.
Aquesta és la sintonia de la tertúlia.
És habitual cada matí a aquesta hora.
A Tarragona Ràdio és moment de comentar
alguns aspectes de l'actualitat.
Avui amb la companya periodista Montse Cartanyà del Diari El Punt.
Montse, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya el president de la Diputació
i tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Joan Arejo.
Joan, bon dia.
Hola, molt bon dia.
I el degat del Col·legi d'Advocats de Tarragona, Antoni Vives.
També, Antoni, bon dia.
Bon dia.
Avui, a banda de les notícies estricta actualitat,
que ara comentarem de seguida.
Potser hi ha un parell de coses aquelles que, en fi,
pràcticament a tots els mitjans de comunicació apareixen,
que és el futbol, amb el Barça,
amb el gran partit que va jugar ahir a Londres,
i també una data històrica, la del 23F.
Vull dir, fa un quart de segle
d'aquell intent de cop d'estat del 23F.
No sé si volem fer alguna referència al futbol.
Del futbol, la Montse, poca cosa.
No, totes les maneres, no m'agrada,
però he de reconèixer que ahir, l'últim quart d'hora...
El vas veure.
Només un quart d'hora.
Només un quart d'hora, perquè vaig trobar que era emocionant i tot.
I això que al futbol no me'l miro massa,
però sí, ahir he de reconèixer que sí que me'l vaig mirar.
Sol a casa, vaig obrir la tele i no vaig dir ningú,
però me'l vaig mirar, me'l vaig mirar.
Avui confessa, doncs, que Montse Cartella...
Com un pecat, això és com un pecat.
Ahir mitja Catalunya estava pendent de futbol.
Ara també és veritat que hi ha molta gent que, en fi,
segurament estava fent altres coses a l'hora del partit,
però no sé si l'Antoni és dels que...
Jo no el vaig poder veure, ara ho comentava el president,
vaig dir que anar amb un sopar i no vaig poder disfrutar de...
Però jo em conformo amb el nàstic.
Jo penso que la nostra lliga està a Tarragona,
i aquest any estem disfrutant a Tarragona amb el ginàstic moltíssim.
I jugarem contra el Barça l'any que ve?
I jugarem contra el Barça l'any que ve,
i farem un partidàs com el que ahir es va veure.
O sigui que...
I el Joan va veure el partit?
Sí, sí, vaig veure el partit.
Jo estic d'acord amb el president del col·legi
que a veure aquí ens hem de preocupar del que tenim més a prop
i a més en aquests moments que ho tenim també, no?
Però vaja, veure el partit d'ahir,
doncs va ser realment un espectacle i per molts motius, no?
També per la cara que se li va quedar amb el senyor Maurinho,
que és un personatge almenys que a mi.
No em se'n cau francament malament,
amb el qual em va encantar, doncs, guanyar-lo.
I ens podem imaginar, ja posats a fer una mica de ciència-ficció,
ens podem imaginar un nàstic Barça l'any que ve?
O ho veuen molt...?
Jo crec que sí.
Sí?
Jo crec que sí.
Estem en camí de fer-ho, no?
Somiar és gratis.
I per tant...
Jo penso que somiar i tindre la gent il·lusionada és totalment gratis.
Jo crec que són decisius els dos propers partits,
el del Llork i el del Llevant, eh?
Sobretot el de casa.
Així, sí, sí.
I fins i tot queden 17 partits?
Sí, i estan molt apretats tots,
cosa que també és important,
que no estiguem a prop només del tercer,
sinó que estiguem a prop del primer, no?
Però Llork i Llevant són dos rivals directes,
i per tant, aquí s'ha d'apretar.
Però jo penso que en tres punts,
dos partits, tres punts, Joan, en tenim prou.
Dos partits, quatre.
Quatre? Jo firmo menos, tres.
Quatre, home, un empat i una victòria.
El millor serien sis.
Home, això seria el millor, és clar.
Escolta, guanyar a casa,
això sempre, indispensable.
I fora, tot el que treguis,
bé, tot i que la ratxa que porta el gimnàstic,
fora de casa,
fora de casa,
jo crec que en guany,
excepte el que ha fet el Barça,
diríem, de tindre tants partits seguits guanyats,
i el Torreforte, no ho oblidem,
i el Torreforte...
Que va sortir gairebé tots els mitjans d'ambit nacional,
no ho oblidem.
Jo diria que partits guanyats fora de casa,
la ratxa que porta el gimnàstic,
no l'emporta ningú, eh?
Notem la ratxa aquesta,
i després som l'equip més esportiu de la segona divisió.
Sí, sí, sí.
El qual també és una...
És un honor.
És un honor, eh?
Que ser el que juga més fair play de la segona divisió.
Però amb això no es puja, eh?
No, bueno, però bueno.
Pugem resultats.
Morge, tu que no segueixes el futbol,
t'imagines un nàstic Barça l'any que ve?
A mi és...
Fins si tu t'hauries de treballar potser, no?
A mi és un part difícil.
Fins si tu t'hauries de treballar potser, no?
No, no crec que em toqués treballar,
però la veritat és que m'agradaria,
perquè tot i que el futbol no m'agrada dimarts,
el fet que un equip d'aquí pugui pujar primera,
com a fet històric,
i a més per l'emoció que es viu, no?
I es veu la gent de Tarragona que segueix el nàstic,
aquest any ho està visquent amb molta emoció.
Per tant, seria molt bonic,
però a mi em costa molt imaginar un Barça nàstic.
Quines repercussions creus que podria tenir,
més enllà de l'esport?
Tindria repercussions per la ciutat, un nascents?
I tant, tindria repercussions per la ciutat
i sobretot també, suposo, repercussions econòmiques
pel propi club,
que precisament és el que veig més difícil,
que pogués assumir un...
pujar primera amb tot el que comporta econòmicament,
clar, per la ciutat, no?
El senyor Eiffel diu que no.
Només pujar cobres de drets de televisió?
Són 1.500 billons?
No, no, no.
A veure, jo crec que aquí el que juga
molt a favor de poder fer un pressupost,
ara com alguns clubs de primera,
dels que han pujat i baixat,
és que quan s'ha pujat de segona a primera
a la Lliga de Futbol Professional,
et dona, ara no recordo si són 1.000 o 1.000...
1.500, eh?
1.000 o 1.000 i escaig,
1.000 i escaig, 1.000 i escaig de passetes,
i hi ha de...
A fons perdut.
A fons perdut.
Que si ho sumes, diríem,
al teu pressupost més menys actual,
que sempre es veu augmentat una mica,
perquè hi ha més televisió,
televisió, se suposa que hi ha més socis,
si puges a primera, etcètera, etcètera,
per tant, el que tens avui a segona
puja una miqueta,
el que sigui un 10% o un 15% d'ingressos,
suposo que de publicitat
no és el mateix estar a primera que estar a segona,
jo diria que pots fer...
Sí, no és pau.
Pots fer la pau, eh?
Pots fer la pau.
Hi ha equips que pugen i baixen amb diners.
Però, de totes maneres,
els fitxatges que s'han de fer també
són molt més importants,
avui dia,
és un professional que s'ha de dir com això...
Mil i pico, però mil i pico de milions de pessetes.
A veure, nosaltres,
perquè a vegades tenim al cap això que veiem,
el Ronaldinho, l'altre,
cobren 700, 800 o el que cobrin.
Tenen el pressupost d'enlàstic,
però hi ha altres jugadors de primera
que, clar, cobren altres quantitats.
Però molts jugadors de primera,
moltíssims, la immensa majoria,
estem parlant d'una cosa
absolutament diferent d'aquesta.
I la repercussió de la imatge de la ciutat,
per exemple, suposo que seria també espectacular.
En fi, és a dir,
més enllà del que és estrictament esportiu...
Qui no coneix Villarreal avui, no?
Clar, i bàsicament...
Home, suposo que si m'escolta algú de Villarreal,
no s'enfadi, no?
Però, vull dir, molt, molt, molt.
I ha fet el futbol, evidentment.
En fi, avui és un tema de conversa al futbol.
També pot ser de conversa,
o més d'un comentarà jo
què feia avui fa 25 anys,
quan el 23 se fa.
A la Montse no s'ho sé preguntar-li,
perquè era molt jove.
Montse és molt joveneta, molt joveneta.
Potser n'hi havia nascut.
No, si havia nascut, havia nascut, i tant.
Però la veritat és que no,
tu hi hauria de tenir sis anys o set.
No recordes res, evidentment.
No, recordo una mica de després, no?
Dels crits, del Tejero,
però no realment d'aquell dia que feia.
Devia estar a Col·la, suposo,
però no, la veritat és que no me'n recordo de res.
Per qüestions, evident, d'edat,
els altres dos contratulistes,
que els hi puc preguntar,
i que no s'enfadin.
Home, jo ja soc un home,
el Joan és molt més jove que jo.
Però què feia, no?
Què recordo?
Jo recordo que em va trucar per telèfon,
estava treballant al despatx,
un despatx recient estrenat a la Rambla,
portava 15 dies,
i em va trucar que passava alguna cosa rara
al Congrés de Diputats.
Recordo que vaig posar un transistor que tenia,
perquè en aquells temps no es tenien tantes coses,
i no ho sé,
em va trasbalsar moltíssim.
Vaig deixar de treballar,
em vaig anar a casa,
encara no estava ni casat.
I recordo que tenia un germà petit
que estava d'excursió,
que no sé per on anava d'excursió,
i la preocupació de la meva mare
era on estava el meu germà, no?
El vam anar a esperar a l'estació,
que va tornar molt tard,
i bueno, va ser una nit llarguíssima, no?
d'escoltar la ràdio,
de veure la televisió,
i emotiva.
Jo recordo quan vaig veure les imatges
del Suárez,
menys preuat,
i el Gutiérrez Mellado,
ha sigut una imatge
que sempre que la torno a veure
em torno a emocionar.
Realment va ser
el despreci absolut
a la democràcia,
i el despreci a la dignitat,
i la dignitat que van demostrar
aquelles persones en aquell moment,
que no pots fer res,
perquè realment no pots fer res,
només que mantenir
una actitud digna,
que amb aquella dignitat
jo penso que van defensar
la democràcia
i l'estat de dret.
I el Joan,
què recorda?
Jo llavors tenia
22 anys
i estava estudiant
tercer de carrera,
i estava a Barcelona,
aquella tarda,
bueno,
doncs deuria estar estudiant,
vull dir,
recordo que estava a casa,
vull dir,
estava estudiant.
Era un bon estudiant.
Era un bon estudiant.
No,
però això,
almenys jo,
ara no,
si em féssiu dir exactament,
però jo diria que això va passar
a les 5,
a les 6 de la tarda.
A les 6 i 10.
A les 6 i 10.
I 20,
aproximadament.
I diríem,
aquesta època era època de parcials,
per tant,
com que hi havia parcials
en aquesta època,
doncs suposo que
hauria d'estar estudiant
quan em feu preguntar el que,
perquè no me'n recordo.
L'administratiu.
Però es va neguitejar o no?
Home,
al primer moment
sí que em vaig neguitejar molt,
perquè a més a més,
recordo haver posat la tele,
haver posat la ràdio,
ens vam trucar
entre diferents persones
d'allí de la facultat,
no?
I el que recordo més,
el que més m'ha quedat gravat
és el de l'endemà del dia 24,
no?
Perquè,
l'endemà del dia 24,
al matí,
clar,
que això,
si no me...
Recordo que això es va resoldre
cap al migdia,
no?
Que van començar a sortir
tots aquests d'allí dins.
Bueno,
podies fer dues coses.
Una,
anar a la facultat
o no anar-hi,
no?
I,
bueno,
jo vaig decidir anar a la facultat
amb bastanta més gent,
però,
clar,
a la facultat tampoc sabies
el que et trobaries,
no?
Perquè, bueno,
a la facultat allò
sempre és una mica
embolicat tot,
no?
Embolicat des del punt de vista
que hi ha molt de caliu polític,
no?
I llavors,
el que sí que teníem
a primera classe,
i això veus,
això té raó,
ell,
el que teníem a primera hora
era amb el doctor
en tren a cuesta
d'administratiu.
Un os, un os.
Era un os,
però era un magnífic professor.
Professor, sí, sí, sí.
I ell ens va veure
per allà baix al bar
i tot allò
d'allà de dret
a l'entrada
i va dir,
senyor,
es diu,
què fem?
Diu,
som normals i fem classe
o ens posem a escoltar la ràdio?
I vam dir,
home,
anem a classe
però escoltem la ràdio.
I vam anar a classe
i vam escoltar la ràdio
i vam estar amb ell
comentant sense fer classe.
Però me'n recordo molt,
no?
I a més,
hi havia molta gent
que va anar a les 9 del matí
a la facultat, no?
Vull dir,
com a intentant reivindicar,
a veure,
la preocupació
per una certa normalitat
de les coses, no?
I, Montse,
què et sembla,
25 anys després,
que encara ho recordem tant
i que surti tant
als mitjans de comunicació
aquests dies?
Val la pena?
Creus que s'ha de fer?
Jo crec que sí.
Que sobretot
per les generacions joves
que no saben
pràcticament res
del franquisme
ni tampoc
de l'intent de Cop d'Estat.
Et sembla útil?
Em sembla útil.
Suposo que, a més a més,
aquest any surmés,
pel simple fet
que sigui el 25 aniversari,
tampoc ho voldria lligar
amb altres aspectes,
però és ben bé així
que tothom aquest,
el Cop d'Estat,
tothom més o menys
l'ha estudiat,
no el recorda,
no el recorda,
però tothom li hem parlat.
Vull dir,
que és un fet
i s'ha de recordar.
Jo crec que ara,
precisament,
i que no sigui el 25 anys,
també és un bon moment
per recordar-ho
perquè precisament
l'història que és la que passa
en aquest moment
fa que a vegades
sigui important recordar
que hi va haver un moment
que hi va haver un Cop d'Estat
contra la democràcia
i que en aquests moments
que hi ha democràcia
hi ha accions,
hi ha persones
o hi ha reaccions
d'alguns personatges
que et fan pensar
en aquells moments
i fins i tot
que et fan pensar
paraules, per exemple,
d'algun general
que en aquests moments
declaracions que s'estan fent
que et fan pensar
que jo no crec
que fos possible
en aquests moments
ni molt menys
un Cop d'Estat
d'aquestes característiques,
però a vegades
penso que no és per falta
de ganes,
vull dir que hi ha gent
que realment sembla
que en tingui moltes de ganes.
Ho dius perquè
en un moment de negociació
com l'actual de l'Estatut
o la situació del País Basc
d'un possible camí de pau
com a mínim
és important
recordar el que va passar.
Sí, és important
i a més a més hi ha situacions
que jo crec que no es poden comparar
fa 25 anys amb ara
però en aquell moment
hi havia una situació
també a meta
que no és la mateixa que ara
però que també
en aquests moments
hi ha una negociació
que en aquell moment
no hi era
però vull dir que
hi ha coses
que hi ha fets
que es podrien comparar
i que crec que a vegades
està bé recordar
el que va passar
en un moment
precisament
per evitar que torni
a passar
en aquests moments
i la negociació
de l'Estatut Prioc
el que crec sobretot
que és important
perquè en aquests moments
hi ha molta gent
que crec que se surt de mar
amb moltes declaracions
i que estem en un país democràtic
i que moltes vegades
és important recordar-ho
i és important recordar
que hi ha hagut gent
que ho ha volgut evitar
en alguns moments
això.
Alguna observació
sobre això?
Canviem de tema?
Canviem de tema.
Jo no crec que sigui
transpolable avui en dia
una situació
d'un cop d'estat
ni crec que dins
de l'exèrcit
sempre hi ha excepcions
ni crec que dins
de l'exèrcit
hi hagi gent
que li passi pel cap
d'un cop d'estat
o sigui
li passa pel cap
són bojos
perquè realment
la situació política
i la nostra situació
dins d'Europa
jo crec que és inimaginable
avui en dia
un general
amb els tancs
pel carrer
home això
sona opareta
tot i que hi ha
algú que això dels tancs
ho va recordar
fa poc
jo crec que si hi ha
algú
ha pres la societat
és que estem
en una democràcia
i si hi ha
algú estima la gent
és la democràcia
i si algú
no vol perdre la gent
és la democràcia
i l'estat de dret
per què serveix això?
home
perquè la gent
sigui conscient
del que tenim
o sigui que el que tenim
és una cosa
que l'hem de conquerir
cada dia
que hem de treballar
cada dia
i que hem de participar
i que hem de participar
a les eleccions
si volem estar
en un estat
de dret
i democràtic
que després
se n'oblidem
quan arriben
les eleccions
d'anar a votar
i anar a escollir
els millors
alguna observació
Joan?
no
només un parèntesi
jo crec que
a més
si en 25 anys
no és dolent
que es faci
aquesta memòria
però
una observació
tinc la sensació
que es fa
aquesta memòria
només
per la gent
coneixedora del tema
i que ho ha viscut
és a dir
crec que avui
o demà
o demà passat
li preguntes
amb un xiquet
de 12 anys
o 13 anys
i seguirà
amb la mateixa
ignorància
que estava fa
5 dies enrere
s'han fet alguns estudis
és a dir
amb la sensació
que es recorda molt
pels que ho hem viscut
o pels interessats
en el tema
i per tant
tornen a sortir
els mateixos personatges
i vostè què feia
i vostè en tastava
i vinga
com si fos un tema
que retroalimentés
i no sé si la vessant pedagògica
que és l'única
en tot cas
que tindria un cert sentit
per dir
escolti
això que vam estar
tant a punt de patir
escolti
doncs hem de procurar
perquè els valors democràtics
perquè tomba
perquè gira
això és el que realment
és el moll de l'os de l'assumptu
no sé si això
s'explota suficientment
i l'únic que es fa
és història
història
llavors
sortirà de la història
avui o demà
un personatge
que estava infiltrat
a no sé bon
i que li han agabat
un programa
per veure si es descobreix
la trama de no sé què
tot això
a no ser que ho hagis
més o menys viscut
o més o menys llegit
i per tant
ja tinguis una determinada edat
et pot deixar exactament igual
tanco parentes
i era només aquesta observació
història
que no s'ha acabat d'escriure
perquè sembla
que no s'ha acabat d'escriure
llibres continuen publicant-se
a més la gent jove
jo imagino
és com si a mi em parlen
de la proclamació de la república
o sigui que
ens sona a xino
que ens sona
dius cony
això és una cosa històrica
però que no tens
jo imagino
que tu deus tindre aquesta vivència
com si parlen de...
i tu parles
jo ets periodista
perquè hi ha estudis
que diuen que joves
entre 15 i 20 anys
els han mostrat fotos de Tejero
i no tenen ni idea
no tenen ni idea
no sé
la gent li mostra una foto
de Franco
i no saben ni qui és
o sigui no saben
és una...
i a més
em sembla que ho donaves
a dir-ho abans
hi ha molts llibres
hi ha hagut estudis
de llibres d'ESO
d'ara
que dediquen una part
molt petita
a explicar
el cop d'estat
del general Pavia
o el cop d'estat
del general Sanjurjo
jo penso que arribarà
el moment
que això potser
és el que diu el Joan
és una història
dels que ho vam viure
avui surt al diari
em sembla que és
el diari de Tarabama
i Folleixet
surten una altra vegada
tots els que van estar presents
al Congrés de Diputats
explicant-nos
però és que això
recorre cada any
i dius
a veure
al final
el que realment
allò que es diu
que més és una màxima
que jo crec que és veritat
és a dir
la història s'ha de conèixer
sobretot
pels episodis dolents
intentar
no repetir-los
però la destil·lació
d'aquest coneixement
és el que s'ha de fer
senzillament
repetir els fets històrics
i anar-los explicant
senzillament
i vostè què feia
i vostè què no feia
exactament
no sé què aporta
des d'aquest punt de vista
insisteixo
el morbo
jo sóc dels que creu
que aquestes coses
no s'han d'oblidar
no s'han d'oblidar
en absolut
ara
el que s'han d'extreure
són les conclusions
i si no anem a les conclusions
el que estem fent és
bueno
mostrar doncs això
vostè què feia
després sortirà
aquell xicot d'aquí Tarragona
que va entrar al Congrés
perquè estava fent l'Emili
després ho escoltarem
en un reportatge
quasi quasi
aquest és de Consell de Guerra
és que clar
és que m'entens
no el que vull dir
en fi
després d'aquí
en la propera hora
escoltarem un reportatge
justament
amb les veus
d'alguns tarragonins
curiós
curiós que no hauria sortit abans
el del
eh
el del Pau
el del Pau Ricomà
jo no ho havia llegit mai
ni sabia aquesta anècdota
que tinguem un tarragoní
que va estar a les ordres
del que
ja de castells
i ho sabia
en fi
canviem de tema
parlem de qüestions
més estrict d'actualitat
i d'actualitat local
ahi al vespre
es va reunir
el Consorci del Camp
que per cert
en fi
la reunió va ser llarguíssima
no sé si
els seus components
em sembla que es van perdre
bona part del partit
de futbol
aquells que els agrada el futbol
però en qualsevol cas
el Consorci
ha decidit
d'iniciar una nova ronda
de converses
i de negociacions
per promoure
l'arribada
de vols a baix cos
és el que
diu un informe
de la comissió tècnica
que ja formada
per empresaris
per especialistes
del sector turístic
sembla doncs
que el Consorci
obre
una nova etapa
no sé si dir-ne
d'embranzida
després a més
de les polèmiques
Montse
que hi ha hagut
en els últims dies
de declaracions
del president del Consorci
d'alguns dels membres
dels Consells Rectors
tu creus que això s'aclareix
tenint en compte
que s'ha creat
aquesta mesa socioeconòmica
com una mena d'alternativa
al Consorci del Camp?
No, jo crec que no s'aclareix
sinó al contrari
vull dir que encara
es fa una mica
la pilota una mica més gran
bé jo
les decisions del Consorci
sí
més o menys
les que tu has comentat
bastant centrades
en el tema de l'aeroport
que es va crear un Consorci
dins del Consorci
que se centraria
en una espècie de Consorci
dins del Consorci
però jo
des del punt de vista
Joan Aréqui
em diu que no
tota l'estona
és que és membre del Consorci
i deu tenir
no, no és ben bé un Consorci
però es va crear
una mena de comissió
que s'encarregava
de negociar
l'arribada
de nous vols
el tema és
el Consorci serveix d'alguna cosa
des del meu punt de vista
jo
al Consorci
sóc bastant escèptica
amb els resultats
del Consorci
i això ho dic perquè
la majoria
sempre
amb la majoria d'organismes
d'aquests
dels Consorci
els organismes autònoms
dona una mica la sensació
i suposo que és des de fora
el senyor Ejio
que ja és dins
ens ho explicarà
que
costa arribar
amb conclusions
fermes
i en aquest cas
el que ens està passant
és que
es ven més
o com a mínim
des de fora
s'està veient més
les baralles que hi ha
per qui ve
per qui no ve
per si es crea una mesa
associació econòmica part
perquè
es diu que dins del Consorci
no s'estan prenent decisions
per tant creiem una mesa
que es prenguin determinades decisions
que no pas pel que realment
fa o ha de fer el Consorci
llavors
una mica la sensació
que arriba
de fora
és això
és que
continua sent
un organisme
on
sembla
aparentment
i no em renyi senyor Reggio
no, no, no
absolut
que
s'hagi de barallar
per aconseguir
certa cota política
i des de fora es veu això
jo dic el que estem veient des de fora
perquè jo és un tema
que no cobreixo
i a la llarga
el que arriba
el que arriba a la població
és que
moltes baralles
molts consorcis
dins de consorcis
i consorcis que es criden
al marge del Consorci
però
mai acaba d'arribar
què és exactament
el que fa el Consorci
Antoni
com ho veus tu?
Bueno, jo davant del president
de la Diputació
que és un gran entès
d'aquest tema
no m'atreveixo a opinar
i més que no el conec
però bueno
la meva opinió personal
com a elector ciutadà
quina impressió en tinc?
Home, una
de que no funciona
dos
de que és necessari
o sigui
jo crec que el Consorci
del Camp de Tarragona
és necessari
d'alguna manera
aunar els esforços
de totes les administracions
que concorren aquí
per donar els serveis
supermunicipals
jo veig situacions
totalment absurdes
que per exemple
amb una persona
que viu a no sé on
tard i dues hores
a arribar
a la universitat
de la URB d'aquí dalt
crec que són problemes
que es tenen
que resoldre
jo estic content
que hi reunissin
i que donin
un cop de timó
per a veure
si realment
això acaba de funcionar
la sensació des de fora
la sensació que tinc jo
i no ho sé
és que em sembla
que no funcioni
i això de la taula socioeconòmica
que s'ha muntat
de manera paral·lela
i tres
jo demano
i aquí el president
de la Diputació
li demanaria
o sigui aquí
jo llegeixo el diari
i veig que en aquest consorci
participen
els polítics
partits polítics
els governants
els sindicats
l'ACEPTA
la Câmara de Comerç
jo sempre noto
a faltar
on estan els professionals
o sigui aquí
participa tothom
en aquestes taules
tothom té opinió
a la universitat
hi ha un col·lectiu
importantíssim
dins del camp de Tarragona
que són els professionals
i això no reivindico
jo la meva presència
que hi ha infinitat
de col·legis professionals
que representen
en un col·lectiu
important de persones
que poden donar
una opinió
molt important
i no se'ns ha convidat mai
no sé per què
potser perquè no estem agrupats
potser la culpa és
el nostre president
per no agrupar-se
i nombrar
un representant
de tot el col·lectiu
de professionals
però jo ja que tinc
l'oportunitat
d'estar aquí
sí que demanaria
que en aquestes meses
que es fan
en aquestes taules
o en aquests consorcis
ja que es convida
gent de fora
de l'administració
ja que es convida
gent de fora
de la política
home
que penseu també
amb els professionals
perquè crec que
tenim alguna coseta
que dir
els periodistes
els enginyers
els arquitectes
els aparelladors
els advocats
alguna coseta
alguna coseta
tenim que dir
també
alguna idea
podem llançar
això Antoni
amb tanta gent
no no no
si ara ja la cosa
està liada
no no no
jo no demano
que hi vagin 50
jo demano
que hi vagi un
igual que hi va
un representant
de la CEPTA
un representant
de la Cambra de Comerç
crec
crec que
aquest consorci
és necessari
i jo
els animo
i animo
el president
de la Diputació
a que hi doni
una esbranzida
i que realment
la sensació
que en tenim
home
que quan comencen
a dir si vens
no vens
i si deixes de faltar
a mi em dóna
la sensació
que s'ha de justificar
alguna cosa
però no ho sé
ojalà
estigui equivocat
i realment
sigui una cosa
que em funciona
jo me n'alegro
moltíssim
quan aquestes coses
funcionen
de veritat
perquè
el beneficiat
és la ciutadania
Joan
no a veure
diverses
puntualitzacions
una
és veritat
que el consorci
ha sigut
en els darrers mesos
un camp
de
una certa discussió
això és veritat
l'únic que demano
és que s'agafin
els diaris
perquè la memòria
és feble
i es miri
qui són
les persones
i o col·lectius
que primer
posen el consorci
a la palestra
de la crítica
qui són els primers
perquè això
ho oblidem molt de pressa
i al final resultarà
que qui al final
acaba dient
escolti
tots aquests tan preocupats
doncs resulta
que la meitat
no venen mai
serà el culpable
per tant
diaris
mirar
d'on han vingut
les primeres crítiques
i qui les ha fetes
això jo crec que és important
perquè si no
podem pensar
que tot és igual
i no és cert
dos
la reunió d'ahir
crec que no és
una esbranzida
ho dic honestament
i jo crec que és una continuació
de molta feina
que moltes vegades
no és calibrada
per exemple
avui
aquí en aquesta taula
només s'ha parlat dels avions
ahir els avions
jo he parlat del transport
tu has parlat del transport
ahir els avions
van durar
10 minuts
un quart d'hora
presentació
de més de mitja hora
de l'estudi de seguretat
del Camp de Tarragona
que és un tema
molt important
la seguretat
ciutadana
en aquest territori
informació
sobre
el consorci
del transport
públic
estem parlant
d'integració
tarifària
estem parlant
del tramvia
del Camp
em sembla que és un tema
molt important
el tema
de la doble
imposició
de l'aigua
en aquest territori
perquè resulta
que
ens havien de compensar
com ens havien
compensat
tots aquests anys
amb una sèrie de milions
d'euros
perquè nosaltres estem pagant
encara
el cànon del
trasbassament
i resulta que la Generalitat
allò que eren 3 milions
d'euros
fins ara
són dos i mig
per tant
es perden diners
que ja veurem com anirà
és a dir
es va parlar
de moltes més coses
que els avions
pas que els avions
doncs bueno
no sé per què
és el que ven més
no ho sé
són més grans
que els autobusos
però des del meu punt de vista
es va parlar
3 mil peles a parir
és el que ven
es va parlar
de
de cara
a la propera reunió
una sèrie de compareixences
i d'invitacions
a vindre
a donar explicacions
per poder generar
informes i documents
sobre la sinestralitat laboral
en el Camp de Tarragona
que és més alta
que en altres punts de Catalunya
això
no apareix
com un bolet
ahir
és a dir
ahir si et presento
un informe
sobre la seguretat
aquest informe
està encomanat
a la Universitat Autònoma
de Barcelona
fa bastants mesos
el Consorci
del Transport
hi tenim presència
presència
des de fa molts mesos
no és que falla
la comunicació
potser
no
jo crec que falla
l'explicació
del que és el Consorci
perquè
el Consorci
no és
una entitat
per
decidir
ni resoldre
coses
és un lobby
de pressió
del territori
i de posar
damunt de la taula
els problemes
que ens afecten
i com els volem
resoldre
però hi ha
administracions
competents
en aquest tema
és a dir
el Consorci
del Camp
no és l'administració
competent
en resoldre
el tema
del transport públic
del Camp de Tarragona
però és qui
té que dir
perquè és on estem tots
escolti
miri
jo crec que això
crec que això
no s'oblidi
del tramvia
pam
pam
pam
pam
és el que
té que dir
escolti
ja sabem
que tenim
un problema
de seguretat
avui
sabem que
alguns va
prometre
400 Mossos
amb res
amb 3 dies
només guanyades
les eleccions
i encara estan
per 20
ni 400
ni 4
però no és aquest
el tema
escolti
jo quin model
de seguretat
vull pel Camp
de Tarragona
jo vull aquest tipus
de model
de seguretat
és bàsicament
pel que serveix
el Consorci
i ha tingut
l'encàrrec
per una sèrie
de qüestions
del tema
dels avions
i segurament
perquè ha tingut
l'encàrrec directe
del tema
dels avions
per això
s'han parlat
més dels avions
que d'altres coses
però avui
els avions
les negociacions
dels avions
les porten
professionals
les porten
professionals
el tema
del transport
públic
des del punt
de vista
del Consorci
el porten
professionals
no el porta
cap polític
el porten
des del punt
de vista
del Consorci
del Camp
de Tarragona
i a partir
d'aquí
doncs
jo crec
que la seva
presència
la seva
feina
és
té que ser
aquesta
i per tant
segurament
és una feina
de poca imatge
no dic que sigui
de molta imatge
perquè és
de molta més imatge
fer coses
ara
el que sí
acabo
m'arrevelo
és contra
el
el no acabar
d'entendre
doncs no sé
tornem al futbol
resultarà
que el culpable
de l'expulsió
d'aquell jugador
del
del
del Chelsea
doncs serà
el que va rebre
l'entrada
no no escolti
a veure
agafem els diaris
i recordem
qui ha sigut
el primer
i els primers
que han posat
el Consorci
en el
pim pam punt
polític
i a partir
d'aquí
home
no donguem
la culpa
a l'últim
que ha contestat
amb el tema
que el Consorci
de Sublaví
segurament
estaríem tots d'acord
el tema
si ha funcionat
com a lobby
o no
fins ara
jo penso
que la culpa
és de tots
els que estan
allí
jo no responsabilizo
a ningú
concretament
o sigui
amb això
no estic
senyalant
amb el dit
amb una persona
concreta
jo crec
que un col·lectiu
quan no funciona
és perquè
no funciona
té responsabilitat
a tothom
jo amb això
no estic dient
el president
té la culpa
no
tenen la culpa
tots els que estan
allí dins
o sigui
jo crec que
aquest Consorci
no ha funcionat
perquè no hi ha
voluntat
que la gent
que el conforma
funcioni
i perquè potser
no s'ha pogut
vendre
la imatge
del que fa
potser hi ha poca
labor didàctica
quina imatge
arriba
a la ciutadania
del Consorci
mira
jo ara fent memòria
tu deies
mira amb la premsa
què me n'en recordo
la imatge
de la signatura
del conveni
amb no sé quina
companyia aèria
a l'aeroport de Reus
Reiner
amb l'alcalde
amb un cantó
i l'altre sentat
amb una cinta
de no sé què
això és la imatge
que arriba a la ciutadania
jo desconec
el que fa el Consorci
i això
un lector
un ciutadà
que segueix la notícia
li arriba això
potser hi ha poca tasca didàctica
o potser la premsa
informa
del que no té
que informar
no ho sé
no ho sé
no ho sé
jo us dic
el que arriba
al ciutadà
que no funciona
jo ni senyalo
l'alcalde Nadal
ni senyalo
l'alcalde Pérez de Reus
ni senyalo
el president
de la Diputació
crec que tots
els que estan allà dins
20 segons
se'ns queden
jo no sé
si la premsa
en tenim part de culpa
però a vegades
el que costa d'explicar
potser perquè tampoc
nosaltres no ho sabem
és
tot el que es parla
al Consorci
tot el que per exemple
estava comentant
els estudis que es fan
avui veu una bona ressenya
al diari
avui veu una bona ressenya
sí
per la reunió d'ahir la nit
doncs
com
les propostes
que es fan
acaben sent
o sigui
com acaben traspassant
la frontera
de propostes
o d'estudis
i s'aplica
i s'apliquen
és això
o nosaltres no s'anem a explicar
o no se'ns sap explicar
bé
acabo i poso un exemple
acabo i poso un exemple
amb el tema de seguretat
decidint
traslladar-ho
a la conselleratura
que és la que toca
senyors i senyora
és que no tenim temps
no hem parlat del mèdol
no hem parlat del mèdol
avui hi ha molts temes
ni de l'autopista
ni de l'ampliació dels carrils
avui la veritat és que
hi havia molts temes
per comentar
però el 23
se feia el futbol
ens ha ocupat una miqueta
una part de la tertulia
Joan Areggio
Antoni Vives
Montse Cartanya
moltes gràcies
fins la propera
bon dia
adeu
adeu