.
Ara passen 10 minuts de les 11 del matí.
Com cada dilluns a aquesta hora,
obrem un temps dedicat a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Ara, en el temps de sumari,
comentàvem una entitat realment dinàmica a la nostra ciutat
per moltes coses,
perquè desenvolupen altres activitats
de les que en són pròpies d'anar a buscar llibres,
però avui parlem d'allò.
Allò característic és el tema del préstec de llibres
i nous títols que s'incorporen a la Biblioteca Pública.
La Cristina Barber, a la que ja saludem, bon dia, Cristina.
Hola, bon dia.
Sempre té mèrit,
però és que avui ha tingut la santa paciència de carregar un...
I no fem comèdia, per dir,
mira, fan veure un, dos, tres, quatre,
cinc, sis, set, vuit, nou, deu llibres.
Mig quilet que fas...
Escolta, vas molt carregada,
ara estic jo pesant els llibres que has portat fins a la ràdio.
No, no s'agraeix moltíssim l'esforç.
I llibres molt variats,
és com una mena de meravella,
això que tenim damunt la taula.
Sí, potser una meravella que mirarem de fer que consoni d'alguna manera,
perquè realment no hi ha masses vincles entre si, no?
No, però ja està bé, justament per això, no?
Són molt diferents.
Acostumem a portar literatura,
però avui hem portat altres temàtiques,
perquè aprofitem per dir que a la biblioteca
hem comprat molts llibres
que potser amb el termini d'un mes, un mes i mig,
es començaran a veure la compra d'aquest any passat
i tots són llibres de diferents temes
i de temàtiques noves que ja convenia
i esperem que els lectors ho vegin reflectit,
doncs, els prestatges,
aquesta renovació gran que es presenta, no?
I com deia aquell, per a mostra, un botó,
si et sembla...
Jo no sé si tens previst un ordre,
però bé, jo m'imagino que el llibre aquest...
Sí, sí, ja m'està bé.
Que deu haver-hi una cua a la biblioteca
esperant ser el primer a agafar-lo,
és la darrera novel·la d'Arturo Pérez de Verde,
sabem que és un escriptor que té tants seguidors,
o no és la darrera?
Està a punt de sortir, la darrera novel·la.
Aquest és el darrer llibre
de reculls d'articles periodístics.
Això mateix.
La darrera novel·la ja es podia llegir
alguna cosa per internet,
no fa gaire,
però aquest és el recull d'articles.
De la darrera novel·la la portarem
quan la tinguem a la biblioteca
i llegida, per no crear
falses expectatives.
Estem a punt de rebre-la,
però encara no la tenim.
Portem el darrer recull d'articles
de l'Arturo Pérez Reverte.
Pérez Reverte,
el Pérez Reverte és un altre.
És el que escriu les cròniques africanes
i de viatges i aquelles coses.
Exacte. Hi ha una mica de confusió
a vegades a aquests,
i que també he caigut.
Ell ha fet el recull darrer
dels articles publicats
al setmanal,
entre l'any 2001 i 2005.
és un escriptor
que escriu sempre sobre
l'actualitat que ell ha viscut,
que és una actualitat d'aquestes,
com a cronista de guerra
en molts casos,
i com a ull crític
que sempre té
amb la realitat que l'envolta.
És una persona que a mi trobo
que són molt assaltades
les seves cròniques moltes vegades.
Ell sempre pren partit,
és molt crític,
a vegades s'ha d'agradar,
a vegades no.
És sovint poc políticament correcte,
cosa que s'agraeix
amb els temps que corren.
I cada vegada hi va més
cap al tema
de poc políticament correcte,
i els seus articles
periodístics,
els seus curs
es llegeixen,
són petites pastilles
allà per la reflexió.
Molt directes.
Molt directes.
Escolta, Cristina...
M'agrada força.
No me cojereis vivo.
Jo he agafat aquest a l'atzar,
perquè n'hi ha uns quants.
M'ha cridat molt l'atenció.
A veure,
això sí que serà un bestseller.
Ja m'aventura a dir.
Es titula
¿Cómo tratar con personas difíciles,
hacer frente a las demandas
de los clientes malhumorados,
los jefes exigentes
y los compañeros problemáticos?
Què et sembla?
Superbendas, no?
Tothom té algú, no?
Perquè tothom té algú, no?
Al seu voltant.
O som nosaltres, a vegades,
també per als altres...
Aquests personatges difícils.
O nosaltres podem tenir algú,
o nosaltres ser-ho per a altres persones.
Aquella cosa bíblica
de qui estigui lliure de pecat,
que llanci la primera pedra,
doncs té molt a veure amb aquest títol.
Forma part de la col·lecció
Divulgació i Autoajuda
de l'editorial Païdós,
que sempre ens presenta uns llibres
d'autoajuda,
però no d'aquests tan facilets
i amb poca molla.
Diguem-ne que aquests són llibres,
ja una mica més,
amb experts al darrere de cada títol,
però molt que siguin títols,
doncs que estan presentats
d'una manera...
Que siguin atractiva, clar.
i d'una manera...
Unes portades...
Aquest mateix llibre, Cristian,
ha tractat psicològic
de com desenvolupar les relacions.
Llavors, esclar,
aquest llibre no tindria
la mateixa sortida.
Sí, segurament és un manual
de conducta humana, no?
Perquè algú pensaria
que és un llibre acadèmic,
però d'aquesta manera
doncs crida més l'atenció, esclar.
Doncs bé,
Com a tratar con personas difíciles.
És un llibre fàcil d'entenedor
i els sis capítols són
Entender los comportamientos
y sus efectos
tècniques bàsiques de comunicación.
El trato con manipuladores.
El trato con clientes difíciles.
El trato con superiores difíciles.
El trato con colaboradores difíciles.
O sigui, que n'hi ha per dalt,
però vagi per totes bandes.
I el trato con subordinados difíciles.
Bé.
És de Roberta Cava
i està publicat per Paidós.
No sabem si té receptes,
si és en forma de manual
o que ens presenta
totes les problemàtiques.
No, això del manualet
és una mica més...
Forma part d'aquests llibres
que et donen la fórmula per tot.
I això potser és més difícil
d'aplicar a la realitat
i poc creïble.
Aquest llibre, Cristina,
mira, acabo d'obrir
a l'atzar per una pàgina.
Fa allò que ens agrada tant
de contestar a vegades les revistes,
de triar la resposta A, B o C,
per exemple.
Usted acompanya una visita
al despatx de su jefe.
jo no sé conèixer-se.
I vostè, resposta A,
deja que la visita entre.
Resposta B,
anuncia la visita
d'acord d'acord.
Vull dir, que et dona aquestes opcions
i aquestes coses
per fer-te els autotests,
aquests que ens crida tant l'atenció.
Parlant d'això,
tens un que aborda
el fenomen del moving,
pel que veig aquí.
Ara que parlàvem
de cap...
de la mateixa col·lecció,
escrit per Marisa Busquet-Lorente,
Moving,
com a prevenir
i superar
l'acoso psicológico.
És un...
de la mateixa col·lecció,
divulgació i autoajuda,
i forma part ja
d'un grup de llibres
que estan formant ja
una petita secció
a la biblioteca.
Són d'aquells temes
que fa poc.
tot i que sí que n'hi havia,
no se'n parlava gaire
i ara doncs
es comencen a escriure
els primers llibres
sobre el moving,
bàsicament escolar,
però també laboral.
Però no tenia nom,
ara que té un nom
sembla que és com a més...
més reconeixible
o més identificable socialment.
I a més a més,
doncs les notícies
en van força plenes,
no?,
darrerament d'aquests temes,
sobretot a nivell d'instituts
i a nivell d'escoles.
No abandonem aquesta col·lecció
perquè de la mateixa col·lecció
també ens has portat un títol
també molt temptador,
Los Canvios en la Vida de las Mujeres.
Los Canvios en la Vida de las Mujeres,
Temores, Mitos y Estratégias.
Escrit per Clara Còria
i Anna Freixas i Susana Coves,
totes tres psicòlegues.
També a Paidós,
a la mateixa col·lecció.
I aquí a la portada
sembla que siguin
les imatges
del contingut d'una bossa
d'una dona
on hi alternen
l'hipot
i una capsa de CDs.
És a dir,
que una mica
sí que aquests canvis
sí que veiem
que moltes de nosaltres
els hem d'anar assumint.
el contingut de la bossa
ja podem...
El contingut de la bossa
sí.
La targeta de crèdit,
el pintallavis,
tot i així mantenen pintallavis
i objectes de tocador,
però també hi ha
un tornavís,
vull dir,
diferents objectes
que en altres temps
probablement no s'identificarien
amb la bossa d'una dona.
Tu tornavís no portes?
Jo no,
ni cortabongles.
Però cintamètrica potser sí,
eh?
Tampoc no porto cintamètrica.
No, jo una vegada sí.
O sigui,
de tot això
només em falta el tornavís.
Et diré una cosa,
Cristina,
l'estudi sociològic
que realment...
Però tot arribarà.
Deixa'm mirar més coses
que teòricament,
segons...
Espera,
què més hi ha?
Això jo no sé què és d'entrada.
És un estri
que jo no entenc,
és una cosa com d'ordinador,
no?
Per un perifèric.
Per un perifèric,
exacte.
la cintamètrica,
però no de costura,
és cintamètrica...
No, no,
de medir espais,
per exemple,
a la superfície del teu despatx,
no?
La targeta de crèdit,
fins aquí normal,
i bé,
hi ha poca cosa més.
Un llibre,
bé,
no està malament,
no està malament.
A mi,
viu el que no portes el tornavís.
I aquest estri de l'hipot
que t'hi pots carregar en música
o arxius d'ordinador,
és molt petitet,
aquests llàpissos
que es poden portar a la butxaca
i que solucionen molt la vida,
que venen a substituir
els antics disquets.
Si el contingut ha de ser real,
aquí falten coses,
llistes de la compra,
horaris de pediatres,
falten moltes coses
en aquesta bossa d'aquest llibre,
eh?
Bé,
era una bossa petiteta,
ja veus tu.
Bé, bé,
sí,
era una bossa de mà.
El que s'insinua
és molt petit.
Bé,
els capítols són
Descorriendo Velos
i ens titula el punt 1
Transitar la vida
es navegar los cambios,
el punt 2
Todo es posible
menos lo inviable,
el punt 3
Aceptar-nos resignar-se,
el punt 4
Los nuevos rumbos
requieren noves rutes
para cabalgar los cambios.
No em sembla
un llibre massa escrit
a la lleugera,
eh?
La veritat.
Després parla
dels canvis a la vida,
dels canvis escrits
en el cos
i en el carnet d'identitat
i un apartat
dedicat a la salut.
No em sembla
un llibre massa frívol.
Tot i que
he donat aquest toque així
d'entrada,
a mi em fa l'efecte
que sí,
que són una sèrie de canvis
que a vegades
només se centraven
en els canvis
naturals
i atribuïbles a l'edat.
Hi ha altres canvis
que hem de fer.
Però que no es poden
desvincular els canvis biològics
d'aquí la importància
i molt ben
introduït
un apartat
dedicat a la salut
que està estretament
lligat
amb els diferents cicles biològics.
Si ens estiguin a punt
de jubilar
doncs mira
dius
ja
el que m'he quedat
en el convent o no
però no
ens hem d'adaptar
als canvis
jo crec que sí
jo crec que sí
que ho haurem de fer
si no ho hem fet encara
Cristina.
Ens has portat
alguna novel·la
o tens més llibres
de divulgació
què et sembla?
Seguim una mica
en aquesta línia
i després entrem
a les novel·les.
Doncs vinga
oi un de cuina
té pinta
home pel títol
o no és de cuina
no
doncs no serà de cuina
Sembla de cuina
però es titula
La truita cremada
La truita cremada
a vegades ve
fent una truita
però bé
En aquest cas
és la truita cremada
24 lliçons de química
escrit per Claudi Mans
és un llibre
de química bàsica
de química
aplicada
a la nostra vida diària
de quan fem menjar
doncs per exemple
un dels interrogants
que ens diu
és com és un flam
per dintre
Quina és la composició
química de Barcelona
Tu saps això?
Jo no
No, no, no
Però fas bé
de preguntar-ho
Quina és la millor manera
de refredar l'hora esbullit?
Això potser té
més aplicació pràctica
Però aquí hi ha teories
i hipòtesis
Hi ha qui diu
que s'ha de refredar amb aigua
i hi ha qui diu
que l'aigua ni tocar-la
per la cosa d'almidó
Ah, aquí ho obriríem
un debat, eh
Però clar, si ho diuen
jo em refiaria molt
d'això dels químics
veus a l'hora de parlar
d'aquestes coses
Quina és la manera
més científica de lligar
Això també ho tracta aquí?
Es veu que sí
També té
relleure amb la química
Per allò de les feronomes
i aquelles coses, no?
Com
Podem fer glaçons salats?
No sé
Les preguntes més enigmàtiques
O perquè esquitja
la salsa de tomàquet
quan la preparem?
Bona pregunta
Però que ens doni la solució
La cuina es posa
Lliçons de química bàsica
aplicada a la nostra vida quotidiana
Ja teníem algun llibre
d'aquests de química
així
en aquest sentit
però
potser no eren en català
Aquest sí
és de Claudi Mans
i l'editorial
és
A veure si la trobem
Ah, això està escrit
està publicat
pel Col·legi Oficial
de Químics de Catalunya
A veure
No podria ser d'una manera
Solvència contrastada
Alejandra Vallejo Nájera
El cognom
deu sonar
aquells que
són
La saga
La saga dels Vallejo Nájera
Que ha fet un llibre
és una...
Què és aquest llibre exactament?
Jo abans de dir res
explica'ns
és una novel·la
és un estudi
L'amor no és ciego
Alejandra Vallejo Nájera
Com a l'èxit o amoroso
L'amor no és ciego
L'esclava és de l'èxit o amoroso
publicat per Temes d'Oi
Aquesta psicòloga
filla del
Vallejo Nájera
no sé si també es deia Alejandro
Jo crec que sí
Alejandro Vallejo Nájera
si ens equivoquem
és filla del seu pare
i sempre ha escrit coses
sobre l'educació
dels nens
i dels adolescents
fins ara
i aquesta vegada
fa un salt més
i ens parla
de l'amor
de les claus
de l'èxit amorós
i
ella
també
et ve donant
una sèrie
de
de fórmules
per saber
les claus
per saber
si la persona escollida
és l'adequada
o no és l'adequada
això que a vegades
ens costa
tota una vida
de saltar-ho
doncs aquesta senyora
té un manual
que ens dona les claus
és a dir
que et diu
per exemple
clarament
allà on t'equivocaràs
sí, sí
veig aquí uns quadres
i uns esquemes
i uns diagrames
i unes coses
l'hem portat
a títol informatiu
però
no l'hem llegit
encara aquest llibre
sí que els
de joves i adolescents
tenen força sortida
i tenen força acceptació
és una persona
bastant rigorosa
tots els psicòlegs
també tenen
les seves escoles
n'hi ha més conservadors
n'hi ha més progressistes
com sabem
jo que aquesta senyora
està més a la banda
més dels psicòlegs
més conservadors
però
vaja
i no ens posarem
ara
tontetes
però això
de les receptes
i la mort
no sé què vols que et digui
és una mica
això
lligant-ho amb aquest altre
que tens
de com a tratar
com persones difíciles
doncs no sé
si
ens estàs fent un pack
per tenir una vida
perfecta avui
Cristina
exacte
si tu et llegeixes un
i saps
lo difícil
que és la persona
doncs escolta
pots anar
sabrem tractar amb tothom
no ens esquitxarà la salsa de tomàquet
a la cuina
en fi
amb tots aquests llibres
estaríem la vida solucionada
això no sé
per una bona estona
segur que sí
i trobar la parella
perfecta
lligant-te tots aquests llibres
què tenim més per aquí
que et veig
per aquí un de cuina també
té alguna cosa a veure
amb el món de la gastronomia
que és un llibre
que ens ha cridat l'atenció
és d'aquest pack
que hem comprat
darrerament
i és un llibre
inèdit
aquí a Espanya
és de Pascal Rémi
l'inspector
se sient a la mesa
todos los secretos
de la guia Michelin
i ens explica
l'intríngulis
i totes les anècdotes
que ha pogut passar
un inspector
de la guia Michelin
que són aquells
que ho ha estat
durant 14 anys
que són aquestes guies
fins ara
tan prestigioses
per qualificar
els millors restaurants
a França especialment
però després
ja han fet aquestes proves
també
i el seu
examen
diguem-ne
amb restaurants
d'altres països
i ho està publicat
per Planeta
és curiós
perquè aquests senyors
van d'incògnit
els restaurants
i sense que ningú sàpiga
que hi ha l'inspector
doncs ells fan
la seva avaluació
i després entrarà
o no entrarà
a la guia
i pot entrar més a més
com el restaurant
recomanat
o com hi ha
en restaurant
l'Odeat
amb estrella
o més d'una estrella
l'he portat
doncs perquè
és un llibre
farcit d'anècdotes
i bastant curiós
tot i que ara
avui en dia
hi ha moltes altres guies
que no són la Michelin
i que també tenen
estan molt ben fetes
i són molt prestigioses
fa uns anys
ja era la més
encara potser ho és
però
també hi ha moltes altres guies
fetes per altres editorials
que també són mal recomanades
té bona pinta
sobretot per a aquelles
persones que són
caçadores d'anècdotes
que són moltes
és un llibre molt
a més escolta
has vist quin tros de lletra?
ah sí
lletra gruixuda
allò que de plana
té 20 línies
no en té més aquesta
aquests són molt agraïts
de llegir
o la part física del llibre
també està bé
que la comentem
el llibre de lletra gran
cada vegada es busca més
també
no et pensis
no és cap tonteria
també que es pugui
llegir còmodament
el llibre
moltes vegades
les reedicions
de determinats clàssics
venen per aquí
per poder fer un format
que sigui com a més atractiu
i més assequible
al lector
no ens enganyem
un llibre amb paper de bíblia
i lletra molt petita
costa per molt lector
que sigui
és de veure
narrativa ja
Cristina
narrativa
porto una novel·la
de l'editorial
en la LEP
és de Manuel Manzano
i es titula
El inventor de la luz
la intriga
que no encallegó
a los libros de historia
aquest tipus de llibres
amb trama històrica
intriga
i una mica
detectivesca
estan força de moda
i estan força demanats
en aquest cas
la trama
es centra
sobre el Michelangelo
Buronati
Buonarroti
perdó
Buonarroti
com el major
qualificat
com un gran artista
de tots els temps
i que en aquesta novel·la
de misteri
es converteix
en una mena
de conspirador
tormentat
i
sota qui
estan en poder
les claus
de la major intriga
del Renaixement
o sigui
una novel·la
d'intriga
criminal
situada
en el Renaixement
italià
El inventor
de la luz
la intriga
que nunca
llegó
a los libros
de historia
de Manuel Manzano
aquest és
per a
amants
del personatge
i d'aquest tipus
d'aquest gènere
de novel·les
una novel·la
també portem
que es titula
de la Mos Oz
publicada
per Siruala
una història
d'amor i oscuridad
d'aquest autor
que va ser
Premi Internacional
Catalunya
hem comprat
també una sèrie
de llibres
aquest és el
primer
però en tenim
uns quants més
i està
originàriament
escrita
en hebreu
l'autor
és un autor
israelià
que ha treballat
sempre
en favor
del diàleg
i de la pau
una cosa
per això
l'hem portat
com a
cosa força
curiosa
i després
portem dos llibres
així una mica
rarets
diem-ne
perquè
s'han de llegir
s'han de llegir
però
l'autora
el Cazuo
Isiguro
no em deixis mai
amb aquesta novel·la
està molt de moda
aquesta autora
és autor
és autor
sí
la confong
amb una altra
que està així
com al Japó
no és una noia
molt jove
la que està fent furor
que també
la banana
la banana
no sé com
això mateix
la del
la del somni profund
una cosa així
sí
és una autora
japonesa
molt a l'alça
i ell
la Cazuo Isiguro
també
home
és l'autor
del que resta
del dia
o sigui
que
ja ve de fa temps
la seva novel·la
es va convertir
en pel·lícula
protagonitzada
per l'Antoni Hopp
Hopkins
i l'Emna Thompson
quina pel·lícula
més maca
d'altra banda
doncs
aquests són els precedents
no
no em deixis mai
és una novel·la
a veure
centrada
en tres personatges
que són
la Cati
la Ruth
i en Tomny
que eren alumnes
d'una idíl·lica institució
situada en ple
camp anglès
els estudiants
hi vivien
escrupolosament
protegits
del món de fora
i se'ls educaven
al convenciment
que eren especials
i que la seva
integritat física
era fonamental
però
qui eren
en realitat
i a través
d'aquesta intriga
es crea
aquesta novel·la
bé doncs
una novel·la
és bastant recomanable
aquesta novel·la
i aquesta altra
dies memorables
aquesta altra novel·la
que tens ahí
Michael Cunigan
de Michael Cunigan
és l'autor
també
d'Ales Hores
aquell llibre
que
que es va fer
la pel·lícula
que el tema
és el mateix
el guió
de la pel·lícula
Ales Hores
estava escrit
per Michael Cunigan
i dies memorables
és una novel·la
que crec que ara
s'acaba de publicar
i que el programa
de llibres
el que fan dimarts
al vespre
el 33
també li dedicarà
un espai
no sé si és demà
aquesta setmana
o no voldria equivocar
o que no hagués sigut
però que ho tenen previst
sí, sí
està previst
dedicar-li
és una mica
t'ha basat una mica
les seves històries
es diu
que es basa una mica
en les fulles d'herba
en què el Walt Whitman
l'obra del Walt Whitman
en què va basar
que va assentar
les bases
de la poesia
nord-americana
és a dir
que és un llibre
amb un component
poètic
important
molt particular
realment
és un llibre
d'aquells
que
jo
per pura intuïció
que necessita
doncs
un petit
un cert esforç
que probablement
estigui convençat
o no
això ja ho sabrà
no sembla una novel·la
d'aquestes
tan fàciles
si la seva base
ja és
per exemple
el Walt Whitman
que a vegades
no està
renyat
bona literatura
en què sigui
assequible
el cas és
d'una novel·la
que ens som molt admiradores
la Cristina i jo
ens ho permetem de dir-ho
que és la suït francesa
que està ara
sortint
i comença a entrar
en les llistes
de llibres venuts
perquè és un llibre
quan van parlar
no hi estava
realment una obra
desconeguda
però jo crec que
al final
està funcionant
el Boca Orella
el Boca Orella
està funcionant
molt bé
amb aquesta novel·la
i també veus
com no necessàriament
això del Boca Orella
va només
per les coses
fàcils
i molt trillades
i que tot
té premi
parlant de premis
estem a punt
de rebre els premis
importants
de la literatura catalana
d'aquest any
el Sant Jordi
encara no s'ha publicat
a veure si la propera
vegada que venim
ja parlem del Sant Jordi
del finalista
i del Ramon Llull
que també en tenim
forces grans
i d'aquí no res
hi ha Sant Jordi
a l'abril
i escolta
que no ens adonarem
que estarem
aportant més novetats
és el que dèiem
i no era una falca publicitària
és una realitat
que es pot constatar
a la Biblioteca Pública
de Tarragona
és una institució
força dinàmica
per això cada dia
ens agrada reservar
una estona del matí
de Tarragona Ràdio
per parlar
amb les professionals
i els professionals
que hi treballen
com la Cristina Barber
gràcies Cristina
i fins la propera
fins la propera
adeu-siau