Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Doncs efectivament comença un quart de català com cada setmana
en companyia d'Enric Garriga, tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Enric, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Et recordo que som a la Quaresma i aquests valls i aquestes coreografies
que abans de començar, com que no lliguen amb aquest període que acabem d'estrenar.
És molt pudic i molt cast.
No, no, però veig que encara tens aquest esperit de festa.
Comencem, però abans de començar a abordar els temes que ens toquen aquesta setmana,
recordem que també tenim concurs i que tenim molts premis.
Els de cada setmana i un més, però ja en parlarem.
Sí.
En parlem després?
Sí.
Perquè a més té una coseta una mica singular i val la pena crear una certa expectació.
I suspens.
No és ni el cotxe ni l'apartament, tampoc.
No es pensin, però vaja.
No, ni a Torremolinos ni...
No, era Torrevieja.
Ni a l'Audi 6, tampoc.
En fi, comencem per les informacions diverses del panorama de l'actualitat
que tenen a veure amb la llengua.
I primer que tot fem un comentari al voltant del balanç del primer any
de les oficines de garanties lingüístiques.
Sí, de fet, ara veig aquí que la majoria de notícies són positives, menys una.
Per tant, hem d'estar contents.
Clar que sí.
Siguem optimistes.
Balanç.
Balanç del primer any, doncs, efectivament, les oficines de garanties lingüístiques
van néixer o van veure la llum, diríem, el 9 de febrer de l'any passat.
Per tant, des del 9 de febrer només havia passat un mes de l'inici d'any,
es pot considerar que és un balanç de tot un any.
A data de 31 de desembre, doncs, s'ha fet una espècie de, s'ha fet una mica de balanç
de com ha anat aquest primer any d'existència de les oficines de garanties lingüístiques,
que són les oficines on la gent pot presentar queixes, denúncies i consultes sobre el català.
I jo ho dic, remarco queixes, denúncies i consultes, perquè és una mica què és cada cosa
i quantes n'hi ha hagut.
Resumidament, l'any 2005, diríem que en un any, el primer any de funcionament de les oficines,
aquestes oficines que n'hi ha, recordem-ho, n'hi ha una a cada capital de província
i ho hem de dir perquè és així com està fet, a Lleida, a Girona, a Tarragona i a Barcelona.
Ara mateix dubto de si n'hi ha a Terres de l'Ebre, però, a veure, sí, a Tortosa també n'hi ha una, eh?
Barcelona, a Tarragona, a Girona, a Lleida i a Tortosa, la quinta província, de facto, eh?
De facto, doncs bé, n'hi ha cinc.
Doncs aquestes oficines han rebut, durant l'any 2005, 2.134 queixes, denúncies o consultes, eh?
Després ja es van desglossant.
De totes aquestes 2.134, que per una banda podem dir que representen gairebé el triple
de les que havia rebut la Generalitat durant l'any 2004,
explicarem per què, doncs d'aquestes 2.134 només n'hi ha 23 sobre el castellà.
Ho dic perquè també les últimes setmanes ja el tema aquest, si el castellà té problemes o no, doncs està de morra, no?
Bé, diguem això.
Per què hi ha hagut aquesta triplificació de denúncies?
No és que en un any la cosa estigui molt, molt, molt, molt pitjor que l'any anterior.
La gent ha conegut el servei.
Al revés, el fet de crear aquestes oficines i donar aquesta facilitat i facilitar l'accés,
doncs ha fet que molta gent que abans, doncs la gent que abans anava a un restaurant
i es trobava que no tenien la carta en català i això el molestava.
De fet, hi ha hagut, durant els últims 20 anys, hi ha hagut campanyes d'aquestes
justament als restaurants, per part d'organitzades per Òmnium Cultural,
i en digues d'aquestes, doncs bé, aquest cas típic, abans la gent anava a un restaurant
i es trobava que no tenien la carta en català i es feien fotre, simplement.
Ara, a la gent li passa això i, a més de fer-se fotre, també té l'opció d'anar i fer una queixa, una denúncia.
De fet, moltes de les queixes presentades, etcètera, són justament d'aquest tipus de coses, no?
Mira, diu aquí, a veure, diguem, per exemple, el 53% de les queixes són sobre establiments comercials i empreses,
27% de bars i restaurants, 27%, eh?, quasi una tercera part de les queixes de tot això, eh?,
són del tema de bars i restaurants i en aquests casos, també els establiments comercials,
les coses poden ser, les queixes són habitualment dues.
Una, la no retoblació dels establiments o dels productes, en català,
i una altra, la típica, també és que, per negativa d'atendre el públic en català,
i això passa tant als comerços com als restaurants, etcètera, etcètera.
Queixes contra empreses de telecomunicacions, un 2,6%, les companyies de sovrens, un 1,5%, etcètera, eh?
En total, 429 queixes i 638 denúncies sobre empreses privades,
hi ha hagut a la Generalitat les queixes.
es cometeixen en denúncia quan tu envies una queixa a l'oficina.
L'oficina comprova la queixa i, si aquell establiment està incomplint la llei,
li posen una denúncia.
Si no està incomplint la llei, sinó que ja, bueno, evidentment,
primer se li ofereixen opcions d'arreglar la cosa,
i si passat un termini la cosa no s'arregla, llavors és quan es cometeix en denúncia.
Per això, eh?, de denúncies, pròviament denúncies, no n'hi ha tantes.
De les 2.134, bàsicament, només n'hi ha 638.
La lista són queixes o consultes que s'acaben resolent administrativament.
Per exemple, també, curiosament, de denúncies,
pròviament denúncies, a l'administració pública no n'hi ha hagut cap.
Hi ha hagut 327 queixes sobre l'administració pública,
però cap d'aquestes ha acabat en denúncia.
Són coses que s'han pogut arreglar.
I, per exemple, què més podríem dir?
Home, en general, jo crec que has fet una mirada així molt...
Sí, bàsicament, doncs, són aquestes les dades, eh?
Sobretot, doncs, per falta de retolació, per falta d'atenció al públic,
sobretot en el sector comercial i de restauració i d'empreses i tal,
sector públic.
Si volem, podem explicar una mica el detall del tema del castellà?
De les 23 queixes sobre el tema del castellà rebudes el 2005 per aquestes oficines,
3, exactament 3, són sobre el sistema educatiu.
I unes quantes són de les típiques que reclamen a la Generalitat impresos en castellà.
Són d'això, són el de les 23.
Parlem d'altres xifres.
En 10 anys es doble el nombre d'empreses que etiqueten en català,
segons un estudi de l'ADEC.
Què és l'ADEC? Recordem què és l'ADEC.
L'ADEC és l'Associació en Defensa de l'etiquetatge en català.
Molt bé.
Es diu així.
Atents perquè després ve el concurs.
No després d'aquesta informació, sinó una miqueta més després.
Però vostès atents, eh?
Perquè la cosa després anirà per aquí.
Bé, l'ADEC, com dèiem, és aquesta entitat,
és una entitat ONG, diríem.
Que és l'Associació en Defensa de l'etiquetatge en català.
Llavors, ells periòdicament fan estudis
i periòdicament editen un catàleg amb tots els productes etiquetats en català.
Van començar l'any 89.
El primer catàleg d'aquesta entitat és l'any 89.
Tinc aquí una informació d'internet.
Podem dir l'adreça, eh?
L'adreça d'aquesta entitat és
Bé, doncs el primer catàleg que van fer va ser l'any 89
i n'hi havia 308 d'empreses que etiquetaven en català.
L'última edició és del 2002, pel que he comprovat jo abans a la web.
Però l'últim estudi que han fet, que és el que s'ha presentat ara fa poc
i que es pot consultar les dades per a la web, és de finals de l'any 2006.
I hi ha, en números rodons, 2.000 empreses que etiqueten en català.
I si mirem, a l'any 10 anys enrere, l'any 97,
a l'estudi que havíem fet l'any 97 i el registre d'empreses que etiqueten en català l'any 97,
n'hi havia 1.046.
I ara el 2006 en tenim unes 2.000, doncs es pot dir això, s'ha doblat.
Per exemple, destaquen també que el sector que més etiqueta en català
és el dels vins i caves.
No t'ho anem a dir ara.
Amb un 83% del sector que etiqueta.
I fins i tot, doncs, els últims anys hem anat parlant de coses d'aquestes.
Els de la plataforma per la llengua també vam fer precisament un estudi
sobre l'etiquetatge de vins i caves.
I és una d'aquelles coses que fa 10 anys estava molt fluixa,
però justament ara, a base de les campanyes que s'han fet
i amb el tema del cava per diverses eleons
i perquè és una cosa molt simbòlica,
doncs resulta que ara el capdavall
és el sector que està, des del punt de vista d'etiquetatge,
més normalitzat, els vins i caves, 83%.
I, en canvi, el que està pitjor, pitjor,
és el de les marques blancques dels supermercats i hipermercats
que només arriben a un 20% de productes d'etiquetatge en català.
De totes maneres, la tendència en aquest sector és de creixement.
Per un altre lloc, l'informe diu que creix a les marques blancques
d'hipermercats, depèn de quins,
els que augmenten i que incorporen el català en el seu etiquetatge
són les cadenes Esclat, Bonpreu, Condis, Capravo i Sorli Discau.
Algunes d'aquestes aquí no les tenim, però és igual.
A les marques blanques, vols dir, no?
Sí, són les marques blanques.
Altres sectors que també funcionen molt bé en quant a etiquetatge
són els dels productes làctics i el tema de forns i pastisseries.
Això de que tothom a les forns i pastisseries,
no sé per què, les bosses, els paperets i tot,
ho fan en català i s'ajusta bé.
I aquesta és la cosa de l'etiquetatge.
Una curiositat, per exemple, ho tenia per aquí
i la podem explicar avui.
Una curiositat, ja existeix la cola catalana.
Sí.
Se'n recordeu d'allò de la meca cola i tal?
Sí, de la cola catalana.
Doncs els catalans també tenim una cosa que és la cola catalana
que es diu Alter Cola
i té el seu eslògan de batalla que és
Cola catalana, cola lliure.
I per a més, Inri, la fan a Franja.
Home, home, per favor.
Atenció, la fan a una població de França,
que és Catalunya Nord, que es diu Argelers,
i el fa una empresa que es diu Capdona,
que abans de posar-se a fer l'alter cola
ja fa anys que es dedica a fabricar cervesa,
a tigarada en català.
Jo he sentit a dir que aquesta cola
té menys gas i és menys dolça.
Sí, té menys gas i menys sucre que la cola.
Això també m'ho diu per aquí la informació.
Coses curioses.
La fan a França, la distribueixen a França
i un empresari català que es va reunir
allà a una reunió de petites empreses
va conèixer els d'aquesta empresa
i evidentment es va oferir a fer d'importador a Catalunya.
A Catalunya, això, aquest senyor,
que és el Ramon Carné,
ho distribueix des de la població de,
a veure si ho tinc per aquí,
Sant Feliu de Codines.
Des de Sant Feliu de Codines,
l'home va posar-se d'acord
amb els que fan l'alter cola
i l'ha començat a distribuir a Catalunya.
De primer, feia unes 200 caixes.
Les comandes eren de 200 caixes.
Ara ja n'hi demanen 600 cada 15 dies.
I és cola lliure, es diu.
Sí, alter cola.
Alter cola.
Alter cola.
I l'eslògan comercial és
cola catalana, cola lliure.
Aviam, no ho té fàcil, eh?
No.
No ho té fàcil, però...
Però, a veure, depèn de la...
L'èxit depèn també de la proporció, no?
Sí.
Clar.
Jo no sé què fa aquesta empresa,
però si cada 15 dies
n'hi demanen 600 caixes
i està desbordat...
Ha augmentat, ha augmentat.
I tant, molt bé.
Més xifres.
No parlem de caixes,
sinó que parlem de persones.
El 35% dels funcionaris de l'Estat a Catalunya
no té coneixements de català.
Aquesta seria la notícia, diguem-ne,
més gris del dia.
Menys bona.
Menys bona.
Tot depèn de com es miri.
Això és un cas curiós
que l'he estirat d'un fil.
De la resulta,
seguint el fil,
he anat a parar a un bloc,
que és el bloc del senador
per l'entesa catalana de progrés,
Miquel Bufill,
que és senador d'Esquerra
i dintre d'aquesta coalició,
que ell, de tant en tant,
va fent preguntes al Congrés dels Diputats,
preguntes sobre coses que li interessen.
I havia preguntat fa mesos,
sobre la pregunta exacta era
quin és el nivell de coneixements
de la llengua pròpia de Catalunya
per part dels funcionaris de l'Estat
destinats a Catalunya.
Quants avalen aquests coneixements
amb alguna titulació?
Quina i de quina administració
de l'Estat depenen?
Una pregunta concreta i específica.
De fet,
estirant aquest fil,
he tret altres preguntes del Bufill
que ens serviran per un altre dia,
sobre, per exemple,
quants funcionaris de l'Estat
hi ha a Catalunya
i quants aprenen català.
Això és un dissabla de la Tània.
Avui direm que el resultat
és que un 35% dels funcionaris
no té coneixements de català.
La resposta de l'Estat,
que es pot llegir al butlletí del Senat,
no la diré literal perquè és una mica llarga,
resumiré dient que la resposta de l'Estat
és que la meitat del personal
considerat com a administració
de l'Estat general de Catalunya
té coneixements bons o molt bons de català
i ho avalen amb els certificats
corresponents de la Generalitat
o per l'expedient acadèmic
o simplement per la tradició oral familiar,
que aquest no sé quin certificat,
quina validesa administrativa té.
La confiança, la paraula d'honor.
Bé, per tradició oral familiar,
suposo que deu voler dir
que són català no parlants de naixement.
Suposo, però això no la garanteix
que el sàpiguen a escriure.
Jo en conec molts de català no parlants de naixement
que no en saben ni gota d'escriure,
però és igual.
Tam Intermedi,
un 11% d'empleiats públics
que tenen un coneixement suficient
per entendre una conversa
i mig contestar-te en català.
I després hi ha el gruix
que són aquests 35% més o menys
que tenen un desconeixement total
de la llengua oficial.
Les raons d'aquest desconeixement,
segons l'explicació del govern,
són, per una banda,
els que fa poc que s'han incorporat aquí
procedents d'altres llocs de l'Estat
i un altre és aquell gruix de funcionaris
que fa tants anys que estan aquí
que ja no l'aprendran mai, el català.
Aquesta és l'exposta,
llavors, que cada gust se la miri com vulgui.
Molt bé.
Ho deixem aquí el pròxim dia,
que parlem,
tinc l'aspecte aquest de
quants funcionaris estudien català
i quants n'hi ha a Catalunya.
Això també ho tenim i ho explicarem.
Abans de la pausa
i de la qüestió d'avui,
una altra notícia breu,
la tercera fase de registres
de Dominicat.cat
comença amb 6.000 sol·licituds.
Sí, simplement,
com que estem en aquest procés,
cada setmana anem dient.
Aquesta setmana, dilluns,
va començar la tercera fase,
que és aquella en què
les entitats i persones particulars
que s'havien apuntat
a la campanya de suport
per sol·licitar el Dominicat
es poden inscriure.
Doncs va començar aquest dilluns
amb una mitjana
d'entre 50 i 100 peticions per minut,
per minut,
i el resultat va ser que
en les primeres hores
s'han demanat
ja 6.000 sol·licituds.
De tal manera que els de l'associació.cat,
dic l'adreça,
3b10.domini.cat,
fàcil,
doncs han de penjar,
se suposa que avui ja deu estar penjada,
un formulari a la seva web
perquè la gent que encara no ha rebut els codis
els pugui reclamar.
com que hi ha tantes peticions
no donen a l'abast
i total,
fem un formulari
que la gent ho pugui fer automàtic
i ho automatitzem
perquè si no, no acabem.
Així està la cosa.
I endavant.
Doncs endavant,
fem una pausa
i atents que l'Enric farà la qüestió.
Has oblidat el títol del llibre comentat?
No has pogut apuntar a la web
on trobar aquell programa informàtic en català?
T'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica que t'interessa?
No pateixis.
Envia un missatge a
egarriga.cpnl.org
o truca a l'Enric Garriga
al 977 24 35 27
i t'ho tornarà a repetir
per correu o per telèfon.
No t'ho perdis.
Un quart de català et respon.
A veure, molt atents
perquè ara arriba la pregunta de la setmana.
La qüestió,
tenen un telèfon a prop,
977 24 47 67.
Se la costen
perquè la pregunta d'avui
jo diria que és senzilleta,
no és molt complicada.
Què tenim de regal?
Tenim la ràdio,
la ràdio de la Queta,
és una ràdio exclusiva
que només es pot aconseguir
en aquest programa.
La Queta,
per donar corda al català.
Penso que encara ens queda
algun calendari llançol,
no, Enric?
i alguna coseta més.
Sí, i ara la diré,
i com que estem a Quaresma,
donaré un escapolari
de la Queta
que tenia perdut al fons de l'Ademari.
És un poeta,
de veritat,
cada setmana sorprenent.
A banda del Barcet,
que aquest també va de regal,
realment ha portat un escapolari,
bé, un escapolari...
el escapolari
és allò per portar el mòbil
penjat del coll
i les claus.
Exacte, és aquella cinteta
que és a fons negre,
la Queta dibuixada
dóna corda al català
i a més bona de qualitat,
ni es rovella,
ni res d'allò.
Fantàstica.
I no es trenca, no es trenca.
Per tant,
avui és com un lot
de productes sencer ja,
eh?
La ràdio,
la Queta...
Productes Quaresmaus,
falta la cendra,
que és dimecres de cendra avui.
La ràdio,
la Queta,
el calendari
i l'escapolari.
I ara la pregunta.
I ara la pregunta, sí,
perquè moltes regals,
si no hi ha pregunta
ni concursant, ja veus.
Fem la pregunta,
mentre no truquen jo pregunto.
Què vol dir la sigla ADEC?
A veure,
ho hem dit, eh?
Per dues vegades ho hem dit.
I a més a més,
tinc tres ofertes.
Vinga,
el que fàcil.
Ofertes del dia.
Associació dedicada
a ensenyar català,
ADEC,
podria ser,
la 1.
La 2,
Associació en defensa
de l'etiquetatge en català.
I la 3,
Associació en defensa
de l'empresari català.
Bé,
si saben les respostes...
amb els temps que corren
també podria ser.
Sí, també podria ser.
La 1, la 2 o la 3
truquen al 977-24-47-67
i guanyen la ràdio,
la queta,
el calendari
i l'escapolari.
També queda així com a...
com a...
fa un rodolí.
Tenim ja la trucada,
no m'estranya.
Home,
que amb aquest magnífic lot de premis.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Joaquim Ascendra.
Què tal, Joaquim Ascendra?
Bé, molt bé,
escoltant-se.
I espero que hagi escoltat atentament
i que sàpiga la resposta,
perquè així li podrem donar
tots aquests regals.
Què li sembla?
Vinga,
quina diria vostè
que és la resposta correcta?
La 2?
Sí.
Associació en defensa
de l'etiquetatge en català?
Sí.
Correcte, molt bé.
Molt bé, doncs sí, Joaquim Ascendra.
I lot adjudicat,
lot quaresmal adjudicat,
sense sendra.
Déu-n'hi-do, eh?
La sendra ja l'hi posa a vostè.
Escolti una cosa.
Ja m'ho dic jo.
Escolti una cosa, Joaquim Ascendra.
Vostè té canalla
a prop de casa,
fills, nets...
Tinc fills i tinc nets.
Home, però els fills
ja deuen ser grandets, no?
Sí, sí, sí.
I nets, quant na ten?
Una, una només.
Una.
Bé, no, és que a vegades
si tenen més d'una,
doncs donem més d'una a aquesta,
perquè no hi hagi conflicte familiar.
Molt bé, doncs li donarem una a aquesta, eh?
Vinga.
Gràcies, Joaquim Ascendra.
Adéu-siau, bon dia.
Som nosaltres molt allò
que no volem conflictes familiars, no?
Enric, allò que hi ha tres nens,
o nenes, doncs tres a aquesta.
Ah, si som vint, ja no.
No, ja no, ja se'ns acaba
aquest esperit de conciliar-ho ràpidament.
Parlem de novetats editorials informàtiques?
Sí, parlem-ne.
Doncs vinga, parla tu,
que és qui té la formació.
Coses curioses.
Una que ja ha sortit
i una altra que sortirà demà.
Però com que té una web,
ja la podrem explicar.
Primer explicarem el que ja ha sortit,
que és un llibre,
és un llibre,
és en paper,
no és digital,
jo ho dic perquè sé que tu i Holanda
això de la cosa digital,
la literatura t'agrada en paper,
les coses per llegir en paper.
Bé, doncs això és un llibre
que és una edició a cura
que s'han encarregat
Morgades,
filòleg,
Reusenc,
professor d'universitària a Barcelona,
etcètera, etcètera,
que n'ha fet força de llibres
sobre temes d'aquests
i sobre història de la llengua
i coses d'aquestes.
I ara ha fet un,
després d'un munt d'anys d'estudiar el tema,
ha tret un llibre que es diu
Textos desconeguts de Fabra.
I ho ha dit a la Universitat de Barcelona.
Això és una cosa curiosa
que ve de què?
Es veu que Fabra,
la seva gramàtica,
la proposta ortogràfica de Fabra
es va aprovar el 1913.
En aquell moment va ser polèmica.
I què va fer l'home?
Doncs,
amb un pseudònim
va publicar cartes i articles d'opinió
en alguns diaris.
I era un pseudònim habitual
que utilitzava en diferents mitjans.
Però,
escrivia,
el seu pseudònim era,
diguem-lo,
Esteve Arnau.
Hi ha una cosa
que es diu
Diccionari de Pseudònims,
Rodergues,
de l'any 1951,
on consten els pseudònims
coneguts de d'això.
Que se sàpiga no en tenia cap més,
però està el dubte
de si n'hi ha algun altre
de pseudònim de Fabra
que no se sàpiga
que és pseudònim d'ell,
existeix encara.
Doncs bé,
Morgades,
investigant
i seguint el fil
a partir d'un índex de l'Avenç
va descobrir
alguns articles
d'aquest Esteve Arnau
i sabent que era
pseudònim de Fabra
doncs ha seguit el fil,
ha trobat alguns escrits.
De totes maneres,
no,
pel que diu Morgades
no s'havia parlat mai
que Fabra
hagués fet publicacions
amb aquest pseudònim.
I llavors,
clar,
quan ho va descobrir
ho va investigar.
I va investigar
i va trobar articles
publicats
a una publicació
de Catalunya
i a una altra
que es deia
a Catalunya
i a l'Avenç
també,
és clar,
per això surt
els insignes de l'Avenç.
A l'Avenç
i a Catalunya
publicava articles
en els quals,
per exemple,
es criticava
la qualitat
dels manuals
i de la docència
del francès
a l'Institut de Barcelona.
Només hi havia un institut
en aquella època,
a Barcelona,
parlava del 1913,
només hi havia un institut
i el francès
en aquella època
era l'idioma internacional,
no com ara l'anglès.
Total,
es veu que els manuals
que utilitzaven
eren molt dolents
i les classes també
llavors ell criticava això.
Però el més curiós de tot,
aquesta defensa
de la seva proposta
ortogràfica
que era polèmica
i que la feia
sota pseudònim
Esteve Arnau
la publicava
en un diari
que es diu
La veu de Catalunya,
que aquest era un diari
de la Lliga Racionalista,
per tant conservador,
etcètera,
i en canvi Fabra
era d'Esquerres,
era d'Esquerra.
Per això diu Morgada,
segurament,
per això ho publicava
en pseudònim
perquè en aquest diari
li feia vergonya
o no s'atrevia
o no ho voldria mai
publicar amb el seu nom propi.
Ell, Esquerra,
no és publicant
en aquest diari.
Doncs en aquest diari
es publicava
una sèrie de digles
defensant la normativa
i la feina
de les institucions catalans
amb la normativa.
Per ajudar una mica
a si mateix.
Bé, sí,
és el que t'anava a dir.
En fi, és...
Això serà un avanç,
aquest llibre
que ja ha sortit ara,
és un avanç
d'un tast,
seria com si fos
el single
d'anticipació
de l'obra completa
del Compact Disc
o del CD,
que seran 10 volums
que està preparant a provar.
Tornem al present
per parlar
de la primera revista
de tendències culturals
en català,
que sortirà demà d'Ixous
i es titula Benzina.
Per tant,
no és el present,
més el futur.
És el futur,
clar,
la vanguarda.
Una revista
que es diu Benzina,
que és la primera revista
de tendències culturals
en català,
que apareixerà demà
als kioscos,
té una tirada
de 10.000 exemplars,
100 pàgines,
valdrà 3 euros
i la publica
el mateix grup
Comunicació 21.
La revista
fa bona pinta,
hi haurà,
per exemple,
la web ja existeix,
hi ha la portada
d'aquest primer número,
la web és així de fàcil,
www.revistabenzina.com
i aquí podeu treure el menú,
el primer número,
tenim Morrissey,
Beth Orton,
Terrence Malick,
Michael Haneke,
Josep Maria Funalleras,
Berta Mercè,
Aurea Márquez,
Carles Rajalde,
Diana Arbus,
aquests són personatges
centrals de les entrevistes,
pensem que té 100 pàgines,
ni hi ha espai,
entrevistes,
hi ha de puntatges,
per exemple,
el nou disc de Morrissey,
la pel·lícula de Terrence Malick,
etcètera.
Després hi ha seccions d'opinió
en les quals participen
Sebastià Alzamora,
Jordi Balló,
Guillem Martínez,
Marcos Ordóñez,
Jordi Llavina,
Pere Joan i Enric Vila,
i les seccions que podem esperar
en una revista com aquesta,
per exemple,
un reputatge sobre Arco,
un altre sobre la companyia de teatre animalàrio,
un altre sobre el grup Mowai,
etcètera.
El preu de la revista el sabem?
Sobre el festival de Sundance,
3 euros.
Ah, no està malament, eh?
Per internet es pot veure el sumari
i, diguem,
el sumari de cada entrevista,
de cada article,
però no tot el text complet.
Per tant,
si es vol veure,
s'ha de comprar.
Bé, doncs,
Déu-n'hi-do,
ja hem acabat tot el que teníem damunt la taula,
ja ho hem venut tot,
com aquell que diu,
per tant,
ho hem de deixar aquí.
La propera setmana farem un parèntesi,
hi ha un programa especial,
Fas tu pont,
de Quaresma també,
però se'n trobarem l'altre, no?
Sí, sí.
La setmana que ve farem un pont feminista
perquè és 8 de març, no?
I farem altres coses a la ràdio.
Com que no sóc fèmina,
no estic convidat.
Home,
pots venir d'espectador,
de públic, si vols.
Moltíssimes gràcies, Enric,
que vagi molt bé.
D'aquí dos dimecres més.