Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio,
aquesta sintonia que hem recuperat aquesta setmana,
primera de setembre, perquè justament
també aquesta primera setmana de setembre
hem tornat a recuperar el temps d'opinió,
el temps de comentari, i hem tornat a recuperar
alguns dels nostres contertulis,
com per exemple els tres que ens acompanyen avui,
tres professionals, dos advocats, un arquitecte tècnic,
els advocats són el Javi Soler Poblet,
Javi, bon dia.
Molt bon dia.
I el Ton Úbert, bon dia, Ton.
Bon dia.
I l'arquitecte tècnic, i també professor,
és el Josep Maria Boqueres, bon dia, Josep Maria.
Molt bon dia.
Que tal les vacances, senyors?
Fantàstiques.
I el retorn?
El problema és que ja s'han acabat.
Tenen síndrome post-vacacional,
que és el que els especialistes diuen
que li passa a certes persones,
que això després de les vacances,
tornar al mes de setembre,
treballes una mica complicat o no?
Jo no.
No.
No, perquè vulguis que no,
estan aquí a Tarragona,
o si martes algun dia i tal,
però estan aquí,
algun dia et deixes cava pel despatx,
i o sigui que...
No perdre el ritme laboral.
Exacte.
El síndrome s'acaba aviat,
només incorporar-te a la feina,
veus el que et vas deixar imprudentment
abans de vacances
i el que t'ha arribat.
Per tant,
allò que diuen a fuerza organ
t'espavilen ràpid
i el síndrome desapareix.
I el Josep Maria?
No, jo crec que això,
com s'han canviat una mica els costums,
jo suposo que abans,
que la gent potser feia tot el més sencer,
llavors sí,
després un mes tornava a enganxar...
I tothom semblava que començava a la feina l'1.
Però en canvi ara,
jo suposo que ara la gent,
com a màxim potser que fem 12 dies,
dues setmanes,
una setmana,
les fem més escalonadament,
i per tant,
quan t'integres,
doncs,
si ara jo crec que hi ha una altra filosofia,
en general,
en general,
això no vol dir que també hi ha gent
que tot el mes d'agost,
doncs,
hi ha molta gent,
per exemple,
gent de funcionaris o no funcionaris,
o el que sigui,
o per exemple,
els mateixos d'ensenyament,
doncs,
que oficialment tot el mes d'agost
fas vacances,
des del juliol potser no tant,
que la gent també això és un tòpic,
que els professors
tenen tres mesos de vacances,
perquè imagineu-se que...
Jo recordo,
jo que havia estat professor
del complex educatiu de Tarragona,
de la laboral,
doncs,
que inclús havia anys
que es començaven el curs
fins després del Pilar,
perquè havia internat
i no sé què,
no sé quantos.
Això ha canviat molt,
i això ja,
ara,
ja des del 1 de setembre,
tots els professors,
i ara,
mira,
aquest any mateix,
ja es comencen el dia 12,
no el dia 15.
Els cursos,
ha canviat tot.
La mateixa universitat
d'aquesta setmana,
ja comença a tenir
les mateixes classes.
Això que diu el Josep Maria,
jo recordo que jo
vaig començar a estudiar
a la Facultat de Dret
de Saragossa
i allò no començava
fins al...
L'octubre, eh?
Sí,
fins al passat del Pilar.
Perquè si no...
Primer les festes
i després estudiar-ho.
Exacte.
De totes maneres,
és veritat que hi ha alguns sectors
que tanquen allò
al mes d'agost,
perquè els mateixos advocats
que avui tenim
al món de la justícia
al mes d'agost...
Excepte la penal,
excepte la penal,
que tot i així
es ralentitza
i només queden actuacions
per a aquelles qüestions urgents,
causes emprès
o actuacions immediates,
no?
I les guàrdies, no?
Però jo penso
que se segueix fent
les vacances bastant en bloc.
La gent encara les fa
d'una tacada.
Es guarden uns quants dies
per Nadal
o per la Pasqua
per les esquiadetes,
però segueixen fent
el gruix de les vacances
al mes de juliol i agost.
I, com comentàvem abans,
es constata
una certa paralització
de l'activitat productiva
del país, eh?
Encara que tu estiguis
el juliol treballant,
hi ha mig...
Ralentí,
vas al ralentí.
Mitja plantilla
a tot arreu
que està de vacances
i diu
no, escolta'm,
això és que està...
la que ho porta
està de vacances,
ja ho veurem.
I al final,
què és el que passa?
Que juliol i agost,
el país a mig ritme
i els que treballem
tampoc podem fer-ho
en ple rendiment
i malament.
Això ho tindria
que estructurar d'una altra manera
perquè penso que no és bo.
que el país...
O el pobre Ricard
que té també
el personal de vacances
s'ha d'aixecar
a les amaitines
a les 5 del matí.
A veure,
senyors contartulis,
aquí el moderador
de la tertulia
no és protagonista
de les qüestions.
Jo estava pensant
que qui fa menys vacances
o cada cop fa menys vacances
és la classe política
perquè, entre altres coses,
segurament,
com que ara comencem
un curs
en què hi haurà
diferents cites electorals,
doncs això es nota.
Fan uns quants dies
de vacances els polítics
però,
com que es tracta
de sortir contínuament
als mitjans de comunicació,
doncs, en fi,
Déu-n'hi-do
l'activitat que n'hi ha.
Així que entrem en matèria
a alguns dels temes
de l'actualitat de la ciutat.
Ja saben els contartulis
que aquests dies
s'està parlant i molt,
s'està debatant i molt
al voltant del pàrquing
de Jaume I,
que ha estat una mena
de, en fi,
picabaralla,
un inici de picabaralla
entre els partits polítics
ara que arrenca
l'últim curs
abans de les eleccions municipals
del mes de maig
de l'any vinent.
Hi ha hagut un Consell
d'Administració
a principis d'aquesta setmana.
S'ha aprovat la concessió
d'un crèdit de 6 milions d'euros
per tirar endavant
el projecte.
Hi ha aquests problemes
econòmics amb l'empresa
que ha d'instal·lar
el sistema intel·ligent
del pàrquing,
pàrquing catedral,
pàrquing Jaume I,
i l'alcalde hi reconeixia
que, en fi,
que el pàrquing costarà
12 milions d'euros,
que és molt més
del que s'havia dit
en un principi.
Com ho veu en tot plegat?
Tota la polèmica aquesta,
Josep Maria?
No, no.
Jo primer dic
que la ciutat
ha perdut
l'operació històrica
de tindre allà
una plaça com de humana.
O sigui,
una plaça sencera,
tot.
Això, d'entrada,
que s'ho ha dit
diverses vegades.
I després,
el que sembla sorprenent,
que una adjudicació
que no va passar,
sembla,
dels 4 milions d'euros,
ara sembla que costi
12 milions.
I, a més a més,
ara s'ha demanat
un pressupost
de crèdit extraordinari
de 6 milions,
que representa el 50%.
Així que,
a veure,
també ho ha dit
el senyor Nadal,
l'alcalde,
que s'ha afegit
a tot el tema
del centre cívic
i una mica
l'urbanització
de l'indret aquest
de la plaça,
o el que sigui.
Però, esclar,
també sembla una mica
sorprenent
que si diem
que hi ha un crèdit
de 6 milions,
que potser sí que
de coses que deuen
faltar per pagar
i per això em sembla
que l'empresa
ha fet suspensió
de pagaments
o hi ha alguna crisi
de tipus administratiu
financer
de l'empresa
judicatària,
de l'AUT corresponent,
però, esclar,
però sembla,
i també s'han ampliat
200 places més,
però sembla que, esclar,
o el projecte
estava mal fet,
perquè, esclar,
i més a més,
vull dir,
aquestes baixes temeràries
que a vegades
es donen
amb les adjudicacions
d'obres oficials,
doncs ja sabem,
i els tècnics
també ho sabem,
que a vegades
s'adjudica una empresa
i després, esclar,
durant l'allar de l'obra
hi ha altres esdeveniments
que produeixen
preus contradictoris,
etcètera,
i llavors significa
que, esclar,
vull dir,
el que tu havies
fet una baixa temerària
després ho recuperes
amb altres partides
a l'allar de l'obra
o el que sigui,
però, esclar,
però el que està clar
és que, ja dic,
torno a dir,
que s'ha perdut
tindre una plaça
més decente,
més correcta,
per tindre tota la façana
de l'actual rectorat
a la vista,
perquè s'haguessin
pogut arbitrar
altres fórmules,
per tindre el centre cívic
o altres llocs
o el que sigui,
però a part d'això,
el desgavell
que hi ha hagut una mica
amb aquesta obra puntual
per la raó que sigui,
i a part dels programes
que es van trobar,
també havien fet uns sondejos
de tot el tema de l'excavació
i que tots els veïns també.
Això també ha encarit
molt l'obra.
Xavier,
i ton,
vinga.
A veure,
a mi,
el del pàrquing
de la part alta,
Jaume I,
o el pàrquing de la Caterval,
com se li vulgui anomenar,
jo crec que és
un cúmul
de despropòsits
des del començament.
Jo comparteixo
la idea del Josep Maria,
per exemple,
que és la de què
el pàrquing està mal ubicat.
Jo crec que està mal ubicat.
Per què?
Un pàrquing,
la finalitat que té un pàrquing
és atraure vehicles.
Per tant,
si volem atraure vehicles
de la part alta,
ara n'hi haurà més
perquè allà hi haurà un pàrquing
ampliat
de 400 a 600 places.
Jo crec que hi havia
un altre lloc
que s'havia dit
i no es va fer
i en canvi
podia haver sigut
molt millor
que era
fer aquest pàrquing
al passeig de Sant Antoni.
Amb la qual,
els cotres ja no haguessin entrat
a la part vella de la ciutat
i ens haguéssim evitat
tot aquell ciment d'escales
que hi ha allí
que impedeixen
veure l'edifici
de l'antic escorxador
que entenc
que és un edifici
a l'actual rectorat
que és un edifici
emblemàtic
i molt important
per la ciutat.
En segon lloc,
jo no sé
com va ser
l'adjudicació
en aquesta empresa
perquè tu parles ara
d'un crèdit
de 6 milions
de passeigades
que té que demanar
Espimsa, eh?
Que forma part
de l'hotel.
No, l'empresa d'aparcaments.
Perdó,
l'empresa municipal
d'aparcaments
és la que ha tingut
que demanar
aquest i d'acord.
Però,
amb tots aquests cèntims,
encara si té que feixir,
si no vaig equivocat,
encara hi ha 3 milions
més d'euros
que són l'esjardinament
de tota aquella zona.
Llavors,
l'empresa
que van contractar
que no va ser
no sé si va ser
per subhasta,
si va ser edit,
no sé com va ser,
però, clar,
aquesta empresa
ha sigut
d'una insolvència
doncs,
ha estat a l'extrem
que ha tingut
que fer suspensió
de pagaments
i les obres
estan aturades,
que ara com ho acabem...
A mi,
el que sí que em preocupa,
el que sí que em preocupa,
que tot això
tingui una finalitat
més enllà.
Perquè, clar,
malpensa a vegades,
malpensa
i faràs curt,
no?
I és la següent,
a veure si passarà
el mateix
que amb l'empresa
del CERFUM,
que va començar
sent municipal
i acabant sent mixta
i mig privada
i resultarà
que l'empresa
d'aparcaments
de la ciutat
acabarà també
mig privatitzada
i acabarà
de ser mixta,
potser,
i pot ser
aquest perill,
i pot ser aquest perill,
perquè l'endeutament
cada vegada
és més gros
i s'ha de buscar
una solució,
i una solució
pot ser aquesta,
la qual cosa
em preocupa
des del punt de vista
de les empreses municipals.
Ton.
Anem a veure,
la pregunta que ens ha fet
en Ricard
és la nostra opinió
respecte a la desviació
del pressupost
de la construcció
d'aquest pàrquing.
Les opinions
sobre
si el pàrquing
hagués estat
més ben ubicat
en un lloc
que en un altre,
això
seria objecte
d'un altre debat
o d'una altra pregunta
i opinaríem,
no?
Respecte
la plaça
que hem perdut
l'oportunitat
d'una plaça
millor
que la que tindrem,
sense cap gènere
de dubtes,
una plaça
a nivell
de la façana
del rectorat,
de planta
del rectorat,
òbviament
hagués fet
un espai
més diafa
amb una perspectiva
de la façana
del rectorat
que val la pena
poder-la
veure.
Però bé,
això també seria
objecte d'un altre debat
i aquí
no tenim la culpa,
potser una mica tots.
Quan dic tots
és des de l'equip de govern
a l'oposició
i els ciutadans
que podríem opinar,
podríem haver fet
esmenes,
al·legacions
i ens haguéssim
pogut posar
potser d'una forma
més intensa.
I dic que responsabilitat
aquí la tenim,
equip de govern,
oposició
i
administrats,
ciutadans,
que en definitiva
hi ha uns terminis
d'al·legacions
en els que podíem
haver dit la nostra,
tots i cada un,
individualment
o per grups.
I bé,
el resultat
ha sigut aquest.
Per tant,
per això dic que
de fugir
m'hi ha d'opinar
perquè no ens ho hem preguntat
i el debat
seria molt més complicat
de si el pàrquing
està ben situat
o no està ben situat,
si estèticament
quedarà bé
o no quedarà bé.
En quant a la desviació
del pressupost,
bé,
anem a veure,
és lamentable,
però amb tota l'obra pública
sempre,
sempre i en tot cas
amb tota obra pública
hi ha desviació
perquè els contractes
ho preveuen.
Una cosa és
el que es pressuposti
per una determinada quantitat,
però les clàusules
dels contractes
d'adjudicació
preveuen precisament
des dels increments
de costos,
les variacions
de preus
de materials
de construcció
i fins i tot
la major obra
o per medicions
que resultin
al final d'obra.
Això no justifica
que en aquest cas
hi hagi una desviació
tan important,
que és lamentable,
és una llàstima,
però cal també
tenir en compte
i no és per justificar
absolutament amb ningú
que sembla ser
que els 12 estudis
geotècnics
que es van fer
van donar un resultat
en quant a l'excavació
molt diferent
del que va resultar
després en la pràctica.
I això
no ho discuteix
ningú,
ni la pròpia oposició
a l'equip de govern
que té
bones ganes
d'utilitzar
qualsevol
oportunitat
i em sembla
legítim
i així s'ho ha de fer
l'oposició
de bombardejar
l'actuació
dels governs.
Però
hem de ser conscients
que en aquest cas
hi va haver un estudi
geotècnic
12 estudis geotècnics
amb 12 cates
que van donar
un resultat
en roca
diferent
del que es va
produir.
Llavors l'excavació
es va demorar
dos anys
amb uns costos
brutals.
Bé,
això ho hem d'assumir
perquè és una circumstància
imprevista
e inevitable
en aquest cas.
Bé,
no sé si serà
molt o poca
la desviació.
Hi ha desviació,
és una llàstima
perquè això
se'ns encareix
i si amb això
hi afegim
la fallida
del soci
de la UT
doncs home,
pitjor m'ho heu posat
o pitjor se li ha posat
solventar el tema
d'alguna manera.
És a dir,
aquest crèdit
es demana
precisament
no només
per assumir
els costos financers
o de despesa
que s'han produït
de més
sinó també
per suplir
la fallida
del soci
al 50%,
pràcticament
un 49%
de la UT.
Per tant,
lamentablement
hi ha aquesta desviació
que hi farem.
Potser també
s'ho podrien haver
minat una mica més
o l'estudi geotècnic
hagués sigut
una mica més acurat.
Però bé.
Ara el que es tracta
suposo
que és el que volen
els polítics
dels ciutadans
és que el pàrquing
entri en funcionament.
Dels efectes
que pot tenir el pàrquing
què consideren?
Que seran més aviat
positius o negatius?
N'hi ha uns que diuen
que el pàrquing
és molt necessari
per donar servei
a tot el tema
de restauració
de la part alta
i d'institucions
que hi ha
en el casc antic
de la ciutat.
N'hi ha d'altres
que diuen
que serà negatiu
perquè justament
el que farà
serà augmentar
el trànsit
en aquells carres
dels voltants.
Entrada i sortida
el trànsit.
Potser sí
que estaria
més ben ubicat
fora
del casc
antic
de Tarragona.
Jo no ho veig
tan greu.
Dic que potser sí
que podria estar
més ben ubicat
fora.
Però també
hem de valorar
el que la gent
podrà aparcar
dins del casc
antic
on la gent viu
i si a damunt
s'ha incrementat
de 400 o 200
a 600 places
benvingut sigui
l'increment.
Jo en aquest aspecte
ho veig bé.
Javier?
A veure,
com dirien
els antics romans
que s'estudien
a Madrid romà
o facto facto és,
no lo hecho hecho está.
Jo crec,
sincerament,
jo crec que el parking
està mal ubicat
com ja hem dit abans.
Ara bé,
estem al ball,
ens toquen aquesta música
i hem de ballar
amb aquesta música.
Jo crec que
més aviat,
fins i tot,
pels veïns
de la part alta,
pels veïns
de la part alta
serà més còmoda
tant en quant
suposo que evitarà
el trànsit
pels carrers
que entren
cap dos direcció
a la catedral,
cap al seminari,
cap al bisbat.
L'ubicació és dolenta
perquè la mateixa feina
i la mateixa finalitat
el podia haver fet
fora del recinte
modellat,
que era l'important,
no tocar aquell recinte
i allò
arrenjar-ho
d'una manera diferent.
Però vaja,
el que he dit abans,
no l'ho he fet,
fet estar.
Jo crec que
serà positiu
perquè en el sentit,
o sigui,
un parking allí
era necessari,
la ubicació,
malament,
molt bé,
encara que la ubicació
no sigui la que jo opino,
ni la que jo penso,
ni que sigui a dient,
facilitarà això.
home,
jo crec que fins i tot
els veïns
s'impedirà circulació
amb les direccions
aquestes que deia jo
i per tant espero
que sigui positiu
i que pels comerciants,
restauradors i tal,
sigui positiu.
A més,
els desitjo de tot cos
perquè tenen dret
t'ha guanyat la vida,
no?
I després una altra cosa,
rectificant una miqueta
el ton que suposo que...
Contraopinant,
contraopinant,
contraopinant.
Contraopinant el ton
que diu que l'oposició
es dedica a bombardejar.
Home,
bombardejar vol dir
morts i ferits.
Legítimament i dit.
L'oposició,
jo crec que en cap lloc
es pot dedicar
mai a bombardejar.
L'oposició
s'ha de dedicar
a criticar
constructivament.
A veure.
A bombardejar
no que deixa morts i ferits.
Josep Maria.
I no és aquesta la finalitat.
de l'oposició.
No, no,
ja està dit.
Vull dir que
l'oposició,
si en el seu moment
ja es va decidir
d'aquesta manera
i ningú va presentar
alegacions d'altres històries,
doncs això ja
és un fet consumat.
Per tant,
ara que a la llarga
serà positiu,
doncs ara únic
hem d'esperar als ciutadans
que s'acabi d'una vegada,
que s'acabi del...
A part que també
és un parc
que em sembla ser intel·ligent,
no sé què,
no sé quantos,
que també hi ha hagut problemes
d'aquesta intel·ligència,
com se resol el que sigui,
però bueno,
suposo que...
A veure com funciona,
no?
Quan entri en funcionament.
Si només hi ha una màquina
i volen sortir quatre,
l'afanyada que hi ha...
Jo tinc ganes
de veure com funciona,
això perquè no n'hi havia
de funcionar mai cap
i francament tinc curiositat
per veure com funciona,
a veure si realment
no t'has d'esperar una hora
per recollir un cotxe.
Perquè els d'assegurances
ho veuen estar barallant.
Ahir deia un contartuli
que, home,
ahir deia un contartuli
un problema
que pot haver-hi la possibilitat
que deixis una mena de 600,
un cotxe petit
i que te'l torni
un Mercedes, per exemple, no?
En fi...
Però bueno, això ja és bo.
Veurem què passa.
El del BMW
que es donem un 600.
En fi,
veurem quan entrem
en funcionament al parquing.
Hi ha una altra notícia
relacionada amb temes
de projectes de ciutat,
temes urbanístics,
que avui torna a ser notícia.
Feia temps que no en parlàvem,
però ahir va fer
una roda de premsa
Esquerra Republicana
per fer balanç
de l'actuació del govern
i l'exconseller primer,
el torrenc Josep Bergalló,
va dir que...
En fi,
que tot el tema
de la façana marítima
està aturat
des que Esquerra Republicana
va sortir del govern.
D'això ja fa
uns quants mesos.
De fet,
en fi,
ha dit que el tema
de la façana marítima,
si es va avançar
en el seu moment
i si es va arribar
en un acord
entre la Generalitat
i l'Ajuntament
va ser per la presència
d'Esquerra Republicana.
És evident que ara
estem ja en una mena
de...
En fi,
de declaracions polítiques
en clau preelectoral.
Hem de recordar
que hi ha eleccions
d'aquí menys de dos mesos.
Però, en fi,
el tema de la façana marítima
com el veuen?
El veuen també
allò des de la perspectiva
de Ciutadà
una mica aturat
en els últims mesos
que no s'ha avançat gens?
Josep Maria?
No, sembla que estigui
aturat del tot, no?
Vull dir, vaja,
almenys...
No se'n parla.
No se'n parla.
L'únic que es va parlar
una mica del projecte
de l'ingèrie brunat,
d'allò de l'assoterrament
del tren
i no se sap res més.
Però, és clar,
el estrany és que
si es va afirmar
quan encara hi havia
el tripartit
algun acord
del tipus que sigui,
suposo que els acords
tenen que estar
també atemporitzats, no?
Perquè si no,
perquè serveixen els acords.
És una declaració
d'intencions
i prou, no?
Llavors,
de totes maneres,
jo sempre quan surt
aquest tema
sempre també,
també, potser amb això
soc molt reiteratiu,
que és clar,
el que jo crec
que més que soterrar
el tren i coses aquestes
jo sempre
soc del criteri
que això també
a vegades algú ho diu
però potser amb la boca petita
de portar el tren
d'una vegada per totes
i aprofitar
tota la inversió
ara que hi ha
d'infraestructures
és per damunt
de l'autovia,
de l'autopista.
Per l'interior.
Per l'interior.
A veure,
és que a més a més,
si vas cap a Hospitalet
de l'Infant
i vas venint cap a Tarragona,
tot el circuit
del corredor del Mediterrani
l'estan ficant
al nord de les autopistes,
o sigui,
vas per Cambrils,
per Salou,
per Vilaseca
i les ubicacions
de les estacions
d'Hospitalet,
de Cambrils,
de Salou,
de Vilaseca
la tenen per damunt
de l'autopista
i llavors d'aquesta
perquè hem de ser diferents.
Llavors,
ara que hi ha
tota aquesta inversió
d'infraestructures
del MOPO
i altres administracions
o el que sigui,
doncs seria el moment,
el moment,
esclar,
el tren té que baixar el port,
però no cosa
és que baixi el tren
de mercaderies o el que sigui,
però el que és
el de passatgers
doncs hauria d'estar ubicat
per damunt
d'aquí del Joan 23
de la ciutat judicial
o el que sigui
l'estació futura de Tarragona.
És que esclar,
vull dir,
jo crec que aquesta
i tampoc no és tan difícil
perquè...
Seria un error,
doncs,
afrontar...
És que a més a més,
jo sempre dic el mateix,
al començament
de la revisió
del Pla General de Tarragona,
tant l'empresa adjudicatària
Aguirre Newman
com el Col·legi d'Arquitectes
i el mateix Raül Font
que era llavors
el portaveu
de l'equip del govern
amb el tema d'això,
ho deien,
que s'estava contemplant
aquesta possibilitat
o el que sigui,
després pel que sigui,
perquè potser hi ha altres interessos
o el que sigui,
ja no s'han parlat més
i aquest sí que jo crec
que és un deve
de la ciutadania de Tarragona
que ningú,
ni cap col·legi professional,
ni cap entitat socioeconòmica,
que sigui càmeres de comerç,
o el que sigui,
doncs hi ha hagut aquest debat
a la ciutat,
de dir,
per què no el fiquem?
Perquè al cap,
ara imagina't,
vens del Vendrell,
vens del Tofuya
i el tren passés pel costat,
esclar,
quan arriba a Tarragona,
a l'actura del Pont del Diable
segurament estic a foradar
per sota de l'autopista
i sortir a l'altre costat,
no?
Eh?
Per aproximar-la a la ciutat
i a part que tot això,
vull dir que tampoc
no és cap...
I a més a més,
si ho preguntes a vegades
amb algú,
jo inclús una vegada
vaig parlar personalment
amb l'Oriol Nelo,
al secretari
de la Conselleria
de Política Territorial
i li vaig dir
i, esclar,
llavors,
esclar,
vull dir,
encara no està decidit,
no està decidit,
bueno,
no ho sé,
doncs jo crec que ara...
A veure...
Encara...
Perquè després també
desconeixeria molt
això que jo estic dient,
tot el tema del tren del...
Perquè, esclar,
el que és encara més gravós per mi
és quan la gent arriba a Tarragona,
capital de província,
l'estació que tenim
perquè sempre estem així a precari
és una estació tercimundista,
la gent,
i més això surt a vegades
que la gent
ha de treure amb les maletes
sense que hi ha cap tipus
d'escala mecànica ni res,
però això no passa
ni a aquestes poblacions
de segona o tercera ordre
que per al tren
digue-li Caspe
o digue-li altres Aranjoet
o el que sigui,
no?
A veure,
Ton.
És un debat complicat aquest
des d'un punt de vista tècnic
i d'opinió,
no?
Mira,
jo,
si es pot optar,
jo optaria
perquè s'assoterrés,
s'assoterrés,
treure'l de la façana,
evidentment,
no?
Que s'assoterrés,
a mi m'agrada agafar el tren
a Precious de Gràcia,
que vas a Londres
i agafes el tren
al mig de la ciutat,
a Madrid,
a París,
no?
A mi m'agradaria
poder fer això,
tan sols sigui,
potser,
doncs,
una peadero
que després et llacis
amb estacions terminals
o estacions d'arribada
d'aixos dimensions,
no?
Però,
jo crec que
soterrant la via del tren,
puguent-la tenir
dins el casco urbà
i anar-hi,
fins i tot,
com qui diu,
a peu,
doncs,
és un avantatge.
El que preguntaves,
el tema de la façana marítima,
home,
si ara no tenim govern
i abans teníem un desgovern,
què s'ha de parlar
de la façana marítima?
Hi ha qüestions
tan més importants,
tan més importants
a resoldre
per al govern
de la Generalitat
que la façana marítima,
que no m'estranya
que hi hagi
que era aturada.
És a dir,
que no en parlarem
fins al proper govern.
És que això és evident.
Fins després de les eleccions.
És que això és evident.
Javier.
Sí,
a mi em sembla bé
que el govern
s'hagi tingut
que dedicar a altres coses,
perquè, esclar,
ha tingut que anar solucionant coses
després de 23 anys
d'un govern
que potser havia tingut
moltes mancances.
De totes maneres,
jo estic d'acord
en què...
Per exemple,
Josep Maria Rubí Virgili,
en un article
que va escriure
en un llibre
que el tinc a casa
i ara no me'n recordo,
me'l va regalar
Josep Maria Poblet,
per cert,
d'Esquerra Republicana,
que era el meu tio,
i parlava
de quan ell
sortia al balcó
del Mediterràn
i veia
les vies
del tren
i ell ja es plantejava
que les vies
tenien que marxar d'allí
perquè allò
era una ofensa
a les vistes
del mar
i de la façana
marítima
de Tarragona.
Per tant,
jo estic d'acord
amb el Josep Maria Buqueres
en que l'estació
no té
que estar
on està,
fins i tot
hi ha regidors
de l'actual equip
de govern
com pot ser
l'Albert Bellbeck
que també proposava
que es desviés
des de la Mora
i entrés a Tarragona
pel sector
cap al Llorito
i tot allò
d'allò d'allà darrere.
Aquest em semblaria fantàstic
i si s'hi anem fixant,
per exemple,
a Saragossa
l'estació de l'Ave
no la té
el passeig
a Goya
al centre de la ciutat
sinó que l'ha posat
també
cap a les afores
direcció a lo Gronyo.
Jo entenc
que
des de la Mora
es podria desviar
la línia del tren
i fer una estació
gran,
còmoda,
perfecta,
no tercer mundista
perquè sembla
aquelles estacions
de la Índia,
només falta gent
amb turbà
i coses al cap
perquè és tercer mundista.
I després hi ha
una altra cosa
que això sí que vull ressaltar.
Voldria que es féssiu
una pregunta
que és la següent.
Vostès us creieu
que la façana marítima,
l'estació tercer mundista
que tenim,
la Nacional 340,
si això estigués instal·lat
i aquest problema
existís
amb una capital
de Catalunya
que no fos Tarragona
estaria solucionat,
jo crec
que Tarragona
està patint,
està patint.
Governi
qui governi
a Barcelona
al marge
del govern
de Barcelona,
ni dels governs
que hi han hagut,
cuidado,
ni dels governs
que hi han hagut abans,
ja anem abans i tot
de la democràcia,
no?
Tarragona
ha sigut
una capital
maltractada
entenc jo
que ha sigut
maltractada
i està seguint
sent maltractada
per la solució
de coses
com poden ser aquestes
perquè
el fullón
de la 340,
jo me'n recordo
quan el meu germà
es va tenir
el permís
de conduir,
vam agafar
un dia ell
els 600
que tenia
el meu pare,
vam anar
fins a Altafulla
perquè aprengués
a conduir
i vam tindre
una cua
que vam estar
parats
als acipions
i dels acipions
a Tarragona
vam tardar
3 hores
de rellotge
això
als anys 60
per tant
això no és una cosa
que s'ha produït ahir
perquè ara
en la democràcia
la gent surt
a passejar
no és veritat
això
la gent ja sortia
ja sortia
la gent
la gent als 70
i tot això
els punts turístics
i tot això
ja existia
i en canvi
Tarragona
doncs
oblidada completament
jo crec que
els tarragonins
tindríem que dir
alguna cosa
que fer alguna cosa
que dir
escolti
doncs Tarragona
també n'existe
no?
doncs
que està proposant
de fer una manifestació
no?
el que passa
estic proposant
que tant els polítics
som els ciutadans
perquè els posi al cap
els polítics
som polítics
perquè els posen
els ciutadans
per tant els ciutadans
són els primers de tots
que tindrien que dir
escolti
prou
això
l'any que ve
té que estar solucionat
i si no
doncs
amenaçem
en qualsevol cosa
una amenaça
doncs
escolti
deixarem de pagar impostos
a la Generalitat
deixarem de pagar impostos
a l'Estat
això solucionin
perquè hi ha coses
de la Generalitat
hi ha coses de l'Estat
escolti
si això no ho solucionen
nosaltres deixarem de pagar
perquè potser ho farem nosaltres
potser ho podrem posant tots
en una uxa
i quan ho tinguem
això s'ha de solucionar
i així
això que planteja el Xavier
és un debat amplíssim
sobre infraestructures
però és que si volen dir alguna cosa
perquè és evident
que el tema de la 340
sobretot
també se n'ha parlat molt
aquest estiu
perquè les obres
anunciades
que començaven abans de l'estiu
han començat
però van molt a poc a poc
segons diuen uns
el subdelegat del govern
diu que sí
que ja han començat
estic parlant de la variant
de la Mora
dilluns vam tenir
un caos circulatori
per aquell accident
del camió
en fi
ja ho sabran suposo
va provocar coes
de 20 fins a 20 quilòmetres
a l'autopista
i a la 340
en fi
no sé
què volen dir d'això
que és un desastre
que Tarragona està maltractada
amb aquestes qüestions
és una obvietat
no?
en tema d'infrastra
no home
és que
home però
doncs podíem
organitzar una manifestació
de protesta
Xavier
quan les coses són òbvies
és que són òbvies
i quan no es poden
contradir
el debat
seria demagògic
i la responsabilitat
on cau doncs
en el govern central
en aquest cas
a l'estat
anem a veure
340
govern central
Renfe
govern central
tot passa
pel govern central
majoritàriament
amb aquest tema
d'aquestes mancances
tan importants
de Tarragona
que són especialment
amb infraestructures
i això encara
està
a la mà
del govern central
per tant
no sé quin govern
tindrem
que desitjar
tenir a Madrid
perquè ni el PP
ni el PSOE
ens han
ens han tractat
mínimament
mínimament bé
Són dos partits
que governant
els heu apoiat
i això
Josep Maria
No, no, no
és tot això
que estem dient
i històricament
és una evidència
el que sí
també hem de
hem de dir
que jo crec
que últimament
quan dic últimament
potser els últims
4 o 5 anys
inclús potser
l'últim govern
del PP
i ara últimament
el que sigui
amb socialistes
doncs jo crec
que les inversions
i infraestructura
que es fan
a casa nostra
amb una rodalia
de Tarragona
per dir
25-30 km
doncs
s'han fet
unes inversions
que mai s'havien vist
això sí que és cert
pot tenir la sensació
el ciutadà
que de totes maneres
aquestes inversions
arriben en retard
sempre arriben en retard
perquè clar
ara s'està parlant
del tercer carril
de l'autopista
dels peatges troncals
de la 340
però el ciutadà
pot tenir la sensació
que quan llegir la variant
de la 340
ja s'haurà quedat petita
la carretera de Valls
per poder anar a Lleida
els tarragoners
per poder anar a Lleida
per l'autopista
l'empalme a l'autopista
hem de passar per Valls
per la Santa Maria
no ho perdem de vista
i és una hora d'aquí allí
és una autèntica vergonya
que això
ho tinguem d'aquesta manera
ja no et dic
pels que fan
el trajecte ordinari
a Valls
que és un enllaç
molt transitat
etc.
que mereixen
també una carretera
molt millor
que aquest desdoblament
de carril
que han fet ara
amb algun tram
només
en fi
vergonyós
aquest tema
sí que és de pancarta
a Madrid
i tots a una
i a més
jo també
el que demanaria
perquè clar
aquí parlem
els polítics
i els ciutadans
a veure
Aristòtil
ja definia
l'home
com un animal polític
per tant
tothom és polític
perquè tothom
no no no
de cap manera
una cosa
és ser polític
professional
i l'altra cosa
és tindre
i pensar les coses
hi ha governants
i administrats
jo soc un administrat
el que també necessitem
és gent
que tinguin
visió de futur
visió de futur
per exemple
el primer cinturon
de Tarragona
que va anar molt bé
a la seva època
i semblava la gran cosa
aquest s'ha demostrat
falta de visió
de futur
ha encotillat
la ciutat
l'ha partit
completament en dos
Sant Pere i Sant Pau
per un cantó
més cap
llavors cap aquí
queda completament
encotillada
la ciutat
doncs a partir d'ara
l'autopista
al costat del pont
del diable
falta de previsió
que allò
tenia que anar
més lluny
etcètera
vull dir
el que es té que fer
és visió de conjunt
i preparar les coses
perquè
home no podem tornar a fer
doncs un carrer
com el carrer
Mendadnúñez
o com el carrer
Adriano
no
ja s'han de fer
perquè
perquè d'aquí cent anys
aquests carrers
siguin tan vàlids
com puguin ser avui
això és el que jo
crec que
sí, sí, sí
a veure
10 segons
per això jo aprofito
la benentesa
cada vegada
que surt el tema
de l'estació
de Can Vigió del Futur
l'estació
ha d'estar al nord
de Tarragona
i no al lloc
que la tenim
per molta comoditat
que representa això
la Rambla de Tarragona
és ja fa 150 anys
imaginau-s'ha la Rambla de Tarragona
jo sé que era
visió de futur
visió de futur
a Tarragona
tres coses
de visió de futur
la Rambla
el marquès de Montoló
i la plaça de Braus
per decidir on va l'estació
sí que hi ha un tema
important també
tenir en compte
que és que la centralitat
de Tarragona
s'està desplaçant
cap a barris
per tant
potser sí que és plantejable
seriosament
l'estació
fora d'on està
senyors
contartulis
Tor Huber
Xavier Soler Poblet
Josep Maria Boqueras
acabem aquí la tartulia
gràcies
fins la propera
adeu-siau
bon dia
bon dia
adeu-siau