Fins demà!
Fins demà!
Com és natural dedicar una part dels seus esforços també a la tardor literària a la ciutat de Tarragona en clau absolutament local.
Ens acompanya Esteve Massalles. Bon dia, Esteve.
Hola, bon dia.
Ell és bibliotecari i ens ve a explicar precisament a parlar-nos de les visions literàries de Tarragona,
entenent Tarragona com allò que diem el camp de Tarragona, un àmbit que va més enllà lògicament de Tarragona-Ciutat,
i una guia que heu elaborat titulada Tarragona en la literatura.
Sí, la guia aquesta, Tarragona en la literatura, vol ser una mostra de literatura ambientada al camp de Tarragona
i en literatura tant de ficció com de no ficció.
No hem tocat la poesia perquè és un camp... hi ha molta cosa, però bé, potser en els propers anys ja farem una guia.
Com que n'hi ha tanta, val la pena.
N'hi ha tanta, doncs ja li dedicaríem una d'això especial.
Aleshores, hem recollit les novel·les i també els relats, hem cròniques, autobiografies que tinguin a veure amb ciutats,
una mica que serveixin o que tinguin ciutats i el camp de Tarragona com a taló de fons,
que se situïn a l'acció, que ells mateixos a l'escriptor se situïn al seu camp d'escriptura,
doncs sigui el camp de Tarragona.
N'heu trobat un bon grapat de títols.
No tots d'autors locals, com algú podria pensar.
No tots d'autors locals, però doncs tenim...
Això és una mica una idea que en Joan Cavaller,
que ha publicat uns quants articles parlant només de Tarragona,
nosaltres tenim una visió més àmplia, agafem tot el camp,
i ell ha recollit les referències que hi ha en la literatura a Tarragona.
Una mica en la línia de les grans, no sé, de la mateixa manera que es parla del Londres, de Dickens,
o que es pot parlar de la Praga, de Kafka,
ell una mica a un nivell més reduït també busca les referències que hi ha a Tarragona.
Ell n'ha trobat diverses, vull dir bastantes,
no és encara exhaustiu, n'hi ha més,
i bueno, doncs les anirà publicant.
Aleshores, a partir d'aquesta idea, doncs també vam dir,
doncs bueno, ampliem-ho nosaltres,
mirem què tenim aquí la biblioteca i fem-ne una guia.
Com deies, n'hi ha més, n'hi ha algunes antigues que ja aniran apareixent,
però aquesta ja és una aproximació.
Alguns títols dels que ens comentarà d'aquí uns minuts l'Esteve,
segur que són familiars per a molts de vostès,
perquè han estat llibres d'èxit, alguns d'ells premiats.
No sé si vols que comencem primer per les visions.
Bé, doncs no ho sé.
Què et sembla?
Com et sembla?
Vull dir que potser sí que valdria la pena mirar aquests articles que deia del Joan Cavaller,
doncs n'hi ha alguns que són reals...
I criden l'atenció, no?
Que et criden l'atenció, no?
Per exemple, doncs en el convidat de pie del burlador de Sevilla,
d'en Tirso de Molina, doncs surt les platges de Tarragona,
després doncs hi ha una petita...
Tenim el text o el context, més o menys, no el tenim.
No.
Aviam, el burlador de Sevilla, Tirso de Molina.
Sí.
Podem fer com una mica de concurs.
A veure, aquí trobo la referència a les platges tarragonines.
Aleshores, n'hi ha una altra, doncs per exemple una noveleta de Madame de Lafayette
del segle XVII a França, anomenada Faide,
en la qual surt Tarragona, per exemple, com un gran port de mar al segle IX,
en el qual, doncs amb un tràfeg immens en el port,
en el qual una protagonista buscava algú que sapigués grec.
A Tarragona.
No, a veure, això són aquestes discursanties històriques,
perquè el segle IX, Tarragona, doncs hauria de ser una cosa realment molt deshabitada
i molt d'això, però bueno, però l'autora agafa i doncs la situa a Tarragona.
Pots comptar què feia Madame Lafayette perquè havia posat Tarragona?
És un d'aquells misteris, no?
Doncs bé, és d'aquestes coses que doncs no...
Aquelles llicències literàries que es permeten alguns autors, clar.
Sí, d'això, no?
Llavors, doncs, des de...
N'hi ha d'altres, doncs, una de ben curiosa,
que és d'un escriptor que es diu Peter Chiney,
que té un conte que es diu el rei de Tarragona,
en el qual, doncs, bé, s'estua al començament del segle XX
amb els tractants de vins, vull dir, hi ha una petita història d'amor
no massa ben trebada, però bé, però existeix.
El que aquí, en Joan Cavallé, ens dona una petita mostra
de com veuen aquesta Tarragona, no?
Sí, sí, naturalment.
I li dic que és un lugar maravilloso.
Colines que descienden hasta el mar,
lagartos trapando por antiguas murallas,
carretas con barriles de oporto para ser embarcados,
mujeres preciosas tocadas con mantillas
y recorriendo la ciudad en calesas durante el crepúsculo,
y guitarras que suenan por la noche
bajo las altas ventanas enrejadas.
N'ha vist una mica guiri, no?
És el tòpic, el tòpic, el tòpic, doncs, de Tarragona...
Jo m'explicava això, ja m'imaginava la Carmen de Merimer,
saps, les guitarras, les dones formoses amb les mantilles,
és clar, és el tòpic, el tòpic, clar.
Sí, és el tòpic, doncs, bé, doncs, hi ha algun d'això, no?
Inclús aquí et donen notícia d'una novel·la que va sortir en francès
que es diu precisament Tàrraco, l'any 2001,
vull dir que és... no està traduïda,
se suposo que la traduiran aviat,
i, vaja, veurem què és el que dóna, què és el que dóna de sí.
Hi ha d'altres que deies que són clàssiques, no?
Hi ha des de l'Illardíbal, que és del Fons Maceres,
vull dir que és de la data de l'obra,
és cap al 1915, 1925, no sé ara exactament la data,
però, doncs, vaja, situa un jove romà amb ascendència IVA,
diguéssim, i va situant, doncs, Tarragona, els monuments, etcètera.
És una novel·la de tipus històric, i l'Illardíbal.
Després, doncs, hi ha la clàssica,
que és la família dels Garrigues, de Josep Pini Soler,
i amb les altres dues, amb la segona part, amb el Jaume i amb la Niobe,
vull dir que són... d'altres, doncs, ja són més conegudes.
Ara començarem a comentar algun que altre títol.
De totes maneres, és bo saber que Joan Caballet té intenció
de continuar aquesta recerca i anar ampliant aquesta llista,
segur que és llarga, lògicament, perquè ja sigui de manera figurada,
inventada o real, doncs, fa gràcia.
Sí, sí.
Més allà de la qualitat literària, que puguin tenir els textos,
alguna, molta, d'altres, doncs, bé, cadascú que jutgi.
L'Esteu ens ha portat aquesta guia que heu fet,
i són llibres que tots els podem trobar a la Biblioteca Pública.
Sí, sí, aquests, mentre que aquests que us he dit abans eren referències,
vull dir, nosaltres, doncs, diguéssim, tenim la cosa física,
tenim el llibre, doncs, a la Biblioteca, que vaja,
que està a disposició de qui li interessi.
Molt bé. Quin és el primer títol?
A veure, el primer títol, doncs, és un llibre...
Està parlant alfabètic, aleshores ens ve...
Amb algun criteri s'havia d'agafar, i si s'havia d'agafar...
Aleshores, doncs, bé, és un llibre que es titula
El Fortuny Retrobat, de Jordi Agràs i Estadella,
fet l'any 2002, i, doncs, és un...
Gira al voltant d'un quadre, doncs, de Marià Fortuny,
que això, doncs, li permet, doncs, donar un tomb, doncs,
pel Baix Camp, arribar al barri Madrigany de Salamanca,
a Barcelona, a la Selva Negra, etcètera.
Vull dir, és una falsificació amb una família,
amb una família, doncs, de noble inclosa.
Ah, doncs, una novel·la.
Home, d'entrada, sembla una intriga d'aquelles...
Sí.
De contraband d'obres artístiques, no?
Sí, sí, sí.
Després hi ha una altra que també, doncs,
ha estat molt coneguda, ha estat, doncs,
bastant coneguda, i sé que, doncs,
per a la biblioteca, doncs, ha tingut bastanta sortida,
que és el llibre d'en Javier Aguilar.
I tant.
que els déus t'acompanyin, no?
Que és una recreació, en concret, de les aventures
o de les carreres de l'Uriga Eutiques.
Que era, bueno, l'icona del moment.
L'icona del segle I.
El sexímbol de les senyores de l'època,
també, segons s'explicaven els historiadors, no?
Tenia un bon club de fans, pel que es veu, Eutiques,
i com ve a confirmar el Javier Aguilar.
Sí.
Aleshores, doncs, n'hi ha d'altres,
que, doncs, també d'un altre tarragoní,
doncs, hi ha, per exemple, el Vampiria Sun, del Pep Lai.
Ah, sí, també.
Aquest és més modernet, eh?
Aquest és més modernet, té un altre aire.
Aquest és més modernet, sí, té un altre aire.
Passem dels ambients del segle II.
Que és l'ambient de nit, desavient.
A l'ambient de nit i els concerts, doncs, d'això i tal, no?
Aleshores, doncs, bueno, és una història de vampirs,
d'aquest passa, doncs, entre Barcelona i el Barca, no?
I, aleshores, doncs, bueno, doncs, per qui l'interessi,
Vampiria Sun és un llibre de l'any 2004.
Aleshores, doncs, bé, també s'ha de parlar,
tornem una altra vegada al temps de Roma,
vull dir, amb l'Octavi Brunet, vull dir, amb el Contrapendatium,
el Misteri dels Còdecs Màgics,
aquest situat ja a les acaballes de l'imperi romà.
Aquest va ser el Premi Pini Soler, no?
El Premi de Narrativa Pini Soler de 1999.
Després, doncs, hi ha un altre,
que no és exactament a Tarragona,
és els raïms i serments de la societat,
la societat de Barberà de la Conca, vull dir que...
Un llibre molt interessant, aquest, eh?
Vol voler ser el novecento, doncs, de la Conca de Barberà.
Sí, sí, sí, d'allò de les nissagues familiars
i de les disputes per les herències
i el naixement del moviment cooperatiu.
i, sobretot, és la part més interessant, segurament.
És una recreació, doncs, d'aquest moment.
Un bon llibre, i és relativament recent, aquest.
Sí, aquest és de l'any passat, del 2005.
Després, doncs, no ho sé,
hi ha altres llibres,
de la Maria Euràlia Campany, per exemple,
té un llibre que és L'altra ciutat,
que la situa, doncs, a Tarragona,
amb una visita que fa una gana petita,
vull dir que recorda la mestra una altra visita
que havia fet ella quan era petita, també,
i, doncs, bueno, i van desfilant, doncs, també a l'amfiteatre,
al Pont del Diable, etcètera, no?
I, doncs, així, doncs, podríem estar-hi més estona, no?
Els altres que hi ha, doncs,
aquests hem referit una mica a la literatura, doncs, de ficció.
N'hi ha més, eh?
L'Esteu està resumint, perquè imaginin-se tots els llibres
que fas referència que hi ha a la biblioteca.
No, també, també, home,
també s'hauria de parlar, doncs, de Tinyena
i dels Vespres de Don Magí de Castellarnau,
vull dir que també, doncs,
és un esperit inquiet i aventurer
en Magí de Castellarnau, no?
Vull dir que, i, doncs, una mica,
vull dir que, no,
el començament ja és també frappant, no?
És allò de recordi, Don Magí,
que vostè ha de fer grans coses avui, no?
És la manera en què el criat, doncs,
desperta a Don Magí de Castellarnau
i és una mica la història d'aquest senyor, no?
Les altres narratives, doncs, així,
pel que fa a la no ficció,
doncs, bueno, tenim el camí dels morts,
de què ja n'hem parlat...
Sí, de Javier Morós, sí.
Van venir alguna vegada aquí que n'havíem...
I, en general, també tota l'obra, doncs,
de Javier Morós, no?
Després, doncs,
hi ha el carnet tarragoní, doncs,
de Baixeres,
de Baixeres Sastre,
que és una mica una crònica de la ciutat
des de l'any 63 fins al 75,
de la mateixa manera que
Pladeda és un vila,
Viure a Tarragona,
que són quatre volums,
que també abasten, doncs,
tota la vida local de Tarragona,
durant els anys...
Em sembla que és fins a l'any 73,
l'últim que està referint, no?
I després, doncs, hi ha, doncs,
el viatge per la mar del Frau,
d'en Ramon Gomis,
que és un viatge, doncs,
des de la mar que hi ha aquí, doncs,
davant de Salou, Cambrils,
l'Hospitalet, etcètera,
fins, doncs,
el Joan Maria Pujals,
que en un moment determinat
va fer un retrat literari, doncs,
de diferents peixatges de Tarragona,
fins a l'antologia tarragonesa
d'Antoni Rubira i Vergili,
que va fer, doncs,
va escriure sobre Siurana,
sobre, doncs,
alguns pobles, doncs,
d'aquí de la ciutat,
i que, bueno,
que l'Institut Ramon...
L'Institut Ramon Berenguer IV
va recollir molt l'antologia tarragonesa
i que ara s'ha tornat a editar, doncs,
amb aquest llibre de teatre de la natura,
teatre de ciutat,
que plega alguns d'aquests,
també d'aquests textos
d'en Rubira i Vergili
sobre les ciutats, no?
És una petita mostra,
insistim, per clar.
Podríem estar...
Sí, comença amb...
A veure, llibres d'assatges
o d'estudis històrics,
doncs, les acabaríem,
sobre la guerra,
sobre el segle XVIII,
sobre el segle històries de Tarragona,
també, en fi,
hi ha tantíssima bibliografia.
La part que probablement
cridi més l'atenció als oients
és aquesta part de narrativa,
de novel·la,
aquestes referències directes
al paisatge,
i quan vas transitant amb els personatges
n'has de trobar amb carrils,
o pobles que són coneguts.
Sí, sí.
Fa molta gràcia.
La manera de trobar aquests llibres,
doncs, en principi,
la manera tradicional a la biblioteca,
com buscaríem qualsevol altre,
però si volen algun títol en particular,
per això teniu la guia, no?
Sí, per això.
Doncs, és clar,
pots anar directament
o consultar-ho al catàleg.
Per internet es pot consultar,
perfectament.
I la guia aquesta
també està disponible per internet,
és a dir,
la podeu baixar
i podeu imprimir-la.
La veritat és que és una mica llarga,
són 32 pàgines,
però, doncs, bé, en fi.
I empresa també la trobareu a la biblioteca.
Sí, sí, sí.
I si no, pregunteu,
que és el més habitual.
La manera més...
I tant.
De trobar.
Molt bé, Esteve,
sempre ens portes novetats,
sempre ens porten novetats des de la biblioteca,
sempre, doncs,
facilitant i fent aquestes guies
que ajuden molt a l'hora de rebre.
Dius, m'agradaria, doncs, tal cosa.
Dius, segur que hi ha alguna cosa
i sí que podem fer nosaltres tot l'itinerari.
Però això no deixa de ser una dracera
per arribar a l'objectiu, no?
Sí, és clar, és una dracera.
Com plantar-te directament davant de la prestatgeria, no?
Pots anar al catàleg,
vi a anar a les fitxetes...
No sé què llegir, et plantes allà.
Vull llegir això.
I és una manera de trobar, clar.
Molt bé.
Esteve Massalles, com sempre,
ha estat un plaer.
Gràcies per venir.
Gràcies a vosaltres.
Ens retrobem al proper programa.
Adéu-siau.
Molt bé, adéu.
Gràcies.