Com cada dimecres, al matí de Tarragona Ràdio,
ens curem en salut en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Com cada setmana també ens acompanya el seu director gerent,
doctor Joan Maria Zerà. Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut i avui saludem la doctora Laia Pastor.
Doctora Pastor, bon dia.
Hola, bon dia.
És dermatòloga.
Sí.
I per què em deia abans, i és cert, a més a més,
que als dermatòlegs sembla que els costa molt.
Estan molt ocupats, eh?
Bé, la dermatologia és una especialitat
que té realment una demanda tremenda de consultes, no?
Per molts motius.
Primer, perquè les lesions de pell,
des de les lesions més senzilles
a algunes lesions que realment poden ser greus, no?
Com anant a la lesió, per exemple,
de l'extrem del càncer de pell, que és el melanoma,
doncs fan molta por, també.
I jo crec que, a més, és una ciència
que en aquests darrers anys estem intentant molt
que, sobretot, els mitjans de família
es formin en dermatologia,
perquè probablement és molt difícil,
perquè no hi ha, o sigui, una lesió de pell
no pot ser un anàlisi i et dirà el que és.
És l'experiència, és en molts casos la biòpsia,
però això són casos molt més seleccionats,
però la immensa majoria de les vegades
és l'experiència del professional
que s'ha format al llarg de moltes i moltes
i moltes visualitzacions d'un tipus determinat
de lesió a la pell, doncs cura el diagnòstic.
Aquesta dificultat de no tindre un instrument químic
o un instrument a la base,
de no posar-hi una cosa en una màquina
i que et dona el resultat, com la química del laboratori
o la radiologia d'una fractura,
fa que la ciència del dermatòleg
pràcticament només està en els seus ulls,
el seu cap i la seva experiència.
Això fa un cert respecte
a molts d'altres professionals.
Per tant, la derivació de pacients
davant de la dubte del dermatòleg
és molt gran.
Això creiem que és una assignatura pendent
amb els metges de família,
el nivell de resolució
de la medicina familiar comunitària,
amb què realment,
sense treure, evidentment,
aquesta tutoria i aquesta consultoria,
formar-los en dermatologia,
perquè realment cal
que augmentin els seus nivells de resolució.
En un moment en què la detecció precoç
de determinades patologies
és fonamental en la medicina preventiva,
aquest és un aspecte que cal tenir molt en compte.
Sí, sí, també s'hi ha afegit això,
s'hi ha afegit que fa anys,
doncs, en la prevenció del càncer
o, diguem-ne, el risc de lesions,
que poguessin ser tributàries o dubtoses
que poguessin tindre algun tipus de lesió cancerosa,
doncs, probablement passava molt desapercebuda
i la prevenció hi era menys.
Avui això, doncs, en quasi tot el nostre entorn
de les diferents disciplines és una cosa fonamental i bàsic
i fins i tot tots aquells circuits de prevenció
del diagnòstic ràpid.
I aquí hi ha un paper fonamental
amb la dermatologia, no?,
perquè aquestes lesions,
sobretot el càncer de pell,
és una lesió tremendament agressiva
que cal fer un diagnòstic
el més abans possible
perquè és l'únic instrument terapèutic
que tenim, que es pugueu-ho provindre i treure.
No hi ha altre tractament, no?
És importantíssim, la nostra pell
és el nostre embolcall,
és allò que té contacte amb l'exterior,
per tant, potser no tenim aquesta consideració
i hauríem de tenir molta cura.
Clar, amb una dermatòloga
podríem parlar de tantes coses,
justament per això,
però hem dit, escolta,
quasi que centrem el tema
i aviam si podem enganyar
en el bon sentit de la paraula la Laia,
bé, altres dies.
Sí, ara aconseguirem fer venir.
Clar, però avui la idea és parlar de l'esferiasi,
que és un tema que penso que no havíem abordat mai
en aquest espai i que és una afecció
que no sé si afecta poc o molt a la població,
però la que és afectada està preocupada, no?
Deixir d'entrada quan et diagnostiquen psoriasi,
ui, tothom de seguida s'esvera, ja en parlarem, eh?
Però en principi, Laia,
explica'ns què és la psoriasi.
Bé, el que jo sempre els explico als meus pacients
és que la psoriasi, en primer lloc,
no és una infecció,
sempre els explico el que no és, no?
Amb la qual cosa és una cosa que no es contagia.
Llavors és important que una persona que té psoriasi
sàpiga que les persones que conviuen amb ella
no tenen risc de desenvolupar-la
perquè no és una cosa que es contagia de persona a persona.
Una altra cosa que sempre els he dit
i que penso que és molt important
és que no és res dolent.
Ara estàvem parlant del càncer de pell
i precisament el psoriasi no té absolutament res a veure
amb el càncer de pell.
No és res dolent, no és res tumoral.
Llavors, sempre resulta bastant complicat explicar-los el per què.
Jo el que els he dit és que és un problema de tipus inflamatori.
I això què significa?
Doncs significa que tots tenim a la nostra sang
una sèrie de cèl·lules
que són el nostre sistema immunitari,
que són les cèl·lules que ens defensen.
Llavors aquestes cèl·lules,
per un determinat motiu,
que sol ser genètica en la major part dels casos,
s'alteren i van en gran nombre a la pell.
I llavors, quan hi ha inflamació,
és que hi ha moltes cèl·lules del sistema immune
i les plaques de psoriasi
són lesions inflamatòries.
Clar, això és interessant perquè, com deies,
no és inflamatori,
no té la transcendència ni la virulència
que un càncer de pell.
Però, clar, com que és molt cridaner
a la seva manifestació externa,
ens espanta més que qualsevol altra afecció,
que probablement, des del punt de vista visual,
és més discret, però és molt més greu.
Bé, hi ha de tot, eh?
O sigui, és una malaltia inmune, bàsicament,
que no coneixem l'origen.
No coneixem l'origen.
No coneixem l'origen.
I per això tampoc tenim tractament, eh?
O sigui, tenim tractaments,
però no tenim alt tractament,
per dir-ho d'alguna manera.
El problema és que,
com moltes d'aquestes malalties,
tenen una fórmula epidemiològica
com a tipus piràmide, no?
Hi ha persones on és molt espectacular,
com s'ha dit abans,
i realment pot arribar a l'extrem
de quasi tot el cos,
aquestes plaques que explicava la Laia,
però en altres persones
és el que en diem formes criptogenètiques
o críptiques,
en el qual que pràcticament
no hi ha manifestacions,
o molt poques manifestacions.
I fins i tot parlem de la criptosoriasis,
que són tot un quadre tremendo,
molt ampli,
d'exemes, petits exemes,
el típic exemes seborreic
i altres fórmules juntes
que s'hi diuen fórmules criptosoriàciques.
Hi ha tot un component tremendo
de petites patologies
i petites plaques, a vegades,
que no són aquella manifestació
tan, diguem, evident o clara
com és la psoriàcia.
O sigui, tenim des de l'evident o clara
en moltes altres.
I s'hi afegeix un altre component
que a vegades oblidem
dins d'aquesta malaltia,
que és la malaltia osteoarticular.
O sigui,
les artritis psoriàciques
també és una afectació
d'aquesta mateixa malaltia
que en algunes circumstàncies
és bastant invalidant
i té un component diferent
de l'artritis reumatoica
o l'artritis més osteoarticular pura,
en el que, bàsicament,
l'atac d'aquest sistema immuner
és contra les parts toves,
bàsicament contra les fàsties, no?
Es donen unes entesitis
que són els tendons
i les fàsties que envolten,
embolcallen les articulacions,
són les que s'inflamen.
I a vegades s'inflamen des de...
Bé, a vegades,
quan hi ha un brot,
solen ser tremendament doloroses,
realment són molt invalidants,
són en molts moments,
diem-ne absolutament ara una mà,
després una altra o ara un peu,
en qualsevol de les articulacions,
i en la fase terminal del cap de molts anys,
fins i tot es deterioren aquests tendons,
es deterioren aquestes fàsties
i poden arribar a tindre fractures i retraccions
i pot ser greu.
Però això serien casos extrems?
Bé, la patologia osteoarticular,
l'artritis psoriàstica,
no és infreqüent.
Artritis psoriàstica.
El que és allò,
la psoriàstica es manifesta a la pell,
que és visual a l'entorn,
aquella té alguna altra simptomatologia,
a banda del que és l'aparença,
dolor, problemes d'algun tipus,
i pot provocar alguna afecció més,
alguna conseqüència sobre la nostra salut?
Normalment, les plaques de psoriàstica,
quan comencen a sortir,
els hi produeixen picor, els malalts.
I llavors és que bàsicament aquesta malaltia,
o sigui, aquesta mateixa malaltia té dos tipus de manifestacions,
que poden ser exclusivament cutànies,
que és el que succeeix en la immensa majoria dels pacients,
i en un determinat percentatge,
també poden ser articulars.
Quan es pot començar a manifestar?
A qualsevol edat.
La diada és de petits?
Sí, és infreqüent,
però inclús nens petits poden tenir ja psoriasi.
Hi ha una predisposició més alta entre dones i homes?
No discrimina el sexe, en aquest cas?
És més o menys igual.
La incidència en dos sexes és més o menys el mateix,
en homes i dones.
Comentava el doctor Zerac que no hi ha tractament,
jo entenc que no hi ha cura,
però tractament que pugui apaivagar els efectes.
Jo he sentit a parlar de persones que pateixen psoriasi,
que determinades pràctiques, determinats hàbits,
doncs diguem-ne que a mi em va als efectes externs,
com una alimentació determinada,
com una pràctica d'exercici, de relaxament,
aplicació de determinats productes naturals.
Jo imagino que quan algú té aquest tipus d'afecció,
doncs busca solucions per tot arreu,
a banda de la que pugui ser farmacològica.
A veure, normalment els pacients que tenen formes lleus,
que vol dir afectació només de colzes, genolls i cuir cavallut,
que això són les localitzacions més freqüents del psoriasi,
doncs, primera, que no és una cosa excessivament visible,
i després que s'ho poden controlar amb més o menys facilitat
amb tractaments que nosaltres els donem amb cremes.
El problema, evidentment, són les formes de psoriasi més extenses,
que requereixen tractaments que solen ser per boca,
o inclús uns tractaments que han sortit nous,
que s'han de posar punxats,
i llavors, doncs clar, aquests pacients
tenen un problema important d'afectació de la seva qualitat de vida.
primera, perquè la gent els hi veu les lesions,
la gent és molt curiosa, tothom pregunta,
tothom vol saber,
per exemple, poden tenir dificultats per trobar una feina,
perquè això t'ho expliquen moltes vegades,
i dius, pobra gent, no?
Doncs van a un lloc i no els volen contractar,
perquè, clar, els hi veuen aquelles lesions,
imagina't una persona que tingui psoriasi a les mans,
i hagi de fer un treball de cara al públic, no?
La gent, doncs abans agafaran amb una altra persona que amb ell,
llavors aquesta gent tenen una necessitat de curar-se tremenda, no?
I després, doncs, pacients que realment estan greus
i que poden tenir altres tipus d'afectacions d'òrgans interns, no?
Això és molt raro que passi, però pot passar.
Aleshores, aquests tractaments que comentaves,
quins efectes tenen?
A veure, normalment, el que donem als dermatòlegs
són, en formes lleus de psoriasi,
que és el que té la immensa majoria de gent que pateix psoriasi,
són cremes o pomades, normalment pomades,
perquè quan una lesió és seca,
has de donar un tractament que sigui bastant untuós,
que sigui bastant oliós perquè hidrati la pell.
Llavors, normalment, donem pomades que porten cortisona,
corticoides tòpics, que no n'han d'abusar,
perquè si n'abusen,
primer, que al cap de poc temps els hi deixa de fer efecte,
i segona, que els hi poden produir una sèrie d'efectes secundaris,
com per exemple,
que la pell es fa cada vegada més fineta,
és una cosa que es diu atròfia de la pell.
Llavors, sempre els diem que facin una teràpia de xoc,
que pot ser aplicar-s'ho diàriament durant un mes,
però el màxim de temps que s'ho han d'aplicar seguit és un mes.
I després, sempre els insistim en que han de fer descansos
en els tractaments amb corticoides.
Això què significa?
Doncs que poden fer una pauta, per exemple, de cap de setmana
i aplicar-s'ho els divendres, dissabtes i diumenges.
I la resta de setmana podem donar un altre tractament.
I en quins aspectes millora aquesta psoriasi?
L'aspecte visual, les molèsties...
Normalment, a veure, els tractaments amb corticoides
i uns altres fàrmacs que han sortit nous,
que els noms comercials són d'Aibobet, d'Aibonex,
que són derivats de la vitamina D,
normalment aquests fàrmacs, en la majoria de pacients,
milloren molt les lesions.
Això significa que perden una miqueta de la descamació que presenten
i també perden el color vermell
i queden una miqueta més rosades.
En alguns pacients, que són els més afortunats,
aconseguim que se'ls hi borrin per complet,
que se'ls hi esborrin, que els hi desapareixin les lesions.
El que passa és que, clar, això, no sabem quin comportament tindrà.
La psoriasi fa una miqueta el que li sembla.
A vegades, doncs, hi ha formes de psoriasi
que en poc temps desapareixen,
els pacients poden estar molts anys sense cap lesió,
hi ha pacients que van empitjorant de forma progressiva
i que cada vegada tenen més lesions,
altres que es mantenen estables durant molts anys,
que això potser és el més freqüent de tot.
Llavors, nosaltres anem donant tractaments
per intentar que millorin el més possible.
I sempre un tractament ajustat
al tipus de psoriasi que té la persona,
a l'extensió de la psoriasi que té la persona,
al grau de molèstia que té.
Per exemple, si té molt de picor,
jo sempre els aconsello
que es prenguin una medicació pel picor,
que els hi ajusto també en funció del tipus de picor que tenen.
Si és un picor nocturn,
els hi dono una medicació una miqueta més forta per la nit,
que els ajuda a descansar millor.
Si és un picor durant el dia,
els hi dono un fàrmac que no els hi doni son
i que durant el dia estiguin més còmodes
i no tinguin tant de picor.
I després, el que els insisteixo moltíssim
és en el tema del rescat.
Què és el rescat?
El fet de rascar-se.
Perquè el psoriasi té,
en alguns pacients, en la majoria,
té una cosa que es diu fenomen de Kepner.
I això significa que on el pacient es rasca
o es rossa, per exemple, els colzes i els genolls,
és on surt la placa de psoriasi.
Diguem-ne que activa, no?
Exacte.
Desencadena que aparegui.
El psoriasi és una cosa que està latent,
que porta la persona a dintre,
però que es manifesta en aquelles zones
que estan sotmeses a un traumatisme,
com pot ser un rescat, un rosse.
Llavors, doncs, sempre els dic,
si té picor, intenti hidratar-se la pell,
perquè la pell hidratada sempre pica menys,
i prenguis medicació,
perquè ha d'intentar no rascar-se.
Jo amb això que deies, de cert,
conec persones que tenen psoriasi,
i si les deixes de veure durant un temps,
trobes que a vegades tenen més plaques o menys,
deu ser en funció, no?,
d'aquesta activació o desactivació que es fa.
No sempre mantenen, diguem-ne, les mateixes zones.
El que sí que és normal és que la majoria de la gent,
en aquelles zones, com hem dit,
que tenen predisposició,
quasi sempre els hi ve,
brota més o menys en aquelles mateixes zones.
Però sí que hi ha un component.
Hi ha un altre component que existeix,
i que és l'estrès.
És el que jo li anava a preguntar,
perquè a vegades diu,
ui, estic fatal perquè porto una temporada molt dolenta.
De fet, quasi totes aquestes,
generalitzant,
quasi totes les malalties immunològiques,
el component tensional d'estrès
és important, no?
I dius, i per què això?
Bé, l'estrès, què vol dir?
O sigui, l'estrès és una activació psíquica,
diem-ne, no?,
per l'estat de...
per la raó que sigui,
nerviosisme,
tensió emocional,
o tensió,
diem-ne,
la nostra capacitat de concentració,
o estar alerta,
és un mecanisme biològic
que,
biològicament,
ha servit
durant a tots els éssers vius
per subsistir,
i és molt potent.
Quan dic això,
vol dir que
quan un animal està amenaçat
d'una altra bèstia,
d'un altre temor,
o d'un soroll,
que per ell té registrat a la seva memòria,
i aquests registres de memòria
són genètics fins i tot,
perquè neix un pollet
i li poses una imatge,
i ja sap que aquella imatge
li és perillosa,
li poses una altra
i no té aquesta mateixa reacció.
Aquest temor,
aquest estar alerta,
aquesta capacitat d'estar alerta
per fugir o per desencadenar
tot un conjunt de mecanismes
de l'organisme
per subsistir tu mateix,
és el que es desencadena
amb un gran desprendiment d'adrenalina,
unes hormones molt potents
que tenim al nostre organisme
i que activen,
d'alguna manera,
tot el sistema
de defensa
que és el cardiorrespiratori
i que és el sistema,
diem-ne,
de tota la maquinària nostra.
Què passa?
Aquests sistemes
que són tan potents
que han servit
a la instància
i serveixen
perquè
puguem estar alerta
en un moment determinat
davant d'un missatge,
d'una iniciativa,
d'un soroll,
davant de,
en el cas nostre,
psíquicament,
d'un examen,
d'un problema
que exigeix
per part nostra
tindre la tope de revolucions
i tota alerta,
aquest sistema,
no és que diguis
ara això ho engega
i allò no ho engega
i això ho para,
sinó que realment
posa tota la maquinària
en marxa.
Quan hi ha un tros
de maquinària
que està
alguna mica
lesionat,
diguem-ne,
o té una certa patologia,
també s'hiperactiva.
Doncs totes aquestes
malalties
que tenen
un component immunitari
important,
quan hi ha
aquestes situacions
tensionals
i d'estrès
i aquesta maquinària
està a fons,
també es descompensen,
diguem-ne,
s'hiperactiven.
Una malaltia
que també podem relacionar
en certa mesura
amb els hàbits de vida
que tenim,
Laia,
en aquest sentit
volies afegir
alguna cosa,
no?
Sí,
de fet ens trobem
molt sovint
que totes les malalties
de la pell
tenen un component
diguem-ne psíquic
bastant important
i de fet
en el cas concret
del psoriasi
està demostrat,
els pacients t'expliquen
que quan han tingut
un problema
molt estressant
a la seva vida
se'ls desencadena un brot.
Això és innegable.
Però de fet
hi ha una cosa
molt curiosa
que vaig llegir una vegada
i que penso
que és bastant interessant
de comentar
que és que la pell
i el sistema nerviós
deriven
embriològicament
d'una mateixa estructura
que a nivell
de l'embrió
es diu
actoderm.
Llavors,
potser és per això
que estan tan íntimament
relacionades la pell
amb el sistema nerviós.
De fet,
normalment
quan estem nerviosos
ens tendim
a rascar més,
això també és una cosa
bastant freqüent.
Llavors,
molts dels picors
i patologies
que tenen els pacients
per picor
estan relacionats
també amb...
una sequedat,
allò en una situació
d'atenció
moltes vegades
i gairebé
instantània,
no?
És un fenomen.
La dieta,
prendre el sol
a l'estiu,
determinades activitats
a l'aire lliure,
tenen en aquest sentit
una vida limitada
les persones
que pateixen psoriasi?
En quant a l'alimentació,
jo no he sentit mai
que s'hagi de fer
cap tipus de restricció.
O sigui,
l'important és
el que s'aconsellaria
a qualsevol persona,
que facin una dieta sana.
Això significa
que mengin fruita,
que mengin verdura,
que mengin carn,
que mengin peix
i que no abusin
dels greixos animals,
no?
El que aconsellaries
a qualsevol altra persona.
I després,
el tema del sol...
Sol, piscines, platja...
Sí.
El tema del sol,
la radiació ultravioleta,
que és la radiació
que produeix el sol,
millora moltíssim
la majoria
de pacients de psoriasi.
Hi ha un petit percentatge
que et diuen
que empitjoren
i això és cert,
el que passa
que la majoria milloren.
Llavors,
això,
la causa
que millorin amb el sol
és que la radiació ultravioleta
del sol
el que fa és,
diguem,
disminuir una miqueta
el nostre sistema immunitari.
Ens baixa les defenses.
I com que ja hem comentat abans
que el psoriasi
és una malaltia
que es manifesta
per un trastorn
del sistema immunitari
que és de tipus genètic,
doncs moltes vegades
al disminuir nosaltres
el sistema immunitari
mitjançant la radiació del sol
fem que el psoriasi
no es manifesti
o es manifesti menys.
No hi ha ensignes
que es pugui fer
una detecció precoç
perquè tampoc
no ho podríem evitar, no?
Jo crec que
no és bo,
per exemple,
els pares
que tenen psoriasi
no és bo
que estiguin angoixats
en si els seus fills
ho tindran o no.
Però això t'ho preguntava
perquè algú
que ens estigui escoltant...
jo normalment els dic
miri,
però això és una loteria
i si li toca
li ha tocat, no?
I llavors és una malaltia
que, bueno,
que és bàsicament
molesta, no?
Però que per sort
no és res dolent, no?
Bàsicament és un problema
molest.
Després,
diguem,
es pot tenir
una forma de psoriasi
molt variable, no?
Per exemple,
hi ha pacients
que només tenen
petits puntets
a les ungles
que es diu piting.
Això és de més psoriasi
i pot ser que ningú
se n'adoni,
ni ells mateixos,
que li descobreixi
el dermatòleg un dia
perquè als,
per exemple,
50 anys
li apareixi
una placa al colze, no?
Tu li mires les ungles
i dius
doncs mira,
te piting,
doncs mira,
això és psoriasi, no?
I aquella persona
durant tot aquest temps
ni tan sols ho sabia
i ni tan sols li ha preocupat
i potser només
tindrà aquella placa al colze
i no tindrà absolutament res més, no?
O bé, al contrari,
que tingui una forma
molt més extensa.
Però sempre jo els dic
que no es preocupin
perquè,
evidentment,
si els surt alguna cosa
doncs que vinguin
i iniciarem un tractament
doncs el més ajustat possible, no?
Però com que tampoc
per desgràcia
avui en dia
hi ha un tractament curatiu, no?
Perquè és un problema
que està als nostres gens
i no només en un gen
sinó en un munt de gens.
Llavors és un problema
molt complex.
Clar, seria un tractament
absolutament personalitzat
si el trobéssim, no?
Donades aquestes circumstàncies
entenem
que la virulència
amb la qual actuava
el tipus de psoriasi
que descrivia a l'inici
de la conversa
el doctor Atzerà
i aquest altre tipus
més generalitzat
és una malaltia
que des del punt de vista físic
es pot portar bé
però que té una dimensió
doncs social
i important
en quant a problemes
que pot crear
la persona que ho pateix.
D'aquí que el cap
de setmana passat
doncs es commemorés
el Dia Mundial
de la Psoriasi
una mica
per posar èmfasi
en la transcendència
que pot tenir la malaltia
en les persones
que la pateixen, no?
Bé, i és una
d'aquelles malalties
que ens fa una altra vegada
més fets
un toc d'humilitat
de dir
no ho sabem tot
ens omplim la boca
dels avenços
de la medicina
i en canvi
hi ha tota una sèrie
de malalties
totes les neurodegeneratives
i totes les malalties
immunitàries
on realment
encara
estem molt lluny
de conèixer
realment
els mecanismes
que es desencadenen
perquè segurament
són les maneres
de poder
avortar-les
no?
de poder
fer la contenció
quan tinguem
realment
el coneixement
de per què
aquest sistema
immunitari
s'esvolota
i segur
que s'esvolota
a conseqüència
d'un determinat
mecanisme
que està alterat
i que hem de
saber quin és
i poder-lo
contraatacar
en aquestes persones
però avui
això
no ho sabem
no ho sabem
i creiem
que la biotecnologia
ha de ser el futur
de moltes
d'aquestes malalties
laia
volia fer un comentari
respecte a una cosa
que has comentat abans
que no hem incidit
que és el de les teràpies
naturals
això és que també
m'he trobat en algun problema
amb algun pacient
i crec que és important
de ressaltar-ho
ens agrada molt parlar
d'aquestes medicines
alternatives
aquí en aquest espai
doncs prevenint
o recolzant-les
depèn del cas
generalment
parlem de prevenció
no?
jo
bueno
parlaré de casos
concrets
que m'he trobat
no estic en absolut
en contra
de les medicines naturals
i penso que tot el que pugui
millorar
l'estat d'ànim
d'una persona
doncs és evidentment
positiu
però una de les situacions
en què m'he trobat
és en persones
que acudeixen
a centres
de medicina natural
i que els donen
un tractament
pel psoriàsic
és un tractament
que els venen
com a miraculós
i que es curen
en molt poc temps
no?
llavors aquest tractament
com que els hi va tan bé
els pacients
n'abusen
llavors
s'han fet
anàlisis
a nivell
de laboratoris
farmacèutics
de laboratoris químics
d'aquests productes
contenen els corticoides
més potents
que hi puguin haver
llavors clar
això és fer
un mal ús
d'un tractament
i a part
és un problema
perquè no s'està informant
a la persona
del que està fent
clar, abans deies
que aquest tipus de corticoides
s'han d'administrar
amb cura
i amb una periodicitat
molt concreta
exacte
i l'agressivitat
del corticoide sistèmic
amb pastilla
sobre el corticoide tòpic
no té res a veure
per tant
inclús l'aplicació
d'un corticoide tòpic
vull dir en pomada
la possibilitat
de prendre's
de posar-se
en un moment concret
pomada en corticoide
com s'ha explicat abans
té una capacitat
d'absorció
que és molt menor
i ja és un tipus
de corticoide
que a més
té molts menys efectes
però el corticoide sistèmic
el que es prenen
amb pastilles
pot provocar
un problema gravíssim
de tipus endocrí
que és el cushing
diatrogènic
és una sobredosi
de corticoides
que a més
després d'això
en el moment
que el deixes de prendre
el cos
que ja en fabrica
de si mateix
d'aquesta hormona
vital per la vida
si no
hi ha un procés
d'anar-lo deixant
de prendre
a poc a poc
i la persona
torni
perquè el cos humà
sempre fa una cosa
que és que
quan tu li fas alguna cosa
ell ho deixa de fer
per tant
quan tu li dones
és dropo
per naturalesa
quan tu poses un guix
amb un braç
al cap de 15 dies
aquell braç
com que no l'has fet servir
el muscle
queda atrofiat
això passa també
amb el sistema endocrí
passa les glàndules endocrines
passa exactament el mateix
que tu estàs donant corticoides
des de fora
el cos deixa de fabricar-los
però perquè torni
a fabricar-los
perquè és vital
necessita un temps
que l'estimulis
i que vegi que no n'hi ha
per tant
en qualsevol tractament
que a vegades
s'ha de donar corticoides
via oral
diguem-ne
també hi ha un procés
que després l'has de deixar
de donar
a poc a poc
i que
anar reduint la dosi
a poc a poc
perquè el cos
el torni a portar
per tant
és un tractament
no només
d'una gran potència
que té molts efectes secundaris
uns altres efectes
sinó que a més a més
si no un
no sap
que està prenent això
i no sap com
després ha de descontinuar
deixar el tractament
és molt perillós
per tant
sempre sota la supervisió mèdica
el tipus de tractaments
per la psoriasi
però és el que sempre moltes vegades
diem en aquest espai
vostè ho comentava
que per alguna raó
quan hi ha un medicament
hi ha un pot
allí
i estem demanant
que els productes alimentaris
es diguin
si són transgènics o no
i si estan embolcallats
d'una manera
o d'una altra
i estem exigint
a la indústria alimentària
tots els èxits de tot
llegim totes les etiquetes
d'allò que mengem
i després
amb la cosa de la moda
a vegades
doncs ens posem
o prenem qualsevol cosa
i en contradicció d'això
som capaços de creure's
com pot
que no sabem que hi ha
qualsevol cosa és bona
perquè porta una etiqueta
teòrica
que és natural
i escolti
no va per aquí
no ens compta
i sobretot
desconfiar
d'allò que ens ofereixen
que no té tota la informació
i totes les garanties
doctor Azzeran
doctora Pastora
ha estat un plaer
com sempre
moltes gràcies
i jo crec que la podrem enganyar
un altre dia
es deixarà enganyar?
suposo que sí
gràcies
bon dia
gràcies a vosaltres