Temps ja de tertúlia en aquest matí de dijous,
en aquest matí de Tarragona Ràdio.
Temps per comentar algunes de les notícies destacades de la jornada.
Ara saludem els convidats.
Ens falta un que està a punt d'arribar.
Venia en cotxe i deia que tenia problemes d'aparcament,
però de seguida podrem saludar Francesc Roig,
escriptor carongin, inspector d'ensenyament.
És el que falta per arribar,
però sí que ja tenim entre nosaltres els altres dos convidats,
que a més són advocats, la Laura Picó.
Hola.
Laura, bon dia.
Bon dia.
I Manel Roca, també advocat.
Manel, bon dia.
Bon dia.
Doncs de moment amb dos advocats començarem la tertúlia.
Potser preguntar una qüestió relacionada amb el món dels tribunals,
que potser ells ens podran aclarir,
perquè una de les notícies de la jornada,
en fi, és una notícia que ja arrosseguem des de fa setmanes,
és la picavarella entre les dues empreses de la UT
que està construint el pàrquing de Jaume I,
el pàrquing de la catedral, el de davant de l'escorxador.
Ahir l'Ajuntament, l'alcalde,
anunciava que ha presentat una demanda
al Tribunal Arbitral de Tarragona.
és un nou pas en aquesta picavarella
entre les dues parts
per, en fi,
aclarir qui ha d'acabar de construir
aquest equipament,
aquest estacionament a la part alta de la ciutat.
No sé si la Laura o el Manel
ens poden explicar exactament
al Tribunal Arbitral què és
i de què serveix.
Sí.
Manel.
El Tribunal Arbitral existeix des de fa ja un temps,
està ubicat oficialment
en una dependència de la Cambra de Comerç aquí a Tarragona,
encara que la dependència operativa
la tenim al Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Llavors, és un orga
al qual se pot sometre
o se poden sometre a les parts
per dirimir les seves qüestions
sense necessitat d'anar directament a un jutjat.
Això, bàsicament...
És a dir, que faci d'àrbitre.
És aquest tema.
D'àrbitre.
Com diu el seu nom.
S'adicta a un lauda, un arbitratge
i això, doncs,
en fi, condiciona tota la temàtica
al voltant d'aquest respecte.
Això pot servir d'alguna cosa?
Avui que tenim dos especialistes d'advocats
poden aclarir...
Clar que pot servir.
Vull dir, l'eficàcia del Tribunal
té una validesa des del punt de vista legal, no?
Hi ha una normativa.
De totes maneres,
també després hi ha un tràmit posterior
en què si alguna de les parts considera
que aquest lauda és ineficaç per allò que sigui
o no el de ple dret,
doncs, llavors, pot anar al jutjat corresponent.
Però, bàsicament,
el Tribunal Arbitral és el que dirimeix,
repeteixo,
mitjançant el nomenament d'uns àrbits,
és a dir, d'uns jutges privats,
perquè ens l'entenguem,
sobre la qüestió que se'ls planteja.
Laura, tu què et sembla,
això del Tribunal Arbitral?
Pot sortir...
Home, em sembla una...
la millor de les pitjors solucions, no?
Jo penso,
perquè anar al jutjat és començar una...
i el meu no ho sap perfectament
és començar un camí
sense gairebé final
i penso que és una bona sortida.
Saludem-hi el tercer convidat,
que ja ha arribat.
Francesc, bon dia.
Bon dia.
Estàvem parlant d'això,
de la decisió de l'Ajuntament
de presentar una demanda
al Tribunal Arbitral
pel tema del pàrquing.
De fet, l'Ajuntament reclama
que l'altra empresa,
Sistema Asalem,
que és l'empresa
que ha de muntar
tot el sistema intel·ligent
i robotitzat d'aquest aparcament,
reclama que aquesta empresa
pagui 5 milions i mig d'euros,
els 5 milions i mig d'euros
que diu que 10 i 3 milions i mig més
en concepte de danys i perjudicis.
I que, a banda d'això,
l'Ajuntament,
a banda d'anar al Tribunal Arbitral,
ha dit que acabarà l'obra
en solitari, si cal,
i que l'important és que el pàrquing s'acabi.
Francesc, com veus tota aquesta polèmica
i aquest serial
relacionat amb aquest estacionament
de la part alta?
Bé, em sembla que és un final
que fa honor a tot el procés,
que ha estat un procés força embolicat
des del principi.
Des que es va començar,
es va contractar,
jo ara ja no entro
en les precisions tècniques,
però la percepció que en té el ciutadà
és que aquella zona,
a part de les moltíssimes molèsties
que ha ocasionat
a tot l'entorn,
veïnat i no veïnat,
i tal, la lentitud en les obres
i en l'execució
i tot el procés
de contractació
i descontractació
o el que calgui,
clar, doncs,
dóna la sensació
que allí hem estat muntant
un sideral considerable
i que ara, doncs bé,
aquest és un final,
jo no diria previsible,
però vaja,
que fa honor a tot el procés.
Laura?
I a més, jo penso,
a mi m'agrada molt passejar
pel casc antic
i trobo que,
bueno,
estic segura
que molta gent
pensa com jo,
potser som uns ignorants
en aquest aspecte,
no?,
en l'aspecte arquitectònic
de la plaça,
però és que a mi
sembla horrorosa,
l'impacte que em dona
a mi personalment
és...
no m'agrada gens
i...
Impacte visual?
L'impacte visual
jo el trobo brutal,
el passa que ja et dic,
potser soc...
potser és una cosa
superinnomadora
i genial
i, en fi,
portarà moltes avantatges,
però és que jo personalment
no les veig.
A banda,
calia fer un pàrquing intel·ligent
allà a dalt?
És que no...
a mi no m'acaba d'agradar,
però vaja,
suposo que a algú
se li va posar la seua al cap
i quan a algú
se li posa la seua al cap
doncs allà que va.
Manel.
Bé,
a mi em sembla
un projecte
que va néixer
una mica maleït ja.
Aleshores,
allí van trobar
una roca,
és a dir,
una pedra
difícilíssima
de treballar.
Es va tindre
que aturar el treball
perquè no podien trencar-la.
Van venir
un equip d'especialistes
amb pedra molt forta
que van començar
a barrinar.
Els veïns de la zona
doncs van patir
una sèrie
de molèsties
fruit d'aquests sorolls
i d'aquestes barrinades.
Després,
òbviament,
hi va existir el tema
que l'alçada,
vista en perspectiva,
tapava pràcticament
tota la façana modernista
de l'antic escorxador
i ara,
doncs,
centre de la Universitat
Rubí de Virgili.
i, certament,
es va rebaixar,
es va modificar
l'estructura inicial.
Es veu que hi ha hagut
molts problemes tècnics
i continua avent-hi.
Em deien,
jo no ho sé,
em deien
que hi ha unes clavegueres
al final de les escales
que quan plou
es veu que són estretes
i no absorbeixen prou l'aigua
i produeix inundacions
als veïns de les cases de davant.
Bé,
tot això
comporta un cert desgavell
i, òbviament,
s'ha d'arreglar
perquè ara està construït,
s'ha d'acabar
perquè si no
queda inutilitzat
tot allò
i una vegada acabat
doncs veurem
si realment
la funció
per la qual està destinada
pot realitzar-se adequadament.
Francesc?
Sí,
sobre el que deia la Laura
és una plaça,
jo diria,
o un entorn
que serà múltiple
perquè té dos punts de visió.
El punt
de peu de carrer
que no veu res,
és a dir,
si vols veure
algun aspecte...
De peu de carrer
de l'església de Sant Llorenç
per dir-ho d'alguna manera,
desabast.
Sí,
del que era l'antiga plaça,
el recorregut
de la calçada
per on passa
el vianant normal.
Té una percepció
del cos superior
del modernisme
de l'escorxador,
és a dir,
doncs,
la seu
del rectorat
de la Rua de Virgili
i després
hi ha l'altra
que és la que
acostuma a vendre
el promotor
urbanístic
de torn
que et fa la foto
des d'un balcó
o des d'una finestra
d'algun dels
diguem-ne
habitatges
del voltant.
És clar,
llavors té una perspectiva
jo diria
fins i tot
engrescadora,
no?
Perquè, és clar,
veus una plaça,
veus...
És a dir,
una perspectiva falsa.
Bé,
després,
això que deia
el company
ara aquí
que van trobar,
jo crec que no van trobar.
el lògic
és que quan ja
abans de fer
iniciar una obra,
quan es fa una prospecció
geològica,
ja se sap el que hi ha.
I a més a més,
aquest tipus de pedra
dura,
que en denominació
col·loquial
tarragonina
és el fetge de gat,
que en diuen,
ja se sabia
que hi havia
allí
una duresa
extrema.
La mateixa
duresa
extrema
que hi havia
quan van construir
el Teatre Tarragona
a començaments
del segle XX,
a la Rambla,
el roquisser
aquell
és més o menys,
si fa o no fa,
semblant.
Per tant,
de duresa extrema
de roca
ja s'hi sabia.
Per tant,
sabíem el que ens trobaríem
o com a mínim
s'hauria hagut de saber
el que hi havia.
Per tant,
si s'encarrega
un projecte
o una prospecció
geològica
és evidentíssim
que o bé
falla la prospecció
o és que
no s'ha encarregat
prou bé
i ni s'ho ha mirat
qui ho havia de fer.
perquè ningú pot
alegar ignorància
que la pedra
era dura
perquè ja se sabia.
En fi,
a banda de qüestions estètiques
de que agredi
més o menys
com ha quedat
el pàrquing
i la plaça,
en fi,
tenim el conflicte
entre les dues empreses.
Ara
es va
al tribunal arbitral
però a més recordem
que Sistema Asalem
és una empresa
que ha quedat
mig en fallida
que demana
també diners
a l'Ajuntament
pel retard.
L'Ajuntament
està demanant
molts diners
a l'empresa.
Això pot acabar
malament
des del punt de vista
de tribunals
i de...
A veure,
si parlem
primer del tribunal arbitral
i això es dirimeix
davant del tribunal arbitral
aquest dictarà
un lauda.
Aleshores,
ja hi haurà
un tràmit
que indicarà
si és que es realitza
tal com es preveu
que indicarà
una resolució
sobre el que es considera
dient
o just
amb dret
o amb equitat
segons sigui el cas.
Aleshores,
parlarem
que quedem a l'espera
del que succeeixi
i d'aquesta tramitació
davant del tribunal arbitral.
Laura?
Clar,
però des del punt
de vista pràctic
si l'empresa
que està a l'Alen
està mig en fallida
o no té
prou capacitat econòmica
i
es decideixi
el que es decideixi
mala peça al taler
perquè
el que haurà
de posar el quartó
serà l'Ajuntament
si és que vol acabar
és a dir,
nosaltres.
els contribuents.
Llavors,
la solució
sempre s'ha de dolenta.
I una precisió,
si el pàrquing intel·ligent
dona
diguem-ne
pàtina
a tot el procés
seguit
no ha estat
gens intel·ligent
fins ara.
Per tant,
si el resultat
que s'espera
és el mateix
jo pràcticament
diria que
m'abstindria
de posar-hi el cotxe
a no ser
que no vulgui sortir.
Jo crec que pàtina
no n'hi ha.
Jo crec que hi ha
sutge
en aquest cas.
deixem aquesta qüestió
de totes manes
seguim parlant
d'altres temes
d'actualitat
un que afecta
també
directament
a la part alta
perquè ahir
més o menys
a aquesta hora
estàvem al temps
de la tertúlia
quan ens
assabentàvem
d'un nou ensorrament
en aquest cas
parcial
i a l'interior
d'un edifici
antic
de la part alta
de Tarragona.
El debat
torna a estar present.
De fet,
jo crec que no
ha marxat del tot
perquè fa poques setmanes
teníem l'ensorrament
de la Canonja
que, en fi,
dues...
I després va venir
la de Reus.
Vam salvar
dues vides
gairebé de miracle
per aquelles coses
del destí,
per aquells agents
de la Guàrdia Urbana
que estaven
just davant
de l'edifici
ensorrat
a la Canonja.
i, en fi,
arran també
del que va passar ahir
de l'ensorrament
parcial
d'aquestes escales
interiors
d'aquest edifici
al costat de l'Ajuntament
a la part alta,
en fi,
se'n torna a parlar
del tema
que els edificis antics
haurien de passar
una mena d'inspecció,
una mena d'ITB
com fan els cotxes
i, en fi,
el debat és
fins a quin punt
l'administració
ha de forçar
justament
doncs això
que es facin
aquestes inspeccions.
Creuen que és
allò
imprescindible,
Francesc?
Jo voldria fer un matís.
A veure,
l'ensorrament
dels edificis
es pot produir
per dues causes.
O bé,
perquè realment
el manteniment
és defectuosíssim
i, a més a més,
l'estructura
necessita
una reforma
i una consolidació
perquè porta molts anys,
o bé,
perquè
amb les obres
que es fan
al lateral,
al costat
o al davant
o on sigui,
no s'han previst
les mesures
suficients
per consolidar
l'estructura
del que té
al costat.
Vol dir,
que si fas
un forat
i comences
a gretar
en els fonaments,
les cases
d'aquesta època
no tenen
la consolidació
de formigó
que hi ha
amb les que es fan
actualment.
Per tant,
la base
de fonament
és mínima
i és lògic
pensar
que hi pot haver
esllevissament,
que és el que ha anat
passant
en aquests dos casos
a Tarragona,
perdó,
a la Ganonja
i després a Reus.
en aquest cas
jo ara
la de les escales
de l'arbós
no conec
precisament
si és perquè hi havia
obres o no.
No, no,
no n'hi havia.
Simplement ha caigut
perquè se suposa
que la cosa
devia estar
molt malament.
És a dir,
és un problema
de manteniment.
Jo aquest tema
l'havia parlat
amb un efectiu
dels bombers
que fa un,
no sé si
un parell d'anys o tres
van fer,
anaven casa per casa
al casc antic
a fer una sèrie
d'inspeccions.
Jo li deia
molt bonic
i li deia
però és que
hauries de veure
la gent com viu
en un decàs
del casc antic.
Les escales cauen,
els sostres estan bombats,
els terres estan bombats.
És que és increïble,
alguns no tenen aigua,
alguns no tenen llum,
no hi ha manteniment
i des de la lloguer
els propietaris
no gasten un punyeter duro
i els que són propietaris
molts no tenen
prou diners
per aquest manteniment
i si no hi ha ajudes
des del punt de vista públic
no podran arreglar això
perquè molta gent
que viu al casc antic
són gent gran
o gent amb problemes econòmics
i això s'hauria d'arreglar
d'alguna manera.
Però qui?
L'administració, doncs?
Jo penso que
com a mínim
amb ajudes de l'administració
la gent particular
no podrà fer front
a això sola.
És que aquí
és el peix que es mossega la cua
perquè si aquí
ara tinguéssim
a la tertúlia
un de la propietat immobiliària
et diria
escolta,
és que amb els lloguers
que es paguen
en aquella zona
que potser porten
30 o 40 anys
o més
esclar,
jo no pago
ni la reparació
d'una tassa de lavabo.
Clar,
però el bé jurídic protegit
que és la vida
en front de...
Sí, aleshores,
no, no,
que no és cap excusa.
El que vull dir
és que
tots plegats
hem d'arbitrar
unes mesures
que facin possible
que
de la mateixa manera
que s'ha anat fent
amb el tema
de les façanes,
etcètera,
etcètera,
doncs
que hi hagués
un sistema
que pogués paliar
aquest...
És a dir,
incentivés
el manteniment
i per altra banda
ho pogués paliar
en el sentit econòmic
amb ajudes
o
alguna solució
que l'administració
quan vol i pot
ho pot fer.
Daniel.
És que és una situació
molt difícil.
A veure,
en aquest món
tot envelleix
i lògicament
hi ha unes zones
de ciutat,
Tarragona en aquest cas,
vella,
la part alta
que en diem,
bàsicament.
Aleshores,
això què vol dir,
abundant una mica
amb el que els companys
deien ara?
hi ha cases
que si són
de lloguer
la propietat
no les repara.
No les repara
perquè amb lloguers
molts baixos
li és absolutament
antieconòmic
i ho deixa estar.
Això ja és greu
d'entrada.
Però és que llavors
estem dient
que l'administració
intervingui.
D'acord?
Però què passa
si l'administració
obligués
a fer una obra
de necessitat,
de reparació,
de reforçament
d'un immoble
que costés
molts diners?
Aquell propietari
potser no els tindria
els diners.
Què succeiria llavors?
Tindria que ser
l'administració
la que assolís
aquest cost?
En principi no
perquè estem parlant
de propietat privada.
Ara,
podria facilitar
una sèrie
de fórmules de crèdit
o una sèrie
de maneres.
Això sí,
però és un problema
greu i profund
perquè potser
una casa
molt antiga
és que a vegades
no s'ha de reparar,
s'ha de tirar terra.
Què fas amb la gent
que viu dintre
que potser paga
jo què sé
100 euros
de lloguer
o 50
o el que sigui.
Lloguers baixíssims,
baixíssims.
Clar,
però si una casa
molt antiga
s'ha de tirar terra
és perquè pot caure.
És que pot caure.
Llavors has d'agafar la gent
i posar-la en un altre lloc
perquè òbviament
tenen dret
en un habitatge,
no?
Tenen un contracte
potser en vigor.
Problema difícil.
Ara bé,
és lògic
que es tindria
que començar
a plantejar
un estudi profund
de dir
què s'ha de fer
amb tots aquests problemes
perquè això està
a l'ordre del dia.
Un dia a Reus,
l'altre dia a Canonja,
l'altre dia a Tarragona,
l'altre dia a Barcelona.
No solament hi ha,
com deia
el company de taula aquí,
que quan s'enderroca
un edifici del costat
és que com a Tarragona
ahir o abans d'ahir
cau un tros d'escala,
cau una balconada,
s'ensorra un terrat.
Vull dir,
problema greu,
problema greu.
És un problema
que a més jo no sé
si consideren
que pot estar barrejat
el tema que dèiem
dels lloguers tan baixos
i la propietat
que no vol invertir
en el manteniment,
si això pot tenir
alguna barreja
en algun cas de moving,
del que s'anomena
moving immobiliari,
en què justament
la propietat
no li interessa
mantenir,
és a dir,
millorar l'estat
de conservació
perquè després,
en fi,
aquí mateix a la part alta
podem tenir edificis
que cauen
i al costat
edificis que estan
completament renovats,
que estan sent habitatges
amb un preu molt alt.
Segons alguns estudis,
la part alta
és la zona de Tarragona
on més han augmentat
els pisos
de preu
en els últims anys.
Vull dir,
poden haver-hi
una barreja aquí
d'interessos?
Segur.
Jo crec que
moltes vegades passa.
I tant.
Segur.
A més a més,
aquest tema
del moving
immobiliari
és...
l'ordre del dia.
És cert.
És cert.
I després,
també,
això costuma passar
després d'un
període de pluges
com el que costuma haver
que s'homiteix,
tot s'estoba
una mica
tot plegat
i...
A veure,
hi ha propietaris
que són molt responsables
i es porten bé
amb els seus llogaters,
però n'hi ha d'altres
i molts,
a més,
que no cal que facin res
pressament
per fastiguejar
el llogater,
no cal que portin allà
com les pel·lícules
rates i coses,
simplement deixant estar
a l'edifici
i deixar-lo morir.
I aleguen
que com que cobren
tan poc de lloguer
que no fan res.
Clar,
però, per exemple,
quan tu tens una privada
privada,
t'han d'arreglar el carrer
i has de pagar
una derrama del carrer,
tu la pagues,
si no t'embarguen a la casa.
Clar,
quan el lloc
que tens
de privada teva
està llogat,
llavors ja no t'interessa tant,
llavors ho deixes morir.
Quan ens interessa
sí que ho fem.
El que sí que és veritat
que jo estic d'acord
amb el Manel
és que l'administració pública
hauria de,
més que pagar
aquestes despeses,
evidentment,
sinó incentivar-les
o fer crèdits tous
o coses d'aquestes.
a Tarragona
i en altres ciutats
com Barcelona,
per exemple,
el tema de les façanes,
perquè clar,
també donen més
a l'espai públic,
és a dir,
un despreniment
d'un terrat,
d'un sostre
que dona el carrer,
en fi,
pot provocar ferides
amb un vianant
que passi per allà
i això és un espai públic.
En canvi,
a l'interior dels edificis
suposo que és més difícil
de limitar
fins on pot arribar
l'ajut de l'administració,
no?,
a un propietari privat.
A vegades,
el propietari d'una casa
oblida
que té una responsabilitat
que pot ser
no solament civil
sinó també penal.
Vull dir,
el propietari d'una casa
té que procurar
que l'immoble
estigui en un mínim
de condicions.
Òbviament,
el que no es pot preveure mai
és el cas fortuit,
no?,
és a dir,
que cau una pedra,
vull dir,
ara,
s'ha de tindre una assegurança,
s'ha de tindre una cobertura
perquè es té que protegir
sempre la possibilitat
de fer un dany
a un ciutadà,
no?,
mirant,
no fa gaire,
aquí a Tarragona
vam tindre un cas
que van caure unes rajoles
d'un immoble
visualment correcte,
com que hi havia,
quan va sortir els diaris,
no?,
que va ferir,
m'assembla,
amb uns nanos
que passaven,
no?,
però és que
pot haver-hi una desgràcia,
però bé,
aquestes desgràcies
suposo que moltes vegades
sí que es poden formar part
d'un cas fortuit,
no?,
cau una rajoleta,
que moltes vegades
s'han vist
cases relativament noves
que posen una xarxa
per evitar que aquestes rajoletes
de la façana caiguin.
Ara ja s'està moltes vegades
escatant tot
i evitant aquest tipus.
Com el què?
Com l'edifici Walden,
que estava tot
amb reixes abans.
Llavors això
pot succeir,
vull dir,
mal,
ara el que no es pot admetre
sota cap punt de vista
és que es deixi
estar un immoble,
que comenci a caure,
que es podreixi
i que això pugui representar
una desgràcia.
I encara hauríem d'afegir
els edificis deshabitats,
perquè ara estem parlant
d'edificis on viuen persones,
però després tenim altres
a la part alta
i al centre de la ciutat
en què no hi viu ningú,
allò està abandonat
i en fi...
Parlem d'edificis en general.
En general.
digues, Francesc.
No, no,
és que moltes vegades
anem sense voler
a raure
el nucli
essencial de tot,
que el procés arquitectònic
d'una ciutat
en general
ha d'estar pensat
més en el sentit comú
que no només
en la part estètica
per guanyar un premi
fat
d'una construcció nova.
Esclar,
quan veus nous edificis
dius
són virguers,
perfecte,
però és que
el manteniment d'allò
generarà
una despesa
tan forta
i contínua
que
si es produeix
serà onerosa
i si no es produeix
serà perillosa.
Aleshores,
algú hauria de regular
que, per exemple,
edificis amb rajoleta
a la façana
és inviable, això.
És que, a veure,
per molt estètica...
Això només ho podia fer
el modernisme,
per entendre'ns,
però la tesela
del modernisme
no és com la rajoleta
que es posa ara
en pegolant.
Modernisme era
totxat.
És que és una qüestió...
Això per un costat
i per l'altre
que ens trobem
que haurem d'anar a raure
a les dites populars.
No és un problema
de luminosi.
Això es va produir
a l'Avinguda de Catalunya,
però a la part antiga
no n'hi ha de luminosi
en aquests edificis.
El problema és
la dita.
Qui no regla una gotera
ha d'arreglar la casa entera,
que sovint
comença per aquí.
És a dir,
comença per una teulada
en mal estat,
comença per goteres
constants i permanents
que van fent malbé
els cairats
que són de fusta
i això va produint
una degradació...
Vaja, continua.
No és la primera vegada
que si entres
en un pis d'aquests
que deia la Laura,
de la part antiga,
veus ribells,
veus galledes,
no sé què,
tomant goteres.
Vigues de fusta.
Vigues de fusta.
És que a més invertir
en aquests pisos
que des del punt de vista
de la compra-venda
estan cada vegada
més cars.
I a més,
si ens ficem
per exemple
en barris
que ens porten
uns anys d'avantatge
com el del Born
o el del Raval a Barcelona,
que estan...
Els pisos allà
han augmentat
una barbaritat,
però una barbaritat.
I abans,
si tu inverteixes,
des del punt de vista econòmica,
si tinguis un pis
a la part alta,
jo invertiria...
El renovaries el to...
Home,
i el vendria
pel quatre vegades més
del que m'ha costat.
Però segur,
i faria negoci.
En fi,
deixa'm aquestes idees,
els propietaris
de la part alta
o d'altres nuclis antics.
Deixem aquestes qüestions
ja per anar acabant
en la recta final
de la tertúlia,
gairebé és obligat
parlar de campanya electoral
o d'eleccions
o de la cita
amb les urnes
que tenim el proper dimecres.
Aquests dies
en les tertúlies
estem parlant
amb els diferents convidats
del to de la campanya,
que els sembla,
si estan motivant o no,
si els candidats
s'estan motivant o no,
doncs, en fi,
els electors
perquè vagin a les urnes
el proper dimecres,
un de novembre,
com veuen
les expectatives electorals,
si els sembla interessant
la campanya,
si no...
Són moltes preguntes
per molt pocs minuts.
De tot això,
algun element
que els hi destaqui
d'aquesta campanya,
si és que els hi destaca,
si és que volen destacar
alguna cosa
a nivell molt personal,
que els hi està semblant
més interessant
o cridaner de la campanya?
Més que interessant,
jo crec que priva massa
l'estètica
sobre l'ètica,
per exemple.
Molta imatge,
molta campanya d'imatge.
Molta onda,
molt de serrell,
molt d'autopista
de calvícia,
molts plantejaments,
molta feitada,
moltes coses d'aquestes
que fugen una mica
del problema
i de la realitat quotidiana
del que vol el ciutadà.
És a dir,
el ciutadà
vol sentir
coses concretes,
vol sentir
qüestions relativeses
a l'atur,
a la seguretat,
a la família,
al concepte
de cohesió social,
vull dir,
totes aquestes coses.
Encara que ho expliquin això,
en el fons
tots diuen el mateix.
Però és que prometen massa.
però tots prometen
el mateix.
No s'ha de prometre,
s'ha de dir,
el nostre plantejament
és aquest
i procurarem
portar-lo a terme.
No dir,
prometo que faré això,
prometo que faré allò,
prometo que faré això...
És que el prometre
no fa pobra.
Què dius?
Perdó?
Que el prometre
no fa pobra.
Ja.
El que ha passat
a aquestes eleccions
que altres eleccions
no passava
és que em trobo gent
que em pregunta
què hem de votar?
Quan el moment la gent
no em sembla...
Què hem de votar?
T'ho preguntarà a tu.
Bueno,
amb mi o amb tertúlia d'amics,
no?
Que normalment la gent...
Això seria un signe
de decepció.
Un signe de dir
ara què nassos ens queda.
És veritat, eh?
Després del tripartit,
després de que...
segons quins pactes
anteriors
de Convergència
i segons
algunes actituds
de la Segura Republicana
no sé pas què et queda.
Sí, pot ser interessant
el partit antideorí.
O l'Humanista.
Sí,
ho dic perquè hi ha gent
que fa la travessa
per descatalogació
dels grossos.
i va...
Va descartant, vols dir.
Va descartant.
Però veieu interès
arran d'això
que deia ara la Laura?
Hi ha interès a la població?
Creieu que no?
Cada cop la classe política
està més allunyada
dels ciutadans
de carrer?
Aquest és un problema
creixent, eh?
A mesura que la democràcia
se'ns consolida,
també se'ns consolida
el desinterès
ciutadà
per la poca efectivitat
de resoldre
el dia a dia.
O d'intentar
resoldre el dia a dia.
Perquè fem volar
molts coloms
i hi ha pocs colomars.
I aquest és un problema
que cada vegada
és més greu
perquè
a les persones
els interessa
la vorera
que quan surten
de casa
la tenen en condicions
i no en s'ho peguen
per entendre'ns.
I no
si l'AVE
transitarà
per aquí i per allà
perquè
aquests problemes
estructurals
d'alta volada
no li arriben tant
tot i que
és necessari
no hi ha progrés
si no hi ha risc
etc.
Tot això
està molt bé.
Però esclar
a veure
tampoc es pot anar
tolerant
que vinguin els senyors
de la Renfe
i vinguin a demanar
disculpes
per una situació
caòtica
que és la que es produeix
a Rodalies
a Barcelona
des de fa mesos
però això
ha d'estar previst
no pot ser
que per fer una obra
n'entorpim
el funcionament
del que ja funciona
no pot ser
que per fer una carretera
hi hagi d'haver
uns col·lapses monumentals
perquè hi ha
tres trams tallats.
Però això
solucionarà
un partit o altre?
No
aquest és el tema
per tant
hi ha un tema
d'economia local
i hi ha un altre tema
d'economia
una mica més allunyada
que és
i aleshores
la gent
va com a molt desorientada
en aquest aspecte
perquè ho acaba barrejant tot
és a dir
hi ha efectivitats
que són d'economia municipal
de política municipal
que ara
doncs són les que són
però que no
aquesta vegada
no toquen
i en canvi
hi n'hi ha d'altres
que són
de més
de més alt
de més alt nivell
en el sentit territorial
i
i
i és el que som
tot i així
ja veurem què passarà
el dia de difunts
serà quasi més interessant
el dia de difunts
que el dia de tots anys
no diuen?
el dia dels morts
en qualsevol cas
això
anirà poca gent a votar?
tens la sensació aquesta?
l'hora o no?
potser ara estem desanimats
i a l'hora de la veritat
a mi em va passar
l'última selecció
és que estava a casa
tenint una festeta
amb els nens
i no sé què
i a les
a tres quarts d'avui
penso que no pot ser
que jo no vagi a votar
i vaig a la pel cotj
i vaig anar pitant
al fons
a l'última hora
suposo que la gent
que tenim
que vivim
una democràcia
i que ens agrada això
doncs suposo que al final
anirà més gent a votar
del que sembla
el que va és que tothom
està molt desanimat
bueno, jo voldria
que la gent s'animés
jo voldria que la gent
participés malgrat tot
és a dir
la gent tindria que anar a votar
malgrat aquest distanciament
perquè com diu la Laura
i com diu el company francès
també
s'ha de motivar
les persones
i hem de participar
malgrat els distanciaments
i malgrat tot
tenim una democràcia
tenim el que tenim
i almenys
doncs
hem d'aprofitar-la
i els pernits
motiven amb aquests
xous
mediàtics?
ells diuen
que ho procuren
a mi no sé si em motiven
però em distreuen
a mi a vegades
no
però això és una altra cosa
això és passar-ho bé
davant de la televisió
i hi ha gent que diu
a mi m'atabalen
és un espectacle
veu?
ja estem parlant de l'estètica
és un espectacle
a mi m'atabalen
no, vull dir
que hi ha gent que diu
no em distreuen
sinó que m'atabalen
el que sí que vull dir
és que
hem de ser ben conscients
que
no es pot baixar la guàrdia
i
cal
exercir
el fet
d'anar a votar
és a dir
hem d'educar en les maneres
i
educar en les maneres
vol dir ser cívicament
responsables
a l'hora d'exercir
un dret
que tot ciutadà té
i en aquest cas
el dret
a l'elecció
de l'opció
que ell creu
que pot ser
la millor
el que no pot ser
és el desinterès
el quedar-se a casa
perquè això
s'encomana
a altres àmbits
de la vida
i
es comença
per no anar a votar
i es comença
per trobar-ho tot bé
de no fer res
i criticar-ho tot
llavors
el qui no va votar
no té dret
a criticar
jo crec que sí que té dret
és una altra opció
és una manera de dir
la veritat
és que
qui no va votar
i no va votar
conscientment
que no va votar
per alguna raó
aquest és una opció
el que no va votar
perquè té altres coses
a fer
té dret a discrepar
de les tendències polítiques
però a criticar-ho tot
com a esport
nacional
no
en fi
això ens portaria
a un ampli debat
en qualsevol cas
sí que animem
en la mesura possible
que la gent participi
si vol
també es pot votar en blanc
o en fi
o quedar-se a casa
però si pot ser
que la gent participi
però les paparetes en blanc
seran assequibles
ho dic perquè es pot votar en blanc
dius tu
sí
es deixa el sobre avui
acabem la tertúlia
Laura Picó
Manel Roca
Francesc Roig
gràcies per compartir aquesta estona
amb nosaltres
i fins la propera
bon dia
adeu
adeu bon dia