Saludem ja Anabel Lambeam de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Anabel, molt bon dia.
Bon dia.
Anava a dir que sembles un viatjant dels davants
perquè portes una mostreta de cada cosa, de cada producte, no?
Podríem dir-ho així avui.
En aquest temps que dediquem a la Biblioteca Pública,
parlem d'activitats que es duen a terme en el marc de la Biblioteca,
però sovint el que fem és parlar de llibres.
A vegades són novetats editorials,
a vegades són llibres que l'Anabel treu dels seus prestatges
i ens diu que també tenim això aquí
i a vegades són reedicions de clàssics
que per una raó o una altra tornen a reeditar-se
i que val la pena recordar-ho.
Per tant, tenim una mostra de cadascuna de les modalitats,
podríem dir, de llibres que podem trobar a la Biblioteca.
Quin és el primer que ens recomanes? A veure, Anabel.
A veure, avui farem barreja, portem reedicions i portem...
Mira, començarem per aquest, que es diu Por Amor al Deseo,
és una història de l'erotisme.
Ah, és una novetat?
És una novetat, aquest sí.
Aquest és allò, novetat, compleix les dues coses.
Ja a la portada del llibre ja es veu que el tema va per aquí.
L'erotisme, sí.
A més, darrerament, trobo que estan fent les portades d'aquest tipus de llibre
molt explícites, molt...
No, però artísticament boniques, no són ofensives.
Sí, sí, això és una fotografia en blanc i negre que sempre...
Hi ha un pit de dona i unes mans, però no és ofensiu.
No, però sembla que el blanc i negre sempre amortigua una mica
la part més així, més bèstia, no?
Que hi ha gent que potser li molestaria veure una portada així,
en canvi, en blanc i negre...
No, però aquesta portada no molesta, en absolut, al contrari, és bonica.
No, gens, gens i mica, gens i mica.
Por Amor al Deseo.
Por Amor al Deseo.
Llavors, és una història de l'erotisme,
té un tractament molt divertit,
la veritat és que és molt entretingut, molt amè.
Normalment s'intenta lligar el tema de l'erotisme i el sentit de l'humor, no?
És una combinació molt bona.
El que passa que...
A veure, jo he portat aquest llibre també aprofitant
que tenim una secció que no és ben bé...
Hi ha una part de sexualitat, diguem,
doncs, d'educació sexual pels nens,
però... o problemes sexuals, patologia de la sexualitat,
però després hi ha una secció que la tenim dins de l'antropologia,
que és la part més de relació entre home i dona,
doncs, la prostitució, el matrimoni,
ni relacions dins del matrimoni, fora...
La part més relació amorosa i sexual entre homes i dones,
des de... i entre homes o dones entre ells, no?
Sí, sí, sí, sí.
La part més antropològica, no?
Des de... no sé...
Els ritus sexuals a la tribu de...
L'incès, d'on surt,
perquè ha estat sempre tan penalitzat,
o, per exemple, allò...
Els usos amorosos a l'Espanya del segle XVIII,
o a l'Espanya del segle XIX, no?
D'aquests hi ha diferents i són molt curiosos, no?
I aquest és com un erotisme,
una història de l'erotisme, però ara, no?
Ara què diem d'això, no?
A veure, per explicar-me, curiositat, no?
Explica.
Sexo ràpido, què és etxar un quiqui?
És una terminologia molt d'ara.
Molt popular, no?
Per tant, clar, parla, doncs, del moment igual
que tenim aquesta sensació de la societat ràpida
i tot de presa, i el fast food i el no sé què,
també hi ha el fast web i el fast sex,
i parla molt d'internet,
o sigui, que és com una història de l'erotisme,
però arriba fins al moment actual.
Però ja parteix del neolític o no es remunta tant en el temps?
Imagina't, comença parlant de Maria Magdalena,
de Messalina, de Cleopatra, de...
Això és tan antic com la humanitat, escolta.
Vivian Leib, o sigui, fa una mica així...
I fa un recorregut ràpid.
És a dir, el que és la història a història
l'aventila ràpidament, no?
Imagino que situa més l'atenció en l'època actual,
que potser és el que té més interès pel lector, no?
Sí, sí.
I Amuntó, per exemple,
introdueix molts acudits que fan referència
a cada un dels temes que tracta, no?
Hi ha, a més, acudits a diferents llocs del món,
perquè veus què els fa gràcia
d'aquella qüestió en particular a diferents llocs, no?
Per exemple, de la eyaculació en precoç, no?
Doncs hi ha un acudit d'aquí,
hi ha un acudit molt argentí,
i veus la diferència de l'humor que li treuen a...
Sí, sí, el que aquí pot resultar ofensió
en un altre país és graciós, i al contrari, no?
Exacte. Que per això
m'agrada posar-los en aquesta part més d'antropologia, no?
Perquè és un concepte, com molts altres,
que has d'entendre
des de punts de vista molt diferents, no?
Igual que això...
Per exemple, ja tenim algun llibre
que parla de les relacions de trios
que hi ha hagut famosos al llarg de la història, no?
Doncs és una curiositat.
Clar.
I l'has de tractar amb aquest punt de vista antropològic, no?
Sense dir...
M'agrada o no m'agrada,
estic d'acord o no estic d'acord, no?
No en un sentit ètic ni moral,
sinó antropològic, objectiu al màxim, científic.
Si fos un tractament més moralista
aniria més cap a la religió, no?
Dic jo.
Però aquest tipus de llibre
que tenim en aquesta secció
és més una història
de determinat acte
o determinada part de la sexualitat
o de la relació entre homes i dones.
Doncs aquesta secció
que es nodreix de l'antropologia
i la sociologia del sexe
té un nou llibre
que és Por Amor al...
De SEO.
I de qui és?
De Gregorio Morales.
Molt bé.
I és divertit, eh?
No, té molt bona cara
i a més el format de llibre
és com molt entretingut, no?
Sí, sí, sí.
He dit que és allò molt fresquet,
molt ràpid de llegir,
de seguida...
i graciós.
Incluso hi ha un capítol
molt curiós també
que parla de l'erotisme
del Don Quixote de la Manxa.
Ja veus qui ho diria.
No, no, avui, ara que es va fer
allò dels pastors del Quixote
segur que va sortir...
Sí, inclús
ell parla de...
posa trossos de llibre
que va fer
caja granada
sobre l'erotisme
del Quixote.
específicament del Quixote.
Vol dir que aquesta part
no és que ell
l'hagi treballat molt
però sí que en parla
d'un altre llibre, no?
Que se suposa
que ells hi han treballat.
Això sobre l'erotisme també.
Has portat un llibre
sobre la intel·ligència
que es titula així
sobre la intel·ligència.
Sobre la intel·ligència.
Aquest llibre
ben bé novetat no és,
és del 2005,
no...
tampoc és...
Però també volia aprofitar
per parlar
d'una secció
que nosaltres tenim
dins de la psicologia
que parla de la intel·ligència
però des del punt de vista
més psicològic
perquè hi ha algun llibre
que fa referència
al cervell
però la part més fisiològica,
llavors això ja estaria
a Medicina.
Aquest és la part més emotiva,
més emocional
de la intel·ligència.
La intel·ligència emocional
que es diu ara o no tant?
No ben bé,
sinó...
el tractament...
Què considerem intel·ligent?
què no considerem intel·ligent?
Com funciona?
Com es mesura
un coeficient intel·lectual?
En funció de què?
Ah, molt bé.
Interessant.
I va molt relacionat
amb un altre...
amb un altre apartat
que estan molt al costat
un de l'altre
però que estan molt relacionats
però no són ben bé el mateix
que és un...
el que hi ha...
Hi ha un apartat
sobre la intel·ligència
i hi ha un altre apartat
sobre el cervell
però aquest funcionament
del cervell
no tan fisiològic
sinó de l'envelliment
del cervell
què suposa
a la intel·ligència
i què li suposa
a la persona
l'envelliment
però des del punt de vista psicològic
que perdem
al llarg dels anys.
Llavors,
per exemple,
d'aquesta secció
que et dic
hi ha
el cerebro del rei
que va ser...
fa dos anys
es va llegir moltíssim
aquest llibre
que parla això
de com ens va afectant
al llarg del temps
a la intel·ligència
i al cervell
i en aquest cas
parla exclusivament
de la intel·ligència
però des d'un punt de vista
o més psicològic
o més filosòfic
per exemple
hi ha un llibre
també del Marina
que es diu
sobre la intel·ligència fracassada
que va ser un premi
d'assaig
d'anagrama
que parla
justament
d'ara
que considera ell
que és intel·ligent
i que no.
Sí,
perquè també va canviant
a banda de la capacitat
intel·lectual
de l'individu
socialment
la intel·ligència
es considera
una cosa
o una altra
les diferents capacitats.
Ell argumenta molt
que gent
que potser
es considera intel·ligent
en determinat moment
fracassa
llavors és per què
fracassa
la intel·ligència.
Quina és l'autèntica
intel·ligència segurament?
Exacte,
o sigui,
és molt relatiu
qui és intel·ligent
i gent
que podria ser
molt intel·ligent
en canvi
fracassen
en determinades
parts de la seva vida
potser perquè no
són tan intel·ligents
o són molt intel·ligents
per una cosa
però no ben bé
per l'altra.
O sigui,
que una persona intel·ligent
no ho és
per tot
i una persona
que no és tan intel·ligent
té altres habilits.
Exacte,
no?
Doncs,
en aquest cas
sobre la intel·ligència
de dos autors
Jeff Hawkins
i Sandra
Blackessly
tenen alguna cosa més
però
volia recomanar
que hi ha
aquelles dues seccions
que estan així
molt relacionades
dins de psicologia
perquè ja et dic
que després hi ha la part
més
més fisiològica
i més mèdica
que no...
Això més acadèmic,
més per experts.
Jo no
no hi arribo tant.
Sobre l'erotisme,
sobre la intel·ligència,
què més tens per aquí?
Ara hi ha
narrativa.
Narrativa,
a veure.
A veure,
el primer que he portat
és una reedició
de A Sant Freda
del Truman Capote.
Un clàssic,
un clàssic.
Dic reedició
perquè se va exceurir
en el moment,
sí, sí.
Per això deu ser
exceurir en català.
Deu ser arrel
de la pel·lícula
perquè és un llibre
que aquest és
un d'aquells
que a més estan
a totes les col·leccions
aquestes
que surten a pes
dels diaris
i de tot,
vull dir que
A Sant Freda
però en català
feia molts anys
que no sortia.
És veritat
que arrel de la pel·lícula
doncs
ha començat a venir
gent una altra vegada.
A veure,
és un llibre
que sempre ha sortit,
no és un autor
que diguis
estava abandonat
i ara de cop
ha sortit.
És d'aquells
que es llegeixen sempre.
Però bé,
era un autor
que anava sortint
però no...
I clar,
de cop i volta
doncs tothom
ha vingut a demanar
sobretot
a Sant Freda.
De Truman Capote
aquesta,
sobretot,
no?
que et demanaven
no sé,
el creuer d'estiu
o esmorzar
a Tiffany's,
coses així.
Però,
sobretot,
venien a demanar aquest.
Clar,
ens vam trobar
que justament aquest
en català
estava acceptat.
Però,
de seguida,
ens van dir
però res,
d'aquí no res,
estarà reeditat
perquè,
a veure,
hi ha demanda
per tant,
els surt a compte
evidentment
tornar-lo a treure,
no?
Doncs sí,
ja ha sortit.
Molt bé,
qui vulgui llegir
a Sant Freda
en català
doncs ja el té.
Doncs sí,
perquè ara ja,
ja venia gent
que,
home,
doncs em fa gràcia
llegir-lo en català,
no?
Ja que és una traducció.
Exacte,
no?
Doncs sí,
sí,
si no t'ho pots
llegir en anglès,
que fora lo seu,
no?
Sí,
bé,
aquí ja és més complicat.
Entre dos silencis,
Aurora Bertrana,
aquesta és una reedició
també.
També és una reedició
i és molt curiós
perquè,
per exemple,
nosaltres a la biblioteca
tenim l'altra edició,
l'edició anterior
a aquesta,
que és del 58.
Imagina't.
I l'ha traït la mateixa editorial,
amb la mateixa col·lecció,
o sigui,
l'han mantingut exactament igual,
no?
Curiós,
i és curiós que després de tants anys,
doncs continuï sent la mateixa editorial,
no és el cas de Sant Freda,
no?
que...
Però,
però,
en aquest cas,
és el club editor de Barcelona
i ens va xocar
perquè,
és que sí,
sí,
et posa a primera edició
del 58,
ostres,
i realment...
I és igual?
És igual.
Però la portada,
tot?
No,
la portada no,
no,
perquè al 58 els llibres
no...
La majoria dels llibres no...
No tenien portada,
era el títol i l'autor,
ja està.
Exacte,
no hi havia fotografia,
no era una cosa
que es fes al 58,
són tots...
És...
Aquest...
És més...
La portada és més de...
La coberta és més de cartró,
llavors l'altre és més de paper...
És diferent,
però el que és curiós,
vaja,
a mi em sembla curiós,
no?,
des del punt de vista bibliotecària
em sembla curiós
que sigui la mateixa editorial
que encara tingui els drets,
perquè normalment el que passa
és que els drets es van...
Sí,
a través del temps
hi ha com uns terminis,
no?
i que l'hagin tornat a reeditar,
no?
De fet,
vaja,
tampoc és una persona
que en el seu moment
va ser molt reconeguda,
però ara
no és una persona molt coneguda,
tot i que és una dona
molt interessant.
Nosaltres tenim alguna biografia
a la biblioteca
i és una dona
molt interessant,
va ser una dona
molt avançada al seu temps,
pensa que va néixer el 1892,
o sigui...
I va fer coses
que pel seu moment
i ser dona,
doncs dius,
mira-la,
no?
Sí,
sí,
va marxar a Suïssa
a estudiar música,
va recórrer el món,
va fer coses...
De Girona
a Suïssa,
vull dir...
Sí,
no,
no,
en aquella època
déu-n'hi-do.
i va fer coses molt curioses,
a mi em va sobtar molt
la seva biografia,
no?
Allò que em va arribar
a les mans per casualitat
i hi havia molta fotografia,
no?
I dius,
ostres,
però aquesta dona,
com és que va viatjar tant,
no?
Amb aquella època,
que dius-la?
I clar,
justament,
ella va estar apuntada,
va fer una missió humanitària
amb un poble francès,
que la Gestapo
va fer una destrossa absoluta,
es va carregar
a quasi tots els homes
del poble,
i llavors,
ella se'n va anar allà a fer
una missió humanitària
i va viure allà
amb les dones
de tots aquests soldats,
no?
Llavors,
aquest llibre explica,
novel·lat,
però explica
aquell fet,
no?
Llavors,
clar,
parla molt amb les dones,
la vivència que tenen,
no?
Tenen allà
els seus homes tots morts,
doncs,
molt novel·lat,
però...
Però fixa't que,
mirant els darrers esdeveniments
amb èl·lics
de la darrera dècada,
en particular a Europa,
no és un escenari
ni un tema
que ens sigui tan lluny,
no?
Si fixem,
per exemple,
l'antiga Iogoslàvia,
perfectament,
aquesta novel·la
de l'Aurora Bertran
es podria traslladar
a temps més propers
a nosaltres,
no?
Sí, sí,
de fet,
no està tan lluny,
no?
Potser
eren diferents
les guerres,
en el sentit
que ara van
potser més associades
a actes
a part de la mort,
ara hi ha
altres coses,
no?
Per exemple,
l'antiga Iogoslàvia,
el tema de violacions,
tema...
En aquell moment,
no,
en aquell moment
era un conflicte
de territori
i no era
tant de...
de religió,
d'odi...
potser...
Penso,
eh?
Penso.
Però, bueno,
tot i així,
hi ha un treball
de dol
i un treball
de...
No, no,
molt interessant.
Es titula
Aura de Bertran
entre dos silencis.
Molt bé.
I aquesta altra,
que també fa cosa
com antiga,
no?
Des d'aquí ho veig
una miqueta lluny,
però...
Bueno,
el que han fet
és a la portada
reproduir
el bitxí català.
Sí,
per això.
però posa un 10
antologia
del nou conte català.
Però sí,
sí,
és una reproducció,
hi ha les bombolletes
de l'aigua,
una reproducció
de l'etiqueta
de l'ampolla
de bitxí català.
Però canvien les lletres.
És una cosa així...
Les medalletes
a sota,
és el reconeixement,
tot.
Llavors,
a veure,
aquest sí,
és una novetat
i l'he portat
pel tema
de...
Són contes,
eh?
Vull dir,
són autors
coneguts,
però contemporanis,
de tota l'època.
contemporanis,
contemporanis,
tots.
És el nou conte català
i són autors
d'ara.
Per exemple,
hi ha el Toni Sala,
hi ha el Jordi Puntí,
el Màrius Serra,
volies gent coneguda,
la Flàvia Company,
que...
Bé,
són 10 autors,
molts contes,
cadascun fa diferents contes,
n'hi ha que tenen un,
n'hi ha que tenen tres,
n'hi ha que tenen...
Relat breu,
pel que dius,
perquè el llibre és primet
i 10 autors
i cadascú fa més d'un conte.
Relat molt breu,
alguns són d'una pàgina.
Imagina't,
molt bé.
Però,
bé,
l'he portat
perquè
hi ha gent
que és lectora
de relat breu,
és curiós,
hi ha gent que et ve a demanar
què teniu
d'antologies
o d'autors
que facin narrativa breu.
A vegades és un bon acompanyament
si estàs llegint
un llibre més d'assaig
tipus aquest de la intel·ligència,
passar la narrativa
sense encetar una novel·la
àmplia,
doncs és una mica
llibre
per anar compartint lectures,
no?
Sí.
Hi ha gent que,
la gent que li agrada molt
aquest tipus de narrativa,
et diu que
la gent el considera
un,
un,
jo,
com,
com menor,
no?
Un gènere menor.
i en canvi
hi ha gent que et diu
és dificilíssim.
Home,
imagina,
concentrar tota una història
en una pàgina només.
És com tot,
hi ha bons autors
de narrativa breu
i,
bueno,
no sé,
això va,
jo hi he llegit
contes boníssims
i hi ha alguns que dius,
home,
no?
Inclús hi ha alguns
que et quedes com a,
que dius,
per què no has fet una novel·la?
Això podria fer,
per què no has fet una novel·la
d'aquest conte,
no?
Que dius,
ja s'ha acabat,
quina llestima.
I en canvi els que estan bé
dius,
ostres,
és que és just,
no?
No necessita més?
No sé,
hi ha
molts,
hi ha moltíssims.
Llavors,
aquests,
tenim també una secció
dins de la narrativa
que és tot
reculls antològics,
no?
I els tenim separats,
antologies,
tot el que és
antologia de narrativa
del segle XX,
doncs,
ho tenim en un apartat
que és d'antologies.
Molt bé,
i aquesta és una antologia
del nou conte català.
Exacte.
Molt bé,
Anna Abel,
doncs escolta,
ens has portat
una mostra,
ja deia jo que eres
com una viatjanta
d'aquelles d'abans
que van amb el mostrari,
obren la maleta
i treuen una mostreta
de cada cosa.
Ha estat un plaer,
com sempre.
T'esperem un altre dia.
Molt bé.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.