Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut.
No, bon dia, bon dia, com estàs?
Estava lluny del micròfon.
A mi m'agradaria que l'Enric Garriga fes un quart de català per la televisió,
perquè aleshores, clar, s'explicarien aquests silencis que hi ha a vegades en aquest espai de ràdio.
Però llavors m'hauria d'afaitar cada setmana.
També és veritat, i hauries de venir vestit.
Sí, perquè això d'anar com els ciutadans d'aquesta manera, amb una mà al darrere i una mà al darrere, clar.
Tu ho feies abans, quan eres naturista.
Sobretot a l'estiu, sobretot a l'estiu.
Bé, de moment som a la ràdio i comencem ja el capítol d'informacions diverses.
El català a la xarxa, l'últim baròmetre a WICAC, i no mediador, mediador, catalexa.
Sí, és una mica d'aquest... Avui ja puc dir que ara quasi tot el que...
Bueno, aquesta primera part parlarem d'unes quantes coses informàtiques,
perquè com que d'altres àmbits no hi ha tantes novetats...
I està tot així com a molt pendent de tot.
Tot el que depèn de la política està en l'aire.
Tot està en funcions.
Temes legislatius o temes de novetats...
Sempre es quedarà a la informàtica i al cinema, que és el que farem avui.
Exacte. I alguna publicació en paper.
Ai, mira.
En paper.
Ai, quina gràcia que farà això als oients.
Dues. Avui n'hi ha dues de publicacions en paper.
Però molt diferents, eh?
Molt diferents.
Curiós. Va.
Però en català, clar.
Vinga, comencem amb els baròmetres.
Perdó.
El baròmetre WICA, que és aquell que tant en tant traiem...
No.
És aquell que cada trimestre anem traient,
i com que ara des de finals de la temporada passada no l'havien tret,
el del setembre ja ens ha caducat,
i ara traurem les dades últimes de l'últim baròmetre,
que és el 29 d'octubre.
Resum de l'assumptú,
el percentatge global de l'ús del català és del 51,57%,
mitjanament baix,
però, si més no,
un 0,12% superior al del mes anterior,
és a dir, el de setembre, que estava amb un 51,45%.
Dels sectors analitzats,
18 dels 35 sectors analitzats de l'estudi
tenen un percentatge d'ús del català inferior al 50%.
Malament, però això no és res,
perquè n'hi ha 10 que tenen un percentatge inferior al 30%.
Inferior al 30%?
Un percentatge entre el 30% i el 50%,
que això ja és baix.
I encara n'hi ha 8 que el tenen inferior al 30%,
que això ja és molt baix.
Novetats destacades.
Per la banda positiva,
una web corporativa com és la de les cerveses MAU Sant Miguel,
grup MAU Sant Miguel,
per fi tenen el web en català.
Per què?
Què diria aquella?
Doncs perquè, com que resulta que ja,
des de que Moritz es pitja,
fins i tot l'estrella dorada,
ja s'han catalanitzat,
ja cada vegada passen més a dir que s'han català,
doncs la competència cervesera també es debat
i també es fa a les webs,
i per això, per fi, Sant Miguel també...
Vols dir que la normalització total
ens arribarà pel sector alimentari?
Sí.
Pel sector cervesa?
Home, cervesa no només cervesa,
sinó també d'altres coses.
Per exemple, si parlem del sector alimentari,
hi ha un web a la llista,
després tinc aquell quadret de les llistes bones.
Tens la llista negra també, no?
La llista negra i la llista blanca.
Diguem, de la llista positiva, de webs,
hi tenim VisitBritainEspanya,
Ryanair, EasyJet, Aisman,
atenció, Aisman, i atenció,
perquè algunes d'aquestes webs que diré ara
s'han posat l'adreça ja en .cat,
com és el cas d'Aisman,
que és una empresa alemanya,
però que té molta implantació aquí,
i fins i tot la web l'han posat amb adreça .cat.
D'aquestes n'hi ha una altra,
que és la LletNostra, que també té l'adreça .cat,
però com que aquesta és una empresa original,
l'ideament catalana, no és tan estrany.
Aisman, la Monde Diplomática,
la LletNostra, que l'acabo de dir amb .cat,
la Fageda, que és aquella dels iogurts,
Capravo, Letona,
la Cooperativa Trebol,
que no sé què és,
Ron Brugal, veus?
Les cerveses, roms també.
Ron Brugal?
Sí, doncs això.
Que és des d'aquí?
Sí, és una...
No ho sé si és d'aquí o no,
però tenen la web en català i fan rom.
Com el seu propi nom l'indica.
Calvet Electrodomèstics,
Mas y Mas,
que és aquella empresa promotora de concerts a Barcelona i tal.
Universal Mediterrània,
entre en altres, Port Aventura.
Però que fins ara no tenien la web en català.
Doncs hi ha hagut èpoques que sí,
fins i tot fa anys es va fer un conveni
de col·laboració amb el Centre de la Universitat de Lingüística.
És per això que m'ha sobtat una mica.
Però després d'una època en què hi havia aquest conveni
i es van fer coses,
després doncs cada vegada que han fet ampliacions
o han canviat directius,
això pot anar bé o malament.
Últimament no hi era
i ara hi torna a ser la web en català.
MRB doble,
aquella empresa de transports,
o Walling Airlines,
m'frapa,
em sobta,
o vull destacar el fet
que hi ha una sèrie d'empreses
d'aquestes de vols a baix cost.
Sí, Rayaner, Iciget i Walling.
N'hi ha tres.
De les dotze que acabo de dir,
tres són empreses de vols
i unes quantes són gastronòmiques,
ja ho dèiem.
És a dir, arriba pel lleure.
La normalització per l'oci i l'estómac.
I l'estómac,
com l'amor autèntic.
I pels sectors,
allò que dèiem,
dels sectors els que estan millor,
ho dic a no ordre de millor o pitjor,
universitats,
teatre i gratis,
fires i salons,
sí,
universitats és lògic,
de calaix.
Però a veure,
podia ser administració pública.
I no ho és.
Per què?
Perquè no tota l'administració
utilitza el català de les webs.
Teatre i dansa,
fires i salons,
Vins i caves,
la quarta posició Vins i caves,
església,
cinc,
la sisena,
cercadors i directoris,
setena,
portals d'internet,
vuitena,
música,
novena,
ONGs,
la desena,
posició,
ràdio,
televisió i grups de comunicació,
i la 11ª posició,
ràdios,
no, perdó,
diaris,
entrevistes i agències.
Per tant,
el món de la comunicació,
tot això està...
Està xungo.
No,
tot això és el que està bé.
El que està bé.
Ara direm els que estan malament.
Dels que estan malament,
la novetat destacada és
que el circuit de la comunitat valenciana,
Ricardo Tormo de Cest,
és l'equivalent del circuit de Catalunya,
la web del circuit de la comunitat valenciana,
que allà oficialment es diu
el web del circuit,
aquesta ha desaparegut.
Hi havia una variació en català,
però ja no hi és.
Per tant,
ara és el circuit de Tormo de Ceste.
Bueno,
Ceste,
o Cesterfield,
no sé.
No,
Ceste,
Ceste.
No sé.
Aquest és el negatiu.
I llavors,
les webs negatives,
el Corte Inglés,
es manté liderant el rànquing,
Danone es manté en segona posició del rànquing
de coses que no volen catalanitzar a la web.
Grup Roca.
Dels sanitaris.
Ara podríem fer una broma fàcil,
però no cal.
No caigues en la temptació,
que quedarem mal.
Ja us la penseu,
ja us la penseu.
Seat,
una empresa catalana,
100%,
menys a la web.
Clar,
empresa catalana,
tota la cosa aquella de la Seat,
doncs no,
és la quarta en què no té la llista.
Oi,
el Corte Inglés.
I el grup Bonutrexpa,
què me'n dieu del grup Bonutrexka?
Nutrexpa.
És el del Colacau i tot això,
no?
Perquè Colacau,
pots dir...
Colacau.
Colacau.
Puig Beauty and Fashion Group,
el nom ja ho diu.
Home,
la Casa Puig de tota la vida,
que ara es posen així molt finets,
però Casa Puig.
Puig,
Puig,
l'únic que té en català de la web,
doncs és Puig.
La resta és en anglès o no sé en quin altre idioma.
Telefònica,
Ibèria,
Coca-Cola,
és a dir,
el defensor del Pueblo.
El defensor del Pueblo,
aquesta continua la llista negra que ja estava.
Per cert,
companyies aèries de fora de Catalunya,
de fora d'Espanya,
tenen web en català,
i Ibèria no la té en català.
Ojo,
i atenció,
que algunes d'aquestes companyies aèries
tenen l'adreça en puntcat, eh?
Sí, sí,
també.
Bé.
I Ibèria no,
clar.
I Ibèria no.
Perquè Ibèria és espanyola.
I el defensor del Pueblo...
Bé,
i Rayaner és irlandesa.
Per això.
Per això Rayaner té la web en català
i Ibèria no,
etcètera.
I el sector més negatiu,
sempre encapçalant el rànquing
automòbils i motocicletes,
després els electrodomèstics,
després neteja i perfumeria,
després les grans empreses i multinacionals,
després missatgeries i transports,
després moda, roba i perruqueria,
després laboratoris, farmàcia,
després institucions de l'administració,
de l'estat,
telecomunicacions i no sé què,
i empreses de treball temporal.
Tot això són les que no tenen web en català.
La cosa està així.
Tot això és el...
com està ara mateix el rànquing aquest?
El català a la xarxa,
en el món virtual.
La novetat d'aquest sector
és aquell altre que hem dit,
el català.
Jo no ho sé ben bé,
però sempre hem comentat aquí
a un quart de català
que la presència del català
en el món virtual
és més important
que en el món, diguem-ne, real.
Per tant,
després d'aquestes dades,
m'esgarrifo una miqueta.
O no cal que m'esgarrifi?
Podem viure en les garrifants.
Bé.
La gent s'ha acostumat a tot.
Sí, i de fet,
hi estem acostumats.
No, no, però aquesta reflexió,
diguem-ne,
és proporcionada,
és correcta,
que si el català
té més presència a la xarxa
i està a aquest nivell,
doncs el món real...
Només cal anar a un supermercat.
Molt bé.
i mirar les etiquetes,
que trobarem,
si féssim percentatges
a qualsevol supermercat,
trobaríem molt més percentatge
de portuguès
al costat del castellà
per allò que moltes empreses
etiqueten en castell i portuguès
per dependre a la península ibèrica,
que no pas en català.
En català ben poques,
etcètera.
i trobaràs més anglès
i alemany, etcètera.
Si vas a un Slacker,
trobaràs totes les etiquetes
com a mínim en alemany.
Exacte,
i no estan ni en castellà,
que hi ha per una qüestió
de supervivència,
ni en castellà.
Per tant,
s'haurien de queixar
que no estiguin en castellà.
En canvi,
ara que diem això,
Slacker és una empresa alemanya,
Aishman també,
i no només la web d'Aishman,
sinó que els productes Aishman,
a l'embalatge,
a l'embalatge,
les instruccions de preparació
estan en català
i més idiomes,
estan en uns quants idiomes,
però en català també hi són.
En canvi,
Aishman,
a l'embalatge,
les alemany,
però no.
Això diuen que són bons,
els productes,
perquè a més són bons,
els hi fem propaganda gratis.
Doncs sí.
Ja que etiqueten
i fan tot això.
En fi,
una altra cosa.
Una altra cosa d'aquestes,
semblant,
és relativament nova,
és el catalexa.com,
que és,
perquè ens entengui tothom...
És una malaltia,
per com que t'ho digui.
No,
la catalexa,
no s'ha de confondre
amb catalèpsia,
que és un altre tema.
La catalexa
és la versió catalana
d'alexa.com,
que és una web,
un grup de gent
que van fer.
És un medidor d'audiències.
Igual que allò
que hi ha els medidors
d'audiències de les teles,
doncs a internet
hi ha Alexa,
a tot el món,
que és un medidor
d'audiències de pàgines.
Llavors,
la novetat de tot això
és que des del racó català
s'ha fet la versió catalana
i per això es diu
catalexa,
que és la versió catalana
d'aquest medidor.
Més o menys,
la cosa funciona una mica
com allò de les teles.
En aquest cas,
els usuaris
que es presten
a formar part
de la investigació
instal·len al seu navegador
d'internet
un plugin,
una cosa d'aquestes
que s'ha instal·lat allà
i va sola,
de manera que
aquest plugin
envia dades
a la web d'Alexa
per veure
la navegació
d'aquell usuari
per on navega
i xatella.
Amb això
s'estableix un rànquing
de quines són
les pàgines
més visitades
i en aquest cas
en català.
I quines són?
No només això,
sinó que també permet
fer una altra cosa
que inclou
una altra cosa
que inclou
el catàlex
és que a part
que puguis fer
la cerca
per idiomes
també permet
fer una cerca
per temàtiques
de les webs
per temes
o per àmbits
d'interès.
Això vol dir
que això és interessant
pels webmasters,
els que mantenen webs
els interessa saber
en quina posició
està la seva web,
si la gent la visita o no,
això els és útil.
Diguem,
la...
Dades principals.
Dades principals.
Hi ha 50,
la llista
són el top 50
de les webs
més populars,
és a dir,
les que reben més visites.
Això s'actualitza
setmanalment
i de les 50 webs
més visites,
què vols que digui?
Les 10 primeres?
Les 10 primeres,
per exemple.
Les 10 primeres,
en aquest ordre.
Vila Web,
E Notícies,
Grup Enciclópeda Catalana,
Racó Català,
TV Catalunya,
Avui,
Blocat,
Patata Brava,
El Periòdico i La Malla.
Què és això de Patata Brava?
Doncs aquesta no la sé,
les altres totes sí que les podem explicar.
M'ha cridat moltíssim l'atenció.
Les altres sí.
I de webs
que siguin molt pròximes
geogràficament o físicament
tenim el diari de Tarragona,
la web del diari de Tarragona
està en el número 33
d'aquest rànquing.
Molt bé.
I una altra cosa que deia,
hi ha una altra valoració
o medició
que fan des del Google
que és el page rank,
el rànquing de pàgines.
I això,
tenen un algoritme molt raro
que ningú entén,
però ells l'han transformat
perquè tu a la teva web
ho puguis veure
amb una escala de 1 a 10
i sàpigues
quina valoració
té la teva pàgina,
de l'1 al 10.
I en aquest cas,
el page rank,
el rànquing de pàgina
del diari de Tarragona
té un 5,
si no m'equivoco.
Un 5.
Entre el 0 i el 10,
doncs un 5.
Està bé.
Això és el Catalexa.
Et dic les adreces
per si algú li farà
si a mirar-s'ho
o si algú té una web
i vol veure si surt
per aquí o per allà.
L'adreça WICAC
és molt fàcil,
sense 3 B dobles,
directament WICAC
amb W,
W,
I,
C,
C,
A,
C,
Punt,
O,
R, G.
I la de Catalexa,
3 B dobles,
punt,
catalexa,
tal com sona
amb ix.com
i aquí
el Catalexa,
us dic,
s'actualitza cada setmana
i es pot anar veient
el WICAC
fent el baròmetre mensual.
Doncs passem a una altra qüestió
també relacionada
amb el món de la informàtica.
Ja hi ha disponible
en català
la nova versió
del Fedorac Core 6,
una distribució
del sistema operatiu Linux.
Sí,
exactament és això.
Sempre parlem
que parlem d'informàtica,
sovint parlem
de programari lliure,
tot això,
doncs bé,
Linux és el sistema operatiu
de programari lliure
que es distribueix,
la majoria de sistemes
basats en Linux
es distribueixen gratuïdament
i el Fedorac Core 6.6,
de moment 6,
és un dels més famosos
i la gràcia,
doncs,
és que és nou,
acaba de presentar
el 24 d'octubre,
ha estat catalanitzat,
hi ha un projecte
de catalanització
de la Fedorac
coordinat
des de Soft Català,
per tant,
tota la informació
sobre aquest tema
i fins i tot,
doncs,
baixar-vos els CDs
o el DVD
per fer la instal·lació
d'aquest sistema operatiu Linux
el trobareu
a la web de Soft Català,
www.softcatalà.org
que,
de fet,
em sembla que també
.cat també funcionarà,
eh?
I bé,
doncs,
hi ha millores
de visualització,
millores de rendiment,
hi ha millores de rendiment
que augmenten
el rendiment
fins a un 50%
de les versions anteriors
d'aquest Fedorac
i moltes coses
que bé,
els usuaris de Linux
segurament coneixen
més que nosaltres
i ho podeu mirar tot
a la web de Soft Català.
I no hem de perdre de vista
que continua el cicle
de cinema en català
per als més petits.
Aquesta setmana
hi ha dues pel·lícules
en cartell
i l'una que altra
estrena, no?
Sí,
en cartell tenim,
a veure,
dintre del cicle aquell
de cinema infantil
en català
que anunciem
cada setmana
que hi havia 5 pel·lícules,
aquesta setmana toca
Astèrics i els vikings.
Molt bé.
A dissabte 11
a les 4 de la tarda
Cinemax les Gavarres
a 3 euros l'entrada.
Segurament estarà ple
perquè jo encara
no he aconseguit anar
però la gent que conec
que hi ha anat
m'ha dit que cada dissabte
està molt ple això.
I també puc dir
que ja existeix
la versió llibre
d'aquesta aventura
d'Astèrics i els vikings
també existeix
en llibre
i en català
i en castellà també.
En dels dos idiomes
ja es pot trobar.
I l'estrena de la setmana
no, encara està en cartellera
almenys fins dijous
o encara hi serà
és el Corral
una festa molt animal
que s'estrenava la setmana passada
encara hi és
i la novetat d'aquesta setmana
és una altra pel·lícula
d'animals
també
diguem
si el Corral passa a la granja
aquesta és del bosc
que és la de Col·legues del Bosc
que s'estrena aquest divendres
i també
s'hi podrà veure
mentre hi sigui
al Cinemax les Gavarres
es podrà veure en català.
Molt bé.
Per tant tenim
escop del Woody Allen
de moment que jo sàpig
que he mirat a la web i tal
a Tarragona
no la podem veure en català
no sé si divendres
que canvia la catalera
s'hi podrà veure
però de moment no
l'última del Woody Allen
que havíem anunciat
en català
no la podem veure a Tarragona.
Molt bé.
Deixem el cinema
fem una petita pausa
i molt ràpidament
afegim aquestes novetats
editorials i informàtiques.
En paper.
El Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
convoca el 15è Premi
a la Normalització
Lingüística de Tarragona.
Botigues, entitats,
el món socioeconòmic,
empreses i organitzacions
podeu optar
el nostre premi
presentant les vostres candidatures
fins al dia 31 d'octubre
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona.
Demaneu-nos les bases
al telèfon
977-24-35-27
o per correu electrònic
a l'adreça
tarragona
arroba
cpnl
punt
org
Quantes?
En paper, dues.
Dues.
I un munt de pàgines.
Un munt de pàgines.
Aquesta última,
moltes pàgines.
A més,
per calçar una taula
que no va bé
també s'utilitza.
Si la compres
d'aquí,
no caldrà.
Bé,
va,
tu solet.
La cosa seriosa.
Diccionari d'Arquitectura Romànica Catalana
publicat pel Termcat
s'acaba de publicar.
Els autors són
Joan Francesc Abastany
i Maria Teresa Mates
que són directors
del Centre d'Art Romànic Català
i també, evidentment,
aquí col·labora
l'assessorament terminològic
que és a cura del Termcat.
El llibre diccionari
amb paper de tapa dura,
em sembla,
pel que he vist
a la imatge
de la web de Termcat,
la web del Termcat
és la que ja ha suat tothom,
3betoles.termcat.cat
té 225 pàgines,
252 termes catalans
específics
de l'art romànic català
amb la seva definició
i amb les corresponents
equivalències
en castellà,
francès,
italià,
anglès i alemany.
I es complementa,
com que és un diccionari
d'art romànic,
doncs es complementa
amb fotografies
i il·lustracions
de les principals
esglésies romàniques catalanes.
Això és la cosa.
El preu no el sé,
no l'he pogut esbrinar.
Però...
T'ho mirin a la web.
Això es podrà trobar
a les llibreries en general
i suposo que la de la Generalitat
en particular també,
però el preu encara no el sé
perquè a més això
és que és de fa pocs dies, eh?
I l'altra cosa
que dèiem per a les taules
i tot això
és que per fi
ja ha aparegut
el catàleg d'IQEA
en català.
En paper.
En paper.
En paper en català.
En paper.
Sí, important.
Abans parlàvem de les webs i tal.
La web encara no l'hi tenen.
És que tot això
forma part d'un paquet
que l'any 2005,
és a dir, l'any passat,
IQEA va firmar
un conveni
amb la Secretaria de Política Lingüística
per a fer un pla
de progressiva catalanització, eh?
Llavors, de moment,
ara ja
és la primera vegada
que apareix el catàleg
en paper imprès,
però allò que fan
que l'envien els clients
a la tramesa postal
del catàleg en català
encara no l'han fet.
Poca broma
que diuen
que el catàleg d'IQEA
és dels llibres
més llegits a Catalunya.
Per això
fèiem abans
la conya aquella
que és una cosa...
He dit,
la cosa seriosa
és aquesta,
però segurament
el catàleg d'IQEA
se'l llegirà
molts més milers
de catalans
que no passa
aquest diccionari de romànic.
Diuen que sí, eh?
Que és dels llibres
més llegits.
El diccionari és seriós.
O més mirats.
El catàleg
és divulgatiu.
Lògicament.
Segurament té més audiència.
Si miréssim el catàleg
se tindria més audiència
el catàleg d'IQEA
que el diccionari de romànic.
La cosa és aquesta.
Hi ha hagut des de fa anys
que la plataforma
per la llengua
allò ha anat insistint
i la gent envia missatges
i tot això al final
doncs bé,
la cosa ja va en marxa.
Encara falta,
però els de la plataforma
diuen bé,
el catàleg ja està bé,
però l'any que ve
que el distribueixin també
que l'enviïn per correu
també el catàleg.
Però a més a més
també encara faltaria
doncs que l'etiquetatge
i l'embalatge
també hi incloguin el catàleg.
Això és la legislació
i és.
La legislació ho diu
que s'ha de fer.
La web,
que tampoc està en català encara,
totes aquestes coses
se suposa que dins
d'aquest pla que té
IQEA
amb la sèrbita lingüística
les aniran fent
durant els pròxims dos anys
i aniran fent.
De moment,
el catàleg ja hi és.
Molt bé.
Enric Garriga,
tècnic del Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona,
moltes gràcies
i ens retrobem
la propera setmana.
No hi ha eleccions?
Dimícres que ve.
No hi ha ple?
A la teva escala
potser hi ha eleccions,
però les diguem per tothom.
No, és que com que
últimament el programa
és quinzenal,
és quinzenal.
Adéu, Enric.
Adéu.