Un dimarts més, obrim aquest temps que dediquem a conèixer
alguns aspectes relacionats amb l'àmbit de la justícia
en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Ens acompanyen ja aquí al matí de Tarragona Ràdio,
Javier Terres, Víctor Roca, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguts.
Tractem una qüestió d'aquelles que moltes vegades diem
que no ens haguem de trobar mai.
Bé, aquesta que tractem avui, lògicament, no ens haurem de trobar,
sinó que ens hem trobat més d'una vegada
perquè parlem de permisos administratius, llicències,
aquells tipus de tràmits que sovint hem de fer
amb l'administració local, no?
Des d'obrir un negoci fins a posar un aire acondicionat a casa, per exemple.
Sí, efectivament.
Ve una mica en relació, si els ullents avui llegeixen la premsa
o escolten la ràdio, respecte que l'Ajuntament de Tarragona
ha iniciat una campanya respecte a la inspecció de les terrasses,
les terrasses dels bars, cafeteries o restaurants,
que ocupen un espai en el carrer, places o demà,
de més emplaçaments de caràcter públic.
Bé, totes aquestes activitats que organitzen
aquests particulars, a l'hora d'ocupar un carrer, una plaça,
que en teoria és un domini que es denomina públic,
doncs clar, necessiten una autorització.
Ningú de nosaltres podem, dintre del carrer,
fer un munt d'activitats o un munt d'actituds
que potser d'entrada pensem que són lliures.
No, això reclama un permís.
El que passa és que, perdona, quina és la norma superior?
Les ordenances municipals o hi ha d'entrada, diguem-ne,
que hi ha un marc legal que recull de totes aquestes activitats?
No, les ordenances municipals és un marc adequat.
Hi ha també una normativa que són les lleis de bases de règim local
i les normatives concretes i aplicades de tota aquesta legislació
que ha d'aplicar als ajuntaments, on tot això està regulat.
Els ajuntaments de cada municipi el que fan és adequar aquella normativa
amb una sèrie d'ordenances o bé de reglaments de desenvolupament
que poden ser determinats, perquè potser l'espai a poder ocupar a Tarragona
no és el mateix del que concebeix Constantí, Reus o la Riera de Gallà,
per dir-ho d'alguna manera.
Tot això ens afecta, ha de complir-se per part del ciutadà
que vol generar aquella activitat i utilitzar aquell carrer o aquella plaça
o aquells metres quadrats, i bé, no podrà fer aquella activitat
si no compleix això.
Tot i la regulació, són qüestions que sempre generen una certa polèmica
entre els usuaris, entre els proprietaris i entre la mateixa administració pública,
en aquest cas l'Ajuntament.
Malgrat que el mar legal deu estar claríssim, sempre hi ha petites coses
que creen... Parlem d'aquest tema de les taules, però podem parlar d'altres aspectes també, no?
Efectivament. A més, tinguem en compte que el Javi comentava una qüestió
que en genèric és absolutament certa, no?, que l'Ajuntament, en aquest cas a nivell local,
l'administració en general, té la potestat de regular qualsevol situació o activitat
que es desenvolupi en l'àmbit del domini públic, és a dir, els carrers,
tot el que és, entre cometes, propietat d'aquesta administració.
Però tinguem en compte que, per exemple, a l'hora d'obrir un negoci,
també podem desenvolupar aquella activitat de portes endintres, a dir, a casa nostra.
Per exemple, instal·lació d'un aire acondicionat.
Per exemple, col·locació d'un rètol, que encara que estigui a la façana al carrer,
no deixa d'estar adosat en un immoble de propietat privada.
Òbviament, en aquest cas, l'Ajuntament, parlant de la situació de la qüestió local,
a nivell local, té la potestat, la facultat, de regular o de posar-se dintre de casa teva.
I això té una segona vessant, que avui no és el tema,
que toca, però perquè els sovients ja s'en tinguin una idea.
No només l'Ajuntament té la potestat de regular o regularitzar
aquestes situacions de portes endintre,
sinó hi ha un altre element a introduir,
una altra persona jurídica, que són les comunitats de propietaris,
que també, en general, per no dir sempre, o quasi sempre,
han de donar permís, si afecta els elements comunitaris,
per poder instal·lar, per exemple, un aparell d'aire condicionat.
Compte, és un concepte i un terme que només introdueixo,
perquè avui el tema és un altre,
però és important, però absolutament independent de la llicència
o la concessió administrativa.
Parlem d'un negoci, però si, per exemple,
un particular instal·la aire condicionat a casa seva,
necessita també, diguem-ne, la conformitat de tota la comunitat de propietaris?
Sí, sí, efectivament es considera que aquest tipus d'aparells,
encara avui en dia, poden generar una activitat que es considera molesta,
molesta i fins i tot, depèn de com, insalubre.
Tots coneixem com aquests aparells, per molt que estiguin perfeccionats
i la tècnica cada dia millori molt,
poden arribar a generar fins i tot cert tipus d'enfermetat,
i m'estic referint a les últimes notícies de l'últim estiu que trobava.
Bé, per què es genera aquesta situació?
Tinguem en compte que aquesta activitat fiscalitzadora,
o de policia, per dir-ho d'alguna manera,
de les entitats locals, fa un temps no existia.
I no només ho trobem amb l'activitat que generem nosaltres,
inclús, com deia el Víctor, dintre de casa nostra, dintre de la comunitat,
sinó també, a l'hora de nosaltres,
poder desenvolupar el que és el nostre objectiu.
És a dir, si ens volem construir una casa,
també necessitem la famosa llicència d'obres.
Per què?
Perquè en tot moment jo necessito una llicència d'obres
quan estic dintre d'un terreny que és meu,
o estic dintre d'una porció de...
Un projecte que em fa un professional...
...que jo puc reformar el meu albedriu.
Perquè, efectivament, per damunt de tot això,
existeix una altra normativa que el que ha fet
és posar-nos a tota la ciutadania d'acord.
És a dir, jo, potser, amb aquella llicència d'obres
no em deixen construir dos pisos més.
I dius, bueno, però si és el meu terreny,
estic aquí tranquil,
crec jo que no afecto amb un i amb l'altre
perquè no em deixen construir dos pisos més.
Doncs bé, perquè, potser, en aquella mateixa situació,
per tu mateix, l'afectació que tu tens amb uns altres no es veu.
Però potser hi ha un pla, un pla general,
que afecta tota la ciutat,
que aquella alçada s'ha de respectar per un munt de coses més.
El millor és l'alineació que s'ha de veure des de tota la zona,
potser són uns conceptes arquitectònics
que impliquen seguretat,
que impliquen, doncs, sanitat
a l'hora de poder, doncs, donar cèl·lules d'habitabilitat,
etcètera, etcètera, etcètera.
I és el que passa, en aquest sentit,
amb les terrasses aquestes de notícia d'avui en dia.
Ho sentíem, sobretot,
amb les places més concorregudes d'aquesta ciutat.
Sempre hi ha hagut molta polèmica a Tarragona
per l'ocupació de la via pública pels barris.
I la queixa era, precisament, bueno,
o la batalla estava entre els restauradors
i la gent que volia passejar.
I com no es deixava uns espais adequats
per poder fer les dues coses.
Fins i tot crec que la mesura, en temps,
havia sigut guixar a terra
una sèrie de zones
on, bueno, on realment, doncs,
molts comerciants
o no la podien acomplir,
perquè és que llavors no podien poder...
O bé, doncs, alguns altres la passaven, no?
És aquesta la situació
i que no es vegi aquesta actitud
de cop i volta, doncs, controladora
per part de les entitats locals
com un capritx, sinó...
I que no és ara per què mira,
sinó que realment la legislació
contempla així.
Exactament.
Que potser ha estat l'autoritat local
doncs per delimitar l'espai públic
en què s'utilitza i en què s'ocupa.
En aquest cas, en l'espai públic
i en casos de particulars,
com tu feies la pregunta, Iolanda,
inclús en actituds pròpies
que poden tindre una afectació.
Una afectació, que és en cas,
parlem més tard, tenen uns procediments
d'inspecció, eh?
Clar, perquè, per exemple,
abans ho apuntava el Víctor,
si jo vull muntar un negoci,
parlem d'un tema de restauració,
per exemple,
que és el que probablement
pugui generar polèmica
en un cas puntual o determinat.
Si jo vull muntar un bar musical,
un bar senzillament o un restaurant,
demano i faig, diguem-ne,
tots els tràmits administratius
i des de l'Ajuntament, doncs,
se m'atorguen tots els permisos
perquè tot ho tinc bé,
tot en condicions,
però la comunitat de propietaris
no vol que aquell establiment
estigui allà.
Legalment, com resoldré l'assumpte?
Difícil.
Si la comunitat no vol,
l'Ajuntament ja vol dir
que tot és correcte,
que no ho pots ubicar.
Necessites el permís?
Difícil,
perquè o et fas aliats
o amics al teu costat
dintre de la comunitat
o ho tens difícil.
Ja parlant de la normativa,
la llei de propietat horitzontal,
referent a les comunitats
de propietaris,
en els darrers anys
s'ha flexibilitzat una mica
i les majories
que s'exigeixen
per adoptar segons
quin tipus d'acords
es van,
bueno,
diem desqualificar,
és a dir,
van baixar,
no feia falta
l'antiga famosa,
ja hi havia unanimitat,
no?
Però,
perdó,
realment és un aspecte difícil.
Ens hem trobat
amb casos
amb els quals
el propietari
d'un local
o arrendatari,
ni aquí la situació
es complicaria
i no hi vull entrar,
han llogat un local,
el llogater,
ha tingut tots els permisos
amb regles,
ha ajustat a les ordenances
i normatives municipals,
doncs alhora,
per exemple,
d'obtenir una llicència
per obrir un bar musical,
que és una llicència específica
diferent del bar normal,
per tenir música
necessitem una llicència específica,
però,
aleshores,
arribo allí
i s'ha adoptat
un acord
de la comunitat
de propietari,
amb el qual es diu
escolti,
vostè no pot estar aquí.
Anem a veure,
és molt difícil
evitar que es posi un bar,
però,
com tu molt bé deies,
Jolanda,
abans,
el tema de la restauració,
un exemple,
el més breu possible,
s'ha obert un restaurant,
però a l'hora
de posar
o d'instal·lar
un element
imprescindible
o quasi imprescindible
en un restaurant
com és la sortida de fums,
se m'impedeix,
perquè es diu
que és insalubre,
nociva
per la comunitat,
l'Ajuntament
m'ha dit que sí,
però no puc posar
la sortida de fums
perquè no se'm deixa.
Aleshores,
esclar,
què faig?
Jo he arribat
a veure,
no diré picaresques,
però una miqueta
d'esperit de supervivència,
de situacions
amb les quals
s'ha cuinat
com s'ha pogut,
però esclar,
òbviament,
no és el mateix
perquè ens entenguem
un restaurant
amb microones
que un restaurant
amb la cuina
degudament instal·lada.
Aleshores,
francament,
com moltes coses
en la nostra professió,
en l'àmbit jurídic,
és una situació
difícil,
és a dir,
de difícil solució,
que es ha d'intentar
lligar
o tenir lligada
o mig lligada
pràcticament
de manera coetània
que tu estàs
preveient
que t'has d'instal·lar
allà
i muntar
un local,
bar o restaurant.
en el cas,
clar,
casos
tants caps,
tants barrets,
que hi hagi,
diguem-ne,
el veí o la veïna
que es pugui veure
més afectat directament
perquè,
diguem-ne,
que està la planta
superior,
immediatament superior
al negoci,
aquella persona
està en desacord
però la resta
de la comunitat
hi està d'acord.
Quina força té
aquella persona
que es pugui veure
afectada?
Només és una persona
en tota una comunitat
que també són casos
que es donen,
no?
Sí, sí.
El del 8er diu
que a mi no m'afecta,
a mi m'és igual,
però som així.
Aquí estem dintre
d'un problema
que com tota comunitat
o tota associació
de més d'una persona,
doncs,
si tens única
i exclusivament
tu
aquesta circumstància
adversa,
parteixes
d'una posició difícil.
La llei
de propietat
horitzontal,
perdó,
que és la que relleix
totes aquestes relacions,
demana
un quòrum important
per quota,
no?
Això ho hem explicat
en altres programes
aquí en aquest espai.
Bé,
per molt que
en definitiva
aquell programa
sigui d'una afectació
directa
només el del segon C,
això no té
que estar
sense tocar
per part de la comunitat
de propietaris.
Això
no és,
diguéssim,
l'esperit
ni tampoc
en aquest aspecte,
doncs, bueno,
com no té la quota
suficient
no es tractarà.
S'ha de fer tot el possible,
la comunitat
de propietaris
i la junta directiva
d'aquella comunitat
ha de fer tot el possible
perquè tots els seus
veïns
visquin
amb la pau
i amb la tranquil·litat
que sigui oportuna
però quan
succeeix
aquesta situació
nosaltres
com a professionals
el que recomanem
és tirar
per la nostra banda
individualment.
És a dir,
que individualment
aquella persona
el que ha de fer
és iniciar
tot un procés,
no?
Perquè individualment
perquè col·lectivament
difícilment s'en sortirà.
És difícil
o al millor
no el recolzen a vegades
sí que el recolzen
llavors la força
és molt més gran.
Acabem el jutge,
no?
En aquest cas.
Exactament,
quan podria ser
una de les mesures
o inclús
en la via administrativa
parlem per exemple
ara que comença
la calor
dels famosos aparells
d'aire condicionat
d'extractors i tal.
Moltes vegades
depèn d'on
estiguin situats
ja siguin
doncs en els terrats
o bé últimament
també s'instal·len
en el que són
les plantes baixes
només seran
aquests veïns
estic parlant
en la comunitat
de pisos
diguéssim
típica de l'edifici
no?
Només seran
aquests veïns
de planta baixa
el que pateixin
habitualment
aquests problemes.
Molt bé.
I moltes vegades
només és un que és el que està
damunt del quarto
de màquines
per dir-ho d'una manera.
Bé.
Doncs aquesta persona
ja davant de l'Ajuntament
de Tarragona
en aquest cas
ja que vivim
en aquesta ciutat
es pot personar
i pot demanar
als organismes
inspectors
o bé doncs
inclús
perquè no
a les forces de seguretat
que en aquest cas
l'Ajuntament de Tarragona
és la policia
municipal
perquè es presentin
amb els seus aparells
de comprovació
de medició
i que realitzin
un acte.
Aquella persona
ja està incubant
per si mateixa
un procediment
administratiu
on l'Ajuntament
no només
li ha de donar
una resposta
sinó que
ha d'activar
segons aquesta normativa
que parlàvem abans
que afecta
tota una sèrie de mecanismes
per comprovar
si efectivament
és cert o no cert.
I moltes vegades
les mesures
que l'Ajuntament
de Tarragona
farà prendre
no seran
única i exclusivament
aquest senyor
sinó que potser
implicaran
a tota la comunitat
de propietaris
i inclús
aquella altra persona
tercera
que potser
no pertany
a la comunitat
de propietaris
però és l'encarregada
o és la propietària
d'aquell aparell
que fa el manteniment.
El que potser
no aconseguirem
dintre de la col·lectivitat
individualment
no estem sols.
Ara bé,
ara bé,
tampoc és instantani.
Ja, ja,
vull dir que
ha de passar el temps.
Casos en podríem
posar molts.
Posem-ne un altre,
no només un tema
de restauració
sinó qualsevol
activitat econòmica,
negoci,
que ja funciona
en un immoble,
prèviament
tots els permisos,
tota la comunitat
de veïns
estava d'acord
però clar,
la vida canvia molt
i aquella comunitat
de veïns
hi ha un canvi
de veïns
i arriben
uns veïns
que diuen
que els molesta
aquella activitat.
Amb el permís
previ de l'anterior
comunitat
i tots els permisos
pertinents
de les administracions
públiques,
aquell negoci
pot tenir
algun problema?
A veure,
problema sempre
en pot tenir
quan utilitzem
la paraula
problema legal.
Problemes personals
i de convivència
segur que sí,
però problema legal.
Molt bé,
però jo em referia
a l'abesant
que deia el Javi,
és a dir,
amb la nostra professió
hi ha mecanismes,
si la comunitat
ens ve a veure,
per exemple,
nosaltres li direm,
home,
miri,
el que està clar
és que hi ha
una situació
o un principi
en dret
que és la consolidació
i, perdó,
per la redundància
d'un dret adquirit
que allò
hagi funcionat
i que en principi...
Si fa 10 anys
que funciona aquell negoci
amb uns antecedents
impoluts,
és a dir,
allò no ha provocat
mai cap tipus
de problema.
Aleshores,
arriba una altra comunitat
i ho arriben
a uns altres veïns
o la mateixa comunitat.
Pot ser que no hagi canviat
i adopta un acord
junta,
assemblea,
en el qual es digui
que allò
no pot continuar així
perquè crea
una sèrie
de perturbacions.
Llavors,
es produeix
la doble vessant.
Una que només
s'esmentaré,
que és la que ha analitzat
perfectament el Javi,
que és
la via
de l'Ajuntament,
queixar-se a l'Ajuntament
perquè allò
no funciona adequadament,
amb la qual
li passem
la pilota
al camp
de l'Ajuntament
i hi ha
la via
de tractar
d'aquell acord
ejecutar-lo.
Esclar,
ja és una batalla.
No estic dient
que aquella comunitat
tingui raó.
Ja és de molt més difícil
ejecutorietat
que no pas si fos
l'iniciar l'acord,
perquè és el que hem dit abans,
és un dret consolidat.
Aleshores,
la comunitat,
utilitzant o emprant
tots els mitjans
que li corresponguin,
té que intentar,
primer per via
extrajudicial,
però si no pot,
perquè aquell propietari
o aquell empresari
es fa fort
per via judicial,
dir,
escolti,
miri,
aquest senyor
està utilitzant
o desenvolupant
una activitat
que genera
o causa
un perjudici
la comunitat.
Encara que,
en teoria,
no hagi canviat res.
Aquí hi ha
aquesta tasca
de la comunitat,
amb els seus advocats,
demostrar
que allò és així.
Si es produeix
un cas idèntic
al que comentaves,
Iolanda,
serà difícil.
Sí,
però també diguem-ne
que el propietari
del negoci
també té els seus drets,
no?
I també es pot defensar,
lògicament,
si aquelles acusacions
perjudiquen
el seu negoci.
Efectivament,
però aleshores,
esclar,
si no hi ha hagut cap canvi
ni cap modificació
o alteració
de l'estat anterior,
serà molt complicat.
Aleshores,
ja és,
insisteixo,
tasca de la comunitat
amb els seus tècnics
i advocats
demostrar que allò
està realment
causant el perjudici.
Difícil.
El problema,
torno a l'inici
de la pregunta,
existeix.
Quin serà
el resultat final?
Òbviament,
si estem ja en mans
dels jutges,
és possible,
però el tribunal
decidirà
en última instància
si allò
té que aturar-se
o pot continuar.
Seran qüestions
a les que caldrà
tornar segur que sí
en els propers mesos
quan arriba el bon temps
s'obren finestres
i portes,
s'utilitza més
la via pública
i sorgeixen
més problemes
i més polèmiques
enfront a la convivència.
Continuarem parlant
des d'aquí,
des d'aquest espai
que fem en col·laboració
amb el Col·legi
d'Advocats de Tarragona,
Javier Terres,
Víctor Roca.
Gràcies,
fins la propera setmana.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.