.
Dos minuts i mig, serà un quart de dotze del migdia.
Saludem el doctor Joan Maria Atzerà,
director gerent de la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Doctor Atzerà, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Avui ve sol, i aviam, no és perquè no hi hagi prou professionals
a la xarxa, que al llarg de tot, com els que al llarg d'aquesta temporada
ens han acompanyat, sinó que avui, com que és el darrer espai
de la temporada, que no de la ràdio, o esperem així com a mínim,
volem fer una miqueta de balanç del que ha estat aquesta temporada
a la ràdio, i alhora també una mica d'on s'han de destacar,
quatre o cinc o mitja dotzena de temes que han estat destacats,
ja sigui des de l'àmbit local i més estricte
de la nostra infraestructura sanitària, fins a temes que han despertat
l'interès de la població respecte a qüestions relacionades
amb la salut pública.
Amb el doctor Atserà, doncs, ens disposem a fer un balanç
d'algunes de les qüestions que hem abordat
i que hem destacat al llarg d'aquesta temporada.
Dic algunes perquè n'hi ha moltíssimes,
hi ha aquelles que són habituals, que fan referència
a campanyes, entre cometes, que modestament intentem fer
des d'aquests micròfons setmanalment de prevenció
de moltíssimes patologies, d'hàbits de vida,
temes relacionats amb la prevenció i la seguretat
de determinades malalties o accidents.
En fi, això ja forma part de la rutina,
la nostra intenció és reiterar aquests mateixos temes
en plan gota malaya, anar fent, anar fent, anar fent,
però a banda d'aquesta qüestió també hi ha haguts
que ens han sorprès setmanalment i que formaven part de l'actualitat.
Un d'aquests temes, i teníem també interès a parlar-ne
i que ens va ocupar més d'un programa,
va ser el tema de la grip aviar, fonamentalment
perquè va despertar una alarma general en un moment determinat,
que ara ens sorprèn tenint en compte
que quan es va disparar aquella alarma
tampoc no havien passat ni més ni menys coses
de les que puguin estar passant ara,
però probablement interès informatiu
disortadament es troba en altres punts
que no tenen a veure amb la grip aviària.
Bé, jo crec que dins de l'espai d'epidemiologia
o del món sanitari de noves malalties emergents
que malauradament de tant en tant passa
com va ser l'època de la sida
o amb alguna altra patologia emergent d'aquest estil,
aquest any s'ha fet èmfasis en realment
el possible impacte que pogués tindre la salut mundial
una pandèmia de grip aviar.
Aquest alerta que va fer l'Organització Mundial de la Salut
i una alerta que van fer els diferents estats
sobretot està motivada per una qüestió
que és que no tenim tractament,
tampoc el tenim per la grip,
vull dir la grip ordinària...
Tenim vacuna i prou.
Tenim la vacuna de la grip
que ens prevé a poder tindre
o fins i tot parar o tindre amb molt menys intensitat
la grip ordinària, la grip humana,
però per la grip aviar no tenim encara vacuna
i això s'explica...
Bé, ara ja hi ha diversos assajos
a través que ja han començat a haver-hi
algunes determinacions, alguns contactes,
però són assajos molt preliminars,
però el problema i la sort
és que no hi ha hagut encara la transmissió
amb una certa quantitat de persones humanes
d'aquesta grip que hagi contaminat
persones humanes i persones que s'hagin passat a persones,
que és el moment on això es podrà donar
la gravetat d'una infecció molt més extensa,
gran, d'aquesta malaltia de la grip,
una variant que és la grip aviària.
En aquell moment se podrà fabricar una vacuna
i tot i que és una patologia greu,
com ho seria la grip humana sense tenir tractament,
sense tindre vacuna preventiva,
doncs en aquell moment se podrà fabricar aquesta vacuna
i sempre, lògicament, el risc està en l'espai de temps
entre que comença a debutar una possible zona
en el món de conflicte,
en què hi hagi persones que es vagin passant entre elles
i que pugui córrer aquesta infecció
i que hi hagi temps de poder fabricar aquesta vacuna
que com a mínim s'ha de comptar entre 3 i 6 mesos.
Doncs aquí està el gap de risc més important
i una malaltia que pot ser greu
si és que realment passa a les persones.
De totes maneres, aquella alerta que va aixecar l'OMS
a banda de per què s'havien donat casos amb persones,
cada cop semblava que des de Països Orientals
s'acostava més a la zona occidental
i això va crear una alarma,
d'altra banda,
jo la vaig interpretar que era més atall preventiu
i que els diferents governs del món
prenguessin les mesures preventives necessàries
pel que fa a tot l'habirant
que era susceptible de contraure aquest virus, no?
Sí, sí.
I que es va fer, en principi.
Sí, sí, sí.
Una de les coses bones que jo crec que hi ha hagut en guany,
vull dir, per anar a dir també les coses bones,
és exactament això.
L'alerta anava molt adreçada a la prevenció,
no tant en les persones,
sinó en la prevenció amb el que seria la salut animal,
la gent alimentària,
que hi ha tota una línia fonamentalment portada
per professionals veterinaris,
que moltes vegades no ens en recordem d'ells,
però que són els professionals de la salut,
també molt importants,
i els veterinaris en la salut humana
tenen el seu paper transcendental
amb tot el que és la prevenció de la malaltia
amb la gent alimentària,
tota la cadena alimentària,
diguem-ne, agricultura,
veterinària d'agricultura,
se n'encarrega dels animals vius,
perquè ens entenguem,
i quan arriba a l'escorxador un animal,
la resta de tot el...
des del sacrifici,
la seguretat d'aquell animal,
diguem-ne, no té cap malaltia,
com s'ha de conservar aquella carn,
com s'ha de fer el despiece,
com s'ha d'embolcallar i protegir,
com ha d'arribar a la cadena alimentària,
tot aquest seguit amb l'animal
i amb els vegetals,
però sobretot amb la cadena alimentària animal,
depèn dels veterinaris.
Sospito que quan passi l'estiu
i comenci la campanya de vacunació
de la grip comú,
tornarà a sortir un altre cop
el tema de la grip aviària.
També hem parlat de la presència,
novament,
de malalties conegudes
i controlades com la tuberculosi
i l'hepatitis.
Sí.
Un determinat tipus d'hepatitis.
Avui hem sentit talls de veu
d'algunes notícies
on surt el que Catalunya té la taxa més important
d'immigració de tot l'estat espanyol.
Són 7 milions ja.
Són 7 milions...
De catalans.
Són 7 milions de catalans empadronats.
Empadronats, exacte.
El nostre registre sanitari
arriba a quasi els 9 milions.
És a dir, estem empadronats
uns 7 milions
però el servei que es dona
des del punt de vista sanitari
són 9 milions.
Gent que s'ha passat per aquí.
O sigui,
no cal estar registrat i empadronat
per poder tindre accés.
O sigui, l'immigrant,
diguem-ne,
il·legal,
entre cometes,
a aquest també li donem servei sanitari.
És un servei sanitari universal,
i aquest no està resident aquí.
Aquest és una persona
que fluctua
però nosaltres, clar,
quan arriba al centre
i té dret a la cartilla
doncs se li dóna el registre.
D'aquests 9,
diguem-ne,
pot ser gent que ha vingut i ha marxat
que llavors és molt difícil
d'una altra comunitat d'autònom
que hagi vingut i hagi marxat
o d'un altre entorn
i nosaltres sempre treballem
que en aquest moment
podem tindre la certesa
que en el país
hi ha 8 milions de persones
que utilitzen el sistema sanitari català
en aquest moment.
Recordem la típica frase
del president Pujol
que deia
som 6 milions,
no?
Aquest eslògan publicitari
que es va fer
per veure que eren molt grans
i perquè un país
que parla català
i són 6 milions
doncs és realment
quasi tan important
que molts dels països nòrdics,
per exemple,
el nombre d'habitants
i amb la seva protecció de la llengua.
Doncs ara,
gent que està per aquí
i que utilitza el nostre sistema
i que el tenim registrat
podem calcular
dels que estan registrats
però que no venen
i podríem
situar-lo
amb uns 8 milions
d'usuaris
del sistema sanitari català.
Per tant,
és molta gent
que ha creat
una demanda
molt important
i d'aquestos
registrats oficials
i legals
hi ha 800.000 immigrants.
800.000 immigrants.
Aquests 800.000 immigrants
avinguts
de tot el món,
de tota la resta del món,
porten
l'actiu
de la seva capacitat
de producció
que són
per això
gràcies a que tenim
una bona economia
venen aquestes persones.
Per tant,
el got
mig pla
és positiu.
Jo crec que
hem d'estar contents
de realment ser
capaços
de tindre
una terra
d'acollida
que pugui
donar
prosperitat
a nosaltres
i a ells.
Però,
malauradament,
venen de
molts
de països
on la salut
no és l'actiu
que tenim aquí
i venen amb malalties cròniques
i malalties endèmiques
que feia anys
que estaven
oblidades,
que ja no existien
i que tornen
a trobar-se
en aquest col·lectiu
i a vegades,
clar,
lògicament,
doncs,
en poden fer
un efecte de contagi
amb la gent d'aquí.
Una d'elles
és la tuberculosi.
En aquest cas,
hi ha una porció
de la població
que això no suposa
en absolut cap problema.
Són persones
que han aconseguit
consolidar un domicili
i una feina,
per tant,
poden seguir els tractaments
i els controls.
d'altres ja són
com a més itinerants
i és més difícil
controlar-ho.
Com sempre,
el problema de tot,
totes aquestes coses
que es volen
a vegades girar
el cap a l'esquerra,
no?,
i parlem a vegades
de la prostitució,
que també va lligat
amb aquestes malalties
que estem apuntant,
no?,
és quan realment
no vols guaitar
la veritat,
tens,
no mires
el que tens al davant
i llavors allí
tens el problema.
Vull dir que,
clar,
dir que no existeix
no és veritat,
perquè tothom ho veu,
però allò,
allà hi ha un risc.
Sembla que hi ha una certa
recança de parlar
d'aquests temes.
Però, escolti,
és que estan pel carrer,
doncs el que no pot ser
és que estiguin pel carrer
i tu no utilitzis,
o sigui,
no posis els condicionants
de salut,
de protecció a la salut,
exactament igual
que fas en un altre entorn.
Tant l'immigrant il·legal,
la il·legalitat,
aquest món subterrani
de la il·legalitat
acaba sent pervers
contra el nostre,
contra el propi sistema,
no?
Crec que aquestes coses,
una de les grans bones
que ha fet
el sistema sanitari
és dir que dóna cobertura,
tant si és legal
com si no,
perquè almenys el tens dins
i almenys això
fa que el puguis
controlar
i si brota una malaltia infecciosa
aquella persona
també té accés
a la curació
perquè si no al final
tens un il·legal
que no té papers,
que no pot estar contractat
però està al carrer
i pot fer mal a un altre,
pot contagiar a un altre.
Tant des de l'òptica
de la salut
la porta d'entrada
és universal
i ho ha de ser
perquè si no
l'únic que farem
serà una borsa
d'emarginació
on aquestes malalties
poden esquitxar
la resta de la societat.
Ja que parlava
del sistema sanitari
és moment també
de fer un balanç
d'algunes
de les actuacions
que s'han dut a terme
des de la xarxa.
Ha estat un any
en què s'han anat
complint
algunes de les fites
que hi havia
plantejades anteriorment, no?
Sí,
l'any 2006,
al final del 2005,
però vaja,
l'any 2006
per nosaltres
ha estat un any
molt important
d'acabar un gran esforç
que es va iniciar
el 2001
a Tarragona
amb el complex
de Llevant,
tot el complex
ambulatori de Llevant
i a la ciutat
del Vendrell
amb l'hospital
del Vendrell.
Jo crec que avui,
ahir de tarda
ho comentàvem
uns periodistes
del Vendrell
que em preguntaven
com està anant
l'estiu
i tot això.
I dic,
home,
miri,
el cap de setmana passat
per l'hospital
del Vendrell
van passar
entre divendres
i sàpte i diumenge,
per tant,
tres dies,
mil persones,
més de 300 persones
cada dia
pel Vendrell.
Pel Vendrell.
Només per l'hospital
del Vendrell.
Mil persones
en tres dies?
En tres dies.
dic,
què vol dir això?
Dic,
miri,
vol dir dues coses.
La primera,
que totes aquestes qüestions
que fa,
i és el primer any
que funciona
a l'estiu,
o sigui,
el primer estiu
es va obrir
i va començar
a rodar
l'octubre-novembre,
per tant,
l'any 2006
és l'any de funcionament
i aquest és el nostre
primer estiu
allà al Vendrell
al nou hospital.
Això vol dir,
primera,
la confiança
de la ciutadania
perquè això no hi dirien.
Segona,
que jo,
com dic amb totes aquestes coses
i també ho dic aquí a Tarragona,
allà van,
això és com fer un centre
d'aquestes característiques
i aquesta magnitud,
és com fer un vaixell,
no?
Que tots hem recordat
algunes imatges
d'aquests grans vaixells
que en el moment
de la botadura
quan els poses a l'aigua
van plec
i se'l fonsen.
en lloc de trencar-se
l'ampolla
es trenca el barco,
és típic de mortadillo
i fila de monstres.
Sí, sí,
però jo recordo
alguna imatge
d'una carabella
que anava cap a l'aigua
per arribar a l'aigua,
clar,
cap avall,
no?
Doncs això és el que sol
ser la botadura
però realment
el que fan els armadors
quan fan un vaixell
i aquí tenim un exemple
al port d'aquests vaixells
que fan de luxe
és anar-los a provar,
no?
Perquè al final
fins al dia que et trobes
en mar revolta
i tens que navegar
en mar revolta
no saps si aquell vaixell
acaba sent un bon vaixell
o no, no?
Hi ha la propietat intel·lectual
per dir-ho d'alguna manera
el coneixement
en el qual fabriques allò
i que penses
com ha de funcionar
com ha de circular
perquè no hi ha
i a més a més
amb l'imaginari nou
de fer una medicina diferent
molt més ambulatòria
i molt menys hospitalitzada
i posar tecnologia, etcètera
tot això és un imaginari
que després has de navegar, no?
Dius, escolta
i tot això està molt bé
però anem a veure
com se comporta
amb una tormenta, no?
Ara ve la tormenta
i ara te n'has d'en sortir
i jo crec que
la prova de foc
doncs ja estem acabant
el juliol
ha estat un juliol
de realment dur
de moltíssima gent
perdoni doctor
jo no
de matemàtiques
no estic gaire fina
però això que diu vostè
uns mil pacients
en tres dies
surten 14 pacients per hora
sí, sí
aviam
fent el compte així
molt per sobre
de les nits molt menys
de dia
els píxels d'urgències
sempre són els mateixos
al final
el 50%
d'aquesta demanda
com quasi tots els serveis d'urgències
és una patologia molt lleu
i que no necessita
i allí hem assajat una cosa
que ja ho vam fabricar
diguem-ne
amb aquest concepte
que és
la selecció del pacient
quan arriba
que ara l'hem implementat
aquest estiu aquí
a Santa Tecla
a la Rambla Vella
perquè hi hagi
el que en diem el triatge
hi ha l'enfermeria
que només veu
la persona quan arriba
li fa unes preguntes
amb uns tests
que són
que són ja
diguem-ne
estan en la literatura mundial
per tant
estan de provada
contrastada
i classifiquen
les persones
en funció de la complexitat
del problema de salut
que tenen
efectivament
i no per ordre d'arribada
com algunes pacients
pretenen que els atenguin
lògicament
en un servei d'urgències
la patologia més greu
té prioritat
això és de sentit comú
però també té prioritat
en aquell espai
que està reservat
per la patologia més greu
un de les novetats
que vam implementar
al Vendell
i ara ho hem importat aquí
donat que allà
ha navegat bé
està navegant molt bé
és portar-los
en entorns diferents
o sigui
la persona que ve
per atenció continuada
que en diem nantros
que són les patologies
o les
de baixa intensitat
de baixa gravetat
que en un altre entorn
podrien anar
en un despatx
i una persona
que els visita
i no cal fer-li analítiques
ni proves
sinó el que necessiten
és una assistència
d'un metge
que la veu
i li faci
la medicació oportuna
doncs en aquesta classificació
ja es deriven
cap a un altre lloc
i es van
en el cas d'ara
a Santa Tegla
ara en aquests moments
doncs hem habilitat
una zona
de la planta
de consultes externes
i van allà
i allà
hi ha les dues persones
que fan
patologia de baixa intensitat
atenció continuada
i reserves
les àrees d'urgència
els cubículos
les camilles
i els llits
per a aquelles patologies
de més gravetat
que ja segur
que requeriran
o una radiografia
o un guix
o una prova
aquest és un sistema
que permet
jo com diem sempre
això és com
les rigueres
i els aiguats
dius
és que no vindrà cap aiguat
i quan ve què fas
més val creure's
que realment vindrà
perquè és el que passa
i no anar en contra
de la realitat
i intentar
sí que ordenar
el tràfic
dius
escolta
si hi havia molta gent
anem a veure si
ordenant-lo
podem sortir-nos en bé
i la veritat
és que estem molt contents
perquè està funcionant
està funcionant
molt bé
amb un alt índex
de resolució
allà
i aquesta espertesa
ja d'aquests mesos
doncs crec que també
ens resoldrà un problema
que quasi tots els
espais d'urgències tenim
que és aquesta llista
d'espera
aquest temps
de resolució
per temes lleus
però que com queden
sempre al final
moltes vegades
acaben sent
de moltes pedes
si fem referència
a la ciutat de Tarragona
deixant de banda
aquest cas
del Vendrell
ha estat un any
en definitiu
també per Llevant
que ha anat
de mica en mica
incorporant nous serveis
noves visites
en aquest sentit
aquesta setmana
té una significació especial
amb el tema
de la resonància magnètica
sí
aquesta setmana
a dilluns
concretament
vam ja
o sigui
el Llevant
com vostè
ha dit perfectament
no esperàvem
atindre-ho tot
acabat
per poder obrir
sinó
conforme ja
hi havia un espai
que es podia utilitzar
doncs vam anar
desplaçant
també ens ha estat
molt més pràctic
a l'hora de treure
la rehabilitació
de la rambla vella
portar-ho allà
hi ha tota una logística
que hi ha al darrere
el cap
després les consultes
i en tot aquest entorn
calien dos espais
només dos espais
que s'han acabat ara
i estem en proves
i començant a funcionar
una és la radiologia
el diagnòstic
per l'imatge
on hi ha la radiologia bàsica
radiologia
ecografia
TAC
i el TAC
el d'això
del
com s'hi diu
tensió densitòmetre
i coses d'aquestes
però si pretenia que ho digués jo
ho tenia malament
ni idea
és una cosa
per veure la calcificació
dels ossos
però també és una tècnica
radiològica
i per nosaltres
la gran novetat
a la nostra organització
que no es feia
dins de la nostra organització
és la resonància nuclear magnètica
amb un aparell gran
un aparell d'alta resolució
que probablement
haguéssim hagut
d'incorporar-lo
ja fa un temps
per la demanda interna
que tenim
el que no teníem
l'espai
on pogués ser útil
i el lloc era aquest
i bueno
quan s'ha acabat
s'ha acabat
no se podia fer
abans que s'estés acabat
nosaltres estem generant
en aquest moment
l'any 2005
al voltant d'unes 4.000 exploracions
es van fer
fora
fora de la nostra organització
Barcelona
moltes d'elles
les altres
Joan XXIII
les altres
amb algun altre
proveïdor privat
de la demarcació
això
un rati
que es calcula
diguem-ne
òptim
ja
per funcionar
i una resonància
ple rendiment
són sobre
les 5.000
per tant
la nostra demanda interna
ja justificava
de sobres
el rendiment
d'un aparell
exclusiu
per nosaltres
i aquest va ser
el motiu
el temps
en posar
de funcionament
és acabar
les obres
és un aparell
molt complicat
car
que val
molts diners
més o menys
aquest està
al voltant
dels 650.000 euros
abans
d'instal·lació
i ara
pensem
que
realment
per nosaltres
és una gran satisfacció
assolir una tecnologia
que fins ara
no teníem
però també
hi ha un altre
interès
molt clar
que és la reducció
de la llista
i el temps
d'espera
si pensa
que això
està anant
en altres
entorns
doncs
buidarem
aquesta llista
ens la farem
nosaltres mateixos
amb la qual cosa
estàs doblant
la capacitat
operativa
de la demarcació
en aquest equipament
i hem d'intentar
aconseguir
tots plegats
que unes demores
avui
de temps d'espera
de 3-6 mesos
que hi ha
doncs
puguem quedar
en una xifra
evidentment
estem parlant
de patologies
no greus
però la patologia
tampoc
que no és greu
no pugui estar
més enllà
d'un mes mig
dos mesos
com molt tard
la dinàmica
d'aquests equipaments
sanitaris
en bona part
tots ho sabem
depenen
de la part econòmica
del finançament
i altres aspectes
que a banda
de la qüestió
econòmica
també
és clau
la iniciativa
i la visió
de futur
en aquest sentit
i ja per acabar
doctor Atzerà
ja hem dit
que faríem
una pinzellada
dos o tres temes
hi ha un aspecte
a mi particularment
em va encoratjar
i trobo
que té
un futur
realment esplèndid
que encara som
a les Beceroles
que és el tema
de la història
clínica compartida
que va tenir
fins i tot
les seves jornades
aquí a Tarragona
no?
Sí
les jornades
que va tindre
la mobilitat
la consellera
de presidir
va ser
una jornada
fantàstica
jo crec que vam
tindre
una acollida
francament
realment era
molt intern
i buscàvem
no volíem
anar
més enllà
de l'entorn
català
i de
les quatre centres
que estan
en aquest projecte
per compartir coses
i vam tindre
una acollida
de pràcticament
tot l'estat espanyol
molt gran
no és d'estranyar
donat que jo crec
que és el repte
obligat
ja no és un repte
ja és una assignatura
obligada
que s'han fixat
totes les comunitats
autònomes
i tot l'estat espanyol
i fins i tot
estar ja en el marc
de la comunitat europea
abans que acabi
aquesta dècada
o sigui
no podem arribar
al 2010
sense tenir
compartir
la història
de tots
i que cadascú
tingui el seu sistema
però
poder posar
en un sistema
comú
en un instrument
que puguis arribar
des de qualsevol indret
a conèixer i saber
la informació
que necessites
d'un determinat pacient
sigui aragonès
sigui madrilenyo
o sigui de Barcelona
això és molt bo
per la pràctica assistencial
és una garantia
de la pràctica assistencial
el coneixement
per part del professional
pel metge
i també ho és per l'usuari
això s'ha de fer
ben fet
i s'ha de fer salvant
el dret a la intimitat
i s'ha de fer salvant
la confidencialitat
de la informació
i tot el que seria
el compliment
de la llei de protecció
de dades
i quan et poses
a parlar de tot això
tothom s'espanta
tothom comença a dir
oi, oi, oi
a veure si a mi sabran
demà passat
que jo he dit a algú
que tenia una malaltia
quan era jove
que no vull que se sàpiga
i quan expliques
que doncs
dius
escolta
que vingui el de la caixa
o que vingui el del banc
de Sabadell
a veure
vostès que remenen
números i diners
oi que també els preocupa
que els seus impositors
els preocupa
que ningú més sàpiga
els diners
que té el seu compte corrent
sí
i quines barreres posen
aquestes
hi ha hagut problemes
i et diuen
no
que ho van a més
sí
doncs escolti
segurament
en el nostre entorn
de protecció de dades
un entorn similar
per dir-ho d'alguna manera
on també és molt important
la protecció de dades
estar en l'entorn
de la banca
i ja tenen
més anys d'avantatge
ho estan fent
ho estan fent bé
anem a copiar
i anem a fer models semblants
amb les mateixes
barreres de protecció
que donant protecció
el fet de protegir
no sigui
un impediment
a realment
avançar molt
no
aquest és el
aquest era el nostre missatge
per això vam convidar
gent de la banca
gent de TV3
gent d'altres mons
gent de
de
de
de
de
de
de turisme
internacionals
pels vols
per totes aquestes coses
que tenen molt avançat
i va ser molt profitosa
i home
i en el fons
també era donar a conèixer
doncs l'única xarxa
integrada avui
d'història clínica
primària
hospital
que tres centres
i sis centres de salut
i vint dispensaris
que hi ha
que és la nostra
és el que configura
la xarxa social i sanitaria
de l'hospital de Sant Pau
i Santa Tecla
amb el que
amb la que un any més
hem col·laborat
ells amb nosaltres
nosaltres amb ells
i ha estat un plaer
si no hi ha novetat
doctor Atzerà
després de Santa Tecla
ens podem retrobar?
Això ja depèn de vostès
si tenen la paciència
d'aguantar-nos
doncs aquí estarem
intentant
fer
totes aquestes
coses que ens sembla
pedagògica
i molt interessant
per la ciutadania
i sobretot per nosaltres
tenir una finestra
on arribar
a donar aquests missatges
predictius
perquè com diem
nantos
tenim la millor sanitat
del món
no és mèrit de la tecla
és mèrit de tots els professionals
de totes les organizacions
i en primer
del govern d'aquest país
però hem de ser
prou curosos
amb no morir d'èxit
hem de ser prou curosos
amb mimar-la
aguantar-la
sobretot els professionals
que són realment
els que fan la feina
jo només volia acabar
amb això
de dir
tot el que hem explicat
i tot el que podem explicar
i podem fer
i podem disfrutar
del que tenim
és gràcies a les persones
que estan treballant
que aquest mes
les vacances
molta gent està a vacances
i per nosaltres
és molta més gent treballant
que no pas
a vegades a l'hivern
i no faran vacances
no estan fent vacances
sinó que estan al servei
de les persones
i en llocs
passant calor
i amb moltes dificultats
perquè la gent
està neguitosa
i es passa malament
a tots amb ells
jo crec que és el nostre
agraïment més profund
jo voldria que la gent
s'estimi
amb els professionals
sanitaris
veig que un dels nostres
objectius
en aquest programa
és portar gent
que ho fem cada setmana
posar cara
no?
exacte
cara, veu
i ofici
perquè puguin explicar
en primera persona
les seves dificultats
amb la rehabilitació
amb el control
de les urgències
amb la gent
com li han d'explicar
una determinada cosa
la vivència
del professional
perquè són persones
que estan al servei
de les persones
que en general
l'immensa majoria
són generoses
i són perquè ho viuen
i ho senten
la vocació
i aquestes persones
els hem d'estimar
l'única manera
de mantindre
aquest sistema sanitari
per molts diners
que hi vulguem posar
no té res a veure
sinó
parlem amb ells
i ens els estimem
que serveixi
de reconeixement
doncs aquestes paraules
a tots aquests professionals
que tenen curant
de la nostra salut
mentre fem vacances
doctor Atzerà
novament
moltes gràcies
i bon estiu
gràcies igualment
bon dia
bon dia