És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Tot ho vols saber, junts en aquesta aventura.
L'aventura, quin amic, tots inventarem més motius per poder gaudir de la vida.
Us explicarem mil històries...
Aquí seguim en directe des del matí de Tarragona Ràdio.
Passen gairebé dos minuts d'un quart de dotze del migdia.
Avui els convidats i convidades tenen una alçada una miqueta més elevada,
diu la Marissa, que no tant.
Dona, no, sí. Bon dia, Marissa, ja la saludem d'entrada.
En fi, que avui no tenim nens i nenes aquí a l'estudi, en directe.
No direm que ens sàpiga greu, estan acabant el curs, estan d'examen,
però la veritat és que els enyorem perquè ja ens havíem acostumat
des del mes de gener i per segon any consecutiu
que aquest estudi s'ompli de nens i nenes estudiants de primària
de la ciutat de Tarragona, diferents centres educatius
que han participat d'aquesta aventura de la vida.
Nosaltres tenim la intuïció que ha crescut, i no només numèricament,
que això es pot constatar amb xifres,
sinó que també ha crescut des d'altres perspectives
en quant a contingut, emoció, il·lusió, estímul, ganes de treballar...
En fi, és el que avui ja suposo que anirem parlant.
És un dia per fer una valoració informal.
No pateixin que no posarem aquí números ni xifres damunt a la taula,
sinó que recollirem algunes impressions de les persones
que directament han compartit aquest espai,
que han compartit l'estudi, tot i que no els han vist,
no els han sentit, també estaven darrere d'aquesta aventura de la vida.
I em penso que també tindreu l'oportunitat més endavant
d'escoltar algunes de les parts que han actuat directament,
nens i nenes, d'alguns centres educatius, a tall d'exemple,
per exemple, el centre d'ensenyament de la floresta,
el Mediterrani de Camp Clar.
Em penso que podrem parlar amb algun nen o nena d'aquesta escola
que es posaran en contacte a través del telèfon.
Per a saludar, en tot cas, els convidats d'avui.
Saludem la regidora d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona,
Carme Duc, bon dia. Benvinguda.
Maria Lluç, expositor, no ens pot acompanyar,
però aprofitem per dir que aquest espai es fa també
amb la col·laboració de l'àrea de serveis socials
de l'Ajuntament de Tarragona.
Dins d'aquesta àrea s'integra l'equip de prevenció de drogodependències
i, en aquest sentit, ens acompanya la Patrícia Ros,
que és entre nosaltres.
Marissa Ferrillo, bon dia.
Hola, bon dia.
Abans a la Marissa, dona, tampoc no exageris.
Ai, exagerada.
Tenim, com sempre, el Francis fent el que ha fet tot l'any
amb la seva càmera de vídeo,
immortalitzant aquests moments de l'aventura de la vida.
Diu, jo no penso parlar.
Ja veurem, si ho aconseguim, eh?
Ja veurem, ja veurem.
Al final del programa.
Però, en fi, val a dir que el Francis ha fet una feina extraordinària
perquè no només queda enregistrat a través dels ordinadors de la ràdio
el que han estat aquestes aventures de la vida,
sinó que també, doncs, queden enregistrades amb la càmera de vídeo
amb un material molt valuós que mostra aquesta experiència
que, com dèiem, valorarem.
I no vull deixar passar per alt la Maria Jesús de la ràdio
que cada divendres, prèviament que comencés l'espai,
traginava cadires amunt i avall
perquè els nens i nenes es poguessin instal·lar còmodament aquí a l'estudi.
I Mauri, que també cada divendres puntualment
intentant combinant-se totes les convocatories
que hi havia a la ciutat, a dir,
entre les 11 i les 12 passo per fer les fotografies de l'aventura de la vida.
Per tant, és a dir, no és només una veu que els parla
i els nens i els mestres, sinó que hi ha tota una sèrie de persones
que, darrere de l'aventura de la vida, han fet la seva feina
i creiem que l'han fet molt bé.
I no, no, no ens hem oblidat.
Capítol a banda mereix la Fundació Catalana de l'Esplai.
Personalment, sempre els esmentem quan comença l'aventura de la vida,
però personalment els seus representants
només tenim oportunitat de saludar-los quan comença
i quan acaba l'aventura de la vida.
Avui ens acompanya la Maricé Quartero.
Maricé, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
La Maricé no ve sola, podríem dir.
Físicament ve sola.
Físicament vinc sola, però vinc amb una carta del Llamper
que m'ha donat per tots vosaltres.
Per tots vol dir, pels de l'Ajuntament, per l'equip,
per la ràdio, per tu concretament.
Pels nens i nenes.
Pels nens i nenes, sobretot,
hi ha una carta i un conte, un últim conte.
Clar, que el gat Llamper no parla, és discret.
Sí.
I serà la Maricé que farà de portaveu del gat Llamper.
No sé, per on voleu començar?
Fem com a fer malaventura de la vida.
Aixequeu la mà, si voleu intervenir.
Vinga, aquí comença.
Igual que l'aventura de la vida,
perquè veieu que no és tan fàcil, eh?
Perquè veieu que no és tan fàcil
i no triguen gaire a aixecar la mà.
A veure si quedarem malament ara els grans, eh?
Qui aixeca la mà per començar?
Marissa, va.
Va, Marissa, t'ha tocat.
Per aclamació popular.
Sí, perquè a vegades és veritat
que els demanem als nens
que afrontin els nous reptes i els desafiaments,
que és precisament un tema
des dels contes de l'aventura de la vida i del programa
i a vegades als adults es consta també, no?
Doncs sí, comencem dient que, a veure,
des de l'equip de prevenció, evidentment,
és una experiència que valorem de manera molt positiva,
que hi ha hagut un canvi molt millor a aquest curs,
que l'any passat es van aventurar quatre escoles
i aquest any han sigut nou de les deu que fan el programa
i que estan molt satisfets dels resultats
i de les iniciatives
i de la imaginació que li han posat els mestres,
els nens i de com ha marxat tot.
L'any passat l'aventura de la vida
es treballava a partir d'uns materials
que ens va aportant justament
a la Fundació Catalana de l'Esplai.
Eren uns materials, l'aventura de la vida,
potser cal recordar que fa molts anys
que es du a terme de forma discreta
a l'interior de les aules a la ciutat de Tarragona.
No és un invent d'ara ni de fa dos anys,
sinó que el que sí que és cert
és que ho materialitzem per segon any a la ràdio.
Però feia cinc anys, m'ha apuntat la Patrícia,
que es feia a l'aventura de la vida.
Es treballava amb aquests materials,
amb aquests contes,
però aquest any la cosa ha anat més enllà
i des dels mateixos centres educatius
s'han soltat a la Melena,
que diuen,
i han aportat materials nous,
han treballat els temes també una mica al seu criteri
i adaptant-se a les necessitats de cada grup.
Evidentment.
Han fet un esforç
i han tingut una capacitat d'imaginació,
com deia,
perquè han fet propostes noves.
Per exemple,
per dir alguna cosa,
el CEIP Mediterrani va lligar
amb l'Assemblea dels Infants
a partir d'un conte que van treballar.
Que no en parlarem amb la Carme.
Sí, es deia el conte
Els lavabos espatllats
i una mica era
de com canalitzem les queixes
i què podem fer nosaltres
per millorar aquesta situació que denunciem.
Aquesta va ser una proposta.
Després el CEIP La Floresta,
per exemple,
va parlar dels límits
de les normes necessàries
amb l'educació dels nens
a partir de la pel·lícula
Charlie i la fàbrica de xocolata.
Deixa'm dir el treball que van fer.
Tots han fet un treball magnífic
que ningú se senti menys tingut,
però precisament
aquest tema de Charlie
i la fàbrica de xocolata
van portar uns materials
enregistrats,
el perfil de cadascun,
dels personatges.
Se sabien la cançó,
jo crec que se sabien fins i tot els diàlegs.
Sí, sí, sí.
Era una cosa extraordinària.
I van treure molt bones conclusions,
del que es tracta també
quan es fa que treballa amb cada conte,
d'arribar a una conclusió
i amb un compromís
de què podem fer nosaltres
per millorar això del que parlem.
Hi ha altres escoles,
com Santa Teresa de Jesús,
que van elaborar els propis contes,
ho van gravar a l'escola,
altres, com l'assai,
ho van gravar amb la col·laboració.
Sí, van fer els contes als nens,
els van gravar aquí,
després els van reproduir.
Els van reproduir, molt bé.
Després, a l'Estonac, per exemple,
van treballar a partir d'un llibre,
el tema de la contaminació,
que deia el medi ambient
i el no a la contaminació.
Em sembla que era el tal Eudal
i la Clara Selclar,
que van treballar a partir d'aquest escrit.
Sant Domènec van fer un programa
des de la mateixa escola
per parlar de la convivència
entre nens de diferents procedències.
El reproduirem demà
perquè va coincidir
amb el cap de Setmana de l'Assens del Nàstic.
No vam repetir l'aventura de la vida
i hem pensat que seria una bona manera
de tancar-la,
reproduint demà a partir de les 10 del matí
el programa.
Molt bé.
I, en general,
al final del programa
també es podien recomanar cançons,
activitats per fer un lleure saludable
durant el cap de Setmana.
Hem parlat de cuina i tot
i receptes.
Si hem cuinat...
De tot.
Si és que jo ja no sé
quantes activitats hem arribat a fer, no?
Sí, sí.
Moltes propostes novedoses, eh?
Déu n'hi do.
Vull dir que,
a part del que han fet...
Han fet compostatge, també.
Ara recordo que han fet compost, també.
Sí, sí, sí.
Vull dir,
activitats i propostes molt variades.
En aquest sentit,
parlem de participació de l'Assemblea
i, en definitiva,
del projecte educatiu de ciutat, no, Carme?
Bé, bé.
Mira, tot això és projecte de ciutat.
Quan nosaltres parlàvem
del projecte educatiu de ciutat
que té la ciutat de Tarragona,
era un projecte...
La veritat és que fa anys
que s'està treballant,
però s'havia fet aquella tasca,
diríem, més fosca,
no fosca,
però espessa,
d'anar ajuntant,
d'anar recopilant
tots els recursos que té la ciutat,
totes les activitats que té,
tots els programes.
Bé, arreu de tot això
podem parlar, doncs,
de que, ja ho he dit, no?,
de fa cinc anys
que s'està fent l'Aventura de la Vida,
però és una mica
també perquè l'Ajuntament ajuda,
hem dit que hi ha
les dues conselleries,
de serveis socials i la d'educació,
a donar aquelles eines,
a facilitar la tasca
que estan fent
des del Departament de Drogo o Dependència
i a donar-li un major profit
al material que en un inici
ens va venir
des de la Fundació L'Esplai.
El que sí que, d'alguna manera,
intentem lligar-ho,
i ara és quan està donant
tots aquests fruits,
és quan parlem, doncs,
a l'Ajuntament de Terreny,
dic l'Ajuntament, no?,
perquè és tots,
quan parlem de l'Assemblea dels Infants,
quan parlem de l'Agenda 21,
que els nens i nenes dels centres
que hi participen
estan intentant tirar endavant,
és una etapa també una mica laboriosa,
en el sentit que fins ara
s'han fet les primeres entrevistes
a cada un dels centres
que hi participen,
a partir d'aquí,
cada centre ha fet
les seves propostes
i es començarà a donar solucions,
començarà a veure resultat.
Però bé,
parlem de l'Assemblea dels Infants.
Val a dir que hi ha,
dels deu centres
que participen
a l'Assemblea dels Infants,
deu o onze,
hi havia un que ballava,
hi ha altres centres
que ens han manifestat
que ja s'hi volen incorporar,
que pel curs que ve hi seran,
però bé,
hi ha cinc centres
que estan fent
l'Aventura de la Vida
que van demanar
participar a l'Assemblea dels Infants.
Jo crec que
la tasca que ha fet
l'Aventura de la Vida,
els resultats que veuen,
és el que els anima també
a participar
a l'Assemblea dels Infants.
I la finalitat total
sempre és la mateixa,
fer ciutadans
i ciutadanes
responsables,
conscients
de la realitat
en què vivim,
de la multiculturalitat
en què vivim,
de l'enriquidor
que pot ser tot això,
i és evident
que ho estem aconseguint.
tots aquests nois i noies,
i estem dient,
i som joves,
som molt jovenets,
perquè parlem del segon
i últim cicle de primària,
són molt jovenets,
i aquests nois i noies
veiem la inquietud que tenen,
les ganes de col·laborar,
les ganes de participar,
les ganes de fer sentir
la seva veu,
que això és molt necessari.
des de l'Ajuntament,
podem dir també
que intentem
que això
no acabi aquí,
sinó que
intentem
continuar
tota aquesta tasca
amb un programa
que també
ens el facilita
la Fundació
Les Plai,
bé,
ens facilita també
que és el programa
Òrdago,
que aquest any
és el primer
que han fet experimental
en un institut,
i el que ha anat molt bé
o ens ha agradat molt
és quan els nois i nois,
ja de l'institut,
ja són més grans,
els que havien participat
en diferents escoles
a l'Aventura de la Vida,
ah, jo ja ho vaig fer,
i potser aquests
d'alguna manera
també seran dinamitzadors
de la resta del grup,
o sigui que el que pretenem és,
ho estàvem comentant
abans de començar el programa,
de tenir aquesta esperança
que tots aquests nens i nenes,
que ara són nens i nenes,
arribarà un moment
en què seran adolescents
i tenim l'esperança
de tenir uns nois i noies
a la ciutat de Tarragona,
ja tot arreu,
però ara estem a la ciutat de Tarragona,
responsables
i, per què no dir-ho,
persones conscients
i persones respectuoses
amb el medi,
amb els companys,
amb tot,
i cada vegada millors persones.
És el que pretenem.
I persones crítiques,
que és molt important,
i d'això en parlarem també,
la capacitat
de fer crítica constructiva
que tenen aquests nens i nenes,
que recordem,
l'edat oscil·la entre els 8 i 12 anys,
8, 9, 11, 12 anys.
Ara ens trucaran
del Seïn Mediterrani,
i el Lluís acaba de parlar
amb algun responsable de l'escola,
que ha dit,
ara us truquem
per entrar,
per participar,
i bé,
estarà molt bé
que també rebem
aquesta valoració
a tall d'exemple,
no diguem
que representa
tots els nens i nenes,
però bé,
podríem considerar-ho
d'aquesta manera.
Maricé,
què ens has de dir
des de la Fundació Catalana
de l'Esplave?
Bueno,
des de la Fundació,
bé,
dic que realment,
bueno,
Tarragona
és un exemple
que les coses
quan es coordinen
diferents entitats,
administracions
de la comunitat educativa,
tiren endavant,
no?
I no ens ho acabem de creure
perquè estem a Tarragona
i de vegades
no sortim més enllà,
però quan anem a fora
veiem altres experiències
i altres coses,
o sigui,
es valora molt i moltíssim
aquesta experiència,
o sigui,
com dirien els nens d'ara,
com una canya,
no?
Una experiència.
Em consta que heu mostrat
l'experiència de l'aventura
de la vida a la ràdio
a altres llocs
i en col·lectius
de persones que estan relacionades
amb el món de l'ensenyament,
no?
Sí,
exactament,
o sigui,
diguéssim que
aquesta experiència,
vull dir,
ha estat tan bona
i tan positiva
que s'ha portat
a d'altres llocs,
doncs,
d'alguna manera
per animar,
per engrescar,
no?
Perquè,
com deia ahir,
doncs,
vull dir,
després es veuen els fruits,
no?
Aquests nens i nenes,
quan passes a la secundària,
vull dir,
encara recorden
tota l'experiència
abans viscuda,
no?
Una miqueta
la valoració
que diguéssim
fan les escoles
i que fan el professorat
i que fan potser els propis nens,
però d'una altra manera,
sinó amb les seves cartes,
amb les seves suspinions,
no?
És que,
doncs,
és molt positiva,
no?
Aquesta experiència,
perquè,
d'una banda,
aprofundir-se en coneixements,
no?
aquests coneixements
són interioritzats
d'una manera tan empírica
que és una experiència
de vida,
no?
Que després,
més enllà,
doncs,
torna i surt,
no?
Jo crec que,
bueno,
és això,
no?
Que l'experiència
de Tarragona
és una experiència
engrescadora,
si més no,
eh?
Hem de conèixer aquest conte
i aquest missatge,
però ara,
si us voleu posar,
si us voleu posar els auriculars,
tenim els nens del Mediterrani
i em penso que els podrem saludar,
si està tot a punt,
ja teniu aquí el volum
per si està massa fluix o massa fort.
Hola,
bon dia.
Bon dia.
Amb qui estic parlant?
Soc l'Anna del Mediterrani.
Què tal,
l'Anna?
Quin curs fas?
Cinque.
Cinque.
I tu has estat a la ràdio?
Sí.
Molt bé.
Què ens vols dir?
Jo soc per dir-vos
que amb aquesta pandilla
hem après moltes coses.
A tenir el patinet,
a saber què hem de menjar,
a fer amanides,
a anar a comprar,
a fer amics,
a parlar en públic,
a estalviar diners,
a anar a dormir d'hora
i moltes coses més.
Moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies a tu, Anna.
I digue'm una cosa,
com teniu l'hort ara a Camp Clar,
aquí al col·legi?
Bé.
Què teniu ara plantat?
Anciat,
fabes
i cebes.
I tindrem bona acollita en guany o què?
Sí.
Sí?
No ha plogut gaire,
però vosaltres ja ho cuideu, això, no?
Sí.
Molt bé, Anna.
Escolta, que estan els teus companys a prop teu.
Sí.
Doncs els hi fas una abraçada
i un petó ben fort
de part de tots els que estem aquí.
Vale.
D'acord, Anna?
Sí.
I els mestres de l'escola, també.
Vale.
D'acord?
Els meus companys voldrien fer algunes preguntes.
Doncs endavant, que preguntin.
Només faltaria.
Vale.
A veure, amb qui parlarem ara?
Hola.
Hola, amb qui parlem?
Amb Àngel.
Àngel.
A veure, què vols preguntar o què vols dir?
Ens trobarem amb la pandilla en l'institut?
Això potser hauria de respondre jo.
Doncs jo crec que sí,
que la Carme Ductada t'ha de respondre, Àngel.
A veure què et diu.
Ens trobaran amb la pandilla a l'institut, Carme?
Sí, sí, que sí que us trobareu.
El que està clar, i m'estan dient que sí,
que diga que sí, que sí.
A veure, teniu dos instituts vosaltres,
molt a propet.
Teniu l'institut de Camp Clà
i teniu l'institut de Torreforta.
En funció del lloc on visqueu,
que si esteu al Mediterrani teniu una zona molt propera
i saps tu que hi ha molts col·legis a propet
i que hi ha instituts a propet,
alguns estareu en un institut i alguns en un altre.
Tant de bo tots poguésseu estar al mateix,
però jo realment, si t'he de dir la veritat,
ara mateix jo no et puc dir que tots,
tots estareu al mateix institut.
Saps que, i si no ho saps, t'ho dic jo,
depèn una miqueta de la zona on esteu vivint.
Però, en tot cas,
si no esteu tots al mateix institut,
segur que estareu més o menys mig i mig.
I a veure, ja que em preguntes això,
ara confio en vosaltres.
Vosaltres, quan aneu a l'institut,
el que heu de fer és de guies,
heu de fer de dinamitzadors
amb els companys de l'institut.
De totes aquestes coses que ens estava dient l'Anna,
que ho ha après, Àngela,
tot això és el que vosaltres heu de transmetre
als vostres companys.
I fixeu-vos si en podeu fer de feina,
perquè si no esteu tots al mateix institut
i esteu amb dos,
podeu aconseguir que tots els nens i nenes,
ja sereu més grans,
els nois i noies,
ja podem parlar quan aneu a l'institut,
sou grans ja.
De tota la zona,
continueu amb les mateixes, diríem,
habilitats,
amb les mateixes condicions de treball,
de vida i de crítica que teniu.
O sigui, que jo us animo
i us encoratjo a que continueu així.
M'agradaria que esteu el mateix,
però, per altra banda,
i egoís també per la ciutat de Tarragona,
si no esteu tots al mateix,
ja esteu amb dos,
imagina't la feina que podeu fer.
Confiem en vosaltres.
Vinga,
te paso con mi compañero.
Molt bé, Àngel,
una abraçada ben forta.
Gràcies.
Bis aviat.
Adéu.
Adiós.
Adiós.
Hola.
Hola, bon dia, em dic...
Com et dius?
Hamza.
Hamza.
Què tal estàs, bé?
Sí.
Què ens vols explicar
o què ens vols preguntar?
Sí.
Què és el mes...
simpàtic de tots?
De tots.
Qui és el més simpàtic de tots?
Sí.
De què?
De l'escola?
Sí.
Dels que estem aquí?
Sí.
O d'aquí?
A veure.
D'aquí.
Clar, és que això és molt relatiu.
El Francis és el més simpàtic de tots.
Què et sembla?
T'agrada la resposta, Hamza?
Sí.
Sí?
Com ha anat el curs, bé?
Bé.
Sí?
Tu vas venir a la ràdio, també?
Sí.
És que jo me'n recordo de tu.
Sí.
Molt bé, Hamza.
Doncs me n'alegro molt que t'hagi anat bé el curs
i esperem que tindràs un bon estiu o què?
Sí?
Sí.
Molt bé.
Una abraçada ben forta.
Fins aviat.
Adéu.
Adéu.
Hi ha més companys que volen parlar?
Sí.
Sí?
Doncs passa-m'ls.
Adéu.
Que es posin.
Adéu, guapo.
Adéu, adéu.
Hola.
Hola.
Aquí, José.
Què tal, José?
Com estàs?
Bé.
Bé?
Vas venir a la ràdio?
Sí.
De què vas parlar, te'n recordes?
De l'aventura de la vida.
Molt bé.
I recordes algun dels temes que vam tractar aquí a la ràdio?
La memòria és igual.
Deixa-ho, córrer.
Què ens vols dir ara?
Què ens vols explicar o què ens vols preguntar?
O només ens volies saludar?
Sergi, quant pesa?
Quant pesa qui?
Quant pesa el Sergi?
El Sergi és un de la colla, de l'aventura.
Sí, sí.
És el més grassonet.
A veure, no ho sé, perquè ara una mica està fent dieta.
Està menjant en condicions, no?
Sí, sí.
Està seguint allò dieta mediterrània.
I bé, si voleu enviar-li algun suggeriment, alguna recepta d'aquestes que esteu fent a l'escola.
Com esteu, heu dit que havíeu après, no?
I teniu l'or amb coses molt naturals i molt fresques, doncs les rebrà.
No et puc dir exactament el pes.
Però es veu que ha perdut una mica perquè ha deixat les llaminadures de banda, eh?
Sí.
Menja de tot, com sempre, però ha deixat una mica les llaminadures.
Alguna cosa més, José?
Espera, que te passa el meu company.
Molt bé, una abraçada. Fins aviat. Adéu.
Hola, em dic Hamir.
Digues, Hamir?
M'agrada saber on viu el Sergi.
Com viu el Sergi? Ui, quantes coses volen saber del Sergi.
Com viu?
On?
On viu?
On viu?
A veure, els personatges de l'aventura, és a dir, la colla, volem pensar que són de tot arreu i de tot el món, eh?
Sabeu que l'aventura de la vida és un programa que es du a terme aquí a Catalunya, però també es du a terme en altres autonomies de l'Estat espanyol i també en molts països de Llatinoamèrica, com Colòmbia, Cuba i a molts altres llocs.
Per tant, Hamir, aquest personatge viuria allà on tu vulguis que visqui, què et sembla?
Sí.
Pot viure a Camp Clar, per exemple, perfectament?
Sí.
Què et sembla? T'agrada que visqui aquí?
Sí.
Molt rebé. Vas venir a la ràdio, Hamir?
Sí.
Et va agradar?
Sí.
Doncs vinga, vols dir alguna cosa més?
No.
Una abraçada ben forta.
Que tinguis bon estiu. Adéu, Hamir.
Adéu.
Hi ha algun company o companya més que hagi d'intervenir?
Hola.
Hola.
Hola.
Hola.
Abdemalek.
Perdona? Com et dius?
Abdemalek.
Abdemalek. Em costa una miqueta, però jo crec que te l'he dit bé el nom, no?
Sí.
Molt bé. Què ens vols explicar?
Si podem reunir alguna vegada amb la pandilla.
Què? Totes les preguntes van cap a la Fundació, eh?
A veure, la colla la podeu trobar, com ja sabeu, en els vostres àlbums,
en els contes, ara hi ha una sèrie animada que penso que segurament el proper any també la podreu veure i d'alguna manera els tindreu enregistrats tant en paper, com els podreu sentir, com els podreu veure.
Llavors serà la manera en què vosaltres podreu reunir-vos sempre que vulgueu amb la colla.
Alguna cosa més?
No, ja et passo el meu company.
Molt bé, una abraçada. Adéu.
A veure, amb qui parlaré ara, és una sorpresa. Hola, bon dia.
Hola, em dic Kia.
Què tal, Kia? Ah, ja me'n recordo jo de la Kia. Com estàs?
Bé.
Bé, com ha anat el curs?
Bé.
Bé? Què ens vols preguntar?
Què farà pel dia aquest estiu?
Què faran aquest estiu? Segurament el mateix que vosaltres, no, Maricé?
Sí, jo crec que, a veure, doncs cadascú farà una cosa diferent, eh? Vull dir, com vosaltres. Segur que vosaltres feu coses diferents.
Si voleu, ens les podeu comentar. Què faràs tu aquest estiu?
Jo?
Sí.
Vaig a Marroc.
Ah, mira.
Te'n vas al Marroc, ja? Aniràs a veure la família?
Sí.
Deus tenir molta il·lusió, no?
Sí.
Déu-n'hi-do, home, hi ha una tirada, però compensa, no?, el viatge?
Sí.
Molt bé, Kia. Doncs de tornada, si ens veiem, ens ja ens explicaràs com t'ha anat.
D'acord?
D'acord?
Una abraçada.
Adéu.
Em penso que volen intervenir més companys i companyes, eh? Però bé, els adirem la veu amb ells, escolta.
Al final ens donarà temps, eh, del conte, perquè aquest missatge queda...
Jo espero que sí.
Ara escolteu atentament el missatge del gat Llampec. Hola, bon dia.
Hola.
Amb qui parlem?
Amb Rubén.
Què tal, Rubén?
Què tal?
Bé.
Ha anat bé el curs?
Sí.
I les notes?
També.
Estupendo. Va, què vols dir-nos?
És que m'agradaria... Em dic Rubén, que m'agradaria saber en quina ciutat viu la Jolanda.
Jo aquí...
Ah, la Jolanda de la pandilla.
És veritat, sí que és Jolanda.
Sí que és veritat, ja me'n recordo d'un conte, sí, sí.
Bé, això com m'he dit a la teva companya, allà on tu vulguis, ha dit la Jolanda, i és una miqueta així, eh?
Vull dir, com són ciutadans del món, doncs allà on vosaltres vulgueu que siguin, ells hi seran, ells seran d'allà, eh?
En tot cas, jo us vull proposar que endevineu una cosa. Jo he portat un regal aquí, no sé si sentiu el paper.
Sí, a més, un regal molt ben embolicat, en una capsa molt bonica.
És per aquí la Jolanda i tots els seus companys de Tarragona Ràdio.
Si voleu endevinar què hi ha dins d'aquest regal, jo de totes maneres, com després hi ha un conte, aquí ja ho direm, què hi ha dins del regal.
Però si voleu endevinar, podeu fer allò.
Hauries de donar alguna pista, eh, Marice, si no és molt difícil.
Uf, està carregadíssim, va ple de coses, està molt ple de coses.
Ai, ai, ai, tu tens alguna idea, Rubén? Jo no tinc ni idea. Té un paper així molt bonic, una capsa molt bonica, però no tinc ni idea què pot haver-hi dins.
Tu t'arrisques a dir alguna cosa que pot haver-hi en aquest regal?
No ho sé.
Ai, jo tampoc, eh? Ens ho ha posat difícil, la Marice.
Alguna cosa més, Rubén?
No.
Doncs vinga, moltes gràcies, eh, per participar.
Clar.
Hi ha algú més que vol parlar?
No.
Doncs escolta, us agraïm moltíssim, no només que hàgiu tingut l'atenció de trucar-nos avui a la ràdio, sinó la participació que heu tingut a l'Aventura de la Vida.
Sou veterans de l'Aventura de la Vida i veterans també del programa de ràdio.
I tant de vosaltres com la resta de companys tenim el record molt fresc i molt present.
Esperem retrobar-nos un altre dia.
Sí, fins aviat.
I tant, jo crec que serà més aviat del que us penseu, després de l'estiu, ara ho explicarem, d'acord, Rubén?
D'acord.
I una salutació i una abraçada ben forta als mestres i les mestres del CEIP Mediterrani de Campcla, que fan una feina extraordinària com la resta.
Adeu, Rubén.
Adeu.
Adeu, molt bon dia.
Aprofitem per dir-ho.
Els mestres, que hem vist com aquí arribaven amb el seu grup de nens i nenes, els tutors, l'entusiasme, les ganes que han posat.
I aviam, això no es diu perquè d'haver, és que és real, perquè això n'has de tenir ganes per fer-ho.
I tant.
Vull dir, tu tens una feina i un currículum quan comença el curs i això ho fas perquè vols fer-ho.
on no hi ha cap normativa que t'obligui a tirar endavant aquesta iniciativa i a sortir un dia amb el que implica sortir de l'escola,
en molts casos agafar un autobús, venir fins a la ràdio.
Per tant, jo crec que aquest reconeixement també s'ha de fer.
Quina intriga, el Regal, us atreviu a Esbrina o a endivinar?
Tenim l'escola de la Floresta, doncs vinga, molt ràpidament donem pas perquè encara ens quedarem sense el missatge del gat i el Regal.
Hola, bon dia.
Hola.
Algú canta viu l'aventura de la vida, de fons, amb qui parlem?
Amb l'Ainoa.
Què tal, Ainoa, com estàs?
Bé.
Què ens vols explicar?
Què?
Què vols dir?
Que si... que si... tu també dius molts secrets.
Si jo dic jo, jo?
Sí.
Si jo dic secrets?
Sí.
No, no en tinc.
Sóc molt avorrida.
Segur?
Segur.
No tinc secrets.
I tu, Ainoa?
Avançarà, ja no.
Ara ja no tens secrets.
Sí.
Per què?
Després per preocupar-te que si ho diuen, que si no ho diuen.
Alguns no es pot dir i alguns sí.
Els que et diuen als amics no ho diguis, no s'ha de dir.
D'altres dius, escolta, però ho puc dir?
Aleshores ja depèn de cadascú.
Què tal, Ainoa?
Com ha anat el curs?
Bé.
Hem aprovat tot?
Bé, encara no m'han donat les notes.
Però tu què creus?
Que sí.
Que sí.
Enhorabona, eh?
Gràcies.
Alguna cosa més, Ainoa?
No, adeu.
Una abraçada.
Adéu.
Hola.
Hola, qui ets?
Sí.
Qui ets?
El teu nom?
Camila.
Què tal, Camila?
Com estàs?
Bé.
També me'n recordo de la Camila.
Sí, i tant.
Has contat alguna vegada un secret que és molt bo?
Jo?
Sí.
Un secret?
És que jo no tinc secrets.
Ara m'agafes així.
Suposo que sí, alguna vegada, Camila, ho he fet com tu, però ara no me'n recordo.
I tu?
Sí.
Jo me'n recordo que a tu, Camila, t'agradaven molt la tele.
Sí.
I t'agradaven molt les novel·les de la tele.
Mucho.
Ah, veus com me'n recordo jo?
A més, tenies allò, sabies molt de novel·les de la tele.
I en aquestes novel·les sí que guarden secrets dramàtics a vegades, no?
Sí.
Sí?
Molt bé, Camila.
Una abraçada.
Hi ha algun company o companya que vol parlar?
Sí?
Endavant.
Hola.
Hola.
Amb qui parlem?
Amb Cristina.
Què tal, Cristina? Com estàs?
Molt bé.
I què ens vols dir?
Eh?
Què ens vols dir?
Doncs que allà me'n vaig passar molt bé i que volia repetir un altre dia i que vaig aprendre moltes coses.
El que no se tiene que hacer el tanú y el que se tiene que comprar.
Molt bé.
Vam parlar del tema de la publicitat, efectivament.
Molt bé, Cristina, doncs quan em vulguis ja saps on és la ràdio.
Ens pots venir a visitar quan vulguis, d'acord?
Val.
Una abraçada.
Una abraçada.
Adéu, adéu, petons.
Continuen trucant-nos els nens i nenes.
La Lídia.
La Lídia. Què tal, Lídia?
Bé.
Com ha anat el curs?
Molt bé.
Bé. I què ens vols explicar?
Que si podem repetir l'any que ve perquè ens ha agradat molt.
Què, podran repetir l'any que ve? Ui, escolta, ja haurem d'ampliar l'aventura de la vida
del juny al juny, eh? No fer vacances.
Val.
Jo suposo que... Digues, digues, Lídia.
Puc cantar la cançó?
I tant. Vinga, quan vulguis. Un, dos, tres, ja.
Diu, l'aventura de la vida.
Sí, sí, sí.
T'ha agradat?
M'ha agradat moltíssim.
Vinga, adéu, petons.
És com un lema, ja. Petons, Lídia, fins aviat. Adéu, guapa.
Algú més vol parlar o amb la cançó ja ens donem per satisfets?
Ja estem?
L'ho van passar bomba.
Us ho vau passar bé i qui ens ho diu, que s'ho va passar bomba?
Perquè van saludar a les nostres mares i em van huir les nostres mares.
Sí, sí, us van posar molt contentes.
Ei, les vostres mares, quan diuen, saludo la meva mare.
Sí que me'n recordo, que a més van haver-hi salutacions així com molt emotives, eh?
Jo ja estic veient les mames quan ho sentien.
Jo soy el niño del bótox.
Tu eres el del bótox? Hem parlat de tu aquest matí?
Sí, el del bótox.
Sí, el del bótox. És veritat.
Tenies i tens uns coneixements de cirurgia estètica i de cosmètica.
És veritat que vam dir, aquest noi es dedicarà a la cosmètica quan sigui gran.
Bé, bé, però no juguem amb bótox.
Sou prou guapos, eh? Per posar-vos cap porqueria d'aquestes.
Només falta... Però jo sí, a més recordo que éreu guapíssims tots.
I tant, el niño del bótox, eh? Et quedarà aquest nom, eh? Per tota la vida.
Recordem quin és el teu nom de veritat.
Aitor.
Aitor, que no passis a la història com el niño del bótox, que sembla nom de torero, eh?
Molt bé, Aitor, una abraçada molt forta.
Fins aviat.
Adéu.
Adéu.
Hola, la Caterine.
Hola, la Caterine. Hola, Caterine.
Hola, Cati.
La Cati, hola, Cati. Com estàs?
Bé.
Bé, què ens vols explicar?
Doncs que m'ho vaig passar molt bé amb tu.
Sí? Doncs escolta, quan vulguis ja saps que pots tornar. D'acord, Cati?
Vale.
Una abraçada.
Una abraçada.
Adéu, adéu.
Adéu, un petó molt fort.
Que et passo a la Míriam.
Míriam.
Escolta, Míriam.
De Sisè.
Míriam, Míriam de Sisè. Míriam.
Hola, bon dia.
Bon dia, guapa. Que quedeu molts per parlar?
No, un, dos.
Molt bé. Doncs acabarem amb aquest... Entrareu tots, eh? Cap problema. I és per calcular una mica de temps perquè encara la...
Com?
Digues, digues, Míriam. Ja ho explicaré després.
Vale. Si et volia preguntar, si un any que ve fareu aquest programa.
Sí, senyora. Clar que el farem.
Vale.
Amb seguretat.
Doncs nosaltres anirem.
Perfecte. Doncs us esperarem amb els braços oberts.
Vale. I un salut per el Garjampec, per totes de Floresta i a la meva mare.
Molt bé. Doncs salutació feta.
I a l'Ivan, que no nos está viendo.
Ei, cap de vosaltres ha saludat el Lluís Comas, que és aquella persona que us posa els micròfons, que us posava el micròfon perquè se sentís tot bé, i cap de vosaltres l'heu enviat una salutació al Lluís.
Un petó, Lluís!
Un petó, Lluís, eh? Ara! Ara li ha arribat el Lluís, clar que sí. Adéu, Míriam.
Adéu.
Adéu. A veure, a qui més saludem de la Floresta? Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
Amb la Míriam.
Què tal?
Molt bé.
Bé? Com ha anat el curs?
Bé.
Ai, quin bé. Demà, l'any que ve a l'ESO ja, no?
Sí.
Ai, això és la primera majoria d'edat, em penso, eh?
Ja.
Ai, ai, ai, amb quina veueta ens ho diu. Què ens vols explicar, Míriam?
Volia preguntar que com està el gat Llampec.
que ara ens ho diràs, no, Maricé?
Sí, molt bé, molt bé. Us envia un missatge, ara el llegiré, és un petit conte, eh?
Però està perfecte, eh?
Eh?
Que està molt bé, està molt bé.
Ara rebrem el missatge del gat Llampec, d'acord, Míriam?
Vale.
Em penso que algú més vols saludar, no?
Sí, un moment, i vull saludar tota la meva classe.
Perfecte, doncs...
I la meva senyoreta Marina.
La senyoreta Marina i tota la classe de la Míriam, i per extensió tota l'escola de la Floresta.
Vinga.
Adéu, si hi ha un petó molt fort. Adéu.
Hola.
Hi ha algú més, no?
Hola.
Hola, amb qui parlem?
Amb l'Alit.
Natalí. Algú diu...
No.
Di-lo de los deberes.
Qui diu alguna cosa de los deberes?
La Míriam.
La Míriam, ah, d'acord.
Perdona, que em penso que he dit malament el teu nom.
Com et dius?
Alit, perdona, eh? No t'havia entès bé.
Digues, Alit.
Vull dir a la Iolanda que s'ha ajudat a parlar sense nervis.
Ah, mira, doncs jo no heu estat vosaltres, eh?
Que molts nervis, molts nervis quan estàveu fora,
però sou uns artistes.
Tots un cop seieu i teniu el micro davant,
quina manera de posar-vos davant del micro, eh?
Tots us hi podríeu dedicar, aquesta feina.
Ha estat un plaer, Alit, de veritat, eh?
I us agraïm tots que us heu donat una oportunitat
d'anar a visitar la ràdio.
Doncs podeu tornar quan vulgueu.
Això és casa vostra, d'acord?
Gràcies.
Gràcies a tu, Alit.
Adéu, sí, una abraçada molt forta.
I saludem a tots els que estan amb tu
i a la Sara, que és la companyera que se'n va.
Ah, se'n va a la Sara de l'escola.
Un petó.
Un petó molt fort.
Adéu, Alit, adéu.
Moltíssimes gràcies, eh?
Al Col·legi La Floresta.
Aquest exemple de La Floresta de Camp Clar
perfectament pot il·lustrar l'experiència
amb tots els nens i nenes de la ciutat.
Quan parlàvem, abans,
semblava que pintàvem una realitat molt bonica.
El maco és que són els nens bé, ho acabem de comprovar.
Amb quina soltura, amb quina tranquil·litat parlaven,
en cap moment se sentien, doncs, allò sense timidesa,
amb confiança en si mateixos, no?
Sí, sí.
Que era un dels objectius.
Era un dels objectius, això que han dit ja inclús algun nen, no?
de parlar en públic.
Déu-n'hi-do, també, no?
No és qualsevol cosa, això, per un nen i pels adults.
I també un altre dels objectius,
que també han anomenat algun d'ells,
era, primer, a part de traslladar la feina que es fa a l'escola,
que com tu ho ve deies,
és a més a més de tot el contingut acadèmic, no?
Aquesta tasca.
Doncs també era una mica la d'implicar les famílies.
I això ho hem comprovat, ho diuen ells.
Inclús ens comentava algú que la seva àvia
s'havia portat la ràdio a la perruqueria per sentir-lo, no?
Per sentir-lo, sí, sí.
I es van saludar l'àvia a la perruquera.
Van saludar l'àvia, eh?
Sí, sí, sí.
Alguna mare va canviar l'hora de, això ho sabem després, no?
Va canviar l'hora de l'esmorzar per poder sentir el seu nen.
I està bé perquè, sí, se n'assabenten de l'important
que és el que estan fent a classe,
a més del que és l'habitual.
I també volíem aquí agrair la tasca d'aquests tutors,
d'aquests professors,
que sense ells aquest programa tampoc no seria possible, no?
Això és el que volia dir.
Digues, Carme, i després deixem el gat Llampec que parli.
Dic, deixem parlar ara, perquè parlarà el gat Llampec
i potser s'acabarà el programa.
A veure, tot això que estem fent i que estem tan contents
i que tothom ho està sentint,
sí que és, a veure, s'ha de fer i s'ha de dir i s'ha d'agrair,
és gràcies a la ràdio.
La ràdio té aquest efecte d'altaveu, no?, de difusió.
La ràdio ha estat sempre molt disposada a través de la Iolanda.
Ho he de dir, a veure, és veritat.
Si hem pogut treure de l'escola
tota aquesta activitat que els nens i nenes tenen a l'escola
i podem contribuir a que les famílies s'impliquin
i el fet d'implicar-se a les famílies fa que s'impliqui
els veïns, el barri, que s'impliqui tothom,
això és gràcies a vosaltres.
Jo crec que és just i ho he de dir.
i us ho hem d'agrair.
I d'aquesta manera, doncs, sabem que tenim la vostra col·laboració
per futures edicions, per futurs cursos
i tant de bo poguéssim ampliar
perquè veiem que el resultat que dona és molt bo.
O sigui que moltíssimes gràcies a tu, Iolanda.
Si quedés temps, faríem un petit comentari respecte a la ràdio,
però si quedés temps, de moment cedim la paraula a la Marisa
perquè ha portat el regal, la carta al conte del gat Llampec,
que molts nens i nenes que ens escolten ara,
en aquests moments excepcionalment que han aturat la classe,
el podran sentir quan tu vulguis.
Molt bé. A veure, Llampec, dir-vos qual s'ho ha passat d'allò més bé
amb tots els programes,
que està desitjós de tornar a sentir la propera temporada,
tot allò que feu.
i res, us envia un últim conte.
Pot ser una suggerència, si heu de fer un regal.
Nosaltres aquest cop li fem, i ho fem en nom de vosaltres també,
a la Iolanda i a Tarragona Ràdio.
I ara anem a explicar el conte, d'acord?
Es titula El Regal.
Ben enigmàtit, aquest regal.
Molt bé.
La història explica que fa molt i molt de temps,
una nit de Nadal,
un home va escridar-se a la seva filla de 8 anys
per malgastar tot un full del millor paper de regal
per embolicar un sol regal.
La nena, tot i haver estat renyada,
va deixar el regal sota l'arbre de Nadal
i se'n va anar a dormir.
L'endemà,
quan tothom estava obrint els regals,
va agafar aquell regal tan ben embolicat
i li va donar al seu pare dient
«Això és per tu, pare».
El pare es va penedir del que havia fet el dia abans
i emocionat va obrir el regal.
Però, en veure que a l'interior no hi havia res,
es va tornar a enfadar
i amb to molès li va dir
«Senyoreta, quan es fa un regal
sempre hi ha d'haver alguna cosa a dins».
La nena mig program va dir
«Però pare, si no és buida,
la vaig omplir de petons per tu».
El pare, conmogut i avergonyit
per la seva actitud,
la va abraçar i li va demanar perdó.
«Van passar els anys
i la nena es va fer gran
i un dia se'n va anar a viure molt lluny.
El pare l'enyorava
i sovint, quan la trobava a faltar,
anava a buscar aquella caixa,
posava la mà a dins
i en treia un dels petons que guardava.
D'aquesta manera,
s'omplia de tot l'amor
que la seva filla un dia li va regalar».
Que bonic!
Com també és bonic, eh?
Doncs podríem obrir el regal, no?
Sí.
Perquè jo crec que els nens i nenes
escoltant i les hem preguntat,
saps què pot haver-hi?
S'han quedat una mica intrigats.
A veure, un regal preciós,
molt ben embolicat.
Calla, que a veure si donarà temps.
Jo crec que sí.
A veure si no l'hem lligat.
Ai, està tan embolicat,
aquesta cinta.
A veure.
Unes tisores.
Sí, unes tisores.
Mentrestant,
podríem comentar això
que deia la Carme de la ràdio.
La veritat és que a nosaltres
també ens dona l'oportunitat
de dur a terme una experiència.
Quan dius la ràdio,
fem una ràdio
que s'anomena
tècnica convencional
i vol dir que fem ràdio per tothom.
Ràdio per tothom vol dir
ràdio també per als nens i nenes.
I una de les coses
que probablement
té més valor
des d'aquest punt de vista
de la comunicació
és que tots,
ens ho han fet a nosaltres
i nosaltres com a pares
segurament també ho fem.
Quan es parla...
Mira, ja està.
Oh, mira, ja està.
Quan es parla dels nens i nenes,
òbviament a les famílies
les decisions les prenen els adults,
però no està malament
escoltar l'opinió
dels petits per petits que siguin.
I a vegades pensem
que no tenen criteri,
que no saben expressar-se
i que no saben argumentar
allò que volen
i allò que pensen.
Jo crec que a través de la ràdio
els pares
han sentit els seus fills
en la distància
i segurament s'han pogut adonar
que tenen criteri,
que saben argumentar,
que qui pren les decisions
és la persona adulta,
és el pare i la mare,
però que les decisions
també es prenen
tenint en compte
l'opinió dels nens.
Per petits que siguin,
tenen la seva manera de pensar.
I aquest distanciament
que crea
el que escoltin,
el que pensen els seus fills
al voltant de temes,
tant com el menjar,
la roba que compren,
les joguines que els agraden,
el que fan al cap de setmana,
qualsevol decisió important
a la seva vida,
jo crec que també ens ha servit
a tots com a pares i mares
d'haver de dir
potser no hem de dir
allò que ens deien a nosaltres
quan érem petits,
que era el de temps.
Tu calla.
Bé, probablement
mai hem de dir
a un nen que calli
i probablement,
insisteixo,
tot i que les decisions
les prenem els adults,
no han de prendre les decisions,
els hem d'escoltar.
I crec que aquest és
de les coses més importants
que probablement
ha facilitat la ràdio,
crear aquest espai
entre els pares i els nens
que bé,
que probablement
els ha donat aquesta idea.
Anem a obrir el reball.
Ai, quin serveix.
Sentiu, sentiu el sorollet
que té atreros que són.
Està plena,
però plena,
és que cau,
ui, mira si cauen i tot,
està plena de petons
aquesta capsa.
Ui, sí, hi ha per tothom,
hi ha per tothom,
que en voleu,
en voleu, eh?
Hi ha per tothom,
ja ho deia, eh?
La Marisa
i que n'hi havia per tothom.
Doncs escolta,
quina feinada
recollir tants petons, eh?
Perquè han passat
desenes i desenes
de nens i nenes
per l'aventura de la vida.
T'has fet un tip de treballar, eh?
Tots,
els de l'àvia
també hi són aquí,
i de la Mar,
tots...
De la perruquera,
fins i tot, eh?
Estan els petons
de la perruquera i tot.
I de la senyora
del bòtos també.
Hi ha més petons.
Els compartirem amb tothom.
Mira, guardem,
tanquem la capsa
que no s'escapin
perquè els petons
ja sabem
que són molt fràgils,
que no es trenquin
i els anirem compartint
amb tothom.
I gràcies, eh, Marisei,
i gràcies al gat Llampec,
només faltaria.
Tenim un minut i mig.
El Francis no dirà res?
Com a mínim
que sàpiguen
que ets aquí,
Francis.
Escolta,
darrere de la càmera
com has vist això
de l'aventura de la vida?
Vinga, va,
dos paraules.
Ni que siguin dues,
home,
és que ha estat aquí
cada programa
com el Lluís, eh,
i com la Maria Jesús
i com el Mauri.
Bueno,
ha sigut estupendo,
la veritat,
increïble
estar darrere, no?
Sentir,
aprenent dia a dia,
no?
Perquè, bueno,
ha sigut increïble
escoltar
les coses tan interessants
que no s'han de dir
els més petits,
no?
Els més menudets,
coses com deia,
no?
Des de fer un consultori,
des de, bueno,
que s'han treballat
una pel·lícula,
un llibre,
increïble.
Han d'escorçar més
els petits, eh?
Ha de dir moltes coses
interessants,
interessants.
I ara ja per acabar,
allò que diuen,
ai, és que la canalla,
a mi m'agradaria destacar,
perquè és un fet
que és constatable,
sense cap excepció
el comportament impecable
dels nens i nenes
quan han vingut a la ràdio,
que han respectat
que era un lloc de treball,
que han passat
d'una zona de la ràdio
a l'altra
en absolut silenci,
que han tingut
un comportament exquisit,
educat i tranquil.
Sense excepció,
absolutament tots,
i totes.
I crec que això
és bo de dir-ho
quan estem en un moment
que tothom té tendència
a criticar-ho tot,
que tot està fatal,
que aquesta canalla,
que aquesta joventut.
xapó a aquests nens i nenes
que han vingut a la ràdio
i el seu comportament.
Carme, 15 segons.
Bé, felicitats a tots els professors,
a tots els mestres,
perquè a vegades pensem,
els pares,
ja erròniament,
es diu que aquests mestres
viuen molt bé,
que sàpiguen els pares
que aquests mestres
tenen passió
per la seva feina
i gràcies a ells
tenen els fills
que poden tenir.
Són les 12,
les notícies
l'aventura de la vida
torna l'any que ve.