...
Un quart de dos, Espai de Biblioteca.
Cristina Barber, bon dia i bona hora.
Bon dia.
Com estem?
Bé.
Avui la Cristina ens proposa parlar d'una secció
que em sembla que no ho havíem fet fins ara,
ara ho estàvem comentant.
Avui ens proposa endinsar-nos fins a la secció d'aprenentatge,
per conèixer les lectures fàcils.
Una manera senzilla, fàcil, valgui la redundància,
de conèixer un idioma,
però no estem parlant ara d'aprofundir en el coneixement d'una llengua estranyera,
sinó estem parlant de conèixer les llengües de l'Estat.
Sí.
Què ens en pots explicar, Cristina?
Doncs que a la biblioteca tenim la secció d'autoprenentatge de llengües
on hi ha llibres per aprendre diferents llengües
per anar fent, no?
Autodidacte, amb calma i tranquil·litat.
Nivell autodidacte, sí.
I molta força de voluntat, també.
Ens trobem que ara ens demanen bastants llibres en anglès
que portin un CD-ROM per poder escoltar la lectura,
és a dir, llegir i escoltar alhora.
Això és una cosa que ja ens hi trobàvem de fa bastant de temps.
Però ara, a més a més, hem incrementat aquesta secció
amb la col·lecció de català fàcil.
Perquè hi ha molta gent que té dificultats lectores
o que comencen a aprendre català, o bé castellà també,
i que volen accedir a textos fàcils.
Textos fàcils una mica triats.
I hem fet aquesta secció de lectures fàcils.
No és el nostre criteri el que diu
aquesta lectura és fàcil o no és fàcil,
sinó que ja són una col·lecció de textos,
que es diu així, català fàcil,
i és una col·lecció de textos simplificats
per als qui volen aprendre la llengua.
És una selecció amena i interessant
d'obres de narradors d'arreu del món
i també un recull de biografies de personatges populars.
Per exemple, he portat una,
que és la biografia de Pau Casals,
que està en aquesta mateixa col·lecció.
I també de temes importants de la cultura catalana.
Són llibres també graduats en tres nivells
i contenen un CD amb la versió parlada,
que és el que els fa interessants,
perquè fins ara textos més o menys senzills ja n'hi havia,
però aquests venen complementats amb el CD
i cobreixen aquest buit que estàvem parlant,
que això no era habitual en alguns textos de poesia
que portessin un CD amb l'obra recitada,
però això és una concepció diferent.
Són textos tant de literatura com també de temes.
Per exemple, hem estat parlant d'aquest
d'Els castellers d'Oriol Chumillas,
que és un dels llibres d'aquesta col·lecció,
on ens parla de tota una breu història dels castellers,
de totes les colles, la roba,
de quin tipus de castells, dels resultats a la plaça,
de quan és la temporada castellera...
Tot molt senzill.
Tot d'una manera molt senzill.
I després, això també, en el CD també es troba descrit.
És a dir, que per la persona que es vol llançar a parlar,
doncs té una pauta, no?
No, home, realment aquests llibres de Samovera
sempre fullejant les històries poc corrents d'en Pere Caldés.
En aquest cas es tracta, lògicament, d'una adaptació
d'aquestes històries.
Llibres...
Moltes vegades, quan es recomanen alguna cosa per en català,
sempre et deixes els contes infantils,
poden ser una bona via d'entrada,
però aquests són textos per adults, adaptats,
i a més a més tenen l'avantatge aquest del CD, no?
El que nosaltres mateixos reclamem en una llengua estrangera,
doncs poder escoltar i tenir el text al davant,
doncs això és una...
Tu ho has dit molt bé.
Fins ara, les biblioteques, que a vegades busquem recursos
dels que tenim, a vegades hem de bussejar,
entre aquests recursos,
doncs sí, sovint recorríem al tema del llibre infantil
quan ens demanaven un text bàsic.
Però, clar, no deixes de ser una mica una contradicció
com un senyor tot tocat i posat
i doni és un llibre infantil
perquè val la pena aprendre català.
En aquest sentit, trobo que cobreix un buit,
aquesta col·lecció.
Home, el compte del llop i les set cabretes ja està bé
per endinsar-se en la llengua.
Sobretot si l'ha d'explicar al seu net,
però si l'ha de llegir ell per aprendre una llengua,
potser es queda en un nivell així com molt infantil.
De fet, el sentit de la col·lecció neix
de la necessitat que tothom tingui un accés
a la lectura, a la literatura i a la informació.
I a partir d'aquesta necessitat,
una necessitat democràtica,
es planteja com fer arribar la lectura
a persones de diferents edats.
També sap molt bé, perquè és això,
si fins ara era relativament senzill
poder tenir aquest tipus de publicacions
en llengües estrangeres,
alemany, anglès, etcètera,
doncs per què no tenir-les en la nostra propria llengua?
Amb el català ja em sembla que en el castellà
també hi ha coses similars.
Amb el castellà també hi ha aquesta altra col·lecció,
el que passa que de moment no vam fer bé.
la llei és la mateixa,
tenim alguna col·lecció,
una que es diu, per exemple,
Aires de Fiesta,
i són bàsicament narracions literàries.
Són narracions literàries.
En aquest sentit és una concepció una mica diferent.
Amb vocabulari, també amb exercicis,
fins i tot en alguns casos de comprensió lectora,
però en aquesta col·lecció en castellà
de moment encara no els acompanya el cel.
Per tal que li donin aquest acreditatiu
de lectura fàcil,
que és que porten un segell a més a més identificatiu,
aquestes obres,
han de tenir uns requisits.
Han de ser textos adaptats lingüísticament
per tal que siguin més fàcil de llegir
i també més fàcil de comprendre,
que són dues coses diferenciades.
Que la lectura sigui fàcil
i la comprensió també.
Un altre requisit és que ha de narrar
una història concreta i lògica
amb una sola línia argumental.
Ha de descriure els esdeveniments
per ordre cronològic, també.
Després, l'acció cal que tingui
una continuïtat lògica.
I després, cal que la narració expliqui
accions directes i simples,
sense masses personatges.
i evitar llenguatge abstracte i simbòlic.
És a dir, també una mica el que fan
els llibres infantils.
Però bé, hi ha una feina d'adaptació.
Adaptar el Robinson Crusoe
amb aquests paràmetres,
doncs hi ha una feina important d'adaptació.
Difícilment, altres...
Per exemple, se'n fa difícil imaginar
obres com el Tirant l'Oblanc
amb aquesta col·lecció,
però vaja, tot es tracta de fer una adaptació,
simplificar, treure l'arrel,
el nucli de la narració i desenvolupar-lo.
Amb el Tirant l'Oblanc parteix
d'una dificultat més gran d'entrada,
el text original,
però que també s'ha fet una cosa similar
als adaptadors.
Han fet, per exemple,
la versió del Jordi Tinyena,
que és molt conegut de nosaltres.
Sí, el català és molt més proper.
Doncs el que ha fet és una cosa similar,
donar-hi unes característiques similars
amb aquestes pautes
per fer-lo més assequible
en quant a lectura
i sobretot en quant a comprensió.
Doncs aquesta lectura fàcil,
de moment ens agrada força
aquesta col·lecció en català,
en castellà comencen a arribar títols
en aquest sentit.
La gent, clar, suposo
qui us els demana aquests llibres?
Gent castellà no parlant
que vol aprendre el català?
D'això encara no.
Sí, sovint sí.
No n'hem fet encara massa publicitat
perquè són uns documents bastant nous.
aviat potser en farem una taula
d'aquestes que fem setmanals
on donem a conèixer totes les novetats.
Està pensat per gent amb dificultats lectores,
segons ens diuen les pautes.
Però bé, qui ens ho demana?
Inclús alguna persona
que pugui tenir alguna discapacitat.
Però la realitat és que qui més ens ho demana
és la gent que vol parlar català.
I quan saben que hi ha, per exemple,
una col·lecció on, sobretot,
que ells poden sentir-ho,
com abans ho feien els casets.
El caset ja gairebé ha passat a la història.
Qui ens hauria de dir?
Només 10 anys.
Sí.
Doncs, però a les biblioteques
es dona bastants problemes
el material aquest,
les cintes de caset,
perquè es desgasten moltíssim.
I el CD aguanta molt més.
Doncs, quan saben que hi ha un text
que l'acompanya un CD,
doncs, és el que els resulta interessant.
Perquè, a més a més,
el CD el pots posar
anant gairebé pel carrer, no?
Perquè ara està en un altre format,
ara ja ve l'MP3,
però bé,
molta gent el sents.
Sovint ens han demanat també lectures
per anar sentint
mentre fan els temps d'espera, no?
Amb una estació d'autobusos
o esperant el tren
o esperant l'avió.
És una cosa que als Estats Units
ja està bastant generalitzat.
i ens venen a dir
que hem vist allà
gent d'aquesta
que està llegint
o escoltant un llibre, no?
Doncs la idea és aquesta.
Què més ens pot fer?
També tenim una altra petita col·lecció
en el mateix sentit,
però més tocant
el tema de matèries, no?
I ens va bé
també per la gent
que vol aproximar-se
a la nostra cultura.
En aquest sentit,
n'hi ha un que es titula
Quadern de lectura progressiva,
Tradicions per al segle XXI,
i és el llibre
que recomanaríem
a una persona
que no ha vingut.
Nens que a l'escola
els fan fer
un treball
sobre les festes,
les principals festes
a Catalunya.
I és en aquest nivell
de lectura fàcil.
hi ha un capítol
que es titula
De tots sants a reis,
on hi ha
les festes de Nadal,
la fira de Santa Llúcia,
el Pasedre...
Sí, les festes habituals
de calendari
arreu de Catalunya.
Les festes del mes d'abril,
la Mare de Déu de Montserrat,
també parla
de la fèria d'abril,
el Rocío,
després per Sant Joan
i les festes majors.
La primera col·lecció
que hem comentat
és de narrativa,
enfocada bàsicament
en narrativa,
i aquestes són
molt més temàtiques
i un paret més ampliades.
Sí, i també porten,
van acompanyades del CD.
Aquest altre
porta per títol
El món de les aromes
i ens parla
i podem llegir
notícies
sobre el cafè,
sobre el cacau,
la sal,
el sucre...
És a dir,
un nivell molt bàsic
i que també pot servir
pels treballs
de primària
i alguns de secundària.
Doncs aquestes lectures
de Català Fàcil
han estat els principals
protagonistes.
Em sembla prou, Cristina,
que per avui també volies
fer un apunt d'arquitectura.
d'arquitectura.
Un apunt, sí,
perquè la biblioteca
també té llibres d'arquitectura
que ara,
darrerament,
doncs,
se n'han adquirit
forces.
I els llibres
que incrementen,
doncs,
el nostre font
venen a ser llibres
sobre peixagisme,
sobre el disseny
i la sostenibilitat,
que són, bàsicament,
els grans temes
compren els llibres
de les principals editorials
que es dediquen ara
en aquests moments
a l'arquitectura.
Sobretot això,
llibres d'arquitectura
de grans arquitectes
i de grans també...
Grans noms,
grans noms
i arquitectura
molt lligada
al paisatge
i a la sostenibilitat.
Això ho trobareu
a la secció habitual
d'arquitectura
de la biblioteca.
Doncs,
la biblioteca
que es va renovant
en les seves diferents àrees,
a la secció d'aprenentatge
i també
a la seva secció d'arquitectura.
Cristina Barber,
moltes gràcies
per acompanyar-nos
i, vaja,
tornarem a parlar,
tornarem a endinsar-nos
a la biblioteca
dilluns vinent.
Fins una altra.
A veure.