Aquesta és la sintonia de la tertúlia.
Aquesta setmana, després del parèntesi festiu o mig festiu de Nadal, Cap d'Any i Reis,
recuperem l'espai habitual de la tertúlia.
Ahir recuperàvem la tertúlia futbolística, la tertúlia esportiva,
i avui recuperem, per dir-ho d'alguna manera, la tertúlia d'actualitat en general.
Així que la primera tertúlia del 2006 la compartim avui amb tres convidats,
que ja estan al voltant de la taula del matí de Tarragona Ràdio,
l'ex-regidor de l'Ajuntament, Pere Valls, Pere, bon dia.
Bon dia.
L'arqueòleg Joan Menchon, Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
I el vicepresident de la Societat d'Estudis Econòmics, Joan Besora, Joan, també bon dia.
Bon dia.
A tots tres, gràcies per compartir aquesta estona de tertúlia.
Bon any, com els hi prova el 2006? Alguna novetat?
Mullats, no?
De moment mullats, però...
També va bé que plogui.
Sí, va bé, va bé, jo crec que ens podem felicitar d'aquesta pluja.
Els han portat moltes coses als Reis o no?
O Papa Noel, o en fi, o qui sigui, o Sant Esclaus.
Els reixos, que dèiem.
Els reixos, no?
Els reixos.
Han portat moltes coses o no?
Sí, no ens podem queixar.
Sí, home, sí.
I tant que sí.
Els veig molt optimistes.
Salut, salut.
Optimistes, salut.
Salut, perquè la conversa que portàvem fins ara era sobre això,
i per tant ho desitgem salut a tothom.
I les rebaixes, hi ha de rebaixes o no?
Perquè, en fi, sembla que entre Nadal, que la gent compra molt per Nadal,
després la gent compra molt per Reis,
i ara la gent compra molt per rebaixes,
no sé si també tenen la sensació com a ciutadans i com a consumidors,
que, de fet, tots som consumidors,
que, en fi, hem entrat en unes dinàmiques de compres, no?
Jo encara no he anat, però hi vaig, hi vaig, hi vaig,
perquè val la pena aprofitar.
M'agrada veure aquesta diferència de preus tan abismal que hi ha, no?
Comprar una roba d'una setmana a l'altra, no?
Llavors jo crec que s'ha d'apropitar.
Jo hi vaig estar, no vaig comprar res, però sí, és veritat.
Passa una cosa amb tot això, eh?
Vull dir, si la temperatura, el temps, acompanya pel comerç
i per una certa experiència, doncs hi té molt a dir.
És a dir, si per Nadal fa fred, o sigui, el del desembre és d'hivern,
és a dir, es vent perquè fa fred.
Si els anys que no ha vingut el fred, o ha vingut el fred tard,
les botigues estan plenes, no?
La gent s'espera.
Clar.
No, és que no ho necessites.
Si tu t'has de comprar una peça d'hivern i no acaba de fer fred,
no tens la necessitat d'anar a comprar-la.
Si fa fred, doncs és més fàcil que tu puguis anar a buscar-la.
I això, doncs, ha passat pràcticament tot el mes de desembre,
pel comerç això és bo,
i si ara segueix aquesta temperatura,
almenys tot el que és aquest mes.
El mes que ve el febrer és molt complicat,
perquè el febrer, per molt de fred que faci, és un mes.
De fet, alguns comerciants diuen que les rebaixes són una campanya massa llarga,
vull dir que en menys dies es podria...
Les rebaixes, si fóssim sents, les haurien de ser el febrer.
Perquè ara comença l'hivern.
Ja ho era abans del febrer.
Com a l'estiu.
Imagina't, l'1 de juliol, que és quan comença l'estiu,
s'han de posar les coses de rebaixes.
I això és una cosa que...
El que passa és que això està muntat d'aquesta manera
i qui no hi entri queda fora
i, a més a més, si no fas rebaixes,
doncs ja no ets ningú o no ho sé.
No hi ha cap botiga que no faci rebaixes.
Inclús fan rebaixes els ordinadors, tothom.
Jo almenys somba, de rebaixes o...?
El veig al marge d'aquesta dinàmica.
És quin remei, no?
Sí.
Quan has de fer números i tens canall a casa,
tu mires dues vegades per començar.
i hi ha coses que, si, realment val la pena.
I també val la pena anar al tanto
perquè després carregues el carro amb coses
perquè he comprat això, no?
Perquè a vegades es compra sense pensar-hi?
Sí.
Simplement perquè el preu està més a baixar.
Això val la pena.
Però escolta'm, per què...
Per què ho has de comprar,
si no ho faràs manester?
Però bueno, som així els humans, no?
I tenen la sensació que des de fa anys
ja s'ha entretat en una dinàmica
que arriba a principis de desembre,
comença la campanya comercial de Nadal,
intensíssima,
tots els comerços poden obrir pràcticament
tots els dies, festius inclosos,
i arriba Nadal,
i després arriben els Reis,
i després arriba la campanya de rebaixes,
i sembla que ha sigut com una dinàmica
de comprar, comprar i comprar.
Però no perquè s'obrin més dies,
es ven més, eh?
Però tenen aquesta sensació
que d'uns anys sense realment...
A veure, aquesta dinàmica consumidora
és una cadena que hi estem trobant,
i com l'acceptem,
perquè només cal veure el moviment de gent
que hi ha per la ciutat,
tant a peu com amb els seus vehicles,
llavors, clar,
el comerciant en certa manera
ha d'aprofitar aquesta tendència del consumidor.
Jo ho trobo, vaja,
és lícit i lògic
que per part del comerciant,
per part del cotidier,
doncs tingui tot això, no?
El que passa aquí
entraríem a qüestionar
temes de preus,
potser fins i tot, no?
Perquè si comprar d'aquesta americana
que portem una setmana enrere
costava tant
i aquesta setmana val el 50%,
doncs potser cal pensar...
Escolta, vols dir que la política
no passa tan bé
per una política de preus
en la qual ells tenen els seus càlculs
i no hi perden mai?
A veure, hi ha una cosa...
Però si tu has de comprar una americana
fora de temps,
fora de rebaix,
se es paguen les ganes i el gust...
L'americana que hi ha en un aparador
al mes de desembre,
com a mínim,
està a l'aparador o a la botiga
des del mes d'octubre, segur.
Bé, són dos mesos.
L'americana ja està pagada,
la lletra ja és al bany,
ja s'ha pagat.
És a dir,
aquell senyor sí ha de guanyar la vida
d'una manera o d'una altra.
Sí, sí.
I si tu esperes
comprar-la a les rebaixes,
l'altre ja ho sap també,
perquè aquí no hi ha ningú
que vagi amb el llir i la mà, no?
Vull dir,
si tu aprofites
que està rebaixat,
l'altre,
quan allò està rebaixat
ja està pagat.
Vull dir,
això és un tema econòmic, eh?
Evidentment això és una rotació d'estocs.
Les grans firmes d'aquestes marques,
que ara no cal anomenar-les aquí,
però que tots ens poden pensar
i tot això,
es basen.
Evidentment és un estudi econòmic
en la qual
principals escoles de negocis
europeus i del món
l'estudien aquest cas, no?
El cas del Zara, per exemple,
no és un cas,
per exemple,
doncs ha estudiat...
Tota la cadera són ells.
Sí, sí, sí.
No, no.
I per tant,
evidentment,
els resultats ho demostren
que no hi perden, no?
Tot el contrari, no?
I les cues que hi ha, no?
El que està clar
és que tothom compra
i compra molt.
barat o car,
però tothom compra molt,
perquè a més,
a la temporada de rebaixa
es diuen als comerciants
que ha començat molt bé,
el cap de setmana va començar...
De tota manera,
jo,
totes aquestes xifres
que es donen
per part dels organitzons
de comerç,
jo no me les he cregut mai.
Jo,
he sigut botiga durant molts anys,
jo no me les he cregut mai.
Ho dic ara,
que a més a més
t'estic més tranquil que abans,
no?
És a dir,
per exemple,
quan diuen
enguany s'ha vengut
un 6% més, no?
Bé,
aquesta frase
s'ha d'analitzar.
Què vol dir
que s'ha vengut un 6% més?
Un 6% més de gènere
o un 6% més de caixa?
Un 6% més de caixa,
perdona,
i per escalers,
perquè tot se puja més
d'un 6%.
Si és un 6% més de gènere,
o sigui,
de coses,
llavors aquí...
A més,
suposo que és molt difícil
fer una estadística.
Això és impossible,
perquè si hi ha
una cosa més individualitzada
al món
és el comerç.
És a dir,
una cosa són les grans botigues,
que aquests te'n pot donar
grans xifres,
que també et donaran
i després tampoc
tindrem cap
cap manera
de saber
si són reals,
de les creus,
perquè són les que et donen ells,
que són una empresa privada,
no?
Però
l'alegria aquesta
en què es diu
que en guany s'ha vengut tant,
a més,
jo no sé com ho fan,
però el dia 30 de desembre
ja diuen
que en guany s'ha vengut més
que no sé quant.
Escolta,
el dia 30...
És impossible saber això.
Això es pot saber
al cap de 15 dies
o 3 setmanes.
Això és internet.
No, no, no,
això es diu
i aquestes xifres
és com l'IPC,
es donen per bones
i van corrent
d'una a l'altra
i ningú les...
Ningú les qüestiona.
Ningú les qüestiona.
Jo sí que les he qüestionat sempre.
perquè quan estàs darrere del taulell
saps el que s'apugen les coses,
el que s'apuja tot
i saps tu exactament
quan hi guanyes de més i de menys.
I després diràs el que voldràs.
Què és això?
El que està clar
a més és d'un punt de vista de ciutat
i a part tancar el tema aquest comercial
és que és important
ser capital comercial també
perquè en fi
cada cop
es demostra més, no?
Estem en una societat
que evoluciona ràpidament
i que
suposo, no?
Des del punt de vista de Tarragona
que és important tenir
un gran centre comercial,
tenir grans superfícies comercials,
en fi...
Corte Inglés.
Corte Inglés, no?
Sí, sí.
Quan tinguem el Corte Inglés
el Nadal serà i espectacular.
Canviarà molt el Nadal o no, Joan?
Com t'imagines?
Un Nadal a Tarragona
amb el Corte Inglés.
Quins dels dos?
L'alcalde o les festes?
Les festes.
Home, doncs suposo
que ens estalviarem
alguns viatges a Barcelona
i vindrà gent cap aquí.
Penso que pot ser
un repte important per la ciutat.
Sí, no?
Perquè es reforçarà
la capitalitat comercial, no?
A més, a més,
i s'hi afegeix
en una zona
que ara no és gens comercial
i que, doncs,
en dos, tres anys
li donarà la volta
d'un mitjó.
Aquesta zona
d'aquí
del president company
doncs de botigues
no n'hi ha,
n'hi ha molt poques
i tot el que és
el president Macià
i tot el que és
els carrers aquests
molt importants
que encara no hi ha botigues
evidentment
serà un espai
comercial important.
I farà de cantar
penso que de manera definitiva
la balança
de capital comercial
de les comarques meridionals
a favor de Tarragona.
Serà un element definitiu,
no?
Per tant,
és un element
bastant definitori.
Sí,
jo crec que allò
que la guinda del pastel,
no?
O sigui,
la trajectòria
dels últims anys
de Tarragona
evidentment
ha canviat moltíssim
en aquest sentit,
no?
I fins i tot
no solament
per la creació
de nous espais
comercials
sinó també
la mentalitat
dels botiguers,
la mentalitat
del personal
de les botiques.
Entre altres coses
sempre criticaven
de dir,
escolta,
no t'atenen igual
aquí que allà,
no?
I l'increment
d'aquestes
superfícies
comercials,
això també
anirà
doncs
amb benefici
del tema.
I el tema
del cort ingles
i sobretot
per Nadal,
vaja,
si ho he anat
a Barcelona,
a Madrid,
a alguns llocs
d'aquests
on existeix,
si a Boca
a més fan més Nadal,
engalanen les façanes
i tot això
i tot això.
Tot el barri
on hi ha
o tot el sector...
Ja ens podem imaginar
el primer dia
de rebaixes
el cort ingles
de Tarragona.
Amb aquella imatge
típica de Barcelona
també es podria
que no.
l'any 2008
serà això,
no?
Ja s'imaginen
segou alguna persona...
Algunes matrones
de la ciutat
de primera línia
amb el bolso
monetutxana
i qui passi
primer
veurà.
En fi,
això ho podrem viure
d'aquí...
No massa, eh?
Potser no massa.
Tindrem un 7 de gener
divertit d'aquí un temps
a Tarragona.
Has d'agafar la mòbil
i portar-la allà.
Sí, sí,
la haurem de portar
perquè a més tothom
s'hi abocarà ara
segurament el primer dia
de rebaixes.
En fi,
deixem aquestes qüestions.
Hi ha algunes notícies
destacades avui a la premsa
en els informatius.
L'anunci de l'Ajuntament
de ser bàsicament
més dur i més estricte
en l'aplicació
de les ordenances cíviques.
Ahir l'Ajuntament,
l'equip de govern
posava com a exemple
una sentència
que condemna
els dos propietaris
d'un gimnàs
de la part baixa
de la ciutat
a pagar una multa
de 300 euros
per desobeir
l'ordre de tancament
que havia dictat
la Guàrdia Urbana.
Però en general
la filosòfia és aquesta,
ser dur,
ser més estrictes
en el tema
de l'aplicació
de les ordenances cíviques.
Joan Manchón,
com ho veus?
Què et sembla?
La mà dura?
Aviam,
per començar és trista
que ens hagin de fotre
la garrotada
per ser una miqueta
més cívics.
Això d'entrada,
per continuar
és una miqueta ridícul
una multa
de 50.000 pesetes
per no obeir
una ordenança
de la Guàrdia Urbana.
A partir d'aquí,
doncs,
estudiem
què vol dir ser dur,
vol dir ser implacable
o vol ser just.
Vol dir ser just.
Si una persona
que comet
una infracció grossa
se li fotin garrotada,
doncs,
ens sembla bé.
Ara,
perquè un dia
que se't escapi
un paper terra
et fotin una garrotada,
parlem-ne.
I hauríem d'avaluar
una miqueta
quin és el justipreu
d'aquest tema.
Joan Bassona.
Sí,
a veure,
en uns primers dies d'any
en els quals
estem una miqueta
tots patint
la llei del tabac
i que tots
parlem de lo mateix.
Alguns, segur.
Sí,
no, alguns,
evidentment,
però sembla ser que
en aquest país
no existeixi res més
que el tabac.
Però bé,
és igual,
ja va bé.
És una llei social,
s'ha de tenir
d'implementar,
s'implementar,
les conseqüències ja
les veurem
a curt plaç,
no cal esperar molt,
jo crec que ja es veuen ja,
i evidentment,
no tot és tabac,
sinó també hi ha qüestions
que molesten més
que el tabac.
La contaminació acústica
per a mi
és un tema molt molest,
no?
I que, bueno,
no hi ha,
diguéssim,
cura,
ni hi ha legislació
encara gairebé
per aquest tema.
Per tant,
estic d'acord
amb Joan Benxon,
vull dir,
300 euros,
millor aquest senyor
li afecta
o a un dia
li fa pessigolla,
simplement,
vull dir,
no crec que sigui
una multa d'aquestes
que...
Hauria de ser més dura.
Sí.
Perquè estem parlant
d'un cas
en què han tret
el precinte municipal.
Exacte, exacte.
És que una cosa
és molt tard a tu,
perquè avui a la nit
facis una festa
a casa teva,
et passis de soroll,
molestis els veïns
i tot això,
doncs mira,
300 euros,
mira,
què hi farem,
no?
Però, escolta,
aquí hi ha hagut
premeditació,
olevosia
i 50 coses més,
no?
Jo crec que hi ha...
El tema cívic
també és llestimós,
com tu dius,
que ens hagin de dir,
escolta,
no facis això,
no?
Però és bàsic,
és bàsic
i si no,
la ciutat,
bueno,
hi ha de per si sol,
hi ha parells,
sempre en pintades,
grafitis a tot arreu,
que d'aquí,
doncs,
varadaria,
doncs,
aquesta joventut,
perquè és joventut
que, bueno,
que dintre de la seva cultura
progre o el que sigui
entra, doncs,
a la Nàpols carrer
pintant tot això,
bueno,
però es tinguessin més cura
que estan fent una cultura
incívica totalment,
que estan perjudicant
a molts particulars
i a molts terragüents,
evidentment,
no?
Jo crec que qualsevol mesura
sobre aquest tema
ha de ser dura,
dura.
I si a algú li cau
amb algun paper,
doncs,
evidentment,
també,
doncs,
bueno,
també,
hi haurà aquella elasticitat
de la mesura
o de la sanció,
no?
Però jo crec que,
bueno,
s'ha de posar fi,
bueno,
i jo,
per exemple,
que treballo a la zona del Port
i tot això,
els caps de setmana
o hi ha el divendres de matí,
o sigui,
a la nit,
veure,
doncs,
bancs arrencats,
lloses de terra
que déu-n'hi-do
a les persones
que la poden aixecar
perquè jo no sóc incapaç
d'aixecar-ho
i que la rebaten
i trenquen
o bancs sencers,
bancs tirats en terra
de pedra,
no?
De fusta.
I tot això,
això crec que,
bueno,
ja estem en una situació
que en aquest cas
sí que la...
Jo sempre he estat
una niqueta...
Això no és incivisme,
a vegades violència,
no?
Sí,
exacte.
És vandalisme.
Exacte.
Potser entraríem en un altre debat
de debatre
el tema
sancionador,
no?
Vull dir,
a veure,
potser no és,
la vegada es poden dir,
no és el millor sancionar,
no?
Però en aquest cas
jo crec que
s'ha d'aturar,
s'ha d'aturar.
És un problema d'educació,
no?
I del tipus d'ascensió.
Perquè al final resulta que no tothom fa això,
la majoria de gent són gent normal,
si no aniríem a les tornades pel carrer,
no?
Però això és un problema d'educació,
aquí ara podríem entrar en aquelles filosofies
a si a l'escola,
a si a la família,
a si no sé què,
no?
Però això és un problema de gent que no tenen...
Estan educats d'una manera,
o senzillament una gent molt egoista
que només pensen en ells
i quan surten pel carrer
a divertir-se,
tant els fa trencar un mirall
o un vida d'un cotxe,
o trencar set retrovisors,
perquè això també passa,
o agafar un contenidor de la brossa
i llançar-lo al mig del carrer,
tot això és...
O cremar-lo.
Sí, clar.
O bé passar per la plaça dels carros
i només veure...
Dic la plaça dels carros
perquè hi ha molts dies,
ara ja vaig estudiar,
ple de vidres,
de gots,
o gots sencers,
trencats,
que no...
Això un dia es pot caure un got,
però a la plaça dels carros
no s'ha d'anar amb cap got de vidre,
no?
I per dir la plaça dels carros,
perquè, doncs,
allò que ens hi veiem,
però suposo que amb altres indrets
també,
o bé, doncs,
haver de fer eslàlom,
perquè abans teu
i ha passat un senyor amb un gos,
no?
O diversos gossos,
no?
Vull dir,
això és una cosa
que, evidentment,
això és incivisme,
és la manera de ser de la gent,
però, en el fons,
és la gent que només pensen en ells
i si jo m'ho passo bé
o, senzillament,
és que ni s'ho plantegen,
que puguin pensar
que això molesta
o que facin mal fet.
I, potser,
inclús hi ha gent que sap
que arrencar un banc
doncs
està mal fet,
però que fotin,
no?
Com si al final ho pagués
no saps qui,
no?
Al final això ho paga l'Ajuntament
i l'Ajuntament ho treu
dels diners que recapta de la gent,
vull dir,
això és una cosa molt...
Però la conseqüència
de tot plegat
seria, doncs,
que només amb sancions
no s'arreglarà el problema?
No, home,
les sancions ja han de ser,
el que passa
que només sancions,
jo crec que no...
Depèn del tipus de sancions.
Clar,
i depèn de l'acte, no?
Però què vols dir, Joan?
També si hi hagués més policia,
algunes coses,
més policia,
més vigilància,
algunes coses no passaria.
Anem a fer l'exemple gràfic,
que potser és la manera,
dir,
si un...
dos persones,
joves o adults,
m'és igual,
agafen un container,
que això ha passat,
i m'ha fotut el daltabaix
del carrer Caputxins
i me'l tira en el mig
del teatre romà,
i li posen una multa
de 50.000 pessetes,
bueno,
doncs,
aquest senyor,
el que sigui ell,
el seu pare,
ho pagaran.
O entre 10,
paguen 5.000 i tot passa.
I ja està.
I mira,
encara han fet la matxada,
però si amb aquestes persones
que han fet això
se'ls condemna
o se'ls aplica
una sanció de treball comunitari
que durant 15 dies
estaran recollint la brossa
al mig del carrer
a la vista de tothom,
que ells mateixos han tirat,
potser la cosa
t'ho farà pensar dos vegades
i no tiraràs un altre container.
I potser els fas anar
amb unes xerrades
i els fas
anar a netejar culs
de malalts,
per dir alguna cosa
amb tots els respectes
als malalts,
doncs potser llavors
t'ho pensaràs dos vegades
perquè ja entra
la part d'exemplificació
del càstig
o de la reparació.
Potser perquè en el matèria
de sancions
ara anem a l'ho fàcil,
no?
Aquí hi ha tot arreu,
que la sanció fàcil
és la multa,
els diners.
Ves a recollir
cacques de gossos
un diumenge
a les 12 o migdia,
que et vegi tothom.
Oi que tu pensaràs
dues vegades
que el teu goss
faci caca?
Bàsicament perquè et vegin.
I dius
no te la paga per aquest.
Aquesta sanció
encara has de poder recórrer.
Llavors, exactament.
És el procés administratiu
de recórrer d'anys.
A vegades no es paga això.
I en segons qui?
I avui estem parlant
d'un establiment comercial
d'un gimnàs.
Quan posaven multes
per contaminar un riu,
que era més barat
pagar la multa
que comprar l'aparell
perquè no es contaminés el riu.
Comenta també
qui li fas pagar.
Sí, sí, comentar una depuradora,
evidentment.
Això ha passat també, no?
En fi, veurem què passa.
Hi ha la intenció
aquesta per part de l'Ajuntament.
De fet, d'això
se n'ha parlat
en altres municipis
molt últimament.
S'està parlant molt del civisme.
Recordem el cas de Barcelona
que des de fa mesos
se està parlant
de totes aquestes qüestions.
Veurem què passa
al llarg de l'any
amb mesures d'aquest tipus.
D'altra banda,
l'any també ha començat
amb anuncis d'obres
a nivell d'Ajuntament,
l'inici de les obres
a la Via Augusta.
A nivell de l'autoritat portuària
també tenim la convocatòria
del concurs
per fer les obres
del Serraio,
és a dir,
de la façana
davant del barri
mariner de Tarragona.
És a dir,
serà un any d'obres.
Alguna que els faci especial gràcia?
El Joan, suposo,
el tema del Serraio
se l'estima especialment.
és l'any prelectual.
No, però tot això,
no, pensa que...
Al port no hi ha eleccions, no?
No, però el tema del port
hi ha fa anys
que s'està iniciant,
diguéssim,
una trajectòria urbana
cap al Serraio
importantíssima, no?
I jo crec que haurem culminat
amb aquesta rambla del port,
rambla del Serraio,
com se vulgui dir.
En el moment,
amb els projectes
s'està parlant d'aquesta paraula, no?
Però jo crec que, bueno,
el conjunt
que ja es va iniciar
amb el moment
que es va construir
el pont mòbil
que connectava
els dos molls,
els dos parts del port
i tot això
lliberant el Serraio
del pas dels camions,
jo crec que va ser
el primer punt de partida.
Entre el pàrquing,
la façana marítima,
la Marina Tàrrago,
l'interès Marina Tàrrago,
que és la Marina aquesta
dels vaixells de luxe,
que també, doncs,
està molt avançat
i que aviat els veurem
a prop per aquí,
i sobretot, doncs,
el pàrquing del Serraio
i la rambla aquesta,
jo crec que, bueno,
aquella zona d'allà
la persona que no hagi vingut
a Tarragona
en els últims, no sé,
8-10 anys
no coneixerà,
no s'hi trobarà,
no veurà una cosa
molt canviada i tot això.
Això unit amb el...
Bueno, doncs, escolta,
jo ho vaig dir
amb aquest micròfon,
em sembla que
si per ser un tema,
una campanya electoral
o temporada electoral
venen hores,
benvingudes siguin les eleccions,
o sigui...
Escolta,
perquè si la Via Augusta
la faran
perquè ha de venir
a les eleccions,
doncs benvingudes
a les eleccions
perquè la Via Augusta,
Déu-n'hi-do.
La Via Augusta
és romana, eh?
És que és allò...
És que he viscut
la Via Augusta
i per això em fa gràcia
perquè eres al 97,
ens estan dient
d'aquí 3 mesos comencem.
Sí, sí.
Jo fins que no vegi
la implantació de l'obra...
Però ara l'alcalde
ja anunciava fins i tot ja
avisava els conductors
de buscar alternatives.
Perquè ja ho ha avisat
tantes vegades
com la seva dimissió.
Sí?
Tantes o més?
No fa, no fa.
En fi,
del Port o de la Via Augusta,
què destacaria?
Jo he dit
perquè això també
s'ha d'explicar,
és a dir,
hi ha projectes
que es comencen a fer
quan comença la legislatura
i quan els veus fets
és perquè les legislatures
només duren 4 anys
i no és incís,
per exemple...
I qualsevol projecte
dure 4 anys.
Doncs estaria...
I hi ha projectes fàcils
i el de la Via Augusta
s'ha de reconèixer
que també era molt complicat
i hi havia molt complex.
Moltes expropiacions,
finques afectades...
Això és la broma fàcil,
no?
Però quan has estat
en aquests lloc
saps que des del moment
que es decideix
que es pot fer una cosa
fins que es comença a fer
i s'acaba
és un procés
a vegades burocràtic
entre cometes
però hi ha uns processos
administratius
que fan que les coses
no puguin anar més de presa
o altres coses
que a més a més
després s'endarrereixin
per altres circumstàncies.
Però el mínim
és un mínim i no.
quan es diu
que es farà una escola
es pren la decisió
i l'Ajuntament
o d'ator
dona els terrenys
a la Generalitat
i l'Ajuntament diu que sí
des que llavors
fins que entren
la primera criatura
a classe
doncs passen
almenys dos o tres anys
perquè és que no es pot
anar més de presa
perquè hi ha uns processos
que són també
unes garanties
i això doncs funciona així.
No que lluny
el tant
has parlat
de general
des de l'aprovació inicial
que faci l'Ajuntament
fins a la definitiva
que farà el Departament d'Urbanisme
de baixada de bandera
són dos anys.
No, Tarragona està viva
Tarragona està viva
està clar
perquè
vaja com a tarragoní
m'il·lusiona
veure totes aquestes
aquestes iniciatives
i totes aquests projectes
que hi ha
ja estic pensant
fa poc parlant
del cort anglès
però bueno
aquí afegim-hi
qualsevol modificació
que comportarà
el pla general
o tota la zona
de la passana marítima
i tot això
que evidentment
em fa il·lusionar
fa de dir
bueno escolta
jo d'aquí uns anys
d'aquí pocs
doncs veuré
una Tarragona
més bonica
diferent
i tot això
més coses
abans el Joan Menchung
ho apuntava
de passada
en clau política
seguim pendents
del tema
del possible
o no
relleu a l'alcaldia
abans comentava
el Joan
de forma irònica
això
han passat les festes
i els dos partits
que
en fi
estaven parlant
el desembre
de
si el relleu
es fa
i de quina manera
es fa
doncs
sembla que no es posen
d'acord
Unió Democràtica
i Convergència Democràtica
com s'ho
com s'ho miren
des de
des de la barrera
com a ciutadans
creuen que
el tema
per cert interessa
no interessa
els tarragonins
que s'està parlant massa
poc
te seré clar
quan vaig al cinema
i la pel·lícula no m'agrada
m'adormo
jo m'he dormit
perquè això ja avorreix
els propis protagonistes
també
el tema
els avorreix
jo aniré jo la setmana passada
deia això justament
en aquest programa
però si som protagonistes
i estan avorrits
que s'imaginin
com estem els ciutadans
que ens ho mirem
des del seien
o des de la barrera
com els toros
i el tema
personalment
el tema
de l'alcaldia
o el tema
de l'estatut
són dos temes
que a mi m'adormen
a veure
jo et deixo
que passi una mica
de broma
vull dir una qüestió
gastronòmica
abans deien que si
l'alcalde es menjava
els torrons
potser ara podem parlar
de si l'alcalde es menjarà
la mona
però bueno
abans és menjar
les castanyes
a part de la broma
no tenim cap altre pastís
abans de la mona
no ho sé
no se m'acorreix
i en tortells
i en consultades
ja hi ha coses
bé
sembla ser que és una decisió
molt meditada
per l'alcalde
jo sempre confio
en les persones
que en saben més
i que evidentment
ell ha buscat la seva data
sembla ser que algú
la sap aquesta data
perquè en els mitjans
de comunicació
a vegades hem parlat
que el soci
de govern municipal
el PP
coneix aquesta data
i jo parlo
amb gent de Convergència
o gent del propi
equip de regidors
i no la saben
jo crec que bé
doncs s'ha de posar
doncs una data
sigui ara
o sigui
al final de la legislatura
però jo crec que s'ha de posar
i ara és el moment
perquè doncs bueno
fins i tot
jo pot representar
jo em penso que
a veure
evidentment que això
avorreix
i tot això
tu abans has dit
és que Tarragona està viva
la gent
esclar
mal aniria
però el que és evident
és que hi ha moltes coses
que no depenen de la gent
que són
de l'administració
que estan aturades
això
tothom
que té dos dits de front
i té algun tema
o coneix algun projecte
sap que des de fa uns mesos
que doncs les coses
estan aturades
el que està més aturat
és el pressupost
de l'Ajuntament
que no està ni aprovat
vull dir
mira si anem bé
què passa aquí
home
aquí passa que això
evidentment
al final
fa mal
en un principi
els protagonistes
perquè
tu et poses
a la pell
del Joan Herègio
ja m'explicaràs
també
et poses
a la pell
de l'Albert Ballver
i què
i et poses
a la pell
de l'alcalde
que resulta que ara
vol plegar
però no pot
diuen
diuen
jo dic el que diuen
però esclar
resulta que els que no estan
al govern
algú pot pensar
mira ja els hi va bé
tot això ja els hi va bé
perquè es baralla
entre ells
però al final
això fa mal a tothom
és a dir
això
a qui desacredita
és
la mal anomenada
classe política
que no existeix
que són gent com els altres
que estan a l'Ajuntament
per què?
perquè la imatge
que hi ha
sigui certa o no
és que
no es posen d'acord
uns senyors
per una cadira
aquesta és la imatge
que hi ha
i això fa molts temps
que dura
perquè aquí no estem dient
és la que ens en transmets
clar
sí sí sí
no no
això és la imatge que hi ha
és a dir
per això
llavors aquí passa
que
en un primer moment
algú pot pensar
que doncs a l'oposició
ja li va bé
que es baralli el govern
entre ells
mira no s'entenen
però això
arriba a un punt
que és mentida
perquè això
traspassa
a tothom
i més a més
quan veus que
temes importants
que s'haurien de resoldre
o com a mínim
s'haurien de començar a parlar
perquè tu parlaves
de la façana marítima
escolta
el més clar és la lligüera
i parlem de la sabinosa
el més clar és la lligüera
hi ha un munt
de temes penjats
que depenen
que el que fa d'alcalde
es posi al davant
i convoqui la gent
i vagi a parlar
amb qui calgui
a veure si es desencallen
però clar
si el que fa d'alcalde
fa uns mesos
que diu que ja no ho vol ser
i quan diu
ja sé quin dia vull marxar
resulta que li diuen
des de dins
no?
és que si tu te'n vas
aquell no ho serà
perquè ho vull ser jo
ja hi som
això és la imatge que es dona
tu has dit potser
una paraula clau
que és el mal endèmic
de la classe política
evidentment
no solament
és l'Ajuntament de Tarragona
és el tema de l'Estatut
perquè tots esperàvem
el dia 27 de desembre
perquè pensava
tindrem o no el tindrem?
estem a 10
i encara no sabem
com està el tema
però és diferent
però també se va demorant
i pel mig
qualsevol demora
comporta
problemes i complicacions
si això no es hagués demorat
per exemple
les declaracions
d'aquest famós general
tirant general
no haguessin
no haguessin segur
evidentment
si el tema
si el tema de Nadal
no es hagués demorat
potser el verball bé
no hagués tampoc
reclamat la seva possibilitat
i totes les demores
sempre fan mal
però és un mal endèmic
de la classe política
però a veure
amb l'Estatut
has de posar d'acord
a diferents gents
de diferents ideologies
de diferents candidatures
per entendre'ns
i aquí
la mateixa candidatura
és la que no es posa d'acord
la mateixa llista
perquè clar
perquè pugui ser alcalde
el Joan Areggio
que és el tercer
em penso
de la llista
és el quart
és el tercer
vol dir
que el segon
ha de renunciar
per llei
perquè el dia que plega
el número 1
el número 2
fa de número 1
això ho diu
això és la llei
i només pot ser alcalde
el candidat
el primer candidat
de cada llista
això ho diu la llei
pot ser candidat
és el número 27
de la llista
sí però ho han de dimitir tots
no han de dimitir-ho
han de renunciar
a ser alcalde
però el que estaria clar
és que quan els temes
s'allarguen
això acaba passant
en fi
a l'opinió pública
perquè s'allarguen
i no es troben
una solució
això seguint una mica
la conversió
que feia el Joan
d'estatut
i de...
la imatge que s'està donant
amb l'estatut
s'està dient
que es posen de plats
fins no sé quin dia
avui hi ha una reunió important
no sé què
van a Madrid
veus que la cosa
es belluga
no sé si per mal
es belluga
però aquí no es belluga res
però a l'estatut
també la classe política
està sortint perjudicada
tal com estan anant
ara les coses
Joan
tens aquesta sensació
en part
penso que sí
potser no estem exagerat
com amb el tema
de l'Ajuntament
però
el cara blanc
ara dic blanc
ara dic negre
ara tiro endavant
enrere
giro
dic una cosa
que no dic
que això a la gent
li comença a cansar
i una cosa
que com
deia el Pere
que s'havia d'aprovar
el dia 26
que si no hi havien
uns terminis
i no sé què
no sé quant
però això continua
al final la gent
se'n cansa
falta un moment
i el dia de les eleccions
ens n'anem a la platja
falta només un minut
de tertúlia
féssim de pitonissos
hi haurà estatut
creuen o no?
sí
sí
carai
sí home
es posaran d'acord
home
no pateixis
probablement l'estatut
que ha sortit del Parlament
però hi haurà estatut
i serà un estatut
de passes importants
endavant segur
sí
Joan
i de renuncies importants
clar
sí
tots guanyaran
a més tots guanyaran
com el dia de les eleccions
tots guanyaran
sí sí sí
tothom ha fet un gran estatut
inclús el PP ha guanyat
imagina
sí sí sí
clar s'està posicionant ara
perquè ara es queixa
que ara diu que vol estar-hi
llavors
de les declaracions del militar
algun comentari?
10 segons
espanya de pandereta
no ha sigut declaracions
no ha sigut declaracions
del militar
per mi que hi ha alguna cosa més al darrere
no pot ser una persona
que conegui la llei
com la coneix aquest home
no pot ser
que parli d'aquesta manera
d'aquesta manera
ara qualsevol funcionari
treballador d'aquest país
que comet un error
d'aquest tipus legal
el primer que fa
és de petites a la calle
perquè no el foten fora
ja
punto
en fi
s'acaba la tertúlia
ara segurament podríem obrir
un altre debat
que seria molt interessant
però avui no tenim temps
per més
Joan Besora
Pere Valls
Joan Menchon
gràcies a tots tres
per compartir aquesta primera tertúlia
per comentar l'actualitat general
d'aquest inici del 2006
gràcies i fins la propera
adéu-sia
bon dia
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies