.
Ara són dos quarts de deu del matí
i un minut segueix endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ja saben que els divendres el temps de la tertúlia
el canviem per la mirada.
Una mirada a l'actualitat de la setmana
a nivell local, a un nivell més ampli,
que compartim amb algun veí de la ciutat de Tarragona.
En aquest cas, ens acompanya Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe de Tarragona.
Senyor arcabisbe, molt bon dia.
Bon dia, Iolanda.
Gràcies per acceptar la nostra invitació.
Molt gust.
Digui-me una cosa, vostè per on comença a llegir els diaris?
Perquè fixis com el tinc jo,
així jo generalment començo per al final.
Jo sempre per la primera pàgina.
Vostè per la primera pàgina.
Sense dubte, per veure els titulars
i quines són les coses.
I després intentar llegir l'opinió.
Els articles d'opinió li interessen.
Sí, moltíssim.
Què són les coses que cada dia expliquen,
quines són les opinions que donen.
Jo, de totes maneres,
els diaris els llegeixo amb un resum
que m'envia a la conferència episcopal,
perquè hi ha tot el que es refereix a religió a Espanya.
Per tant, no sols els diaris de Catalunya.
Els diaris de Catalunya em fan un resum
a l'arquivisbat.
I llavors amb això ja em faig una idea ràpida
del que ha passat durant el dia
i començar a treballar.
No només aquesta setmana,
que el papa està de viatge a Turquia,
sinó en general,
la premsa escrita parlo,
en aquest cas parlem de premsa escrita,
sovint és la informació que té a veure amb l'Església,
en un sentit o en un altre,
independentment del diari que sigui.
Sens dubte.
Per una part, jo penso que també demostra
que hi ha un interès per l'Església.
De vegades la gent diu
que hi ha l'Església no interessa la gent,
que l'Església és una cosa passada de moda.
En canvi, jo em dono compte
que les notícies sobre l'Església,
per exemple aquest viatge del Sant Pare,
han interessat moltíssim a la premsa.
D'una manera o d'una altra.
De vegades, no com a mi em sembla
que objectivament s'hauria de presentar.
és a dir, que el fet del viatge al Sant Pare,
per exemple, que en un diari apareix
el dia que hi va haver aquella manifestació a Turquia
amb unes lletres enormes
dient rebuig del Sant Pare a Turquia,
quan s'esperava un milió de persones
i van anar 20.000,
jo penso que la notícia s'havia de fracàs
del rebuig del Sant Pare.
En canvi, de vegades,
la importància de la premsa
i dels mitjans de comunicació
és importantíssima avui dia.
El que passa és que sap vostè millor que nosaltres
que tots els fets no es poden prendre mai
d'una forma aïllada
i aquest viatge a Turquia,
a banda de ser una visita pastoral,
lògicament,
té tot aquest escenari,
aquest rarafons de la integració de Turquia
a la Unió Europea,
tot el tema del món islàmic,
dels musulmans,
i curiosament avui podíem llegir
d'aquelles notícies que,
fins i tot,
no només des del punt de vista religiós,
però sociològic,
a mi m'han cridat molt l'atenció,
que és aquest contacte que ha tingut
amb el representant de l'Església ortodoxa,
i aquest camí cap a,
no diem l'unitat,
que són paraules molt grosses,
però sí cap a un entendiment, no?
Sí, sí.
Bé, el Sant Pare s'ha reunit
amb el representant de l'Església ortodoxa,
Bartolomeu I,
que és el gran representant
de l'Església ortodoxa allí a Turquia,
però també s'ha entrevistat
amb Merlov II,
els dels armenis,
perquè també és un altre grup,
és una església dividida,
encara una mica més anterior
que els ortodoxes de l'any 451,
per una sèrie de...
és un grup de cristians
que es van separar,
que pràcticament creuen
el mateix que nosaltres,
igual que els ortodoxes.
La interpretació de qui
havia de decomandar l'Església,
en definitiva,
ve d'aquí.
Sí,
el problema central
és, sens dubte,
la funció de Pere,
la funció del Sant Pare,
quina és la funció.
I això ja Joan Pau II
va insistir molt
que s'havia d'estudiar
i que el Sant Pare
presideix la caritat
a l'Església,
i és el...
diguem,
està per sobre de tothom,
però en un sentit de paritat.
És el bisbe de Roma,
no és un rei
que està al de fora dels altres,
és el bisbe d'una ciutat,
que és Roma,
però que allà té la primacia
de la caritat sobre tots els bisbes
i, per tant,
també té uns,
diguem,
té unes qualitats
i té uns dons,
uns carismes
que Déu li va donar, no.
S'ha demostrat
que ha sigut fantàstic
per l'Església catòlica,
no,
el fet de tindre un Sant Pare,
que és un interlocutor,
també,
des del punt de vista
de saber
què pensa l'Església catòlica
sobre aquesta qüestió,
sobre aquesta altra, no.
I això no vol dir
que el Sant Pare
governi amb tots els bisbes,
amb tots nosaltres.
És...
és un fet
que surten enquestes,
estudis,
que diuen que hi ha
un percentatge,
ara no entrem a xifres,
de persones que es declaren
catòliques,
no practicants,
que cada cop hi ha més
laïcisme
a la societat espanyola,
però l'Església
i la institució
de l'Església
com a tal
continua ocupant
el centre de l'atenció informativa,
com ara estàvem comentant,
el viatge del Sant Pare,
i la transcendència
que tenen tots els gestos
que fan els representants
de l'Església,
la més alta jerarquia
en aquest cas,
en els temes,
diguem-ne,
com a socials,
polítics.
Sí.
Jo penso que...
A veure,
la persona
és un ser religiós,
no,
vulguis o no.
Si no s'omple de Déu
i d'una religió
com és la religió catòlica,
la gent s'omple
d'altres coses,
no,
i tothom té els seus déus,
no,
que avui
per molta gent
és els cèntims,
per molta gent
és el poder,
per molta gent
és la comoditat,
l'individualisme,
no sé,
el sexe,
inclús,
no,
se l'han anat posant.
Però aquesta afan
de plenitud
que la persona té,
de felicitat,
que no la trobem
aquí al món,
perquè siguem sincers,
el que també,
inclús aquesta gent
que ha tingut
i que té tants béns,
els trobem moltes vegades
que són pobres persones,
diguem,
com persones,
no,
i nosaltres mateixos
ens passa,
parlàvem fa un moment,
no,
si una persona
ho posa tot
amb els diners
i després això
se li marxa,
la persona
s'ha de valorar
per el que és,
no,
i ella,
quan un se sent
que és fill de Déu
i li dius
i és veritat,
és fill de Déu,
ha sigut creat
per estimar,
ha sigut creat
també perquè ens estimem
uns als altres,
tot això
no són utopies,
això és una,
això és el que predica
la religió catòlica,
no,
i per tant
el cristianisme
i la religió catòlica
sobretot,
perquè és la que encarna
d'alguna manera,
pensem d'una manera més plena,
no,
el que ha sigut
el missatge de Jesús,
aquesta església
tindrà sempre
molta gent
perquè no sols
aquells pobres
que necessiten
una ajuda,
sinó també
aquells que
es donen compte
en algun moment
de la seva vida,
encara que tinguin
molt béns,
que el cor
si no s'omple
d'altres coses
es quede buit.
Però a l'església
hi ha moltíssimes sensibilitats
i molt diferents
algunes de les altres
i totes elles
gràcies a Déu
i totes elles
formen part
de l'església.
Sí, sí, sí.
Igual que
en els bisbes
hi ha molta sensibilitat,
la gent s'estranya
que sí,
els bisbes,
però jo li diria,
mire,
vinc de Madrid,
la setmana passada
estàvem,
en aquests moments
estàvem a Madrid,
precisament,
per tant,
el famós document
que ja ha sortit
i que crec que ha sigut
un document molt vàlid
perquè també ens dona
unes idees
molt clares
sobre alguns grans punts
que ens preocupen
a tots els espanyols,
els valors morals,
l'eixisme,
o la gent s'ha quedat
només amb el nacionalisme
i el terrorisme,
però aquest document
és un document
que té un abast molt gran
i jo el recomano
que la gent
el pugui llegir
tranquil·lament,
sossegadament
i es donarà compte
que fa un anàlisi
de la nostra societat
i del que està passant
en aquests moments
que ens hauria a tots
de,
no dic de preocupar
en el sentit de preocupar,
sinó en el sentit
de dir,
aquí ens hem de rearmar
moralment.
Reaccionar, no?
Sí, reaccionar
davant de situacions
que no podem acceptar
de lo que és la família,
de lo que és
l'ensenyament,
de lo que és
la mateixa
vida democràtica,
que nosaltres,
això sí que és
un valor moral,
que la gent pugui
realment escollir.
Bueno,
hi ha molts problemes
avui dia, eh?
Justament
aquesta assemblea plenària
de la conferència
episcopal espanyola
que es reunia
la passada setmana,
en principi
la idea,
i m'imagino
que també al final,
era donar a conèixer
aquest posicionament
sobre la situació
política,
cultural
de l'Espanya
actual,
i en aquest sentit
vostè parlava
de moltes sensibilitats,
i tornant als mitjans
de comunicació
i els seus papers,
valori'm
d'una manera
planera,
com creu vostè
que la informació
ha arribat
i parlem
d'un país
en què
lògicament
els mitjans
de comunicació
són molt heterogènis
en els seus missatges
i responen
justament
a totes aquelles
sensibilitats
que esmentaven?
Bé,
Només dèiem
la cosa
de la divisió.
No, no,
penso
sincerament
que la gent
s'ha donat compte
també
que hi ha
moltes persones
que pensen
de la mateixa manera,
el que passa
és que
quan entrem
al terreny polític
i per això
els bisbes
mai volem parlar
de política,
almenys
ho intentem,
altra cosa
és que
els ulls
de les persones
pot semblar
que sigui
nosaltres voldríem
orientar
moralment
les grans qüestions
entre cometes
polítiques
això sí que
ho podem fer
i ho hem de fer
hem d'orientar
davant del terrorisme
lògicament
com s'ha de portar
endavant
el procés de pau
que el desitgem
tot cor
qui no desitja
la pau avui dia
en aquest país
qui no desitja
la pau
això és
hem pregat
per la pau
preguem per la pau
hem fet
molts gestos
per la pau
ara
també hi ha
unes condicions
per la pau
i per tant
això moralment
s'ha de dir
això no és entrar
en política
això és posar
uns punts
i dir
senyors
s'han de respectar
la justícia
perquè no es pot fer
les coses
sense justícia
a la vegada
hem dit també
els bisbes
que hem de tindre
caritat
i per tant
hem de ser generosos
hem dit les coses
que penso
que
en aquest país
tothom
les pensa
de veritat
nosaltres
les puntualitzem
però
vostè em preguntava
quina és l'opinió
jo
veig molta diversitat
amb els mitjans
de comunicació
precisament
aquesta
quan t'envien
la informació
cada dia
i veu els titulars
del mateix
només els titulars
de la visita
per exemple
del Sant Pare
ara
o d'aquest document
quan ha sortit
aquest document
uns
però uns
és estupendo
aquí a Catalunya
penso que ha sigut
ben rebut
perquè s'esperaven
una cosa
potser més agressiva
de la unitat d'Espanya
de la unitat moral
i aquí
el que surt
és una cosa
molt mesurada
sobre el que és
el nacionalisme
que és una cosa
legítima
el tema identitari
va tenir un pes
molt important
en aquesta reunió
sí
sens dubte
i per nosaltres
li puc dir
que va ser
un moment
per mi
de molta pregària
també
i a la vegada
de lluitar
perquè les coses
sortissin com
jo penso
que hem de sortir
aquí el tenim
el document
ja el tenim
i crec que és una gran sort
tindre clar
què entenem per nacionalisme
quins tipus de nacionalisme
fins on arriba
també
l'opció
de les persones
en què tindrem
en compte altres coses
com la solidaritat
jo crec que són coses normals
i que tothom
les pot entendre
es veia
al començament
el que vostè deia
que semblava
que això
havia de ser
i després
això ho diuen els diaris
després
quan estàs allí
doncs
compte que tothom
té ganes
de fer les coses
ben fetes
no som
no som tan agressius
al revés
intentem
però a vegades
sembla
que hi hagi
no no
no agressivitat
però sí que hi hagi
com un distanciament
personal
entre
no sé
això ja són
opinions
jo per part meva
li puc assegurar
que
soc molt amic
de tots els bisbes
perquè
som
un conjunt
per una part
de gent
molt valuosa
no m'incloeu
sinó
però
són gent molt preparada
gent amb molta experiència
s'ha de donar compte
que
al bisbes
tenim l'oportunitat
cada dia
de parlar
amb moltíssima gent
tenim l'oportunitat
d'arribar
a
contractar
contactar
amb gent
amb moltíssima gent
i això et dona
també una informació
molt gran
de lo que està passant
a vegades
la gent pensa
o alguna gent
no la gent
sinó algunes persones
ja et diuen
estan vostès
molt allunyats
de la realitat
però
no no no
pràcticament
jo el cas dels altres
no ho sé
en el seu cas
el trobem a qualsevol lloc
normal de Tarraona
i sobretot
parles amb molta gent
cada dia jo tinc
5, 6, 7, 8, 10 entrevistes
reunions amb la gent
amb els delegats
d'una cosa
amb Càritas
aquí i allà
parles amb molta gent
i procures escoltar
i aprendre
perquè això per mi
ha sigut un goig
molt gran
arribar a Tarragona
i poder escoltar
tantes coses
perquè realment
Tarragona
l'Arxidiòsia de Tarragona
és riquíssima
amb moltes coses
però amb història
no sols amb història
sinó amb realitats
molt vives
que tenim aquí
a la ciutat
i a tota la diòcesi
perquè l'Arxidiòsia
perquè realment
Tarragona
no és sols Tarragona
sinó
és tot el que envolta
Aquest informe
sorgit de l'Assemblea
Plenària
arriba als feligresos
als creients
això és el mèrit
és com tot
i perdoni la comparança
quan es va fer
el nou estatut
no sé jo
si arribava
a totes aquelles persones
que van participar
al referèndum
se'l valen les distàncies
l'Església
l'Església
té
l'archivisbe
el seu equip
de persones
que l'ajuden
els vicaris episcopals
els vicaris generals
i això
arriba
amb aquestes persones
li puc assegurar
que els hi ha arribat
perquè els hi he enviat
jo personalment
ara arribarà
tots els preveres
de l'Arxidiòsia
sens dubte
els religiosos
o religioses
també
que tenen els canals seus
perquè els arribin
els documents
i el material
de la conferència episcopal
i dir que
l'Església catòlica
al final
per arribar
a l'últim fidel
serà qüestió
que els preveres
els religiosos
arribin
jo crec que això
gràcies a Déu
tenim uns canals
de comunicació
a part que
els catòlics
estan al món
llegeixen els diaris
els diaris
escolten la ràdio
veuen la televisió
vull dir que
en aquest sentit
no vivim
aïllats
els catòlics
estem al mig del món
som els que fem
el món
també
hi ha una notícia
d'aquesta setmana
jo la volia comentar
amb vostè
perquè també serveix
una miqueta
perquè tots els oients
que facin
la seva reflexió
particular
a mi em va sorprendre
tot i que no era
la primera vegada
que sentia
alguna cosa similar
el tema aquest
de l'escola
de Saragossa
que ha decidit
no celebrar
la representació
al festival de Nadal
que fan cada any
per no molestar
sensibilitats
d'altres religions
sí
potser
catòlics i no catòlics
han definit això
com una mica
una
passadeta
és que és com si ara
demanen també
aquest col·legi
que potser els molesti
el Pilar de Saragossa
perquè aquelles torres
amb les creus
i la Mare de Déu
i allò
pot ferir la sensibilitat
dir que en aquest sistema
hauríem de començar
a enderrocar
moltíssimes coses
jo penso que això
és una falta
una falta de sentit comú
i el deixar-se portar
a veure
els signes religiosos
tenen
molts significats
per als cristians
lògicament
amb un pessebre
amb unes Nadales
i sentim
el cor vibrar
perquè ens en recordem
de com ho celebravem
a casa nostra
ens recordem
que Jesús ha nascut
i que és veritat
que Déu s'ha fet home
i tot el que això
significa en la nostra vida
vull dir que comencem
d'alguna manera
el cicle litúrgic
té molts significats
en Nadal
per als cristians
un significat molt gran
però també té el significat
d'una cultura
d'unes arrels
ens recorda
farem
el Tió
i ens recordarà
la nit de Nadal
i ens recordarà
la missa del Gall
i tantes coses
boniques
intentar suprimir això
de la vida
dels nostres joves
que els estem formant
que els estem educant
també
en l'accessibilitat
d'un poble
que té unes costums
i unes arrels
a mi em sembla
que és una barbaritat
això
això és com diu
ara no explicarem
la història de Roma
perquè els romans
resulta que van entrar aquí
ara no explicarem
la història
o no celebrem Santa Tecla
perquè és una santa
per exemple
ni la processó
ni Sant Magí
ni Sant Magí
ni Mare i Déu
de Misericòrdia
ni no
tot això
el suprimirem
jo penso que
és un error
molt greu
igual que treure
els símbols religiosos
tant de les cases
com dels centres públics
perquè
realment
això
és un signe
que indica
no sols
identitat cristiana
sinó molt més
és una cultura
i si arrenquem
la cultura
del nostre cor
ens quedem
sense reels
sense reels
comentaris
que fa la notícia
quan expliquen
que li van preguntar
precisament
al president
del govern espanyol
José Luis Rodríguez
Zapatero
clar
des de la seva
posició
es va mostrar
molt sorprès
i va dir
si és un col·legio
me sorprende la decisión
tengo que confesarlo
clar
són coses d'aquelles
no és la primera vegada
que passa
no no
no és la primera
ni suposo que serà l'última
perquè aquest laïcisme
que ens volen imposar
és la nova religió
això és una nova religió
és a dir
això és un fonamentalisme
estem tan en contra
dels fonamentalistes
tots estem en contra
gràcies a Déu
però aquest
és el pitjor fonamentalisme
perquè és un fonamentalisme
que busque
precisament
treure
el més gran
que l'home pot tindre
al seu cor
que és Déu
quan li treus Déu
t'has quedat sense res
i això és la realitat
del que volen
que no hi hagi cap símbol religiós
pensen
que d'aquesta manera
quan no hi hagi cap religió
no hi hagi res
llavors
viurem en pau
i això és
miri
l'ausència de religió
ha produït
els fracassos
i les catàstrofes
més grans d'Europa
els grans sistemes
que hem volgut treure
la religió
de la gent
ha sigut
en la sisme
en la sisme
va combatre totes les religions
començant pels jueus
i els catòlics
i volia arrasar
perquè ells
el marxisme
l'elenista
va ser també
el mateix
és un sistema
en què la religió
va ser completament pulveritzada
el sistema
de
campolla
també
l'ol
les famoses
matances
que hi va haver
milions i milions de persones
és el mateix
és a dir
aquests són els sistemes
i quan
es prescinteix de Déu
l'home ja
ho pot fer tot
perquè
ja no hi ha
ni
ja no hi ha justícia
ja no hi ha res
ja no hi haurà res
cada moment
el que a un li sembla millor
i lògicament
l'home
es porta per utopies
hi ha un altre aspecte
relacionat
en aquesta qüestió
que pot ser perfectament
una anècdota
lògicament
però que ens fa
doncs reflexionar
al voltant
d'aquestes qüestions
clar també
no estem
una miqueta
per tant
els nouvinguts
al nostre país
del que és la pròpia cultura
perquè independentment
de les creences
fer el pessebre
i celebrar les festes de Nadal
forma part
de la nostra cultura
no estem negant
aquells
que arriben
que coneguin
i que s'atansin
maneres d'entendre
la vida
sí
sens dubte
i també nosaltres
en podem aprendre d'ells
i integrar
els seus costums
això es va fer així
per exemple
els cants
que nosaltres cantem
tenim molt a veure
amb Espanya
sobretot a les regions
més del sur
amb els cants musulmans
perquè hi van ser
molts segles
i jueus
tot això
per nosaltres
ha sigut una riquesa
i no sé
jo crec que
en definitiva
penso que
hem de tindre
una mica més
de sentit comú
i d'intentar
no intentar
fer coses
que no portin
a cap lloc
clar
el que vostè
ha esmentat
o ha fet referència
en diferents moments
a fer una mirada
a la història
òbviament
des d'una perspectiva
catòlica
aquesta falta
de mirada
a la història
potser
ens manca a tots
una mica
perquè sempre
es rememoren
les grans gestes
i els grans
conflictes bèl·lics
però difícilment
es parla
que les diferents
religions del llibre
podien viure
perfectament
en harmonia
i sembla que ho descobrim
ara
que no podem viure
el papa justament
una de les raons
del seu viatge
a Turquia
ha estat un dels temes
sens dubte
sí
però
el cristianisme
sempre ha volgut
entrar en contacte
amb les altres religions
ja des dels inicis
per exemple
el Sant Francesc
de Sís
va anar
a buscar
el gran sultan
per poder
entablar uns contactes
el problema
de vegades
és que
això
és molt difícil
amb alguns
estils de vida
que de vegades
no volen
no volen
integrar-se
jo crec que per això
intentar ensenyar
en aquest col·legi
hi haurà gent
de totes les religions
segur
com a gaire de tots
i per tant
explicar-los això
és una riquesa
què passa
quan volen
posar una mesquita
en alguna zona
d'alguna ciutat
i els veïns
o una part dels veïns
són reticents
vostè què en pensa
d'aquesta situació
jo crec que hem de ser
en primer lloc
hem de ser tolerants
amb tothom
per altra part
també tothom ha de complir
és un lloc de pregària
sí, sí, sí
però la gent ha de complir
també
per exemple
jo coneixo més
el problema
de quan es diu
per què no donen classes
de religió
als musulmans
jo dic sí
d'acord
que en donin
però que també
ells deixin
ens deixin
donar classes
a nosaltres
als seus països
i amb això
de les mesquites
que vostè em diu
jo també
els demanaria
si ells venen
amb cèntims
normalment
venen amb
aquestes mesquites
les fan amb molts cèntims
des d'Aràbia
i d'aquests països
vostè va Aràbia
no li deixaran
ni dir la missa
a l'hotel
és a dir
no permeten
que el seu
el seu país
es faci
no dic una església
que això ja seria
per tant
també
hauríem de pensar
si ells ens deixen
fer el mateix
i nosaltres
hem de ser tolerants
hem de ser
d'això
però també
els hem de dir
miri
que és el que
Europa li ha dit
a Turquia
si vostè vol entrar
al mercat comú
vostè ha de
donar llibertat religiosa
la llibertat religiosa
en aquests països
no existeix
està
molt controlada
si una persona
es converteix
al cristianisme
queda relegada
és a dir
que
aquests són temes
molt seriosos
i que no és
dir que no volem
però nosaltres
també hem de dir
vostè
reciprocament
deixe'ns fer
una mesquita
deixe'ns fer
una església
a Aràbia Saudita
als Emirats
del Yemen
a tots aquests països
on el cristianisme
i el mateix
Turquia
té grans dificultats
en què els drets humans
i sobretot
la llibertat religiosa
jo penso que
el principi
un dels principis
bàsics
de la persona
és la llibertat religiosa
i per tant
també aprofito
per dir-li
que moltes vegades
aquest agressiu
aquest licisme agressiu
precisament
va en contra
de la llibertat religiosa
t'imposen
no, no
vostè
a casa seva
a la cuina
diguem
a la segrestia
i per què?
jo soc un ser social
i per tant
també vull
fer servir
el carrer
vull fer servir
els espais públics
també per demostrar
la meva fe
això tinc dret
a fer
aquest cas
que esmentà
ara
de crear espais
per realitzar
altres cultes
és el que vostè diu
no
perquè
parlem-ne
és la manera
de viure
que tenim
que diem que no
diem que sí
i no podem explicar
ni argumentar
i parlar en definitiva
sense barallar-se
és molt complicat
avui en dia
hem de tenir molta pressa
molt de pressa
i tampoc no
no hi ha gaire temps
ens hem d'estimar
més
ens hem d'estimar
més
jo crec que
per exemple
el gran
el gran messatge
del cristianisme
és aquest
estimar Déu
però
l'has d'estimar
però
de veritat
l'has d'estimar
i estimar les persones
és escoltar-les
és veure el seu punt de vista
és
i això jo
no em cansaré
de predicar
de totes maneres
senyor arcabisbe
i òbviament
la postura
de l'església
estava en clara
però ja
hi ha una part
de la comunitat
catòlica
ja no dic persones
que no es consideren
dins d'aquesta comunitat
avui és el dia internacional
de la lluita
contra la sida
vostè sap perfectament
que hi ha moltíssimes persones
que són catòliques
que són cristianes
i que no estan
d'acord
en com
de quina manera
la institució
eclesiàstica
diu doncs
que s'ha de fer
prevenció
és a dir
la posició
contrària
a la utilització
del preservatiu
com a prevenció
d'extensió
d'una malaltia
que d'altra banda
Àsia i Àfrica
està fent estralls
està creant uns índexs
de mortalitat
increïbles
no?
Sí, sí
sens dubte
és un gravíssim problema
de totes maneres
si comencem
per el preservatiu
hauríem d'anar
molt més enrere
i als països
ja s'ha demostrat
això
el que passa
és que això
no se'n vol parlar
miri
Uganda
és un país
en què
el SIDA
està causant
mortalitat tremenda
i el govern
es va empenyar
a fer una prevenció
com s'ha de fer
la prevenció
és a dir
retrasar
les relacions
sexuals
molt tard
feu
dintre del matrimoni
monogami
va fer tota una campanya
fortíssima
en aquest sentit
és a dir
si la transmissió
es realitza
realment
en aquests països
per transmissió sexual
i aquest país
ha baixat
el SIDA
però
a uns límits
tremendos
això no se'n diu res
perquè
és el resultat
però parlem de territoris
on les persones
són analfabetes
la gran majoria
al món rural
Uganda
era el mateix país
aquestes persones
que han agafat
el SIDA
per molt que se'ls hagués dit
que ho sessin
una cosa o una altra
no ho farien
precisament per això
perquè són analfabetes
perquè això
no ho entenen
perquè és una cosa
que ells
no hi estan acostumats
a fer
per tant
a mi em sembla
que hi ha aquí
una gran hipocresia
és a dir
es dona la culpa
a una cosa
quan s'hauria de donar
la culpa
precisament
a tot un procés
inicial
de la sexualitat
de com s'ha de viure
i quan les persones
no la volen viure
de la manera
que Déu ha volgut
es produeix això
és un dels temes
en què no s'estableix
diàleg
entre l'Església
i aquelles persones
que reclamen
un canvi d'actitud
no?
Bueno
perquè s'arriba
sempre a només
sí o no
i el sí o el no
avui dia
és molt difícil
sí o no
jo penso
que hem d'anar
més enrere
hauríem d'anar
més enrere
què és la persona humana
què és la sexualitat humana
per què
Déu ens ha donat
aquest do tan gran
que tenim
i per què
quan la gent
utilitza
el mateix
passa
amb altres coses
parlem amb
el menjar
parlem
amb els diners
quan la gent
fa servir les coses
només per un fi
immediat
perquè en aquest fons
és
quan s'està parlant
d'això
el que s'està parlant
és que tothom
pugui fer
en cada moment
el que li doni la gana
llavors
resulta que
això
les conseqüències
són aquestes
tingui un bon compte
quan la persona
diu
no no
aquí
promiscuitat
aquí que jo pugui
amunt
no són escenaris
diferents
senyor
que ha vist
un país
com el nostre
o un país
amb moltes
mancances
amb molta pobresa
costa d'entendre
que es pugui arribar
a aquests plantejaments
i aquestes reflexions
des de la pobresa
la ignorància
i la misèria
més absoluta
és la missió
precisament
de vostès
dels mitjans
dels estats
dels governs
els països
on això s'ha fet
com li dic
a Uganda
s'estudia el cas
d'Huganda
a fondo
i veurà com
han donat uns resultats
meravellosos
meravellosos
és a dir
que en aquest moment
allò
ha canviat el país
i és un país d'Àfrica
ho estudiarem
i ho mirarem
gràcies
un minut per les 10
pel futbol
què tal Paco Flores
vostè li dóna vot de confiança
perquè és futbolero
jo soc soci del Nàstic
ja ho sé
em va fer
el seu president
de Maria Andreu
però d'acord
és de l'espanyol
que ho sé jo
el meu pare
era de l'espanyol
i havia sigut del Barça
però bueno
jo soc del Nàstic
i bueno
jo crec que sí
tenim molta il·lusió
jo crec que la il·lusió
no la perdrem
fins al final
podem dir
som a temps encara
sí, sí, sí
sens dubte
i a més
jo veig un ambient
tan bonic
jo quan veig
l'estadi ple de gent
que cada diumenge
i que se'n van
a Saragossa
i se'n van allí
mil persones
i això realment
és bonic
i el bon ambient
que es crea
que és molt important
i sobretot
que puguem parlar
i que no ens enfadem
també
sobretot
que no ens enfadem
pel futbol
que hi ha altres coses
que podem parlar de tot
sense enfadar-nos
per res
està claríssim
Jaume Pujol Balcells
arcabisbe de Tarragona
de veritat
que li agraïm moltíssim
que hagi acceptat
la nostra invitació
i esperem
que no sigui l'última vegada
perquè com fa sempre
sempre
respon afirmativament
a la nostra invitació
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
i bon dia a tots
adeu-siau