Bona nit
Bona nit
Compleix un quart de segle de la seva recuperació, 25 anys de Carnaval a Tarragona i home, això com a mínim mereix un programa com a mínim, no sé si mereixerà dos, ja ho veurem.
Segurament.
Ja ho veurem, jo crec que sí, però en principi un. El que passa que el Jordi, que és un home així que sap amenitzar l'audiència, ens el farà una mica musical i tot, no?
Sí, sí, tu també has ajudat una mica, no?
Una miqueta a la mesura del possible.
Per exemple, per exemple.
Per exemple, per exemple.
Una nit de dissabte de Carnaval.
La primera nit de dissabte de Carnaval.
Alguien o jo un tema en opòsit de pescadors.
La primera nit de dissabte de Carnaval.
Doncs sí, hi havia molta gent que es va donar cita al pòsit de pescadors.
Fa 25 anys, un dissabte de Carnaval, eren 25 anys més joves i els de la Darma també.
Sí, sí.
Imagina't, i eren joves però ja tenien una edat i una certa trajectòria.
La Darma va ser un dels dos, de les dues formacions que va protagonitzar el primer baile d'espresses de Tarragona, de l'època democràtica.
I en un escenari que ja no existeix com a tal, que era el pòsit de pescadors.
Allò recorda uns tolls d'aigua que hi havia.
Sí, sí, no ens hem mogut massa perquè estem al moll de costa encara, però realment estem a la zona, diguéssim, al port.
I de fet l'any 81 és una mica l'antecedent del que seria el Carnaval.
Encara no hi havia carnes toltes aquella any a Tarragona, però sí que va haver aquesta recuperació en què va participar la Darma i l'orquestra retorn.
A mi m'agrada molt en el programa de febrer del 81, que a més des de la comissió del Carnaval i l'Ajuntament heu fet un dossier molt ampli,
doncs fent una miqueta de la memòria d'aquests 25 anys de Carnaval, m'agrada molt allò de dir, programa, tothom és lliure i se'l convida per a disfressar-se pels carrers de la ciutat.
És a dir, vinga va, feu.
És que no oblidem que l'any 81, això, quina data era?
Això el 81, ai, és programa genèric perquè diu, el dia 28 a partir de les 10 del vespre...
El dia 28 feia 5 dies que uns senyors disfressats de color verd van entrar en el Congrés de Diputats.
Sí senyor, sí senyor, és veritat. I no de cap Carnaval allò.
I curiosament, doncs bé, les dates en guany són molt semblants, no són exactes, però...
Sí, però més o menys...
Coincideix bastant, però vaja, realment...
Clar, imagina't, el 23 passava el que passava i deien, el dia 28, 5 dies després,
A partir de les 10 del vespre, al pòsit del serrallo, començarà la festa.
Ull, la terminologia i el llenguatge de l'època, eh?
Amenitzarà la ballada.
Amenitzarà la ballada la companyia elèctrica d'arma.
Asistir a la rebella disfressats i portar marxa fins a la matinada.
Una mica que ha reinclonet, eh?
Sí o no?
I Holanda García va estar fidel a la cita, podem donar pena a aquest programa.
No hi eras.
La memòria històrica, jo no hi era, a mi no em van deixar sortir.
Ara es fa el jove, Déu-n'hi-do.
És veritat, a mi no em van deixar sortir.
Poca broma que la propera setmana estem muntant una taula rodona, nostàlgica,
que vindran alguns que deuen tenir molt bona memòria de què feien el 81 per aquelles dates, eh?
La setmana aquella devien d'estar alguns dels que vindran una mica espantats.
Sí, jo crec que realment va ser com una mena de catarsi aquell ball de Carnaval,
perquè moltes d'aquelles persones que participaven directament al Carnaval
participaven directament d'altres activitats cíviques, polítiques,
i clar, cinc dies abans havien tingut un ensurt considerable.
Sí, em sembla que sí, em sembla que sí.
Bé, en tot cas, l'any següent,
Carna Estoltes es va entronitzar com a figura del personatge que presideix la festa
i que realment és un personatge que precisament és que en guany compleix 25 anys
i serà precisament la comparsa del Callo Largo la que tindrà els honors
d'encarregar i de directir aquest personatge.
És a dir, que aleshores les designacions del Carna Estoltes encara eren municipals,
o sigui, es nomenava des de l'Ajuntament.
Això és una cosa que amb el pas dels anys ha canviat.
O sigui, el que queda d'aleshores és que el Carna Estoltes arribava i es moria, no?
Es moria dimarts, l'any 82 ja es va morir dimarts.
Però, doncs, realment el que sí que ha canviat molt és com s'organitza aquest sèquid, no?
Actualment, en aquella època, el portava bastant l'Escola Municipal d'Arts Dramàtic Josep Ixart
i el Carna Estoltes es acostumava a ser designació municipal.
Del 83 com a concubina, veiem la Magda Puyo.
Avui en dia directora teatral.
Per exemple, hi ha moltíssimes cares a recordar.
El que crida també l'atenció, per exemple,
hi ha un fragment del pregó de Sa Majestat del 82.
El 82 va ser el primer sermó de Carna Estoltes.
I escolta, like, like, eh?
Tu vet, tu vet, eh?
Bueno, ja està bé, no?
Home, no, no, però es notava que encara veníem d'una època
que mesuraven molt el llenguatge, les paraules i segons quines coses.
L'any 82, a banda de rei i, per tant, sermó,
vam tenir també la primera rua de dissabte.
Es va tenir el primer testament de Carna Estoltes.
Es feia Guerra de la Farina, aleshores.
Sí, es va cremar el primer ninot de Carnestoltes.
Es va...
Bueno, això és un acte que ja era preexistent,
que és l'únic que havia existit amb anterioritat.
Diguéssim, els darrers anys de la dictadura
va ser el concurs de disfesses del Club Maginet.
Estem en aquell primer carnaval, diguéssim,
amb estructura de carnaval, que és el del 82.
Dos anys després, el 84, s'incorpora a la coca de llardons,
que s'ha mantingut fins a l'actualitat.
S'incorpora al carnaval infantil.
I, per exemple, llegint el programa del 84,
hi ha actes d'aquestos que han entrat i han sortit a la festa.
Per exemple, l'any 84,
es llorava sangria del carnaval a les comparses,
al divendres,
o es feia el judici del Carnestoltes al dilluns.
Deixa'm dir una coseta del 82.
Ah, uf, ja vaig molt ràpid.
Però dic un...
Perquè a vegades diuen,
hi ha coses que no canvien,
hi ha coses que canvien moltíssim.
Ara no ens costaria molt d'entendre
que en un programa de carnaval
posés actes culturals.
Dilluns, a quarts de vuit, taula rodona,
projecció sobre els carnavals de Vilanova,
Reus i Tarragona,
sobre el significat de la festa,
les voltes de la plaça del Pallol.
Clar, en el context d'una festa de carnaval,
com l'entenem ara,
estem parlant de l'any 82,
no estem parlant de...
Sí, sí que parlem del segle passat,
però no estem parlant del segle XIX.
És a dir, que en qüestió de 20-25 anys
ha canviat moltíssim el concepte de festa,
el llenguatge a l'hora d'estructurar una festa.
De fet, jo crec que aquesta conferència,
o aquesta xerrada i tal...
Actes culturals.
El que pretenia també era posar una mica en solfa,
diguéssim, el carnaval de Tarragona
dins d'un context de carnavals catalans,
que crec que això a vegades,
pel camí a vegades s'ha perdut,
però el que és cert és que el carnaval
és una de les cicles més característics
dels països catalans,
no únicament del Principat de Catalunya.
I jo crec que una mica
amb aquestes línies de comparació
amb les altres festes
es pretenia a això, em sembla.
Però vaja,
és una qüestió que...
la terminologia no amaga la realitat.
No, no, esclar, esclar.
Hi ha el que hi ha.
I és bonic veure les fotografies,
l'agrupació fotogràfica de Tarragona,
de ben segur que té moltíssimes fotografies i imatges
de fa tants anys i crida l'atenció.
La primera vegada que tenim constància
d'una exposició de l'agrupació fotogràfica
és l'any 85,
que s'inaugurava aleshores el dijous gras.
Gràcia, posteriorment, aquest acte ha anat agafant més solera
i s'ha passat el dilluns en allò que s'anomenen els entreteniments.
Ara els actes culturals són entreteniments
també dins el programa de Carnaval
i en el fons són els que inicien també una mica
aquesta història.
L'any 85 també és un any
que s'incorporen algunes coses interessants
que s'han mantingut al llarg de la festa,
que és la recuperació,
seguint la línia precisament d'aquestos Carnavals
que tu esmentaves de Vilanova, per exemple,
de la participació del Vall de Diables
a la capçalera de la Rua i també a l'enterrament.
Això és una cosa de context clarament
de la zona del Garraf i del Camp de Tarragona
i que té el seu origen,
si més no en el moment que les societats burgeses
i recreativo-culturals
d'aquestes àrees geogràfiques i culturals
a partir del segle XIX imiten
en la festa del Carnaval,
imiten i parodien les entrades dels arquebisbes
i dels reis a les ciutats,
per això precisament l'arribada del Carnestoltes
sovint encara s'ho denomina com a entrada,
tot i que en alguns llocs es parla d'arribo,
seguint la tendència italianitzant
que va tenir a la festa,
però en tot cas aquesta capçalera de foc
és una cosa molt característica
des del segle XIX
i plenament documentada en moltes poblacions.
I també se va estructurar l'any 85
aquest dimarts de Carnaval
una mica tal com el coneixem avui,
és a dir, en el testament
ja no el llegeix el Sèquid mateix,
sinó que el llegeix el Lucifer
com a notari reial
i es procedeix amb una crema del Carnestoltes,
d'una manera també tal com es fa avui en dia
amb focs d'artificis
i d'una manera una mica més solemne
podríem dir que el que s'havia fet
als anys anteriors.
Els anys següents també es van veient
progressivament com s'han incorporat elements,
per exemple el 86 s'incorpora el drac,
se fa una sardinada que no va tenir més fortuna
perquè al cap de dos o tres anys va desaparèixer,
el 87 hi ha la colla jove organitzant actes
que és una de les característiques
que encara avui en dia la jove
sempre organitza algun acte que altre,
per exemple un ball infantil el dissabte al matí,
l'any 89, per exemple,
el ball de Serrallonga passeja el Ninot del Carnestoltes,
que hi ha un moment que també es adopta
de la morfologia que coneixem avui en dia,
aquest Ninot, passeja el dilluns per la nit,
pels bars de la ciutat,
aquest és un acte que també tindrà
uns quants anys de continuïtat.
El carnaval és més permeable introduir activitats
que no pas altra festa
o també és bastant estricta
en què hi ha més actes?
Jo pel que he vist hi ha actes que entren i surten,
és a dir, hi ha alguns actes que es van consolidant
i que van creant aquesta estructura,
molts del quals ja de la primera època
en què va participar antropòlegs
com el Fausto Sánchez Cascado
van donar-li una estructura.
Després, les diferents comissions que han hagut
han anat a fer-hi actes que han anat quedant,
assentats,
i després també hi ha uns actes que passen un any
i no tornen a passar mai més,
on hi ha uns altres que passen dos anys
i desapareixen,
vull dir, no ho sé,
per exemple, l'any 89,
una cosa que sí que va generar fortuna
va ser vetllar el Carnestoltes
la tarda del dimarts,
cosa que no es feia anteriorment,
se feia en el segle XIX,
però no, no,
coses d'aquestes que van succeint.
O, per exemple, l'any 90
tradicionalitza una cosa
que ha tingut continuïtat fins avui en dia,
que és la tria del cartell
del Carnestoltes
d'una manera més o menys
via concurs.
Per tant,
hi ha coses que sí que van succeint.
L'any 91
desapareix una cosa definitivament,
després d'uns anys
de diverses incidències,
que és la Guerra a la Farina.
Això que comentaves ara,
ha sortit per atzar,
estava passant fulls,
Carnestoltes del 90,
diu,
enguany la supària de joventut
de l'Ajuntament
va organitzar
un concurs
de cartells de Carnaval
per tal d'anunciar
aquesta festa.
La supària de joventut
convocava,
diu,
el jurat del concurs,
pam, pam, pam,
va acordar per unanimitat
donar el premi del concurs
a l'obra presentada
per Jordi Martí Castell,
també va fer menció especial
al cartell representants,
i aquí explica
la portada d'aquest votat,
pam, pam, pam,
doncs sí,
era de l'any 90.
L'any 91
desapareix la Guerra de la Farina,
després d'uns quants anys
de polèmiques
entre comparses
i ajuntaments,
sobretot,
perquè va morir un nen,
per un problema respiratori,
arran d'aquest fet.
L'any 91
és el primer any
que consta
la desaparició real de la...
Prèviament,
aquest disurtat fet,
hi havia moltes queixes
dels veïns
d'aquella part
de la Rambla Nova,
jo recordo
el que se'n deia
Vallellano,
perquè, clar,
entrava,
és que els que recordin
la Guerra de la Farina,
realment la ciutat,
tota aquella zona,
quedava enblanquinada,
és que t'havies de posar
unes mascaretes,
no podies ni respirar,
no?
Era una cosa increïble,
i la quantitat
de gent que hi participava.
Sí, sí,
no ho sé,
podíem anar
destacant algunes coses,
per exemple,
l'any 91
s'incorpora
per primera vegada
la Colla de Diables
Bramas del Serrat
o la Crema
al Carnestoltes,
l'any 92
es programa,
per exemple,
la primera vegada
el Vermut Popular
del dissabte,
que encara es manté
avui en dia,
s'incorpora
a l'Associació de Veïns
de la Unió
organitzant el seu primer
concurs de disfresses,
és el primer any,
l'any 92,
que en les bases
del concurs
s'introdueix
la novetat
que els guanyadors
realitzaran
el paper
del Carnestoltes
de l'any següent,
precisament perquè sigui
una cosa rotativa.
Clar,
però en tot aquest processi,
perdona Jordi,
que tu estàs dient,
cada cop s'incrementa més
el nombre de comparses
a participar a la RUA,
aquesta preinscripció
i creació
de noves comparses
a la ciutat.
Jo, mira,
jo amb això,
jo crec que hi ha
una certa estabilització
des de fa anys,
i jo crec que
ja, efectivament,
hi ha comparses que entren
i comparses que surten.
Però és entre final dels 80
i començaments dels 90
que es consolida
el nombre de comparses
que podem tenir ara?
Sí, jo diria que sí,
jo diria que sí,
tot i que evidentment
hi ha comparses que són noves,
en guany, per exemple,
em sembla que hi ha
jo crec que això
sempre és una mica
a diferència d'altres celebracions
que a vegades són molt estables
les coses de Carnaval,
hi ha una part molt sòlida,
hi ha comparses
que tenen una llarga trajectòria
i estan,
amb el bon sentit de la paraula,
molt consolidades
i d'altres,
doncs que potser
entren i surten,
hi ha molts que se'n dirien
mascaròs,
que són aquestes agrupacions d'amics
que surten, doncs,
un o dos anys
i després desapareixen,
però sí que realment
hi ha una certa incorporació
d'elements.
De fet,
per exemple,
un element
que sí que suma
són els dies,
perquè, per exemple,
fins ara no havíem comentat,
però el Carnestoltes,
el sermó i l'arribada
de la feia el dissabte
l'any 93,
arriba divendres
en lloc de dissabte
i amb els pas dels anys
actualment arriba el dimecres,
és a dir,
que realment s'ha anat ampliant
perquè ha anat ampliant-se
d'elements,
per exemple,
de les coses
que s'han popularitzat
malgrat que,
precisament,
el seu naixement,
després veurem,
el naixement
d'aquesta formació musical
va tenir lloc
per acompanyar
una mascarada,
diguéssim,
de Carnaval,
però ha quedat la música
i no ha quedat la mascarada,
que és una banda
de Flaviols
i metall,
que es diuen els francolins,
que té dos discos editats
i que sona,
per exemple,
d'aquesta manera,
no?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
s'utilitzava la V baixa. Se separava, no?
Carn na val.
S'utilitzava per aquí baix la V baixa
en una situació complexa, no?
Sí. I bé, en fi, coses d'aquestes
que han anat passant que també tenen la seva gràcia,
no? De fet, aquesta és una de les
més sonades, tot i que avui en dia pugui semblar
molt llunyana. De fet,
l'any 94... No, però no era
per un tema de noés, era un tema per condició
femenina, etcètera, etcètera.
Es va liar tot. Es va liar, es va liar, sí.
Es va liar tot una mica, no? No sé, per exemple,
l'any 94, per primera vegada, el carnestol
es visita... L'any següent van fer un
online, no? Sí.
Una espina, una raspa d'una sardina allà...
Aquest 94 va servir
perquè es visités totes les compasses
del carnaval que ho volguessin, el divendres, amb un acte
que s'ha consolidat, que és el tomb per la ciutat
i per primera vegada, el 94,
no sé si per conseqüència, el 93, s'esmenta
la presència de la concubina, no?
És a dir, per això la concubina té una numeració
de no 25 anys diferent, no?
També va ser un any molt femení perquè
la víbria es va incorporar
com a element de foc a la festa
o també es va distribuir per primera vegada
les esqueles al matí del dimarts
de carnaval, no? Un acte també molt
consolidat. De fet,
amb el tema equiparació masculina
i femení del carnaval, fins l'any 95
no se li dona un número al primer
a la concubina, és a dir, no tenim
concubina primera realment fins a...
fins l'any 95, no?
I, bueno, això també ens porta
a pensar si a vegades
sempre ha de guanyar, aquests dies algú
m'ho deia, no? Si sempre ha de guanyar
el carnestoltes i sempre el carnestoltes ha de ser
més predominant que la reina o la concubina, no?
Això també potser es podria invertir, no?
Però, bueno, és una d'aquestes coses que realment
la història ens ho ha portat així, no?
No sé, per exemple, l'any
l'any 96
la rua del dissabte abandona
el boll de costa i comença a sortir des del carrer
Premartell, girant després cap a Ramón i Cajal
això, de fet, amb el pas dels anys
encara canviarà i avui en dia
surt directament de Ramón i Cajal, no?
És un altre any
també el 96
se generen dos anys complexos perquè
hi ha les obres a l'aparcament de la plaça de la Font
hi ha dos anys que els actes
de la crema s'han de traslladar a la plaça del rei
amb altres espais, no?
Això, doncs, motiva també
unes certes, jo diria, doncs
dificultats, no?
No sé, l'any 96 s'incorpora a la segona rua
la rua de lluïment
que es fa el diumenge a la tarda, no?
O per primera vegada
s'incorpora una vella al Carnestoltes
dins del Teatre Metropol
cosa que els altres anys s'havia anat fent
fins i tot a la meitat de la Rambla, no?
Aquest any també crec que és molt important
perquè hi ha un primer reconeixement
una mica més enllà de la ciutat
el programa Tarasca del Canal 33
que era un programa dedicat a festes tradicionals
considera el dimarts de Carnaval de Tarragona
com el més típic de Catalunya
i jo crec que és el primer reconeixement real
que hi ha de la festa, no?
De fet, això, l'any següent
vindrà reformat
per un primer reconeixement estatal
que farà la Mari Ángeles Sánchez
una periodista investigadora espanyola, no?
que destaca molt especialment
la rua del dissabte
dins dels actes de Carnaval
o per què no, l'any 98
a banda de sonar els francolins
com escoltàvem
doncs venen, ens visiten per primera vegada
les colles de Reus
amb un emblemàtic acte
que van vindre vestits de romans
i algú de Tarragona
els va rebre vestits de general
Aquest any que es va començar a fer aquest intercanvi
aquest germanament Reus-Tarragona
Sí, sí, sí
hi ha un precedent
que hi ha unes visites
amb la caravana publicitària que es deia
que es van fer uns quants anys
a principis del Carnaval
però no tenien aquesta alternança
de població de Tarragona-Reus
sinó que cadascú anava per la seva banda
de fet, l'any 99
és el primer en què les comparses de Tarragona
van a Reus
o per exemple
Aquí li toca, enguany?
Enguany venen els de Reus
Venen els de Reus aquí
Aquesta alternança
98-99
és quan s'estructura
El 99
hi ha les primeres degustacions
de Botifarra 2
que recupera el gremi de Can Saladés
es recupera la bota del Carnaval
que aleshores no s'instal·lava
el dimarts com ara
sinó que s'instal·lava el dimecres
s'acrea la ninota
amb aquest nivell d'homologar
els personatges masculins i femenins
de la festa
o s'ofereix per primera vegada
al Metropol
una sessió teatral d'homenatge
als dos personatges
També hi ha la primera disfressador
del Carnaval
la primera
diguéssim
passaré l'espectacular
de les tres freses
més importants
o hi ha el primer
sopar de coca
en recap de Llangon i Sal
el dimarts a la nit
al carrer
l'any 2000
el B&B Moia
fa un llibre sobre el Carnaval
català i el situa
entre els sis més importants
de Catalunya
el de Tarragona
l'any 2001
es compleixen
ara fa 5 anys
20 anys del Carnaval
democràtic
i a banda d'homenetjar-se
tots els personatges
que havien fet
de Carnestotas
i de Reina
s'estructura molt
aquell acte
de l'entrada
que actualment
se celebra el dimecres
quan arriben realment
el Carnestotas i la Reina
que si us fixeu
en el pas dels anys
ha agafat molt de protagonisme
i ha deixat de ser
una simple arribada
amb un acte
una mica més teatralitzat
s'organitza la rueta infantil
conjuntament amb les escoles
això antigament
no es feia amb les escoles
l'any 2001
s'incorporen
es fa constar
per exemple
en el programa
un toc històric
de campanes
que és el toc de Quera
final de Carnaval
i inicial de la Quaresma
que no s'havia deixat mai de fer
però no constava mai
coses d'aquestes
interessants
i després hi ha una altra polèmica
d'aquestes
de les més sonades
en què Comparses i Ajuntament
munten un sidral
perquè l'embalat
es desplaça
de fora de la plaça de la Font
al final
això és d'estar més recent
3 anys fa
2001
ja clar
se pacta
un anà
del refugiu
del Moll de Costa
però com a protesta
jo recordo
que és que no hi haurà
ball de Carnaval
és que fins i tot
es parlava de suspendre els actes
el que sí que és cert
és que els actes de dol
com a protesta
no es van fer
a la plaça de la Font
es van fer a la plaça del Mercat
una mica
per la manca
de bonentente
que va haver entre
els comercians
de la plaça de la Font
i les comparses de Carnaval
aquest tema
després la lògica
l'any següent
el 2002
doncs va portar
a ubicar
aquest acte novament
a dins de la plaça de la Font
no sé
el 2002 per exemple
es recuperen
les rondes satíriques
cantades
pels carrers
el dimarts
allà el dissabte al matí
allò que no agradava
de l'any anterior
del Moll de Costa
acaba sent
rendibilitzat
per les mateixes
comparses
perquè s'hi fa
la disfressadora allà
perquè hi ha un aforament
més gran
que el Teatre Metropol
es combina
s'inventen aquesta beguda
del xartrés
i l'almandrina
amb aquest
aquest
aixartressament
de la festa
o no sé
per exemple
una revista gallega
dedicada a les festes
Fiesta i Espectàculo
situa també
el Carnal de Tarragona
entre els sis
més importants
de l'estat
no sé
el 2003
per exemple
es recupera
la figura
del doctor Mistela
com a personatge
que ajudarà
que no s'acabi
la festa
hi ha el primer
concurs
de llançaments
de mòbils
es recuperen
reintroduixen
l'ús de talleres
en l'enterro
del dimarts
una mica
per guanyar
encara més
espectacularitat
o per exemple
es crea
la web
del carnaval
és una història
molt ràpida
que avui hem repassat
en paper
però que el proper dia
podrem repassar
amb les veus
dels protagonistes
que van estar
des del començament
en aquell carnaval
el dimarts vinent
farem un programa especial
però no parlaran
els papers
sinó que parlaran
aquells carnavaleros
primers carnavaleros
de la ciutat
de Tarragona
no sé si estan en actiu
o no
em penso que no
que ja no són carnavaleros
jo encara no sé
qui ve
ja en parlarem
ja apuntarem
exactament
els convidats
que ens acompanyaran
ara ho deixem aquí
però has portat
una altra peça musical
molt relacionada
amb el carnaval actual
però també
que té reminiscències
de carnaval antic
m'ha semblat
que era oportú
perquè enguany
doncs un dels actes
d'aquestos
de Vallaruga
l'any 81
a mi a vegades
em diuen
els primers anys
no venien grups bons
i dic
no he llegit
dels programes
i l'any 81
va vindre la d'Alma
l'any 86
l'any 2006
venen els ojos
de Brujo
però
com bé
diu la Yolanda
els ojos de Brujo
a banda de crear
nova rumba
nou hip hop
nou flamenco pop
depèn de qui els etiqueti
també fan revivals
i un dels revivals
homenatge als maestres
un dels mestres
de la rumba
de la rumba catalana
són
los Amaya
i aquí
doncs
ens hem portat
a aquest tema
que es diu
bailadores
que són
ojos de Brujo
interpretant
els germans
José i Delfín Amaya
uns clàssics
que si vostès
fan per uns moments
una imatge
de televisió espanyola
en blanc i negre
recordaran
per un duet
de palmeros
i guitarreros
impressionants
amb unes ulleres
amb unes ulleres
botes d'elefant
es veien per allà
i amb cançons molt conegudes
com per exemple
Caramelos
o Bete
però bé
aquí hi ha
aquests bailadores
que són els ojos
també
que sonaran
com a aquest final
d'aquest carnaval
25 anys
perfecte
Jordi Bertran
gràcies
Fins la propera setmana