Cada dilluns ja saben que després de les 11 del matí
ens aturem una estona a la biblioteca pública
un espai de la ciutat en què hi ha un moviment considerable
Déu-n'hi-do i no només de llibres sinó d'usuaris
per diferents motius
Nosaltres avui centrem la nostra atenció
en els motius més fidels i més tradicionals de la biblioteca
com és la lectura
i dins d'aquesta lectura els grups de lectura
que ja fa un quant temps funcionen
i Déu-n'hi-do de quina manera
Ens acompanya Esteve Massalles
Bon dia Esteve, benvingut
El Club de Lectura, potser són dos anys?
Dues temporades o encara no? Un any?
És una temporada...
El de grans, eh?
Sí, sí
Fa l'efecte que són 16 mesos ja
que va començar el mes de gener de l'any passat
Bé, doncs estem a punt d'entrar en el 16è mes
Anem cap als dos anys, doncs
Cap als dos anys, sí
Clar, ara s'acosta Sant Jordi
L'altre dia amb en Abel comentàvem
que més endavant caldria, era inevitable
fer tot aquest llistat de les novetats
que s'aniran incorporant al fons de la biblioteca
però des dels clubs de lectura
no només es pot optar en un moment determinat
en llegir alguna novetat literària
o algun autor que estigui d'actualitat
sinó també mirar cap enrere
i obres que estan molt vinculades
al nostre territori
que tenen un gran pes
i que a vegades, probablement perquè
la producció editorial és tan tremenda
oblidem
És el cas de l'autor i el llibre
que us ha ocupat en el Club de Lectura
que és El camí dels morts de Javier Morós
Sí, El camí dels morts de Javier Morós
és un llibre que es va publicar el 1997
és pràcticament una crònica
de la vida quotidiana des de Reus
val a dir que són dos llibres
que és una agulla en un paller
que va ser editada abans
i després, posteriorment, relaborada
i afegida a la segona part
El camí dels morts
que dona títol a tota l'obra
Això ha continuat després en tres volums més
que es diu Trem temps estranys
en el qual s'assenyala
tot un gran fresc
del que ha sigut la vida quotidiana
especialment a Reus
però també moltes referències a Tarragona
Javier Morós
és un poeta
bàsicament és un poeta
ell ha nascut l'any 1923
fins als anys 60
pràcticament va escriure moltíssim
obres que presentava poesia
sobretot que presentava
a diversos premis
a petits premis
i a partir del 1960
va començar a fer una obra
amb més contundència
o molt més seriosa
que va tenir força difusió
val a dir que
l'amorós novel·lista
ha sigut posterior
a l'amorós poeta
però
aquí
podríem dir
molts autors
o alguns crítics
han dit
que vaja
han situat
diguéssim
dos models
un seria
per exemple
les memòries
de Josep Maria de Sagarra
en el qual
pràcticament
cada capítol
és un personatge
un avantpassat
de l'autor
el quadern gris
de Josep Pla
de què vol ser
un gran fresc
de tota una època
en el qual
abunden
les descripcions
abunden els comentaris
les reflexions
sobre l'època
Javier Morós
no és ni un
ni l'altre
se situa
en l'anècdota
vol ser un cronista
a més a més
escrit
en un llenguatge
molt
acurat
molt clar
i que
dona
compte
de tota
una època
el camí dels morts
sobretot
és
la guerra civil
és pràcticament
la guerra civil
a Reus
i ja dic
se centra en Reus
però és perfectament
equiparable
a qualsevol altra ciutat
del camp
i de Catalunya
inclús de l'estat espanyol
perquè de fet
en Javier Morós
bona part de la gent
d'aquí del territori
el coneix
aquesta vessant
d'acronista
una persona molt vinculada
a l'actualitat
a la terra
a aquelles descripcions
de la immediatesa
de l'actualitat
més propera
més local
sí
un llibre
que hi ha entre amics
que els he dit
són cròniques
de la plaça prim
o històries
de la plaça prim
això està dit tot
ha estat una persona
molt vinculada
a la política
va ser senador
l'entesa dels catalans
té una vida
molt plena
demà el tindreu
entre vosaltres
demà
a més a més
hem aconseguit
ja és un senyor
doncs
té 83 anys
doncs baixarà
a Tarragona
i doncs
estarà obert
a les preguntes
que els hi faci
el club de lectura
és la segona vegada
que va a la biblioteca
així per casualitat
l'altre dia
vam descobrir
que l'any 1969
ja havia vingut
a fer una conferència
que era
la literatura catalana
avui en dia
vull dir
ha plogut una mica
sí
és una curiositat
però doncs
així
aquestes coses
que a vegades passen
que surt un cartell
així
no saps d'on
i mira
mira
quina casualitat
és
òbviament
aquest acte
com tots els que es fan
a la biblioteca
estan oberts
al públic
en general
el que passa
que tots coneixem
la limitació
de l'espai
per tant
vostès s'hi acosten
i si no hi ha problema
doncs busquen un raconet
s'hi queden
i si no hi ha puesto
doncs un altre dia serà
doncs sí
clar
això
de moment
estem molt limitats
per això
tot això sortirà demà
però grans trets
tu que has estat
molt al davant
i amb aquestes sessions
dels clubs de lectors
que és molt heterogèni
a més a més
quina sensació
creus que han tingut
de la lectura
de l'obra
d'amorós
bé
això
ja
això
ens hauria de remetre
en un problema
una mica
generacional
la veritat
és que
hi ha persones
que
tenen la guerra civil
molt
molt
a prop
perquè són fills
de persones
que havien
d'això
aleshores
doncs és clar
la percepció
ve una mica
mediatitzada
per això
hi ha
qui seria
unes generacions
més joves
que sempre
doncs ho miren així
amb una mica
de com de
ho viuen
d'una altra
d'una altra manera
no
a més a més
aquest
a més a més
el llibre aquest
com deia
doncs vol ser una crònica
no hi detectaràs
en cap moment
que vulgui passar comptes
vull dir
que vulgui
no
no detectaràs
en cap moment
ressentiment
es fixa molt
en les anècdotes
això no treu
que moltes
aquestes anècdotes
doncs
tinguin
doncs una ironia
una ironia molt continguda
que no
no és punyent
vull dir
no sé
recordo
així
així
doncs
doncs parla
en un moment determinat
diu
sí
a mi em van enviar
doncs
el
el
el col·legi
van canviar
els noms dels col·legis
l'any 36
diu
a mi em van enviar
al col·legi
Carles Marx
vaja
les hermanites
de tota la vida
de tota la vida
vull dir
o allò
quan parla
per exemple
dels carlins
aquests senyors
que eren rics
rics en títols
i
eren tan rics en títols
com pobres en cabals
vull dir
són descripcions d'aquestes
doncs
que
que
que s'entenen perfectament
i
molt il·lustratives
i
aquest és el to
és el to del llibre
vull dir
encara que no hagis
és a dir
les persones
de què més o menys
els seus pares
van viure
aquests temps
doncs
esclar
tenen unes percepcions
doncs
diferents
d'altres
doncs
que ja
diguéssim
correspon a la generació
dels nets
o dels més nets
o d'hi ha
molt
molt
unes generacions
doncs
molt més joves
ara que posaves
aquests exemples
a banda del contingut
del moment cronològic
de la història
que explicava
doncs
aquesta manera de fer
de Javier Amorós
tan acostumista
de l'anècdota
de la descripció
des del punt de vista literari
jo imagino que també
doncs
determinats lectors
haurà sobtat
quan aquesta pràctica
no és la generalitzada
en la novel·la actual
o en les narracions actuals
no?
no, no
sí, sí
però això no treu
és a dir
és una crònica
però jo penso
que en cap moment
és a dir
l'estil
diguéssim
potser és de crònica
però en cap moment
ens diu
que vulgui explicar-nos
tota la veritat
no està fent un llibre d'història
i això queda clar
no està fent un llibre d'història
no?
ell
a més a més
explica doncs
coses viscudes
no?
hi ha molts personatges
a més a més
hi ha coses
de què
de què s'obten
no?
vull dir
em sembla que hi ha personatges
que a ell no li cauen bé
i el nom no el posa
vull dir
senzillament
vull dir
jo l'he trobat
tan aterrats
que va ser
que jefe provincial
del moviment
als anys 45
a més a més
un senyor
que té medalles
del tercer reig
i coses d'aquestes
de tot
no li falta d'or
no?
sí
no li faltava d'or
vull dir
que és
i és un senyor
de reus
no?
esclar
vull dir
ell només
li diu
que sí
aquest era l'únic
que disfressat
diguéssim
amb les arianes
i amb tot això
doncs feia molta petxoc
en els paraments
que organitzava la falange
però no li diu el nom
això és una petita venjança
no?
i també
el que deies abans
no?
no vol ser una crònica
hi ha molts retrats
i el que és important
són moltes vegades
els retrats
de vides duals
és a dir
molts d'aquests personatges
que surten aquí
són persones
que no poden mai
complir els seus ideals
pel que sigui
no?
perquè es veuen negats
per un tipus
o altre
de circumstància
no?
per exemple
el seu avi
era un republicà federal
així doncs
molt d'això
però en canvi
anava a missa
a casa seva
el seu pare
era d'esquerra republicana
la seva mare
era de la lliga
i tot
tot i amb això
resulta que a l'hora de la veritat
van haver de tenir mitja amagada
una monja
que els hi feia
de majordoma
un
treu l'anècdota
d'una senyora
de
de l'espluga calva
que doncs
vaja
de què
era molt així
molt d'esquerres
molt de la flamarada
molt
molt
molt d'això
i que quan se'n va enterar
que al seu poble
havien matat
a dotze carlins
precisament
doncs bueno
vull dir
li va agafar
una gran
una gran depressió
i tal
és a dir
és crònica
també és retrat
de tota una època
molts personatges així
doncs
amb contingut
també una mica
una mica
doncs
de literari
no
és a dir
uns personatges
doncs que també
viuen passions
clar és d'aquells
escrits que la
subjectivitat
ha d'haver virtut
en aquest cas
ha de ser absolutament
un subjectiu
perquè sigui valuós
però en canvi
però en canvi
doncs si tu mires el llibre
doncs és una crònica
passa això
passa això
passa això
però en canvi
a darrere
a poc que gratis
doncs surt
tot el gran drama
que és la guerra civil
i que ve pels lectors
que han gaudit
d'aquesta obra
i per aquells
que vulguin acostar-se
que poden fer
aquests comentaris
amb el mateix autor
això és un privilegi
no hi ha dubte
i que sovint
el teniu als clubs
de lectura
i dins dels clubs
de lectura
també
feu un altre exercici
podríem dir-ho així
que és
serà la sessió
del proper dijous
que és aquesta sessió
a la qual
els lectors
comenten els llibres
que ells
lliurement
han triat
i han llegit
perquè bé
hi ha una lectura
diguem-ne
una mica orientada
en comú
que aquest és l'objecte
dels clubs de lectura
compartir
però també proposeu això
llegiu i comenteu
i proposeu coses
més o menys
per acabar
gairebé
al final de cada trimestre
sempre fem una sessió
oberta
als comentaris
i a les impressions
que hagin tingut
els lectors
en d'altres llibres
que ells
amb la seva
diguéssim
amb la seva
vida lectora
hagin fet
no cal
que tampoc
que siguin novetats
però això us permet
captar els gustos
i les orientacions
sí, és clar
és clar
vull dir això
ho permet
no, no
vull dir això
doncs
vaja
és una d'això
que té èxit
i és una manera
de trencar una mica
això
que no ens puguin dir
que és una cosa dirigista
i que tal
hi ha gustos molt diversos
Esteve?
per experiències
d'alguna altra trimestre?
home
doncs
a veure
la veritat
hem
gustos diversos
són bastant
alguna vegada
ho hem comentat
i també abans
també fent referència
que són bastant homogenis
tots plegats
aleshores
això
tot i que
això té avantatges
el ser homogeni
doncs a vegades
té l'inconvenient
que coi
tots tiren
cap a la mateixa
cara a la sessió
de dijous
us orienta
no us comenten
prèviament
els títols
és a dir
que serà sorpresa
serà sorpresa
és a dir
cadascú
té la seva
paraula
vull dir
agafa la paraula
i explica
el llibre
que a ell
li ha semblat
més
vaja
que li ha emocionat
darrerament
aquesta sessió
de dijous
ho veig una miqueta
aquesta espontaneïtat
de cadascun
dels lectors
del grup de lectura
el proper llibre
la propera obra
que proposeu
des del club de lectura
està molt meditada
molt pensada
i molt premeditada
per què no ens parles
després del camí
dels morts
de Javier Murós
quina lectura
fareu
al club
el mes d'abril
vam considerar
que seria interessant
això
el llibre aquest
que és
de Juan Antonio Marina
i també
de
ara no el recordo
però doncs
és coautor
hi ha dos autors
La màgia
de llegir
és un llibre
que ja va sortir
és de l'any passat
de Sant Jordi
de l'any passat
i el que ve a ser
és una reflexió
de veure
en el fons
aquí
els clubs de lectura
ens mirem
a nosaltres mateixos
fem una mica
d'introspecció
i diem
a veure
aquí
per què llegim
llegim
una mica
és això
la màgia
la màgia
aquesta
de llegir
se suposa
que és clar
això donarà
molt peu
a comentaris
és extraordinària
perquè és clar
hi ha persones
que tenen
una vida
lectora
important
i doncs
a veure
i les motivacions
són tan diverses
i les motivacions
són diverses
i tal
llavors
també hem escollit
un llibre
que és
La màgia de llegir
que és fàcil
l'autor aquest
abans ho comentàvem
que és fàcil
de llegir
un autor molt llegit
en aquest país
molt llegit
a més a més
vull dir que
té un llenguatge
molt proper
molt entenedor
però això
no treu
d'aquests
és
d'aquests
però en canvi
a la que aprofunditzes
també una mica
trobes que hi ha
una gran cultura
i una gran reflexió
al darrere
abans ho dèiem
el fet que sigui
planer
i pugui arribar
un màxim
nombre de persones
no vol dir
que sigui superficial
ni frívol
sinó tot el contrari
hi ha una gran profunditat
malgrat la seva senzillesa
no no
hi ha una cosa
que ara no recordo
exactament el llibre
però doncs
ell normalment
utilitza
una tècnica
aquesta
que doncs
és
adreçar-se al lector
en un moment determinat
que sembla que estiguis
interpel·lat tu
especialment
et sents assenyalat
assenyalant
vull dir
has arribat fins aquí
lector
ara espero que no ens deixis
llavors doncs continua
o en un moment determinat
era un llibre així
doncs dels més filosòfics
o tot això
de tant en tant
intercalava
diàlegs
que situava
en un foc de camp
no
aleshores és clar
hi havia tot el rotllo
de
vull dir
la cosa més dura
llavors encec un capítol
que situava
comentaris
sobre el que havies
acabat de llegir
i era en un foc de camp
això és clar
això s'agraeix
encara
encara que els
vaja
vull dir
el lector
el lector agraeix
que a vegades
vol buscar
no respostes
però sí comentaris
reflexions
troba amb un llenguatge
un pèl
pedantet
i dius
calla
vull una cosa
que jo entenc
i que em tractin
al respecte
com a lector
és molt necessari
per cert que
han sortit
en l'últim
dos anys
moltes novel·les
que s'inspiren
en els clubs de lectura
és curiós
sí home
vull dir
aquest del
el de la Jane Austen
per exemple
és un
després hi ha un altre
després el fill
de l'ecordionista
del Bernardo Chaga
vull dir
pràcticament
el moment
que
el moment culminant
quan el senyor
confessa
la relació amb Beta
i tot això
ho fa amb un club de lectura
exacte
és ben curiós
en fi
alguna cosa tindran
els clubs de lectura
que quan es creen
escolta
no només
es queden
sinó que creixen
es reprodueixen
i mai moren
això està claríssim
Esteve Massalles
alguna cosa més
segur que moltes
no sé si tenies en cartera
alguna previsió
més immediata
no
bueno
una immediata
aquest
he dit el llibre
del mes de maig
perdó
del mes d'abril
el del mes de maig
serà
La tierra herida
del Manuel
perdó
de Miguel de Libes
i el seu fill
que doncs
també han fet
un diàleg
sobre
doncs
vaja
és un llibre
sobre
la seva percepció
de la terra
del canvi climàtic
de la desertització
etcètera
pot ser
doncs
un altre llibre
que canvia d'orientació
molt bé
ja en parlarem
esteu molt en sintonia
amb l'època de l'any
que ara la primavera
l'ecologia
bé bé
doncs
per cert una cosa
Esteve
que això no ho comentem
perquè tenim
a vegades
el defecte
de donar les coses
perfectes
els clubs
de lectura
tenen com
sempre hem dit
una limitació
d'espai
i òbviament
de persones
perquè pugui ser
dinàmic
ara per ara
hi ha possibilitat
que algú es pugui
integrar al club
de lectura
sí
a veure
suposo que això
el club de lectura
demana un cert compromís
això sí
no és un caprici
un dia vinc
i demà no vinc
com tot
però doncs
algú s'hi ve
i mostra interès
però en principi
estem ja molt plens
s'acosten a la biblioteca
pregunten
s'interessen
intenten adaptar
el seu horari
i el club de lectura
que tinguin més possibilitats
per nombre de persones
i cap problema
Esteve Masalles
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
ha estat un plaer
adeu-vos i bon dia
adeu-vos