Ja el tenim aquí entre nosaltres, en David Serra.
Molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Ha anat recuperant el temps perdut, eh?
I aquesta setmana el David ve amb els deures pràcticament fets,
perquè has vist el més destacable en les tres trenes.
Directament fets.
Pots parlar no d'oïda, sinó amb propietat de moltes de les pel·lis.
Bueno, hi ha algunes pel·lícules que no, però vaja, ja veureu per on vaig.
A veure, la primera.
De quina vols que parlem?
La Danly, per exemple.
La Danly desitjava molt que em fessis aquesta pregunta.
Veus que bé.
Home, però és que si tothom en parla, eh?
Jo no sé si parlarien igual si la història d'amor fos d'una altra manera.
És aquesta cosa que es calla.
És el tema, és la pel·lícula, per què tanta expectació?
Pel tema o perquè la pel·lícula realment és bona?
Perquè el tema se suposa que ja està tot superat.
El tema no és que em sigui indiferent, que també, o sigui, en el sentit que a mi el que m'agrada són les històries ben narrades i enfortides per un guió potent i uns actors i tot el que es parla quan comento una pel·lícula.
El que puc dir és que Brokeback Mountain és una pel·lícula que d'entrada la tinc a recomanar, però ja fora de que hagi guanyat els globus d'or que ha guanyat, de que sigui la favorita real i absoluta i a plena consciència guanyadora virtual d'aquesta sessió de les Oscars, molt serà que m'equivoqui.
Però, base, o sigui, és una pel·lícula que no es pot parlar malament d'ella perquè realment, des del punt de vista de la història, de la forma de narrar la història, Anlis ha fet realment un notabilíssim director de cinema capaç de treure profit a un material sensible i fer-ho amb delicadesa oriental, i ho ha fet amb una pel·lícula amb un tema tan adent.
És a dir, que la cosa oriental en ple oest americà es deixa notar?
Sí, perquè a més, és clar, el de l'oest és pel dels cowboys, que és veritat que és un tema recurrent i que a la vegada també podríem dir que no és realment un western, o jo no ho entenc com un western.
És una història d'amor?
És una història d'amor i pèrdua, és una història en què en realitat es parla d'un difícil moment a la vida d'uns homes que, mitjançant aquest contacte, aquesta feina, que és la feina de cowboy, doncs es retroben amb els seus sentiments veritables.
I és una història que és trist, que evidentment la gent treu mocadors, fins i tot els crítics més...
És allò que nosaltres diem pel·lis boniques, el que diem en aquest espai.
A veure, és una pel·lícula que realment, al contrari d'altres pel·lícules, ja parlarem de pel·lícules de la setmana passada com A Cras,
que més enllà de l'artifici, realment arriben al públic i ho fan des d'una perspectiva que jo penso que és molt sincera.
Llavors és una pel·lícula que, vaja, jo he de dir que la vagin a veure, que la disfrutin, que no s'esperin,
que realment la gent vagi amb tota tranquil·litat perquè no es trobarà en una pel·lícula avorrida, al contrari,
es trobarà en una pel·lícula emocional, ben feta, ben narrada, entretinguda, intel·ligent.
Potser és de lo millor que tindrem aquest any amb l'altra pel·lícula que ha d'arribar i que desitjo veure-la d'entrada ja a Tarragona,
com és la de Good Night, Good Luck, la pel·lícula del Josh Clooney, que sembla, i tothom m'ha dit, que és una altra meravella
i que és realment una de les pel·lícules notables que arribaran a aquesta temporada.
I una pregunta, David, als actors què tal?
Brutals. A veure, d'estil en veritat. Són certs.
La tornaràs a veure, pel que veig, perquè tens tendència a repetir les pel·lícules que t'agraven?
No, no, aquesta pel·lícula puc dir que no aniré a veure-la una vegada.
L'aniré a veure totes les que convingui perquè és realment una pel·lícula d'anàlisi, de disfrute i fabulosa.
O sigui, m'ha complert perfectament les expectatives, per una vegada, d'uns Oscars que realment premiaran la pel·lícula que s'ho mereix.
Recomanació de la setmana, sens dubte, de les pel·lícules que més s'està parlant a tots els mitjans de comunicació.
I també s'estrena una pel·lícula que el títol probablement sigui familiar dels que són lectors de llibres, òbviament.
Les memòries d'una gaisa o un bestseller d'aquells d'entreteniment, doncs ara apareix, que potser té 10 anys aquest llibre o una cosa així.
Veig saber que jo he llegit i he regalat, vull dir...
Sí, és entretinguda, però tampoc no és cap...
És més un guió de cinema, veus? Jo en cinema la veig més que en novel·la, veus?
Estic convençut que quan aquest home va escriure el guion...
Va dir, calla, a veure si em fan la novel·la.
Va dir, dic la novel·la, ho va fer a consciència que aquesta pel·lícula acabaria en mans d'un director com, per exemple, Salvat Marshall,
que és el director de Chicago i que és un director que realment jo penso que s'especialitzarà en aquest tipus de...
A tu et va agradar Chicago?
No, jo trobo que és un musical fluixet.
Doncs estem al mateix.
Doncs no te trobaràs una pel·lícula millor.
Jo penso que el Chicago, en comparació amb la pel·lícula Memories d'Una Geisa, és una obra mestra.
Chicago?
Sí, sí, sí.
Per tant, Memories d'Una Geisa...
A veure, és...
Quasi que ens quedem a casa.
És com la capsa dels...
Molt de kimono?
Sí, és la capsa...
Veus?
Gràcies.
Això em prepara per dir que és una pel·lícula que realment sona música.
És que a Llui també no li ha agradat Chicago, i fixa't, ens posa la música, eh?
Això sí que té mèrit.
Això és ràpid i a més un bon recurs.
La música sí, la música està bé.
Perquè el que haurien de posar aquí en música és el John Williams amb les seves fanfàries,
que un se pregunta què fan aquests memòries...
Estic viendo la misión, estoy viendo la Geisa, què estoy viendo?
Perquè a més tot és mentida, tot és fals, tot és de tramolla.
És una revisitació històrica molt al gust de Hollywood,
és un melo, un melodrama, evidentment la novel·la ho és,
però que és artificiós, és a l'estil de Hollywood.
Kimono, kimono, casetes d'aquelles orientals...
Sí, les japoneses no són ni japoneses, són xineses.
La cerimònia del té i...
No, és que és veritat, o sigui, en realitat,
aquesta és una pel·lícula per entrar-hi directament a un camp virtual,
que realment presenten el que una mirada amable vol veure darrere de la figura d'una Geisa.
Bé, escolta, com si estiguéssim en el famós concurs de la tele,
em quedo amb aquesta i deixo aquesta.
A veure, jo d'entrada...
I mos venido a jugar.
Exactament. Aquesta se la deixo per a la gent que vol anar a veure una pel·lícula
entretinguda e intrascendent, que no va més enllà,
i l'altra és una pel·lícula de veritat.
Escolta una cosa, i aquesta que reprodueix o intenta reproduir
la història de la mare Teresa de Calcuta, l'has vista?
No, però és un telefilm.
A veure, que ningú s'enganyi, aquesta no és una pel·lícula de cinema.
No és Gandhi.
No, no, no, ni de bon tros, o sigui, és una pel·lícula que estava destinada
o està destinada en el seu moment a la televisió.
Doncs mira que el gènere, i perdona, David, de les biografies al cinema ben tractat
és un gènere més maco, eh?
I tant, ni Teresa de Calcuta, és una història que segurament darrere n'hi ha.
Per explicar-la, clar.
Jo no l'he vista, no puc parlar.
Per tant, aquesta no l'has vist, les altres sí, però aquesta no.
El que puc dir, i això també és una advertència,
és que la gent que vagi a veure Teresa de Calcuta
que sàpiga que és una pel·lícula feta per televisió,
que això no vol dir res.
No vol dir que sigui dolenta.
Però que pot ser una bona pel·lícula, eh?
Un telefilme ben fet.
Ara bé, és un telefilme.
No és una pel·lícula que estava destinada en el seu origen pel cinema, segur.
Bé, doncs una altra que...
Bé, de moment ens continuem quedant-nos amb aquesta dels cowboys.
Hi ha alguna estrena més?
Sí, alhora, hi ha dues estrenes més.
Acabaré molt ràpid.
Un escatxer per a mans del Michael Haneke.
A veure, pel·lícules desassossegants,
pel·lícules que parlen de la soledat,
de la violència silenciosa,
realment és una pel·lícula que en un cineclub
doncs entra molt bé,
perquè després et dona peu a tertuliar
i a vegades de ser una mica pedant,
perquè són pel·lícules que tenen aquest toc,
però que no és una pel·lícula per...
Aquell que poses la teva així com a més...
Sí, sí, no, no,
és pel·lícules per fer una tertulia d'aquestes
amb molt d'alcohol, eh?
O sigui, directament.
És d'orilla,
els actors són estupendos.
Però pel·lícula estranya, vols dir,
d'aquelles difícils d'entendre,
que has de fer un gran esforç...
Per mi el Michael Haneke cada vegada més
és el David Lynch intel·lectual.
Vull dir, és un autor
que és autor,
que s'ho creu,
que treballa molt amb els actors,
que moltes vegades les seves pel·lícules
podríem fer ser perfectament obres teatrals,
en el sentit de la intimitat
i la capacitat de convocar els sentiments,
però que a mi moltes vegades
a veure, amb sobremetratge
i més sobre pedanteria.
Però tu que passes pràcticament la vida al cinema,
dir que fan moltes pel·lícules d'aquestes
de sortir del cinema i diòstres,
és que no hi ha entès res.
De res.
Però ja en fan molt poquetes.
Sí, perquè no arriben aquí,
però n'hi ha, eh?
N'hi ha moltes.
I podríem parlar,
inclús de les que s'estrenen
també podríem parlar.
La que no és segurament per intel·lectual
és Salon in the Dark.
Cada setmana hi ha una pindoleta
d'aquestes de terror, de pan...
Sí, i a més amb els videojocs,
que facin el joc
i ens deixen en pau a les pel·lícules.
Sí, perquè sembla que sigui el pretext
per després vendre el videojoc.
No cal videojoc directament,
no cal pel·li, no?
No, no, no.
I realment,
l'Alone in the Dark
és un joc...
Els amants del gènere
saben que l'Alone in the Dark
ja porta molt de temps
en un joc per pc antic i mitològic.
Ah, sí, és que d'això no...
Ambientat amb ambients del Jigger,
del creador realment virtual
de l'Alien,
l'octava passaguer.
I aquí torna una altra vegada
a intentar portar aquest joc
perquè una consola de jocs
ho treurà a la palestra
i l'aprofitar per treure la pel·lícula.
A veure, no té res.
és una pel·lícula dolenta,
el joc és infinitament millor,
compren-se el joc,
no vagin a veure la pel·lícula
perquè és que no val la pena directament.
I sobre ruedas,
doncs no ho sé,
però és una pel·lícula
d'aquestes de patinadors i...
Sí.
Per amants del gènere,
però no ho sé,
són pel·lícules d'aquestes que...
Del gènere de patins?
Sí, sí, sí.
Quins gènere és aquest?
No ho sé.
Aquests són pel·lícules sorprenents
perquè dius,
si algú paga per anar a veure aquestes pel·lícules
i si ho fan,
per quina raó?
No tenim més estrenes.
No, no, no.
Pel que fa a les que ja estan a la cartellera,
Volando Boy la vas anar a veure?
I és extraordinària.
És a dir,
que la teva previsió era encertada.
Molt correcte.
O sigui,
és un gran artessa,
o sigui,
realment el Badalejo
és un director
que no té més pretensions
que a contar històries.
Aquesta vegada surt de la comèdia
per anar directament al drama.
Déu-n'hi-do,
és una pel·lícula
que a més la recomano encara...
perquè el que no hagi vist aquesta pel·lícula
s'està perdent
una de les petites joies
del cinema espanyol.
I vols dir que sortirà aviat de pantalla o no?
La deixaran uns quants.
Està funcionant bé.
Està funcionant bé.
Ara bé,
jo la recomano
perquè realment
és d'aquelles pel·lícules
que enfront d'aquesta cartellera
que és a vegades
megalomaniaca,
que hi ha cons,
nàrnies
i altres coses
que realment són
autèntiques tonteries.
No King Kong en concret.
O sigui,
ja saps què m'agrada.
Sinó pel·lícules com,
per exemple,
La joya de la família
que dius, bueno, vale.
O hi ha un flux
que un no entén
per què està tenint tant d'èxit
perquè és que la pel·lícula
se desmunta.
Home, David,
sembla que vagis a La figuera
tu també.
És clar,
la protagonista
és una...
és una xerreria.
Però bueno,
jo estic sorprès
perquè, a veure...
Però jo comentaves
que des del punt de vista estètic
allò de...
Sí.
de Gaudí,
de la visió
d'aquesta dona,
dels paisatges,
del minimalisme,
tot això que està bé,
però res més.
Però clar,
a veure,
jo penso que són pel·lícules
es desmunten ràpidament
a les dues setmanes.
Vull dir,
comença la gent a dir
escolta,
no vagis perquè...
Amb el King Kong ha passat,
eh?
El King Kong no ha funcionat
tant com s'esperava la gent
perquè amb el Narnia,
que no és ni de bon tros
una pel·lícula perfecta
que la trobo bastant sucreta...
De Sabadora, no?
Perquè a més,
el tema
i tot aquest univers
cridava molt l'atenció.
Però ha funcionat...
O sigui,
les novel·les són infinitament
millors i més imaginatives.
O sigui,
no és el Senyor dels Anells.
I el Peter Jackson,
que fa una pel·lícula
que està força bé,
doncs jo penso
que no ha connectat.
No passa res.
Jo sé,
jo insistim,
que és una gran pel·lícula
i és un entreteniment enorme,
eh?
Malgrat tot.
Però,
de totes maneres,
mira,
el Crash,
una pel·lícula
també una mica
d'estires i arronses.
No m'agrada
com el One Million Baby
perquè no hi és
darrere el clínisbo dirigint.
És una pel·lícula
que a mi em sembla
molt artificiosa.
O sigui,
que d'entrada
la recomano
per fer comentaris
de construcció de guió,
però que
no me l'acabo de creure.
O sigui,
no és el tràfic.
És una pel·lícula
que parla
de éssers humans,
els àngels,
que tot està massa lligat,
que les causalitats
i les casualitats
són molt forçades.
Jo,
al final de la pel·lícula,
no m'acaba d'entendre
molt bé
què volia explicar exactament.
O sigui,
una pel·lícula
que és una mica
del que li passa
a l'Hombre del Tiempo,
del Gore-Berinsky.
Que el va agradar aquesta?
Bé,
mira,
jo amb el Nicolas Cage
vaig estar tota l'estona
plantejant-me una miqueta
el seu look
al llarg de la pel·lícula
perquè no m'acabava
d'adrapar.
Doncs si t'hi vas fixant
en això,
és que la pel·lícula
t'avorria una mica, no?
A mi el Gore-Berinsky
m'agraden pirates,
m'agraden
la tornada de Robert,
m'agraden
el que fa molt bé.
Amb aquesta pel·lícula
trobo que,
que,
bueno,
no ha arribat
a donar-li
el tot necessari.
No sé si ho hem comentat
perquè, clar,
amb tot el tema
de les festes
i totes aquestes coses
i tot plegat
si vam parlar
de Jarhead
i l'Infierno Espera.
Aquesta és la pel·lícula
que segurament marxarà.
No ha tingut
gaire èxit.
Sorprenentment
és una pel·lícula
que jo penso
que ha sigut
molt mal interpretada
per part de la crítica
del públic.
Buscava molt
el paral·lelisme
amb Apocalipsis 9
i no necessàriament...
I no va per aquí.
Penso que és una visió
molt realista
del que és,
ho ha sigut.
Més documental, no?
Exacte.
I que aquesta pel·lícula
en què sembla
que no passa res,
que passen moltes coses,
que és l'anada absoluta
en aquesta guerra
fictícia
i absolutament forçosa,
jo penso que és
un retrat gairebé
polaroid
d'aquest ambient
i que pots fer
moltes lectures
mirant la pantalla
i plantejant
la pel·lícula
com el que realment és
una ficció
documentada.
Harhead
per mi és una pel·lícula
interessant,
és una pel·lícula
que té una banda sonora
que és altament
recomanable
des del meu punt de vista
i per una altra banda
és un retrat de personatges
molt acurat.
Personatges que evidentment
estan una mica més cap allà.
O sigui,
no acabes d'entendre
aquest univers paral·lel
que és el món
de l'exercit nord-americà.
I les marines
i tot això.
Però bueno,
que realment és una pel·lícula
que jo la recomano
en favor de l'altre,
però sí que he de recomanar
una pel·lícula
a banda de la favorita,
la Drogba Bain Mountain,
que a més no fa falta
recomanar-la
perquè funcionarà.
I els paisatges
que diuen que són
una meravella també.
Ah, hi són.
Per els paisatges del cor.
O sigui,
per mi és això
i totes les seves circumstàncies.
Blondo Boy,
que és una pel·lícula
estupenda
amb uns actors
fantàstics
que a més
fa reflexionar
sobre el que és
la vida
d'una família
amb un nen
problemàtic
que té aquesta passió
absoluta
i bògica
per la benzina
que és a més
patològica.
i un personatge
que és real
i un retrat
fantàstic.
Un personatge
que és real
i és viu
en l'actualitat.
I és viu
i ara està treballant
i ajudant la gent
Precisament treballant
en temes de cotxes
i de curses
i de fórmules
no sé què
que realment
és...
Exactament.
És una pel·lícula
que de veritat
no se la perdin
perquè el Badalejo
és un director
coherent
i ha fet una gran pel·lícula.
Bé,
jo tinc la tria feta
i ho imagino
que amb els oients també.
T'agraïm molt
aquesta orientació
perquè clar,
davant d'aquesta oferta
se'n equivoqui de sala
i passi la tarda allà
on no vull estar.
Jo crec que ho tenim claríssim.
Ara la tria
la farà cadascú.
Exactament.
Però vaja,
sí, sí,
ens quedem
amb el que ens ha recomanat.
Molt bé.
David Serra,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres i bon cinema.
I fins la propera setmana.