.
Ara passa mig minut,
de dos quarts de deu del matí,
aquest ambient de fons indica que ja s'hi ha iniciat
d'alguna manera la tertúlia del divendres
al matí de Tarragona Ràdio, que avui compartim
amb l'Aní Rodríguez. Bon dia, Aní.
Benvinguda.
No sé si m'havies dit bon dia.
Et veia així com molt capficada.
Elisenda Pujol, bon dia. Hola, bon dia.
Benvinguda. Teresa León, bon dia.
Anna Pérez, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
L'Anna, convalescent encara, el divendres passat
no va poder venir perquè estava francament
malalta i avui ha fet l'esforç,
tot i que encara no estàs del tot recuperada.
Anna, a veure si el cap de setmana
ajuda aquesta recuperació.
Vostès sentien així com unes...
Estàvem queixi queixi queixi queixi queixi queixi queixi queixi queixi.
Perquè ja començaven, i no dirien mai
que parlaven. No s'ha parlat mai
d'aquest tema. Mai s'ha fet esment
d'aquesta informació. No m'ho puc creure.
Parlava de la xar 3.
Perquè també en aquesta taula hi ha
disparitat d'opinions
respecte a la xar 3. Si voleu,
hi ha molts temes damunt la taula,
d'interès local, d'interès general,
d'interès social, de tota mena d'interessos.
Però si voleu, comencem parlant de la xar 3.
A veure, el que jo no vull és entrar
en aquesta dinàmica de dir a favor de la xar 3
en contra de l'escola de idiomes, ni molt menys.
No. L'escola de idiomes fa pudor.
És que fa pudor. És una d'aquelles instal·lacions
que dius, n'hem sentit parlant tant,
que ara l'Elisenda deia precisament,
ah, però encara està allà, no l'havien canviat,
perquè s'ha parlat de tantes ubicacions
i de tants canvis que estem desconcertats.
I a més, fa com a pena,
que els polítics no es posin d'acord amb això
i amb altres coses.
S'haurien de visitar les aules
en les quals s'imparteixen les classes
a l'escola oficial d'idiomes.
Tots els que tenen poder de decisió.
No sé si ho han fet, eh?
Però si no ho han fet, ho haurien de fer
perquè realment s'estan en unes condicions...
Però sí, però un tipus d'aquests dos temes
és...
No és contradictori.
Exacte, és contradictori.
Molt bé, molt bé.
Per què enfrontem els dos temes
quan realment els dos són prou importants?
Però estan enfrontats, voleu dir?
No, fan que s'enfrontin.
Perdona, no és que siguin enfrontats.
Evidentment, jo i molts com jo,
potser nosaltres ens dediquem més
pel tema d'art i cultura,
però tota la gent que va a l'escola d'idiomes,
jo no tinc res en contra, al contrari, no?
Però sí que fan que s'enfrontin entre ells
perquè pot arribar a dir
no, no, això és per mi, no, no,
que és per mi que m'ho han dit, no?
Jo no m'imagino un alumne
de l'escola oficial d'idiomes
amb un creador de Tarragona discutint per on han d'anar.
A peu de carrer jo no m'imagino aquesta qüestió.
No, no.
Jo penso que és una qüestió d'aprofitar el que hi ha,
vull dir, de rentabilització de recursos.
Si la Chartres és una instal·lació,
tipus industrial,
que té naus àmplies en molts espais
i sostres alts,
vull dir, una nau industrial,
aprofitem-la per alguna cosa
que no la tinguem de compartimentalitzar
i de fer aules petites.
Dic jo, perquè gastarem més diners.
Vols dir que no es pot compartir
i no es poden fer les dues coses?
Però no hi ha prou interès a Tarragona
per fer una escola d'idiomes com Déu mana,
sense aprofitar res.
És que hi ha llocs més emblemàtics a Tarragona
també per poder fer una escola.
Però quantes vegades s'ha remenat
l'escola d'idiomes?
Vull dir, ara ja la direcció de l'escola,
els alumnes i l'opinió pública...
Està al límit, eh?
No, jo ho deia més que res.
Estaven ja convençuts que aniria allà,
llavors quines ganes de remenar el tema.
Però tot el tema de teatre...
Voleu dir que no podem trobar
un altre espai emblemàtic també i gran
que pugui acollir aquesta proposta?
A mi em sembla fantàstica,
vull dir, tot el que s'hauria de fer, no?
Clar, però diem la xar 3 en aquest cas,
amb el tema de cultural,
diem-ho així per l'espai, com deia la nana,
perquè són naus molt grans,
són sostres molt alts,
i depèn de l'activitat que es faci,
es necessita un espai mínim necessari
per poder treballar.
Jo ho dic per...
És que a mi el que m'agradaria veure
serien els pressupostos.
Quan costa convertir la xar 3
en una escola d'idiomes?
Quan costa fer una escola d'idiomes nova?
Però també depèn del departament
que aporta el pressupost, eh?
Si és el departament de cultura
o és el d'educació.
A mi m'és igual, com a ciutadana
m'és exactament igual.
Jo vull saber quan costa una cosa i una altra
per decidir.
Però realment aquí té una implicació important,
això, eh?
El tema de qui pertany
i qui ha de decidir, al final,
perquè estem parlant de dues àrees diferents
dins del govern de la Generalitat
que tenen capacitat de decisió,
que és cultura d'una banda
o educació d'una altra.
Però és que això és caure amb la seva trampa,
de dir, a veure,
és que això no em correspon a mi,
correspon a l'altre departament.
A mi, com ho dic tot, a més, igual.
Jo no...
No em donen explicacions
d'on van a parar els meus impostos.
Se'ls queden i se'ls gestionen
i se'ls reparteixen,
doncs a l'hora que me'ls tornin
jo vull que em diguin
quant costa una cosa i quant costa l'altra.
Llavors tindré una capacitat de decisió
que ara no tinc.
Ara em deixo portar, doncs, per això,
per aquests raonaments
més o menys intuïtius
que dius, carai,
si els artistes necessiten naus àmplies
i allà ja hi són,
coi, no ens gastem els diners
en transformar una cosa que ja hi és
en un equipament amb aules petites,
no sé, amb moltes portes,
amb molts passadissos,
per això potser més val la pena
fer-lo nou, no ho sé,
estic parlant a un nivell
que m'emprenya
perquè no pots decidir
quina de les dues opcions
és la que més t'agrada
i mentrestant van passant els temps
i els temps i els temps
i com tu dius a l'escola d'idioma
acabaran fent castells
i el professor baix
o l'enxaneta
el professor per donar classes.
L'idioma de gestos
o no sé, no sé.
Comunicació no verbal
en missa de la rambla.
Exacte, això mateix.
Alguna acció s'ha fet, eh,
de fer alguna classe a rambla.
L'observació que fa la rambla
realment és molt de molta lògica, no?
Jo també, és veritat,
ho trobo posar amb menys inversió,
si realment es pot fer
del centre aquest d'art,
doncs perfecte
i l'escola oficial d'idiomes
que vagi a un altre lloc
o que es faci una escola oficial d'idiomes nova.
I on?
Perquè és que...
És que ja està la premsa...
És que no partim de zero,
partim d'una història molt llarga.
Aquest és el tema.
Amb moltes opcions
i s'ha dit un lloc una vegada
una vegada un altre lloc.
A veure, quin espai?
Recordem,
primer es volia ubicar
allà al costat del Martí Franqués.
Després, els famosos...
A Joan XXIII.
A Joan XXIII.
A Joan XXIII.
Els famosos terrenys
de l'Avinguda de Catalunya.
Vull dir, jo,
en els últims anys...
No s'ha fet una contraproposta, no?
No.
S'han ofertat espais,
s'han mirat els pros i les contres
i hi ha hagut un problema polític aquí
d'interessos o de no sé què,
que és el que diu l'Anna.
Això és el tema, no?
Que l'opinió pública
no arriba a copsar
i l'únic que poden és especular de dir.
Però bueno, voleu dir que és tan difícil?
Vull dir, si qualsevol població petita
té una escola d'idiomes
és a dir, la majoria són grans
en la qual, evidentment,
el que volen és aprendre l'idioma.
Grans? No.
Què dius, Eli?
En absolut.
Els adults és una mínima part.
La majoria són estudiants d'ESO i batxillerat.
Però me refereixo que, evidentment...
L'escola d'idiomes...
Però és molt voluntari.
És a dir, qui va a l'escola...
Des de les 10 del matí
fins a les 10 de la nit,
pràcticament,
està funcionant i entrant i surten gent.
Però me refereixo que al ser una cosa més voluntària,
vull dir, és una activitat
que tu la fas perquè vols,
t'agafes a les condicions que hi ha.
Avui en dia,
aprendre anglès no és voluntari,
és una necessitat com a altra formació.
Una escola oficial d'idiomes és comparable
a qualsevol universitat,
perquè el nivell...
Però t'apuntes per què vols,
a veure, a veure si...
Igual, i a la universitat també.
T'apuntes per què vols,
perquè, evidentment...
Bueno, no sé si m'explico el que vull dir,
però, evidentment,
l'escola d'idiomes és una activitat
complementària a qualsevol cosa que tu fas.
A la universitat,
a qualsevol...
inclús la feina.
Hi ha molta gent que està treballant
i va a l'escola d'idiomes,
a la qual penso
que com és una cosa,
en aquest cas,
més voluntària,
penso, eh,
si m'esteu dient que no,
doncs, evidentment,
potser la gent és la que és això,
no?
De que...
Sembla que no tingui tanta importància
lluitar amb això,
per això, no?
No, home,
fa un sondet,
a veure,
però realment...
Això només passa a Tarragona, eh?
Com si plantejien els polítics.
Potser sí,
però l'opinió pública,
no?
No, no, no, no.
Hem passat per l'escola d'idiomes,
ho coneixen gent,
adults com a grans,
vull dir,
són viles de persones,
que no és un hobby,
no és un hobby,
és formació arreglada.
És un dret,
és un dret,
és un dret,
és un complementari
a tot el que tu estàs fent.
I una necessitat,
a més,
per a moltíssimes persones
que venen de fora,
sobretot.
Si no estic dient
si estem d'acord o no,
però sí que realment
tothom que va a l'escola d'idiomes,
almenys la gent que jo conec,
que en conec moltíssim.
Però Eli no és com una escola
de sevillanes.
Ah, no!
Sense voler.
No, home, no.
Clar, no toquis la sevillana.
No toquis la sevillana.
No, no, va, i per aquí.
No, no, no, no.
Hi ha un fiscal,
ai, un president d'un tribunal
que diu que quasi, quasi, eh?
Sí, és raó.
Per això és el català,
per això és el català,
no els idiomes en general.
A l'anglès?
No, jo crec que només el català,
el palaco,
només el palaco, nani.
A mi el que m'emprenya
és que comences a veure
que hi ha disputes polítiques
d'una banda,
l'alcalde de Tarragona,
de l'altra banda,
el delegat de la Generalitat,
i això et fa tuf.
Perquè dius, a veure,
ja hi tornem a ser.
Dos gallets
que s'estan barallant
per una cosa
i que a mi me fa
que em tremoli
la terra de sota
perquè no ho veig clar.
Com no ho veig clar,
sempre trobo
interessos polítics amagats
que no els acabo d'entendre
o que sí els entenc
però que no els comparteixo
i això és el que fa...
Sí, senyora.
I des d'aquí,
una crida
que es posin d'acord
d'una vegada
i tinguin unes clàdiques
en condicions.
I un centre d'art.
I un centre d'art,
també, també.
Evidentment, eh?
Vull dir que...
Que no estigui en compte
dels artistes
està del contrari.
Home, amb el passat artístic
que tens el tema
que no pensa això.
No, no, no.
Precisament el que et deia abans
no és estar a favor o en contra,
és el tema que et toca a tu.
Llavors, potser,
doncs, reivindiques més
perquè tu l'estàs vivint
un més de prop que l'altre.
És simplement això.
I que ens espavilem
perquè Reus
s'està passant per davant massa.
Tenen arts escèniques,
tenen...
Bueno, Reus,
culturalment,
fa molts anys,
però jo diria que des de sempre
que ha passat pel davant, eh?
Per molt que aixequem el cap
i que ens som capital...
entre de la imatge
que només n'hi ha una a Girona.
Bueno, i podria dir
moltes més coses,
però en callo.
Home, la vida teatral de Reus
és de primera.
Espavilem, a Tarragona.
És de primera.
I a Tarragona
és de tercera o de quarta.
És que és en tots els temes, eh?
Poc a poc, poc a poc.
No tenim lideratge.
Avui feia unes declaracions
al rector, no?
Sí.
Que aquí
o hi ha algú
que agafa la sartén palmana
que ens quedarem,
com sempre, eh?
Vull dir,
aquestes coses
m'indignen moltíssim
perquè trobo que és injust,
és una injusta distribució
del territori,
és una injusta organització
de les infraestructures
i això dius...
No.
Aquí, de nou,
centrals nuclears
que en l'estat espanyol,
tres les tenim aquí
a la província
que tu trobaràs experts
que et diran
que no passa absolutament res,
però ningú la vol,
al costat de casa no la posen,
al passeig de Gràcia,
d'acord?
Tres aquí.
Ara,
que tenim un equipament
en positiu
o que no comporta
cap element negatiu
com pot ser
l'Institut de Recerca
de Noves Energies,
ha resultat que som part
de Barcelona.
Home, no fotem,
vull dir, esclar,
però qui diu
que tothom té el que es mereix
i potser el que ens mereixem
nosaltres és això.
Et veig animada, eh, Nani?
Animadeta.
Home, no,
és que ja està bé.
No, jo això sé
que no el comparteixo, Nani, eh?
No, què?
Jo crec que no tenim
els polítics que ens mereixem, eh?
No ho sé, no ho sé, no ho sé.
Eh, doncs els votem tu i jo, eh?
Sí, sí, ja, ja,
però malgrat tot.
Alguna cosa podríem fer,
jo no...
jo m'he pongo inculpable,
vull dir,
potser avui hem d'anar
i fer els quadrada,
dir,
vine cap aquí,
et faré la ratlla al mig,
hombre, ja està bé,
és que és veritat,
no podem pensar Tarragones,
Tarragones,
Tarragones,
no som reines de taifes,
vull dir,
hem d'anar tot ja una.
És bo fer-ho
i un replantejament general també.
Ei, m'hi calleu,
que hem de felicitar
Tarragones,
diuen que els pisos
a Reus són més barats.
Però cada vegada menys, eh?
Sí?
Jo és el que he sentit dir,
que l'habitatge està molt més bé de preu.
Al final ens enviaran a totes a Reus, eh?
A totes a Reus.
Com tanpa el que dius.
Ara hi pensava,
jo dic,
a veure si aquí celebrant l'aniversari
ens tiraran per les lliures.
És a dir,
de tot això que heu dit
ho esborreu, no?
No, no.
Teresa,
tot això que deies fora.
Les paraules se les emporten bé.
Jo no he d'anar de Reus,
jo no.
Feliciteu en tot cas
i després abordem els temes.
Moltes felicitats.
Però que tinguem en compte
que amb els 20 anys
s'han de començar a prendre decisions pròpies, eh?
Aquí bufetades per tothom.
Sí o no?
Sí, home,
però 20 anys ja comença a tindre,
com t'hi dius tu,
una miqueta de solera.
És un pollito,
una pollita,
una pollita.
Sí, és dona,
és veritat.
És d'estar raó.
Ja pots començar
a explicar batalletes,
que això és quan te'n dones compte
que dius
uix, què ha passat aquí, no?
Això d'explicar batalletes,
Déu-n'hi-do.
Això me lo deja a mi pa Navidad.
La veu la cebolleta.
A veure,
què més tenim damunt la taula?
Hi ha molts temes,
és un dia molt...
Nani també ha tret
una de les qüestions d'actualitat,
que és el tema de la universitat.
Rovira i Virgili
escollirà rector d'aquí un quant temps,
ja en parlarem en tot cas
quan arribi el moment,
perquè com el mateix rector
deia també,
ahir en roda de premsa,
quan estiguin presentades
les candidatures,
i tot això ja s'especularà,
ja es parlarà,
ja es faran les porres amb perdó
que es fan en aquestes coses,
però de moment
ja el que s'hi té
és data l'elecció
de nou rector.
Jo no sé si voleu parlar
d'un tema,
té en compte que és una tertúlia
en la que intervenen dones
els divendres,
d'aquesta llei
de la que ja fa temps i temps
que se'n parla
i no s'acaben de posar d'acord
ni tan sols
entre les conselleres
que és la llei
per regular la prostitució.
No sé què en penseu
de tot plegat,
perquè aquesta és d'aquelles lleis
que socialment
tothom té la seva opinió,
òbviament,
i de les que portaran cua
i de les que serà difícil
arribar a un acord.
És que hi tornem a ser,
no és una decisió
de dir estic a favor
o estic en contra,
no és de dir
l'escola d'idioms
o el centre d'art.
És bastant més complicat
que tot això.
A favor o en contra,
no,
però sí,
la manera de com s'ha de
legislar aquesta activitat,
sí que hi ha moltes maneres
de legislar-la.
D'aquí que hi hagi
moltes opinions,
partint de la base
de persones
que estan d'acord
de la necessitat
de legislar
al voltant d'aquest fet,
dins d'aquest punt de partida,
hi ha molts parers
i moltes maneres
de fer-ho, eh?
Jo l'única cosa
que tinc clara
és que la prostitució
no és una feina
com una altra,
que a vegades diuen
que això és una feina
com una altra.
Aquest és el missatge
que s'està llançant últimament.
Que és una feina com una altra.
Jo penso que no és una feina com una altra.
A mi el missatge no m'agrada.
És com aquell del 92,
hem de treure lleis
a córrer cuita
i hem de fer les coses
per treure el carrer
perquè estigui net a la ciutat
i perquè no es vegi.
Però a l'hora de la veritat
els problemes no es resolen
perquè no es planteja
una solitat social
com d'humana.
Tu creus que la llei
es planteja per treure del carrer
aquestes persones?
Jo crec que sí.
Vull dir,
si no s'està incidint
en el problema de fons
de la prostitució
i una sanitat com d'humana
i que si realment es vol...
I la pregunta llavors és
realment la prostitució
s'hauria de regularitzar
i legalitzar?
Ilegalitzar?
És que no és il·legal la prostitució.
No, però regularitzar,
diguem-ho...
Jo crec que sí.
Jo crec que sí.
Com a treballadores
s'haurien de tenir drets.
En el millor dels mons
no existiria
però no estem al millor dels mons.
Aquí vaig una mica, Iolanda.
Jo penso que no és una professió
com les que tenim
qualsevol de nosaltres.
és una professió denigrant.
És una professió...
Ostres, veiem una mica tot això.
Que a vegades sembla
que per haver de ser més progres
no, no, no...
Es tinguin una visió...
No, però és una realitat que està.
Exacte.
És que jo no ho veig
per ser més progre o no.
El que sigui és una realitat,
és una cosa que existeix,
és una cosa que en aquest cas
crec que poden tindre
uns mínims necessaris bàsics
per això
i com més, diguem-ho així,
legalitzat estigui,
doncs millor per tots, no?
Penso, eh?
És que no és fàcil.
No tenim prou informació.
A mi m'agradaria saber...
Em sembla que és a Suècia,
no?
A Dinamarca, no ho sé.
Jo diria que és a Suècia
on multen el client.
Sí.
M'agradaria saber
com els hi ha anat.
Però no ho sé.
Només és això.
Em sembla molt bona idea.
Però què?
Això funciona o no funciona?
Que multen el client
i a final les drets estan protegides.
Sí, però saps què passa a la frontera
entre Suècia i Finlàndia?
No, no, drets ja tant com això no, eh?
Vull dir, jo imagino que estan...
Se s'ha mirat molt el model de Dinamarca
i el model d'Holanda,
que és tot el contrari,
que hi ha un mercat lliure,
obert, regularitzat,
tot el tema,
i s'estan mirant els dos models.
Jo crec que s'intenta mirar
una tercera via.
Com els hi va?
Com funciona?
Perquè dius,
bueno, a Suècia l'han prohibit,
o a Noruega l'han prohibit,
no sé en quins dels països nòrdics,
i a la frontera amb Finlàndia
hi ha un reguitzell
de cases d'aquestes,
de petits clubs,
a la frontera,
que clar,
tots els suecs l'única cosa que fan
és que està una mica més de gasolina,
o els noruecs.
Ara no vull posar-me
perquè em falta informació.
Llavors, jo no em puc definir.
El que tinc clar és això,
que no és una professió com un antre,
que trobo que té un factor
d'humiliació important,
i que ara també em sembla...
És que no ho sé.
Ara, crear les eines
perquè no hi hagi explotació,
perquè no hi hagi delinqüència al voltant
i un control sanitari en condicions...
Exacte, això és el mínim.
Aquí és, equiparable amb l'estiu.
És un mínim que s'ha de tindre en compte,
evidentment.
És que parla amb algun tipus de drogues.
Per les notícies també sents
només encara les xarxes que hi ha,
i que l'altre dia,
no sé si era aquí Salou,
o era...
Sí, sí, per aquí,
Déu n'hi do.
Vull haver, realment,
existeix i existeix encara
amb fets molt greus, penso, no?
Sobretot...
Cada vegada més.
Cada vegada més,
a la qual, evidentment,
això s'ha de parar d'alguna manera, no?
Sense pensar si és una professió
com les altres o no.
Això ja ni entres,
però com a mínim...
No, no, doncs jo sí que hi vull entrar.
Sí, jo no en penso.
No, no, no.
No, no.
Doncs primer...
No, no.
Primer uns mínims necessaris.
Una professió que és totalment denigrant
per la dona, eh?
Jo penso que s'ha d'entrar,
i clar que s'ha d'entrar.
Vols dir que no ho és per l'home, també?
Ai, no ho sé, és que em sembla...
Jo això ja...
Que en aquestes situacions
estan humiliant qui la practica
com qui la pateix.
Jo crec que sí.
Sí, senyor.
L'altre dia,
un d'aquests pensadors catalans
tipus filòsofs, eh?
Que van a les tertulies nostrades
i que s'ha molt apuntat
que realment no ho considerava
com una professió
com a qualsevol altra,
però deien que regularitzada
i de forma normal
que hi havia molts homes
que no volien, doncs, un compromís,
moltes dones que tampoc
no volien un compromís formal,
però que tenien una necessitat
no només sexual,
sinó també de contacte personal,
de contacte físic
i d'una relació tranquil·la, relaxada,
a canvi de diners
i que ell definia, doncs,
que aquest tipus de relació
era perfectament legítima
sempre i quan les dues parts
estiguessin d'acord.
Era una mirada diferent,
aquesta altra mirada sòrdida
d'explotació, etcètera, etcètera.
Per això dic,
aquests dies estan sortint
opinions tan diverses
al voltant d'aquest fet.
Jo vaig sentir un senyor
que trucava amb una tertulia d'aquestes
només a la ràdio
que deia...
Aquest era nostrat, ja amb nom, eh?
No, no, aquest era un oient
que trucava i deia
escolteu-me, a veure,
vosaltres potser sou guapos
i preciosos
i no teniu dificultats,
però jo soc minus vàlid
i jo produeixo rebuig
amb les dones,
vull dir, no tinc cap possibilitat
de tenir una relació
amb una dona
amb circumstàncies normals.
I jo vaig,
utilitzo els serveis
de les prostitutes
i considero que és important.
Doncs, fins i tot això,
jo li preguntaria
a aquell senyor,
vostè li agradaria
que la seva filla
practiqués
una professió
d'aquestes virtuts socials
com la que vostè declara?
Oi que no?
Doncs, a veure,
no ho sé,
potser sí que té raó el senyor,
per això dic que no em vull decantar
perquè trobo que hi ha raons
a favor i en contra
en tot arreu,
però fins i tot
aquest cas d'aquest senyor
que deia que ell
no tenia cap altra solució
per tenir relacions
o per aconseguir
algú que l'abracés,
fins i tot
que fos un carinyo
d'aquests primitius,
d'algú que m'escolti
o algú que m'agafi la mà.
Necessitat de contacte físic.
Sí, doncs jo penso que llavors
no és el problema,
és el problema de la societat
que rebutja aquest tipus de persones,
no ho sé,
perquè aquest senyor
segur que ha de tenir
alguna cosa bona,
carai,
no, no, no,
fins i tot
els més desagradables d'aspecte
tenen alguna cosa bona,
mal aniria,
si no,
no es comeria amb un colín,
no fotem.
Però voleu dir
que no hi ha dues lectures diferents,
la lectura ètica,
moral,
que podem filosofar
en una taula
i la realitat del dia a dia
que deia...
La realitat del dia a dia
és aquesta.
La realitat és que és un negoci,
és un negoci que funciona
i que mou molts milers de diners
i llavors...
El que és sòrdid de la professió...
Però que s'ho guanyin
les persones que treballen,
no uns tercers, no?
No, clar,
el que és sòrdid de la professió
és tot això,
tot el negoci que hi ha muntat
i tot el que l'envolta.
Llavors això,
si es pot regularitzar
i es pot controlar
d'alguna manera,
aquí és on jo vull anar.
Vull dir,
després,
el que tothom vulgui fer
amb el seu cos
és cosa d'ells
o d'elles,
la prostitució
no és una cosa només de dones
o el benefici econòmic
que se'n treu
no és només una cosa de dones,
només.
La majoria són dones.
Sí, evidentment,
però no.
Si cinc i pico
anuncis de contactes
a la Vanguardia,
no sé si era un 9%
que eren d'homes,
la resta,
tot eren de dones.
El que dèieu de la hipocresia,
obriu qualsevol diari,
hi ha alguna excepció
de diaris,
però obriu qualsevol diari,
quantes pàgines hi ha
amb fotografies explícites,
a més a més, eh?
Moltíssimes, moltíssimes.
Amb fotografies explícites,
cada dia,
a la premsa diària.
El negoci del sexe,
això a Holanda,
per exemple,
no passa,
ni són un model,
no passa tant com aquí.
El negoci del sexe
mou molts milions de diners,
però és en tot,
no només,
és en màrqueting,
és en cinema,
és en publicitat,
és en prostícules,
en locals relacionats,
vull dir,
és que són milers.
El fotut de tot això
és la part sòrdida
i la part de la gent,
de les prostitutes
que realment estan desemparades
i que les volen apartar
d'aquesta manera
amb el que està passant a Barcelona,
no?
A veure,
i què fem?
I com ens busquem la vida
com mengem, no?
Li estem parlant de gent
que jo tampoc vull caure
amb aquest parany
de dir que no ho fan per menjar, eh?
Jo,
a aquestes dones,
tu creus que volen ser prostitutes?
Perquè hi ha de tot.
Aquí està el tema.
Hi ha de tot a anar.
Potser no hauríem de buscar altres vies?
Hi ha de tot a anar.
Perquè n'hi ha moltes coses
que són dones sense papers.
S'haurien de fer polítiques,
s'haurien de portar recursos.
Estic totalment d'acord,
però estem parlant de la realitat.
Què està passant?
Estem parlant de la realitat.
S'estan destinant a aquests recursos?
S'està fent, no?
Estan funcionant?
Jo crec que al final,
entre cometes,
ens enganyen
i ho abordem d'una manera
que no hauria de ser
i que haurien de ser
unes polítiques socials
que no anessin per aquí.
M'entens?
I jo penso que la majoria
de dones que fan de prostitutes
no volen fer de prostitutes.
I això és que ho sento,
però ho tinc claríssim.
Perquè per molt...
Penso que jo estiguis
en una situació horrorosa,
és l'últim que jo voldria fer.
I penso que les dones
que estan allà
no deuen ser tan diferents de mi.
Però com totes les professions
i com a tot arreu
hi ha categories,
hi ha nivells,
hi ha de tot.
Jo no estic parlant
de les prostitutes de luxe.
No, però també hi són
i també existeixen
i també mouen molts diners.
Però també és una minoria.
És una part...
Bueno, però no sé
si és una minoria, eh?
Home, 300 euros
un ratet
no se'ls pot permetre a tothom.
No, i 600.
L'altre dia donaven tarifes
amb aquest...
Unes tarifes
que jo al·lucino, eh?
Jo és que no tinc informació.
A veure, ja...
No, jo també tinc informació.
M'imagino que deu ser
un animal, ara.
Per aquí ens apunten
que en els diaris...
No sé si hi posen els presos
els diaris.
O és que d'anar amb la foto
i els telèfons.
És que clar,
per aquí ens deien els diaris
i els porten els diaris.
El tècnic diu que...
El tècnic diu que no,
que ell no ho sap.
No, no ho sap.
Notícies d'aquelles de la...
No, és que us veig així molt...
València, València, no?
Ah, València.
Sí.
Poca broma
que les autoritats eclesiàstiques
del País Valencià
aquest home
ja l'ha experimentat.
Aquest teòleg
que va dir que...
Aviam,
que les dones...
Si alguna cosa és heu
és perquè te lo mereces.
Penso que buscàvem,
m'entens?
que provoquen
la violència domèstica.
És a dir,
que al final
em treus de pollaguent
i no tinc cap altre remei més
que estomacar-te.
Això és una mica també
el tema
que si portem una mena
i el dia
provoquem que ens violin.
Tothom,
des de l'autoritat eclesiàstica
fins a la parròquia
tothom,
aquest home,
li ha dit
calla, calla, calla
i no diguis més la veritat.
La primera vegada
van dir el catedràtic de teologia
i la segona i la tercera vegada
ja és el pàrrec
o el sacerdote retirat
i ha retirat tot.
El fan callar
perquè la pressió social
seria impressionant
o ells també pensen així?
No ho sé
per què el fan callar.
Aquest home ha dit
el que pensava.
Si és portaveu d'algú
no se sap, però...
I que la que intentava arreglar
encara la cagava més.
Sí, sí, sí.
Llavors al final
li ha dit calla ja
perquè és que...
Però suposo que és aquí,
no?
Perquè doncs
malauradament suposo
que aquestes opinions
a vegades
estan exteses.
Llavors per això
evidentment
hi ha una pressió
que fa que
que evidentment
hagin de retirar-ho.
Jo m'agradaria pensar
que no.
Jo no hi ha molt de procresia.
Us em recordeu
que l'alcalde aquest
del PP de Puntón?
Molt bé.
Encara hi és, eh?
Sí, senyor.
Van dir que sí
que el desfenestrarien
que això no seria...
El de Ponserrada?
Sí, sí.
No, no, no.
Un d'aquí, de Catalunya
que va dir que els ulls de Puntón
estaven carats,
estaven malalts.
Que fins i tot
col·lectius
van fer un simulacre
d'un casament
aquell cap de setmana
després de fer...
Encara hi és, d'alcalde.
El PP no ha passat res allà,
que allà ja està l'home.
Vull dir que ara
vés aquest,
el teòleg,
aquest valencià,
que ara ja només
s'ha sort de reticat.
I ja ho veurem, eh?
Ja ho veurem.
Com que li hauran
en traient galons
de mica en mica
i a veure en què queda la cosa.
No sé,
l'Església també fa un paper
real doset, eh?
Escolteu, Pau,
al final voleu un tema
d'aquells més light,
més lleugers.
Parlava la Teresa
dels diners
que mouen determinats negocis.
Aquest és perfectament legal,
només faltaria.
per a mi m'ha cridat
molt l'atenció
una dada
que publicaven
els diaris d'aquí
que diu
que els catalans
i catalanes,
perquè no fa distinció
de sexe,
tant homes com a dones,
es gasten cada any
636 euros
de mitjana
en estètica.
Jo he fet una mica
els comptes
al mes,
el que surhi,
escolta.
Al mes?
No, no.
A l'any.
A l'any.
Però jo he fet allò,
i de vitell t'entre dotze
i dius,
déu-n'hi-do,
no,
el mes és una miqueta
de pressupost,
no?
A l'any que deia
que algú se'ls gasta
els teus,
perquè els meus,
jo no arribo.
Però no especifica
si són intervencions
d'estètica.
No, no, no,
especifica perruqueria,
cosmètics,
depilacions,
massatges...
Si estem parlant
a nivell tan genèric,
segur que jo ja me'ls gasto.
És que ets la que vas més guapa.
Moltes gràcies.
És guapa, la Eli,
és guapa.
No,
però només amb les cremes
que et puguis posar
cada dia hidratants
o les depilacions
que tu et puguis fer
només te les gastes.
Si sents jo,
no,
la raio su,
la escritura...
Exacte,
comencem a sumar,
comencem a sumar
i a veure,
no soc...
Però hi ha moltes persones
autodidactes
i moltes maquinetes
que ho fas a casa
i tot això.
A veure,
jo s'ha de dir
que els països
entre discos i llibres
i no vull ser pedant,
però...
No saps els pintes
que venen a les botigues
perquè jo en casa...
Exacte.
Però a veure,
però quin problema
hi hagués tant
els diners
per tu...
No, no,
si els tens perfectes.
No, no,
estem fent conya
perquè...
Jo no ho considero
una cosa barran.
Jo m'agrada
que el cuillard.
Diu la nani
si això inclou
el bòtox.
El bòtox
no la silicona,
clar.
Espera,
estic mirant,
diu pam, pam, pam, pam,
cremes de feita,
protoxetors solars,
autobronsejadors,
cremes depilatòries,
bé,
de tot,
tot una miqueta,
tot,
perquè aquí veig
que fan un despiece
allò que diuen,
però veus,
perruqueria,
fins i tot balneari,
entre poca broma,
tractaments amb balneari.
No hi hagi un balneari,
no hi ha alguno
que va dos vegades per mi.
Jo tampoc hi he anat,
i vull l'anat,
ho asseguro.
Sí,
però no poca broma,
jo conec amics que hi venen
i s'han aviat molt,
vull dir,
no l'estança i el dinar,
sinó que tu hi vagis
amb ombrió a la selva
que n'hi ha balnearis
i facis un tractament
de sauna
o d'hidromassatge
i tal,
per 25 euros,
vull dir que s'hi pot anar,
eh?
Sí,
però a veure,
però tornem a lo mateix.
Tot aquest tipus de temes
realment funcionen,
hi ha moltíssima gent
que es cuida molt
i la prova és que
hi ha moltíssims negocis
i establiments
que es dediquen
al tema de l'estètica.
I tant.
I al tema de les cirurgies
i tot això.
I abans és el que li deia a ella,
quin problema hi ha en gastar-te
per tu,
uns diners?
Cap.
Cap ni un?
Cap ni un.
A veure,
però no estem crítica amb això.
No, no, no.
Per res.
Vull dir,
estem dient que és una aberració,
doncs no ho sé
si és una aberració.
Vull dir,
a veure,
jo treballo per mi
i per tindre els meus capritxants,
potser...
No,
però és una qüestió
també de manera de ser,
Elie.
Potser a tu t'agrada
aixecar-te,
arreglar-te,
sortir al carrer bé,
jo m'atrec la llaganya,
m'arrenco les dents
i no fora.
Vale,
vale,
però...
Si no ho estic...
És una manera de ser.
Sí,
és una manera de ser.
Ni millor ni pitjor.
Ho dic pel percentatge
que estem dient,
de dir,
ostres,
aquests 600 euros anuals.
No,
no,
és una aberració,
fem,
no fem,
doncs no ho sé.
No,
és igual.
Aquest tema,
el que és escandalós,
és la quantitat de diners
que es dediquen a la publicitat,
l'enganyifa
de quin tipus de publicitat,
sobretot de la tele
i el que pot repercutir
amb els adolescents,
per exemple.
Això és una altra cosa.
Però com la publicitat
és enganyifa sempre.
Perquè si comencem
amb les joguines,
ja seria la pena.
tractaments facials,
manicura i perruqueries,
que vaig llegint
perquè hi hagi de l'atenció.
Home,
si comptem al caillista...
Gastem més que la resta de l'Estat, eh?
Gastem més que la resta de l'Estat a Catalunya.
A Catalunya.
Veu que ens arreglem més.
Bueno,
és veu que són molt nets.
No té res a veure això amb la neteja.
A vegades ja ara passarem aquí...
No,
no té res a veure això.
És que no, Rosa,
no,
per favor.
Són més coquetos.
Però el rímel no,
però el jabón el fem servir,
no.
El jabón, sí.
A mi sí que m'agradaria
anar amb un balneari.
Veus,
això sí que és una...
Això m'encanta a mi, eh?
I us haig de tenir 600 euros
que em sobrin
per anar-me un cap de setmana
que em facin de tot.
que no et gastes en depilacions
i coses d'aquestes
te'ls pot gastar al balneari.
Però és una tereza,
25 euros.
Jo feia una proposta.
La propera vegada
que se l'obri
alguna efemèride
d'aquestes tipus
Tarragona Ràdio,
en comptes d'un sopar
anem al balneari.
Regalem estades al balneari
als oients?
Seria una proposta a fer.
Anem tot,
anem les 300 persones
al balneari
a fer una sessió.
O sigui,
fantàstic,
tots relaxats,
potser sortirien acords
com l'Escola de Idiomes
si les agressin més relaxats,
no sé.
Els balnearis
entrarien a aquests tractaments
per la Seguretat Social,
també.
Sí, senyora.
Mira,
de la Seguretat Social
podríem haver parlat
perquè ha augmentat
en afiliats a Tarragona
un 7%
el nombre d'afiliats a Tarragona
i en part
per l'última regularització
de treballadors estrangers.
Un tema interessant
que en tot cas
ja caldrà...
Sí,
lo dejamos en la cajita.
Efectivament,
perquè són les 10 del matí
i ara ens traslladarem
dels estudis
de l'Avinguda Roma
fins a l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica,
al Saló d'Actes
de l'ICAC
que era l'antic mercat
del fòrum
que va ser
en el seu dia
on va néixer
Ràdio Fòrum
després
l'emissora municipal
Tarragona Ràdio.
Avui 20 anys,
per tant,
a partir de les 10 del matí
i des de l'ICAC
els deixarem en companyia
de Ricardo
i a les 11
ens retrobarem
i serà
des de l'Aventura
de la Vida.
Nani Rodríguez,
Elisenda Pujol,
Teresa León,
Anna Pérez,
moltes gràcies.
Fins la propera.
Adéu-siau.
Felicitats.