a prop
entrar i mirar.
és que a vegades
som tan...
Sí, sí, sí.
Jo estic de parant
tu, sí que ho som
una mica tots.
Tu voleu que us digui?
A veure-vos-es per allà.
No aniràs a Madrid
expressament,
però ja estàs allà.
No, si estàs sí que aniria, sí.
O a mirar per fora,
a veure que ja, clar que sí.
I ella el que ha fet
és vendre a la seva vida
sempre,
ho ha fet,
ha presentat
totes les coses que ha fet.
Per tant hi ha una coherència.
Hi ha una coherència
en una trajectòria.
Jo crec que ella no ha sigut, eh?
Ella personalment no.
Ha sigut la família.
I saps,
publicament...
No, el que passa
que no ha fet cap escàndol,
diem-ho així,
com ha sigut més la filla
que ell, no?
I llavors la seva...
La seva política...
És la que ja està per a tot això, eh?
És veritat.
És veritat.
A veure, ha sigut una persona
que ens agradarà més
la seva trajectòria o no
perquè els seus dos casaments
no crec que siguin gaire lògics
com molts d'aquestes...
Perquè avui en dia...
Com que no són lògics?
No, ho dic-s perquè ho dic...
Ho ha fet per avorns, ara sí.
L'avorns, ara sí.
No, no.
Molt coherent.
Una folclòrica,
perquè avui en dia...
És preciós, és a més.
És superquís.
És per novel·la.
Jo estic a punt d'agafar el tema
per escriure una altra novel·la.
No, ho deia per això.
Ho deia perquè avui en dia
tots els matrimonioses eclesiàstics
d'aquesta mena,
tots s'anulguen,
tots tenen la nul·litat,
que és una cosa...
Ja sabem, que fa falta, per això.
Que t'està sorprenent una barbaritat.
Si la bossa sona, la rota...
Allà està, funciona.
Molt bé.
Jo és que...
Deixa'm que estigui perpleja
amb aquest tema
perquè és que realment
se suposava que la nul·litat
eren per uns fets molt concrets
i ara resulta que la nul·litat
ja es ven com els xurros.
Què me das?
Què te doy?
Això és innocència.
No, no és innocència.
Això és un altre tema
que estem enllaçant aquí
així una mica encalçadona.
Totes les fames és igual
que sigui religió o civil,
no?
El segon casament.
Vull dir...
Bueno, però realment...
Folclore ho hauria fet igual.
És que, a veure,
no és el mateix casar-se...
A veure, una folclòrica,
si s'ha de casar amb un torero,
si us plau, no em digueu
que s'ha de casar per lo civil.
És que...
No, no, no.
Jo no ho estic dient.
Jo no ho estic dient, això.
Estem perdent l'essència.
L'essència del que deia
l'Espanya profunda.
Que no és tan profunda?
Que és la que hi ha?
Que és la que hi ha?
És la que hi ha.
És la que hi ha.
Però és la que hem anat seguint,
home, però realment
potser ara es va perdent
una miqueta aquesta Espanya profunda.
Jo penso que sí.
És que si no,
si no sortiré d'aquí
una mica frustrada avui,
de veritat.
Per què, dona?
Sí, home, sí.
Aquesta Espanya de tota la vida
crec que ens agradi o no,
però n'anem perdent.
Jo fa molt poc
amb un comentari que feia...
Quan tenim la tele tot el dia
amb aquest tema,
no s'està perdent.
Jo crec que no,
que s'estàs tenent,
perquè si no, no ho entenc.
Per què tenim tot el dia
aquest tema a la tele?
No ho entenc.
Bueno, però a veure,
tampoc siguem tan catastrofistes.
El tindrem un parell de dies...
I si mireu cap a qualsevol país d'Europa,
fins i tot la Gran Bretanya,
aquests temes,
traslladats a la seva cultura,
estan a l'ordre del dia
i fan el mateix tractament
i fan el mateix.
Vull dir que tampoc no ens pensem
que som excepcionals.
Vull dir que jo crec
que és una pràctica
de tota la nostra societat occidental.
No és que nosaltres siguem allò
un reducte de la cosa
que rinclona i entida.
No, no, no.
No sé que cadascú veu
de casa seva,
això està clar.
No, és una condició humana,
simplement.
És un negoci també.
Són morbosos.
És un negoci que funciona a tot arreu.
Ens agrada saber què fa el veí.
Ens agrada saber què hi ha
dintre de les cases dels altres.
I això no ho neguem,
perquè tots alguna vegada
hem capat un got contra la paret
i hem escoltat...
O quan veus llumant una finestra, guaita.
Clar, em crida algú.
Ahir van passar
per davant del fetre
22.000 persones.
A mi això em sembla
una multitud immensa.
És més gran
que tot el poble de Torredembarra,
que són 13.000 habitants.
Doncs és que ahir
veu passat dues vegades
tot el poble de Torredembarra
per davant del fetre.
Després va arribar a Xipiona,
avui hi ha l'hora d'enterrament,
i tot el poble l'ha batllat
tota la nit a la capella ardent.
Però ja això ho entenc,
és una cosa tan impressionant
que s'escapa
qualsevol raonament
que posem sobre la taula científica.
Això és una cosa espontània,
la gent,
i és el que tu deies,
que potser tots
hi haguessin passat per allà.
Per a mi em costa moltíssim
entendre que persones,
hi havia joves,
grans,
estrangers,
mestresses de casa,
tothom,
passessin una vegada,
no en tinguessin prou,
i a més tornessin a fer
tota la cua
amb la cara que feia
per tornar a passar.
Que passaven a passar?
Perquè avui no n'havien tingut prou.
Això,
que de veritat,
se m'escapa.
l'objectiu de passar una altra vegada.
Veure més
perquè et feien passar
bastant ràpid
per davant de la caixa.
No et deixaven estar tallant
un quart d'hora.
Llavors,
hi havia un altre
que es va tirar sobre...
Jo us dic que ell
em vaig...
Que és normal,
perquè estava bé d'artistes.
Llavors va anar a la cosina
o la neboda,
perdó,
la neboda de la difunta
a fer-li una abraçada
a aquell noi
perquè havia sigut
tan espontani
i ella no volia deixar
passar per alt.
Vull dir,
clar,
tot això ben analitzat
dona per un llibre
molt gruixut,
dóna per una història
molt contundent
sobre els sentiments
de les persones.
Voleu dir
que no estem tots
una miqueta
gruixuts?
Grullats?
Sols.
I necessitem...
Jo estic contundent.
No, gruixuts,
no,
jo no vull dir
que la societat
estigui tota gruixada,
això no m'atreveixo.
Però una mica
solitud,
que quan veus
aquestes coses
grandioses,
la gent s'hi apunta
a formar part
d'aquesta petita
part de la història,
a ser membre
també de tot això.
Malgrat,
penses que pot motivar
que algú plori
d'aquesta manera
davant d'un desconegut,
no?
Ho deixarem
als psicòlegs.
Jo no m'atreveixo.
Jo tampoc
no m'atreveixo a analitzar,
jo potser estic
una mica més amb ella.
Però ens atrevirem
a parlar
sobre els turistes
que compraran
més barato
gràcies a la targeta
Tarragona-Cart,
que a mi és una cosa,
la notícia
que he llegit avui
el diari
m'ha deixat molt impactada
i us explicaré per què.
Ha sorgit
des de Patronat de Turisme
una targeta
que facilitarà...
Aquesta fa moltes ciutats
que ja la tenen fa temps.
Exacte.
Llavors,
jo tinc dues opinions.
Una,
si això està
dirigit
a la població
de Tarragona,
fantàstic,
perquè tots escrivim aquí
tot l'any
que tinguem accés
a entrades de museu
més gratuït,
més econòmiques,
a passejar amb l'autobús
més econòmicament,
que és una de les coses
que sugereixi
aquesta targeta,
em sembla genial.
Ara bé,
si això està adreçat
als turistes,
em sembla fatal
i us diré per què.
perquè llavors
que estem promovent
una ciutat
molt econòmica
per a la gent
que ve de fora.
Llavors,
quin turisme
estem cridant?
Un turisme
de poder adquisitiu
més baix.
No,
estic d'acord,
Núria,
que va.
Si rebaixes els museus,
rebaixes...
Núria,
Núria,
aquesta gent
irà a comprar
els comerços?
No,
no,
és que em penso...
No,
no,
no,
perdoneu un moment.
Passejar amb autobús
no és cultura.
Perdona,
Núria,
aquesta targeta...
Un moment,
aquesta targeta
no és un invent
de la ciutat de Tarragona.
Ja ho sé,
ja.
I aquesta targeta
està comprovat.
Ciutats que fa anys
i algunes dècades
que funciona
que són turistes
de poder adquisitiu
mitjà-mitjà-alt.
Que més que per estalviar-te
un percentatge determinat
és que ja et marca,
a més a més,
una manera de conèixer
la ciutat.
Tu vas a Madrid
i agafes la Madrid Car
i tens l'autobús turístic
i una sèrie de descomptes
que tampoc no deixen
de guanyar tant
i t'asseguro jo
que això ho diuen els estudis
que aquesta targeta
no la compra
un turisme
de poder adquisitiu baix
sinó de mig i mitjà alt.
Vull dir que això
és el que diu l'experiència,
no és un invent
d'aquí de Tarragona.
És poder gaudir,
com diu ella,
de dir,
doncs, bueno,
un itinerari
que el millor d'altra manera
t'ho veies més perdut.
Em sembla fantàstic
que hagi tret el tema
que més polèmic
està despertant,
o sigui que molt bé.
Però jo penso que...
No, polèmica no,
és exactament conèixer
el valor de la targeta
i que no és un invent d'aquí.
No, no, no,
no ho he dit pas
com un invent d'aquí,
eh?
Passa que avui surt
com a notícia importantíssima
en el diari.
Però aquesta targeta
es va presentar a Fiturt
el mes de gener
o el mes de febrer,
no me'n recordo.
Jo penso que aquesta targeta
serà estupenda,
fantàstica i molt bé
i estic totalment d'acord
sempre i quan els de Tarragona
també hi tinguin accés.
Cosa que si només
està adreçada als turistes
és quan jo a mi
em sembla prou bé.
És que està adreçada als turistes
especialment perquè vinguin,
coneixin la zona,
puguin disfrutar-la,
puguin conèixer
i tinguin més accés
una mica més fàcil.
És un atractiu més,
és un atractiu.
Jo trobo que tot el que sigui
facilitar la gent que vingui
ens coneixi
i no sé,
i participi una miqueta
d'aquí.
Sí, però no per això
penso que haguem de posar
més facilitats
que la gent que vivim aquí, no?
No, perquè a les hores
que hem de desfes comptes per tot.
Ana va dir exacte,
és que a veure,
a fi al cap.
Llavors què?
hem de pagar els impostos,
hem de pagar
totes les coses
al seu preu.
Els que venen de fora
els hi hem de facilitar.
Sí, però això també.
Llavors explica'm per què.
Però això s'ha fet sempre.
Però és que jo no l'entenc
el que planteja el Núria,
és que no ho entenc.
No, és que a veure,
què vols,
que ens quedem només els de Tarragona
disfrutant Tarragona
i vivint a Tarragona
plens de descomptes
hasta dalt?
I per què ens han de fer
descomptes als restaurants?
És que no ho entenc.
No, no, no.
Jo no dic que només nosaltres,
no, no.
és que jo no dic
que només nosaltres.
Jo dic que no només
els turistes, tampoc.
Perdona.
La meva oferta
és que aquí no obri
aquesta targeta.
Compra-la.
No la pots comprar.
Però la pots comprar, eh?
Està oberta
al públic en general.
Tarragona,
Reus
i Londres.
A veure.
Clar,
si tu dius
avui farem
una ruta turística
per casa meva
perquè no la conec,
perquè això també passa
que els de casa
no coneixem Tarragona.
No coneixem Tarragona.
Estic totalment d'acord
que no coneixem Tarragona.
Doncs avui em dedicaré
a casa meva
a conèixer casa meva
perquè sempre ja t'ho dic
que coneixeràs més Sevilla
que casa teva,
perquè això és així.
Tenim tendència
a marxar de vacances
i a fer moltes coses fora
i allò de casa
no ho coneixem.
Jo t'ho dic
perquè fa un parell d'anys
o així em va passar
que els meus pares
em van adonar que
potser doncs
aquella vida quotidiana
donava que hi havia
moltes coses
que ells altres coneixien.
Aleshores fan aquelles visites
per tot el que és
les muralles
i tal de nit
i vaig dir
avui us agafaré
i ens anirem a fer
una visita turística
per Tarragona.
Els hi va encantar
per inclús
no solament per veure
sinó per les explicacions
perquè hi havia moltes coses
que les desconeixien.
Per això et dic
que tu et dediques un dia
i dius
avui anem a fer
una visita turística
a Tarragona
vas, compres la targeta
i gaudiràs
dels descomptes
de les botigues
del bus.
Exactament igual.
Jo el que plantejo
és
aviam
que aquesta informació
que tu pots agafar
sempre que vulguis
no la tens
tan adreçada
a la gent de Tarragona
com a la gent de fora.
Penso que s'està fent
una promoció important
per la gent de fora
i em sembla estupendo
i estic d'acord
que vingui tothom a visitar-nos
i que ens deixis diners aquí
perquè evidentment
els comerços
viuen molt molt
gràcies també
al turisme
que ve de fora.
La gent de Tarragona
té moltes coses
d'accés a tot això
amb el Tarraco Viva
mare meva
hi ha un munt de coses
que han pogut anar-hi
tot gratuït
i és una informació
importantíssima.
Sabeu aquest tema
preguntar-ho saber
perquè a les escoles
estem fent molta feina
sobre aquest tema
i ara hi ha tota una campanya
que és l'escola
d'adopta un monument
no sé si el sabeu
i aquí al Martí Franques
hem adoptat
el sarcòfag d'Hipòlit
i ara jo us preguntaria
què sàpigueu
del sarcòfag d'Hipòlit
el coneixeu
l'heu vist més d'una vegada
el coneixeu al meitat
Jo vaig fer la presentació
d'una novel·la meva
Silencio Roto
la vaig fer
davant del sarcòfag
ja us convidarem
quan fem coses allí
i realment és impressionant
estar dins d'un monument romà
fent qualsevol tipus de cultura
és impressionant
doncs això a les escoles
s'està treballant moltíssim
i a part d'això
que clar
la gent jove
ja comença
coneixent tot això
la gent gran
té moltíssimes coses
el Tarraco Viva
ha sigut perfecte
jo crec que en Tarracona
avui en dia
s'està blocat molt
amb les activitats
per Santa Tegla
la vida
hi havia hagut
tanta expectativa
de la ciutadania
per tot
tu vas a veure
la baixada de la Lliga
i és impressionant
no hi caps
és una cosa increïble
hi ha molta activitat
la gent és el que tu dius
si participa molt
ja veig que no esteu d'acord amb mi
molt bé
jo accepto la majoria
perquè sóc una persona
que li agrada la democràcia
de totes formes
potser comprarem la targeta
si ens interessa
jo mirarem
a veure
no ho sé
no però vull dir
les escoles
inclús també
perquè quan estem parlant
ja t'ho dic
de dates molt concretes
s'estan fent activitats
sobre això
jo sé que per exemple
a Santa Tegla
a les escoles
els hi porten tot
el seguici
els estan mirant
estudiant
els dibuixen
els pinten
i quan nosaltres anem
per la Rambla
els nens ja
t'identifiquen perfectament
el personatge
tu poden explicar
el que és cada cosa
cosa que nosaltres
a la nostra joventut
mai a la vida
a l'escola
ens havien portat
ensenyant-nos
què és casa nostra
què és Tarragona
i què ens dona
no?
crec que amb això
no ens portaven
a les muralles
jo crec que sí
jo crec que sí
molt bé
una visita a les muralles
res més
jo no
què diu les muralles
diu la catedral
jo per al col·legi no
jo per a la meva família
i la Rambla
però a l'escola no
jo sóc més gran
sí
a veure
una cosa és que et portessin
a veure aquell dia allò
el camp de mar
a veure
i l'altra
que t'ensenyessin
la història
que el desenvolupessis a classe
que el treballessis
ja no ho recordo
el concepte de viure
a la ciutat
que es farà
és molt diferent
és molt diferent
jo crec que sí
en aquesta sisena hora
l'activa
ja veurem
a quina activitat
que es fa
aviam si millorem
els resultats
de les competències bàsiques
que això també
seria interessant
no?
i hem fet un tema
que ho deixaríem
per un altre dia
busquem temps
també per aprendre
perquè les competències bàsiques
a vegades
les proves
surten resultats
en pel·leta
en baixos
és una altra cosa
a tenir en compte
a banda
d'aquest coneixement
de la ciutat
probablement
hem acabat
Anna va dir
fes la pinzellada
de l'estatut
ara et deixo
ara pots parlar
de l'estatut
no no no
a veure
crec que aquest tema
no comença a estar
una mica crevat
també ja
doncs ja acaba de començar
la campanya
precisament
precisament
començant la campanya
que va estar
Elisenda Pujol
Núria Gómez
i Salope
Xus García
gràcies
i bon cap de setmana
igualment
són les 10
les notícies