Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de fer una mirada
en el que va ser aquella inauguració
que jo la recordo també
perquè recordo que vam fer un programa
en directe un dissabte
que es van fer una de les jornades de portes obertes
per allà voltaven els comedians
que estaven preparant l'espectacle
i sobretot hi havia moltes persones
d'una certa edat, d'altres que també eren més joves
que recordaven quan el Metropol era un cinema
que utilitzava l'associació La Salle
en fi
les pusses
de tot allò anterior, els balls de Carnaval
de tot allò anterior a la remodelació del teatre
segur que parlarem
però en tot cas recordem un dels moments
allò bonics
quan es va aixecar el taló
jo no sé si l'Oriol Grau estaria molt nerviós
ens ho explicarà però primer recordem aquests moments
a través d'aquest document sonor
Per un actor o una actriu
el fet que la seva ciutat estreni un teatre
li produeix una lentia immensa
Si a més a més
aquesta actriu i aquest actor
han estat escollits per presentar
l'acte d'inauguració d'aquest teatre
la satisfacció no pot ser més gran
I aquest és el nostre cas
tant l'Anna com jo
considerem un honor
haver estat els escollits
els primers actors tarragonins
que trepitgen l'escenari
d'aquest renovat metropol
Ara mateix sentirem parlar
de l'arquitectura del metropol
de la figura del seu arquitecte
en Josep Maria Jujol
de la seva simbologia marina
de la seva història passada
i de la seva recuperació present
però permeteu-nos
que aprofitem aquesta tribuna
per expressar un desig de futur
Ens agradaria
que des d'avui mateix
el metropol
aquest teatre dels ciutadans
i ciutadanes de Tarragona
fos també un teatre assequible
als artistes tarragonins
que les manifestacions
tant de teatre
com de música
de dansa
i d'altres disciplines artístiques
trobessin al metropol
l'espai popular idònic
per mostrar el seu treball
Estem segurs
que el públic tarragoní
donarà suport
a aquest desig
amb la seva assistència
Feia massa temps
que la nostra ciutat
es delia
per disfrutar
d'un teatre propi
Avui
10 de març
de 1995
aquesta anel
ja és una realitat
Ara sí que podem dir
amb la boca ben plena
Ja era hora!
Oriol, t'he vist una cara
mentre anaves
escoltant-te tu i l'Anna?
La veu aquesta, aquest tonet tan alt
T'ha de dir
un llastre semblava
Home, tampoc no hi havia
els aparells de gravadors
que n'hi ha ara
fa uns anys
Moltes grans
Una miqueta
Tots us heu fet grans
Sí, sí
I el Metropol ha estat
molt present
el Jordi com a espectador
tu doncs
molt a prop del que era
el dia a dia
L'Oriol com a actor
que a més
posteriorment
va fer una representació teatral
A veure
A més, vas dir públicament
que si a la gent no li feia gràcia
tornaves els diners
Ah, sí, sí
Quina obra era?
El Jordi de les Delícies?
Ah, pot ser
El Jordi de les Mentides
De les Mentides
Això mateix
Pot ser, pot ser
I vas dir
Jo ho recordo
No vas rir
A més em comprometo
que si a la gent no riu
li tornaré els diners
Jo ja imaginava
l'Oriol allà
amb una boceta a la porta
Ets un estafador
Sí, sí
No vas rir
Una miqueta
Home, també tu
Ara en uns moments
ens posarem en contacte
amb l'arquitecte
que ens recordi també
el que va ser la part més
Hi ha moltes absències
en aquesta taula avui
Absències
que persones
que han estat convidades
i que realment
han dit
em sap molt de greu
o algunes estaven de vacances
altres tenien compromís
Fina Cavaller
per exemple
deia un compromís
ineludible
ens va dir que vindria
i estava realment
molt dolguda
perquè dius
no puc venir
no puc venir
des d'aquí
una abraçada ben forta
perquè ens consta
que volia venir
juntament amb altres companys
i companyes
van formar part
d'un projecte
que va ser molt important
no només a nivell institucional
sinó a nivell de cor
per a moltes persones
que s'havien dedicat
al teatre
i que eren espectadors
de teatre
també d'aquesta ciutat
Estaven morfes
de fet
feia anys
que estaven morfes
d'un teatre
una mica titular
de Tarragona
perquè jo me'n recordo
abans d'això
que es feia teatre
de sobte la laboral
de sobte allà
l'Institut Martí Franquès
de sobte
i l'espectador
anava amb bojos
recorda la laboral
va anar la Núria Espera
amb les criades
José María Rodero
flotats
perquè clar
és un teatre magnífic
però clar
no podien
I Herma també l'havia fet
la Núria Espera
Sí, sí, també
Home, de totes maneres
hi havia molta gent d'aquí
que buscava el teatre
i l'anava a buscar a Barcelona
l'anava a buscar a Reus
a l'Associació d'Espectadors
de Teatre de Reus
que va complir
un paper importantíssim
en aquell moment
fins que es va restaurar
el Fortuny
també
i va acabar morint
Aquella associació
hi havia
molts
molts abonats
podríem dir
de raona
moltíssims
que anaven
allà al teatre
Com recordeu
la inauguració?
Amb alguna polèmica
mira, amb alguna polèmica
si parlem amb l'arquitecte
el tenim ara
l'altra cosa
el saludo
i així parlem
a tots
tenim efectivament
l'arquitecte
que va dirigir
la restauració del teatre
en Josep Llinàs
bon dia
gràcies per atendre
la nostra trucada
jo recordo
que quan el Metropol
va fer 10 anys
justament l'any passat
que també vam fer
un programa especial
Josep Llinàs
vam tenir oportunitat
també de parlar
amb ell
en tot cas
li diria
perquè se situï
que aquí a la taula
ens acompanyen
l'actor
Oriol Grau
Jordi Tinyena
i Anton Baixeres
ho dic
perquè més que una entrevista
allò
pregunta-resposta
el convidem a que participi
com vostè desitgi
i quan desitgi
a banda d'explicar-nos
com recorda vostè
des del punt de vista tècnic
com va ser aquella remodelació
en tot cas
l'Oriol Grau apuntava
que aquella inauguració
el recorda una polèmica
Sí, a veure Josep
si està d'acord amb mi
que em sembla que
deien l'escenari
s'ha de fer més gran
però hi ha una escala
dissenyada pel Jujol
i no es pot traslladar
i no sé què
i en aquella escala
hi havia polèmica
l'escala que encara hi és
és clar
Sí, sí
oi que sí
és una escala
que nosaltres vam utilitzar
per arribar
a les plantes superiors
de la caixa escènica
però
la veritat
és que
en algun moment
es va dir
que s'havia d'eliminar
per aconseguir
més amplada
la caixa
i efectivament
aquesta escala
estava tocada
pel Jujol
i jo vaig considerar
que s'havia de conservar
la veritat
i això
va anar
en detriment
de la
capacitat
operativa
de la caixa escènica
encara que
la vam utilitzar
des d'aquest punt de vista
que explicava
que vam donar aquest ús
Aquest potser
era una
de les dificultats
que afrontava
quan es va fer
càrrec del projecte
poder combinar
aquest sentit
de conservar
l'obra de Jujol
per alhora
fer un teatre
que fos operatiu
que la gent
els actors
poguessin treballar
que els espectadors
estiguessin còmodes
en la balança
com van poder
equilibrar tot plegat
què va pesar més
en definitiva
esclar
jo vaig
jo vaig
jo soc un
entusiasta
de Jujol
i la veritat
és que
sempre
sempre intentava
salvar
i crec que ho vaig fer
tot el que hi hagués
i actuació de Jujol
es va conservar
i al mateix temps
també volíem
fer compatible
naturalment
amb actualitzar
i donar unes condicions
contemporanies
al teatre
per exemple
la platea
la platea
originalment
era plana
nosaltres
la vam inclinar
per aconseguir
visuals correctes
des de la platea
cap a l'escenari
vam fer actuacions
que desvirtuaven
l'obra primera
en algun
en aquest sentit
per exemple
espai al menú
però és que també
s'ha de pensar
que l'obra inicial
de Jujol
tenia unes pretensions
molt més modestes
en relació
al que és el teatre
ara
jo trobo
que no sé
que no sé
això ho sabeu
vosaltres
millor que jo
però
l'equilibri aquest
em sembla que ha funcionat
durant aquest any
durant aquests anys
Sí, Josep
sóc l'Anton
escolta
aquesta escala
ens hem recortat
molt de tu
diguéssim
perquè
ens l'hem trobat
a cada moment
tot arreu
el que passa
és que
potser en aquell moment
també es pensava
que
estàvem fent
la reforma
de Metropol
i que
molt aviat
en aquell moment
pensàvem
hi hauria
un altre teatre
on no tinguéssim
escales pel mig
el problema
és que
ens hem trobat
que el Metropol
ha sigut
el teatre
l'únic
teatre
que hem tingut
durant
quasi
12 anys
però encara no
tenim fet l'altra
i de moment
encara no tenim fet l'altra
llavors
aquesta escala
ens fa nosa
però diguéssim
no és
per culpa
ni del Jujol
ni teva
sinó
potser
perquè no
hem sabut
fer un altre equipament
i que aquest teatre
fos el teatre
petit de Tarragona
perquè sempre explico
que
si tinguéssim
un teatre gros
necessitaríem
un de petit
i si en tenim
un de petit
necessitaríem
un de gros
però aquest ha sigut
el nacional
la sala parroquial
ha sigut
de tot
tot
és veritat
és veritat
té una limitació
de localitats
que segurament
per una ciutat
com Tarragona
han necessitat
un teatre
més gran
també
no?
sí
però en canvi
sí que
és veritat
que
i això
els artistes
que han anat
passant
han tingut
sempre una sensació
de proximitat
amb el públic
i que
això
ho ha condicionat
l'espai
que es va inventar
aquest home
i que tu vas saber
respectar
i reconduir
i muntar
aquests plans
inclinats
per millorar
els visuals
i tot això
però
continua
tenint aquest encant
espaial
de proximitat
i de
jo comprenc
això que dius
però
no sé
ara
ara fa poc
es va haver
una taula rodona
al Col·legi d'Arquitectes
en relació
a temes
de restauració
de teatres
i és clar
va sortir
aquest tema
també
no?
jo ho entenc
però
jo posava
l'exemple
d'un cuiner
quan això
a un cuiner
li dius
en un restaurant
on vol la cuina
i com ha de ser
la cuina
serà el 90%
de la superfície
i estarà fa sana
perquè
és veritat
o sigui
has de trobar
l'equilibri
també
no?
potser en aquest cas
tu diràs
hòstia
però està molt decantat
cap al respecte
a l'obra
de Jujol
no
però jo entenc
que en aquell moment
el sentit que tenia
era respectar
i recuperar
l'obra
de Jujol
és veritat
que a més a més
s'ha de recordar
crec que s'ha de recordar
que durant molts anys
el modernisme
i el Jujol
de Tarragona
doncs ni cas
o pitjor
o pitjor que ni cas
és a dir
es van dedicar
a destruir
part de la seva obra
a donar mans de pintura
no?
per tot arreu
pintar per damunt
i a trencar
els guixos
i a fer-ho molt bé
no
es va semblar en extremis
jo crec que quan
ho vaig visitar
el teatre
que era el cine
en aquells moments
estava a punt de caure
portava molts anys
abandonat
segurament
tu te m'ho recordes
no?
no ho sé
si va semblar al principi
però era com una persona
que l'han atropellat
a l'autopista
estava a punt de col·lapse
sí
però va ser un treball
molt maco
recordeu aquell taulell
que hi havia al passadís
que feia com de bar?
sí
un taulell de fusta
és que clar
ja cap al final
jo recordo haver estat
amb alguna representació
allí
amb les parets tapades
amb uns cortinatges
i amb cadires
d'estisora
i pòsters
sí, sí
amb unes condicions
fent terra i mona
els pòsters
és una llàstima
que hagin desaparegut
perquè
els anys es van actuant
també sense
sense considerar
la importància
que ara se li dona
a l'obra de Jujol
i al propi teatre
i aleshores
es feien sortides
d'emergència
o es tapaven finestres
amb tota tranquil·litat
sí, sí
clar
doncs els pòsters aquests
jo recordo que
alguns eren de Sarsueles
i així
i llegies el repertori
i hi havia gent de Tarragona
tipus Teresa Balls
o sigui
ja sortien en aquella època
saps
i fa molta gràcia
que no s'hagin
llàstima que s'hagin
guardat
o fet fotografies
perquè lleugin documents històrics
i les representacions
dels pastorets
de l'associació La Salle
que era el lloc tradicional
on es feien
Josep
a nivell personal
tenint en compte
doncs
aquesta
aquesta admiració
i aquesta estima
per l'obra de Jujol
m'imagino
que va ser un treball
important
tot i el risc
que quan s'actua
per una comunitat
com
d'una ciutat
relativament mitjana
i petita
que tothom tenia
la mirada posada
en el resultat
del teu treball
malgrat aquesta pressió
entre cometes
et devia fer molta il·lusió
no?
Sí, sí
molta
va ser
molt important
el punt de vista
professional
per mi
no sé
va ser molt maco
vam estar molt temps
a l'obra
van descobrir moltes coses
perquè amb aquestes operacions
de reforma
que s'havien fet
moltes vegades
s'havien limitat
a tapar
a embolicar
els pilars
amb embans
i deixar-los
tal com
estaven
quan van començar
a obrar
van començar
a sortir coses
que van ser molt
maques
de descobrir
i de posar
de manifest
de nou
va ser un treball
que recordo
com una experiència
fantàstica
recorda alguna
d'aquestes sorpreses
que va trobar?
per exemple
el pilar
que es troba
a la platea
aquell pilar tan maco
que té peixos
incrustats
i que té
les arestes
tocades
aquest pilar
és un d'aquests
que estava
havien posat uns lavaus
allà
i en lloc
d'altre cas
els embans
contra aquest pilar
com que era tan difícil
que estava molt treballat
es va embolicar
amb un embà
formant un quadrat
quan van començar
els embans
van picar allà
van veure que estava buit
van treure aquest embà
i va sortir el pilar
tal qual està
és d'aquestes obres
que no només
els tècnics
s'ho passen bé
des d'aquest punt de vista
sinó que també
la mateixa gent
que treballava
es va quedar encantada
al descobrir això
l'encarregat
tothom estava
content
i van sortir
bastants coses
d'aquestes
Finalment
Josep
vostè
t'ha fet d'espectador
al Metropol
alguna vegada
a banda del dia
de la inauguració?
No
he tornat moltes vegades
però no
doncs l'hem de fer
coincidir
la visita a Tarragona
amb una representació teatral
perquè s'ho miri
amb els ulls dels espectadors
què li sembla?
Encantat
molt bé
Josep Llinas
moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada
no l'entretenim més
molt bon dia
gràcies
adeu-siau
us en recordeu
del Fogarill?
Sí
i tant
que va desaparèixer
el mateix dia
de la inauguració
no
sí, sí
que tothom anava boig
però el millor de tot
és que ningú sabia
que era un Fogarill
ha desaparegut el Fogarill
i tots
ha desaparegut el Fogarill
periodistes
que és aquell ferro
que hi ha recregulat
sí senyor
allò és el Fogarill
però ningú sabia
ben bé què era
però deu ser una cosa
molt important
perquè tothom està alarmat
l'arquitecte va preparar
el Josep Llinas
va preparar
una peana
monumental
per poder posar
el Fogarill aquest
que originalment
estava
damunt dels dipòsits
dalt de tot
de l'edifici
i això és una
és una peça
que
diguéssim
simulava
en una manera artística
un lloc
on fer cremar
unes teies
i tenir el sentit
de far
perquè
posaven la part més alta
de l'edifici
com tots sabeu
el metropolta
aquesta simbologia
marina
al voltant
dels temes
del mar
i també
d'un enfoc
religiós
és a dir
d'una metàfora
sobre el mar
i tot plegat
el far
era
el punt
de referència
l'objecte
que tots
mirem
per dirigir-nos
cap a ell
i aquesta peça
era una peça
que estava
a dalt
de tot
el terrat
llavors
el Josep Llinas
va dir
aquesta peça
la guardem aquí
i la posarem
amb una peana
molt gran
que vam fer
i llavors
pocs dies
abans d'inaugurar
buscant la peça
aquesta per posar-la
i no apareixia
i no apareixia
i no apareixia
van estar
fent unes
pesquises
quasi policials
i finalment
va aparèixer
que estava
que se l'havia endut
algú
i
se sap qui
sí
però no sé
si es pot dir
no sé si és públic
no sé si és públic
saps què passa
no sé si tenim temps
total
que el dia de la inauguració
per això estem aquí
per explicar
corrents
es van anar a buscar
amb una furgoneta
de lloguer
d'aquí a Torrefort
a buscar corrents
aquesta peça
i li van prendre
aquesta peça
em sembla
que li devien dir
que era per la inauguració
que li tornarien
no?
total
que la peça
doncs ja
devia ser una filtració
periodística
perquè no crec
que això obertament
es digués
però era curió
a mi em cridava l'atenció
això
que tothom parlava
d'aquesta peça
sense saber-ne
que parlàvem
m'incloc
sense saber-ne
exactament què era
i havies de preguntar
bé, però això
què és exactament
em veu fluixeta
perquè ningú pensés
que...
jo això m'ho he explicat
jo he d'ajudat
amb dinars
és clar
naturalment
totes aquestes coses
això que desapareixin
peces importants
d'edificis a Tarralón
sembla que és molt comú
a la Xertrés mateix
que està abandonada
fa 10 anys
i és un escàndol
hi havia una font
al pati
amb uns llons
així
també va a desaparèixer
misteriosament
sí, sí
pel camí de la brigada
se l'han portat
ningú sap on és
i a la Casa Canal
va a desaparèixer
un munt de coses
també
és a dir
que tenim mangantes
que deuen tenir càrrecs públics
perquè són els primers
que tenen la clau
per obrir
aquestes cases
haurem de posar un GPS
als objectes aquestes
a veure
si és localitzat
d'alguna manera
d'alguna manera
jo d'aquell dia
tinc record
de les jornades
de portes obertes
moltíssimes persones
entrant i sortint
al llarg de tot
el cap de setmana
però si centrem
l'atenció
en el dia aquell
de la inauguració
tu estaves
dalt de l'escenari
tu com a espectador
Jordi segur
perquè o no
perquè clar
jo em penso
tu t'has perdut
algun espectacle
del Metropol?
sí, esclar
es falta
algun final de curs
exacte
algun final de curs
d'alguna escola de música
perquè jo em penso
que el que és
la programació estable
del Metropol
gairebé ho has vist tot
i l'Anton lògicament
treballant-hi
i molt aquests dies
de boli
jo ja el visualitzo
per allà amunt i avall
aquesta escala
perquè no me l'han tret
etcètera
va anar tot molt just
perquè l'obra civil
de fet
vam inaugurar
sense haver fet
l'entrega de l'obra civil
va anar tot
molt justet
les paletes
les paletes
encara estaven
acabant i pintant
i tot plegat
i nosaltres encara
n'hi podíem entrar
i va ser
una cosa
molt justa
de temps
el que passa
que amb la cunyeta
que vam muntar
amb els comedians
i tot plegat
va quedar una cosa
aquesta mena
de provisionalitat
la van aprofitar
i li van donar el torn
perquè fos a favor
de l'espectacle
i de la presentació
i que fos una cosa
més
potser més
comunicativament
més sentida
o més participativa
amb la gent
el fet que fos una cosa
com a més provisional
semblava que
tothom
que estàvem fent
la visita d'obres
havia estat fent
la visita d'obres
durant aquells mesos
doncs allò
va ser quasi
una visita d'obres
però en públic
de Tarragona
tematitzat
i amb l'humor
de comedians
però era una visita
d'obres quasi
i havia representada
gairebé tota la societat
tarragonina
i clar
fins i tot
a l'escenari
hi havia diferents
generacions
jo recordo
que hi havia
el senyor Terrassa
sí
que va recitar
uns versos
i després
no recordo res més
però només això
només me'n recordo
el senyor Terrassa
perquè em feia gràcia
és que
tens raó
és que hi havia molta
sí
però va ser com
d'ensenyar
l'antic
i l'un nou
sí
exacte
tu recordes
per què us van dir
tant a l'anà com tu
la possibilitat
de fer això
de fer la presentació
ni me'n recordo
no te'n recordes
per què
tinc una memòria
de peix
que em de dos segons
i aquí s'acaba
perquè clar
tu tens fama
de vegades
dir alguna que altra
inconveniència
no sé si abans
que eres més jove
eres més mesurat
i ara és més deslenguada
no ho sé
em sembla que en el discurs nostre
ja dèiem
i ara anem cap al Tarragona
en aquella època ja
imagina't
imagina't
ara l'altre dia
vam posar la primera pedra
que és grossa
jo també recordo
que en un d'aquests
les festes de l'espectacle
que ara no sé com es diu
els premis del públic
l'alcalde
va dir
i l'any que ve
o com a molt
d'aquí dos anys
aquest acte
se celebrarà
al Teatre Tarragona
això en fa quatre ja
heu vist el projecte
del Teatre Tarragona
no parlem del Metropol
però heu vist el projecte
jo fa anys vaig veure
i què tal Jordi
què et sembla
tu que ets teatre
no
s'haurà de veure
fet
però a mi em sembla
que queda una miqueta
justet
d'aforament
exacte
és el que
jo tothom
que ho comenta
diuen
el projecte és maco
des del punt de vista tècnic
sembla que es podrà treballar
molt bé
el fet que també
es pugui obrir per darrere
etcètera
però diuen
home
és que no hi ha prou butaques
no
jo penso que
a veure
ell deia
s'ha de tenir un teatre petit
i s'ha de tenir un teatre gran
és cert
llavors el petit
que continua sent petit
el gran no és gaire gran
ara això sí
des del punt de vista
de la caixa
i això naturalment
és molt millor
jo vaig veure
fa anys
uns mapes
que el senyor Mosté
va tenir l'amabilitat
d'ensenyar-me
a la seva àpoca
i em va fer l'efecte
que era un teatre
amb una concepció
una mica burgesa
no sé si em corregireu
però
que tenia uns vestíbuls
molt grans
per fer una certa vida social
i que el teatre
era l'italiana
jo el vaig apostar
en aquell moment
per dir
i per què no fem
una cosa més polivalent
més moderna
més com el mercat
de les flors
que de sobte
et permet que vingui
la fura dels baus
i si ho transformes
et permet que vingui
jo què sé
la Pina Baus
a ballar
i no
no
el concepte segueix
en aquest
i em sembla
que es manté
burgeset
jo dic burgeset
perquè bueno
perquè es dona més importància
a la vida social
que no pas
el que passa a l'escenari
el veieu així també
no sé si sou molt clar
s'ha optat per un espai
no polivalent
en el sentit de la sala
però sí
com a espai
com a edifici
sí
perquè llavors
allà es destina
una part a teatre
propi ben dit
que aquell sí que és tancat
i en canvi
es dediquen a altres espais
que sí que tenen
més polivalència
o que poden servir
per més coses
és una opció
i això
en el teatre metropol
i això vosaltres
des de la vostra perspectiva
segur que ho teniu molt clar
ha hagut de fer
l'espai
i quan dic l'espai
dic les persones
que hi treballen
autèntics esforços
per encabir
determinats espectacles
hem assistit
a audicions musicals
de grans orquestres
de jazz
per exemple
aviam
que era
jo no sabia
ni com podien tocar
els instruments
perquè veus
formacions musicals
de no sé quantes persones
que estan
tan apretades
que dius
és que li posarà
la trompeta
a l'ull del costat
i amb el ballat
per exemple
el ballat igual
dius home
calcular
no han renunciat
a fer determinats espectacles
però els artistes
han patit
però és que és l'únic
que hem tingut
és a dir
a Tarragona
si s'ha pogut veure
òpera
ha hagut de ser
el metropol
això vol dir
que han hagut de desmuntar
3 o 4 fileres
de butaques
per encabir
l'orquestra
és clar
és un inconvenient
però
en fi
una mica deien
el centre perruquial
sí
i el centre cívic
i el teatre nacional
clar
perquè a més tens
aquests grans espectacles
grans obres de teatre
que han vingut
compaginades
amb els grups locals
compaginades
amb els festivals
de fi de curs
que passen també
pel teatre metropol
és un espai
que tothom
hi ha anat
alguna vegada
en aquesta ciutat
fins i tot
els que no són
aficionats al teatre
però tenen una neboda
o una fillada
que balla
per exemple
a una escola de dansa
tothom ha anat
a aquest teatre
en qualitat
d'una cosa
o una altra
sí
té un ús
molt
molt alt
tan alt
que com no agafi
més personal
a mi sembla
que els haurem
d'enterrar tots
jo crec que el gran mèrit
és el de l'equip tècnic
jo crec que sí
per això d'aquí uns moments
ens posarem també
en contacte
amb la Lluïsa
que Déu-n'hi-do
també s'hi ha de batallar
dia a dia
per el tema
de les localitats
és la cap de taquilles
ara parlarem
amb ella per telèfon
malgrat els anys
que està obert
però té coses
sense resoldre
el bar
és un dels grans
problemes
del metropol
que no sigui
un bar operatiu
que funcioni
quan no hi ha teatre
com a qualsevol
que donés
una certa vida
o quan n'hi ha
es veu que no
no funciona mai
però es veu que
si no hi ha teatre
no pot funcionar
de bar
per una reglamentació
es veu que ara
diuen que sí
que funcionarà
com un espai
per fer coses
i tot
s'haurà de veure
ja ho veurem
s'haurà de veure
en tot cas
estaria bé
que estigués obert
cada nit
home i amb aquell pati
que es podria
posar una mica
de terrasseta
segurament
s'hauria de recuperar
aquella entrada independent
que tenia
l'antiga associació
de la salle
que anava directament
al pati
sense haver de passar
pel teatre
sí
no ho sé
clar
no això és possible
aquestes coses
són possibles
de realitzar
i de fet
la reforma
que s'ha fet
en el bar
i que
el bar
s'inaugurarà
tinc entesa
a la tardor
hi ha una reforma
feta en el bar
en què hi haurà
una concessió
i en principi
hi haurà
un servei
de bar
que una pretensió
és que dinamitzi
aquest espai
com un punt
de trobada
on és quan hi ha funció
o sempre?
jo espero que sigui sempre
jo espero que sigui sempre
perquè jo crec que és compatible
que sigui sempre
i s'ha de veure
s'han d'instrumentar
les eines
els mecanismes
de com la gent entra
com la gent surt
com compartimentem
una cosa amb l'altra
i com ho fem
compatible
de fet
es va dir
que s'obria
amb la voluntat
que fos també
un espai cultural
que acollís xerrades
taules rodones
conferències
presentacions de llibres
fer un espai d'utilitat
la idea és magnífica
ja ho veurem
el teatre
la mamella
la mamella
està ja seca
que no dona més
saludem la Lluïsa
Fuentes
la tenim a l'altre costat
del fil telefònic
Lluïsa molt bon dia
hola bon dia
gràcies per atendre
la nostra trucada
sabem que estàs molt ocupada
com sempre
sí
perquè aquí
escoltes un no parar
és sort que hi ha un horari
d'atenció al públic
si no no pararíeu mai
sí
tenim aquí
un dels teus abonats
sí
dic teus
perquè bé
tu els coneixes
pràcticament a tots
és el Jordi Tinyena
si us voleu saludar
hola
bon dia
explica'm com
d'abonats
ho teniu ple
el tema
com si diguéssim
que hi ha llista d'espera
d'algú que vol abonar-se
si algun dia
hi ha alguna baixa
sí
en aquests moments
el que tenim al teatre
és que clar
és un teatre amb 500 places
tenim ara
uns 100 abonats
que són aproximadament
uns 250 places abonades
i clar
sí que hi ha places
però les millors localitats
ja estan ocupades
llavors els abonats
que porten molts anys
no deixen aquestes places
amb facilitat
i la llista que hi ha
és aquesta
espera una mica
a veure si algun abonat
en algun món determinat
per qualsevol raó
deixa de cobrir aquesta plaça
ja està bé
10 anys ocupant la cadira
sembleu polítics
sí, sí
hi ha gent que sí
però pag
que els altres cobren
jo puc dir
perquè és veritat
que quan
a la primera temporada
quan es van posar
els abonaments
a la venda
que va ser
de seguida
però no pas
la primera representació
i jo
no em va semblar bé
i vaig obrir un debat
a la primera llista
d'internet
que es va fer a Tarragona
que era el Parlem
i Tinet
havia nascut
en aquell moment
tot just
i jo vaig tirar
a la llista de Parlem
perquè a mi no em va semblar bé
aquesta qüestió
perquè
vaig pensar que
el teatre encara no havia
corregut gens
com perquè ja es donessin
les localitats
amb abonament
perquè efectivament
donar-les així
vol dir que jo
fa 10 anys
que estic a la mateixa butaca
que és més
jo
amb ell
que tinc al costat
que em posi una placa
i ja està
i clar
amb tots els abonats
de les primeres fornades
va passar
jo
era partidari
que allò corregués
una mica més
que la gent
no conegués el teatre
que hi hagués un parell
de temporades estables
i llavors
la gent ja té opcions
però sí que és veritat
però va anar molt ràpid
el que era la venda
d'abonaments
quan es va inaugurar
el teatre
sí
evidentment
no hi havia tants
com ara
i no tan consolidats
això s'ha fet
amb el temps
també
però sí
que les primeres files
fins a la fila 6
fila 7
estaven
bastant ocupades
a més
el senyor Tinenes
em sembla
que és l'abonat
que més
localitats en té
perquè sembla que
hi ha hagut
una fila sencera
no el coneixia jo
aquesta passeta
li agrada tant el teatre
que ho vol veure així
amb molts ulls
Jordi
què et sembla
hi ha un forat
el món de les xaquetes
quan és un acte
d'aquests oberts
al públic
en general
és tremendo
les xaquetes
i les bosses
no no està ocupat
escolti ocupat
sis localitats
ocupat
aquest és una altra guerra
quotidiana
no són aquelles misèries
que no s'expliquen
als mitjans de comunicació
no Lluisa
i que creen a vegades
de totes maneres
intentem ara
fer que tots els espectacles
com a mínim
que la gent hagi de recollir entrades
és a dir
allò que fèiem aforament
quan són espectacles lliures
a atacar al públic
que no hi ha cap tipus de pagament
el que fem ara
és que com a mínim
hagi de recollir la invitació
perquè no passin aquestes coses
llavors creen cues
la gent arriba
entra dins
i comença a deixar els bolsos
les bosses
i llavors creen problemes
inclús amb el públic
no?
alguna petita baralla
sempre hi ha hagut
llavors el millor és això
fer entrades
encara que siguin gratuïtes
perquè cadascú
tingui el seu seient
i la seva filera
i ningú pugui
fer aquestes petites coses
que es fan
Lluisa
la qualitat
del vostre treball
ha millorat
amb el tema
dels sistemes informàtics
que sembla que
ha passat poc temps
però el món
de la informàtica
ha evolucionat molt ràpid
quan ara va
algun espectador
i li podeu donar
exactament
a través de la pantalla
de l'ordinador
la zona on s'ha de situar
això no passava
al començament?
No, mira
jo vaig començar a treballar
a les taquilles
a fora
no estan
a la Rambla
i jo me'n recordo
que tenia una taula gegant
començant
temporada d'estiu
que eren
entrades al Camp de Mar
i pensava que hi havia
20 fileres
i el Camp de Mar
és grandiós
és a dir, són 1.800 localitats
i no sé quants
de l'horari hi havia
això duplicat
per tots els espectacles
que es portaven
era una mica caòtic
i que evidentment
que sí
alguna vegada
el sistema es falla
i són aquestes alternatives
que em semblen
una mica
tens enrere
però sí
això és increïble
la informàtica
té aquests avanços
que ens ajuden
moltíssim en altres
però no t'agafa
la desprevinguda
si falla la informàtica
tu tens ja
prou experiència
com per tirar-ho manualment
que diria que ell
jo crec que
això és positiu
en aquest aspecte
haver viscut l'altra part
és positiu
en aquest aspecte
el sistema informàtic
falla poques vegades
però evidentment
quan falla
se la recórrer amb això
però sí
és una de mans
i més encara
perquè la gent
pugui adquirir
les prestatges
sense ni venir al teatre
directament
tenim internet
tenim telèfon
tenim el servir caixa
les 24 hores
Lluís
alguna anècdota
que sempre queda bé
per ràdio
d'aquests 10 anys
ocupant-te de les taquilles
la gent a vegades
som una mica rarots
quan anem a aquests puestos
i quan demanem
o deixem de demanar
hi ha de tot
clar
lògicament
Sí
jo crec que la gent
ara ja comença
a conèixer els espais
i bé
això també per nosaltres
ens avança molt
la nostra feina
bé
molt segur el que vol
jo vull aquesta fila
i aquest seient
perquè a més
aquesta té aquest problema
és a dir
ja se'l coneixen
el problema és quan
realment aquella fila
que volien
ja està adquirida
anècdotes
bueno
la gent
ens hem trobat
gent que ha comprat
en un bloc
a dalt de tot
sent potser
l'aforament
al mateix preu
a dalt de tot
i a 20
a la primera fila
ens feien 8
o fileres buides
no
hi ha gent que una mica
es descol·loca
el Cervicaixa
potser
i aquest teatre
crec que és un teatre
que la gent ve
molt directe
ens interessa molt
que nosaltres
es atenguem directament
jo crec que és un teatre
que més es ven
a la taquilla directa
inclús a venti
aquests punts de venda
que la gent pot comprar
a qualsevol
qualsevol lloc
de la ciutat
gent de Tarragona
gent de Tarragona
que realment ve aquí
perquè no li agrada
el Cervicaixa
perquè no s'entén
però és que nosaltres
li diem
quina és la localitat
és que cobren comissió
el Cervicaixa
abans era de franc
però desobte
bueno
la caixa
si és un teatre
de fora de Tarragona
encara t'ho penses
però aquí
i millor que ho tindries
dius vaig a un passeig
són 10 minuts
de casa
i tant
sí
molt bé Lluïsa
doncs t'agraïm moltíssim
que hagis atès
la nostra trucada
deixem treballar
i fins la propera
perquè continuarem
celebrant aniversaris
només faltaria
i tant
adeu-siau bon dia
una abraçada
molt bé
gràcies adeu
doncs
Déu-n'hi-do
per què no es tanca la porta
quan es diu
que ha de començar l'obra
i la gent entra
quan ha començat l'espectacle
bueno
jo crec que es fa bastant
o bastant més
del que es feia fa 10 anys
és a dir
això ha sigut
un procés també
de reeducació
o de crear uns
uns codis
de
diguéssim
d'etiqueta
o de diguem-li
com vulguem
convencions
i que a poc a poc
han anat intentant
posar
i tancar la porta
es tanca
i es tanca bastant
i
i començar
en punt
doncs
si bé encara no es comença
en punt
doncs es comença bastant
en punt
o almenys
es comença
amb un retard puntual
m'agrada això
un retard puntual
és dir
un retard
que està ja
estereotipat
diguéssim
hi ha un retard
de 5 minuts
i això
si no hi ha
un problema
si no hi ha
un delta baix
es respecta bastant
i jo em penso
que el públic
coneixeu sobren
els espectadors
potser
és que jo feia aquesta pregunta
per parlar
del públic
des de la vessant
de l'actor
que està dalt
de l'escenari
des de l'aspecte tècnic
i des del públic
que té al costat
doncs
persones
que jo no sé
si ens comportem
en condicions
encara al teatre
o comencen a haver-hi
comportaments
o encara hi ha comportaments
d'aquells
que diuen
escolti
quedis a casa
no vingui aquí a molestar
sí o no
ni algú
inevitablement
ni algú
de totes maneres
jo penso que el micropòleg
el públic que hi va
s'ha educat força
i que es comporta
d'una manera
molt adequada
clar
és a dir
per exemple
de mòbils
ja fa temps
que no en sonen
la veritat
és aquesta
o d'alarmes
de rellotges
no en sonen
sempre tens algú
sobretot
quan ve
companyies
que porten actors
que han fet sèries
a la televisió
inevitablement
i hi ha
els xiu-xiuets
de la gent
mira és aquell
sempre hi ha
el caramelet
que triga
perquè va poquet a poquet
però bé
en fi
i dius
tregui ja el paper
o què
quan menys soroll
vols fer
més soroll surt
tu Oriol
des de l'escenari
com es contempla
el públic
des de l'escenari
perquè a vegades
aquí no ha estat mai
un escenari
es pensa
que ho veuen
tots els actors
segons el tipus
d'il·luminació
el tipus d'espectacle
l'actor no veu
absolutament res
només veu
aquell company
que té de repartiment
i està per la feina
no està pel públic
per anar bé
no hauries de veure
ningú
per anar bé
perquè si veus
algú del públic
és que no estàs il·luminat
és a dir
que quan el foc
t'il·lumina
t'encega
en el sentit literal eh
exacte
t'encega
sempre els dic als actors
no heu de veure res
heu de buscar foc
que és
l'actor
l'objectiu que tens
és que et mirin
i que t'escoltin
quan més
no s'ha de mirar ningú
exacte
quan més millor
millor anar a veure el públic
però es percep
es percep l'atenció
i les primeres files
sí que les veus
les utilitats
es percep
es percep
la tensió
és a dir
si hi ha tensió
o no hi ha tensió
però és una qüestió
com una mica
parapsicològica
sí
o potser pel silenci
no sé
jo sí que
hi ha
notes
diferents dies
o diferents espectacles
el que sigui
que hi ha nivells
d'atenció diferents
perquè la sala
quan està buida
és evident que està buida
encara que
encara que no ho veiessis
als seients buits
ja saps que està buida
i els sorolls
d'alguna manera
sí
això te'n molesta bastant
quan estàs tu
si estàs concentrat realment
ja pot caure
home
un terratrèmol
no
però doncs
no
poden fer soroll
però sí
el públic d'alguna manera
et dona el ritme
i la respiració
de l'obra en si
sobretot si és còmic
que et riuen o no et riuen
això
evident
però quan estàs fent
drama
notes el públic
naturalment
el notes clar
quantes vegades
heu hagut de fer
de McGuiver
si em permets
l'expressió
per fer un muntatge
d'aquells que dius
impossible
això no ho podem posar
al teatre
i al final s'ha fet
sí
sí
diverses vegades
alguna obra
que recordis
per la seva complexitat
escènica
o tècnica
especialment
recordo
l'auca del senyor Esteve
ah sí
el Luquetti
de l'escenari gran
del Teatre Nacional
va anar al Teatre Metropol
el primer bolo
va ser
Teatre Metropol
i sortiu de la sala gran
a
encabir-ho
que van fer una mica
de caseta dels pinipons
i hi venien
un dinar
moltitudinari
una gran taula
bueno
el senyor Esteve
tenia que dinar
en aquella gran taula
i hi havia una botiga
hi havia una botiga
que en el Nacional
entrava sobre carres
és a dir
entrava sobre rodes
per un lateral
i allí es va haver
de fer tot un invent
per penjar-la
i que baixés del sostre
i bueno
va ser
una aventura
va ser una aventura
allò
perquè no
no veiem gens clar
en aquells moments
doncs el Nacional
devia dir
que això
doncs havia de sortir
per força
i ens vam trobar
que les coses
ja estaven
molt avançades
les entrades
a la venda
tot plegat
i ens vam veure
forçats
a fer una cosa
que en altres
circumstàncies
s'hagués dit
que no
que no es podia fer
de cap manera
com de fet
moltíssims espectacles
no han pogut
no els han pogut veure
a Tarragona
per dimensions
sobretot
sobretot
a partir
del
format
que envia
a Catalunya
el format
que durant molts anys
va ser
l'estàndard
va ser
el Romea
que és un estàndard
que s'adapta
al metropol
vull dir
Romea
com tants teatres
hi ha
en moltes poblacions
a Catalunya
doncs en sec
esclar
al moment que
es posa en marxa
el Teatre Nacional
i altres
iniciatives
privades
etc
també
però
hi ha un moment
en què el format
canvia
i aquest format
ja és més gran
el format
que fa
10 o 12 anys
era el del
Centre Dramàtic
de la Generalitat
que estava el Romea
ara ja no existeix
el Tarragona
podrà acollir
aquests nous formats
el del Nacional
no ho sé
no ho sé
sí
espero que sí
espero que sí
jo és que
jo sí
jo és que seria
partidari
que el Nacional
fos el que
reduís
no
fos el que
el dictés
jo crec que
el Nacional
hauria de dictar
no sé si
el Teatre Nacional
però diguéssim
la política cultural
del país
hi hauria d'haver
una norma
diguéssim
d'espai
o sigui
és a dir
el circuit
que surti del Nacional
tindrà aquestes dimensions
i per tant
anem a fomentar
que els espais
tinguin aquestes dimensions
és a dir
fer una mena
de norma
de norma
de dos muntatges
no
se'n poden fer dos
és a dir
obligar les companyies
del Nacional
una pel Nacional
i una pel Nacional
és evident
és que en el fons
és així
en realitat
es fa d'aquesta manera
es fan espectacles
pel Nacional
i després quan surten
doncs naturalment
s'han de fer adaptacions
perquè sigui possible
realitzar-les
a més a més
amb el muntatge
per poder-les muntar
en un dia
poder-les muntar
el dia abans
i executar
el dia després
és a dir
com tot plegat
que t'ocupi dos dies
quan al Nacional
el muntatge
doncs
només el muntatge
pot durar
setmanes
i això
ha d'acabar
sent
per un teatre
de bolo
no és
pràctic
jo sí que volia comentar
sobre el tema
del teatre de bolo
del Tarragona
o dels centres
més o menys
polivalents
és la diferència
que hi ha
entre els teatres
que es dediquen
a l'exhibició
de productes
que ja venen fets
als teatres
en què s'hi facin
una certa producció pròpia
i aquests teatres
en què sí que s'hi fan
una certa producció pròpia
sí que es justifica
que hi hagi
més polivalència
i més capacitat
més creativitat
més facilitat
a la creativitat
però amb un teatre
en què hem de muntar
en un dia
per executar l'endemà
i després torna-hi
i potser fem una matinal
i després ho farem
un concert a la tarda
fa falta
un altre tipus
de polivalència
que necessàriament
redueix
aquesta marge
aquesta flexibilitat
que creativament
és tan interessant
però és que hem de distingir
una mica
entre els centres
que produeixen
els centres
que només exigeixen
llavors
a l'hora de pensar
en un teatre
a Tarragona
no només hem de pensar
si volem un teatre
més gran o més petit
sinó
si volem un teatre
d'exhibició
o un teatre
de producció
no sé si m'he explicat
perfectament
perfectament
m'he sorprès
ara en tenim
l'arquitecte
el Josep
pel telèfon
però
que no hagi sigut
mai espectador
em sorprèn
que l'arquitecte
d'un teatre
no segui
i vegi
i digui si va bé
el que he fet
o no
10 anys després
el convidarem
a mi em fa molta por
personalment
els arquitectes
els municipals
sobretot
sempre me'n fa molta por
jo vaig tenir tractes
amb un arquitecte francès
i explicava allà
que allà
els arquitectes
que fan teatres
doncs fan teatres
és a dir
el mateix que
un cirurgià
un cirurgià
que opera ronyons
doncs opera ronyons
i no opera els peus
i l'arquitecte
que fa doncs hospitals
doncs fa hospitals
i l'arquitecte
que fa cases adosades
doncs fa cases adosades
i em sembla
va semblar
d'una lògica
abrumadora
és a dir
perquè
la
tota la capacitat
és a dir
el teatre
no deixa de ser
una màquina
en certa manera
industrial
que ha de produir
hi ha un cert ritme
en temps real
i això
necessita
uns coneixements
i a més a més
això va canviant
durant el temps
hi ha innovacions
i el plegat
Jordi
tu que ets abonadíssim
del teatre
perquè
no podré sortir
al carrer
perquè
ho t'ho he d'enxufat
ho compro
per una colla
d'amics
de regal
de regal
és un business
és un business
que té el Jordi
de Sobresou
sembla mentida
un compliment
ara en sèrie
obre més a banda
que ningú s'ho pensi
que això és sèrio
per favor
que la gent
potser s'imagina
coses que no són
diries que
la programació
del teatre
està equilibrada
està bé
sota el teu punt de vista
jo sé que has vist
obres de teatre
que t'han entusiasmat
d'altres que no t'han agradat
en principi
trobes que en conjunt
ha estat equilibrada
desequilibrada
habitualment
sí
en general
la veritat és que
els programadors
els Jordis
la saga dels Jordis
que han anat passant
pel teatre
almenys són gent
que s'oprèn molt seriosament
que coneix molt bé
aquest ofici
i la programació
és quasi sempre
molt equilibrada
la veritat és que
jo he disfrutat molt
el Metropol
he disfrutat malgrat
les condicions
del Metropol
perquè aquelles cadires
també són guapes
per estar
si una hora i mitja
o dues hores
els actors
ho notem
quan ja fa molta estona
i quan els com el Puglies
es van avorrir
justament per quan
es belluguen
de les cadires
quan canvien de galta
del cul
diríem
i les cames
creuament de cames
cap a un costat
l'última vegada
que vas estar al Metropol
va ser per allò
d'Amas i Vells
de l'aniversari
que Déu-n'hi-do
8 funcions
molt emocionant
l'última vegada
que vas ser-hi allà
dir-te com va anar
va ser magnífic
perquè la gent
anava com a boja
per anar a veure
aquest muntatge
per nosaltres
per tots
tant els actors
que col·laborem
professionals
o amateurs
era un somni
i va ser un somni
realment
cada funció
era màgica
és que 8 funcions
d'un grup de Tarragona
i ple el teatre
és magnífic
i teniu previst
fer alguna cosa
al Metropol?
no
era pel 25è aniversari
i per què teniu temps
per preparar-ho?
veus?
de cada 30è aniversari
o el 50è
quan s'acabi d'estrenar
i a la Tarragona
podeu començar
a preparar
un espectacle
amb calma
i amb tranquil·litat
amb plan filigrana
amb temps
farem grans
jo ja no ho veig
jo el Tarragona
ja no el veig
jo no sé si
però és com el senyor Terrassa
ara sortirà
el senyor Grau
surti
surti
el senyor Grau
ja
sí, sí
vini senyor Grau
que n'he inaugurat un teatre
ai xiquet
bé Jordi
tu també podràs tenir
els teus abonaments
allà al teatre
perquè esperem que sí
en fi
jo no sé si heu vist
l'exposició
ara jo escombro cap a casa nostra
l'exposició 20 anys
de ràdio de ciutat
us la recomanem
a la Casa Canals
a la Casa Canals
aneu a veure la Casa Canals
tu sí
i de pas l'exposició
l'altre dia
és més sonora que visual
la nostra exposició
de la ràdio
però hi ha una sèrie
d'ordinadors
que vosaltres
et podràs escoltar tu
i podreu escoltar fragments
hi ha molts fragments
d'esdeveniments
de la ciutat de Tarragona
jo hi vaig punxar
Tarragona Ràdio
i vaig punxar
quan estan allà al mercat
feies de DJ?
sí
i què feies?
fer un programa
una cosa molt estranya
amb l'Amadeu Roig
i la Magda
la Marga
Mallol
i la Salud Minyot
però
per això la teleologia
era una cosa tremenda
el paleolític va ser
però era en plats de disc
en plats de disc
aleshores
i algun que altre revox
hi hauria
també m'imagino
no re
hi havia un casset
i un plat de disc
i una cosa
molt precària
que era el que es portava
Déu-n'hi-do
doncs és bonic això de Tarragona
que tots més o menys
si jo també hi vaig estar
que jo també hi vaig estar
i dius
sempre els mateixos
no, no
això està molt bé
el Jordi Tinyena
també és col·laborador
d'aquesta casa
directa o indirectament
de molt de temps també
Déu-n'hi-do
i l'any que ve
esperem que continuï
encara no hem firmat el contracte
encara no hem firmat el contracte
aneu dient coses
aneu dient
tot això que hem fet referència
a l'aspecte personal del Jordi
és mentida
no té res a veure amb la realitat
a veure si ens quedarem
sense col·laborador
moltíssimes gràcies
de veritat
per acceptar la nostra invitació
Anton Baixeres
Oriol Grau
Jordi Tinyena
ha estat un plaer
de veritat
i bé continuarem parlant
i del Teatre Tarragona
i del Teatre Metropol
amb les llums i les ombres
que diria que ell
és el nostre teatre
i només pel servei
que dona diàriament
ja ens el hem d'estimar
només faltaria
mira, 20 segons
hi ha algun dia lliure
del teatre
al llarg de l'any
jo diria que gairebé no
no, no, no
cap ni un
jo que volia demanar un dia
per fer una mica de festival
i mirar
no farem
moltíssimes gràcies
adéu-siau
o és la una
que volia demanar un dia