Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
A veure, vam obrir una línia d'actuació dins de l'espai de cultura popular
dedicada als esports tradicionals.
Sembla que va agradar. Va ser el dia que vam parlar de les muletes, no?
Sí, bàsicament aquest.
Dels raids, també.
Sí, també podria ser considerat en part.
Realment no és un esport, és un mitjà de transport.
Això seria més un comerç.
Però, bueno, hem parlat, per exemple, dels esports de cavall.
També recordo un programa que vam parlar de la flora.
Alguna cosa de troncs també hem parlat.
Sí, alguna cosa autòctona, no de fora.
Efectivament. I avui parlem de pilota.
Sí, avui parlem del joc de la pilota.
No del futbol.
No, no, home, si parléssim de futbol no seria cap novetat, al contrari.
Una de les grans novetats del futbol va ser, en el fons, jugar amb els peus.
Perquè la pilota...
Originalment es jugava amb les mans.
Aquesta pilota que parlarem avui, que és la pilota més popular i més ancestral,
que s'estén a tota la Mediterrània, es jugava amb les mans.
I al Cantàbric, o no?
A veure, és un joc que fins i tot actualment s'està fent un campionat internacional entre diferents modalitats,
perquè cada zona té la seva modalitat, podríem.
Possiblement els oients el que hauran vist més o han sentit més és els frontons bascos.
Jo avui no parlaré de frontons bascos, primer, perquè no en tinc ni idea.
I segona, perquè em semblava que, com sempre, tot i que a vegades ho hem escapades fora de les nostres contrades,
sempre, normalment, ens situem en l'àrea dels països catalans, en l'àrea mediterrània.
I el que sí que et puc dir és que aquest joc és un joc que havia estat estès d'una manera molt àmplia a tota la Mediterrània.
Per exemple, un clàssic de la literatura, l'Odissea, d'Homer, parla d'aquest joc com un joc molt estrès dins del món dels grecs.
Com bé saps, els grecs, evidentment, no es limitaven a estar a Grècia, sinó que s'estenien per tota Europa amb una finalitat que barrejava la civilització amb el comerç.
I com no, la pilota era una d'aquestes vessants.
Curiosament, el món grec no ho entenia tant des de la vessant esportiva, sinó més aviat des de la vessant de joc,
però també del joc sacre, del joc vinculat a les arses escèniques.
I hi ha algunes descripcions que permeten lligar el joc de pilota fins i tot amb alguns passos de dansa.
És a dir, una de les seria una mica en la zona, en el món occidental, seria una miqueta aquest primer punt de partida.
El segon aspecte ja seria una clara assumpció d'aquest joc de pilota per part del món de Roma,
que el continuaria d'una manera molt clara, fins al punt que a l'edat mitjana podem parlar,
perquè feu una idea que el 1292 hi ha una data d'aquestes que molta gent ha usat en tractats sobre l'esport popular,
que parla que a la ciutat de París hi havia 13 artesans que fabricaven pilotes per jugar al joc de pilota.
Vol dir que tenia un pes molt important.
Potser no cal anar tan lluny a Grècia, ni a Roma, ni a París,
perquè a la nostra mateixa ciutat, potser aquest és una mica el punt de partida del programa d'avui,
hi ha dos carrers que encara la gent hi haurà passat algunes vegades,
no n'haurà sentit parlar, però segurament desconeixen el sentit.
Es tracta dels trinquets, el trinquet vell i el trinquet nou,
són aquells carrers que estan ubicats perquè es facin una idea a dalt i baix del carrer del cos del Bou,
i aquests carrers no volen dir una altra cosa, trinquet vol dir un espai per jugar a la pilota.
És a dir, per entendre's, seria una mena de, entre cometes, frontó popular.
La tradució del frontó, d'aquella paret, o una paret, senzillament, no?
No, no, hem de trencar la idea de la paret perquè la paret és una modalitat dels frontons,
però els jocs de pilota no tenen per què ser llançats contra la paret.
Sí, poden ser llançats contra un altre jugador.
Exacte, que és bàsicament la modalitat que va imparar en els països catalans,
és a dir, nosaltres tenim més aquesta opció del frontó en basc,
per això dic que és una traducció, entre cometes, perquè la gent s'ubiqui, no?
Però trinquet no vol dir una altra cosa que un lloc on se juga a la pilota, no?
A la pilota, lògicament, popular, no?
És una paraula que no s'utilitza en aquest àmbit del joc, que avui en dia...
A Catalunya, al Principat, no s'utilitza, però en canvi...
Al País Valencià, sí.
Aquest programa es pot fer, sobretot, més que per les notícies d'Homer i l'Odissea,
o de les dades històriques de París,
perquè el que sí que s'ha aconseguit conservar aquest joc és el País Valencià.
Però vegin que aquest nom de trinquet...
Aquí un nen diu, me'n vaig al carrer a jugar a pilota, no?
Diu, me'n vaig al trinquet a jugar a pilota, tret que visqui el trinquet, no?
Exacte. Tot i així, no és la Tarragona l'única ciutat.
Per exemple, a la ciutat de València mateix, hi ha una cara que es diu trinquet de cavallers,
que vol dir, precisament, que era el lloc on els cavallers jugaven a pilota.
Aquí tenim el vell i el nou, en el sentit que un era l'espai més antic i l'altre era el més nou.
Però, vaja, això es poden dir que és estès.
Sembla que amb les tropes del rei Jaume I,
quan al segle XIII van arribar al País Valencià,
són les que van portar aquesta modalitat de joc de pilota cap a les terres valencianes.
Per tant, partia una mica de Catalunya amb la Riba dels Grecs i anava baixant.
Sembla que sí. Sembla que la via d'extensió és aquesta,
igual que altres vies d'extensió.
Quan recordo que n'han fet algun programa de la pòlvora,
sempre es parla, una de les tesis més esteses no és la de Marco Polo,
que és gairebé llegenda, sinó aquesta que és la penetració islàmica.
Doncs en aquest cas podria ser més aviat la penetració del món occidental,
diguéssim, entès com el món que prové de la Mediterrània, de Grècia i de Roma.
Bé, en tot cas, al País Valencià avui en dia,
això és una pràctica vigent i per això moltes de les coses que jo us explicaré
existeixen d'una manera viva.
És a dir, no és que sigui una cosa absolutament fictícia.
Com tots els jocs, com tot el món del joc i de l'atzar,
ha tingut sempre de tractors i defensors.
Ja en el segle XIV-XV, és a dir, poc més de 100 anys després d'arribar a les tropes catalanes a València,
ja hi ha tot un gran debat.
En aquest cas, Sant Vicenç Ferrer és un dels defensors,
des del punt de vista eclesiàstic.
Això ho defensava on s'han?
Ja està beneint, no?
Ja està, la cosa ja.
Doncs Sant Vicenç Ferrer considera que és un joc per més i ho fa...
Innocent.
Home, tant com innocent, no ho sé, perquè ara et diré que té, evidentment,
una cosa que està perseguida i reglada des del govern, com és l'aposta.
I d'avui en dia encara es mantenen aquestes apostes
i realment les autoritats valencianes de l'època
i les autoritats en general de la franja mediterrània,
el que els preocupava més és que, primer,
a Trinquets hi havia molts llocs, però passaven coses molt curioses,
com, per exemple, que hi havia llocs que no eren els adequats per jugar,
o sigui, que res, que no estaven etiquetats com a Trinquets,
sinó que eren vies comercials, vies de pas,
i la gent parava i es posava a jugar, no?
Llavors hi havia un desafiament, hi havia unes apostes,
i això, clar, entorpia el món comercial.
No s'estranyin d'això, avui en dia sembla gairebé inviable, no?
Una societat, sobretot l'urbana, que criminalitza el joc al carrer
i que moltes vegades, doncs, fins i tot algú es molesta
perquè uns nens juguen a la pilota al carrer.
Doncs no sé, si vostès van a Astúries i passegen per Astúries,
encara hi ha moltes cruelles de carrers on veuran una pedra
i si van amb un autòcton, una pedra com a enclavada,
d'enclotada a terra, els dirà, mira, esto es una bolera, no?
La bolera no era en altre lloc que, no es feia en altre lloc
que en una cruïlla de camins que la gent, doncs, clar,
anava pels camins i, doncs, no només anava a fer, doncs,
els seus viatges, sinó que també necessitava distreure's
perquè les distàncies eren molt llargues i les cruïes de camins
sempre ha sigut un lloc, doncs, de trobada.
Si vostès encara es fixen avui en dia, hi ha molts bars, molts restaurants
on els caçadors, els esportistes, els ciclistes paren a esmorzar.
Doncs a banda d'esmorzar s'hi jugava, també, no?
I a Astúries encara hi ha aquestes boleres populars, no?,
fetes als carrers, oi, els trinquets era una mica això.
No, boleres, però, per exemple, parles d'espais urbans,
de fet, a Tarragona, involuntàriament,
s'està recuperant un espai perquè els nens juguin a pilota,
que és la plaça del Mercat, només cal passar un dia entre setmana
i està ple de nens, i ben petits alguns,
juguen a la pilota.
I altres jocs.
I altres jocs, vull dir que, de manera espontània,
hi ha tot un seguit de ciutadanets i ciutadanetes,
nens i nenes, que estan recuperant espais
de manera espontània al joc.
Sí, sí, no, perquè necessiten.
El fenomen dels skateboards és una altra cosa, també, que aquest.
Si vols, amb unes altres edats...
Un espai que no hi passen cotxes,
que està mínimament tancat, on els pares poden tenir
un cert control, doncs un espai al joc.
Doncs els trinquets eren, en el fons, això.
I per això el Consell General de la Ciutat de València,
l'any 1391,
hi havia llocs que passaven molts cotxes,
i... de cavalls, lògicament.
Lògicament, el que feia era prohibir.
Llavors va prohibir una prohibició de jugar
precisament per aquesta interrupció.
I Sant Vicenç Ferrer no va poder fer res.
No, o sigui que...
Les prohibicions estan per saltar-se-les.
Per això, doncs, avui en dia,
el País Valencià, la pilota és un esport identitari.
Compte amb aquestes apostes,
podríem dir, una mena de travesses.
Hi ha una lliga professional,
la Tere Ortega...
Si ara ens deia que més...
el Canal 9 es veu que fa aquesta lliga.
Però fixa't, després el Jordi ens parlarà,
perquè ell ens ha donat una adreça magnífica
del Museu de la Pilota de Genovese.
Fixa't...
Genovese és un poble del País Valencià,
tocanaixat, Iba.
Fixa't la quantitat de trinquets,
és a dir, canxes de joc,
que hi ha al País Valencià,
per ordre alfabètic.
No ens les acabem, eh?
Sí, sí.
Gairebé cada poble té el seu trinquet.
Hi ha moltes poblacions
que han mantingut o recuperat aquest joc.
Bé, de totes formes,
hi ha moltes modalitats.
Jo no soc un expert,
però el que sí que els parlaré
és de la modalitat més comuna
i més coneguda,
que és la...
en tot cas és la més popular,
no sé si és la més coneguda,
la més popular,
que és la modalitat que en diuen de llargues.
La modalitat de llargues
és una modalitat que
es juga per equips,
hi ha dos equips.
Normalment, al País Valencià,
els equips van identificats
amb unes faixes,
o també amb unes samarretes de color,
són vermelles i blaves,
un color vermell i un color blau,
cosa que sempre té una certa gràcia
perquè són dos colors
que sempre han estat molt lligats
a la història dels països catalans,
amb tot allò popular,
amb tot allò de la festa, no?
Són colors molt identificats
amb molts elements festius, no?
Es pot jugar, doncs, al carrer,
hi ha moltes festes o fires
que no cal un trinquet ja determinat,
tancat,
hi ha trinquets de carrer
i trinquets tancats,
hi ha una mesura oficial
per comptar les distàncies,
que són les passes,
aquí encara no han arribat els metres,
és a dir,
no és només a Londres
que desafien el sistema decimal,
sinó que també
al País Valencià
es compta per passes,
a la modalitat,
aquesta més comuna de llargues,
les canxes,
els carrers,
els trinquets,
han de tenir unes 70 passes,
es marquen
a terra
unes ratlles
que serveixen
per separar
les dues zones de joc,
els dos equips,
vostès més o menys
faig una idea
del que podria ser
una canxa de tenis,
una pista de tenis,
doncs, en el fons seria
això, no?
És a dir,
però molt més rudimentari.
En la modalitat
de llargues
no hi ha xarxa,
és a dir,
la pilota
no té que sobrepassar
una alçada mínima,
com per exemple
el tenis,
evidentment,
no hi ha raquetes,
sinó que es juga
amb la mà.
Amb la mà.
La mà nua
o amb guant?
Amb la mà protegida,
hi ha sistemes
de protecció
molt variats,
perquè facin una idea,
amb les modalitats
més artesanals
i més ancestrals,
un jugador,
per protegir-se la mà,
pot arribar a estar
una hora
preparant-se les mans.
És a dir,
és una cosa
una mica
bastant més complexa
que el tenis
o el ping-pong
i una cosa
més semblant
podríem dir
quan
en un campionat
de lluita
de boxe,
per exemple,
o d'altres modalitats
que hi ha en altres llocs,
et prepares
les mans.
Els jugadors de pilota
s'han de preparar
les mans.
Evidentment,
hi ha diferents complements
com guants
i altres elements
accessoris.
en aquesta modalitat
de llargues
la pilota
pot fer un vot,
és a dir,
es juga
el primer vot,
és a dir,
que se'n diu,
i en cada extrem
hi ha una zona
per treure,
que diuen
per treure,
la traducció
de castellana
és sacar,
per treure
la pilota,
el lloc
on es fa
el primer cop
de pilota
de cada part
del joc.
El públic
està encerclant
aquest trinquet,
aquesta zona,
tant a la zona lateral
com a la zona
de darrere,
a la zona
de treure
i normalment
estan a peu pla
en aquests
trinquets populars
o en aquests
trinquets més,
diguéssim,
més oberts,
amb menys
sistemes
organitzatius
d'accessos
i tal.
I es juga
per punts,
i a cada punt
la pilota
és un 15
i en lloc
de dir punts
en diuen 15
i és el sistema
de computar.
això evidentment
avui en dia
té una vessant popular
que és aquesta
del trinquet de carrer.
I les apostes
allò que dèiem.
I t'apostes,
sí, sí.
Una de les imatges
de qualsevol partida
d'aquestes
a qualsevol joc
de pilota
és la gent
apostant.
De fet,
hi ha una professionalització
darrere d'aquest joc,
hi ha una lliga permanent
patrocinada
per Bancaja,
per Bancaixa,
es juguen
els trinquets
tancats
en aquests
que es queda
des de la llista.
De fet,
els trinquets
perquè...
I hi ha escoles,
amb molts pobles
que generen
que aquesta tradició
es vagi
continuant.
El trinquet
tancat
més conegut
potser
o més històric
és conegut
com la catedral
de la pilota
és el trinquet
Pelayo
de València,
la ciutat de València
que va ser fundat
l'any 1868.
I totes aquestes
normes
que
sobretot
jugarien
un paper
fonamental
amb les lligues
i amb els trinquets
tancats
serien
unes normes
que van
ser establertes
l'any 1910
per un jugador
molt famós
que va ser
Nelo de Murla.
Aquest jugador
va ser una mica
el que va
estandaritzar
aquesta normativa
que permet
superar
les diferències
comarcals,
les diferències locals
i jugar
amb una única
norma.
de fet
en els trinquets
de lliga
podríem dir
que sobretot
es juga
amb una modalitat
que no és
aquesta que jo els deia
de les llargues
sinó que és
aquesta és la popular
d'això
parlàvem.
Hi ha una altra modalitat
que és la pilota
d'escala i corda
que es diu
no es pensin
que hi ha escales
ni per fugir
ni cordes
per escalar
sinó que
realment
és una adaptació
de la modalitat
de llargues
d'aquesta modalitat
que comentàvem
però traslladada
sobretot al trinquet
tancat
i on se col·loca
una corda
de la qual penja
una petita xarxa
facin una idea
de la canxa
de la pista
de tenis
que parteix
realment
els dos camps
les dues àrees
i que se situa
més o menys
en uns dos metres
d'alçada.
La pilota ha de passar
com en el cas
del tenis
per sobre
de la corda
que seria
una mica
aquesta xarxa
entre cometes.
Hi ha dos equips
també
com la modalitat
popular
i se juga
una cosa
que no hem comentat abans
se'n juguen
amb tres jugadors
en aquesta modalitat
de lliga
és molt clar
cadascú
té un nom
en funció
de la posició
que ocupa
en el camp
el resto
algú
l'ha volgut anomenar
per catalanitzar-ho
entre cometes
restador
és el que està
a la part de darrere
el mitjà
és el que està al mig
lògicament
i el punter
és el que juga
davant
cadascú
juga
amb tres persones
això requereix
una certa
complexitat
i aquí
en aquests trinquets
de lliga
podríem dir
doncs és evident
que la gent
no està allò
veient com li passa
a la pilota
quasi tocant el nas
sinó que hi ha
una grada
normalment
que encercla
o com a mínim
si no encercla
doncs
amb un dels laterals
o amb els dos laterals
doncs permet
veure el partit
és un esport
eminentment masculí
pel que veig
i per tradició
i per pràctica
eminentment masculí
perquè per les fotografies
que veig
només veig nois
però vaja
hi ha noies
també
que el practiquen
el que passa
és que evidentment
és un esport
en què la força
té una certa importància
perquè es fa
una idea
la pilota
pot arribar
a assolir
una velocitat
de fins a 200 km
per hora
no entrarem en polèmica
perquè hi ha determinades
tenistes
que Déu-n'hi-do
eh Jordi
que en aquest cas
és un
no no
ja t'he dit jo
que hi ha
que hi ha dones
que practiquen
jo els noms
dels jugadors
però la potència
és una de les bases
però és una de les potències
que
quan parlaves
de com es preparaven
les mans
jo ho pensava
això
dic clar
és que
amb la velocitat
que pot arribar
una pilota
i l'has d'agafar
o culpejar
i després hi ha una modalitat
que amb aquestes preparacions
modalitats
hi ha moltes
sobretot
si la gent
sent sentit
sent parlar de llargues
o sent parlar
d'aquesta escala i corda
són les dues més esteses
una i l'altra
estan molt vinculades
perquè arran d'això
que deies
de les proteccions
hi ha una
que requereix
que no té
aquesta xarxa
d'aquesta escala i corda
sinó que
es juga a ras de terra
no
la pilota
sempre va per terra
no
i en aquest cas
les proteccions
han de portar
uns didals
són uns didals
que estan a les puntes
dels dins
hi ha banda de l'embarat
perquè si la poses així vertical
la mà
deixen mal
tant de fregar el terra
porten uns didals
molt curiosos
que deuen de tenir
també la seva història
i la seva
clar
normalment
els carrers
són durs
s'ajuga
aquesta pilota
però bé
hi ha d'altres
hi ha modalitats
per exemple
que en funció de l'alçada
en què se col·loca
aquesta separació
segons l'estri
per exemple
hi ha una que se'n diu
la pilota de galotxa
l'altra la pilota
a perxa
que són
diferents elements
estris
molt antics
que determinaven
a quina alçada es posava
evidentment
això és molt menys popular
que les modalitats
que jo he explicat
però en el fons
gairebé totes
deriven d'aquestes
de llargues
vull dir
hi ha altres
per exemple
que tenen
el jugador
que treu la pilota
té molt poc espai
per impulsar
aquest es diu
de curtes
perquè precisament
el lloc
que té
el jugador
per fer el primer cop
no té gaire
espai
es diu
de curtes
hi ha diferents
històries
al voltant d'això
tu deies
el de la web
efectivament
aquí fem un repàs ràpid
la web
per mi el millor
que hi ha
és una web
bastant recent
de l'any 2006
de fet diuen
que es presenta
aquesta setmana
és possible
que ho hagi vist
per qui?
jo la
doncs mira
no ho sé
jo la web
em sembla que
està en funcionament
en guany
potser ha estat
en període de proves
no t'ho sabia dir
des del mes de juny
està en marxa
el que passa
que no han tret
això de la previsió
de la presentació
ah bueno
si també et fas una idea
una mica
de quan està funcionant
una web molt actual
museupilota.com
hi ha moltíssimes més dades
que les que hem explicat
pensin que jo he fet
una repassada
només de la modalitat
més comunal
de totes maneres
jo et volia preguntar
una cosa
si no la saps
doncs no res
però tenint en compte
la quantitat de canxes
de clubs esportius
de campionats
d'escoles de pilota
que hi ha al País Valencià
és d'aquelles pràctiques
diguem-ne allò típic
quan passa moltes coses
que es va perdre
i en un moment determinat
es va recuperar
o de fet
sempre ha estat molt present
en la vida
de la gent del País Valencià
sempre ha estat molt present
tenint en compte
que és una modalitat
prou contaminable
prou contaminable
per altres modalitats properes
com la basca
llavors el que sí que hi ha hagut
és un treball
de recerca
de posar límits segurament
no?
sí
i bueno
fixa't que l'any 1910
el que es produeix
és una normativització
és a dir
el 1910
hi ha aquest famós jugador
que el que fa
doncs
és intentar
doncs
estandaritzar-ho
no?
el Nelo de Murla
això
evidentment
té una part negativa
però
si
els oients
pensen
en el traspàs
del segle XIX
al segle XX
va haver
un greu problema
d'assumpció
de moltes
tradicions
que es consideraven
com representatives
d'una època passada
si es fan una idea
l'any 1910
és un moment
de creu crisi
fins i tot
pel fet casteller
a Catalunya
doncs
aquest jugador
i tota una sèrie de gent
evidentment
parlo d'aquest més conegut
el que van fer
és intentar
que la pilota
no es desvirtués
i que tingués
doncs
una
una
no sé
com una mena
de norma comuna
doncs
perquè tothom
s'hi pogués sentir identificat
hi ha un gran ajut
que és la construcció
dels edificis
no?
el pas del carrer
a l'interior
de l'edifici
doncs
el que genera
és una activitat
molt més estable
clar
la consolida
moltíssim
molt
evidentment
per
espontaneitat
per
aquest
de pilota
que gairebé
et toca el nas
però bueno
evidentment
el que permet
és
que l'esport
mantingui
el seu caràcter
autòcton
per entendre'ns
potser
una mica
menys popular
però bueno
suposo que
si vostè es parla
en qualsevol
basc tothom dirà
doncs que
els frontons
les modalitats
de pilota basca
són dels esports
bascos per excel·lència
els esports
autòctones
en aquest cas
el País Valencià
ha sabut mantenir
doncs
aquesta
pilota
més mediterrània
evidentment
segur que no té res a veure
la pilota
del segle XX
doncs
o del segle XXI
ja
amb el millor
aquella pilota
que jugava
en els carrers
del segle XIII-XIV
perquè tot evoluciona
però evidentment
la idea
per mi hi ha coses essencials
és a dir
el fet de continuar
jugant amb la mà
jo crec que és
l'exemple més clar
que no va ser contaminat
per un esport
segurament
molt més
envoltat
de tota una
estètica
futurista
i moderna
com era el tenis
llavors clar
crec que té
el seu valor
però fixa't quan deies això
de contaminar
potser m'equivoco
però a mi no era
la pilota basca
la que s'havia exportat
a Miami
amb un èxit notable
que hi havia
jo crec que
em sembla
la modalitat de pilota basca
també té
molts tipus
hi ha una modalitat
que
utilitza
uns estris
per ajudar la mà
és a dir
que hi ha
modalitats
que també
o sigui
quan
jo
em sembla que
la idea essencial
és dir
se segueix jugant amb la mà
i això és
un home molt
característic
hi ha un llibre
també
si algú noient
el vol
que es pot trobar
precisament
amb edicions 3 i 4
que ara
aquesta llibreria
el València
ha editat
aquest
ha sumat esforços
amb aquest grup
amb aquest espai nou
que han editat
o que han creat
la gent
d'acció cultural
del País Valencià
l'Elysiu Climent
i tota la resta
que és aquest nou equipament
que s'ha muntat a València
que
inclou entre altres coses
la llibreria 3 i 4
hi ha un llibre
de Llorenç
Millo
que es diu
El joc de la pilota
i és un llibre
que
ha explicat
moltes més coses
de les que hem explicat aquí
i si no ja saben la web
museupilota.com
també és una magnífica aproximació
aquest esport popular
Tu que
sovinteges
la part alta
com tenim els trinquets
per jugar a pilota?
Doncs
molt bruts
això d'entrada
però
si
molt bruts
perquè hi ha
molts containers
també
això genera
una certa història
i una
amb molt trànsit de cotxes
i l'altra
amb menys trànsit
però vaja
hauríem de
com a mínim
buidar-los de vehicles
i intentar
això
però vaja
sàpiguen que
el que jugava aquí
Si no sempre se'n poden anar
al País Valencià
a jugar a pilota
A vegades es tallen els carrers
i no hi ha cap problema
vull dir que
si s'ha de recuperar els trinquets
com a espai de joc
doncs es recuperen
ràpidament
En tot cas
sàpiguen que trinquet
volgui això
un espai per jugar a pilota
L'estiuet de Sant Martí
per quan?
Quan toca més i més ja
ja toca
Molt bé
Que m'anaves a dir un refrany
He tingut la temptació
Digueu
Avui serà un a zero
És que ja
per Sant Martí
tapa les botes
i tasta el bon vi
Volia fer-te un de la pluja
però mira l'he perdut
l'ho tenia per aquí
assenyalat
però m'he entusiasmat
amb això que explicaves
de la pilota
En fi
per Sant Martí
ja sabem que
l'aigua per Sant Martí
és bona
perquè donarà bona acollita
al desembre
No ho he dit
en forma de refrany
però hi ha un refrany
que ve a dir això
i si per Sant Martí
plou al migdia
aigua tot el dia
Molt bé
Aquesta així
una mica versió lliure
d'un dels antics
Mira, per Sant Martí
la pluja ja és aquí
Bé, ja està
Ja estem
Jordi Bertran
Gràcies
Molt bé
Fins la setmana vinent
Això ha sigut una indirecta
per fer algun sentet
És que fa dies
que no toques el tema
Vinga, adéu
Fins la setmana vinent