Sintonia de Tertúlia, matí de dijous,
temps per comentar l'actualitat del dia i de la setmana,
amb quatre convidats que ja els tenim a punt,
i a més, molts somrients.
Josep Maria Sabatevos, professor de la Universitat Historiador.
Bon dia, Josep Maria.
Bon dia, bona hora.
També ens acompanya en Ton Guas, botiguer de la plaça de la Font.
Bon dia.
Bon dia, bona hora.
També tenim Agustí Mallol, regidor de l'Ajuntament de Tarragona,
regidor de Medi Ambient. Bon dia, Agustí.
I Manolo López Pasca, president de la Casa d'Andalusia
i ex-regidor de l'Ajuntament.
També, Manolo, bon dia.
Hola, bon dia.
Estan molt somrients perquè estàvem parlant del viatge a Brasil
que ha fet Agustí Mallol.
Això diràs tot, ara?
No, no diré res.
Simplement la ciutat ja sap, o els ciutadans ja saben,
que Agustí Mallol ha estat al Brasil, entre altres coses,
perquè ens va explicar a través dels micròfons de Tarragona Ràdio
que s'havia aconseguit l'europeu de futbolplatja, no?
Això vol dir que el mes de maig tindrem aquí...
Les vuit seleccions més importants d'Europa,
i, a més a més, vindrà la selecció campiona del món,
que és la selecció de Brasil,
i inauguralment, així vam quedar amb l'Àngel Villar
i amb el Joaquín, que és el seleccionador de la selecció espanyola,
que el partit inaugural d'un campionat
on es muntarà a la platja de Rebassada
un estadi per 5.000 persones.
I allí jugarà la selecció de Brasil
contra la selecció d'Europa.
Jo crec que serà la capital del món.
ni més, que hem de dir, i amb tot, si em permets, 30 segons,
jo em vaig quedar molt parat,
que coneixem més a Sud-amèrica,
amb totes les seleccions que hi havia,
del Japó, del Canadà, de Tarragona,
pel Gignàstic, a primera divisió,
que per altres coses.
Això és una cosa que he de dir des d'aquí,
al Club Gignàstic i al president,
que gràcies a estar primera ens coneixen la nostra ciutat.
En fi, deien que era un to divertit,
perquè estàvem parlant del viatge
i de, en fi, les bellesses brasileñes
que vam veure Agustí Mallol.
Ria-li, ria-li.
En fi, parlem d'altres temes.
Tot i que avui és un d'aquells dies,
ja aviso als tertulians,
que tenim diferents qüestions d'actualitat,
però poques, segurament,
amb una entitat suficient
per provocar el debat o la tertúlia.
Però, en fi, tenim notícies,
com, per exemple,
que Rafael Tatay, un botiguer conegut de tota la vida,
es presentarà a la presidència
de la Confederació d'Empresaris de la Provincia de Tarragona.
ja que tenim avui un botiguer, li pregunto,
no sé què li sembla que els comerciants
a la demarcació s'uneixin
per crear una candidatura a l'EFEPTA.
A veure, la meva opinió
és una opinió que em dóna la impressió
que és bastant generalitzada.
T'explico.
Els comerciants
som, dintre del món empresarial,
un ninxo de gent
que, d'alguna manera,
no podem entrar
ni a la Càmera de Comerç
ni a aquestes organitzacions macroempresarials.
Els botigues.
Els botigues.
Els comerciants.
Per què no poden entrar?
Per què no podeu entrar?
Perquè teniu poca força.
Són un ninxo.
Són un ninxo.
Vull dir, els ninxos hi ha.
Hi ha morts, eh?
Clar, perquè d'alguna manera
tot el sector industrial
és el que domina
totes aquestes grans associacions.
llavors, que el Rafael Tatai
tingui
apollos empresarials importants
serà president
o aconseguirà la presidència.
Si no, vull dir,
és fer...
En fi, vull dir,
quasi que és fer-li el joc
a l'actual president.
Vols dir que només
amb el súper dels comerciants
dels botiguers
no ho aconseguirà?
No, no, no.
És que a més, és que no.
Com ho veuen els altres contartulis?
Encara que no siguin botiguers,
però, en fi,
tenim, sembla,
tres candidats
a la presidència
de la patronal tarragonina.
Josep Maria, què et sembla?
Bé, els petits...
El peix gors sempre és menys del petit.
Això ho sap molt bé
l'Agostinet, eh?
David va guanyar a Goliat.
Sí, va, va, ja va.
Ara parla ell.
I en els potes petits
d'una bona confitura.
Home, si volen,
fem un programa de refranys,
ara, i de dites valgulars.
I això és una realitat.
En fi, David va guanyar a Goliat
perquè tenia al darrere
sa majestat, Déu.
I això és evident, no?
I la fe.
I la fe, sí, però...
En fe, en fe...
Jo crec que hem de felicitar.
Només en fe, només en fe.
Jo crec que el detall és un home,
primer que és un amic meu,
jo el vull felicitar.
Sí, amic.
Es va presentar a la Càmera de Comerç,
és un home valent,
un home tarragoní,
sí, sí, sí.
Un home que ha glutinat
una sèrie de gent amb il·lusió,
botiguers,
i la veu del botiguer també
s'ha de fer sentir.
Sí, sí.
Perquè el botiguer és la majoria
d'empreses petites
que hi ha en la nostra ciutat.
Sí.
Que repsol o les grans empreses
dintre de la CEPTA.
Però, de moment,
hi ha una candidatura,
amb una il·lusió tremenda,
vaig sentir jo la presidenta de la FUC,
amb una il·lusió a la noia parlant,
que volien col·laborar i treballar,
i ho veurem com aniran les votacions.
Però, aleshores, també una mica,
jo crec que la força de la paraula
de les persones,
i aquesta força que té ara,
i aquesta unitat amb el TATAI
i amb els botiguers,
dintre de la CEPTA
es té que notar.
Hi ha vegades que només
fem uns grans esdeveniments empresarials,
i a vegades deixem una mica de racó
el que és l'essència,
o el que és, diríem,
la força d'un poble,
que és els botiguers.
En aquest moment el TATAI ha dit això.
Jo crec que el Rafael
pot aglutinar,
a part dels botiguers,
que és el professor Sabater,
a part dels botiguers,
pot aglutinar
el petit i mitjà empresari.
De fet, ja va ser
president dels PIMESF,
o sigui,
que és una candidatura que,
bueno, aquí està,
el bonic
és que hi hagi tres candidatures,
que hi hagi lluita,
i així jo crec que
tots els sectors
estaran ben representats.
I bueno,
que tingui il·lusió,
i aviam què passa,
o sigui que
estan eixades a les reds
i a veure amb què sortirà,
el peix que sortirà.
No sé si no he tingut ocasió
de parlar amb el Rafael TATAI,
però hi ha
una cosa important a fer
dintre del món
dels botiguers,
comerciants,
diguem-ho com vulguem,
i és,
d'alguna manera,
fer una federació de comerç.
Nosaltres estem faltats aquí,
a la nostra ciutat,
d'una federació de comerç.
La federació de botiguers, no?
No.
Hi ha una federació d'associacions
de comerciants.
La FUM.
La federació d'unions de botiguers.
Que és la presidenta,
la senyora Fernández, no?
Sí.
Exactament.
Però resulta que
la idea és aglutinar
no sols amb el tema comerç,
sinó gremis.
És a dir,
nosaltres tenim una gran mancança
a nivell de gestió,
i és que els costos
que nosaltres estem assumint
pel tema de,
què sé jo,
assessories laborals,
assessories,
en fi,
vull dir,
tot el tema de gestió.
Estem assumint uns costos
realment importants.
I d'alguna manera,
si hi haguéssim una federació
o una,
diguéssim,
alguna cosa
que aglutinési tot això
i es pogués gestionar
tot aquest,
tot aquest,
papeleo,
és a dir,
la part administrativa
i...
La part administrativa
de la persona
de los comerciants.
Nosaltres estem pagant ara
per la confecció d'una anòmnia,
estem pagant 60 euros.
D'acord?
Això és un cost increïble,
però l'hem de fer,
hem de tindre un assessor laboral,
hem de tindre un assessor financer,
un assessor comptable,
i tot això,
d'alguna manera...
Tu vols dir unificar,
unificar tots aquests serveis
dintre d'una...
Exactament,
d'una federació.
No estaria mal.
i això és una cosa
que jo crec
que ens fa falta.
Ens fa falta.
El petit sempre és més feble
en aquest sentit
i clar,
ha d'assumir uns costos
i estava pensant,
per acabar amb el tema comercial,
perquè en fi,
tampoc ens dedicarem a això,
però estava pensant
que dimarts,
parlant amb la presidenta
de la Federació d'Unions de Botigues,
Esther Fernández,
en aquest programa,
ens deia que ara
tenen un altre problema
de cara,
sobretot,
a la campanya de Nadal,
que és la falta de personal,
la falta de vocació,
entre cometes,
si en permeten,
comercial de molta gent.
molta gent no es vol dedicar
a treballar en el sector del comerç
pels horaris,
perquè s'han de treballar festius
i ara veiem molts a per dos
de moltes botigues,
es necessita dependents,
es necessita botiguera,
es necessita gent especialitzada.
És que...
I aquest és un problema,
la falta de vocacions comercials.
És que treballar en una botiga
és molt esclau.
Jo vaig treballar en una botiga
quan era jove,
des que vaig tindre 14 anys
fins que vaig tindre uns 30 anys
i és esclau.
I ara més,
encara,
perquè llavors...
S'han de treballar molts festius.
Llavors treballaven,
els dissabts a la tarda
tancàvem
aquest dissabte a la tarda
i diumenge.
Però és que ara es treballa
fins i diumenges.
És que, clar,
i la joventut no està avui
per milongues de treball.
Ells volen tindre
el fi de setmana lliure
com tothom.
O sigui,
llavors aquest és el problema
i la complicació, eh?
I la exigència del client.
El client avui...
No, bueno, Agustí,
això jo crec que l'exigència
del client es diuen sempre.
O sigui que el client
sempre ha sigut...
Sí, però abans vull dir
el client...
És el sacrifici
que comporta
treballar en una botiga.
Sí, sí, sí.
Digues, Agustí, digues.
No, no, no, Manol.
Jo més que res
i a vegades avui
ens hem tornat més exigents.
Per el que sigui,
la societat de consum
ens hem tornat
molt més exigents.
Jo pago, jo mano
i a vegades
jo he parlat
amb alguns botigues
i sempre ja
no és el mateix
que et vinc una senyora
o un senyor a comprar
i t'exigeixi
o hi ha vegades
inclús arribi
a pressionar una miqueta
a la dependenta
o al dependent
i a vegades
avui en dia
això està molt generalitzat
i llavors la gent
escolta
està davant d'un mostrador
o està davant
d'uns clients
que venen allí
jo pago això
passa una mica
a l'Ajuntament
jo pago els meus impostos
i vostè em neteja
l'escarbent del gos
vull dir a vegades
i això
hem arribat en un moment
que falta una mica
diríem
de cordura
i la prova
la tenim ara
que l'altre dia
estava amb un company
de l'Ajuntament de Barcelona
que estan aplicant
cada vegada més
l'ordenança cívica
que és on hem d'anar
però això també
s'ha de traslladar una mica
que avui la joventut
la joventut és sana
i la gran majoria
de la joventut
però cada vegada
hi ha una minoria
més àmplia
que no comporta
els seus comportaments
i això també
es trasllada una miqueta
a l'hora d'anar a comprar
a les botigues
s'ha perdut per això
s'ha perdut
el tracte amb el client
mira
als supermercats
no hi ha tracte amb el client
en botigues
més o menys
que són d'aquestes franquícies
els dependents
normalment
el que fan
és plegar roba
és que no hi ha dependents
no no
plegar roba
perquè la gent
en dependents
clàssic no existeix
remena
toca
deixa
i tot el que sigui
i veus els dependents
que molts dependents
els hi preguntessis
si allò és cotó
o es llana
potser ni ho sabria
no ho saben
no ho saben
tendes de roba
i coses d'aquest tipus
aleshores
clar
vull dir
mires enrere
i saps que
el dependent
era un assessor
del client
i un conseller
i li deia
miri
això li va més bé
això és més bo
això li donarà més rendiment
donava un tracte
encara en queden
de comerços
a Tarragona
molts d'aquests
mira
en queden
cada cop menys
me sap greu dir-ho
me sap greu dir-ho
però a Tarragona
gairebé
ben poques vegades
ha estat
perquè tu recordaràs
i molts dels que tenim
una certa edat
que la gent de Tarragona
anava moltes vegades
a comprar
en una localitat
que està a 12 quilòmetres
d'aquí
precisament per això
perquè allí hi havia
hi havia un tracte
hi havia una experiència
hi havia més bon tracte
en general
ara què passa
que es necessita dependenta
sí
però la dependenta
que entra allí
entraria igual
en un supermercat
de caixera
o per apilar allí
pots de tomàquet
que en una tenda
en una tenda de roba
o en una tenda
més o menys especialitzada
i està clar
no hi ha personal
i resulta que
al final
els únics que treballen
i tenen un servei
saps qui són
aquí a Tarragona
avui en dia
amb perdó
els xinesos
que són els que
no tenen problemes
d'horaris
treballen
treballen com
no com a negres
diria
en tot el
amb el sentit
diríem
treballen com a xinos
o com a xinos
vull dir
treballen
són els únics
que treballen
i per una venda
que val
allò
tot a cien
aquella persona
dedica
la mateixa atenció
que si neixis
a comprar un Mercedes
perquè
potser
vas a comprar un Mercedes
i no et foten cas
el que deia Enguàs
és una reflexió
en profunditat
en que la FUP
hauria de fer
cursets
que hi ha
evidentment
les administracions
ja hi fa cursets
per dependència
és la Càmera de Comerç
exacte
vull dir que
les administracions
ja donen les subvencions
per fer
el que passa
clar
això és la falta d'abocació
que jo deia abans
si no hi ha gent
que vulgui fer de comerciar
la falta d'abocació
és perquè
els horaris
són molt esclaus
i els sous
no són ni melioristes
ni melioristes
aquí anem ara
aquest és l'altre
tu ara agafes
te'n vas a una fàbrica
d'aquestes
del polígono
i els fas treballar
la gent a turnos
però els pagues bé
que ho entens
i treballen
diumenges
de nits
però és que
les botigues
no són ni melioristes
però anem a veure
davant d'aquesta demanda
s'ha d'haver
una reflexió
i s'ha de fer
un estudi
què podem fer
el que no podem deixar
és que vagi
tot una mica
a la deriva
i els que tenen
la responsabilitat
de la FUP
o les administracions locals
que han d'ajudar
evidentment
jo que recordi
no s'ha fet mai
cap campanya
dintre dels instituts
els instituts
i la gent que acaba
a FEP
clar
tots van administratius
tots van en un tipus
d'FEP
un vol treballar
a la caixa
l'altre al banc
a l'administració
és que tothom
té aquesta mentalitat
l'estudiant
i l'università
però com ho canviem
això
no és fer unes campanyes
dintre dels instituts
també
però Agustí
això es soluciona
o sigui
donant més diners
a la gent
que treballa al comerç
donant-li més ollors lliures
posant més gent
se soluciona
donant sentit
el valor del treball
i la feina ben feta
però és de noves escoles
hi ha frases
però tot això
la part econòmica
és molt important
en la societat d'avui
però
que la gent treballi
amb allò que li agradi
tenir el gust
per la feina
que estàs fent
però bé
però que estigui ben remunerada
però per què
l'estiu els estudiants
fins a cert punt
hi ha una frase
parlàvem de refranys
però hi ha una frase
que gairebé tots els pares diem
els fills
fill meu
estudia
perquè si no
hauràs de fotre't
un fart de treballar
com ton pare
la frase té
un doble sentit
i és
d'alguna forma
que tinguis
prou
sou
treballant menys
i a l'estiu
quan arriba l'estiu
els estudiants
perquè jo
dintre de la responsabilitat
que tens
també anen a veure els pares
a veure si pots trobar
alguna cosa per un fill
o una filla
dos mesets i mig
de lo que sigui
llavors
evidentment
jo crec que s'ha de fer
del que sigui
menys potser
d'anar a una botiga
no, no, no
jo et puc dir
que a l'estiu
tant a l'indústria química
com a les botigues
com als supermercats
han anat molts estudiants
d'aquests dos mesos
més que a repartar uns diners
per poder tindre
els fills
sí, això està clar
però el que deia la presidenta
de la FUP
de que cada cop
és més difícil
trobar gent jove
per aquesta campanya
de Nadal
com a mínim
segurament
perquè els horaris
són llarguíssims
perquè els festius
quasi pràcticament
tots els diumenges
del mes de desembre
es poden obrir
les botigues
i clar
això fa que sigui
realment
però avui el que no podem
per exemple
dir que escolta
és més difícil
alguna cosa de fer
no podem deixar
que vagi sense
campanyes a l'institut
jo crec que a vostè
sí que podem donar
opinions
però els que han de buscar
les solucions
són els propis
botigués
la pròpia federació
de botigués
i les administracions
empresarials
i les administracions
no fixen la matèria
en aquests moments
el que poden donar
són idees
escolta
si va bé el comerç
va bé la ciutat
si va bé la ciutat
va bé l'administració
nosaltres també
hem de portar
a les nostres imaginacions
o les idees
o els projectes
que nosaltres creiem
per millorar aquest dèficit
quin dèficit té de recordar
de botigués
d'aquí i d'allà
doncs anem a buscar
entre tots
què podem fer
perquè no hi hagi aquest dèficit
però tots junts
com deia ell
estic completament d'acord
deixem aquesta qüestió
si els sembla
ja que començà
parlàvem de
tot això venia
per les eleccions
a la CEPTA
la Confederació d'Empresaris
de la província de Tarragona
i perquè
Rafael Tata
i un grup de comerciants
ahir van dir públicament
que presenten
aquesta candidatura
estava pensant que
en fi
aquests dies
també estem parlant molt
encara que no sigui
una notícia
estrictament de la jornada
de les conseqüències
de les eleccions polítiques
ara fa 15 dies
de les eleccions catalanes
de l'1 de novembre
demà tenim
la Constitució
del Parlament
de Catalunya
del nou Parlament
els 135 diputats
que prendran
possessió
del càrrec
de diputats
tenim ja
a les portes
el nou govern
en fi
què els sembla
aquí sí que pot haver-hi
més debat
l'Agostí riu
no riu
perquè és molt senzill
escolti
la democràcia
i les lleis
que es fan
els legisladors
et demostra
que la majoria
de diputats
poden fer pactes
per exemple
jo
jo sempre he governat
a l'Ajuntament de Tarragona
en un tripartit
jo he governat
en Convergència
Unió i Partit Socialista
jo governo
en Convergència
Unió i Partit Popular
el que sí que
la valoració
en profunditat
és
home
un partit
que guanya
48 diputats
que guanya
47
perdó
47
és igual
no no
48
48
perdó
48
guanya
a Barcelona
que no es veia guanyat
mai a la vida
a les autonòmiques
guanya a Tarragona
que no es veien guanyat
mai a la vida
per 170 vots
guanya lleia
guanya en el conjunt
amb vots
i diputats
home
que no pugui governar
home
però així és la llei
vull dir
per uns
i pels altres
què hem d'assumir ara
que el conjunt
del tripartit
i ara
el que hem de fer
és exigir
controlar
i intentar
des de Tarragona
perquè jo
sóc un municipalista
jo sempre ho dic
jo Tarragona
és una ciutat universal
perquè
Tarragona
és més antiga
que Catalunya
Catalunya fa mil anys
que existeix
Tarragona fa dos mil
dos mil i pico
no fem història
va
Agustí
el tripartit què?
el tripartit dos
què vol dir?
jo el tripartit
jo he estat dos anys
vull dir
amb els delegats
tant de sanitat
com els delegats
de medi ambient i tot
i la veritat
he tingut un tracte
correcte
vull dir políticament
per la ciutat
hi ha hagut opinions
diferenciades
per exemple
jo m'he molestat molt
amb el tema de l'ACA
que no funciona
el que ha de funcionar
l'ACA és l'agència catalana
de l'aigua
l'aigua
vull dir
què hem de fer ara?
vetllar
perquè totes les propostes
que s'han fet
arribin a la realitat
i s'ha acabat
vull dir
tampoc hem de
hem de fer
gran desloc
a veure
Josep Maria
i el Tom
que us ho mireu
més des de
jo des de fora
el tema polític
ell diu que
hi ha uns aspectes
que són molt positius
i d'altres
que són negatius
en primer lloc
a mi em semblaria
molt correcte
el pacte
el pacte tripartit
sempre i quan
aquest pacte
s'hagués fet
abans de les eleccions
s'hagués dit
s'hagués dit
no em sembla correcte
tampoc
per una sèrie de raons
el famós notari
el famós notari
no em sembla correcte
per què?
perquè tu dius tripartit
ui
tripartit
però hi ha
dos
una coalició
que va
va junta
a les eleccions
convergència
i unió
si abans
de fer
les eleccions
el senyor Artur Mas
no hagués anat
al notari
i hagués deixat
establert
d'alguna forma
i que
fins i tot
per unes eleccions
concretes
com era
aquesta del Parlament
s'hagués dit
fem una coalició
partit socialista
Esquerra Republicana
iniciativa
verds
i el que sigui
perfecte
haguessin
aglutinat
tots els vots
que han tingut
o lo millor
fins i tot
i hagués hagut
gent
de l'abstenció
que hagués dit
ara sé
a qui vaig a votar
ara sé
a qui vaig a votar
pel Parlament
de Catalunya
vaig a votar
amb una coalició
que suposo
que els votants
de Convergència
i Unió
voten
a Convergència
i Unió
no voten
a Convergència
ni voten
a Unió
voten
a Convergència
i Unió
això
a mi
les coses
a posteriori
són les úniques
que no em semblen bé
em sembla
que és
fins a cert punt
potser la paraula
és massa grossa
però és una estafa
els votants
a tots
els del PSC
PSOE
els d'Esquerra
els d'Iniciativa
evidentment
els de Convergència
i Unió
i també
vull dir
jo trobo
que és molt fort
el del PP
el del notari
a veure
la meva opinió
és la següent
a veure
jo com a ciutadà
ja m'està bé
tot
allò que es faci
i es faci bé
què vol dir això
que com a ciutadà
jo el que necessito
és un bon govern
d'acord
fixa't tu
quina cosa
més curiosa
un bon govern
primer que tot
som catalans
tots
que això
per mi
ja és important
tarragonins
n'hi ha de Tarragona
n'hi ha de Barcelona
estem parlant
del govern de Catalunya
ella ha dit
primer que tot tarragonins
perquè aquesta és
la ideologia
de l'Agostí
a Catalunya
precisament
és on se juguen
els meus pressupostos
també de Tarragona
llavors
un bon govern
que s'hagi estafat
els votants
com diu el Josep Maria
també hi estic d'acord
perquè les últimes manifestacions
que hi ha hagut
a plaça Sant Jaume
era bastanta gent
d'Esquerra Republicana
de Catalunya
que havia votat
Esquerra Republicana
de Catalunya
però no perquè
facin això
vull dir que
és significatiu
aquest tema
tot el que es faci
i es faci bé
i es faci bé
a mi
com a ciutadà
ja m'està bé
el que no puc aguantar
com a català
i com a tarragoní
és que
durant aquests
últims tres anys
hagi estat jo
com a català
en boca de tothom
però és que
en boca de tothom
llavors
és clar
les agressions
que ja per ser catalans
ja les tenim
de per si
no cal
augmentar-les
no cal
que ens facin
més mal
del que ja ens fan
llavors
un bon govern
i això és el que necessitem
no sé
si amb la coalició
que s'ha fet
se n'ha après
ojalà
se n'hagi après
Manolo
aviam
s'han posat molt seriosos
ara
el primer que he de dir
és que
a les eleccions
per la llei electoral
que tenim
que no s'ha canviat
no l'ha canviat
en 23 anys
Convergència i Unió
en 3 anys
tot l'han pogut canviar
nosaltres
nosaltres
a Catalunya
igual que a Espanya
o sigui
la elecció
que fem
és d'un parlament
no elegimos
un presidente de gobierno
perquè no entendamos
elegimos un parlamento
i aquest parlament
tria el seu
el tria
el president del govern
i aquest president del govern
és triat
per la majoria
de diputats
que s'hi posen d'acord
per triar
llavors
que hi hagi un partit
que hi hagi guanyat
les eleccions
que ha sigut Convergència
com a partit
majoria minoritària
que s'ha de dir també
llavors
és el joc democràtic
ja ho has dit
tu d'acord
en quant a el que ha dit
el professor Sabater
que no han avisat abans
quin govern s'havia de fer
que ho hagueren avisat abans
quin
perquè si
el tripartit
no ha avisat
l'associació
d'ergencia
no estava avisada
ni per part del PSC
ni per part de Convergència
el PSC Esquerra
o sigui
perdó
Convergència Esquerra
tampoc estava avisat
llavors
quin govern
que ho haguera passat
llavors
no hi havia cap govern
que s'ho pogués fer
que estigués
perdona
que estigués
declarat
abans de les eleccions
de fet només hi havia un partit
que havia manifestat
clarament
només era iniciativa
que volia el tripartit
llavors
no es podria formar
un govern
això
està clar
en quant a
el que ha dit
el guai
de les agressions
jo estic d'acord
jo em sento català
i soc català
i he regut
durant aquests 3 anys
moltes agressions
però d'on han vingut
aquestes agressions
analitzem-ho
de quin sector
de la societat
han vingut
de la societat espanyola
en aquest cas
de quina part
de la part de la dreta
i de l'extrema dreta
perquè la part de l'esquerra
d'Espanya
no s'ha posat en Catalunya
per res
jo no parla ni de dreta
ni d'esquerra
però jo sí parlo
de dreta ni d'esquerra
perquè crec que existeix
existeix aquesta diferència
jo des que vaig governar
amb vostès
4 anys
ja he deixat de parlar
de l'esquerra
no parles de vostès
sempre em fas el mateix
amb vostès
voldríem els socialistes
si jo vaig governar
amb altres
durant 4 anys
jo no vull parlar
de dreta d'esquerra
jo vull parlar
de persones
de projectes
i de futur
d'una ciutat
i d'un país
però això no és el que estem parlant
jo el que et dic una cosa
que jo crec
que els que han defraudat
més de tots
jo crec que el partit socialista
per coherència política
no podia pactar
amb Convergència i Unió
iniciativa en Convergència
no podia pactar
el que diu del notari
correcte
jo crec que
ens equivoquem
en anar al notari
amb un partit
que durant 8 anys
t'ha donat la governabilitat
en minoria
i crec que les eleccions
s'han de perfilar
i crec que s'han d'anar
en un altre estil
si no vol dir
que s'ha fet malament
o s'ha fet bé
jo crec que aquí
el més perjudicat
a nivell
de sentimentalisme
nacionalista
perquè hem de parlar
una mica
del sentiment nacionalista
és Esquerra Republicana
jo crec que Esquerra Republicana
amb aquests dos anys i mig
que per el que sigui
el senyor Carot
cap a casa
i el Carot li va dir
al Pasqual Maragall
vostè ha fet
un acte incorrecte
vostè ha anat a veure
amb un home
que està a busca i captura
per la justícia
un atar
un terrorista
un gànster
i ell se'n va allir
a la millor van anar
amb tota la bona fe
a buscar a Pau
se li interpreten malament
no matis a Catalunya
allà va ser on va començar
vostè cap a casa
consellent cap fora
després l'Estatut
que pactem tots
l'Estatut
amb el Zapatero
se li ha aquí un problema
la qüestió
que els senyors
d'Esquerra Republicana
no l'Estatut
cap a casa
vull dir
fora d'un govern
llavors
jo la valoració
que faig
com a Esquerra Republicana
dic ostres
un partit
que al consellent cap
li dóna el ninot de goma
au
fora
un partit
que fa un any
li dic
vostè hem de plegar
perquè va en contra
a l'Estatut
que nosaltres
aprovem tots a Madrid
i tot això
que a la llarga
haguessin estat més dies
però tan ràpid
tan aviat Esquerra Republicana
arribar a un acord
quan penso
això diuen
jo no hi entenc
aquests nivells
jo no hi estic
jo estic en un nivell municipalista
que l'Artur Mas
li oferia la meitat del govern
això és el que es diu
Esquerra Republicana
i que Esquerra Republicana
per qüestions
una mica diríem
ideològiques
com deia
per naturalitzes
una mica
d'anar a convergència
Esquerra Republicana
això és el que no entenc
políticament
com a Esquerra Republicana
amb tot el que li ha passat
políticament
hagi acceptat tan ràpid
i aquesta és la
la primera legislatura
de l'any 79
Esquerra Republicana
tenia 14 diputats
va entrar al govern
amb convergència i unió
a les següents eleccions
tenia 4 diputats
se'ls mengen
a veure
la sensació
Aquesta és la sensació
que tinc personal
No, jo dic cara
Aquesta és la sensació
personal que tinc
No sé, jo és
veus que dic d'esquerra
Agustí i Manel
Manolo
La sensació
resumint
la sensació
que el poble
té en aquests moments
és que
totes aquestes eleccions
només han servit
perquè
els polítics
ocupin
uns determinats càrrecs
No estic d'acord
No estic d'acord
El poble sí
En el món polític
hi ha molta gent
I qui ha perdut?
Qui ha perdut?
Qui ha perdut?
Hi ha minories
Però jo no puc
La credabilitat
ha sigut
el polític
Però el que no podem
és continuar
dient que
o sigui
difamant la política
difamant-la entre parèntes
No podem
perquè o sigui
la política
jo no soc polític
en aquests moments
he sigut
he estat regidor
de l'Ajuntament
però la política
per mi
és una feina molt digna
i és una feina
molt necessària
i que soluciona
molts problemes
Llavors no podem començar
a dir
que això
o que l'altre
Totes les feines
són dignes
I hem d'arreglar
tots que la gent
vagi a votar
I hem d'ajudar
I hem d'incentivar
la gent
que la gent
vagi a votar
Totes les feines
són dignes
Però mira
la feina de dependenta
o de dependent
està desprestigiada
No és desprestigiada
No, no
S'ha desprestigiat bastant
perquè
No, no
no estic d'acord
amb el salut
Però bueno
és igual
no entraríem
a aquesta dicotomia
Ara no em tornin
al comerç
No és la dicotomia
aquesta
El tema polític
Jo
i torno a insistir
No, deixa'm Agustí
és que queden només dos minuts
Perfecte
Pacte, Convergència
i Unió PP
a l'Ajuntament de Tarragona
Com que saben els oients
i els contartulis
que hi ha hagut mala mare
aquests dies
A veure, un moment
Agustí
No, espera un moment
Ton
Has sentit, no?
Aquestes declaracions
de Ricomà
Nadal
Convergència
Tu creus que hi haurà
alguna cosa?
Molt breument
Cap ni una
Just abans
de preparar
el tema
de les eleccions
hi haurà
un trencament
de pacte
i ja està
Vull dir que
això
però és que
és el que s'ha fet
És forma part
del joc polític
allò que dèiem
José María
La política
és teatre?
O el teatre
de la política?
Bé, hi ha polítics
que
els silencis
a vegades
podrien dir
molt més
que les paraules
i si
sapigués
que allà
a temps
i no vull dir noms
però el nom
el coneixem tots
tothom
hi sortiria guanyant
Del que no he dit
no se m'acusarà mai
Evidentment
Benolo
Re, 20 segons
Re, un farol
del PP
és un farol
simplement
o sigui
això és
sortir a la premsa
i estar dos dies
en recordes
de premsa
per tota la ciutat
res més
el PP no marxarà
del govern
segur
Agustí
jo crec que a nivell
20 segons
eh
20 segons
que s'acaba el temps
més que governar
amb el PP
governen 4 ciutadans
i ciutadans de Tarragona
perquè
no
perdó
us dic
governes amb el PP
bé
què vol dir
que no governa
el Partit Popular
l'Ajuntament de Tarragona
en cap moment
quina mania
de personalitzar
amb partits
les persones
i els ciutadans
en cap moment
en cap moment
perdona
els 4 companys
perdona
el pacte és
un moment
un moment
un moment
escolti
tenia la paraula jo
president
10 segons
10 segons
jo vaig governar
i li dic 4 anys
amb el Partit Socialista
i vaig estar
enhorabona d'allò
i governat
amb les sigles
del Partit Popular
però les persones
que avui configuren
el Partit Popular
són persones
tarragolines
es topen des persones
i què és normal
què és normal
que el Partit Popular
políticament
faci una queixa
faci una queixa
del notari
faci una queixa
del que ha fet
és normal
tocaran les 10
toquen
a punt de tocar les 10
Josep Maria Sabate
gràcies per controlar el rellotge
gràcies al Josep Maria
a l'Anton Guàs
l'Agustí Maiol
i el Manolo López Pasca
fins la propera tertúlia
adeu, bon dia
adeu, adeu
que vagi bé