La Tertúlia del Nàstic
No sàpigues hores d'ara que el Nàstic és equip de primera
des del passat dissabte, des que a l'estadi a Chapin
un empat a zero ens va donar aquest puntet
que ens ha posat a la Lliga de les Estrelles
el més amunt del futbol estatal
Avui, com que aquí portem
masses hores de ràdio, com que portem xerrant
tot el cap de setmana i la veu
com podeu escoltar la tenim gairebé tots
força marmada, hem convidat
5 persones molt especials
5 persones que ens han acompanyat durant molt temps
en aquests micròfons, en diferents tertúlies
i seran ells els que parlin, com tots vosaltres
que heu estat els protagonistes d'aquestes celebracions
del gimnàstic, doncs també ens ho volem donar
el seu protagonisme. Julio Esporrin, bon dia
Hola, molt bon dia. Conchida Moreno, bon dia
Buenos dias. Gabriel Sabater, bon dia
Hola, bon dia. Fesso Ramiro, bon dia
Buenos no, buenísimos
Inés Iwodesca, bon dia. Bon dia
Expliqueu-me abans que res
com ha anat el cap de setmana, com va el
cansament i quines són les
sensacions que teniu a hores d'ara
ja dos dies després, després de
viure el que veu poder viure a l'estadi
a Chapin o des de Tarragona, veient
a partir per la tele, escoltant a partir per la ràdio
i sobretot del que es va poder viure ahir
als carrers de la ciutat amb aquesta espectacular
rua que va fer el gimnàstic i amb l'imatge
que encara tenim tots gravada de la
plaça de la Font, amb, vaja
no sé si hi havia 15.000 persones ahir a la plaça de la Font
tot ple, què us queda el dia
aquest dilluns?
A mi a més queda un regust
de boca extraordinari, però
a punt de part amb el que
deies de la veu, no sé si anem gaire de bons
contartulis perquè estem en les mateixes condicions
que tu, la majoria de nosaltres
una mica més no en queda
què se't queda?
se't queda una foto imborrable pel rest de la teva vida
jo l'altre dia deia que
és una de les millors coses que m'han passat a la meva vida
tinc 42 anys
i 42 anys
ja n'he viscut algunes
i aquesta potser és una de les millors
és una de les il·lusions fetes realitats
jo sempre he dit que
algú deia que era un somni
jo diria que és insomiable, no ho havia somiat mai
a la meva vida perquè realment era
jo diria que
en temps darrere
gairebé una utopia
parlar de la primera divisió
tots el nostre gran somni
era consolidar la categoria
a la segona any
avui ens trobem
5,1,1,1
és un somni
és un insomni fet realitat
diria jo
jo ara
apel·laria
als pensaments de tothom
i a la reflexió de tothom
perquè ara
toca
toca celebrar-ho
de fet ja ho hem celebrat
durant dues llargues nits
però
apel·laria doncs
el sentiment de la gent
i me'n recordaria
de molta gent
que no està amb nosaltres
de directius
que han col·laborat
que
que s'han hagut de rascar la butxaca
que avui
doncs
no estan en l'entorn
de la direcció del club
i
i jo
avui rendiria un homenatge a ells
avui és el dia de reflexió
i de rendiment d'homenatge a aquestes persones
que
que ens han llijat
i
i de moltes persones
doncs que
probablement
més d'una està arruïnat
com a conseqüència
d'haver dirigit aquest club
passaran després també
per aquests micros
els tres expresidents
els últims tres expresidents
a més a més de
Dalmau
del gimnàstic
de Tarragona
passarà el senyor Calderón
passarà
el senyor Vallverdú
i passarà el senyor García
per aquests micròfons
en aquest matí
molt especial
del matí de Tarragona Ràdio
amb ells també parlarem
d'això
Juli
d'aquells
potser no han viscut
una etapa tan durada
com la que s'està vivint
ara el gimnàstic
m'alegro
de la gran iniciativa
que heu pres
però encara us hi seu gent
us ho asseguro
és que tots
no poden passar Juli
avui també
ens hauria encantat
fer una tertúlia aquí
amb 30 persones
perquè us ho mereixeu tots
però clar
n'hem hagut de triar 5
que ja són molts
Gabriel
bueno
jo penso que és com
com diu la cançó
del Portí
és un somni
que s'ha fet realitat
i jo a banda d'això
també li dedicaria
molt especialment
primer al nucliadur
que representa el Ramiro
que és un gent increïble
i després
a totes aquelles
aquelles mil persones
que fa escasament 10 anys
anàvem al nou estadi
a patir les misèries
de la segona mes
la veritat és que
és una cosa increïble
veure la ciutat
volcada amb l'equip
com es va veure ahir
i la veritat és que
això és un somni
fer realitat
la ciutat
la província de marcació
està tothom
tothom
tothom
il·lusionat
amb aquest projecte
i és una cosa que
que els que portem
molts anys
seguint el Nàstic
doncs la tenim dins
i l'any que ve
doncs disfrutarem
tot el que puguem
i jo crec que
amb la il·lusió col·lectiva
que hi ha
ha de ser un altre èxit
l'any que ve
que nosaltres aconseguim
quedar-nos en primera divisió
hem de dir que
quatre
el Polo Jesús
és el Nàstic?
no ho és
tref de dos
van uniformats avui
el Gabriel Port
de la corra del Nàstic
el Jaume porta el Polo
i la Conxita
porta la samarreta
directament ja del Nàstic
és que s'assembla molt
a un Polo del Nàstic
no, però és que
hubiera venido andando solo
el Polo de
la bufanda
perquè no l'ha promès
eh Jesús
recordeu que Jesús Ramiro
va prometre
jubilar la bufanda
que tenia del dia de Zafra
quan el Nàstic
pujés a primera
la jubilem
Jesús
tenim bufanda nova
no?
sí, sí
haremos una de nueva
porque está
ya trabajado lo suyo
pensando en
como has dicho
al principio
como nos sentíamos
yo pensando
pensando
digo
pero vamos a ver
por qué hemos sufrido tanto
si estaba
estaba súper asegurado
el ascenso
porque vamos a ver
analicemos
unos jugadores
al menos como
personas
y como trabajadores
de primera
una afición de primera
un presidente
de primera
si lo teníamos
todo de primera
para qué sufrir tanto
nos hemos machacado
nosotros mismos
sin motivo
porque teníamos
todos los condicionamientos
para subir
y se ha demostrado
si éramos de primera
pues para qué sufrir
pero es allò del blat
y del sac
y del vell ligado
exactamente
yo era el primero
que no lo tenía
del todo claro
pero bueno
ahora en frío
no podía escaparse
Ignasi
l'Ignasi ha dit
em convidado
amb el Jesús
que porto
no sé quantes horas
a fe
és el primer que he dit
a l'entrar
perquè quantes horas
porteu junts
més o menys
home estic cansat
però és que ara
el veure'l amb ell
me canso encara més
perquè
12 hores de viatge
per baixar
12 hores de pujar
més 6 hores
de
de coses rares
per allí
o
coses rares
o m'especifica
dintre d'una ordre
vam anar a l'hostal
Les Palomes
i semblava un hostal
dels anys 50
però bueno
bé no
què vols que et digui
què vols que parlem
de què vols que parlem
home
de les sensacions
de tot el que heu viscut
del que es va poder viure
i la ciutat
del dia després
d'aquest dilluns de ressaca
podríem dir
el que deia el Juli
que s'ha quedat
molta gent pel camí
s'ha quedat molta gent
pel camí
gent que es tocava
de prop
i gent que no es tocava
tant de prop
jo
me'n recordo
de dues persones
concretament
o de tres
una era
el Fermí Morera
que parlant
tu i amb Sant Germà
i l'Ajuntament
n'anà a Huelva
fa nou anys
amb un company teu
el Joan Andreu
l'Agustí Mallol
agafar el cotxe
tota la nit
per anar a Huelva
perdre dos a zero
destitueixen
el Gonzalvo
i trobar-se allí
amb el Gonzalves
el Fermí Morera
l'Andreu
l'Agustí
i recordant
aquells moments
gent que no està aquí
un expresident
que parlàveu abans
que vindran tres presidents
i un també
fa tres anys
es va deixar
el Ramon Sicard
i per la part
que em tocava a mi
el meu pare
n'estic de Soca i Arrel
Serrallenc
i hi ha molta
tanta i tanta gent
que no m'han pogut gaudir
i per ells va
tot això
perquè nosaltres
hem tingut la sort
de gaudir
i desfrutar-ho
i doncs
aquesta temporada
estarem a primera divisió
no res
sentiment
molt dolgut
amb el sentit
que tens coses
dintre
que te surten
en qualsevol moment
i recordar
totes les vivències
els 10-15 anys
de Sabater
que deia ell
20 anys
30 anys
que vas al Nàstic
40 anys
que vas al Nàstic
i veure allí
4 arreplegats
allà dalt
i ara veure
tota aquesta gent
tota aquesta sang
que brota
aquesta gent
aquest jovent
que aquí està la força
de tot això
i res
esperar i gaudir-ne
perquè són dies
de glòria
dies d'alegria
per tots els torragonins
Conxita
tot va ser difícil
ara ja
crec que després
de lo que han dit
els companers
poc queda que dir
el únic que dirle
al Ramiro
que otra tertulia
que estuvimos aquí
que te acuerdas
que jo dicia
que no ens interessaria
subir
i ell diu
quan passe el tren
hi ha que cogerlo
i fer
de ser
si no hubiéramos sufrido lo que hemos sufrido
no seríamos nastiqueros
porque nosotros toda la vida hemos sufrido
pero al final, yo este
año desde luego, llevo muchos años aquí
creo que no le había pedido nunca tanto a San Marquín
y a Santa Tecla, al uno que pusiera el bastón
al otro que con el brazo empujara
el balón para afuera
que no entrara en la portería del Nasti
pero eso se lo he pedido durante todo el partido, una falta
un córner, un penalti
todo el tiempo pedía, Dios mío, Dios mío
San Marquín, Santa Tecla, todo el tiempo
y yo creo que a base
de tanto sufrir y gente que lo llevamos
dentro, que somos gente honrada, gente
humilde, como muy bien decía
un jugador del Celta que entrevistó
la Teresa antes de ayer y le dijo
que qué aconsejaría, dijo que pedía humildad
que fuéramos partido a partido
y que así se conseguían
las cosas, pues yo creo que nosotros así
aparte de como muy bien habéis dicho
la plantilla tan extraordinaria
que tenemos, el míster que tenemos
que creo que vale un montón
y todos los aficionados
que eso es, eso es algo
yo ayer le decía a Yera cuando llegaba
que fuimos al aeropuerto a buscarlo
y cuando llegamos a Tarragona le dije
tú no sabes lo que significa esto para Tarragona
y el chico se me quedaba mirando
dice sí, digo cuando lo veas esta tarde lo vas a ver
y luego por la noche les dije al ayuntamiento
¿habéis visto?
y al nano dice sí, es verdad, es que esto es
y al Rubén
esto es impresionante, esto digo
esto es lo nunca he vivido aquí en Tarragona
y también pues hago una mención muy especial
porque yo, como sabéis, he estado en la directiva
también me entrevistaba la compañera vuestra
la Rosé cuando llegamos
allí al ayuntamiento
me dijo, bien que te entrevisto en directo
y le dije, viví un centenario en el 86
muy bonito pero al tiempo muy triste
no tenías dinero, no tenías
lo hacías con mucha ilusión
y yo saber que tenía un presidente
como era el señor Valverdú
que cada domingo cuando jugábamos en casa
cada 15 días, a ver, ¿dónde se buscaba un esponso?
para poder pagar al árbitro
era como ir pidiendo una limosna por todos sitios
o sea, que se ha sufrido mucho, mucho
y para poder llegar donde se llegaba
y hoy día cuando ves esto
de verdad que te hace una ilusión grandiosa
digas, digas, Jesús
enlazando un poco con lo que ha dicho Conchi
del brazo Santa Tecla
yo ayer, una vez más
no sé si fue la mano de Santa Tecla
o la de Rubén
pero sacó una mano
que aquello podía haber sido gol
lo único pega que voy a poner yo
a lo de ayer
es que
lo que pasa es que hay gente
que, en fin
no quiero faltar a nadie
se ha machacado 40 veces
¿qué hacían aquellos niñitos
por no decir niñatos
con las bengalas
allí
hay otras maneras de celebrarlo
saltando
gritando
podían haber hecho daño
pero Jesús, dintre el que cap
de toda la gente
que va a sortir al carrer
no va a pasar re
absolutamente re
el civismo va a ser total
pero que hubiera sido perfecto del todo
perfecto del todo
pero bueno
veremos que mejoren
i no penso
per la zona del carrer
que es curiós
aquell carrer
que sempre els hem
castigat de Tarragona
deu ser el més oblidat
per la Guàrdia Urbana
perquè no acabo d'entendre
i que s'ha repetit
en ocasions
i realment
aquests brètols
jo crec que
com va dir un dia
fa poc l'alcalde
doncs mano dura
però mano dura
dura
dura
perquè
les celebracions
no tenen qui
portar implícit
actes de vandàlics
però per descomptat
les 30 o 40 mil persones
que hi havia al carrer
és un efecte mínim
minimitzable
al màxim
no
no t'hauràs que veurem
el que va passar
amb la celebració del Barça
o a Barcelona mateix
que es van trencar
a Paradors
i demés
és algú que necessitava
roba i ulleres
i van allà
i van a fer
de totes maneres
jo sempre dic
que aquests vandàlics
acostumen a no ser
seguidors
i partícips
probablement
de la festa
són afegits
que aprofiten
moments
de debilitat
de les forces
de l'ordre
per poder-se
prodigar
prodigar
en les seves
esbratolades
i això
bé
forma part
suposo
d'aquesta societat
però
insisteixo
mano dura
en aquestes
dient que
era un punt
que
bé
tampoc va passar
absolutament res
com us dèiem
perquè hi havia molta gent
al carrer
no passa res
de tot el que veu poder veure ahir
de totes les celebracions
de la balconada
del que veu poder escoltar
quina seria la imatge
que us quedaríeu
la frase que us quedaríeu
obliem-lo del David García
vale
fem la resta
i
i seguim
amb la resta
amb què us quedeu
de tot el que veu
poder veure ahir
les frases
dels jugadors
jo me quedaría con la imagen
de ir por todo Tarragona
i veure que era
si mirabas
un montón de gent
por allí
un montón de gent
en la Rambla
jo dije ayer
si llevo anys
en Tarragona
nunca havia vist
tanta gent
en la Rambla
i tu es de Barmell
exactament
i després llegar allí
a la plaza
del ayuntamiento
que aquello era impresionante
lo que había allí
quan apagaron les luces
i se veia
i la gent
subida unos
encima de otros
i saltando
tot el rato
i aguantar
i veu
que esa imagen
jo crec que
això no se te olvida
nunca
això no se te olvida
nunca
perquè ayer el aregí
me deia
por lo menos
hay 50.000 personas
en la calle hoy
porque la gente
que abría de Tarragona
de gente que vendría
de fuera
y las frases
de los jugadores
la verdad
si una era buena
la otra era mejor
menos una
que soy un poco desafortunada
olvidémosla
porque profesionalmente
es otra cosa
el club le tendría que
explicar que
un buen retracto
a tiempo
sea bueno
porque hay muchísima gente
de las comarcas
pero luego
Kiko Ramírez
lo hizo bien
no está bien
y también destacar
al Jallo
que como él dijo
que soy muy tímido
pero nos hizo agachar
allí a todos
nos hizo
jo em quedaria
ahir ho comentàvem
quan anàvem
va a la Rambla
patxi patxi
te'n recordes
quan anàvem
els dimensos
a fumar el puro
i a vegades
t'amagaves
la bufanda
perquè
te vas
pel carrer
txe
on vas
te trobaràs
algú
on vas
va a fumar-me
un puro
passa algo
diu
però on
al camp del nàstic
esteu sonats
aquests païos
que aneu allí
i clar
i veure la complicitat
ciutadana
alguns dels que recordes
que et deien això
pel carrer
amb una samarreta
granata
dius
com han canviat
els temps
o jo m'he fet
molt gran
o el temps
passa molt ràpid
i això és molt únic
perquè la complicitat
ciutadana
veu de veure
tants crios
tanta gent jove
però no solament
perquè el futbol
abans era d'homes
la Conchita
era una excepció
en Tarragona
però és així
perquè hi havia
poques mujeres
i veure tants crios
i tantes noies
tantes noies
vibrant amb el seu equip
doncs la veritat
és que se't posa
la pell de gallina
i és allò
vivir para ver
perquè no
realment
els que estimem Tarragona
i el nàstic
doncs
jo verdaderament
amb 42 anys
no ho he vist mai
tota sinceritat
perdó
si tu te escuchas
tan de Zallera
ellos
dijeron que ahora
somos muchas mujeres
al futbol
lo dijeron ellos
en el programa
eh
home
i ayer la Rubén
era un clar exemple
sí
jo em quedaria
és un canvi
generacional
i són els temps
també
ha canviat molt
i era hora
també que ha canviat
tot això
és un despertar
de la ciutat
val a dir-ho
perquè aquesta ciutat
estava molt dormida
amb això Reus
ens portava
una davantera
important
jo crec que sobretot
em quedaria
amb un color
amb la vermelló
que tenia
i Tarragona
ja fa temps
que Tarragona
és vermella
perquè veus
les balconades
de les diferents
cases de la gent
els comerços
tota Tarragona
és vermella
i sobretot
a la plaça de la Font
que vaig estar jo
sobretot
és veritat
vull dir
el jovent
que hi ha
amb un sentiment
grana
increïble
amb la gent
vibrant
dos hores
abans
que arribessin
els jugadors
jo crec que vaig arribar
a la plaça de la Font
sobre dos quarts
de nou
una cosa així
hi havia un ambient
increïble
la gent gaudint
i a l'hora
que van arribar
els jugadors
i va arribar tothom
un sentiment
gran
increïble
un feeling
que es va crear
ja a la plaça de la Font
que els que ja
últimament hem anat
és el tercer cop
que anem en pocs anys
jo crec que la primera celebració
va ser molt especial
la segona
ja estàvem com una miqueta
mitjacostumats
però el d'ahir
és que jo no veia
viscut mai
un clamor
una vibró
es va fer un sentiment
una connexió
que hi ha
amb aquest equip
els jugadors
que es veien
a la vacuna
de l'Ajuntament
que estaven
realment gaudint
passant-s'ho bé
jugadors
que no s'ho acaben
de creure
la gent jove
com el nano
jo crec
que hi ha
un sentiment
que ens farà
ser realment
un club gran
dintre de l'estat espanyol
en lo de que
cada vez
hay más señoras
que van a futbol
estoy completamente
de acuerdo
hasta la mía
ha ido tres partidos
en su vida
un empate
de copa
en campo
del Mérida
el 4-0
lo voy a decir
flojito
en campo
del Madrid
y el último partido
se jugó en casa
digo
como no perdamos
ya sé quién es el gafe
a casa no vuelvas
se ganó
y ahora cuando salga
de aquí
ya voy al club
a buscar entradas
que me temo
que hoy
si no se agota
tampoco faltará
porque me ha dicho
que ella quiere
desde el domingo
y yo encantado
respecto a lo que decía
Spurrin
de los socios
alguno de estos
que le decían
que dónde vas
debe ser
estos que ahora
dicen
en MES TV
qué vergüenza
quieren ser de primera
y nada más admiten
8.000 socios
oye paisano
¿por qué no te hiciste
hace 20 o 30
y tantos años
como yo?
Bueno
nunca es tarde
si la dicha es buena
arrepentido
los que yo
vamos a pasar página
en esto
estos eran
los que cuando venía
aquí a jugar
el Barça
la Copa de la Nuestra Cataluña
aquel
partido
que
aquellos
partidos
que hacían
Reus
Barça
Nasti
y veías
a los culés
y decían
oye que viene el Barça
yo para ver un partido
de entrenamiento
no voy
decían
y ahora cuando venga
este año
en la Liga
porque le ganaremos
no no pero
qué dirán
esas personas
ahora no va a haber
un partido
de entrenamiento
entonces ahora
no tendrán sitio
para ahí
y ahora
y si quieren
el Chantilo y el Camer
pero
los que nos da
mil pelas
Ignasi
que veig
molt callat
no res
escoltant
te ha dormido
te ha dormido
te ha dormido
te ha dormido
l'Ignasi
que vols que et digue
on va seguir la rua
on va seguir
todo el tiempo
on va seguir
nosotros
arribábamos
sortíem a las 6 del dematí
de Jerez
amb els companys
de Tibissa
l'Enric
12 horas
amb el Jesús
amb la fregoneta
aquella
la Mica
la Gret
el Ramiro
son fill
n'érem 8 en total
i arribàvem aquí
que eren
quasi a las 6 de la tarda
no res
dutxar
es canvia
i anar cap a
cap a l'Ajuntament
i a fer la
no res
a treure
a treure tot això
que tenies dintre
que no sabies com treure-ho
el que comentàveu
del jovent
d'aquest
del Nàstic
hi ha molta gent jove
molta canalla
i veiem amb samarretes
del Nàstic
i molta gent de fora
també
que s'ha fet
del Nàstic
que segueix el Nàstic
dèiem a les celebracions
l'altre dia
que al Vendrell
hi havia gent al carrer
que a Salou
hi havia gent al carrer
que a Reus
hi havia gent al carrer
que a Barcelona
del Nàstic de Tarragona
això és el primer símptoma
que el club
s'està fent gran
a marxes forçades
que sou tot
molt bèstia
que hem passat
de segona ve a primera
en res
en tres anyets
i que el club
ara s'ha fet gran
és el pas definitiu
per dir
som un club gran
és que possiblement
el salt
que s'ha donat ara
doncs ve de molta gent
de les comarques
de Tarragona
normalment sempre baixa
gent de les comarques
gent del Vendrell
gent de Valls
però clar
eren
quatre comptats
ara et baixa
moltíssima gent
i aquest equip
o el gimnàstic
concret
se l'han fet seu
perquè possiblement
aquesta gent
de les comarques
potser tenien altres equips
davant del Nàstic
però ara veuen
que és seu
ara veuen
que allò també ells
disfruten
gaudeixen
de tot això
i per això
el fer-se seu
és quan
ho donen tot
t'abaixin de qualsevol banda
del Vendrell
et dic
de Tivissa
els amics de Tivissa
la banda de baix
gent de Mas
d'en Verge
gent de Santa Bàrbara
gent de Flix
gent d'Amor a la Nova
no saps per quina raó
jo penso que
ha sigut un boom
tal
que ningú
sap
d'on t'ha sortit
és que és incontrolable
perquè clar
fa set anys
set anys
veníem de Castelló
de guanyar un partit 0-1
o que hi havia
els Torres
el Luis Gil
els Naranjos
els Espigulers
totes aquests la gent
i va fer el gol
Serrano 0-1
Camp del Castelló
si se'n recordeu
i es van juntar
a la plaça de l'Ajuntament
una cinquantena
o cent persones
com a molt
per celebrar
que s'aguantàvem
segonament
fixa't tu
i ara 30.000 persones
per la Rambla
10, 12 o 15.000 persones
a la plaça de la Font
d'on t'ha sortit tot això?
Doncs gent que s'ha fet seu
al gimnàstic
i per les comarques
per la ciutat
per la província
és que és increïble
no tens paraules
Home
aquesta complicitat
jo crec que seria
també un moment
de recordar-se'n
del recolzament institucional
ha fet molt
per arribar
a aquesta fita
a aquest nàstic
li faltava un impuls
important
de complicitat
institucional
que temps darrere
se'ns havia negat
i aquesta és una aposta
decidida
que no es pot restar
mèrits
de l'alcalde
l'alcalde de Tarragona
amb el seu equip
doncs
s'ha
s'ha volgut
immiscuïm una tasca
de
no solament de tarragonisme
sinó
diria
de tot el que
dins el que és
una part del pastís
del tarragonisme
és el nàstic
i s'ha
i ha apostat
ell al seu equip
de govern
de forma molt decidida
per això
ara
sembla que
en alguns entorns
polítics
doncs
bueno
es vulgui això
passar per sobre
i a veure
senyors polítics
siguin del partit
que siguin
jo no tinc cap carnet
però de cap partit polític
els hi garantizo
anava a dir
el d'alnestici
que el tens
ara no ens enganys
els hi garantizo
que
no hi ha hagut
cap equip de govern
que hagi
realitzat una aposta
tan decidida
i quan dic decidida
dic econòmica
ha sigut
un impuls
imprescindible
per arribar
a vendre aquest club
de la forma
que s'ha venut
fora inclús
de les nostres fronteres
i fronteres
entre comentes
fronteres
no n'hem de posar
tot el contrari
exactament
i això
doncs
no es pot restar
els mèrits
del que li correspon
a aquest equip de govern
més encara
d'èpogues passades
que
que ens ho havien negat
tot
i
el nàstic
és Tarragona
Tarragona és del nàstic
i el nàstic
és Tarragona
i això
ho hem sà picot
d'entendre molt bé
som un equip a més
que caurà molt simpàtic
la temporada que ve
som el substitut
del Cadiz
primer aquest any
el Cadiz
anava una nava
aquella simpàtic
per exemple
el nàstic
és un equip d'aquells
que
un dia s'han despertarà
molt poquetes
per no dir cap
i que podràs anar
amb la samarrelleta
i la bofanda
el nàstic
per tot arreu
sense problema
més
no
però jo crec
que sí
que el nàstic
va caer simpàtic
perquè
té una afició
molt
maja
a excepció
de que
ja sabéis
que sempre
hi ha
però això
és inevitable
però és una
afició
molt sana
que anima
molt
que no hi ha
més follones
en cap
lloc
i crec que
van a ir
a part
de
estar en primera divisió
que això va a ser
jo ja estic deseant
que haguen el calendari
a veure
qui ens toca el primer partit
serà el dia
que ens adonarem
d'això
que estem a primera
el dia que llegi el calendari
i comencen a veure
ayer
el Fede Adán
me comentó en el ayuntamiento
cuánto se hace el calendario
porque me caso
el 7 de octubre
24 de juliol
24 de juliol
pot ser
si bien el Barça
o el Madrid
el 7 de octubre
yo no me caso ese día
cambio la fecha de la boda
a ver cuando sale el calendario
digues
el dia designasi
quin dia
me sembla que és
el primer de juliol
de juliol
hi ha data
ja
sincera
però és el primer de juliol
i hablando
perdón
hablando de carnet
com has preguntat
si tenia el carnet de nasti
yo pido desde aquí
por favor
que hagan un carnet
muy bonito este año
muy bonito
porque del año pasado
era muy triste
con lo caro que lo pagarás
de lo harán
pero que sea bonito
que sea alegre
que no sea tan triste
como el que hemos tenido
esta temporada
que yo cuando lo vi
me quedé
que hagan un carnet bonito
si si si
volviendo un poco
a lo que tu has dicho
de esa boda
a mi me pasa
no es que no me vaya a casar
yo que llevo 36
con la misma señora
que tiene tanto mérito
como haber subido a la primera
36 años
pues mi hija
se casa
el 4 de noviembre
me juego un café
aunque nos toca
ese día
o el Barça
o el Madrid
ya puede ir buscando
otro padrino
respecto a lo de la afición
ayer mismo
Ignasi
la gente aquella
que podían estar incluso
quemados con su equipo
pues sí
le silbaron algo
tú estás
pero nosotros
al contrario
felicitándonos
antes de empezar el partido
y después
intercambiando
de bufanda
sin ningún problema
de ningún tipo
en Madrid
cuando estuvimos
también
yo creo que
a Xerés
Jesús Bás
es espectacular
porque la gente
cuando salimos del campo
la gente aplaudía
la gente
la gente
la gente
la gente
la gente
la gente
poder sortir
a comprovar
quin era l'ambient
que había a Xerés
a la nit
en cuestiones informativas
puramente
la gente
también te aplaudía
y cridaban
a Nástica Primera
felicitaban
la gente
estaba entregadísima
también
a Nástica
es un equipo
simpático
quizás la diferencia
entre empezar
el nombre de la ciudad
por B de Barcelona
o T de Tarragona
hay una diferencia
y la saben apreciar
la diferencia
son inteligentes
es van ajuntar
varias cosas
entre otras cosas
porque
lógicamente
si el Xerés
arriba a jugar
algo
potser a horas d'ara
parlaríem en uns altres termes
ens equivoquem
tampoc
hem de saber
relativitzar tot
el que sí
és que
veritablement
hi va haver
un entorn
d'amistat
i de proximitat
molt ferm
i jo doncs
prèvia al partit
doncs
anava a un bar
proper a l'estadi
i es veien
doncs
molts seguidors
del Xerés
amb un entorn
d'amistat total
aquest entorn
encara es va fer
més proper
des del moment
doncs
que bé
ja sabeu
els problemes
que té el Xerés
amb el seu veí
el Cádiz
i els problemes
que vam tenir nosaltres
en un famós playoff
això sembla que va ser
un caldo de cultiu
que va ajudar
el bon rotllo
el bon rotllo
de gol notte
o el sur
inclús intercanviar-se
missatges
continuant
durant tot el partit
Juli
el mòbil
agafa'l
agafa'l
avui
estem a la ràdio
estos son los directos
estos son los directos
pots sonar el que vulgui
ens és igual
estàs a casa teva
Juli
que passa res
Gabriel
perdona otra cosa
visteis ayer
nunca habéis visto
en la Rambla
tanta gente
en los balcones
yo siempre pasaba
por la Rambla
y decía
aquí no vive nadie
y ayer
era impresionante
y un chiquito
que también
es socio del Nasti
de siempre
dice
Conchita
no salían
ni para los reyes
la gente
al balcón
y ayer era
toda la Rambla
y la gente
saltando arriba
con las banderas
después
en aquest
l'assolir
i l'ascens
s'ha juntat
dues coses
que ja fa
un parell de setmanes
va acabar
la primera divisió
i el mundial
comença aquesta setmana
el divendres
llàstima
me n'alegro
també pel creatiu
que és l'equip
de Gà
del futbol
que vull dir
que el que era
estrictament futbol
era el gimnàstic
vull dir
que teníem
les televisions
per naltros
i clar
tot això
et dona
un sentiment
d'alegria
d'èxtasis
de felicitat
perquè era tot
pel gimnàstic
de Tarragona
ho hem de deixar aquí
són les 10
estaríem hores
i hores xerrant
heu tancat un poquetes
tant a part parlar
ja que estàvem
a primera divisió
bé si heu fet
mitja hora més
de programa
fem un matí
molt especial
ja podrem escoltant
però la tertúlia
l'hem de deixar aquí
nosaltres tornem
tot el matí
serà la color grana
podeu seguir
aquesta sintonia
a la ràdio
la ciutat
Tarragona
ràdio
Gràcies