És un quart de dotze del migdia, a partir d'aquest divendres 27 de gener
iniciem una nova etapa de l'Aventura de la Vida aquí, a la ràdio.
Diem una nova etapa a la ràdio, perquè de fet l'Aventura de la Vida és una experiència que ja fa un quant temps
que es du a terme a diferents centres educatius de primària de la ciutat de Tarragona.
Els oients habituals recordaran que l'any passat, cada divendres a aquesta hora,
obríem la ràdio a aquests nois i noies que treballen els temes de l'Aventura de la Vida a l'aula
i no un dia de forma extraordinària, sinó que és un treball que es fa al llarg de tot el curs.
Però triem un dia, de la setmana al divendres, perquè d'alguna manera donin a conèixer a les famílies,
a la societat, a reunir en general allò que es treballa a l'aula.
Bé, potser queda una mica ofonos, però de fet va tenir tant d'èxit que les escoles demanden
continuar amb l'Aventura de la Vida, demanden venir a la ràdio i nosaltres encantats de fer-ho.
El que passa és que els aventurers i les aventureres que tenim avui no estudien primària,
són una miqueta més grandets dels que ens acompanyaran a partir de la propera setmana,
però consideràvem que era important i interessant recordar sobretot
quin és el plantejament fonamental d'aquest espai, d'aquest programa.
Per això el programa d'avui pren un caire més institucional,
que no vol dir seriós ni protocolari, no es confonguin.
Saludem ja els convidats i les convidades sobretot d'avui són majoria dones.
Ens acompanya Maria Lluís Expósito, molt bon dia.
Bon dia.
Carme Duc, bon dia.
Hola, bon dia.
Són regidora de Serveis Socials i Ensenyament respectivament de l'Ajuntament de Tarragona.
Isabel Matas, bon dia.
Hola, bon dia.
La Isabel és la coordinadora pedagògica de la Fundació Catalana de l'Esplai,
amb una presència, una entitat amb una presència important, fonamental,
en el que és aquesta aventura.
Una aventura que ha anat creixent no només pel que fa a la participació
de centres educatius i alumnes, sinó també en objectius.
I d'alguna manera també ha anat aglutinant altres accions educatives
que es fan a la ciutat de Tarragona.
Saludem la Patrícia i la Marissa, bon dia.
Hola, bon dia.
Elles generalment, que venen cada divendres de l'Aventura de la Vida,
però es mantenen una miqueta a l'ombra.
I la veritat és que fan molta intendència
quan arriben els nens i les nenes i hem de posar cadires i hem d'acostar micròfons.
Per tant, a elles sempre els agrada mantenir-se al marge,
però som, diguem-ne, la infanteria d'aquesta aventura de la vida.
I el Francis, que no ens pot dir bon dia, tot i que hi és,
perquè està fent allò que fa també cada divendres,
que és enregistrar en vídeo
aquesta aventura setmanal de nens i nenes de primària.
Mauri, el nostre company de la ràdio, també volem fer esment,
perquè el Mauri cada divendres es reserva a les 11 del matí
per fer les fotografies, aquelles que després s'enduen els tutors i tutores
que venen a l'Aventura de la Vida
i que després o bé pengen a la web de l'escola
o bé pengen al suru del vestíbul del centre educatiu
perquè els nois i noies es puguin veure, com surten, com parlen, per la ràdio.
En fi, és una fotografia molt ràpida,
però ens agradava explicar això i ho ampliarem al llarg del programa d'avui.
Perquè és important tot el que se sent a través de la ràdio
en aquesta aventura de la vida,
però és molt important també el que es veu.
Les cares, el nerviosisme previ,
són d'una puntualitat extraordinària.
i els nois i noies arriben aquí a mitja hora,
tres quarts abans que comenci el programa.
Val a dir, i això ens agrada destacar-ho molt,
perquè hi ha tendència sempre a parlar
que els nens saben comportar-se.
En fi, no sé, aquí a la ràdio som testimonis
que es comporten amb una educació exquisita,
un comportament extraordinari.
Pensem que són grups nombrosos,
que això no deixa de ser un centre de treball
i són absolutament respectuosos.
S'esperen aquí nervis, arriba el moment d'entrar.
Jo crec que un dia els hi referà alguna cosa
perquè tenen uns nervis extraordinaris,
seuen a l'estudi,
miren a veure quin serà el meu micro,
jo també vull auriculars,
estan que no poden més,
i ja quan comença la cosa
es tranquil·litzen, es relaxen
i són capaços d'expressar idees i maneres de pensar
que no ens sorprenen,
perquè en cap i a la fi són persones de poca edat,
però són persones, i la majoria d'elles,
amb una formació ètica important.
Perquè aquesta formació es consolidi
i creixi i es faci millor,
doncs modestament l'aventura de la vida
vol fer aquesta aportació.
És un petit discurs fruit de l'experiència de l'any passat,
jo no sé com anirà enguany,
no sé què us sembla,
vosaltres, si em permeteu,
les regidores i la Isabel,
la Patricia, la Marissa i el Francis,
que en van ser testimonis de tot això que he dit ara,
realment és així,
no sé si vosaltres heu vist reflectit
el que era l'experiència de l'any passat
i que esperem que sigui també enguany, no?
Patricia, Marissa.
Jo crec que l'has descrit molt bé,
jo penso que tots ens vam quedar molt sorpresos,
a més de la bona educació,
del que tenien a dir.
Tots pensàvem al principi,
què diran, que estaran tallats,
perquè potser som nosaltres com a adults,
que ens tallem davant dels micròfonos moltes vegades,
però ells una vegada arrencaven,
no te'n recordes, Jolanda,
tu dius, un a un,
tots volien dir la seva,
tots volien parlar
i és veritat que a vegades,
que ens sorprèn,
les falques que...
La falca són frases que has tret,
que ells deien
i que a vegades se'ls escoltem poc
o pensem per ells.
Jo, escoltant aquestes frases estretes
per fer la falca promocional,
vaig pensar,
dir com realment nens i nenes
que a vegades no expressen aquestes idees
a l'escola o a casa,
tot i que tenen absoluta llibertat per fer-ho,
és que probablement aquest espai
l'han adoptat com un espai propi d'ells.
Vull dir, aquí no hi haurà cap adult
que interfereixi
ni que digui el que he de pensar
i el que he de dir
i m'expresso tal com soc.
I potser per això
aquesta riquesa d'expressions
que hem anat trobant
al llarg de totes les setmanes.
Ha augmentat la demanda, no?
Carme, Maria Lluïsa, d'escoles
que volen participar?
Sí, sí, Carme.
Bé, doncs,
una cosa més
pel qual estem molt contentes,
perquè el curs passat
vam presentar la iniciativa a les escoles
i alguna escola tenia una mica de respecte,
una mica de recel per participar-hi
i hem de dir que aquest any
se'ns ha quedat alguna escola
que no ha tingut lloc.
Les escoles de la ciutat són moltes
i veiem ara el quadrant com està,
no anirem a dir totes les escoles.
Sí, perquè fins al juny...
Ja ho aniràs dient,
però sí que estem molt contents
pel fet aquest
que totes les escoles
han volgut participar
i ens sap greu
que en alguna escola
li haguem hagut de dir
doncs que aquest any
ja no hi ha més espai
i que el tindrem en compte
pel curs vinent.
us sembla una mica sobretot
per a aquelles persones
que afortunadament
per nosaltres també
i per això han incorporat
a la nostra sintonia una miqueta
quina és la filosofia general?
Aquest projecte de l'aventura de la vida
en què consisteix?
Us sembla entre totes tres
una mica
us podíeu donar una idea
com es concebeix,
amb quins objectius,
quin és el marc
diguem-ne
de punt de partida
d'aquesta aventura de la vida?
Jo crec que el punt de partida
és indiscutiblement
la prevenció.
estem parlant d'un programa
que s'inicia
amb prevenció
perquè entenem
que és la millor manera
de començar
amb nens i nenes
d'una curta edat.
Per tant,
és un programa clarament
d'una prevenció claríssima
d'hàbits no saludables,
de comportament,
d'implicació
de pares,
mestres,
alumnes...
Jo crec que és un conjunt
de coses
que han donat un resultat...
A veure,
tots quan en lleguen
un projecte
creien que sortirà bé
però la realitat
és que estem
molt sorprès
de tot allò
que ha anat creixent
aquest programa.
És indiscutible
que estem parlant
d'un programa
de prevenció
que jo crec
i tots creiem,
el departament
o els tècnics
també ho creuen,
que és una manera
d'aportar més.
I jo crec
que el tema
de la prevenció
que és on va sortir
aquest projecte
és bo.
I una altra
de les coses
de les que estem molt contents
és que demostrem
que es pot treballar
més d'una conselleria
en conjunt,
que es poden fer
coses transversals
entre conselleries
i que aquesta és una mostra
de les coses
que realment funcionen.
Conselleria d'Ensenyament
i Serveis Socials
en aquest cas
amb el seu equip
de prevenció
han fet un projecte,
un programa
que tira endavant
conjuntament
amb la pròpia Generalitat
i que d'alguna manera
doncs està donant
un resultat positiu
però per tant
el treballar en conjunt
crec que és molt important
i en cap moment
s'ha de veure
com un tema social
ni com un tema
estrictament d'educació
sinó que és el conjunt
d'allò del projecte educatiu
de ciutat
que és la filosofia
que té aquest projecte.
Per aquí anava
la intervenció
de Carme Duc.
A veure,
nosaltres el que pretenem
també amb aquest projecte
com molt bé ha dit
la Maria Lluïsa
doncs prevenció
però d'alguna manera
el que intentem aconseguir
és això
és fer persones
ciutadans
a la ciutat de Tarragona
responsables
persones crítiques
amb el seu entorn
persones participatives
persones que estimin
tot aquest entorn
i tota aquesta societat
i és d'alguna manera
aquest objectiu
que suposadament
pretenèiem
però que veiem
que estem aconseguint
són nois i noies
molt joves
però ho estàveu comentant
ara arrel de la falca
de les coses que diuen
que pensem
que si aconseguim
que aquestes persones
a mesura que vagin creixent
vagin assolint
aquests objectius
que ara
ens sorprenen
nosaltres mateixos
que tenen
com a persones responsables
com a persones
de la nostra ciutat
doncs és un d'aquests objectius
que volíem aconseguir
que estem molt orgullosos
i que pensem
que treballant conjuntament
tots
i amb el nou projecte
que ens presenta
avui la Isabel
aconseguim
que això sigui una realitat
d'aquest projecte
que ha estat batejat
com a Mordegó
en parlarem
en tot cas
que no se'ns oblidi
parlar del Consell Municipal
dels Infants
ara hi anirem
però a mi m'agradaria
que fes una primera intervenció
la Isabel Matas
també
ja coneguda
molt coneguda
aquesta aventura de la vida
és com de la família
de la família
ja totalment
bé jo diria
que
l'objectiu
la finalitat
al fons
que hi ha aquí
és una mica
facilitar
una altra
una altra possibilitat
una altra oportunitat
que els nens i les nenes
aprenguin
i facin aquest creixement
nosaltres diem
bueno
anem a facilitar
que realment
adquireixin eines
que puguin fer les coses
després
quan els deixem de la mà
hagin adquirit un bagatge
llavors
algunes vegades
pensant
diem
bueno
què aprenen
en realitat
aprenen coses
perquè a vegades
quan diem d'aprendre
sempre estem pensant
si són matemàtiques
si és física
perquè són continguts
que també els aprenen
però han d'aprendre
altres coses
i diguéssim
el saber expressar-se
el saber dir
el que pensen
ho vèiem amb aquesta falca
això de
moltes vegades
jo crec que aquest espai
se l'han fet seu
perquè els hi hem deixat
que sigui seu
i que no
facilitem
aquesta escolta
els adults
la Patrícia ho deia
pensem per ells
decidim
els oferim
aquesta proposta
i nosaltres a l'aventura
sempre diem
bé això està molt bé
però són ells
els que han de voler
o sigui
ho fem junts
fantàstic
perquè ens ajudem
però heu de voler
vosaltres
llavors
aquesta és
l'encaix
que aquí
amb les escoles
amb el treball
que es fa a les escoles
que realment
ja veiem
que és
molt important
perquè si no
és difícil
vehicular
tanta participació
no sé
no hem arribat
a comptar
quants nens
van passar
per la ràdio
l'any passat
però
una bona colla
i van venir
a més a més
amb un mitjà
que no és propi
han conegut
una manera
de treballar
coses que fan els adults
que la millor
a vegades també
són molt invisibles
per ells
això també forma part
d'aquest aprenentatge
que els dona
eines
vull dir que
aquí és
i també hi ha una cosa
que penso
que dona
i que ara no hi ha
la majoria dels mestres
aquí
però que segur
que coincidirien
amb mi
que dona l'oportunitat
que l'escola
tingui una altra mirada
de com els nens
s'eduquen
i creixen
en un entorn
és a dir
modifica
fer experiències
d'aquestes
característiques
les que fem
amb més o menys amplitud
amb més veu pública
més projecció
cap a fora
o no
perquè a vegades
les escoles
això ja ho fan
però no es veu
facilita
que el mestre
tingui una altra mirada
i una altra mirada
cap a com
el nen
es va construint
també és una altra escolta
i de fet
has apuntat
a una qüestió important
l'aventura de la vida
insistim
no és un programa
de ràdio
que fan aquests nens
l'aventura de la vida
és un treball
de tot el curs
de forma continuada
que cada tutor
o tutora
doncs
inclou
dins del que és
la línia curricular
de la seva classe
el que passa
que el programa
de ràdio
serveix moltes vegades
quantes vegades
no sentim
els mestres
i aquí tots
hem de fer un mea culpa
que no anem a les reunions
no anem a les assemblees
es convoquen escoles de pares
i els pares
estem massa ocupats
home
doncs si per la ràdio
sents una miqueta
el que pensen
i el que deixen de pensar
els teus fills
mentre està la feina
al cotxe
no fas una miqueta
salvant les distàncies
una miqueta
d'escola de pares
una miqueta
ni que sigui
i amb el que són
els autèndils protagonistes
que són els nens i les nenes
no?
Totalment
estem tots d'acord
que bé
el Consell Municipal
dels Infants
és una
és una entitat
podríem dir-ho així
és un nens
de relativa
recent creació
s'ha treballat
durant molt de temps
però públicament
encara no és prou
conegut
crec jo
no?
no
va ser
el mes passat
va ser el mes passat
que vam fer
la primera assemblea
va ser
durant el curs passat
ja feia temps
que en parlàvem
però durant el curs passat
i aprofitant
doncs
la campanya aquesta
que va tirar endavant
l'Ajuntament
del 12x12
12 temes
i 12 mesos
un mes era
el mes de l'educació
i va ser
tot l'any
que vam anar
treballant
a veure
quina era
o quines eren les tasques
que podíem fer
en aquest respecte
en aquest sentit
una
la que vam pensar
que va ser proposada
per un director
d'un col·legi
amb una reunió
del Consell Escolar Municipal
va proposar
de fer aquest Consell
dels Infants
això va ser
el mes de març
del mes de març
fins aquí
ha sigut
una tasca laboriosa
una tasca llarga
vam convocar
el mes de juny
a tots els centres
de la ciutat
per explicar-los
una mica
ja tot el muntatge
com estava fet
i des del mes de juny
fins al mes
de desembre
que ja vam veure
el resultat
que es va fer
aquesta primera assemblea
el que pretenem
amb tot això
és el que hem anat
dient fins ara
de fer
aquests nois i nois
que siguin persones
doncs
ciutadans de Tarragona
amb tots aquells valors
i amb totes
aquelles
normes
conceptes
que han d'assolir
totes les persones
però el que pretenem
de debò
és que siguin
persones
representatives
a la ciutat
persones que tinguin
veu
que tinguin vot
a l'hora de poder
parlar
i poder expressar-se
i poder entendre
doncs
o demanar
si més no
assessorar
per què no
assessorar
l'alcalde
i l'equip de govern
amb tots aquells temes
que amb ells
els preocupen
estem dient ara
que els grans
pensem
pels nostres infants
que nosaltres raonem
per ells
i que nosaltres
diem
el que els convé
doncs bé
amb tot això
el que intentem
és que siguin ells mateixos
donar-los
aquesta veu
que veiem
amb el que hem anat
veient fins ara
que són persones
que val la pena
escoltar-los
tenir-los en compte
i
fer-los cas
aleshores
el consell aquest
el que pretén
és això
un òrgan
participatiu
de tots aquests
nois i noies
de la ciutat
per tal
que ells
puguin dir
valorar
què és el que ells
veuen
de quina manera
ho veuen
amb els seus propis ulls
i
que ens ho puguin dir
a nosaltres
per tal
que nosaltres
els tinguem en compte
i d'aquesta manera
l'equip de govern
doncs pugui
resoldre
aquelles coses
que a vegades
són coses
que són fàcils
però des del nostre punt de vista
és diferent
la finalitat
del consell
és
perquè després diguin
que la campanya
no ha tingut el seu ressò
i la seva importància
no en politici el tema
si no es posi
escolteu una cosa
a mi el que no m'agradaria
no sé si estareu d'acord
de donar
una imatge
ensucrada
fantàstica
meravellosa
que bonic
els nens
les aules
nens feliços
el món fantàstic
i perfecte
no és cert
els nens viuen
en un món complicat
en un món difícil
com a societat
els nens
determinats nens
viuen en unes situacions
personals i familiars
molt difícils
molt dures
òbviament aquí
no volem mostrar
una imatge
que tot va
fantàsticament bé
i és l'hora del recreo
som conscients
d'aquestes realitats
i precisament
l'aventura de la vida
no obvia
aquestes realitats
de problemes
que pot haver-hi
d'integració
problemes que pot haver-hi
familiars
de desestructuració
de les famílies
etc.
no obvia
ni es desmarca
de la realitat
d'aquests nens
que ningú es pensi
que aquí venim a fer
un programa de ràdio
bonic
i en Socrata
per vendre'l
per entendre's
és important
Isabel
de pensar
que els materials
que proposeu
estan estretament
relacionats
amb la realitat
que ens toca viure
totalment
jo crec que
és partir
d'aquesta realitat
i de les seves experiències
i jo crec
que hi ha una cosa
que és important
i a vegades
quan sents
determinades notícies
això
no sé
coses que passen
que et dius
com és que estem
en aquest moment
aquests nois
que s'animen a fer
i només disfruten
amb una gambarrada
o
dius
no
és crear
l'opositiu
és a dir
bueno
n'hi ha dificultats
però
nosaltres podem intervenir
alguna cosa
podem fer
o sigui
no sé
quan parlem amb els nens
sempre diem
hi ha alguna cosa
que puc fer jo
perquè sóc
l'Isabel
i tinc les meves possibilitats
això ho feu
deixeu que es queixin
i quan s'han queixat
i davant d'això
què podem fer
primer queixeu-vos
què fem
però primer
hi ha una cosa
que és
què puc fer jo
o sigui
cadascú dels jo's
de tots els queixen
i després
segurament
jo puc fer una cosa
en grup
puc fer una altra
i segurament
al meu entorn
li puc demanar
que tingui
un retorn
diferent
quan començàvem
a treballar
dels contes
hi ha una estructura
amb els contes
per conversar
que són els que ens han facilitat
això
aquest espai
com
entrar i atrevir-nos
a posar-nos
davant del micròfon
que diu
hi ha uns contes
que estan pensats
per reflexionar
o per plantejar situacions
que tenen a veure
amb el que jo puc fer
o sigui
jo conto amb mi
es diu
conto amb mi
i és un bloc
hi ha uns quants contes
que diuen
conto amb tu
és a dir
hi ha coses
que jo solent no puc
les haig d'anar a fer
amb algú altre
i haig de saber
demanar l'ajuda
conto amb un altre
i n'hi ha un altre bloc de contes
que diu
conto amb mi
és a dir
jo et puc ajudar
són maneres
són maneres
de posar-se
davant d'una situació
amb diferents actituds
que no sempre
podem estar
tot arreu
que segurament
unes vegades
estem més
amb uns recursos
que amb uns altres
però d'alguna manera
no són situacions
tancades
quan deixem el nen
que tot depèn d'ell
malament
perquè això el supera
però quan el deixem dient
tot ho han de fer
malament també
perquè vol dir que ell
està només esperant
que li resolguin
les situacions
aquest és el repte
Isabel
quina frase més bonica
cuenta conmigo
conta a mi
és una frase
els nens i nenes
que intervenen
i que intervindran
de fet
en guany
a l'aventura de la vida
són nens i nenes
que fan
des de tercer de primària
fins a sisè
estem parlant
de nens i nenes
d'entre 8 i 12 anys
l'aventura de la vida
o aquesta idea
de prevenció
en guany
va més enllà
i es planteja
un altre programa
en aquest cas
es posa en marxa
com a experiència pilot
en un escenari
molt concret
l'IES Campclar
i és un programa
que es diu
Òrdago
i és un programa
de prevenció
de les drogodependències
moltes vegades
sovint surten
informacions
més que contrastades
que en determinats moments
en determinats sectors
hi ha un augment considerable
de determinades pràctiques
que tenen a veure
amb hàbits
poc saludables
és a dir
el tema de l'alcohol
el tema de les drogues
aquí ja parlem
d'una intervenció
més directa
a banda de la prevenció
que podem fer
en aquestes edats
més tendres
perquè ja a partir
de la secundària
ja parlem
de qüestions
com una miqueta
més complexes
no?
Sí
a veure
de fet
la proposta
diguéssim
de fonamentació
i la base
diguéssim
pedagògica
que es treballa
ve a ser la mateixa
obrim la carpeta
per això se sentia
aquest soroll
que el material
ve amb una carpeta
que té un velcro
i per tant
partim
de la mateixa filosofia
de com adreçar-nos
a l'adolescent
seria en aquest cas
que és el que
el que ha de fer
que és
d'alguna manera
ser capaç de
és allò que diem
entrenar-se
amb les habilitats
psicosocials
vol dir això
ser capaç de
es recupera
també
i es treballa
sota aquesta idea
que ser saludable
és un benefici
per tothom
per la persona
pels altres
per l'entorn
per tant
aquest és un model
d'estil de vida
és un valor
formar part
dels drets
universals
de la persona
avui està molt
tothom s'hi pot
sentir identificat
tothom té dret
a tenir salut
i a disfrutar-la
i a més a més
hi ha un altre tema
que és el que els
hem d'ensenyar
és a dir
a més a més
la nostra societat
tu deies
no estem aquí
amb un
allò de tot
que bonic
que maco som
no és una bombolla
hi ha unes realitats
que són
força contundents
i que ells
han d'aprendre
a saber
estar
interpretar
i participar
llavors això
dient
hi ha una part
que és aquest risc
amb el que ells estan
que hauran de prendre
moltes decisions
també els hem d'ensenyar
això com un gestió
no els hi podem dir
això és molt perillós
i no els vagis
ni tanca't a casa
i no facis res
els hem de dir
heu de disfrutar
heu de ser valents
heu de ser capaços
però heu de fer-ho
que sigui positiu
per vosaltres
i pels altres
aquesta és la idea
per tant
l'Ordago
té una estrategia
en aquest cas
amb els adolescents
que sí que
així com l'aventura
sempre diem
parlem de salut
amb aquest ventall
tan ampli
aquí anem a dir
anem a veure
què en penseu
vosaltres
d'aquest tema
és un tema
que tothom parla
i s'hi troben
a determinades edats
i després veiem
bueno no sé
sortia ahir
a la premsa
aquesta
ahir
ho mirava ahir
aquesta percepció
que
bueno
que per una banda
estem dient
que això
té problemes
que crea dificultats
que no tothom
li va bé
ficant-se en aquestes vies
i provant aquestes estratègies
de ser i d'estar
en el seu entorn
però en canvi
la percepció social
és que això
de les drogues
doncs bé
no n'hi ha
per tant
tots hi hem passat
és una cosa
que bueno
va
sí sí
però
les condicions
canvien
no tothom
tenim les mateixes
oportunitats
de contrastar
el que fem
i el que no fem
un missatge en vivo
socialment
vull dir que
sí que tots
condemnem la droga
l'alcohol
però hi ha un missatge
en vivo
és a dir
quan la droga
quan ho tinc jo a prop
i em colpeja
doncs
soc molt beligerant
però
quan és una cosa
més així difusa
de general
doncs
en fi
és coses
que estan tolerades
formen part
una mica
d'aquestes
petites
dissociacions
entre el que
diem que ha de ser
i el que realment
fem
és un pas més enllà
el de l'adolescència
és un pas més enllà
és un pas més enllà
i per tant
la metodologia
treballa és diferent
és una estratègia
amb els adolescents
evidentment
amb els nens
hem de fer-ho amb ells
ho dèiem
ells han de voler
però és que aquí
si no és amb ells
no fem res
és a dir
anem a veure com
debatem d'això
parlem
busquem estratègies
qüestionem models
perquè segur que els hem de qüestionar
i a partir d'aquí
construïm de nou
aquesta seria
una mica la
comença-li
comença-li és camp clar
comença-li és camp clar
aquest programa
s'està duent a terme
a altres llocs
fora del que és
Tarragona
a l'Òrdago
de fet
enguany
a l'Òrdago
representarà
des de la Fundació Catalana
l'Esplai
la prova pilot
aquest és el compromís
que hem fet
amb el Departament
de Salut
neix
també
diguéssim
amb col·laboració
amb el Departament
i tot
l'assessorament
de l'Òrgan
de l'Òrgan Tècnic
i de fet
la idea és
aquest any
veure
què passa
com ens en sortim
hi ha uns
en aquests moments
uns 1.500 nens
que fan l'Òrdago
i a partir d'aquí
veurem una mica
com
la afinem
vull dir
hi ha una proposta
la metodologia
està molt pautada
hi ha un material
pel tutor
pel professor
hi ha un quadern
per l'alumne
hi ha una pàgina web
amb molts recursos
perquè és un programa
que
ja fa temps
que s'està fent
al País Bàs
a València
i amb altres
comunitats
per tant
tampoc comencem
de zero
diguéssim
amb l'aventura
no vam començar
de zero
i amb l'Òrdago
tampoc comencem
de zero
ens reservarem
un programa
per parlar
de l'Òrdago
al final de tot
si no ens ho ha imaginat
l'experiència
fem una aventura
de la vida
de l'Òrdago
amb aquests adolescents
perquè realment
també valdrà la pena
conèixer-la
aviam
la part teòrica
jo crec que l'hem abordat
ja
els oients
ja saben
el que els espera
en el bon sentit
de la paraula
en els propers programes
ara és l'hora
del recreo
perquè si podeu intervenir
si voleu
doncs afegir
alguna cosa
i penseu
que ens hem deixat
algun aspecte
que probablement
cal subratllar
ara és el moment
què us sembla?
jo crec que podríem
començar
per fer una mena
de crida
que crec que
inclús no és necessària
però per si de cas
doncs
a la col·laboració
en aquest cas
dels pares
jo crec que és una part
fonamental
en tot el que estem parlant
i que per tant
la seva implicació
no només
que també
en escoltant
l'Anna Helena
per la ràdio
que és molt bonic
sinó en tot allò
que realment
després és la profunditat
de tot això
la feina
i en la qual
doncs
estem agraïts
a la participació
que hem tingut
però encara
les demanem
a pares
mestres
i a tota la gent
implicada
que s'impliqui
encara més
perquè aquest projecte
aquest programa
que realment
han sortit
i que estem molt contents
i que tenim tots
una cara de satisfacció
impressionant
doncs que continuï
que sigui realment
una eina
d'allò que volem
d'allò que en definitiva
és la filosofia
de lo que podria ser
el nostre futur
que és la filosofia
del projecte
del projecte educatiu
de ciutat
de qualsevol projecte
que tenim sobre la taula
i que realment
són paraules
que no hauríem de quedar aquí
sinó que hi hauríem d'anar
més enllà
i és realment
de fer allò
que és la filosofia
per tant
tenim endavant
i demanem
que tothom s'impliqui
en aquesta qüestió
que no sigui una qüestió
d'un sinó
de tots alhora
Els mestres
que són els tutors
dels grups
que vindran a l'aventura
de la vida
no són persones anònimes
per aquesta casa
però doncs allò
vinga abans
toca anar a la ràdio
nosaltres hem tingut
l'oportunitat
de parlar amb ells
perquè òbviament
darrere d'aquesta
abentura de vida
hi ha una feina
al darrere
i una sèrie de contactes
i val a dir
que
i això
jo ho vull deixar
a constància
que no era
una cosa més
que havien de fer
que entrava dins
sinó que hi havia
una predisposició
i un entusiasme
home
que no ens sorprèn
però dius
amb els temps
que corren
i que es qüestionen
tantes coses
dins de l'àmbit educatiu
veure aquest col·lectiu
de mestres
que més aporten idees
que aporten ganes
i entusiasme
diran
escolta
semblant
semblant la família
a trap
realment
és que
la cosa
va anar així
i val la pena dir-ho
com que també
és un programa
de ràdio
a banda d'altres coses
amb la Isabel
la Patricia
i la Marisa
també van comentar
que els nens en guany
no farem allò
d'escoltar el conte
i després la tertulia
al voltant del conte
sinó que els convidarem
a fer altres aportacions
que tenen a veure
amb la seva vida quotidiana
amb el Lleure
i fins i tot
hi haurà alguns
que gosaran
a recomanar-nos
activitats del cap de setmana
és a dir
seran uns tertulians
i uns senyors i senyores
que venen a la ràdio
a donar informació
des de la seva perspectiva
més enllà
d'allò que han treballat
a l'aula
justament per donar
un caràcter
una mica diferent
o fer noves aportacions
respecte a l'any passat
perquè el programa d'enguany
de l'aventura de la vida
no sigui una reproducció exacta
del que van fer l'any passat
però en veus diferents
i això també ho hem tenint en compte
ho diem pels ullets
però és que s'hi han de fer
el mateix que l'any passat
jo ja he vist aquesta pel·lícula
dic escolti
però és que és un remake
a veure si m'entén
que fem aquí
un altre
un afegitó
jo crec que això
que deies ara
és important
jo quan venia
deia
de fet és com
iniciar la segona temporada
això és un repte
que d'alguna manera
s'apolla
o diguéssim
amb el bé
que ens va anar l'any passat
per tant
el llistó és una miqueta més alt
perquè aquest any
hem de complir més
jo crec que en guany
quan vam fer
en guany vam fer
dins del que és
tota la dinamització
del programa
d'aventura de vida
a tot Catalunya
hi ha una jornada
professoral
que aquest any
la vam fer aquí
a Tarragona
i diguéssim
gràcies a tot
l'acolliment
que tenim aquí
i allò
el que bé
que ens sentim
com a casa
doncs la vam estar fent aquí
i en aquell moment
ja vam plantejar
que el tema aquest
diguéssim
havia de suposar
anar una miqueta
més enllà
l'anar una miqueta
més enllà
deia
anem a fer
fins ara
ho hem treballat molt
des del que
ens sembla
que podem anar
portant
però
hem de passar
el llistó
que els nens
se senten responsables
que quan estan aquí
el que ells diuen
realment
té un ressò
i se'ls escoltarà
molta gent
que ells no saben
qui són
i que poden ser
bons ambaixadors
de moltes coses
llavors deia
anem a fer el compromís
que a més a més
de dir el que penso
i el que sento
també ens atrevim
a fer propostes
propostes que estiguin
en la línia aquestes
del que jo
penso que val la pena
que poguessin fer els altres
que hem compromisat
i llavors
em sortia allò
de dir
que ja no és només
repetir el treball
que ja hem consolidat
i que pensem
que està molt bé
i ho transmetem aquí
sinó que a més a més
de tot això
se'ns acudeix
que pot haver-hi
consells
recomanacions
en tot el batall
de coses per fer
en el temps de lliure
de lliure
dèiem allò
bueno
consells per posar
a la nevera
allò que diem
de l'imant de la nevera
que tinguin que veure
amb això
com ens comprometem
plegats
amb aquest objectiu
de ser
més ciutadans
més saludables
més participatius
i que transformi
transformi l'escola
transformi la casa
transformi la ciutat
perquè tindran
un consell
un lloc
on podran
abocar coses
que llavors
són tan senzilles
com diuen
això està molt bé
em deien l'altre dia
els nens de l'Hospitalet
però és que nosaltres
no podem jugar
a pilot a la plaça
que es queixin
doncs no podem
jugar a pilot a la plaça
o com l'altre
digui
per què no podem veure
la sèrie animada
de l'Aventura de la Vida
a Tarragona
i és que no hi ha
canal infantil
a la televisió local
doncs aquesta és una cosa
que ells poden detectar
que a la millor
els altres
nosaltres els adults
ens va molt bé
que anar jugint
ni amb la pilota
ni els skates
per les places
perquè així no hem de vigilar
d'una altra manera
però
bueno
també tenen que tenir
cabuda
vull dir que
i aquestes coses
ens les poden dir ells
i des del punt de vista
que
també assumeixen
que tenen la responsabilitat
de dir alguna cosa
no només
d'exigir
que m'ho solucionin
que és una altra
faceta
es tractaran temes
com l'assemblea dels infants
com relacionar-se
front als desafiaments
l'alcohol
l'alimentació
el valor de prendre decisions
el tema mediambiental
relacionat amb la contaminació
els trastorns de l'alimentació
l'autoestima
les normes
els límits
el tabac
la seguretat
la immigració
les habilitats per a la vida
temes prou importants
que ells mateixos
doncs treballaran
i abordaran aquí
amb quantes escoles
o amb quines escoles
tenim el llistat de centres?
aquest any 9 escoles
9 escoles
i són 10 les que estan fent
l'aventura de la vida
l'any passat van ser 4
i jo penso que això
va ser un valor
dels mestres que van venir
d'aquestes 4 escoles
de transmetre
a la resta
el que havia suposat
perquè s'apuntin
quasi totes
i això que torno a repetir
els adults
em fan més por
que els nens
i algunes
de les antigues
evidentment
per anar més enllà
s'han atrevit
a fer un compte
crear un compte
ells mateixos
que vindran
que gravaran
i que potser
amb la col·laboració
de Tarragona Ràdio
podrem escoltar
molt bé
doncs
jo crec que més o menys
hem donat pistes
del que serà
o el que pretén ser
el que serà
ja ens ho dirà el temps
o el que pretén ser
l'aventura de la vida
aquesta temporada
d'aquí una setmana
exactament
aquest estudi
oferirà un aspecte
completament diferent
el que ofereix
ara
estarà tot ple
allò
com que
són menuts
i caben
però Déu-n'hi-do
perquè aquí
no recordo jo
ara
que venien
uns 12
15
10 o 12
nens i nenes
amb el tutor
o la tutora
corresponent
si són de tercer
i cabien dos
amb una cadira
i hi havien 20
depèn del tamat
és veritat
depèn del curs
que eren
perquè clar
després fan aquella
pujada dels 10 o 11 anys
que dius
no hi caben
una cadira
per nen
però quan eren
més menuts
de tercer o quart
sí que cabien dos
per cadira
i compartien
micròfon
al començament
alguns i algunes
tenien problema
per compartir micròfon
quan portaven una estona
ja no
però al començament
i deia
escolteu
no podem tenir
un micròfon
per cadascú
això està claríssim
ens hem d'arreglar
amb el que tenim
i escolta
Déu-n'hi-dos
i s'arreglaven
un cop assumien
quina era la situació
ja sabien
per on havien de tirar
doncs res més
agrair-vos moltíssim
que hàgiu acompanyat
avui
aquí en aquesta primera aventura
de la vida
seguirem en contacte
i tant
si vols afegir
alguna cosa més
farem que vagi molt bé
com a
ja ho hem dit molt
però
doncs jo
puc agrair la Iolanda
la tasca
que està fent ella
i ella abans ha apuntat una cosa
diu
hem de
o pensem
que
contribuïm una mica
amb aquesta escola de pares
has comentat
no?
perquè a vegades
és cert
a l'escola
es fan coses
i a aquests pares
els sembla que això
no va massa
amb ells
que tenen feina
que ja me l'eduques tu
el nen
que jo no puc
i tu has dit
molt bé Iolanda
per això dic
a favor teu
doncs ho he de dir
pensem que això sigui
una ajuda
per a aquells pares
perquè si més no
se'ls ensegui una mica
la llumeta
i s'adonin de dir
potser sí que m'hi podria implicar
una mica més
jo des d'aquí
deixa'm tirar la llança
de dir
ja que l'any passat
eren poquetes escoles
i ara són moltes
voldria pensar
que
arrel d'una cosa
o del programa
de l'aventura de la vida
de l'assemblea dels infants
i de totes aquestes coses
que estan fent aquí
a la ciutat
que els pares
d'aquests
nois i noies
jovenets encara
i alguns
segons el programa
òrdago
ja seran més grans
que s'impliquin
deixa'm dir això
que s'impliquin
els pares
que s'adonguin
que tenen un tresor
que si ells
el prenen seriosament
després
poden sentir-se
molt orgullosos
de com actuen
tots aquests nois i noies
a conclusió
jo
seran directe
a les 11
cada divendres
i recordem
que el dissabte
el tornarem a emetre
hi ha molts pares i mares
que treballen
i als mateixos nens i nenes
els fa molta il·lusió
escoltar el programa
per tant
en el matí de Tarragona Ràdio
edició cap de setmana
entre les 10 i les 12 del migdia
doncs bé
a les 10 en punt
tornarem a emetre
cada setmana
a l'aventura de la vida
tret de la propera setmana
que el dissabte
hi ha programació especial
ja en parlarem
però a partir
del 10 de febrer
l'11 de febrer
el programa
doncs també
l'emetrem
el dissabte
moltes gràcies
per venir
Maria Lluís Exposito
Carme Duc
regidores de serveis socials
i ensenyament
Isabel Matas
coordinadora pedagògica
de la Fundació Catalana
de l'Esplai
Patricia Marissa
fins al proper divendres
Francis fins divendres
t'esperem a tu i a la càmera
moltíssimes gràcies
i tant al CEI Mediterrani
que a més tractaran el tema
de l'Assemblea dels Infants
Déu-n'hi-do
que justament en parlàvem avui
esperem a provar el curs
en guany
Patricia Marissa també
sí?
doncs vinga
adeu-siau
gràcies
adeu-siau
bon dia
nagu-siau
barul
parla
arreu-siau
afirmat