Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
en què l'entrada i sortida de l'aire està regulada, no és sempre igual.
Hi ha una vàlvula i un sistema de musculatura, que en diem musculatura llisa,
que és una musculatura que fa que el forat, el pas, la llum del pas que en diem de la tuberia,
sigui més ample o menys ample.
Quan en el pas, producte d'aquesta inflamació que deia el doctor Ceguanyino,
fa que la musculatura es tanqui, perquè quan hi ha una inflamació la musculatura es contrau,
llavors la llum, el forat és més petit i l'aire passa amb més dificultat.
I llavors, igual que passa quan sentim l'òrga de la catedral, fa una música, fa un xiulet,
perquè el passar per un tub obstruït fa un xiulet.
I quan l'escoltem, quan nosaltres agafem el fonendor i posem el pit d'aquesta persona,
sentim que xiula i sentim un òrga allà dins que està en aquell moment treballant,
que està xiulant.
Això vol dir que aquells tubets estan tancats, més tancats del que toca,
perquè si no, no xiulen, i a l'estar més tancats que toquen,
l'aire té que passar amb molta velocitat per allà dins i fa aquest soroll i fa aquest xiulet.
Això és l'asma.
Altra cosa és que quan en algun moment determinat, per alguna reacció molt puntual,
una persona tingui un broncospasme, que és això, que els bronquis es tanquen,
per una reacció puntual a un fenomen concret.
Això, el broncospasme, que és clínicament el mateix,
perquè passa la mateixa sensació, el mateix que he descrit,
que es te ofegues i te ofegues i l'aire no entra,
entra però surt amb dificultat, és més fàcil entrar que sortir.
El sortir costa molt d'aquest aire surti.
Llavors, això pot ser provocat, a vegades, per una intoxicació,
a vegades per una reacció a un producte químic,
a vegades per algun altre procés,
que pot ser intercorrent, que no tornarà a passar mai més,
i això no és asma.
És episodic.
Vull dir, pot haver-hi una reacció semblant a un atac d'asma,
però és episodic, no vol dir que aquella persona sigui asmàtica.
Quan aquests episodis de broncospasme es donen amb una certa continuïtat
i assiduament, i aquesta persona en té,
si no es tracta de manera continuada, estem parlant d'asma.
Té una incidència tan elevada entre la població com sembla,
aparentment, com parlem així col·loquialment al carrer,
perquè dona la sensació que té una incidència important,
sobretot si parlem de temes relacionats amb l'al·lèrgia.
Home, és una malaltia que és bastant freqüent
i, a més, que cada vegada sembla que s'està incrementant aquesta freqüència.
Les últimes cifres hablan d'una media d'un 5% en adultos
i més freqüent en nens.
Segons les edades, fins a un 15% dels nens padecen asma.
Es pot manifestar el diagnòstic allà a les primeres edats?
És clar el diagnòstic?
En els nens és molt difícil diagnosticar-lo.
Puedes sospechar-lo, puedes parlar de sibilancias,
puedes parlar de broncospasmo, com deia el doctor Alcera,
puedes parlar de nens con episodios de sibilantes recurrentes,
que lo ocorren varias veces,
però el diagnòstic de asma,
tenir una prueba objetiva del diagnòstic de asma,
en nens és molt difícil.
És molt difícil perquè les proves que hay que hacer para diagnosticarlo,
pues los niños no las saben hacer bien.
Les famosas proves de l'alergia que tots coneixem o no són aquestes?
Sí, això seria para diagnosticar la causa del asma.
Para diagnosticar el asma se basa básicamente en pruebas de función respiratoria,
la cantidad de aire que cabe en esos pulmones
y la velocidad con la que sale el aire,
que es lo que medimos con estas pruebas de función pulmonar.
Y estas pruebas, pues algunos niños tienen dificultad para hacerlas
y de ahí la dificultad para diagnosticar asma a edades tempranas,
si bien es verdad que lo sospechas
y cuando ya son más mayores, pues ya lo diagnosticas.
En el cas dels adults, com deia el doctor Atzerà,
són episodis repetits que fa sospitar que aquella persona
pugui patir asma
i que la causa sigui aquesta alergia.
Alergia a què exactament?
Quin és el ventall de possibles alergies
o les més generalitzades que provoquen l'asma crònic a les persones?
Los alergenos más habituales son los nemoalergenos que llamamos,
que son los ácaros, aquí en Tarragona,
pues muy extendidos por el clima que tenemos,
humedad y temperaturas altas,
los polenes, aquí en Tarragona, pues ciprés, olivo,
las paritarias también,
luego están las polenes, ácaros, luego los hongos también
y también luego las mascotas, ¿no?
Las mascotas de perros, gatos, etc.
Estas son las cosas más frecuentes de asma.
Es donen episodis de persones que puguin tenir
algun tipus de dificultat respiratòria
en contacte amb productes de neteja,
amb altres productes químics,
que no siguin tòxics en principi
perquè estan a l'abast de tothom,
perquè a aquella persona li puguin provocar episodis asmàtics
o és una altra cosa això?
Sí, sí, sí.
Muchas veces estos productos, productos de limpieza
o productos químicos que puede haber en ciertos sitios,
no son causa de asma, como si dijéramos,
sino desencadenantes del asma.
O sea, no es que ellos, esos productos,
ocasionen esa inflamación del bronquio que comentábamos antes,
que ocasiona estos sílvidos,
pero sí que al estar el bronquio inflamado
está, digamos, hipersensible,
muy sensible a que ante determinados estímulos
haga ese broncospasmo que comentábamos.
Entonces, esa hipersensibilidad hace que estos productos de limpieza,
los típicos aerosoles, los humos
y otros irritantes,
a veces simplemente una situación de estrés,
el llanto, un estornudo, una risa,
son diferentes desencadenantes
que al estar el bronquio inflamado
y por consiguiente hipersensible
se cierre y hagan esas crisis de bronquospasmo.
I per això ho hem vist a vegades,
persones que per una situació d'estrés,
per un disgust, per qualsevol cosa
entran en un estat d'ansietat
que els provoca un atac d'asma, no?
Bueno...
O ho sembla?
O és que l'atac d'asma els provoca l'ansietat?
Seria les dues coses,
un asmàtic,
un atac d'ansia...
Un asmàtic,
una persona asmàtica,
una persona que té la malaltia.
I sobretot si no està ben controlat,
perquè avui una de les coses
que volíem incidir,
perquè és el que incideix enguany
dins el Dia Mundial de la Salut,
és que el 75% d'aquestes persones
es considera que no fan bé la medicació.
Com que és per sempre,
l'abandonen d'alguna manera
i estan com a, diguem-ne,
resignats a viure amb dificultat respiratòria.
I pensen que ja és normal,
perquè són asmàtics
i que, com que ja són asmàtics,
que tinguin un cert grau
de dificultat respiratori,
doncs no passa res.
Aquestes persones,
aquest col·lectiu,
sobretot quan no està,
diguem-ne,
resolt del tot el problema
i allò segueix estant inflamat,
aquestes són les que,
davant de fins i tot temes d'estrès
o emocionals,
pot desencadenar-los
una crisi asmàtica.
Altra cosa és que
estats d'ansietat o angoixa
donen a les persones,
a vegades,
la sensació de que no poden respirar,
que no els hi,
que els hi falta l'aire.
Hi ha gent que diu,
és que em falta l'aire,
l'ha agafat un atac d'angoixa
o d'ansietat.
Això no és un atac asmàtic.
I si nosaltres posem el florendo allí,
difícilment trobarem xiulets,
que deia jo.
Aquesta persona té una,
molt és de vies altes,
té la sensació
que la relació d'entrada i sortida
del mecanisme respiratori automàtic,
doncs a l'hi,
ella vol voluntàriament,
no fa les coses ben fetes
i el que no fa és que no respira.
Però no és un problema
que no entri a sortir l'aire.
Jo diferenciaria
que la persona asmàtica
pot tindre desencadenants
a que els estats d'ansietat
solen tindre un altre procés.
És una sensació
que un té
que amb la d'ansietat aquesta
no li entra l'aire.
Curiosament,
el broncospasma
que estàvem dient
tant el bronquític crònic
però com també l'asmàtic,
el problema no és
que entri l'aire.
L'aire entra fàcil.
El problema és sempre,
i quan anem a córrer també.
Hem de pensar
que el que costa
és que l'aire surti,
no que entri.
L'aire en un moment
ras entra.
El problema és
que la musculatura respiratòria
és la que ha de fer
com les xeringues
que ha apretat
perquè surti fora.
un cop l'estret
i esbuidat
la caixa toràcica
per pressió negativa
els pulmons
s'ho tornen a omplir.
Amb molta facilitat
s'ho tornen a omplir
si no hi ha aquests obstacles.
Però la gran dificultat
és treure l'aire
i fins i tot
quan nosaltres
mirem una radiografia
veiem allò
que en diem
clínicament
atrapament aèri.
O sigui
que aquell pulmó
està excessivament
ple d'aire
i inclús
els diafragmes
estan
quasi al revés,
tirats cap avall
aplanats
perquè el pulmó
està agafant
tota la cavitat
que té
però perquè està ple
i la seva dificultat
és que surti l'aire.
Això és
el contrari
del que es donen
en aquests episodis
que dius
que no puc respirar,
que no m'entra l'aire.
L'asmàtic
el problema que té
és el contrari.
El que necessita
és treure'l,
l'aire.
Treure'l.
És curiós
que vostè parlava
de medicació,
que s'abandona,
que és una malaltia
que s'accepta
amb una certa resignació.
com viuen els asmàtics,
com viuen la seva malaltia,
aquells que sí
que fan la medicació
correctament,
els que no ja
m'imaginem
que tindran
dies de tot
però,
o dit d'una altra manera,
quina solució
o quin tipus
de teràpia
els dona
una certa qualitat
de vida
als asmàtics?
Con los tratamientos
que disponemos hoy en día,
los asmáticos
tenemos que conseguir
que lleven una vida
absolutamente normal,
como si no lo fueran.
El problema
son los abandonos.
Como toda enfermedad crónica,
pues los pacientes...
Que és tratament farmacològic.
Tratamiento farmacológico.
Pero como toda enfermedad crónica,
pues los pacientes
abandonan el tratamiento.
Però té efectes secundaris
o alguna cosa?
Los fármacos utilizados
para el tratamiento
del asma
son por vía inhalatoria.
Con lo cual el fármaco
lo administramos
por una vía
que es la vía aérea,
va directamente
a donde queremos que actúe,
con lo cual
las dosis que utilizamos
son muy bajas
y los efectos secundarios
por consiguiente
también escasos
y la acción muy rápida.
Esto nos garantiza
que los efectos secundarios
son casi casi nulos
si esa técnica inhalatoria
se hace bien.
Si hay algún efecto secundario
es a nivel local
porque el tratamiento
son antiinflamatorios.
básicamente se utilizan
los corticoides inhalados
y entonces eso
a nivel local
si la técnica
no se hace bien
pues puede ocasionar
afonías
o aftas en la boca
o ulceritas
o a veces
infección por hongos
pero haciendo bien
la técnica
enjuagándose bien
la boca
después de utilizar
estos productos
los efectos secundarios
son mínimos
y
el control de las más
tenemos que conseguir
que sea total.
Afortunadamente
s'han trencat
tópics
y desde los nens
a fins i tot
a los adultos
hay en esportistas
de renom
que son asmáticos
y que perfectamente
pueden desenvolupar
la seva carrera
esportiva profesional.
Per tant
hem d'entendre
que una persona
dins del lleure
o dins de l'amatrisme
una persona asmática
pot fer esport
i pot fer una vida
absolutament normal
avui en dia.
Por ponerte un ejemplo
a mí que me gusta mucho
el deporte
en las olimpiadas
me parece que fueron
de Los Ángeles
y de Seúl
se hizo un estudio
a todo el equipo
olímpico americano
y salieron
no sé si un 17
o un 20 y tantos por ciento
de asmáticos
y consiguieron
las mismas medallas
los asmáticos
y los no asmáticos
con eso yo creo
que está dicho todo.
Prevención
no es pot fer res
pel que fa a la prevención
lògicamente
ya que hemos hablado
de las causas
y los desencadenantes.
Una vez que sabemos
las causas del asma
si uno es alérgico
a los ácaros
pues hay una serie
de medidas
que se le pueden recomendar
si uno es alérgico
a los polen
es igual
si uno es alérgico
por ejemplo
al perro o al gato
pues es quitar la mascota
y es difícil a veces
porque
más que los ácaros
que déu ni del
si costa.
Sí que se le pueden dar
una serie de recomendaciones
para prevenir las crisis
probablemente
prevención del asma.
Sí,
porque
un altre tema
y esto es importante
porque
en algunos de estos
lo que genera
es sensibilización
que en diem
desde el punto de vista
alérgic
que es que no es veritat
o sea si no es tracta
y a más a más
a este factor
que le provoca
a la alérgia
no es que no es troba
a vegades
fins i tot
en la desensibilització
vacunal
per intentar
que no es aconsegueix
sempre
i això
és un assaig
no necessàriament
garanteix
l'èxit
però
el problema
és que
quan
nosaltres
una persona
està en contacte
amb alguna cosa
una substància
d'aquestes
del qual
li grides
en cadena
una reacció
alérgica
el cos
té memòria
i se'n recorda
la següent vegada
com que ja se'n recordat
ja t'espero
i ara quan vinguis
ja ho veuràs tu
i prepara
més bateries
i la segona reacció
pot ser pitjor
que la primera
perquè
nosaltres
el tenim memòria
ja ens en recordem
i diu
ja ve la Iolanda
veuràs tu
ara ja sé per on enganxar-la
però quan torni
la tercera vegada
de vindre
la Iolanda
diu
ostres
ara sí que és la meva
m'has enganxat
per on no podia
però ara ja et conec
hasta les orelles
pamba
i això és la sensibilització
llavors
aquestes
el millor
és treure el factor al·lèrgia
de davant
el treus
hi ha coses impossibles
però tots els que es poden
s'han de mirar
de minimitzar
com a mínim
que no estiguis en contacte
i si la reacció
causa-efecte
és tan important
intentar via
les especialitats d'al·lèrgia
doncs que facin un estudi
que ho treballin
i ells ja aconsellaran
si és que té
cos benefici
l'oportunitat
de trobar
algun mecanisme
de sensibilització
el malalt
l'endasma disciplinat
aquell que segueix
el tractament
fil per randa
etcètera
etcètera
també ha de
contemplar
una sèrie de revisions
mèdiques
periòdiques
o vull dir
ja va fent
la seva
i no necessita
cap
cap atenció
extraordinària

se leחis
o no necessitar Smart
se li
indica
pues cuando
te encuentres
un poquito
peor
tal tratamiento
y se puede
el mismo
autocontrolar
No és per incordia, fa temps que no en parlem,
però ja per acabar podíem parlar una miqueta del tabac,
perquè hi ha persones asmàtiques que fumen, oi que sí?
I a aquestes persones encara se'ls deu agreujar més la malaltia.
Mal asunto, sí.
Digamos que la inflamación asmática no tiene mucho que ver
con la inflamación que produce el tabaco,
pero claro, está sometiendo al bronquio dos tipos de inflamaciones,
por un lado la asmática y por otro lado la del tabaco,
con lo cual el bronquio sufre mucho más.
Y el humo del tabaco puede ser un desencadenante,
que hablábamos antes, de una crisis de asma.
En fi, queda dit, eh?
Esto vosotros ocupas vuestra, hombre,
cuando viene un asmático a la consulta
y no ets capaç de convencer-lo de que deixi de fumar,
ja...
Pues si cosa que deixin el got o el gos o el gat, no?
Ya se lo dices, ya lo dius.
A todos, a todos.
És que el Joaquín és un gran...
És un activista bo.
És activista bo en el tabac.
Per això el que parla aquí...
Jo sóc un exemple de l'activisme del Joaquín
i en això no en fa.
Aviam, eh?
Nosaltres, òbviament, no ens posem mai com a exemple,
només faltaria, però en aquest cas
jo crec que podem servir de petit referent.
Jo, a través dels programes antitabac
que he tirat endavant,
el Joaquín des de la xarxa,
doncs jo he deixat el tabac.
Ja sóc una veterana, no?
Fa cinc anys, ja.
Ja estàs conada.
Ja estàs conada.
Ja estàs conada.
Ja estàs conada dins d'aquests plans.
Per tant, és una persona molt insistent,
però que ho fa molt bé,
que no te n'adones, eh?
No te n'adones que ja has deixat de fumar.
Per això l'he provocat.
Per això l'he provocat.
Una provocació fantàstica
i que serveix per recordar.
Han baixat el nombre de fumadors adults.
Sembla que ja en parlaré més endavant,
però van baixant de mica en mica.
Continuen incorporant-se els joves,
és allò que diem sempre.
Allò que la balança no acaba de...
Les dones joves, sobretot.
però, en fi, jo crec que també han augmentat molt les consultes
i més amb tota la restricció legal del consum de tabac.
Jo crec que això serà positiu
i que era disminuyendo la prevalencia, sí, sí.
Molt bé.
En la mesura del possible,
nosaltres també des d'aquí sempre anirem fent aquest recordatori.
Moltíssimes gràcies, doctor Azzerà.
Doctor Ceguñino, ha estat un plaer, com sempre.
Ens trobem la propera setmana.
Bon dia.
Moltes gràcies.
Gràcies i bon dia.
Gràcies.
Gràcies.