logo

Arxiu/ARXIU 2006/MATI T.R 2006/


Transcribed podcasts: 571
Time transcribed: 10d 6h 41m 31s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Com cada dimecres ens corem en salut aquí al matí de Tarragona Ràdio,
un espai que sovint, per no dir la majoria de vegades,
està adreçat a la prevenció.
I de prevenció en parlem avui,
però de prevenció adreçada a un col·lectiu de la població molt particular,
als nois i les noies, als adolescents.
Doctor Joan Maria Atzarà, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. Saludem Azucena Abrava. Bon dia, Azucena.
Bon dia.
Ella és infermera i és una de les professionals
que ja fa un quant temps, diguem-ne, que dona resposta,
i ens cito a moltes de les preguntes i interrogants
que es plantegen els i les adolescents avui en dia, no, doctor?
Sí. Els centres de salut, a diferència del que era la medicina històrica
abans de la reforma del Sistema Nacional de Salut,
abans del sistema només anaven el metge o l'enfermera
quan tu tenies un problema perquè t'havies fet un tall
o perquè necessitaves que algú et coreix una malaltia.
El canvi important que es fa amb la reforma d'atenció primària,
després de la reforma del Sistema Nacional,
és que els centres de salut són això.
Primer que res, com a part importantíssima en el seu esquema
d'organització i d'activitats,
està la prevenció de la malaltia i, per tant, la salut.
El concepte de salut és un concepte nou
relativament a l'assistència sanitària
que afegeix a l'assistència de la malaltia
la cura de la salut i, per tant, la prevenció.
Progressivament s'ha anat incorporant
en els centres, en els CAPs,
en els centres d'atenció primària,
que tenen, com un centre d'atenció primària té un territori,
té un espai, que aniria d'àrea bàsica de salut,
que està delimitat d'un espai geogràfic,
vol dir que aquella illa de cases,
aquella urbanització o aquell poble,
s'adscriuen en un centre.
El fet territorial de l'adscripció d'una població
i d'unes cases concretes,
amb unes ciutadans concrets,
en un centre, vol dir que les polítiques de prevenció
s'ha traslladat en aquest centre d'atenció primària
i és aquest centre d'atenció primària
que pel seu territori responsabilitza
d'aquestes polítiques de prevenció.
Una d'elles està, moltes de les conegudes,
la prevenció de la grip, que n'hem parlat sovint,
del càncer, etcètera,
i després n'hi ha d'altres que s'han de fer
d'acord amb els ensenyants,
d'acord amb altres,
o en el cas de la gent gran,
amb benestar social,
compartint la responsabilitat
amb altres conselleries
o amb altres institucions,
sobretot en aquest cas que parlem avui,
amb ensenyament.
D'aquest diàleg entre salut i ensenyament,
entre sanitat i ensenyament,
va néixer la idea
d'intentar facilitar
la conversa entre el professional sanitari
i els estudiants,
com facilitar-lo.
Ja tenim obert des de fa molts anys
amb els centres de salut un dispensari
que es diu dispensari jove,
de la gent jove.
Però aquest quasi sempre va més associat
a gent jove postescolar,
normalment hi acudeixen,
i sobretot molt per l'àmbit
de l'entorn de les malalties
de transmissió sexual
o bé tècniques de prevenció
de l'embaràs i coses d'aquest estil.
Hi havia un forat,
un espai que era molt preocupant
per moltes coses,
sobretot per exemple
per temes de tabaquisme,
que era en un espai
on moltes de les conductes aquestes
de l'alcoholisme,
el tabaquisme
i altres addiccions,
bé, doncs els publicistes
d'aquestes grans cases comercials
ataquen el jovent
en aquestes edats.
Ataquen el jovent
abans fins i tot de l'adolescència,
en la preadolescència,
i tots els missatges publicitaris
estan en aquest punt
contra aquestes persones
perquè saben que són febles
i saben que és el moment
en què si en atrapes un
als 12 o 13 anys
els has atrapat molt de temps.
Llavors hi havia un forat
a cobrir
perquè aquestes persones
depenen molt dels pares,
no van als centres de salut
per aquestes qüestions,
i a vegades la conversa
amb els pares d'aquests temes
és impossible
perquè tenen por
a explicar aquestes coses
o dubtes.
Llavors va néixer aquest programa
que és un programa
de salut a l'escola
on intentàvem tapar aquest buit
i és a dir,
si no venen, anem-hi.
Ja que no venen al centre de salut
perquè no vindran
i no el portarà el pare,
anem al seu,
anem allà on són ells.
I on són a l'escola?
La gran,
la immensa avantatge
en programes de salut
a l'època escolar
és que els tens tots recollits
en unes hores concretes
i vas allà i els enxampes en tots.
Això s'ha fet molts anys,
per exemple,
per la càries dentals
i per coses d'aquest estil
perquè és la manera
que enxampes a tots els crius
i també aprofitar
aquesta mateixa línia
per fer una consultoria
a una consulta
oberta, espontània,
no coercitiva,
no obligada per ningú,
portada fonamentalment
per personal d'infermeria
que en una hora
que saben els alumnes
que estan a un despatx
allí que hi poden anar,
doncs és lliure
que hi vagin
i que puguin preguntar
el que els hi vingui de gust.
Totes les àrees bàsiques
de salut
de la xarxa
tenen aquest servei,
podríem dir?
Sí, en guany,
aquest és el curs 2006-2007,
ja tots els nostres centres de salut
tenen aquest programa
en el seu territori,
agafar els instituts,
tant els instituts
i escoles públiques,
com les concertades.
Per tant,
en aquest cas,
els alumnes
estan a tot arreu
i nosaltres,
des de la xarxa
sanitària pública,
hem de poder
donar suport
en tant el col·legi
concertat
com el col·legi
com l'Institut Nacional.
Molt bé.
Azucena,
ja fa dos cursos,
podríem dir,
o dos anys,
que tu
estàs personalment
atenent aquests anys joves.
De quines franges d'edat?
L'inici
del programa,
de l'implantació
del programa
Salut i Escola
va ser el curs
del 2004-2005
i des de llavors
ja hem començat.
El programa
està adreçat
als alumnes
de tercer i quart d'ESO
de tots els centres,
com ha dit
el doctor Etcelà,
concertats i públics
de tota Catalunya.
I la població d'edat
és aquesta,
però també
si hi ha joves
que de fet n'hi ha,
de primer,
segon d'ESO,
que volen fer
alguna consulta
relacionada amb la salut,
doncs poden fer-la
obertament.
Aquests professionals
que esteu en contacte
directe amb aquests joves
en aquest sentit
sou privilegiats
en el sentit
que sabeu exactament
no només allò
que els interessa,
sinó el grau
d'informació
i la veracitat
de la informació
que ells han cercat.
Sí,
això és molt important
perquè moltes vegades
venen a contrastar
aquesta informació
que han rebut
d'altres companys
o ara
d'internet,
que clar,
que és una font
il·limitada
d'informació
de tota mena
i moltes
de les informacions
i temes
que abordem
són de contrastar
aquest tipus
d'informació
que reben.
Quin és el marc?
És un despatx?
És l'hora del pati?
És l'hora de tutoria?
Una miqueta,
en quin ambient
i en quin escenari
es produeix
aquest contacte?
Es busca facilitar
al màxim
que hi puguin accedir.
Llavors,
normalment és un espai,
diguem una consulta,
però és una aula petita,
acollidora,
que està
en un punt
de l'institut
que ells,
a més,
saben l'horari,
saben que hi estem
perquè els informem
i que és accessible.
Llavors,
normalment,
procurem agafar
hora del pati
i alguna cosa
d'hora lectiva
però facilitar,
sobretot,
l'horari.
Van en grup,
majoritàriament,
m'imagino, no?
Majoritàriament van en grup
perquè així no van amb tant de temor
al principi
o no van tan tallats
i així entre tots
van fent totes aquelles preguntes
que els interessen.
Van nois junts,
noies juntes?
Van barrejats?
Sobretot nois i noies juntes
però també per separat
però alguna vegada
també hi ha algun grup mixt.
Bé,
això ja és d'un avançament increïble,
que vagin junts nois i noies.
a fer les mateixes consultes.
Temes estrelles,
m'imagino.
Drogues?
El primer,
bueno,
del que jo recullo
a la consulta
del curs passat,
el tema més consultat
va ser
salut afectiva o sexual,
després salut alimentària,
després salut mental
i després tabac i drogues.
Tabac, alcohol, drogues,
tot molt barrejat, no?
No venen...
Normalment venen
preguntant per tabac i alcohol
i després ja surten
altres temes,
altres tipus de drogues.
Si parlem, per exemple,
de salut afectiva i sexual
perquè ho lliguen molt,
les dues coses,
m'imagino que sobretot les noies,
que encara tenen aquesta cosa
de l'amor romàntic d'abans,
que no ha canviat,
segur que ho has detectat.
Diries que tenen un grau
de coneixement
del seu cos,
del seu funcionament,
de la prevenció,
en un moment determinat.
No, no tenen.
Tenen més idees errònies
que informació tenen
perquè tenen crèdits
a l'institut,
que els hi expliquen,
però està molt influenciada
per aquestes altres informacions
i llavors no...
La revista Juvenils,
aquest tipus de coses.
Exactament,
llavors dubten molt
i no.
Es té més informació
però no es tenen
més coneixements,
és curiós,
en aquest sentit,
això es detecta
de seguida.
Ens pots posar algun exemple
del tipus d'informacions
que tenen errònies
o que pensen equivocadament?
Continuen pensant
coses com abans,
que segons quin tipus
de malaltia
de transmissió sexual
o un embaràs
no té per què passar
per una vegada,
vull dir,
és una mica
el de sempre.
Hi ha coses
que no canvien,
no?
Sí.
Sí, sí, digues, digues.
Pregunten molt,
sobretot les noies,
i els nois també
pel que és
el desenvolupament
del cos,
les noies
per la menstruació,
però idees errònies
de tota la vida
en continuen tenint.
No sé,
per exemple,
ara que parlaves
del coneixement
del propi cos,
la masturbació
encara la contemplen
com una,
allò típic
que es deia
fa 40 anys,
que era dolent
per l'organisme,
has detectat
si encara ens movem...
De les preguntes
més bàsiques
si és dolent
per la salut,
vull dir que
això no ha canviat molt.
Sembla mentida,
no?
Sí, sí, sí.
Tanta informació...
De la masturbació
sempre consulten més,
pregunten més
les nois
que les noies,
però realment
les preguntes
principals
són si és bo
o no és bo
per la salut,
la masturbació.
Quin creus
que té
com a més pudor,
més recança,
els nois o les noies?
jo crec que
per temes
de sexualitat
els nois
són més extrovertits
i no tenen
tant de pudor
per preguntar
les coses,
però per altres coses
més íntimes,
més de relacions
amb els pares
i així,
són més extrovertides,
més explícites
les noies.
En quant a
aquesta salut emocional,
tot el tema
de l'efectivitat,
què és el que es preocupa
als nois
i a les noies
adolescents?
La relació
amb els pares,
principalment.
amb els pares més que amb els companys,
perquè les dels amics
estan consolidadades.
Sí, amb els pares
i amb els amics també,
perquè és una edat
que comencen a fer els grups
i demés,
però és curiós
principalment
la relació amb els pares.
Què els preocupa
de la relació amb els pares?
els conflictes,
el típic
que comencen a
a parlar
i discutir
sobre les hores d'entrada
i de sortida
i diferents aspectes
que troben
els problemes
de comunicació
que hi ha
entre pares
i adolescents.
Però els preocupa molt.
Per aquesta experiència
creus que
ells tenen la sensació
que els seus pares
no els coneixen prou?
No sé
si exactament
no els coneixen prou,
però que no
no entenen
per on
per el procés
que estan passant,
no?
Diu que
ells han passat
per allò
i ja no se'n recorden
de la seva època,
de la seva...
que són...
miren més
el tema
dels horaris,
de l'autoritat,
de la disciplina,
de marcar
unes normes
a casa
que no
ell entendre
per on passen ells
emocionalment,
amb tot aquest tema
de les relacions
i de més.
Això és el que realment
expressen més
a la consulta.
Abans ens comentava
la Zucena
que malgrat aquest nihilisme
que a vegades
representen els adolescents
estan molt preocupats
pel que pensen
els seus pares d'ells,
no?
Sí, molt, molt.
Més del que sembla,
a vegades els pares
potser pensen que...
Per la imatge que poden tenir
els seus pares d'ells
molt preocupats,
això sí que és una cosa
que sobta molt.
És un procés natural
pel qual han de passar,
pel qual han de madurar,
hi ha altres temes,
altres problemes
que aquí sí que
podem trobar dificultats.
Parlem, per exemple,
del tema alimentari,
com bé deies,
afecta més a les noies
que als nois,
per raons que tots sabem,
probablement, no?
Sí, cada vegada
et pregunten més nois,
també.
És de pes també.
El que passa que sí
que és un tema
que pregunten més les noies
perquè pel tema
del desenvolupament,
si els preocupa
estar grassa...
Totes es troben grassa?
Totes es troben grassa?
Sí, sí, no, no.
És que es veuen
i unes a les altres
i tu, clar,
estàs dient
però si estàs molt bé,
si no...
Sí, tu creus que això
que em sobra d'aquí,
que em manca d'allà
i realment
l'únic que s'ha de treballar
és una alimentació equilibrada,
res més.
Fomentar molt
l'alimentació equilibrada
i l'exercici
que realment
és el que necessiten
seguir, no?
Ah, tenen el cap
en altres coses.
En altres coses, sí.
Realment, sí.
Tema de drogues
i tabaquisme
i alcohol.
Aquí hi ha un escoll
perquè hi ha un consum
més elevat
del que voldrien
ells fins i tot
i els pares, no?
Sí,
amb el tema...
Sobretot
del tema drogues
al tema cànnabis,
és el més...
el que més...
Continuen considerant
que és una substància tova,
que no crea addicció,
la droga dura,
la droga blanda,
allò tal...
I darrerament
hi ha hagut una gran...
allò que estàvem comentant,
hi ha hagut una gran campanya
que no sé
d'on te surt
ni...
Apologia
a favor del cannabis,
no?
A favor del cannabis.
Sí, anant dient...
O sigui,
és possible,
però jo no ho crec,
que sigui només això.
És possible
que el que ha sortit
als mitjans de comunicació,
que hi ha un cert ús terapèutic
del cannabis...
Però està molt delimitat.
Sí, però...
Bueno,
a Espanya no es fa servir.
Encara no es fa,
s'ha fet alguna experiència
en quant a...
Delimitat el càncer terminal
i delimitat
alguna malaltia...
Per a paia vegades
els efectes de radioteràpia,
etcètera,
però res més.
És una malaltia neurodegenerativa
que també aquests efectes
de tensió muscular
i d'agarrotament
doncs ajuda.
Però,
poso un exemple molt clar
que fa molts anys
que funciona
i que tothom ho té
molt ben identificat.
També en l'ús terapèutic
utilitzem habitualment
la morfina.
La morfina és una droga
duríssima
a nivell de la traslació
de la morfina
amb l'heroïna
que és el cavall,
no?,
a nivell del carrer
i en canvi
la morfina
és una droga
que a l'ús terapèutic
habitual
i és en tots els hospitals,
n'han de fer servir molt
i evidentment
l'ha de fer servir
en qualsevol procés
hagut de dolor
i no parlem ja
del dolor terminal.
I ningú se li ha ocult
dir que la morfina
avui,
tots els derivats
dels opis,
els opiacis
que els utilitzem
com a medicació,
això ja automàticament
pel fet
que té unes indicacions
clíniques clares,
automàticament
vol dir que és bona.
Ningú se li ha ocult.
Per tant,
que una altra substància
que es pugui dir
que també,
igual que la morfina,
té algunes utilitats clíniques
que això
en aquest cas
es traslladi
a que vol dir
que és bona,
això
és una
informació
tendenciosa.
És una informació
tendenciosa,
és una campanya
publicitària,
és una manipulació
de la informació
portada
a uns interessos
que són els interessos
de la compra-venta
il·lícita i legal
del cànnabis,
no?
Que llavors
es pogués explicar,
clar,
jo de tot aquest programa
que s'ha anat explicant aquí,
nosaltres sempre insistim
en el que és
els nostres centres,
no?
Jo insisteixo
en una cosa
que és una frontera
complicada,
de traslladar
i evidentment
tothom ha de fer
de tot
i el que es tracta
és que els nostres
fills
vagin passant
a aquesta edat
tenint
aquesta informació.
però
de tot això
el que és informació
i el que és cultura
en som responsables
tots.
Vull dir
que nosaltres
hem de fer èmfasi
en que
si detectem
un problema
de comunicació
els que
l'han d'adquirir
la comunicació
són els pares,
nosaltres no podem
suplir això.
Si hi ha un problema
de coneixement
des del punt de vista
de conèixer
la realitat
de moltes
d'aquestes coses
fins i tot
el que és
l'estàndard
de l'estat
de salut
en pes, tall,
alimentari,
no sé si quantos,
hi ha els ensenyants.
I el que més
ens toca a nosaltres
detectat
com si ells detecten
ens ho han de traslladar
a nosaltres
són els nivells
de salut
i la prevenció
de la malaltia.
Llavors,
en aquest punt
és on
per nosaltres
és el nostre
foradet
compartit
amb tots els altres.
més.
El que no pot ser
és que
s'utilitzi
programes
d'aquest estil
ni l'ensenyament
ni el mestre
és el substitut
dels pares
perquè és el responsable
de la família
els pares
ni el professional
de salut
és el substitut
del mestre.
Per tant,
és un treball
que hem de fer
a tots
i on a nosaltres
sí que tenim
l'obligació principal
és en aquests temes
com deia jo
al començament
de la conversa
de la població diana
on
en el botellón
que és l'alcohol
amb el tabac
que és la campanya
publicitària
de les motos
i dels vaixells
i de l'esport
subliminal
perquè
se lliga
amb tot això
amb la joventut
i tal.
Que és l'amor
que li volen donar
temps.
i amb les drogues
està entrant
tota la publicitat
en barrena
contra aquests alumnes
i això
és el que és preocupant
i una de les coses clares
és aquesta
desinformació
alimentada
a vegades
per no se sap per què
d'una
si despenalització
o no
i cultius per aquí
i cultius per allà
del tema del cànnabis.
Què preguntan
de les drogues
a Zucena
en general?
En general
del tema del cànnabis
molt
si el tema
de si és legal
cultivar una planta
a casa
tots aquests temes
s'interessen més
per la situació
legal del fet
que per la seva salut
i bueno
per una mica
haureu d'emportar
un necessari jurídic
també
als instituts
i altres drogues
i altres drogues
sobretot
tema pastilles
i tabac
i alcohol
també
perquè clar
les sortides
encara
alguns d'aquests joves
són consumidors habituals
tu ho pots intuir
per la manera
que et parlen
habituals
de cap de setmana
sobretot
això hi veus
i és patent
i vull dir
que tenen una experiència
en el consum
de determinades coses
i això es veu
molt associat
a tabac
a alcohol
alcohol cànnabis
també
píndola de l'endemà
et pregunten?
pregunten
perquè va haver un bumí
i se'n parlava molt
a nivell de mitjans
i tot i que es continua
utilitzant
i sol·licitat
els serveis d'urgència
sobretot
hi ha molts centres
del programa
d'instituts
que els han anat
a demanar
inclús
i no és el cas
informació sí
però no
del que més informació
es demana
respecte a la sexualitat
encara és un grup d'edat
són joves
els estudis diuen
que és a partir dels 16
que comencen a tenir
relacions sexuals
concretes
més mètodes
anticonceptius
sobretot
estrella
preservatiu
tenen coneixement
de la necessitat
de l'ús del preservatiu

i les noies
coneixen altres sistemes
per prevenir l'embaràs
perquè el preservatiu
ja sabem
i s'ha d'insistir molt
en el tema
de les malalties

tenen alguna idea errònia
però coneixen
idea errònia
la informació
que m'ha donat
l'amiga d'una amiga
que sap
exactament
hi ha alguna mena
de circuit
algun sistema
de que
des de la teva
experiència professional
tu puguis detectar
a nivell individual
que hi ha alguna persona
que pot tenir
algun problema
greu
més o menys greu
hi ha algun circuit
perquè tu puguis
alertar
el programa implica
professionals de la primària
però implica
professionals d'altres
serveis
en el cas que has produït
quin és el circuit
quin és l'itinerari
que has de fer tu
com a professional
que has detectat
algun problema
en algun jove
vull dir
tots aquests serveis
des de serveis municipals
els centres de salut mental
infant o juvenil
centres d'atenció
a la drogodependència
vull dir
hi ha tot un circuit
establert
parla amb el tutor
pares
quin és el recorregut
depèn
depèn del cas
en principi
però
en principi
la línia
seria aquesta
el tutor
del curs
els pares
i fer
sàpiguer el cas
al servei
pertinent
si és un cas
de drogues
al centre
de drogodependència
o si és un cas
d'algun tema
de malaltia
de transmissió sexual
doncs
la planificació familiar
es podria detectar
també
algun cas
de maltractament
en l'àmbit familiar
dins de
es podria detectar

clar
també està
tot
tots els
professionals
que serien necessaris
estan implicats
dintre del programa
el programa
així ho contempla
està tot
ben pautat
està

parlaves de salut mental
en quin sentit
perquè clar
costa de pensar
que un noi
una noia
normalitzat
que va a l'escola
que va fer la seva consulta
es pugui detectar
en quin sentit
es treballa
en aquest àmbit
pregunten molt
perquè cada vegada
hi ha més incidència
de
problemes d'ansietat
inclús de depressió
en gent jove
llavors és un tema
que realment
els preocupa
per el que veuen
dels companys
o els pares
per exemple
o els pares
que puguin tenir
aquest tipus de problemes
un problema
realment
de salut
molt important
avui en dia
i clar
ells ho detecten
i també et pregunten
sobre la depressió
l'ansietat
déu-n'hi-do
anava a dir
que avui
la malaltia mental
a diferència
de fa
fa bastants anys
ja
totes les persones
que tenen
programes de salut
mental
estan
integrades
dins
l'ensenyament
ordinari
i per tant
malalties
tipus neuròsis
o malalties
diguem-ne
més
de l'entorn
o bé
tant
aquestes
com altres
com són
les malalties
conegudes
tipus esquizofrènia
per dir-ho d'alguna
molt coneguda
que són psicòtiques
tant unes com les altres
es poden trobar
amb gent jove
i debuten
sobretot
l'esquizofrènia
debuta amb gent jove
ja és
molt identificable
amb gent jove
i és en aquestes edats
i aquesta persona
tindrà el seu tractament
i en el tractament
i la contenció
en el tractament
no ha de deixar
per res
l'escolarització ordinària
excepte casos
molt singulars
molt especials
que són
molt puntuals
la immensa majoria
de les psicòsis
poden
amb contenció
el que passa
és que
ha de ser
és una malaltia
que quan la té
una persona
la té
és endògena
la té
per tota la vida
allò
tindrà un procés
evolutiu
i per tant
aquella persona
ha d'anar
als centres de salut
mental infant o juvenil
que començaran
aquest tractament
i probablement
no l'haurà de deixar mai
però el tractament
està
perquè
en aquesta contenció
puguin ser
persones normal
estar dins els entorns
normals
i per tant
han d'estar
escolaritzades
amb tothom
quina és la
també afegir
una mica
enllaçant
amb el que dèiem abans
del tema
de les drogues
i del cànabis
que moltes vegades
aquestes malalties
estan produïdes
i detecten
a la gent jove
conseqüència
de consum
de consum
de drogues
que pot derivar
una malaltia
mental
el consum
continuant
de determinades substàncies

això ho saben
o els heu d'explicar
ho saben
en el moment
que coneixen
algun cas
de referència
d'algun company
però
el que dèiem abans
la informació
que tenen
és el positiu
dels efectes
de les drogues
no dels
prejudicis
d'aquests
efectes
hi ha un missatge
que s'hauria
de batallar molt
hem que
el missatge
que corre
és que
les pastilles
les amfetamines
que són les pastilles
que prenen
per l'estat
d'eufòria
i d'estar
desperts
i que dona
els caps
de setmana
una
i dos
el cànnabis
són dos missatges
que corren
pel carrer
dient que això
no és dolent
que allò no és
la droga
que això
no són drogues
que això
doncs
no és dolent
i no és veritat

no és veritat
senzillament
no és veritat
llavors com
fer una
contracampanya
important
per explicar
igual que
tothom té interioritzat
el que he dit
que els opiàsis
sí que
s'han de deixar a banda
avui
diuen
no
opiàsis
no
va
no
heroïna
no
i coca
la gent
ja està pensant
que la cocaïna
també
és perjudicial
ni el cànabis
ni les pastilles
ni les amfetamines
està interioritzat
en general
el jovent
que això fa mal
doncs ja veuen
aquesta propaganda
de grans lletreros
de Neó
es contrarresta
amb la intimitat
d'una aula
en un centre educatiu
amb la paciència
i amb les ganes
i amb quina periodicitat
a Tocena
més o menys
un cop per setmana
un cop per setmana
un parell d'hores
sempre va algú
mai et quedes allò
sola
sense visita
home
hi ha dies de tot
però hi ha dies
que tenen altres assumptes
els joves
que fan cua fora
i a vegades
al principi del curs
els hi costa més
i després ja és tot
un engranatge
que van agafant més confiança
i van entrant més
pensàvem que era interessant
fer-nos ressò
d'aquesta tasca
probablement molts pares
i mares que ens escolten
ja coneixen de l'existència
d'aquesta activitat
si no és així
doncs era bon
recordar-ho
a veure si vostès
seguint aquesta línia
poden establir
una certa complicitat
que completi
aquella informació
i que creï aquest vincle
de confiança
Azucena Bravo
gràcies
per venir
doctor Joan Marietz
ara ens retrobem
la propera setmana
fins la setmana
adeu-siau
gràcies
adeu-siau