...
Com cada setmana aquí al matí de Tarragona Ràdio
obrim aquest temps dedicat a parlar de temes relacionats
amb el món de les lleis, de l'administració de justícia.
Ens acompanya Víctor Roca, Javier Terresmo, bon dia a tots dos.
Bon dia.
Benvinguts. Avui parlem d'una qüestió,
no sé si l'hem tractat alguna vegada,
però, vaja, és d'aquells temes gairebé habituals.
Injúries i calúmnies.
Sembla el títol d'una pel·lícula, però no ho és, eh?
A la realitat també passa, això de les injúries i les calúmnies.
Molt, molt.
Des del punt de vista legal, què és una injúria, què és una calúmia?
Sí, a veure, és un dels delictes,
és una conducta delictiva que el codi penal...
És un delicte, com a tal.
En el sentit que, a veure, la calúmia des del punt de vista penal,
ja sé que hi ha una definició literària de lo que és una injúria,
i una injúria podria ser el que popularment es considera un insult.
És un insult.
Un insult.
I la calúmia és...
És mal parlar d'algú.
És mal parlar, sobretot quan són qüestions que no representen en cap moment
la veritat del que estàs tu dient sobre aquella persona
o del que estàs tu professant sobre aquella persona.
Però si jo dic la veritat, però dic coses que no hauria de dir però són veritat,
aleshores no és una calúmia.
Bé, és aquesta la defensa.
L'exceptio veritatio, no?
Exactament. És aquesta la defensa.
És aquesta la defensa.
Sí, perdó, no.
A veure, realment el motiu de defensa és l'exceptio veritatis,
que és l'excepció, plantar cara dient que allò és veritat.
De totes maneres, tal com diu el Javi,
Bàsicament, el que greuja sempre aquest tipus penal
és que se li doni publicitat, rebombori, difusió, repercussió
i que realment s'atribueixin fets no comesos,
a vegades insults.
Quan més greu, òbviament, més delicte, per dir-ho d'alguna manera,
pot ser una falta,
una falta, ja vam dir aquí, que és menys que un delicte.
Fets amb menys, o imputacions amb menys greu de gravetat.
Aleshores, una particularitat que tenen aquests tipus penals,
tan injúries com calúmnies, que de moment estem tractant injúries,
és que, com es diu tècnicament,
no és que sigui excepcional, passa amb alguns tipus penals
o amb alguns delictes i faltes,
és perseguible a instància de part.
Això significa que amb la majoria de delictes i faltes,
unes lesions, una alcolèmia, un robament,
el perjudicat pot acudir en acusació particular,
però amb independència que reclami o no,
o que fins i tot denuncii,
perquè es pot denunciar per part de les autoritats,
encara que aquest perjudicat es retiri,
intervé l'acusació pública, el Ministeri Fiscal,
normalment, si ho considero oportú.
Amb les injúries, no.
Les injúries i calúmnies.
Si el perjudicat es retira,
el Ministeri Fiscal no existeix.
És perseguible a instància de part.
Per això opera una altra figura
que també serveix per exonerar la responsabilitat
a part de l'exceptio veritatis,
i li donem el tom i per part del perjudicat,
que pot ser el perdó de l'ofès,
el perdó de l'ofendido.
Si es perdona,
pot ser un atenuant o eximent
d'aquella responsabilitat hipotètica.
I aleshores es paralitza el procés.
Llavors s'arxiva el procés.
Escolti, jo perdono.
Aquest senyor m'ha vexat, m'ha injuriat,
m'ha insultat,
ha dit coses que no eren,
però jo el perdono,
amb el qual sol·licito que aquest procediment s'acabi.
I en principi, si no hi ha cap conseqüència realment,
però normalment s'acaba,
s'exhaureix amb aquest.
Jo tinc la sensació que aquest tipus de faltes
o delictes, injúries i calúmnies
sembla que siguin patrimoni
de determinats personatges populars
que s'ho vinteixen als mitjans de comunicació.
Jo deixo la veritat, com vulgueu,
però trobo que no ens afecta a nosaltres.
A mi el que em crida l'atenció
és saber si realment aquest tipus de procediments
es donen entre les persones ordinàries,
com ara nosaltres,
enteses com ordinàries normals.
Sobretot ordinàries des del punt de vista...
Jo he fet l'aclariment
i dic que aviam si aquests dos senyors
ara a mi em denunciaran per injúries,
perquè els he dit ordinaris.
Però ha sigut una bona excepció.
N'hi ha una dubleteria, és veritat,
sobretot darrerament en aquests mitjans
que hi ha de...
Hi té poca credibilitat
aquest tipus de denúncies
que posen aquestes persones.
Jo parlo de persones que no són populars
o conegudes.
El que passa és que també,
com moltes vegades queden en l'àmbit
del que són les relacions pròpies,
on no sempre i exactament
aquella injúria o aquella calumnia
ha sigut unilateral,
sinó que ve de darrere,
doncs a vegades
queden en no res.
Normalment no són afegitons
a processos que hi hagi...
També les podries trobar.
La gent i a més em va calumniar
i a més a més em va injuriar.
La podries trobar.
Per aixem, diguem-ne,
aïlladament, voleu dir que la gent entra,
la gent corrent,
entra en tota una dinàmica
d'un procés judicial
perquè no hi han insultat
o perquè...
No ho sé, ho pregunto,
perquè no ho sé.
Sí, sí, podríem trobar
que són també col·laterals
o a més a més d'altres tipus de delictes.
Normalment quan hi ha unes agressions,
unes lesions o unes amenaces
venen sempre adherides
o unes injúries, no?
Però, déu-n'hi-do,
la calúmnia sí que s'extén bastant.
La calúmnia també.
I a més a més,
no tinc l'estadística,
però en un jutjat
les denúncies que arriben,
si entenem que és el jutjat de guàrdia
en una comissaria,
a vegades la realitat supera la ficció
en grau superlatiu.
El que sí que se n'ha adonat
darrerament i bastant,
a part d'aquestes del famosé
o que dèiem que això ja és un circ
on hi ha uns interessos econòmics
i també on la retirada
i els arxius
i el perdó dels ufers
és un fet.
Jo deia que no tenen credibilitat,
no perquè no pensi
que algú es pot sentir
o fer si la no fer,
sinó perquè aquella persona
que avui és la injuriada,
demà és el que injuria.
Vull dir que al final
dius, home, l'un per l'altre...
Jo crec que és un circ, no?
Però sí que el que s'ha succeït
bastantes vegades
és precisament
en diferents ambients.
És a dir,
és bastant habitual
en foros, per exemple, polítics
o en foros d'institucions
o en posicions o parlaments
o manifestacions trobades
de diferents persones,
de diferents, doncs,
ja siguin institucions
fent una feina o una tasca,
doncs, en els seus parlaments
o en les seves conductes
han injuriat
o han calumiat a persones.
Ara pensa, doncs,
en una associació o entitat
del tipus que sigui.
Sí, perquè el president anterior
havia...
s'havia quedat
amb una part dels diners
del no sé...
Clar, això ho diu un senyor
en la seva reelecció
i l'anterior li va dir
escolti, això no és veritat,
vostè està dient
que jo soc un lladre.
Exactament.
Vull dir, casos així
podríem trobar en la nostra...
I a més s'encaixa molt bé
això que dius
en aquest tipus
una mica més
elaborat, no?
Una mica més agreujat
que deia el Víctor
de quan es fa
en una difusió
o es fa mitjançant
algun tipus
de reproducció,
ja sigui videogràfica,
de premsa, etcètera, etcètera.
Tot això
tindria també
una tipicació
molt més greu.
També és veritat
també és veritat
que el Tribunal Suprem
el que nosaltres
aquí sempre
doncs comentem
que dicta una doctrina
sobre aquesta qüestió
ha explicat moltes vegades
que les enjúries
i les calúmnies
s'han d'interpretar
dintre del foro
és a dir,
dintre de l'ambient
on s'estan produint
és a dir,
dintre d'un debat
dintre d'un col·loqui
dintre d'un ple
d'un ajuntament
per posar-ho d'alguna manera
no podríem
tindre la mateixa
interpretació
ni el grau de sensibilitat
seria el mateix
que fora en el carrer
de cop i volta
amb un senyor
que acaba de tindre
doncs,
a lo millor
un petit cop
amb el cotxe
aquí al carrer.
O sigui,
hem de veure
la situació
com en qualsevol
altre foro.
Els carnavals,
per exemple,
que permeten
i que a més a més
estan...
Més d'una vegada,
no?
Doncs també.
Ara que s'acosta
a veure què passarà en guany.
Exactament.
Totes aquestes qüestions.
Perdona,
els carnavals
i perdó,
volia fer només un breu
parèntesi
i aprofito ara
per aquests famosos
dibuixos sobre
Mahoma
que han estat
exposats
amb uns mitjans
de comunicació
i que tan de moda
estan aquests dies
que algú pot veure's.
A més,
a la fi,
quan es produeix
un cas
d'injúries,
calúmnies,
normalment són injúries,
més que atribuir
un delicte
és utilitzar
alguna expressió,
algun dibuix
que pugui
causar
una sensació
de perjudici
amb algú,
es produeix el xoc
i això
pels mitjans
de comunicació
és el pa nostre
de cada dia
entre la llibertat
d'expressió
i la dignitat
de les persones.
Aleshores,
on està
el llimit
i la frontera
és el que han de fixar
els jutges
i com diu el Javi
s'ha de tenir en compte
el context,
la difusió
de determinats
dibuixos
que algú cregui
i que atenten
contra la ideologia
o contra una ideologia
determinada
doncs es té a veure
fins on arriba
aquesta frontera.
Però això és molt relatiu
perquè
sense tocar
àmbits
de creences
de religió
hi ha determinades
imatges,
no parlo de violència
ni res extrem,
determinades imatges,
determinades maneres
de fer
que tu com a persona
et pots sentir ofesa
com a dona,
com a home,
com a nen,
com el que sigui,
fins a quin punt
tu pots anar...
Estem en una societat
que no ens enganyem,
la vida quotidiana
convida moltes persones
a la calúmnia,
entesa com a tal,
a malparlar d'altres persones
sense fonament estendre rumors
allò de calúmnia
que algú queda,
que deien abans,
tot això no es porta
al jutjat
de forma quotidiana.
Per això,
una mica de delimitar,
a partir que algú
se sent agredit
des d'aquest punt de vista verbal
o bé perquè l'insulten
o bé perquè
aixequen falsos testimonis
que dirien
sobre aquella persona
en la seva vida,
a partir de quin moment
es plantegi
quin és el procediment
per denunciar
allò que pensa
que ha vulnerat
els seus drets
i la seva dignitat.
A veure,
el moment
és el que cadascú cregui
que té que utilitzar.
Jo t'insulto ara
que no ho faria pas mai,
Víctor.
Jo t'insulto
i et calumni
i me'l parlo de tu i tot.
Aleshores,
tu dius,
aquesta dona
jo la vaig a denunciar.
Què fas?
Molt bé.
Aleshores,
me'n vaig a buscar un advocat,
vaig a buscar el Javier
si està disposat
a portar-me a l'assumptu.
No ho sé,
perquè us conec a tots dos
i no sé què diria.
Seria incompatible.
Bé, no,
de totes maneres
el que faig
si vull
home,
si vull anar directament
al jutjat,
si no demanaria
potser una rectificació
i tal,
però bé,
vaig al jutjat
i et poso una denúncia
moltes vegades
per aquests tipus penals
es posa una querella.
Realment,
els efectes són els mateixos.
Tu dius
el que ha passat després.
Sí, sí,
la senyora Iolanda
en tal dia,
a tal hora,
tal, tal,
públicament
i com a prova
porto la gravació
del programa
o qual tal,
molt bé,
i ho someto a criteri judicial
i jo segueixo endavant.
A més,
normalment,
a part de reclamar-te
una sanció,
un càstig,
bé sigui delicte,
bé sigui falta,
demano normalment
uns efectes
secundaris
o col·laterals
com poden
representar
una petició
que rectifiquis
i diners.
I diners.
Una indemnització econòmica.
I aquí està,
diguéssim,
el kit de la qüestió
i els famosillos,
que dèiem abans.
A qui volia arribar jo?
És clar,
m'acarello
contra la senyora
Iolanda García
per tal
i li demano
30.000 euros.
Estupendo.
Diferent fora
si fos que rectifiqui
i que pagui fent
treballs a la comunitat,
per dir alguna cosa.
Però a l'hora
que hi ha diners...
Un jutge pot no aplicar
la sanció econòmica
encara que penalment
vagi
la responsabilitat civil
anexa,
no?,
el tipus penal,
no?
Però clar,
per què s'hi va
els jutjats
per aquestes coses?
perquè es demanen 30.000 euros
o 20.000
o 10.000
o 100.000
depèn del grau
de perjudici
que crec jo
que m'ha causat.
Això és difícil de quantificar,
és com els danys morals,
no?
És molt difícil de quantificar.
Però realment,
doncs bueno,
és una qüestió.
I aquí m'aparo,
continuo endavant
i el Javi que expliqui
com acabarà aquest plet
que he de posar-te.
Se suposa que primer,
mira,
aviam,
si jo rectifico,
demano perdó,
disculpes públicament.
Si és així,
és el que dèiem,
si ell accepta,
s'atura tot.
però si no,
la cosa continua endavant.
Jo dic,
jo no rectifico,
penso el mateix,
tira.
Arribarà un dia
que després de les diferents
diligències d'instrucció
que tu creguis convenient
aportant les gravacions
o qualsevol altre
d'altres dies
d'aquest programa
o testimonis
que hagin sentit
el Víctor també,
que vagi prenent declaració,
doncs quan s'estigui totes fetes
el jutge decidirà,
el jutge decidirà
què fer.
Si realment allò
s'acaba en un judici
d'un tipus
o en un altre,
s'acaba dintre
d'un judici menor,
com moltes vegades hem explicat
que són unes faltes
o bé s'hi considera
en tot moment
que és un judici
d'un caràcter ja superlatiu
que és el que es nomena
procediment abreujat,
diguéssim,
i això doncs
tindria que finalitzar
en una vista,
en una vista de judici
com la tenim en ment,
no?
Amb un jutge,
amb els dos advocats,
amb una sala,
amb les parts,
amb tots dos
aquell dia cridats,
cadascú doncs
s'interrogarà normalment
i explicarà la seva versió
dels fets
i on s'apracticaran
la resta de proves
que seran els testimonis
o bé si s'ha de tractar
algun tipus de document
o alguna reproducció,
per exemple,
de lo que és
aquesta gravació del programa
també es tractarà
i on finalment,
com també ens podem fer una idea
i els que no han tingut mai
que anar a un judici
doncs ho poden una mica aventurar,
hi haurà una fase de conclusions
on cada advocat
doncs mostrarà
la seva disconformitat
o conformitat
amb els fets
que s'han practicat
i amb les acusacions
o defenses
i finalment
doncs demanaran
el que creïn convenient
potser la part acusadora
pot modificar
el que en un inici
havia demanat
que condemnessin a tu
amb el Víctor
i a l'inrevés
no?
potser la part
de la defensa
que normalment
sempre
tirarà per l'absolució
pot arribar a estar d'acord
amb algun tipus
de pena mínima
o algun tipus
de càstig mínim
que vegi
que sigui possible
i que reconegui
i també
respecte a les quantitats
en concepte
de responsabilitat civil
que no
doncs demanarà
l'absolució total
amb els fonaments
i el jutge
ha de dictar
la famosa sentència
allà en aquella sentència
quines penes es preveuen
o quines sancions?
ara no tinc
la llei davant
però
però
però són sancions econòmiques
no sé si recordo
si van d'un a quatre anys
d'un a quatre anys
amb molt possibilitat
de multa
és que depèn
els tipus són molt extensos
depèn de
de la situació
i de les conseqüències
que tingui aquella acció
a veure
no és el mateix
sortir amb un programa
de màxima repercussió
doncs a la televisió
o amb un mitjà de comunicació
que fer-ho
com has dit abans
a la comunitat de veïns
partint de la base
que aquella persona
pugui considerar-se
tant o més agreujada
no?
a veure
un cas molt peculiar
és el tema
per exemple
dels polítics
que si constantment
l'altre dia sentíem
no diré noms
però dos polítics
que es tiraven
doncs
una sèrie d'insults
directes
no sé què
on vol
hi ha un cas
hi ha un cas
de fa aproximadament
un any
aquí a Catalunya
amb el qual
per injúries
o calúmnies
no recordo exactament
no sé
no sé exactament
perquè es va interposar
doncs per part
d'un grup parlamentari català
es va interposar
una querella
perquè es va considerar
que hi havia un greuge
tema del 3%
es va retirar
perquè
bé
és una miqueta
com passa amb els esports
un partit de futbol
si es té que recórrer
normalment
pocs equips
arriben a la justícia ordinària
perquè dintre del joc
entra el resoldre
els conflictes
dintre de la justícia esportiva
doncs dintre de l'àmbit polític
normalment
els polítics
dintre del seu joc
ja contemplen
doncs
uns amb més
o menys
educació
o més esquerra
els insults
bueno
més que insults
utilitzaré la paraula
perquè no crec
que s'insultin
desqualificacions
llavors
aleshores
a vegades xoca
doncs que esporàdicament
encara que tothom té el dret a fer-ho
doncs
es posi
el tema d'una querella
no analitzo el cas concret
no?
o una denúncia no?
perquè
òbviament
els polítics constantment
estan desqualificant-se
i si realment
tinguéssim que anar
cada vegada al jutjat
m'imagino que
un exemple clar
hi ha el d'un determinat mitjà
de comunicació
que tots coneixem
i un polític també
de casa nostra
que el jutjat va admetre
tràmit
la querella
per calúmnies
per injúries
que s'hi va posar
perquè realment
allò hi havia
però ho vas fer a fets
que s'havia insultat
i s'havia injuriat
i
si és que les característiques
d'aquest delit
així com d'altres
possiblement
la defensa
és negar aquells fets
o demostrar que no han succeït
aquí precisament
ens trobem
amb una línia
de defensa diferent
més de comissió
que no d'omissió
és a dir
demostrar que jo
efectivament
ha succeït
tu pots dir
aquesta senyora m'ha insultat
i jo no l'he insultat
si no hi ha testimonis
què?
exactament
el jutjat no pot fer-hi res
en canvi
si tens tota una sèrie de testimonis
on demostres que efectivament
i tiro més cap a les calumies
que aquella circumstància personal
respecte a aquella persona
doncs
és veritat
és una realitat
doncs
és quan t'absolveran
tu
és potser una tècnica
una mica diferent
que costa d'entrendre
els diferents clients
que s'han vist immersos
i això que explicava el Víctor
és molt important
perquè és el foro
i el foro
no només té
una interpretació jurídica
té també una interpretació
doncs
bueno
circumstancial
perquè no política
perquè no de tolerància
és a dir
a mesura que la societat
va avançant
potser
determinades situacions
o determinats ambients
sí que permeten
un llenguatge
on potser
doncs
certes apreciacions
a les persones
que no siguin del tot veritat
doncs
sí que
estan en certa mida
consentides
ara bé
depèn
si estem enmig de la platja
i trobem una persona
doncs no
és l'antic exemple
que parlàvem del Carnaval
però
en tot això
també hem de veure
que
potser
potser
i això estic fent
de portant veu
d'un sector crític
és
massa
massa
exhaustiu
que encara
estem
en la via penal
existeix
la possibilitat
de reclamar
tots aquests
perjudicis
per algun tipus
d'apreciació
d'injúries
o de calomies
a través de la via civil
i en canvi
doncs
primer
perquè potser
la persona
que ha sigut
denunciada
o carallada
ho troba
d'una relevància
més contundent
però
també he de dir
que hi ha moltes demandes
demandes civils
on única i exclusivament
es demanen compensacions
de caràcter econòmic
o potser
algun tipus de
condemna
a fer alguna cosa
que
possibiliten
aquesta reparació
aquesta reparació
en l'honor
diguéssim
en certa mida
i que
no tenen
aquesta transcendència
però existeix
moltes vegades
en el nostre despatx
a l'hora
d'interposar
certa acció
han pensat
quina era
la qüestió
més
pràctica
o efectiva
de tot això
i bueno
i amb les demandes civils
que és tot un compendi
del dret civil
bastant important
el client
en qüestió
ha quedat satisfet
el que passa
és que
encara
és un precepte
penal
és un precepte
que té una incriminació
i sobretot
per les conseqüències
que pot tindre
en la frase que tu deies
Jonanda
calúmnia
que algo queda
efectivament
la transcendència
avui en dia
en una societat
on vulguis o no
el principi d'innocència
pot ser molt difícil
de portar-ho endavant
és més
sembla que relleixi
el principi de culpabilitat
en lloc del principi d'innocència
doncs
és molt feixuc
portar-ho
i on també
hem de tindre en compte
quin és l'altre dret
que
que entra en col·lissió
i que molt bé
heu explicat
respecte a aquest
problema
que hi ha de les caractures
que és el de la llibertat d'expressió
moltes defenses
que trobem
en pleig d'aquesta mena
es parlen de la llibertat d'expressió
llavors
trasllades al jutge
quin és el límit
i fins on arriba
això ho hem de veure
en els cartells de Carnaval
de Valls
que no fa gaire
recordo que van haver
d'anar al jutjat
clar
aquest tipus de coses
no sé
part de la societat
pensa
n'hi ha per tant
d'altra part
pensa
home doncs sí
perquè si no
si tothom pot dir
fer el que vulgui
sense tenir en compte
els sentiments
dels altres
no és fàcil
des del punt de vista ètic
a vegades
doncs
és als tribunals de justícia
que s'han de resoldre
aquestes qüestions
o haurien de dir
ells i elles
però jo tinc la sensació
que els jutges i jutgesses
aquest tema
d'injúries
i que l'únic
no els hi deu agradar gaire
i més quan arriben
d'aquests de famosos
i coses
escolta
la feina que tenim
els jutjats
la feina que tenim
els jutjats
d'aquests temes
que en vinguin
amb aquestes històries
perquè hi hagi càmeres
a la porta
això li has de preguntar
als jutges
d'Esplugues
del Llobregat
que és on
es rodava
o es gravava
o es feia
un famós programa
a Telecinco
a les tantes de la nit
i clar
totes les denúncies
o querelles
que s'interposaven
de tots els insults
que s'havien produït
en aquell programa
i jo
per casualitat
anàvem allà
i parlàvem una vegada
amb un jutge d'allà
que ja no sé si hi serà
Sisplau
que envien els estudis
de televisió
i els posen
en un altre lloc
Estic no sé què
estic fins al nas
i era conegudíssim
doncs
de totes les persones
és a dir
del plató al jutjat
ja directament
ja tenien el camí fet
exactament
directament
Déu-n'hi-do
directament
el que passa és que
és el que dèiem abans
sembla que
utilitzant un símil
amb un famós escriptor
espanyol
jo vinc a hablar
de mi libro
doncs jo vinc a hablar
de mi querella
o de mis injúries
perquè sembla que
utilitzin aquell programa
per anar a parlar
de la querella
entre el senyor A i el senyor B
que interessa molt
tot sigui dit
si després mirem
els xarcs d'audiència
i els diners
que genera aquell programa
i tota aquesta història
Escolteu
realment
els jutges
normalment
ja parlo
aquests nivells
els altres
ja és un altre tema
els jutges
decreten
el pagament
de determinades indemnitzacions
i aquestes indemnitzacions
es paguen?
a vegades sí
a vegades
és que anem a veure
és el que deia abans perfectament
el Javi
són temes
són temes
així com segons quins delictes
ho he fet o no ho he fet
és un tema
de valoració pura i dura
de les expressions
i de les paraules
a més a més
partint de la base
i que no se'n malinterpreti
de la total independència
del poder judicial
òbviament
cada jutge
cada jutge
cada magistrat
que té
que té
que resoldre
té
una manera
de ser
una manera
de pensar
i una manera
de valorar
aquells fets
òbviament
té que ser
imparcial
i entre cometes
agnòstic
i entre cometes
però
evidentment
doncs
un jutge
valorarà
diferent d'un altre
és humà
i no és
una crítica
al contrari
és lògic
perquè són temes
estrictament de valoració
per això potser
no agraden
després n'hi ha altres
que són molt superficials
doncs
perquè els jutges
saben com tenen
les sales de casos
per resoldre
però el jutge
desplugues
hi ha coses evitables
el jutge desplugues
estic segur
que
realment està fart
perquè
veu que tot això
forma part
d'una
espiral
però
francament
a veure
si ens posem a pensar
que una persona
ha estat
vexada
insultada
ha estat
acusada
o maltractada
davant d'unes càmeres
o amb un mitjà
de comunicació
i no em refereixo físicament
doncs
per què no pot
acudir a la justícia
pensem-ho així
no estic dient
que s'hi vagi
perquè insisteixo
forma part d'aquest mundillo
però
els jutges
resolen
i donen
jo crec que
en alguns casos
que el que avui denuncia
demà és el denunciat
i així es passa en la vida
vull dir que
diguem-ne que hi ha aquest grup
i després
la societat anònima
que també es pot trobar
en aquestes situacions
i presentar
plantejar un pleit
per injúries
i calúmnies
que no ens haguem de trobar mai
jo em reservo
després de les paraules
de la Iolanda
vull
que he dit ordinari
vull la gravació d'aquest programa
per poder-la
us he dit ordinari
jo em declaro incompatible
per les possibles propostes
Xavier Terres
Víctor Roca
el bon humor
que no falti
fins i tot
quan parlem de qüestions
tan serioses com aquestes
com sempre ha estat un plaer
si no hi ha novetat
ens retrobem la propera setmana
moltes gràcies
gràcies