.
Temps tertúlia, matí de dijous,
temps per comentar l'actualitat que ens deixa la jornada.
Avui tenim ja els quatre convidats a punt.
Tenim el Lluís Hernández, que és regidor
del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya vers la plataforma.
Lluís, bon dia.
Molt bon dia.
Al seu costat hi ha l'advocat en Xavier Soler Poblet.
Xavier, bon dia.
Molt bon dia.
I a l'altra banda de la taula s'han situat Santi Pallàs,
regidor de Convergència i Unió a l'Ajuntament.
Santi, també bon dia.
Molt bon dia.
Déu-n'hi-do, quin esperit i quina força tenen avui a l'hora de saludar.
I al quart és el Pitu Rovira,
president del gremi de llibre test de Tarragona.
Pitu, bon dia.
Vols que antoni amb una musicalitat especial?
Entoneu com vulguis, però déu-n'hi-do,
és que avui els he vist molt fort.
Entón de l'ús, per allò del Sevilla.
No, bueno, molt bon dia i ja està.
Doncs amb aquests quatre convidats avui abordarem la qualitat.
La veritat és que els oients del matí de Tarragona Ràdio,
des de la seta els estem explicant àmpliament
tota l'actualitat local,
però avui, si em permeten, més enllà de l'actualitat local,
la veritat és que la política catalana en general,
amb el tema de l'Estatut,
ahir votat finalment al Senat,
i amb la convocatòria del referèndum pel 18 de juny,
i amb la situació del govern,
doncs la veritat és que o ens ocupa,
i molt, o està ocupant bona part
de l'atenció dels mitjans de comunicació
i de la classe política del país.
Així que, com hem fet altres vegades,
en moments estel·lars del camí de l'Estatut,
avui els hi proposo començar la tertúlia
parlant d'això, de l'Estatut,
que finalment ja va rebre ahir el vistiplau
de les corts espanyoles,
amb el vot al Senat,
i ara va referèndum.
Per tant, els catalans anirem a les urnes
el 18 de juny,
per decidir si accepten o no aquest Estatut.
Comencem, a veure,
Pitu, va, comencem per tu.
El resultat de l'Estatut,
tal com ha quedat,
després, si volen, ja parlarem del govern.
El resultat de què? De les votacions?
No, de les votacions, no,
de com ha quedat l'Estatut
després d'aquest llarg caminar,
i, en fi, com creus que es pot afrontar el referèndum.
Home, a veure, el resultat,
doncs, a diferència del que va sortir
el 30 de setembre famós,
en el qual semblava que això
ja estava dat i beneït,
tal com havia quedat,
una alegria desmesurada
de les cinc forces polítiques
que el van votar a favor,
doncs...
Quatre.
Cinc.
No?
Sí.
Si no m'equivoco, són cinc.
No, segons com, no.
Són cinc, no?
O sis.
O set.
O set.
O sis, eh?
Perquè n'hi ha un altre
que també sota i té posat.
En fi, no entrem en aquests detalls tècnics.
Parlem per grups parlamentaris.
Grups parlamentaris serien quatre.
Em parlava que la cosa aquí
es va desformar una alegria ciutadana
potser mai vista des de feia 30 anys.
I això em fa l'efecte que és innegable, no?
I a partir d'aquí es produeixen
tota una sèrie de conteixements
que el que fan és despistar,
és despistar el personal.
A mi em preguntes com a ciutadà que soc
i no estic posat ni directament en política.
Escolta'm, no entenc res.
Estic totalment despistat.
No sé per on ha anat la cosa.
I això, posant-ho seriosament,
penso que és perillós de cara al referèndum.
La gent no crec que estigui allò motivada
per anar el 18 de juny allò...
Amb canes.
Som-hi...
Som-hi a anar a votar, no?
Jo em sembla que s'ha provocat,
no sé si volgudament o no volgudament,
o se'ls ha escapat de les mans
als negociadors d'uns i els altres partits
i els pactes que hi ha hagut.
Jo no sé si això la història un dia o altre
ens ho explicarà, no?
Però que la meva sensació
és en aquests moments
d'una despistada general
i que s'haurà d'explicar molt bé
de com ha quedat.
De com ens van dir
que havia quedat aquell 30 de setembre famós
a com ha quedat.
Això encara ens ho han d'explicar.
Perquè després de tantes reunions,
negociacions,
últim hora,
governs que es desfan,
que es fan efectes col·laterals i tot això,
el merder és tal
que no sé si això
ho arreglen fins i tot unes eleccions.
A veure, Xavier.
A veure, jo en part que estic d'acord
amb el Pep,
en el sentit que
el 30 de setembre
va haver-ho una alegria,
perquè com dius tu,
desmejurada,
perquè a mi em dóna la sensació
que es va fer un estatut
de màxims
sapiguent,
sapiguent
que es tindria
que retallar
aquests màxims.
Però que ningú ens ho va explicar,
això, eh?
Home, jo crec que s'entenia
i que civilinament
i això,
jo crec que
es deduïa,
es deduïa
de com anaven les coses,
el fet
que allò era,
doncs,
pedit l'homàs
per quedar
on vull estar,
més o menys,
jo crec que aquest era
el sentit que hi havia.
Malgrat tot això,
jo crec que hi ha hagut
la intervenció
d'un altre partit
en concret
que ha fet
molt de mal
a Catalunya,
que ha desacreditat
l'Estatut
tan dintre de Catalunya,
perquè aquí a Catalunya
no hem de negar
que té votants
i que té gent,
i això també
ha perjudicat
l'Estatut.
Si l'Estatut
que parlem
del 30 de setembre,
si resulta
que tenia
la poligàmia,
que tenia
no sé què,
que tenia
l'altre,
que se quebrava
l'unitat
i coses d'aquestes,
això la gent,
home,
jo crec que
molts pocs
són els ciutadans
de Catalunya
que s'han llegit
l'Estatut
que va sortir
el 30 de setembre,
això d'entrada.
Llavors,
com que hi havia
una ignorància general,
qualsevol cosa
que et venia
ja influenciava
a les persones.
Per tant,
crec que
que hi ha hagut
aquest partit
que francament
ha fet
molt de mal,
molt de mal
a Catalunya.
Per què?
Doncs perquè jo crec
que el català,
quan el 30 de setembre
es va dir
que ja tenim
l'Estatut,
que hi havia això,
que hi havia l'altre,
tal,
amunt i avall,
més o menys
el 90%
i n'estic convençut
sabien
que a Madrid
ens el retallaria,
que a Madrid
ens el retallaria,
malgrat s'hagués dit
que sí,
se sabia.
Llavors,
si resulta
que es tenia
que retallar
precisament
perquè hi havia
un equip,
un partit
que els altres
es van mantindre
bastant de temps,
es van mantindre
una mica
silentes
amb tot això
que venia
des de fora.
Llavors,
jo crec que aquí
va ser una equivocació
tranquils
perquè tot això
no és veritat
i això és així
i així
i potser
ha faltat
el que podríem dir
una miqueta
de
que t'aquessis
estatutària,
no?
Però em fa el fet
que les retallades
jo em sembla
que les retallades
no han vingut
per aquest partit
que tu dius
i per l'acció
d'aquest partit
que és el Partit Popular
perquè
deixa'm fer
una metàfora
i jo
deixa'm fer
una metàfora
i acabaré
i deixaré
deixa'm un moment
o que condicioni
això
no, no, no
jo dic que la gent
era conscient
que hi tenien
que haver retallades
perdona, perdona
deixa'm
el personal
i acabo
i acabo
el ciutadà era conscient
de, perdona
que hi tenia
que haver retallades
sí
llavors, si resulta
que el primer que parla
és que parla
que l'Estatut té tot això
o tot l'altre
amunt i avall
la gent el que passa
doncs queda completament
desorientada
i en fora de joc
ajuda a que passi això
a veure
Lluís i Santé
no?
és igual?
Lluís?
a veure, jo per mi
és evident
quan dius tu
que no ens havien explicat
que s'havia de
o que es podia retallar
perdona, això estava
més que explicat
es va a una negociació
se sap que en una negociació
el 100%
bueno
és
si no impossible
quasi impossible
que es pugui assolir
per tant
si vas a una negociació
i anaven a negociar
després d'un acord
molt positiu aquí
és evident
que alguna retallada
s'haurà
per tant
per una altra banda
jo crec que
a veure
l'Estatut
tal com ha quedat ara
millora l'anterior
per tant
digués
ja he guanyat
he guanyat
molt
per tant ara
la catequesi
que potser s'ha de fer aquí
és
evidentment
no és desaliment
hem d'anar
a refrendar
aquest Estatut
que podia ser millor
evidentment
crec que ningú
ho negarà
fins i tot aquells
que han estat fent
la campanya contrària
com és aquest partit
tal que us referíeu abans
i que no estan aquí representats
doncs
evidentment
aquest partit
ha fet
fora de Catalunya
i a Catalunya també
amb el seu
discurs
ha estat intentant
boicotellar
o marcar
una diferència clara
perquè l'Estatut
no era bo
però en aquests moments
aquest Estatut
que s'ha d'aprovar
o s'aprovarà
en referèndum
com a mínim
millora l'anterior
i si no l'aprovessin
quedarien
en un pla inferior
a altres Estatuts
que ja s'han aprovat
i altres que s'han d'aprovar
evidentment
crec que Catalunya
en aquests moments
que han estat
capdavanters
en un Estatut
com a mínim
marcava unes millores
per nosaltres
en el benestar
de la població
general
doncs
evidentment
el que no poden
és
conformar-nos
a no
acceptar
aquesta millora
per tant
hem de fer
aquesta catequesi
de proposta
d'anar
malgrat
no es pugui anar
i amb molta il·lusió
però hem d'anar
marcant
que és
el millor
que hem pogut
negociar
perquè amb això
els partits
que han anat a negociar
penso que s'han
empleat a fons
vull dir
aleshores
no poden
ara dir
no
no s'han empleat
i per tant
podien haver fet
una feina
millor
segurament
però han fet
la millor
que han pogut
per tant
crec que s'ha de
respectar això
Santi
en definitiva
penso que
més o menys
coincideixo
també
amb els companys
de Tertúlia
el que és més important
ara és guardar memòria
de tot el que ha passat
i els ciutadans
potser l'havien perdut
el dia que
va haver-hi
una aprovació
de l'Estatut
al Parlament
de Catalunya
per el 90%
de parlamentaris
és veritat
que va haver
una certa eufòria
i a més a més
una certa satisfacció
nacional
catalana
en el sentit
que escolta
carai
ara farem un pas
endavant
i això
bé
val la pena
tirar-ho endavant
i a més a més
amb la
la guia
i amb la satisfacció
personal
que
podia anar de debò
això és el que es va transmetre
sí
i llavors
a partir d'aquí
i jo crec
que la part
de la ciutadania
que segueix
la vida política
la vida ciutadana
tenia aquesta sensació
i a més
de satisfacció
inclús
amb els polítics
però el que passa
és que si guardem memòria
i potser la perdem
hauríem de recordar
per exemple
quan el Francesc Macià
va proclamar
la República Catalana
van fer l'Estatut
de Núria
i com va ser retallat
i com va quedar
l'Estatut
del 32
recordem que
el mateix
Francesc Macià
que era un independentista
integral
va ser tractat
de traïdor
per altres
independentistes
catalans
de l'època
d'Escar Bolívar
també havia estat
català
això és molt complicat
i què va fer
el Francesc Macià
doncs
dir escolteu
agafem això
provem l'Estatut
i més endavant
ja anirem avançant
el que passa
és que es va troncar
la guerra
ara
van entrar amb la democràcia
si hagués pogut
ser més ambiciós
al principi
no ho vam aconseguir
també la correlació
de forces
era complicada
havia una majoria
de la UCD
que era
l'herència
encara del franquisme
i no ens enganyem
i ara
teníem una oportunitat
d'avançar més
el que passa
que aquí
jo reparteixo
la responsabilitat
de la manca
d'ambició
als dos partits estatals
o sigui
per un costat
el Partit Popular
que ja pagarà
el que ha fet
perquè ha fet molt mal
a Catalunya
i ha fet molt mal
a tot el nostre sentiment
però ha fet molt de mal
inclús a la convivència
i a més a més
segueix amb aquesta aptitud
que en el futur
serà molt complicat
que algun partit
arribi a acords amb ell
a nivell nacional
a nivell nacional català
i a nivell estatal
a l'altre banda
dintre del partit
dels socialistes
he vist una voluntat
d'arribar acords
a Catalunya
però que no ha estat
acompanyada
pel PSOE
he de reconèixer
que el Zapatero
penso que aquí
ha fet una feina
inclús
de posicionar-se
al costat
de dir
Catalunya necessita avançar
no li podem tallar
les ales
per tant
un cert reconeixement
al Zapatero
també l'hi faig
però veig
que darrere seu
hi ha un partit PSOE
que en algunes coses
s'assembla molt
al Partit Popular
i això fa
que ara ens quedem
amb un estatut
que repeteixo
és millor
que el que vam aprovar
amb el començament
de la democràcia
per tant
s'ha de dir que sí
penso jo
perquè és un avenç
i per tant
no podem tirar enrere
però el que ens ha de situar
en una posició
diem molt bé
agafem el que tenim
expliquem
a la ciutadania
que és millor
el que tenim
que tirar enrere
però també
almenys jo
soc d'aquells
que pensen
que la meva generació
no es pot quedar aquí
i per tant
allò que em pensava
que jo transmetria
al meu fill
un estatut
que ja quedava satisfet
i que a part
el meu fill
ja decidiria
què vol fer
amb el seu país
jo
ara tinc una sensació
que sí
que hem de donar suport
a l'estatut
que ha de ser massiu
que ha d'haver
una gran participació
però m'anego
a acceptar
que el meu fill
heredi aquest estatut
i li he de deixar
un millor estatut
per tant
hauríem de tornar
a negociar
aviat
en fi
nous estatuts
és complicat
en qualsevol cas
i el risc
de la participació
o el risc
de l'extensió
que es diu
per el descensís
que comentava el Pitu
al principi
de la cartúlia
aquí hi ha
uns quants
el descensís
o el desconcert
aquí hi ha un més
de feina
de tots els partits
polítics
de fer una
pedagogia
una feina pedagògica
d'explicar
i intentar
convèncer
el ciutadà
desanimat
és que jo
perdeixo
d'aquesta base
abans volia dir
i una miqueta
hi ha entrat
el sàntim
el que jo volia dir
abans
quan el
quan el Javier
deia
home
és que aquí hi ha hagut
un partit
i és veritat
que el Partit Popular
ha jugat molt a la contra
i de mala manera
però jo em fa la feta
que ha sigut un error
i és un error
focalitzar
que tot el problema
és aquest partit
jo volia fer una metàfora
i sense voler ofendre ningú
ni d'allò
però
a veure
quan focalitzem
que la primera culpa
de tot això
és el Partit Popular
sense adonar-nos-en
que hi ha un altre
sota el Partit Popular
i jo s'entento molt
és com
fent aquell símil
que una vegada
amb un partit de futbol
que jugava el Barça i el Madrid
i era entrenador
al Cruyff
i un periodista
li va preguntar
escolta
i el Juanito
qui el marcarà?
i ell va dir
Juanito
es marca sol
escolta
el Partit Popular
es marca sol
perquè
amb la seva pròpia actitud
ja se'l veu
per on va
deixeu-me l'estat
davant d'aquell
quin és el veritable
per mi la meva manera de veure
quin ha sigut
el veritable problema
de la negociació
de l'estatut
la postura dura
de certs sectors
del Partit Socialista
obre espanyol
aquest és el veritable
per mi
el veritable problema
que han tingut
els negociadors catalans
allà
és la postura
dura
segurament
que hi ha sigut
segur que hi és
i és
de certs sectors
del Partit Socialista
del PSOE
jo crec que
aquest sector
dintre del PSOE
clar que hi és
i aquests
han sigut
els veritables
els que
i això és un fet
que no ho podem negar
no ho podem negar
i aquest és el problema
el problema no és el Partit Popular
a més tenen noms i cognoms
això està molt clar
el Partit Popular
no és el problema
perquè des del primer dia
vam veure per on anà
de totes maneres
el que sí que
per la negociació
s'ha fet en el millor moment
que es podia
en la millor conjuntura
suposo que es convindrà amb mi
que donat que existia
tota aquesta problemàtica
el senyor Zapatero
ha sigut un bon tubebo
que ha anat tubejant
un miure
és el senyor Zapatero
vin d'aquí
a jugar
el que es té
que jugar
en defensa
de l'estat de l'estat
perquè m'interessa
per la pròpia instabilitat
del seu govern
a Madrid
perquè si el partit socialista
obre espanyol
tingués majoria absoluta
a les governs
del Madrid
ja n'hi s'hi ha parlat
ja n'hi s'hi ha parlat
El que passa és que ara hauríem de veure les conseqüències d'això, no?
Diguem-ne, ara queda una situació política catalana una mica...
Ara parlem d'això, si el s'ha semblat d'això.
Perquè ara que com veuen el panorama polític
amb aquest referèndum que segurament ja es convocarà en les pròximes hores,
però amb un govern dividit pel que fa a la postura davant de l'Estatut,
amb dos partits que diuen sí per un partit que diuen no,
creuen que hi haurà canvis, Lluís?
És a dir, que Esquerra Republicana sortirà del govern?
Jo crec que el que hauria d'haver és una remodelació, en tot cas.
Una remodelació vols dir...?
No, no, a veure, no, sí.
No, però a veure, en el sentit que crec que Esquerra Republicana com a partit és necessari.
Fes una comissió per no fer res, semblava, això.
No, no, no.
És necessari per un govern d'Esquerres, penso jo.
Més que res perquè el context català així ho demana.
No podem negar que Esquerra Republicana,
malgrat ser un partit difícil per la seva contextura o contextualització més política,
perquè és assembleària i en aquest sentit que hi hagi dirigents que estan depenent de les bases,
és complicat de veure...
Sí, és una situació complicada com en una representació d'un govern.
Jo no li ve problemes, això.
No, és delicat.
Oh, i tant que és delicat.
Molt delicat.
Per tant, és complicat que sigui un soci de govern còmode.
No ho és, no ho és, s'ha vist, però amb ningú.
Aleshores, clar, això sí que complica la nova estructura d'un possible govern.
Crec, per això deia, que no és fer fora Esquerra Republicana,
com s'està dient, jo crec que no, no és...
S'ha de mantenir dins d'un govern amb una contextualització diferent.
D'una altra banda, penso que...
A veure, eleccions avançades ara seran, segurament seran,
o és innegable que s'haurien de mobilitzar per aquí.
Però també haurien de pensar que l'objectiu principal d'aquest govern catalanista d'Esquerra
després del pacte de Dinel era justament assolir un estatut.
Hernán, després has parlat d'una remodelació, però si fa no res, fa dues o tres setmanes,
va haver-hi una remodelació.
A veure, no ens enganyem.
A veure, des del principi, des del principi d'altre partit,
hi ha hagut uns altres interessos més partidistes.
Hi ha hagut l'interès del Maragall.
Deixa'm acabar, Santi, només en el sentit que l'objectiu principal del pacte de Dinel
és justament assolir un estatut.
L'estatut ja s'ha aprovat.
L'estatut ja s'ha aprovat, per tant.
Aleshores, Lluís, eleccions avançades?
Avançades simplement per això.
Amb aquest govern.
Exacte, amb aquest govern.
Vull dir, perquè s'ha arribat a un final no del tot feliç,
però sí un final assequible.
A veure, Santi, eleccions avançades?
Sí, és clar, és que ho necessita el país.
Amb aquest govern o amb un govern en minoria?
Aquest govern ha fracassat, i van fracassar ja des de l'inici,
perquè es va fer sobre la base dels interessos personals.
Per un costat, del senyor Pasqual Maragall,
que volia ser president de Catalunya sense haver guanyat les eleccions,
perquè tenien menys diputats que Convergència Unió,
i per l'altra banda, els interessos partidistes d'Esquerra Republicana,
que juga a una estratègia més partidista que no pas de país.
I el seu posicionament davant de l'estatut és aquest, eh?
Mira més els interessos de partit que no pas els interessos de país.
Per ara el govern fins al final?
Aquest govern no pot donar servei als ciutadans de Catalunya.
Un govern no es pot presentar a la ciutadania dient
uns votem que sí, uns altres votem que no.
Això és incongruent, no ha passat enlloc.
Per tant, aquest govern ha de plegar.
Xavier, eleccions anticipades, sí?
Anticipades vull dir la propera tarda, que és el que parla tothom.
Jo crec que sí, sempre partint la base respecte a la legalitat vigent,
que l'únic que pot convocar és el president de la Generalitat.
I en quant a l'actuació del govern de la Generalitat,
jo crec que l'Estatut ha eclipsat tot el bo que ha fet aquest govern.
Perquè amb dos anys que ha estat el govern,
ha fet molt més que altres governs, que només n'hi ha hagut un,
que ha estat 23 anys allí posat.
Això és una...
A veure, amb sanitat, ho has fet.
Xavier, no m'has contestat.
No, això és una separació que es contesta,
la gent que ens escolta ho contesta.
Perquè amb sanitat no és exemple l'actual Generalitat.
A veure, fins a les eleccions,
amb aquest govern o sense Esquerra Republicana?
Amb o sense Esquerra Republicana?
Això jo crec que l'important és l'Estatut
i que s'aprovi l'Estatut.
I una vegada aprovat l'Estatut, que es decideixi...
Pitu, tu com ho veus, tot això?
Doncs jo veig que s'ha d'anar amb unes eleccions,
però jo, eh, jo el que no faria seria ara
una altra model·lació del govern,
perquè és que llavors,
entre cometes, és el que això en diu, no?
A veure, si ara el president de la Generalitat
és el que té la potestat per...
És que jo no m'ho pensaria dos minuts,
perquè és que, a veure,
la sensació general del país
és que s'ha d'anar amb unes eleccions.
Per tant, mantindries el govern tal com està?
A veure, per dos mesos?
Per dos mesos?
He de muntar un cidral?
Jo penso que no.
Una cosa és l'acció política del govern
i l'altra és l'acció del dia a dia,
que tota aquella acció,
l'ideal del govern,
se suposa que n'hi ha,
doncs ha de continuar endavant
i en dos mesos tampoc s'enfonça el món.
Si a l'octubre hem d'anar a les eleccions,
és el millor.
Però si és el millor.
La llàstima és que no es pugui fer el referèndum
i les eleccions al mateix dia,
perquè no ho permet la prova i la llei.
Però escolta'm tu, anem amb unes eleccions.
Ara bé,
l'altre ja és fer ciència política-ficció,
què pot passar després d'unes eleccions
i la cosa queda igual.
Jo presumeixo que la cosa més o menys quedarà igual.
Amunt i avall.
I podríem tornar a tenir...
I aquí és on el discurs de Carot diu,
home, si ara em fan fora,
a veure què passarà entre tres mesos o quatre,
si soc necessari per aquest govern.
Si és que no hi ha una aliança,
doncs entre el PSC i Convergència i Unió.
Alguna cosa més sobre aquesta qüestió?
Breu.
És que continuo dient el mateix,
vull dir que no,
que és necessari aquest govern,
és necessari mantenir aquesta estructura de govern,
de tripartit fins...
Perquè és l'única opció de govern posterior
per a un govern catalanista i d'esquerres.
És simplement això?
Santi?
No, ja, ja.
Evident, el país té altres alternatives
i per tant aquest govern que s'autonomena
catalanista d'esquerres,
que per mi no és ni catalanista ni d'esquerres,
és un govern que ha fracassat.
I per tant, la millor posició és fer un referèndum,
donar-li suport a la majoria dels ciutadans
i després anar a unes eleccions
perquè els ciutadans decideixin.
Però ho han de tindre clar
inclús el dia del referèndum,
perquè si el dia del referèndum
la ciutadania no té clar
que hi haurà eleccions,
el dia del referèndum
poden passar moltes coses estranyes
i la gent pot votar el referèndum
en funció de coses que vol
que no t'ha regegut amb el referèndum.
Jo hem de fer acords d'ara
i ja tothom té clar.
Aquí tenim gent que tu deies
que segueixen més o menys la política catalana.
Tenim clar que hi ha d'haver eleccions.
És que les reclavem, les eleccions.
Sí, però tot això s'ha d'explicar...
No podem aguantar fins l'any vinent,
d'aquesta manera.
Sí, però si estic d'acord,
el que passa és que aquest percentatge de gent
potser som un 10%, un 15%
i el que dic és que falta pedagogia
per explicar l'Estatut
i falta pedagogia també per explicar...
Que el vot sigui per l'Estatut
i no en funció d'altres...
I que la gent també ha de tenir clar
que després hi haurà unes eleccions
a les quals cadascú podrà expressar-se
i podrà votar el que cregui convenient.
I això va amb aquesta resta de població
que no segueixen la vida política,
que no s'impliquen,
però que sí que van a votar.
Deixem aquesta qüestió.
Si sembla, per no fer un monogràfic
del tema de la política avui de l'Estatut,
deixi'm apuntar una de les qüestions
que aquesta setmana ha creat un cerre
o pot crear un cerre en debat,
que era la presentació a finals de la setmana passada
del projecte de Ciutat Esportiva
i de nou estadi de futbol del Nàstic
a la zona de Ponent, a la zona de Camp Clar.
Bàsicament perquè aquesta setmana
amb tots els contartulis
ho estem plantejant per conèixer opinions.
És un projecte de ciutat,
no només un projecte per aquells
que segueixin el Nàstic i el futbol.
Així que els demano opinions.
Javier, què et sembla
el projecte d'ubicació de la ciutat esportiva
en aquesta zona de Camp Clar
i per tant el trasllat del Camp del Nàstic
de la Budallera a Ponent?
Home, a veure,
amb un aspecte que podríem dir sentimental,
doncs jo crec que hi ha suficient espai
a la part de la Budallera
perquè es pogués quedar allà a l'estadi
i no hauria de fer
totes aquestes despeses
que es tenien que fer,
la requalificació de terrenys,
que sempre s'acaba en aquesta ciutat sort,
tot s'acaba requalificant terrenys, etcètera.
Jo crec que el Camp del Nàstic
estava bé on estava,
on està, remodelar,
fer un estadi nou.
Si fa temps ja es va parlar
que va sortir una maqueta
o un dibuix del nou estadi
que es tenia que fer allà baix.
L'únic que es tenien que fer
és uns excessos com Déu mana.
Perquè, a veure,
jo crec que sí,
que Tarragona té que créixer,
etcètera, etcètera,
però el somni de primera divisió
que en camp de fer un estadi
de 12 o 13,
de 17 o 18.000 persones i tal,
doncs no ho sé,
també jo ho deixo en quarantena
perquè no ho veig.
És a dir, tu et quedaries on està ara al camp.
Jo crec que sí.
Pitu, què et sembla a tu això,
al canvi?
Jo em quedaria on estic,
remodelant tot allò
i arreglant tot aquell espai
que a més a més seria la manera de...
I que ja és una esportiva.
No, i aprofitar tota una sèrie de terrenys
que hi ha pel voltant,
segurament que això es pot arribar
amb un acord amb qui sigui
i allò és un espai que ja tenim, no?
Que s'ha d'anar a la zona de Camp Clar,
home, tampoc ho veig malament.
Jo tampoc.
Tampoc ho veig malament, no?
Sempre i quan,
i posem-se...
Podria dir-me,
tant se me'n dóna un lloc a l'altre,
però jo hi afegeixo una cosa,
sempre i quan aquesta ciutat esportiva,
que no tan sols un camp de futbol,
sinó una ciutat esportiva,
sigui a l'hora
de gaudi de la resta de la ciutadania.
És a dir,
que no sigui únicament
per un, dos o tres entitats privades.
Cuginàstic és una entitat privada
i altres que puguin anar, ho són.
És a dir,
si la despesa econòmica
del municipi
ha de ser molt gran
o petita,
però que allò
únicament
sigui
per l'ús de fruit
d'una sèrie d'entitats,
jo amb això
rellisco una miqueta.
No m'acaba de
convèncer la història.
Lluís.
Ara, jo justament,
perquè parlem de ciutat esportiva...
No és una cosa només del Nàstic, no?
Exacte.
Crec que és evident
que ja es preveu
que és una altra cosa
diferent del que tenim allà
amb el Nàstic.
Simplement...
Allà també es pot fer això, eh?
Sí, sí.
Però ja estem acostumats
a veure una altra estructura
i una altra situació diferent
que ens fa difícil d'entendre
que sigui una ciutat esportiva.
Simplement,
a nivell de contextualització general.
El bo és que partim
del no res
per fer una ciutat esportiva.
Positiu.
Justament en una zona
que cal
reconeixer com a ciutat.
És bo.
És bo.
És una zona
amb equipaments,
en zona d'equipaments necessaris,
justament equipaments
de reconeixement urbà
i que justament per això
ja va bé.
Més facilitadora
per fer aquella infraestructura
necessària
que ara
voldrien o voldrien
fer en cabí
en dificultats.
En certes dificultats
ho podrien fer en cabí
perquè està una variant pel mig,
un projecte d'una nova variant,
unes cases ja,
si més no,
ja estan construïdes.
És difícil.
És difícil de veure
una situació
sense
massa inversió
justament
en la zona actual.
Per tant,
seria molt positiu,
entén,
el fer el nou projecte
de ciutat esportiva
i el concepte
de ciutat esportiva
tots entenen el que vol dir,
justament en el projecte nou
que es preveu fer a Campclar.
En tot cas,
sí que haurien de revisar
que no hi hagi
una recalificació excessiva,
és a dir,
que sigui,
recalificació segurament
és inevitable.
Jo crec que mantenir-me
en una postura...
Exacte.
Mantenir-me en una postura
absurda
que no a la recalificació
seria defensar el...
No sé.
Una cosa utòpica.
Entre altres coses,
perquè gairebé
totes les ciutats
fan el mateix.
De totes maneres...
Crec que és necessari,
vull dir,
una recalificació mínima
només és aclarat.
De totes maneres,
no seria l'única ciutat
que té el camp de futbol
amb un cantó
i la ciutat esportiva
amb una altra, eh?
A veure.
No seria la primera.
No, però també hem de pensar...
És que amb l'Hernández
d'avui coincidim bastant.
Vull dir...
Home,
a vegades...
No tenim per què, no?
No, no,
ja m'agrada també.
A veure,
jo penso que també servirà
per relligar
el que són
la ciutat dels barris...
la ciutat de Tarragona
a Ponent
respecte a Tarragona.
Vull dir,
hi ha un espai allà
molt gran,
hi ha molt més espai
que a la zona de Llevant
i, per tant,
aquesta ciutat esportiva
no solament ha de ser
per donar servei
a les entitats,
sinó també
per relligar
tot el que és
la trama urbana, no?
I, per tant,
en allà,
que és més complicat
i posar uns equipaments...
Aquest model també
et serveix per l'altra banda, eh?
Sí, no,
però a l'altra banda
no hi ha tant de terreny.
A veure...
No, no,
l'únic de la trama urbana.
Sí, sí,
però a l'altre lloc...
També cuillado
per l'altra banda, eh?
Però a l'altre lloc
no hi ha tant de terreny
i és més complicat...
Jo també estem muntant
uns satèl·lits per allà, eh?
Però allà
ja ha una bibliografia
més complicada.
Jo penso que és bo
el projecte allà a Camp Clar,
esportivament,
però també
des d'un punt de vista
de ciutat, no?
I, a més a més,
estic convençut
que a la zona de Llevant
també es mantindrà
una part de la zona esportiva,
també es mantindrà,
hem parlat
que el poliesportiu es queda,
el tenis, etcètera, etcètera,
i per tant hi hauràs
una esportiva allà
i després
és un projecte
que ha de ser independent
si el nàstic
inclús puja primera o no, eh?
Per mi ha de ser independent.
Actualment el nàstic
10 segons.
El nàstic té un estadi
que no té
les mesures de seguretat
d'acord
amb les exigències d'avui.
Bueno, la nàstic no té res.
I per tant...
No, i per tant
hem de ser conscients...
Tu t'imagines
que un dia
ens diuen
que t'hi haganes de bon venir?
No, no, però...
Mops.
Bueno, a veure,
no fem drames ara.
No fem drames.
Que a més acabem la tertúlia.
Sí, però llavors
siguem realistes.
Escolta,
agafem molt de l'or
per les banyes
i fem un estadi nou
que la senyora estiga contenta
i que es pugui pagar.
Santi, payas,
és que no hi ha temps per més.
Lluís Hernández,
mirin l'hora.
Xavier Soler Poblet,
Pitu Rovira,
gràcies als quatre
per compartir la tertúlia
i fins la propera.
Adéu, bon dia.
Gràcies i bon dia.