Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
és damn!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
està preparada
per totes aquestes coses?
Són dues preguntes diferents, eh?
Comencem per la primera.
Bombers, a veure, hi ha molta cosa
regulada en quant a
bombers
intervé a l'hora de
avaluar si determinada
instal·lació, si determinat edifici
compleix o no normativa.
Vull dir, és que molta cosa,
en molts tipus d'obres
s'intervé bombers.
Però jo dic, no tant en el que és
l'edifici, a veure, no edificis
de vivendes, a no ser que siguin singulars,
que en aquests casos, doncs sí que hi intervenim,
en casos d'edificis normals
de vivendes no hi entres.
D'alguna manera ja es contempla
que el projectista ja ha tingut
en compte la normativa. Ara,
tot el que puguin ser, doncs això,
hotels, bars,
llocs de
pública concurrència, que pugui anar gent
que no és casa seva, diguem, no?
Doncs tots aquests llocs, indústries, tot això
està regulat que intervenim, intervenim
per verificar que s'hagin complert la normativa.
Això pel que fa a edificis, eh?
Pel que fa a carrers, que comentaves
també, doncs tot això també
hi ha, a través de la Comissió d'Urbanisme,
que és on, doncs,
s'estudien totes
les planificacions urbanístiques,
doncs allà també hi tenim,
també hi participem.
I allà és on veus, per exemple, eh?
si en una nova planificació
carai, bueno, t'hi posen,
hi ha els hidrants d'incendis
per poder-nos subministrar a nosaltres aigua
en cas d'intervenció,
o les amplades de les vies
són les adequades perquè hi puguin passar
els vehicles a autoscala,
perquè hi puguin passar, jo ho sé,
o les rotondes tenen el ràdio adequat
perquè puguem girar bé amb els camions,
o les, per exemple,
doncs, bueno, bàsicament
serien tots els temes d'accessibilitat,
no?, als edificis,
perquè en cas d'incendi
hem de poder arribar amb l'autoscala
i poder-nos-hi arribar a les vivendes.
Bueno, doncs hi ha tot un seguit d'eines per això.
Jo, continuant amb això que deies
de les escales,
abans el micro tancat ja ho hem comentat, no?
Sí, molt bé.
Sempre és com més cap a casa.
No, no, no.
És que ho he dit com a plata norma
pels seus interessos, aquest programa.
Aquesta pregunta és comuna
amb tots els convidats.
Sí.
No, no, no.
A veure, què hem de dir avui del serrallo?
No és el serrallo, no.
La deixarem parlant.
A veure, és a la part baixa
i a la part alta,
que són els dos nuclis antics que hi ha, no?
La instal·lació elèctrica
està horrorosa.
Per exemple,
el serrallo fa cosa d'un any
hi va haver un incendi
i els bombers se les van veure i desitjar
per poder pujar amb l'escala
a la casa afectada.
A més, era de tres pisos,
tampoc no era tant.
Pel problema del cablejat,
que està tercer mundista,
està fatal
i que hi ha moltes normatives
i que aquesta normativa no es canvia.
Treballar en FECSA
com a part de veí
és horrorós
perquè a FECSA va a la seva
i ni t'escolta ni res
i en el cas ja dic
que potser la part baixa,
perquè és tot, eh?
Vull dir, tots els carrers de la part baixa
i la part alta
el cablejat està fatal.
A vegades s'encén
quan hi ha pluja
s'encén
perquè els cables
deuen estar molt pelats.
Bueno, horrorós.
Els bombers,
què teniu a dins, això?
Home, aquests bombers potser són patidors
d'aquesta situació.
Patidors?
Clar, no, no, està claríssim.
Perquè, home,
això ens dificulta
sobretot
pensant
a l'hora
de treballar
amb l'autoscala
perquè ens dificulta moltíssim
l'aproximació
amb l'autoscala
el que són vivendes.
A l'escala,
als balcons,
a les finestres,
ens costa moltíssim
desplegar l'escala.
Hi ha moltes vegades
que ho fan viable, eh?
També, per exemple,
i no només
en casos de foc,
també moltes vegades
i el serrat allumenat
de vegades,
com a la part alta,
fer sanejament de façanes.
Doncs perquè, doncs,
cauen
treusos de rebussat
de façana
o bé, doncs,
balcons,
coses d'aquestes
on ens hem d'anar
i intervenim.
Clar, si a poc
que tinguis el cablejats,
o sigui,
no soterrats,
sinó per façana,
el cas menys desfavorable
en tot cas
seria grapejats.
És que moltes vegades
els tens aèris externs,
separats,
separats del que és façana.
Clar, en aquests casos
va molt malament,
va molt malament.
Perquè no t'hi pots, eh?
Tensar amb la façana.
Igual que al bosc,
aquelles torres enormes
d'electricitat
han de...
Les companyies elèctriques
tenen obligació
de netejar el sotabosc
per on passen,
o les branques o demés.
No hi ha una normativa
que obligui
a arreglar això?
Jo desconec
que pugui existir
aquest tipus de normativa.
No sé.
Però...
Hi hauria...
Ara estem parlant
de casc antic
i serrallo.
En quant als edificis,
no,
jo me'n recordo
quan era petita
que vam veure
el Colosson Llames,
aquest edifici de tants fills.
Estic macuint
de cap de bombers.
Aquests bombers
sí que són de debò, no?
Hi ha molta llegenda urbana
i molta mitologia d'això.
Ja en parlarem
allà de la conversa.
Ja en parlarem.
Ai, malament.
Doncs jo me'n recordo
que em va sobtar molt
i vaig pensar
mai viurem un edifici tan alt
perquè va fer molt topló, no?
Ara últimament a Tarragona
hi ha uns quants edificis
que són molt, molt alts, no?
Fins quan arriben les escales
i si us el 11 o el 13
què has de fer?
Una escala amb garanties...
A veure, no, amb garanties.
No, no, no.
A veure, una escala...
O sigui, nosaltres amb l'autoescala
arribem fins a un nou pis.
Amb garanties.
Depèn de com un desè encara.
Llavors, la normativa
de seguretat contra incendis
en edificis
ja contempla
que a partir del desè pis
ha d'haver una doble escala.
Ja pensant
que no arribem
a un vehicle autoescala, no?
Que ha d'haver la doble escala
perquè tu puguis evacuar
o poder-te donar
més garanties
a l'hora d'evacuar.
Clar, de tota manera
és innegable, eh?
Com que més pugis
l'edifici
més dificultats
tindres a l'hora d'evacuar.
I això...
Hi ha arribat un punt
que la tècnica
constructiva
permet les altures
quasi com
que vulguis.
Permet altures
enormes.
Passa el que passa.
I llavors
cada vegada
complica més
la possibilitat
de l'evacuació.
Perquè això del pescat
així en pla pel·lícula
amb helicòpters
i tot això...
No, no, no.
No, no, no.
I la lona
no, no, no.
La lona tampoc.
La lona...
La lona tampoc.
De tota manera
a veure
no hi ha lones
però hi ha dispositius
fa impressió allò, eh?
Farà una cosa
d'una setmana
o així
vaig veure
uns...
com es diu això
uns coixins
omflables
però grans, eh?
Però molt grans
per permetre
salts
de fins a 15 metres.
Com tots equipats.
Sí, sí,
una cosa d'aquestes.
Sí, sí.
Però molt grans.
Fins a 15 metres
que això
venen a ser
doncs uns 5 pisos
més o menys
perquè puguis saltar
d'uns 5 pisos.
Clar,
poc que pugis més
ja no té sentit
que et puguis saltar.
No pots, no, no.
I has de ser
o bé
amb els mitjans
que puguin tenir
a l'edifici
doncs això
per exemple
a la doble escala
o escales exteriors
que algun edifici
el té
aquí en el cas
de l'edifici atlàntic
van acabar instal·lant
una segona escala
exterior a l'edifici.
Una segona escala exterior
dona garanties,
està bé
sempre que quan la puguis posar.
De tota manera
no té per què ser normatiu
fer això, eh?
El normatiu
són les dues escales.
Les degudes proteccions.
I fins això,
fins a nou,
fins al nove pis
doncs mira
l'escala exterior
de bombers.
Seguint amb el color
son llames
tots ens hem educat
no sé si per sor o per desgràcia
en el cinema
i en les pel·lícules
si mai ens trobéssim
en un incendi
hem de fer allò
que fan a les pel·lis
de la tovallola humida,
d'arrossegar-nos per terra,
de no obrir la porta
perquè és el que ens queda
al final a tots, no?
O hem de cridar.
O hem de cridar, corre.
No, no, no, no ho sé.
No ho sé, jo t'ho pregunti
perquè no ho sé,
jo imagino que faria
allò de la pel·li
perquè no se fes res més.
Perquè moltes vegades
efectivament no sabem
què s'ha de fer.
Per començar,
el que hem de saber
què fer és on telefonem,
que aquesta és la primera cosa,
no?
Ja està bé
que hem de fer alguna cosa,
però ja sabem
on telefonem o no.
Perquè aquesta és bàsica,
telefonar ràpid.
Telefonar ràpid
a bombers.
I a partir d'aquí,
bueno, també actuar, no?
El telèfon
és el 112.
112 per tot, eh?
112
que a més a més
gestiona bombers
però és per qualsevol
tipus d'emergència.
Sí que hi ha més telèfons,
a veure,
però la idea
és que ens oblidem
de tants telèfons
que si 085, 088,
que si 061,
091, 092,
la idea és que,
diguem com a ciutadans, eh?
Ens en recordem de 112
i se'n s'acabó.
Però Albert,
ja fa un quant temps
que el 112
unifica totes les emergències.
Encara no,
l'opinió pública
no ho té per la mà,
aquests 112.
Nosaltres és obvi
perquè ho treballem cada dia
als mitjans de comunicació
però...
És que els anys tira molt, eh?
La ciutadania,
el 112,
el té assimilat
com a telèfon únic d'emergències?
Encara no.
A veure, encara no.
Cada vegada més, eh?
Cada vegada més.
Però, home,
si de tota la vida
que hem estat pensant
que si el 091
o el 085,
doncs vulguis que no,
potser costa, eh?
No?
Costa de...
Jo penso que quan són emergències
allò de vida...
No de vida humana,
però un accident.
Tothom...
Truques al 112
però quan...
És algú de policia
i jo crec que la gent
truca a la policia.
Què passa que en aquells moments
se t'esborra tot, eh?
Vull dir,
no te'n recordes ni del 112 ni...
Quan truques al...
Cada vegada...
Perdó,
cada vegada ens entren...
Bé,
cada vegada la tendència
és que ens entri
quasi tot per 112
o molta cosa per 112
i aquests altres números
perdin algú de telefonades.
Ja està bé,
que es gestionin tots
a través d'aquest número.
Ja estarà la idea, no?
Sí, sí, sí, sí.
Que ens en recordem
d'aquest sol número.
I moltes telefonades
de servei...
de demandes policials, eh?
Per temes de seguretat ciutadana,
per temes de trànsit,
tot això ens entra moltíssim
a través de 112.
El 112 sempre surt
una veu humana?
Sí,
o no tenim robots.
Encara no.
Sempre.
Vull dir,
hi ha persones,
hi ha operadors.
No surt allò,
bon dia.
Sí, bon dia.
I escolta,
tracta exquisit.
Tracta exquisit.
Ara trucarem.
Truqueu.
112.
Tovallola humil.
Molt bé.
Continuem, exacte.
Continuem amb el...
Si encendia la casa.
112.
No, si s'encendia la casa
o qualsevol cosa.
A veure,
qualsevol emergència.
Qualsevol emergència, eh?
No, no, no.
No, no.
El emergència de la tovallola.
No, no.
No, no, no.
El emergència de la tovallola.
Exacte.
Estava amb un incendio.
Del foc a casa, no?
Sí, a vegades.
Que a més a més,
el foc a casa,
el més habitual que anem, eh?
El més habitual a la cuina.
La cuina.
La gran majoria,
o bé el sofà del menjador,
però normalment són coses d'aquestes, no?
La cuina és l'estrella,
el que s'en porta gairebé tot.
L'oll al foc,
coses d'aquest estil.
Bueno,
doncs,
telefonar bombers
i llavors veure,
si et veus amb cor
de poder actuar,
perquè pots fer alguna cosa,
encara el foc no és gaire gran,
mira d'actuar,
llavors,
per exemple,
actuacions a fer.
Bufar no.
Bufar no.
Necessites molta bufera
i potser encara ho lies més.
No, però,
foc en una paella,
amb oli,
res de tirar-li aigua,
però sí que pots mirar,
si pots,
per començar,
retirar-lo del foc.
De vegades,
només amb això,
ja deu ni del que fas.
fora del foc.
O tapes.
O li poses això,
la tovallola aquesta que deies humida.
Jo me la poso al cap,
segons com,
però bé,
potser millor sobre la paella.
La paella que està encesa.
Que es tracta de no dispersar l'oli,
això seria el que és complicat.
I ja està.
Si pots mirar de fer una cosa d'aquestes...
Un incendi, incendi.
No, si és incendi gran...
Quan ja t'has donat compte
quan la cosa ja va cap a...
Tanca les finestres,
tanca les portes d'allà
on tinguis l'incendi
i marxa,
evacua,
però tot tancadet.
Ja està.
tot tancadet.
Clar,
per l'aire finestres...
Tot tancat,
tot tancat,
perquè els corrents d'aire
el que et faran
és donar-te la possibilitat
i les obertures
la possibilitat
que es propagui l'incendi
i el que t'interessa
és que tot el que es pugui
mantenir confinat
es mantingui allà.
Tancadet.
O sigui,
si no pots fer front,
tu tanca,
surt d'allà,
havent avisat a bombers
i espera allà.
Ja està.
Facilitant l'accés
a que nosaltres puguem entrar.
Ja està.
Hi ha vegades
que suposo que
esteu acostumats
a veure de tot,
no?
Però hi ha temes
especialment
que mai us acostumeu?
Home,
el patiment
no t'hi acostumes mai,
no?
A veure'l
i moltes vegades
el veus
i això és una cosa
que, clar,
t'impacta,
a tothom li passa,
no?
Ara,
que per la feina
veus situacions d'aquestes,
doncs,
home,
no diàriament,
però sovint,
sí,
hi ha casos
que sí,
que t'afecten molt més
que amb uns altres.
S'ha de ser molt valent,
eh?
Per això,
és valent,
és valent.
Per això estan molt valorats,
perquè...
És que, esclar,
és que és per això,
perquè han de ser valents.
Sí.
A veure,
perquè ha jugat la vida...
La zona o és
que hi ha en diverses escoles,
està preparat tot això
per si passis alguna cosa...
El tema químic?
El tema químic?
Sí.
Està preparada?
A veure,
la preparació...
Perquè jo vaig estar en una escola
que quan la van posar,
el que enxufeu dels bombers...
La boca de reg.
La boca de reg,
no coincidia
amb el que havia posat
el constructor.
Ah,
però tu ho comentes
per tema d'incendis
o per tema de riscament?
Emergències en general.
Sort que teníem
un pare bomber
i ho va mirar
i va dir...
Bé,
bé,
bé,
i abans vam muntar
i abans el cristo.
Sí, home,
clar,
i abans ho vam canviar,
però si no...
A veure,
emergències internes
o incendis
que puguin tenir,
instal·lacions d'aquestes,
no?
Doncs,
per exemple,
el tema dels hidrants,
doncs,
agafem l'aigua
per omplir els camions
i poder tirar l'aigua.
Doncs això,
des del parc de bombers,
periòdicament
es va fent revisions
dels hidrants,
que estiguin en condicions.
Això no vol dir
que pugui haver,
doncs,
durant una temporada,
doncs,
que hi hagi alguna veria
o alguna cosa
i no ho detectis
perquè fins a la propera vegada
aquí vas allà a veure-ho,
no?
Llavors,
quan es detecten aquestes coses,
el que es passa
és notificació
a Matze,
que és qui,
qui és el propietari
de la instal·lació
perquè faci l'arreglo.
Ja està.
En quant a instal·lacions
de seguretat
contra incendis
de les escoles,
doncs,
en general,
tota escola nova
i reformes d'instal·lacions
ha de complir la normativa.
A veure,
en principi,
doncs,
és un estàndard...
Però encara tenen
la porta cap dins,
no?
I la porta ha de ser cap fora.
Bueno,
a veure,
instal·lacions o edificis
o escoles
que ja tenen uns certs anys,
doncs,
fetes abans
de l'existència
de la normativa,
clar,
els paràmetres de seguretat
que tenen
que no seran els mateixos
que els d'una escola d'ara.
Tota manera,
es van fent reformes
contínuament
i tota reforma nova
obliga,
obliga
a que es compleixin
les condicions
de seguretat
de la normativa actual.
A veure,
a poc a poc
es van adequant.
amb això penso que,
bueno,
encara,
Déu-n'hi-do,
doncs,
el que s'està fent.
I després,
l'altre tema,
comentaves,
tema de seguretat...
Ah, exacte,
per tema químic,
no?
Ja sabeu que estem
integrats tots,
tota aquesta àrea
en el que és el pla secta,
que és el pla de seguretat
exterior
del sector químic
de Tarragona
i llavors
la preparació,
en aquest cas,
de les escoles,
jo penso que no depèn tant
del que potser
puguem pensar
moltes vegades,
que és
com són les instal·lacions
que tenen,
com és l'escola,
així o aixas,
és més,
crec,
una bona resposta segura
de les escoles
és si realment
se sap
què s'ha de fer.
Més que l'edifici,
eh?
Sinó, a veure,
realment sabem tots,
en cas d'un accident
què hem de fer,
la gran pregunta, eh?
I en aquest cas,
els simulatres
són efectius
a escoles o centres?
Sí, sí,
i tant,
i tant.
I la formació
i la informació
a les escoles,
que això se n'està fent
força, eh?
S'està anant
i no cosa d'ara.
A veure,
hi ha de far força temps
d'anar,
d'incidir sobre
el col·lectiu concret
de l'ensenyament,
doncs a nivell
de directors,
inclús també
de classes,
o sigui,
també els alumnes,
comentar,
bueno,
què s'ha de fer?
El que s'ha de fer,
a veure,
en casos
d'accident químic,
per tota la població
en general,
però pel cas també
de les escoles,
és tancar-te,
tancar-te un edifici.
I posar la ràdio.
I posar la ràdio.
Exacte,
per saber...
Tarragona ràdio.
Per saber què està passant
i en tot cas,
si cal prendre alguna mesura
adicional,
prendre-la.
Però si estàs tancat,
doncs això et dona
unes garanties de seguretat
elevades,
elevadíssimes.
Per això comentava,
a nivell de seguretat
de les escoles,
si se sap el que s'ha de fer,
independentment de com sigui
l'edifici,
si se sap de què ens hem de quedar
a dins,
doncs escolta,
això ens dona una seguretat
boníssima.
Jo et volia
canviar de tema una mica.
Volia preguntar-te
per les dones
i els bombers,
és a dir,
si hi ha moltes dones bombers,
si tenim moltes dones bombers,
si l'accés encara
és bastant reservat
als homes,
perquè és evident
que aquesta és una professió
que no sé per què
pensem sempre
o associem
amb els homes.
Tenim moltes dones?
No, moltes dones no.
Però l'accés és obert.
Hi ha més mossos d'esquadra?
Hi ha més mossos d'esquadra.
En el cas del cos
de mossos d'esquadra
n'hi ha moltes més.
En el cas de bombers
n'hi ha poques.
Ara, per què?
Doncs tampoc t'ho s'ho dic gaire.
Són més dures
les proves d'ingrés.
Les proves físiques
són dures.
Més que potser
les que fan marx.
Però vaja,
hi ha dones també
que deixa-les córrer.
A veure,
les poden pesar perfectament.
Ara, no sé si...
Jo potser ho veig més
com un fet
com de tradició
que és una professió
més d'homes
que de dones.
Perquè estic convençut
que hi hauria
moltíssimes dones
que les passarien perfectament
les proves físiques.
Poso que entre uns anys
ja no serà així.
Jo crec que és més
un tema això
de tòpics,
de tradicions,
més que d'altra cosa.
Com els pescadors.
Però les guàrdies,
per exemple,
són de 24 hores,
suposo.
Clar,
tu t'imagines amb ells,
junts,
no sé,
una mica de cambraderia.
Llavors suposo
que heu de posar
vestuari diferent.
Per això també passa
a l'exèrcit, Laura.
Sí, sí,
a l'exèrcit que hi ha molt d'adaptar.
Però hi ha una tradició
que s'ha de canviar.
Sí,
t'hi vas adaptant.
Els parcs s'adapten
i, de fet,
els parcs nous ara,
tots ja reserven
o tens el vestuari
d'homes
i el de dones.
Ja està separat.
Inclús a nivell
també d'habitacions.
Però, vaja,
fins i tot en parcs
doncs ja d'un cert temps,
potser el de Tarragona,
que hem tingut
temporalment,
només temporalment
durant una època
en pràctica,
és que hem tingut
alguna dona allà.
No ha sorgit
cap mena de pega
per combinar-se entre ells.
No, no,
a veure-la.
La convivència és favorable.
Sentit comú,
com entre Tarragona.
La convivència és favorable
a la mar de bona.
Però, certament,
de moment no hi ha
massa entrada.
Un dia normal
d'un bomber?
Un dia normal
d'un bomber.
De guàrdia.
De guàrdia.
De guàrdia.
Anem a fer una mica
de seguiment.
Bé, les guàrdies
són de 24 hores.
Tu estàs allà,
doncs t'incorpores
a les 7 o les 8,
depèn del parc,
bé, tu t'incorpores
i passes les 24 hores allà.
Llavors,
al matí,
quan entres,
el primer que fas
és un repàs.
de la guàrdia anterior
es comenta
què ha passat,
si hi ha algú a tenir en compte.
I a continuació,
es fa la revisió
del material.
Bàsicament,
vehicles
i equips
dels vehicles,
que això ja està
més o menys distribuït
pels dies de la setmana
i després esmorzar.
A partir d'aquí,
cada dia es fa una pràctica.
Una pràctica,
doncs,
amb material,
sigui nou,
sigui el que,
o sigui antic,
o bé,
es fa alguna activitat
programada
del tipus
visites,
visites a instal·lacions
singulars,
o bé,
per exemple,
el que comentàvem
de revisió
d'hidrans,
d'instal·lacions exteriors.
I com qui diu,
ja està,
ja s'ha fet l'hora de dinar.
Llavors,
han acabat de dinar
i un període,
doncs,
de descans
i després a la tarda,
normalment,
activitats
de formació física
i també
algunes activitats
programades
del tipus,
doncs,
també revisió d'hidrans
o alguna pràctica
que pugui quedar
per realitzar.
Amb tot això,
doncs,
ja ens anem
a l'hora de sopar
i ja,
bueno,
a partir de l'hora de sopar,
la cosa,
doncs,
ja queda,
doncs,
com per estar al parc,
per algunes tasques concretes
que puguin encara quedar
i descans.
Hi ha moltes sortides
de mitja?
Home,
depèn molt de l'àrea.
Tarragona,
Déu-n'hi-do, eh?
Són àrees urbanes.
Clar,
és que això,
normalment,
als bombers
se'ns veu
molt de foc,
però és que cada vegada
la intervenció per foc
és menys
davant del que són
intervencions de salvaments.
Sí,
perquè ara em sembla
que heu d'anar aquí
al carrer August,
o a Sant Agustí,
d'aquells mortets
que han trobat.
doncs,
ara no estic al cas,
no estic al cas.
Sí, sí,
però ho heu d'anar
per Tarragona Ràdio.
Aquí hi ha mortets.
Els bombers han d'anar,
són de l'edat mitjana.
Però doncs,
suposo que per tant
una cosa.
Vos heu estirat,
us heu estirat
d'aquest barrió.
Anem a tot arreu
i ara m'estranya, eh?
Un mortets que he trobat,
medievals.
Senyores,
centrin-se'n el tema
i en parlarem després,
va.
No se m'hi dispersi.
Ara que no ens escolta ningú.
No, però acabo,
amb el tema
això dels salvaments,
que certament cada vegada
és de la cartera
de serveis
que acabem fent,
cada vegada
és més salvaments
i menys incendis.
I salvaments,
per desgràcia,
pesa molt
el tema
de carretera, eh?
Sí, accidents de trànsit
és tremendo, eh?
Pesa moltíssim,
pesa moltíssim
i anem moltíssim.
També és cert que,
a veure,
anem a molts
i moltes vegades...
No interveniu.
A veure,
fa poca feina.
En el sentit
que fas feines
més de prevenció,
de neteja
de calçada
que no pugui
ocasionar
nous accidents
aquell que hi ha hagut,
tema de desconnexió
de bateries,
perquè no es pugui
generar un incendi
en aquell cotxe
que s'ha fet molt bé,
o bé,
doncs,
permetre la sortida
de persones
del vehicle
que han quedat tancades
perquè amb el xoc,
la deformació,
no permetre
que les portes
i les persones a dins
estan relativament bé,
però amb tot i jo
anem
a molts accidents
que realment
hi ha ferits i morts.
I seleccioneu
quan teniu una urgència
quan teniu una urgència
i, en fi,
us fan alguna demanda
d'aquelles una mica especial,
podeu seleccionar
de dir
no, no,
aquí no podem sortir
perquè això
no és qüestió
nostra de bombers,
no sé,
te'n recordes
alguna urgència
d'aquestes
o d'alguna trucada
curiosa
de dir
hem anat a fer...
Home,
a veure,
en cas que tinguis
diversos serveis
pendents,
cartera,
el primer que has de fer
és prioritzar,
a veure a què pots anar.
de totes maneres
tenir la capacitat
i això podem comentar
si voleu una mica
com estem organitzats
a nivell de Catalunya
de molts,
de diversos parcs,
o sigui,
es pot acudir
des de diversos parcs.
Ara bé,
sí que és cert
que a vegades
que o bé
perquè tens molta feina
o bé
perquè la demanda
s'aparta molt
del que és habitual
acabes dient que no.
Per exemple,
si us creuessin
per anar a buscar
un gatet en un arbre
i aniríem o no?
El clàssic del còmic.
Ah, sí, sí.
Ostres,
aquesta és la pregunta
que no sé com defugir-la.
Jo jo m'he deixat
les claus dins de casa.
Laura,
mirem de no anar-hi.
Aquesta sigui que hi van.
Mirem de no anar-hi.
La de les claus dins de casa,
sí que aquestes sí que hi van.
Mira.
Normalment, sí.
Sí,
a veure,
m'explico.
Si hi ha una demanda,
o sigui,
si hi ha una urgència
que és la que et motiva,
que doncs et demani
per no obrir la porta
i doncs hi anem.
Per deixar la pell del foc,
no?
Per algun tipus d'aquestes,
per urgències d'aquestes
o de possibles futures emergències
i anem.
Cap mena de pega.
Ara bé,
si és que només
t'has deixat les claus
i ja està,
no hi anem.
No hi anem,
excepte en aquelles poblacions
que diguis
no, no,
és que no puc tenir cap serraller
que em pugui venir.
Però si hi ha un servei
de serralleria...
Clar,
però ja veus que un nen
es queda a dintre
i se li tanca
i on deu corrents.
Sí,
home,
moltes tertúlies.
Totes les sirenes engegades
i el que es compliqui.
Ara fa 10 o 10.
En moltes tertúlies
sempre algú té
un amic bomber
que explica
aquell cas estrany,
singular,
rocambulés.
Això sempre és...
Jo tinc un amic bomber
que em va explicar
que una vegada
van anar a una casa
i punts expansius llegint.
Doncs fa 10 o 12 anys
que va quedar les claus dins,
era l'hora del migdia
i vam trucar als bombers.
A casa teva, Rosa.
Va venir, veus?
Era uns sisèpis
i amb uns res,
no res,
10 minuts.
I tots amables
i contentents.
I van tirar la porta
amables sempre, eh?
Perdó.
Acord amb el balcó
que estàs a fer.
Deixa'm fer propaganda.
Aquest altre dia...
Hi havia el balcó obert,
van entrar pel balcó,
van sortir a obrir...
Però no donis idea, Rosa.
Aviam si tothom
es deixava les claus
perquè vagin els bombers.
Aquest altre dia
també vaig sentir,
no me'n recordo
quina població era,
que hi va haver un incendi
i llavors es conegui
bastant important
i que una senyora
va dir que havia sentit
una criatura
i que per això
que havia dit
que havia sentit
la criatura
diu que, bueno,
que van fer
tot un canvi
garrafal d'ausili
i llavors resulta
que la criatura
era un gos
que es va pel pulser
al plorar
i llavors, clar,
ara diu que demanaran
d'anys i perjudicis
perquè...
Però qui?
Qui?
És que no me'n recordo
en quina,
però era per...
Això és la típica llegenda urbana
de Tampoc.
No, no, no, no,
no ho he sentit
per la ràdio.
Jo vull que m'hi ha de tema
abans de que s'encegavi el temps
que veig que anem
una mica a la ràdio.
Sí, sí, anem a partar
una cosa per pregunta.
Albert, tu ets el petit
de deu germans.
Què tal, la vida,
la infantesa?
Ah, molt bé, home.
Molta,
molta televisió novella,
ja ho sabem.
No, no.
Explica, explica una mica.
No, però bueno,
perquè mira,
perquè ser així la família
ja està bé.
Bé, home,
una família,
molta gent,
molts germans
és molt bo.
Tota manera,
sóc el petit
i vulguis que no,
també ho vius relativament poc
comparat amb determinats germans
que puguen estar pel mig,
no?
Que viuen molt més al Sarau.
Jo ja...
Jo una mica mi m'ha de dir
al ser l'últim.
Bueno, bueno, bueno,
no ho sé.
Cuidat,
diguem-ne que...
Cuidat.
I això t'animerà
a tenir família
d'aquest nombre
fins a aquest nombre o no?
No.
Fins a aquest número
segur que no,
perquè ha de ser
d'obusir-hi.
No va pel mal camí.
No va pel mal camí, eh?
Home, però amb els germans
podria haver muntat
un part de bombes propis, eh?
Per exemple, per exemple.
Negoci familiar.
Sí, sí, sí.
No, però home,
una vida molt maca,
molt maca,
tots els germans i tot.
I ara, doncs,
festes familiars,
doncs, per Nadal,
per vacances
i tot és molt bonic reunir-nos.
Ara fa molts anys
que no ens reunim tots, eh?
Tots a l'hora, eh?
No ho trobem
un local prou gran.
Clar, no són els germans,
és que són les dones,
els fills,
clar, no és el mateix.
Sí, sí, però molt maco.
Molt maco, molt maco.
Bueno, perquè la rosa
té la matxacada, eh?
S'estona.
I avui en dia,
creus que és igual
o de senzill o de difícil
tenir aquests deu fills,
o no?
Com ho veus?
Home, jo no...
Ai,
fas que la pregunta
que Déu n'hi do, eh?
I jo teoria que a mi
m'hania parlat de bombers.
O sigui, ja m'explicareu a mi.
Ja hem parlat.
M'heu enganyat.
Ja hem parlat.
Hem parlat de bombers.
Penso, eh?
Tenir deu fills
o tenir molts fills,
jo personalment,
personalment, eh?
No ho faria,
tants fills,
perquè, a veure,
requereixen molta atenció,
els fills.
Sense arribar ni a animals,
ni a protegils en excés,
ni res de tot això.
Però si realment
vols que la cosa
tiri endavant,
que rebin lo suficient
de la família,
no pots tenir tants
ni molt menys, eh?
I respecte a l'ho de
respecte abans o d'ara,
home,
ara les coses són,
suposo,
que més complexes
que anys endarrere
i, per tant,
requereixen més atenció
per part dels pares.
Si no,
doncs no ho sé,
jo crec que és el que
massa, massa fill...
Ja és bo i és maco
tenir,
ara fins al punt
que no puguis estar
suficient per ells,
no.
Bueno, molt bé.
A veure,
ara que no ens escolta
ningú, quasi...
Ja em fas por.
No.
Sí,
Tarragona
ho veus segur,
però no Tarragona
en si,
sinó totes les comarques
tarragonines.
no creus que és una mica
les escombraries
de tot Catalunya?
Esco,
bandallós,
flix...
Ja,
veig que vas pel tema
de la indústria,
de la generació d'energia
i tot això.
I quan n'han de posar
alguna cosa,
de seguida se'ls acudeix.
Pum,
cap a baix,
cap a...
I en canvi,
la Costa Brava
està com a més tranquil·leta,
allà no hi fem res,
no sé si serà
pel tipus de gent
que hi ha o...
El tema de parlar
segur o no segur,
jo potser no és l'enfocament
que m'agradaria tocar.
M'explico.
Potser és més correcte
parlar de risc
o no...
A veure,
risc més o menys assumible.
Perquè tota activitat,
tota, eh?
No només la indústria,
aquestes que comentes,
tota activitat té un risc.
Llavors,
com a societat hem de veure,
a veure,
on ens desenvolupem,
quin risc tenim?
És assumible o no?
Per les oportunitats
que ens dona, eh?
Llavors,
el fet de tenir aquí,
per exemple,
tota la indústria petroquímica,
l'entorn del camp de Tarragona
i,
per exemple,
les nuclears,
a Bandellós
i a Esco,
doncs tot això suposa un risc,
evident, eh?
I ens enganyaríem
si aquí penséssim
que no el tenim.
Ara,
també hem de valorar
quin tipus de risc,
si és molt o poc,
perquè també
anirà enganyat, eh?
Aquell que visqui
amb el neguit continu
que aquí estem
en una zona
doncs amb molt de risc,
anirà enganyat.
Tampoc és això.
Tampoc és això.
Anirà tan enganyat
com aquell que no hi pensa mai
perquè pensa que no hi ha risc.
El difícil,
i això és el realment difícil,
saber la mesura concreta del risc.
Això és complicadíssim.
La que se'n deriva
d'aquesta activitat, eh?
Ara,
també és cert que
potser
pensem en tot això
i ens hem oblidat
de determinants riscos
i amb això,
doncs no ens hem d'oblidar
doncs d'aquests
de tipologia industrial.
Però tenim uns altres
que són elevadíssims, eh?
Són elevadíssims
i al final,
jo no sé si és per la
per la quotidianitat
t'acabes d'oblir d'ells.
El tema, per exemple,
dels vehicles,
del desplaçament en vehicles,
això suposa un risc elevadíssim.
Però estem tan acostumats
que al final
l'acabes assumint, no?
Clar, quantitativament molt més.
El tema d'altres activitats,
ja sé que ara estic posant
ostres exemples extrems,
el tema del fumar.
Hi ha determinades,
hi ha determinades pràctiques
diàries que les tens assumides
i et genera molt de risc,
molt de risc.
No, i les olors, per exemple,
a Tarragona,
perquè ara la gent
ja hi esteu acostumats.
Això són incomoditats.
Jo, per exemple,
abaixo del priorat
i quan arribo aquí...
És que tu veus molt gràcia.
De moment,
de moment m'ofego.
Després ja m'hi acostumo,
també.
Després vas respirant,
però després,
a mesura que vaig entrant...
No estàs immunitzada, Rosa,
no estàs immunitzada.
Exacte,
quan se ve de reus,
després ja mira,
ja no te n'adones.
Escolteu una cosa,
hem d'obrir aquell capítol
de l'esport...
Sí, sí, ja,
mira a quina hora és.
Tres quarts d'una i un minut.
Vinga,
com que la Laura
t'ha tingut allà,
que allà no t'ha deixat parlar,
et deixo fer una altra,
però rapideta.
No, jo volia dir
que els parcs eòlics
que no contaminen,
espatllen peixatge.
Però per què també
aquesta afició
posar-los tots cap aquí baix?
Com si no bufés allà dalt.
I bufa, bufa.
I bufa la tramuntana,
la tramuntana.
Bufa la tramuntana.
No us he la raó.
Però que aquí tenim molt de vent,
sí, les comarques,
les nostres comarques,
tenim molt de vent.
Són els dos extrems de Catalunya,
el nord
i les comarques del sud-oest,
que és on més vent tenim.
Però en canvi,
cap aquí baix.
Bueno,
és clar, això.
Vinga,
són una sèrie de preguntes
inofensives,
innocents,
curtetes.
La resposta,
doncs,
tu mateix,
que tu precisis.
Quan vulgueu.
Que hi ha sintonia?
Sí.
Ah,
és com que no la sent.
Clar,
si no podeu els cascos...
M'heu vingut d'un dilluns...
ara està molt sueltes.
És que ens has deixat un dilluns de vacances,
llavors no rellejamos.
Has vist mai una pel·lícula porno?
Sencera?
No.
Fins trossos?
Trossos o no, sí.
Fins zàping.
Com tothom.
No,
algú aquí ha dit que l'ha vist sencera.
Sí,
algú que l'ha vist.
Sí.
A veure...
No, sencera no,
trossos, sí.
Les coses que demanaries als reis mags.
Home,
doncs,
molta entesa,
molta entesa entre molta gent,
també perquè no en l'àmbit
personal,
doncs,
que la família,
doncs,
en general tots,
doncs,
les coses ens vagin bé a tots
i...
i no sé què més dir-te,
així ràpid,
pim, pam, pam...
Que no tinguessis gaire feina.
Salut, salut.
Des del punt de vista de bombers,
exacte,
vull dir que realment fem poca feina,
o que siguem poc necessaris.
Ara hauries de dir un o dos adjectius
dels següents personatges públics.
Rajoy.
Un adjectiu?
Un adjectiu, només un.
No coneix la realitat
o no vol veure la realitat
de moltes coses.
Zapatero.
Mira,
dos,
he obert
a tot un seguit
de realitats,
tot i que
no sé fins a quin punt
el deixen.
Mas.
Intenta aconseguir coses,
tot i que potser
es podrien aconseguir-ne més.
Maragall.
Potser obrir
noves vies de pensament
dins el partit
i sembla que
l'hagin deixat una mica de banda.
Ballesteros?
Ballesteros,
doncs
el que estic veient
és que està fent molta propaganda últimament.
Sembla que hagin adavantat
les municipals.
I Nadal.
i Nadal
doncs,
bé,
ha fet molta cosa per Tarragona.
El que,
bé,
doncs també té les seves,
no?
La té de sonades,
també,
no?
Per lo bo i per lo dolent.
Per tot.
Seguim amb personatges públics,
aquest cop
potser més d'àmbit local.
Amb qui t'aniries
en una boda?
Amb qui t'enduries
en una illa deserta?
I amb qui t'aniries
de manifestació?
Fé una mànit.
Home,
una illa deserta,
ja sé que és un tòpic,
però m'aniria
amb la meva família,
a la d'anar els fills.
amb un ordinador
i internet,
també,
allò per no estar massa sol,
eh?
Per no estar desconnectat.
Sí,
perquè també ells
també puguin desconnectar
de mi, eh?
En fi,
el tema d'anar
a una manifestació?
Home,
doncs,
jo que sé,
per exemple,
amb el col·lectiu de bombers,
si és per alguna cosa
que s'ho mereixi,
que valgui la pena,
clar,
doncs sí,
per això.
Falta anar de boda.
De boda.
Per anar de boda,
home,
doncs,
a una colla d'amics.
A una colla d'amics,
per exemple,
sí,
sí,
ja estaria bé.
Molt bé.
La pregunta aquesta,
abans més o menys
ja l'has contestat,
amb micro tancat,
però bueno,
jo no la veig.
Sí,
però els ullens no hi haurà.
Sortiries mai
en un calendari porno?
No.
Què vols que no el veguin?
No sortiria mai?
Carme,
porno no,
despullat,
no pot ser el mateix,
eh?
Sí,
és que el que es cap.
No,
perquè no...
No,
de bombers,
allò amb el casco...
Seré una ruïna,
dona,
seré una ruïna.
Amb el casco de panta,
parla una miqueta amb el casco.
Vi a parlar-ne.
Si ja vestit,
ja no es llueix,
doncs imagina dir ja
sense roba,
eh?
No,
no estem d'acord,
eh?
A veure,
els castells que tenim a Tarragona,
Colla Jove,
Colla Vella,
Sant Pere i Sant Pau,
Sant Salvador i el Serrallo.
Mira,
si no dic la Colla Jove,
el meu sogre em mata.
I la família.
No,
no,
la Jove,
la Jove.
La Jove?
Sí,
sí.
Un llibre que puguis recomanar,
que t'hagi agradat?
Home,
agraden molts.
Ara,
no sé per què,
bueno,
n'hi ha que et queden aquí molt gravats
i potser,
no sé,
que el que llegís fa molts anys
i que em va impactar molt
els Pilares de la Tierra,
del que em fol·lit.
Em va impactar,
em va agradar moltíssim.
I una pel·lícula?
Una pel·lícula?
Ai,
això m'és difícil.
Última,
així,
recent,
que hàgim pogut veure,
Chicago,
perquè els musicals m'encanten.
I una cançó?
Una cançó,
doncs,
el Rèquim de Mozart,
per exemple,
o
Messias de Händel.
Molt bé.
Escolta'm,
si tornesis a començar
i haguessis de canviar de professió,
a què et dedicaries?
Necessàriament,
s'ha de canviar de professió,
perquè no la canviaria.
No la canviaria.
Home,
no ho sé,
però de tipus tècnic,
doncs,
vinculat,
per exemple,
amb enginyeria,
que és un camp que m'agrada molt.
Doncs,
el tema,
per exemple,
de projecció,
de projectes,
diguem,
de,
de disseny d'edificis industrials,
per exemple.
Ja està.
Ens hem deixat un tema molt important,
que a ell li agrada molt,
anar de festa major.
Festa major?
Amb la família.
Ah, sí?
Aquest any has anat a festa major amb la família?
Què és el que els ha agradat més amb ells?
Home,
per fer Tarragona.
Tot,
fer Tarragona,
perquè això ho tenim allò ben calat
i molta gent.
Vull dir,
tot,
sortim a tot.
El seguixi,
a la festa remullada,
sortim a tot.
Si la qüestió és fer ciutat,
que és el bo.
I, a més a més,
compartit per tota la família,
que encara és millor.
Us hem deixat així,
sense...
L'última?
Clar,
ens falta l'última pregunta.
Ui,
aquesta va difícil.
Aquesta va difícil.
A més,
deixem temps per contestar.
Què t'hi has trobat bé,
entre nosaltres?
Bueno,
perfecte,
tot i que tot dones,
mira,
cinc dones i jo.
Això ja de sake
i impressiona,
però no,
molt bé,
molt bé,
m'heu cuidat molt.
Has estat tranquil·let?
O la mar de bé.
Sí,
però escolteu,
no has resoltat el dubte
que hi havia aquí
al començament de la taula
si als Village People
hi havia bomber o no.
Ah,
és veritat.
Jo diria que no,
eh?
Per aquí diuen que no,
les enquestes diuen que no,
que no hi havia bomber.
I si a Full Monty
hi havia bomber o no.
Ens hem deixat de parlar
d'aquesta vessant més...
No,
millor,
millor no tocar-la.
Millor deixar-ho sí.
Perquè sou molt recatades
i la Carme
ja ha tocat el tema
a la seva manera.
A la seva manera.
Li hem fet tocar,
pobre.
Recordem...
Volíem conegut una miqueta més
el cos de bombers,
no?
Recordem que...
Ja hem conegut una miqueta més
el cos de bombers.
Albert Ventós
és inspector de bombers
de la Generalitat,
al cap de zona
del Tarragonès
i Baix Penedès.
Albert,
moltes gràcies
per acompanyar-nos,
per acceptar aquesta invitació.
Esperem retrobar-nos
en espais com aquests
i no pas en un en el que estiguis treballant
pel bé nostre
i de tothom.
i moltes gràcies naturalment
a Laura Román,
a Laura Picó,
Carme Padrol i Rosa Gairal.
Fins la propera setmana.
Si no hi ha novetat,
ens guardem el nom del convidat
com a sorpresa.
Sí, sorpresa.
El guardem.
Que ens escoltin
a partir de les 12 del migdia
aquí a quatre bandes.