Ja la tenim entre nosaltres, en Abel Lambea.
Bon dia, Abel.
Bon dia.
Benvinguda. Ja es va acabar el termini.
Nosaltres ho vam anunciar molt fins dissabte.
Va ser que es tancava el termini per a aquelles persones
que volien participar d'un nou taller d'informàtica bàsica a internet
adreçada als usuaris de la biblioteca.
M'imagino que es van omplir les llistes de preinscripció amb Screix.
Vull dir que una vegada més hi ha com una mena de llista d'espera,
podríem dir.
I quan està previst que comencin els tallers?
Doncs el 9 i 11 d'octubre ja tenim el primer.
S'anarà vinent i la cosa està en marxa.
I sí, va bé.
La veritat és que va ser...
Cada vegada ens passa el mateix.
Sempre ens passa el mateix.
Hi ha moltíssima gent, però bé, anirem repartint.
Ens ha portat avui l'Ana Ben.
A més, és que té una voluntat de fer-lo,
perquè té la moral de...
Ella diria, escolta, et fas quatre fotocòpies,
et baixes quatre pàgines d'internet...
No, ella porta els llibres,
perquè no és el mateix.
Si porta els llibres i des de la biblioteca fins aquí,
carregant amb aquesta quantitat de llibres,
això és un pes ja, eh?
Sí, sí.
Però t'ho agraïm moltíssim,
perquè també la visió del llibre
dona també una perspectiva del contingut que hi ha dins, no?
Sí, jo és que reconec que a mi moltes vegades
els llibres m'ha cridat l'atenció pel tema de portada.
Quantes vegades no ens han menjat un llibre insuportable,
però que és que la portada era tan bona i estava tan ben editat
i era tan bonic, no?
Sí, és part de la feina editorial.
I a vegades menys pren una lectura magnífica
perquè les tapes són molt humils, no?
No ho sé, mira, això va com va.
Sí, però penso que és una part important de la feina editorial, no?
Realment buscar-li una portada, un format atractiu al llibre, no?
I hi ha editorials, escolta, que fan uns llibres.
I ara penso, per exemple, en l'ARETE,
aquella col·lecció és magnífica,
uns llibres amb el seu punt de lectura, tot...
A més, ben fets, ben cosits, una cosa...
Ben fets, no excessivament cars per allò ben fet que estan.
A vegades un llibre de butxaca et costa més car que aquests tan elaborats.
No, i aquí a nivell local, per exemple, a Arola també...
Fa uns llibres molt ben fets i molt cuidats, eh?
I tant, i tant.
Però, bueno...
Abans de comentar les novetats,
vull recordar que ve la Isabel Clara Simó a la biblioteca el dia 5.
Ah, sí, és veritat? Aquesta mateixa setmana, sí?
A les 6 de la tarda.
Ja va venir el Màrius Serra.
Va omplir.
Molt bé, a més, la gent va sortir molt, molt, molt conegenta.
És una persona més que és allò...
És mediàtica en el bon sentit de la paraula.
És una persona que xarra moltíssim.
El vam tenir a la ràdio aquí, en directe,
quan va presentar Farsa, que va venir a la Capona a presentar-lo
i va venir aquí a la ràdio a parlar amb nosaltres.
I la veritat és que és una persona que dóna gust conversar amb ella.
És un gran conversador i, bé, jo crec que els oients també van quedar molt contents.
Per tant, els vostres lectors...
Molt contents, sí.
Doncs, a veure, ara amb la Isabel Clàssimó, que també quedarà contenta.
És un altre estil, però també és una persona molt acostumada a parlar davant de diferents auditoris.
Molt bé.
Sí, que hi ha gent que, bueno, que fora dels llibres no és una persona que...
Però això va amb el caràcter, no?
A vegades veus entrevistes i dius, oh, que soso, no?
Hi ha gent que és sosa.
Hi ha gent que li costa més, hi ha gent que li costa més.
No, no, però de veritat al Màrius Serra no li costa gens, eh?
És una cosa que jo...
La verbàlia ja...
Sí, sí.
Què t'anava a dir, Anabel, per el tema de la Isabel Clàssimó, també és convenient
si hi ha persones que tenen clar que assistiran, que us truquin previament.
Per vosaltres preveure una sala que pugui encabir tota la demanda que hi hagi per l'assistència.
Sí, sí, simplement és trucar a la biblioteca i comentar que volen venir i ja està.
Per tenir una idea de si hem de posar cadires o unes cadires més estretes o més amples.
o per comptar una mica l'espai, no?
Molt bé, doncs...
Vull dir que no hi ha cap problema que vingui la gent, però millor que truquin abans.
Perfecte.
Doncs heu començat forts, eh?, la temporada.
Sí, sí, sí.
Quins llibres que ens has portat avui, que diferents.
Molt bé, és macos, eh?
Maquíssim, maquíssim.
Aquest, ja l'Anabel, no sé si va ser a l'antena, fora d'antena, va apuntar aquest títol
i avui l'ha portat.
Queres ser millonari?
És una novel·la que ens arriba des de la Índia i és una mirada molt diferent.
Crec jo, eh?, que no l'he llegit.
Però estem acostumats en els últims cinc anys que tots els llibres que ens arribaven
d'aquest gran país asiàtic, tots anaven una miqueta en torn reivindicatiu
explicant sobretot les situacions de precarietat i misèria
de determinades capes de la població hindú, sobretot de les dones.
Eren llibres molt dolorosos, eren llibres molt testimonials.
I ara comencen a entrar tota una sèrie de títols que rimen també de la Índia,
però la mirada és cap a una altra capa social de la Índia,
aquestes capes emergents que diuen, no?, que comencen a prendre contacte
amb la riquesa material i que bé, jo m'imagino que es troben en un autèntic azucà
que entra el passat i el present, no?
Sí, a veure, jo de fet ja havia portat algun, el de l'Eila.exe,
que és un... diríem que és el tema de Bollywood, però amb la literatura.
Jo confesso que les pel·lis de Bollywood m'encanta, ho he de confessar.
I a Lluís també, eh? Ho sabem que també li agraden molt les pel·lis de Bollywood,
sobretot els números musicals.
Sí, sí, són...
Ho hem de reconèixer.
Estan molt bé.
És la nostra part més, diguem-ne, més fosca.
Doncs mira, d'aquest llibre volen fer el musical.
En pla en Bollywood.
Sí.
Ah, doncs ho perdrem, eh?
A veure si m'agin.
Aquest llibre no és ni la Índia miseriosa, podem dir, ni la Índia de Bollywood.
Ho ha fet amb un to, sí, no?
De cert, doncs això, el concurs de qui eres cert millonari,
jo t'he conegut la fórmula aquesta, no?
Que a cada pregunta vas guanyant més diners, no?
Però llavors, francament, és una crítica a l'Índia actual, no?
Clar.
Però només acaben d'iniciar-se.
Cada pregunta fa referència a una història particular i diferent de la Índia, no?
De dir que aquest senyor és la seva primera novel·la.
Ell és d'una família d'advocats, vull dir que és d'una part de la Índia.
Viu a la Índia, perquè és el que parlàvem l'altre dia dels llibres que parlen de la Xina,
però fets per escriptors o escriptores que són pràcticament nord-americans.
Sí, sí.
En aquest cas, no, és des de la Índia.
És un hindú que ha sigut diplomàtic i llavors ha viscut a Turquia, als Estats Units, a diferents llocs, a Etiòpia,
però ara mateix torna a viure a la Índia.
Llavors, inclús m'ha fet molta gràcia que vaig llegir que havia guanyat diversos concursos d'aquests de debat que es fan a les universitats.
Això és molt bonic, això es fa molt a les universitats a fer, i aquí no.
Tu t'apuntaries, no, a discutir.
Vaig a la universitat a discutir, i a sobre em donen notes o premis.
Llavors vaig pensar, mira, doncs m'agrada això, perquè clar, és gent que està acostumada a argumentar i explicar les coses a mi,
i això ho trobo molt interessant.
De fet, aquest també es fa, i a vegades ha anat un equip de la Universitat Rovira i Virgili,
el que passa és que no tenen molt de ressò, però es fan aquests campionats de dialèctica.
Doncs sí, sí, ell va guanyar concursos d'aquests.
Llavors, ara ha fet aquesta primera novel·la, que ja et dic que ja s'ha traduït a no sé quants idiomes,
que volen fer la pel·lícula, que volen fer el musical...
Clar, el to, la manera, l'estructura de la novel·la ja té aquesta part lúdica, no, d'un concurs,
llavors és un... També és molt curiós el nom del personatge.
El personatge, el protagonista es diu Rama Mahoma Thomas.
Llavors ell explica que ha volgut...
És un personatge que vol...
Que significa el que hi ha a la Índia, no?
Hi ha el nom més hindú, el nom més del...
Maometà, eh?
De l'hinduisme, del cristianisme, de l'islamisme.
La barreja de les tres.
En el nom només del personatge, no?
Jo no sé com estarà, però curiós i singular sí que és aquest llibre.
Molt, a més he trobat, jo mirant a veure què deien del llibre aquest,
que és d'aquells llibres que ningú el vol classificar.
No saben on classificar-lo, no?
I això per mi diu molt d'un llibre, no?
Home, jo et demanaria, Anabel, que llegissis allò, la contraportada,
sempre aquest petit resum, perquè ni que siguin tres o quatre frases,
perquè ja són prou eloquents, no?
Del que ens podem trobar, a més del que tu has explicat.
Sí, sí, de fet explica.
¿Por qué cree usted que Rama Mahoma Thomas,
el protagonista de esta novela, un camarero sin un céntimo de Mumbai,
está en la cárcel?
A. Por haberle dado un puñetazo a un cliente.
B. Por haberle dado un puñetazo a una vaca.
C. Por haber robado dinero de la caja.
o D. Por haber ganado la versión índia del programa concurso
¿Quiere ser millonario?
La resposta és la D.
Per haver guanyat el concurs.
Clar, ha guanyat aquest concurs.
Llavors, a partir d'aquí, el llibre és...
Sí, sí, mires...
Tota la peripècia, no?, d'aquest personatge.
Exacte, és això. Primera història, tant de rupies.
I ara m'enganxa un després a la seva vida, com si diguéssim.
O sigui, comença per mil rupies, la primera pregunta són mil rupies,
i llavors explica una història i, clar, guanya, sap la resposta.
Clar, la gràcia és aquest... és un cambrer que no té un...
No és una persona culta i, en canvi, coneix les respostes.
I sap les respostes per la seva vivència, no?
Llavors, se suposa que ell ha vist la Índia real, no?
Té un coneixement important. Doncs escolteu un llibre...
Està molt bé.
El títol, aviam, és fàcil de recordar.
Quieres ser millonari? Ja estàs com al programa de televisió.
És el concurs, sí, sí.
Ens has portat un altre llibre, allò en la línia d'allò que va fer
d'en Brown del Código da Vinci, amb un altre autor que tu em comentaves
que el llibre anterior, que semblava que també s'havia de menjar al mercat,
no va tenir l'èxit esperat.
I ara torna amb un altre títol, el Pellegrí.
Sí, el Pellegrí del temps, que, de fet, continua amb les...
No és una continuació, eh?
Dic que és de la mateixa línia que el llibre anterior que el va titular L'heretgia.
Ell és francès, el que passa que se'n va anar a viure als Estats Units.
I ara ha tornat a Europa i ara viu a Suïssa.
Llavors, L'heretgia també era un llibre...
era un llibre, no sé si el vam arribar a portar aquí,
però també la portada era...
cridava molt l'atenció perquè era un tros d'un quadre del Bosco.
Sí que el recordo, aquest llibre, sí.
I clar, ja cridava l'atenció.
Doncs també era...
És una novel·la dins de la novel·la històrica,
però amb la seva intriga, els seus assassinats,
l'Església perquè al mig és...
Un llibre d'evasió i d'entreteniment pur, eh?
Per entretenir-se i sense complicar-se gaire la vida.
Totalment, eh?
Està...
Això se suposa que passa l'any 1099
i és tota una història d'uns cavallers
que acompanyen amb una sèrie de pelegrins
que van a Jerusalem.
Cap a terra santa.
I se suposa que a Jerusalem hi ha alguna cosa amagada
que en un objecte, un document...
D'això no s'ha parlat mai, Anabel.
Què?
No s'ha fet cap novel·la mai d'aquestes coses.
O sigui, és dins de la línia, no?
Però bé...
A veure, l'he portat perquè penso que és el punt de vista,
per molt que hagi viscut als Estats Units,
és el punt de vista europeu, no?
I trobo que hi ha diferències, no?
Llavors, bueno, se li ha de donar una oportunitat.
No, a més, Anabel, ho sap tothom,
que a vegades aquest tipus de lectures
entren o no entren per una qüestió de l'atzar
i el cas més clar és el del Codi de Vinci,
que no és ni millor ni pitjor que qualsevol altra d'aquestes novel·les,
però que, miren, no estaven en el lloc oportú
i en el moment oportú.
A Marquetti, no sé...
Ara, que els agrada aquesta temàtica,
dius, mira, estic de llegir llibres així,
ara vull una cosa lleugera i entretinguda,
doncs està molt bé, Romain Cerdot.
Realment, l'heretgia...
Vol dir, a la biblioteca és un llibre que s'ha prestat, eh?
No és que...
Però no era un llibre que la gent vingui a demanar.
Sinó que el tenien ara i el prenien,
però no el demanàvem com altres.
I penso que també sortirà aquest,
primer per l'aspecte que té,
però crec que sí va agradar l'heretgia.
O sigui, la gent després...
Et preguntava per aquest autor.
No teníem res més,
perquè era de la primera novel·la que havia fet aquí.
Es diu Romain Cerdot.
Molt bé, doncs apuntem.
Aquest llibre que tens aquí,
Islàm per Ateos,
jo diria que és molt recomanable,
ja ens ho diràs tu.
A veure, és una curiositat...
Perquè a vegades ens quedem amb els titulars
i aquella cosa que som tots una miqueta...
Simplifiquem molt perquè no tenim temps,
ni ganes, ni res,
i simplifiquem molt aquestes coses que són tan transcendents.
I aquest llibre, no sé, fa bona cara.
A veure, és una curiositat aquest llibre,
que a mi em va cridar l'atenció
perquè realment, si tu vols...
Jo, per exemple, de l'Islam tinc poca idea en realitat.
O sigui, tots sabem moltes coses,
però francament, si hi haig de pensar,
per exemple, jo recordo fa dos o tres anys...
Entenem interpretacions que se'n fan de l'Islam,
però l'Islam en si...
Sí, o sigui, a mi em va sobtar, per exemple,
fa dos o tres anys que no tenien idea
que a l'Islam creien en els àngels.
Jo pensava que era una cosa molt del cristianisme.
En canvi, tenen tota una saga d'àngels, no?
Sí, totes les religions anomenades del llibre,
totes tenen denominadors comuns, no?
Sí, i vaig pensar, ui, que poca cosa sé d'aquest tema, no?
Sabem... Sí, ens quedem amb aquella part, no?
Sabem quatre coses.
A l'Islam i en dimonis també hi ha àngels.
Sempre està la cosa del bé i el mal que van de la mà, no?
I llavors, clar, vaig pensar, és que, clar, és difícil
llegir una cosa de qualsevol religió que no sigui,
o una persona que creu molt en aquella religió
o una persona que és molt contrària a aquella religió, no?
Llavors, clar, és molt difícil trobar un punt intermig, no?
D'algú que diguis...
Que pugui ser una mica més objectiu,
tot i que dins de la religió és difícil ser objectiu, no?
Llavors, clar, en aquest cas, me vaig trobar que són dues persones.
Un és un...
S'ha convertit a l'Islam, però dins de l'Islam també és com un...
S'ha mantenit un cert distanciament, no?
Sí.
I l'altre, doncs, és un doctor en filosofia
que ha escrit moltes coses de diferents religions
perquè les seves especialitats són religions comparades.
I llavors, ara, diu que és discípul d'un teòleg cristià.
Llavors, clar, ja em va semblar,
dos personatges com a...
I a més, què fan junts, no?
Una cosa molt estranya.
Llavors, clar, aquest llibre va partir, doncs,
de converses, allò, a nivell acadèmic de diferents religions
i es va voler fer un llibre d'aquells corals, no?
De, escolta, cadascú, agafem 10-12 persones
i que escriguin al voltant d'aquest tema, no?
Al final, això no va ser així,
només va quedar una persona que va fer
i l'altre que va afegir, va rectificar, va...
Però intenta ser un pont entre l'islam com a religió
i lligar-lo amb la filosofia europea.
O sigui, ells són dues persones que són molt enteses
amb religió comparada, que són europeus,
que han sigut cristians
i que en un moment determinat s'han apropat molt.
Un, s'ha convertit a l'islam,
però tot i així, capítols d'aquest llibre
es van penjar d'internet
i el món islàmic els ha criticat molt, molt.
Llavors, clar, ells no pretenen escriure un llibre...
Ells ho diuen des del principi.
Nosaltres no hem escrit un llibre per a un musulmà.
No, li estem explicant.
No, no, el musulmà ha de seguir la seva línia,
sinó per a aquelles persones
que volen saber alguna cosa de l'islam.
Clar.
Llavors, trobo que és el llibre
que et pot explicar l'islam
des d'un punt de vista més escèptic, no?
Perquè no és el bo i millor de l'islam
ni el pitjor de l'islam, no?
Intenten explicar a gent que no és creient
què suposa ser musulmà
i què suposa no ser-ho, no?
És molt curiós, és molt curiós.
La veritat és que té molta terminologia.
O sigui, no és un llibre molt...
És espès, eh?
Francament, t'explica...
És un llibre de...
És un llibre que requereix atenció.
Sí.
No hi ha dubte.
I el títol no té tampoc cap ingó ni...
Islam para teos, eh?
Està tot dit amb el títol.
Sí, tenim el Vicente Aya,
que és el doctor en filosofia,
i l'Ali González és el que s'ha convertit en...
Clar, l'Ali González és un nom ben curiós, eh?
Jo crec que l'Ali és el nom que ha triat ara...
Com a nou musulmà.
Portes un altre llibre de...
L'autor té un nom per mi impronunciable.
Capuchinsky.
Ah, Capuchinsky, clar,
però és que com que ve amb aquesta grafia...
Lo veies al revés.
Clar, són en viatges amb Arudot.
Sí.
Aquest llibre...
També l'he trobat molt curiós.
És un llibre que va escriure fa molts anys.
Ell és polac,
que ha fet de corresponsal molts anys,
i de cronista de moltes...
de moltes guerres i moltes situacions polítiques.
Llavors, aquest llibre explica com als anys 50,
ell quan començava la feina de periodista,
va voler passar a Txecoslovàquia
i no ho va poder aconseguir.
En aquell moment, Txecoslovàquia no tenia accés.
I llavors, el diari pel qual treballava
li va oferir anar a fer un viatge per l'Índia
i fer una crònica de l'Índia.
Llavors, la cap del diari li va regalar
la història d'Erodot
perquè anés llegint mentre arribava a l'Índia.
I llavors, ell diu que la lectura d'aquest llibre
li va canviar molt
perquè, de fet, Erodot va ser com un reporter
de la seva època.
Aquesta manera d'anarrar les coses.
El cronista, les cròniques de viatges...
Llavors, va barrejar el seu propi viatge
i el seu propi aprenentatge
amb la lectura d'Erodot.
Llavors, és una barreja del que va llegint
i del que va veient
i és un llibre també d'aquests inclassificables
perquè no és una novel·la,
és una barreja,
és com un homenatge a Erodot
i va barrejant les dues coses.
Aquest i algun altre llibre més
que ens ha portat l'Anabel
són d'aquells que podríem trobar
en els aparadors de les llibreries o no?
El que segur ja hem vist als aparadors
i a tot arreu i als diaris
és la darrera novel·la de Ferran Torrent
en Judici Final
que, com el propi títol indica,
sembla que ja és el final
d'aquesta sèrie de novel·les,
d'intriga, de bons, de dolents
i que han tingut com a rerefons
la presumpta corrupció
en temes immobiliaris
i la política
i tot plegat al País Valencià.
I acaba amb aquesta història
el Ferran Torrent.
Sí, aquest és el...
Diu que és el final...
El definitiu, ja ho veuré.
...de la trilogia.
De fet, aquí el que fa
és incorporar un personatge nou...
Jo m'imagino que és normal
que a tu com a autor
arriba un moment
que també et deuen cansar
determinats personatges propis
i dius, bueno,
fins aquí molt bé,
si ho tirem més enllà
acabarà caient millor,
que acabi ben alt al pavelló, no?
Sí, sí, no.
Però de fet, ja et dic,
que ha incorporat un personatge
totalment nou
que no surt
a cas de les dues anteriors,
però l'ha barrejat
amb els personatges d'abans, no?
Però bé,
continuo amb la trama
de...
O sigui,
el personatge ara
és un irlandès,
ex-ira,
que vol presentar-se a alcalde.
Un bòlic que fa fort, no?
O sigui, no n'hi havia prou.
I llavors,
bueno,
hi ha un empresari, no?
Que a més a més té el València,
el club de futbol...
O sigui,
hi ha, clar,
una sèrie de coincidències
en la vida...
Home,
sempre ha dit Ferran Torrent
que són coincidències
i allò que qualsevol semblança
amb la realitat
és pura coincidència
i aquest tipus de coses, no?
Però bé,
amb la seva línia,
la seva manera aquesta
que té de narrar,
que jo la trobo molt fresca,
és una manera molt...
molt pròpia d'ell, no?
Realment...
A aquestes alçades
poca cosa podem dir nosaltres
d'un autor tan conegut
que és el nostre.
Sí, no, no,
és simplement que sí,
que hi ha sortit la tercera part
i que aquí s'acaba la història.
Aquesta és una petita mostra
de tot allò
que es va incorporar
quotidianament al fons de la biblioteca,
que es manté al dia
però que també recupera
molts clàssics,
molts títols
que afortunadament
es tornen a reeditar
i que afortunadament
també en teniu de banda,
no, Anabel?
I tant.
Això sempre s'agrada recordar-ho,
que no anem només
per les novetats,
que a vegades
allò que poseu a l'operador,
llibres que tenen 10, 15, 20 anys
que es tornen a reeditar
i tots els busquem
com si fossin novetats.
No, mira,
de fet ara fa poc,
fa molt poc
va passar amb la Loma
de la Rodoreda, no?
La van tornar a editar
i clar, la gent deia
però és la mateixa?
Sí, sí,
és la mateixa.
La mateixa, la de sempre.
Li han fet la...
Mira amb tots els llibres antics
del Ruiz Zafón
també que es van tornar a reeditar
i els teniu a la biblioteca
que feia molts anys.
I tant.
I ara tornaven.
I després aquestes coses
que passen, no?
Ara s'ha mort el Mafuz, no?
Doncs ara tornen a treure
tots els llibres.
Tots els llibres, clar.
I ja en teniu a la biblioteca,
hi ha alguns que estan vellets
d'aquest autor.
I ara hem tornat a comprar
però és curiós, no?
Com, vaja,
era un autor que sortia, eh?
Vull dir, era un autor
que s'anava llegint
sempre.
Sempre.
I que la gent el coneixia, no?
Però clar,
és d'aquelles coses
que s'ha mort
i ja ha sigut massa, no?
De cop i volta
ha vingut una quantitat de gent
a veure què feia aquest home, no?
I clar.
Tant s'ha val la motivació
el cas és que continuem llegint
i continuem visitant
i gaudint de la nostra biblioteca
que malgrat els problemes d'espai
que hi ha per encabir
activitats, llibres
pel propi personal
doncs continua sent
de les biblioteques
més utilitzades
arreu de Catalunya.
Això ens agrada
recordar-ho sempre.
Anabel,
l'envia moltíssimes gràcies
i fins al proper programa.
Molt bé.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.