Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de dimecres.
Temps per comentar algunes de les notícies de la jornada.
Avui ens acompanya la portaveu del grup municipal d'Esquerra,
l'Ajuntament, Rosa Rossell. Bon dia, Rosa.
Bon dia.
També la professora de música, Teresa Valls. Bon dia, Teresa.
Bon dia.
El tercer convidat està a punt d'arribar.
Ens ha trucat ara mateix, que estava aparcant.
Problemes de trànsit i d'aparcament.
Vé de Torredon Barra.
És el company periodista, Jordi Salvat,
el director del gratuït Mesa Tarragona,
que esperem saludar d'aquí uns instants.
I avui, en fi, per començar la tertúlia,
tenim notícies relacionades amb la canonja per dues raons.
Ja ho hem explicat àmpliament en els informatius.
Malauradament per l'ensorrament de la casa de la matinada d'ahir,
que, això sí, afortunadament no ha provocat víctimes.
Sí que tenim la mare i la filla de 21 mesos ingressades a l'hospital
i després pel tema de la segregació,
de la confirmació de la segregació de la canonja
i de l'acord al que ha arribat amb l'Ajuntament de Tarragona.
Sobre l'accident d'ahir, Teresa i Rosa,
en fi, potser el millor és dir que l'actuació de la Guàrdia Urbana
va ser providencial, perquè estaven allà, per un altre motiu,
per les casualitats d'aquelles del destí,
i van poder salvar ràpidament les dones afectades,
la dona i la nena,
i, en fi, lamentar la caiguda d'un altre edifici,
que ahir ja comentàvem amb les tertúlies,
en la tertúlia, que, clar, és el cas típic, segurament,
d'edifici antic, mal conservat...
I de la poca previsió, entre cometes,
a l'hora d'enderrocar un edifici,
que potser s'haurien de fer apuntalaments abans...
Sí, però això ja no és la primera vegada que passa, no?
Precisament.
És a dir, quan és la primera vegada que t'agafi de nou,
doncs vale, però d'un temps cap aquí,
no sé si és que tots estem molt sensibilitzats
amb aquestes coses, però és que és continuo aquí,
a fora d'aquí, vull dir, no només aquí.
Llavors, clar, quan es fan obres d'aquest tipus,
gent que té tots els permisos i tot,
que, a més a més, passi això...
Precisament per això deia una manca de previsió,
doncs, a l'hora d'iniciar un enderrocament,
sobretot en els barris vells,
mai està de més apuntalar, mai, mai.
Vull dir, ja veus en molts edificis,
doncs, les típiques vigues que apuntalen
les dues cases del costat quan enderroques.
Ara, doncs, mira, els miracles existeixen,
pel que es veu, i va ser providencial,
doncs, que la Guàrdia Urbana es trobés
en aquell moment allà i pogués salvar,
doncs, aquestes dues persones.
Les causes de l'enderrocament,
què s'ha de fer? Doncs bé, la justícia ja ho decidirà,
i, per tant, l'única cosa que hem de tindre clara
és que tant els informes que es puguin emetre
des de l'Ajuntament de Tarragona,
Guàrdia Urbana, com des de l'Ajuntament de la Canonja,
seran, això, informes,
però mai seran opinions definitives del que va passar.
La justícia ja ho decidirà,
i, mentrestant, doncs, mira,
que es recuperin la mare i la filla.
I, per altra banda, doncs,
amb el que tu comentaves ara,
a mi no m'agrada parlar de segregació.
M'agrada més parlar de restitució.
És com el lletj, això, de segregació.
És molt lletj.
La paraula lletja.
És una paraula lletja.
I jo, la veritat, és que estic molt contenta.
Era hora que la Canonja
torni a ser un municipi
independent.
Ens hem de felicitar tots
de com s'han dut totes les negociacions
amb l'Ajuntament de la Canonja,
la comissió paritària,
com ha treballat
i com han treballat els funcionaris
dels dos ajuntaments.
Perquè la veritat és que
crec que s'ha arribat a un acord
en un temps rècord.
Perquè, de fet,
que la comissió paritària
estigui treballant
doncs fa un any.
I que en un any
hàgim arribat a un acord.
Que les dues parts
estiguem d'acord.
A més, sense haver
hi hagut
ni problemes
greus.
Perquè, a més a més,
hi ha hagut
aquest dematí
petits canvis
en el d'això
i que a principi
sembla que tothom
hi estava d'acord.
Tothom.
A veure, hi havia
un punt
que s'ha d'agrair
en els habitants
i en l'Ajuntament
de la Canonja
que no hi hagin posat problemes.
Que és Bona Vista.
Estava clar
que Bona Vista
havia de quedar
dins el terme municipal
de Tarragona.
Doncs, perquè, a veure,
la gent que va anar
a viure a Bona Vista
no els expliquis
que abans allò
era la Canonja
i que ara han de tornar
a passar a la Canonja.
Jo crec que si s'hagués
fet un plebiscit
allà preguntant
doncs
haguéssim creat realment
problemes greus.
En canvi, d'aquesta manera
Bona Vista
queda a Tarragona,
s'ha compensat
amb terrenys
a la zona del polígon sur.
Sí, pel que fa al territori,
Teresa, a tu què et sembla?
Bàsicament pel que surt
avui als diaris.
Bona Vista
es queda amb Tarragona
però bona part
la majoria
del que serien ara
terrenys
que ocupen
les petroquímiques
i que pertanyen a Tarragona
passen a la Canonja.
Bé, jo trobo que
la Canonja...
A veure, jo la gent
que coneixo de la Canonja
té molt de sentiment
de poble.
Vull dir,
aleshores,
encara que fossin...
Han estat molts anys
sent a Tarragona,
ells eren de la Canonja.
per una sèdra
de circumstàncies
professionals meves
el primer mestre
de can que vaig tenir
era de la Canonja,
Pau Vidal.
I era molt canongí.
I, bueno, no sé,
i els préssecs canongins.
Però això és bo,
això és bo.
Clar,
aleshores penso que
és molt important
per la gent de la Canonja,
vull dir,
per la gent del poble,
no per ja la gent
novinguda de la Canonja
que segurament
estan molt integrats
però potser aquest sentiment
de poble
no el tenen tant
per múltiples raons.
Aleshores penso que
que s'hagin entès
amb totes les miques
i miquetes
i que sigui
bona vista cap aquí
i que sigui una química
cap allà,
vull dir,
em sembla fantàstic.
A veure,
el que era clar,
Teresa,
és que no podies dir
el terme municipal
aquí fa un galza
aquí...
Home,
perquè enrere era diferent.
S'ha agafat carrers,
s'han marcat
les línies
pels carrers,
és que no hi havia
altra manera de fer-ho
i evidentment
a la zona de la petroquímica
doncs s'han agafat
finques senceres
per marcar els termes.
Llavors,
vull dir,
les modificacions
que han sigut poques,
tot s'ha de dir,
n'han sigut poques,
han estat totalment
consensuades.
Jo crec que l'acord
que en surt
i vull dir,
les decisions
que es van prendre ahir
doncs a la comissió paritària
de començar
doncs a fer ja
els informes definitius
per presentar-ho
a la Generalitat
i el fet
que s'hagi de ratificar
l'acord
pels dos plenaris,
ho trobo perfecte.
L'acord sobre el municipi,
sobre el territori,
també té conseqüències econòmiques
a nivell de recaptació
d'impostos,
que això és important.
l'acord ahir
que anunciaven
l'alcalde Nadal
i l'alcalde
Roc Muñoz,
en fi,
suposo que si el 85%
de les empreses petroquímiques
al Polígon Sud
es queden a la Canonja,
aquestes paguen
els seus impostos
a la Canonja.
Això vol dir
menys diners
per Tarragona,
però també suposo
que remarca
la viabilitat econòmica
d'un poble petit
com la Canonja.
Clar, però quina sort
que ha tingut
que aquells terrenys
són tan valorats,
no?
però a veure,
hi ha una cosa
que és evident.
allà, és evident.
Si nosaltres
es volia restituir
el municipi
de la Canonja,
la llei ho diu ben clar.
Hi haurà algun punt
que no el podrem complir
i que ens ho hauran
de fer una mica
a mida,
la Generalitat,
però una cosa
està clara.
A veure,
el que no es pot dir
és,
senyors de la Canonja,
aquí teniu vosaltres
el municipi
una altra vegada
i ara se les apanyeu
com pugueu.
vull dir,
a veure,
hi ha unes empreses
que estan allà
que estan dins
el seu terme municipal
i que evidentment
han de pagar
la Canonja.
Han de pagar
la Canonja
a les químiques
però els hivis
d'empreses
i impostos
i tot se n'ha d'anar
cap a la Canonja.
Que això ho haurem
de fer del 2008
que es calcula
que més o menys
es pugui començar
a fer fins al 2020
i el que sigui,
doncs d'acord,
es anirà fent
amb els terminis
que s'han pactat
de manera que Tarragona
evidentment sortirà perdent
però doncs
es anirà compensant
amb els creixements
ciutadans.
Teresa,
tu creus que Tarragona
perd alguna cosa
amb la Canonja?
Home,
perd uns diners
en quant a la recaptació
d'impostos
però tot l'altre
jo penso que no,
que és important
que al costat de Tarragona
hi hagi un poble
que funcioni,
que de fet
ja estava funcionant
però que tingui
aquesta autonomia total.
Vull dir,
és que si no,
esclar,
anem creant unes ciutats
així macro...
No sé,
Tarragona ja està prou
desenganxada,
els barris ja estan
prou a la perifèria,
vull dir,
ja tenim problemes
perquè la gent dels barris...
No m'agrada
això de la gent dels barris,
però em surt.
Sempre ho diem,
però em surt,
sí, sí.
Quan ja ho he dit
no m'agrada.
Utilitza molt aquesta expressió
i segurament no és
gens adequada.
No,
però bé,
la gent que viu
en uns determinats llocs
per venir al centre
de la ciutat
ja té prou dificultats
i tal,
perquè està estructurat
d'una manera
que...
No sé,
jo a l'escola
la gent omple
una agulleta d'inscripció
i et diu
que és de Sant Salvador,
i et diu
que és de Sant Pere i Sant Pau.
I a mi,
quan ja m'agafa una rabieta
perquè penso
jo,
són de Tarragona aquesta gent,
però per què els han fet
d'aquesta manera?
Entre tots,
segurament hi ha una gent
que té més influència que jo
perquè això passi.
Però la gent,
hi ha molta gent
que no se sent d'aquí al mig.
O sigui,
sí,
és de Tarragona
però ell viu a Sant Pere i Sant Pau
i tu hi pots entrar allà
a Sant Pere i Sant Pau.
I a més a més
Sant Pedro i Sant Pablo
moltes vegades.
Sí,
i bona vista
t'ho posen en català,
això sí.
Bé,
jo crec que no és tan important
si ho posen en català
en castellà,
però jo crec que també és bo
que hi hagi aquest sentiment
de barri.
Sí,
però fins a un punt.
Evidentment,
però és bo.
Jo trobo que també és bo
que la gent
que ha decidit viure
fora del nucli central
de la ciutat,
doncs pugui sentir-se
arrelada en el seu barri.
Sí,
perquè això vol dir
que també treballarà
perquè el barri
tingui una vida pròpia.
Sí,
però en aquest moment
no penso que sigui tant així.
No.
O sigui,
això seria l'ideal.
La gent de Barcelona
ja que és de Gràcia,
però tots són de Barcelona.
I la gent de Gràcia
són de Gràcia,
eh?
Tota la vida.
Però és igual,
però vull dir
que hi ha una altra història aquí,
no.
Aquí,
a més a més,
estan separats.
Ara comencem a fer carrers
per anar a Sant Pere i a Sant Pabre
hi ha una serra d'alabaix
i, bueno,
sí,
s'hi pot anar a peu,
però clar.
Ara es comença a cosir la ciutat,
per dir-ho d'una manera.
Uf,
ha costat, eh?
Costa.
Deixem saludar el Jordi Salvat,
que ja ha arribat.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
Perdó el retard,
però ja sabem que l'aparcament
en aquesta ciutat
està molt complicat.
Vols que parlem d'aparcament?
Es pot parcar.
Ahir mateix,
el dia de Tarragona,
treia un reportatge interessant
sobre la gent que deixa el cotxe
aquí al Parc Central,
que és aquesta zona que està aquí,
perquè des d'aquest estiu
s'ha reduït molt l'aparcament
que hi havia,
aquell que hi havia improvisat,
l'aparcament improvisat aquí
al costat de l'escola
César Augusta,
aquí baix.
I, clar,
evidentment,
aquests cotxes que parlem cada dia ja
que deuen ser,
per mi creen més d'un centenar,
que d'alguna banda s'han de recol·locar.
En fi,
cada dia hi ha més problemes d'aparcament.
Complicat, complicat.
Jordi,
estàvem parlant del tema de la canonja,
de la segregació,
o com li diu la Rosa,
que li agrada més la restitució
del terme municipal
del municipi de la canonja,
l'acord que el que van anunciar ahir
sobre territori,
terme municipal
que pràcticament es restitueix
en bona part,
l'històric,
i el tema dels impostos,
el tema dels diners,
què et sembla l'acord?
A mi,
a punt jo estaria més amb la Rosa
amb aquest terme de restitució,
perquè la segregació sona molt contundent.
Potser ens recorda molt
la segregació de Vilaseca i Saloc,
o de la ciutadania traumàtica,
altres com l'Ampolla del Perelló,
que també va ser a finals dels 80.
Restitució està clara,
la canonja va ser un municipi
fins als anys 60.
Vull dir,
hi ha molta gent,
no massa gran,
que se'n recorda
quan la canonja
era un municipi independent.
Per tant,
és una manera de restituir un greuge
que hi va haver durant els anys 60,
en una època
en què hi havia un règim franquista,
oi,
és un decret
pel qual la canonja
va passar a ser a Tarragona.
Per tant,
és positiu
i és bastant exemplar
aquest procés
com s'està portant.
S'està portant sense els nibaxos,
a poc a poc,
bona lletra,
i ara sembla que ja tenim
una mica d'acord
i a part,
ja l'edat aquesta,
a principis del 2008,
que pot ser l'any que la canonja
ja recopila la independència.
I l'acord que et sembla?
Pel que fa a això,
el dibuixet del territori,
del municipi
i el tema econòmic,
que és el que estàvem comentant.
Home, clar,
sempre és complicat
perquè evidentment
ha canviat molt
aquesta zona
del 160 fins ara.
Hi ha tot el tema
de la química,
que clar,
per una banda,
per la canonja
és pràcticament
la manera dels diners
que venden a la química,
els impostos,
la manera de sobreviure
com a municipi,
però clar,
a Tarragona
també són diners.
Evidentment,
hi haurà
aquest gradualment,
la canonja
anirà aconsegint
un tant per cent
més alt
d'aquests impostos.
I per l'altra banda,
hi ha el tema territorial,
com em semblava
que Tarragona
no podia perdre
amb una vista,
tant parlant de
no sé si 10.000,
12.000 habitants,
clar,
aquesta lliure de capitalitat
amb Reus,
potser que digui
una mica,
fins i tot,
els de Reus
tindria més arguments,
que no vol dir
que Tarragona
continua sent,
crec jo,
des del meu punt de vista
la capital del camp de Tarragona,
però clar,
Tarragona
no es podia permetre
perdre a Bona Vista.
Per tant,
clar,
és una negociació
en algunes coses
ha tingut de cedir
i en altres no.
Crec que al final
és positiu
que hi hagi hagut
aquest acord.
No creu
que a nivell de ciutadans,
sobretot al barri de Bona Vista,
això provoqui
una sensació
de dir
que els de Bona Vista,
home,
doncs,
potser estaríem millor
amb la Canonja...
Ai,
no ho sé.
No,
perquè la majoria
de la gent de Bona Vista,
com és vinguda
després dels anys 60,
tenen molt clar
que són de Bona Vista,
la gent de Bona Vista.
A més,
Bona Vista
és un barri
que,
si Tarragona
tanqués tot,
tot el tipus
de botigues,
tot,
ells continuarien,
perquè hi ha
absolutament de tot.
a Bona Vista
hi ha botigues
de qualsevol manera,
per tant,
funcionen sols.
És que Bona Vista
potser és l'exemple
de nucli
que funciona
com a poble.
Sí,
sí.
O sigui,
de tots els barris
que tenim a Tarragona,
Bona Vista
potser és el barri
més poble,
que funciona,
hi ha de tot,
hi ha tots els serveis,
i la gent de Bona Vista
tenen l'esperit aquest,
som de Bona Vista.
Jo crec que si
algun dia
algú digués
Bona Vista
vol ser poble
et dirien que sí.
Probablement.
Jo crec que sí.
Pobla nou.
Sí, sí, sí.
Per tancar el cercle
de les notícies
relacionades amb la canonja,
l'esment que fèiem
al principi
de l'accident d'ahir,
de l'ensorrament
de la casa,
ahir en la tertúlia
es posava damunt
de la taula
el nivell de pressió
que les administracions
públiques
haurien de tenir
a vegades
sobre els propietaris
de cases molt antigues
que fan un manteniment
escàs o nul.
Jordi,
què et sembla?
Tampoc sabem exactament
les causes
de l'ensorrament
i no sabem si realment
és que la casa
va caure
perquè no hi havia
manteniment
o per les obres
del solar del costat
o poden haver-hi
diferents causes,
fins i tot les pluges
diuen el temporal
de pluges
que va haver-hi
en les últimes setmanes,
però en fi
no és el primer cas,
al carrer Comte
va caure
una casa
una casa
no fa gaire,
hem tingut altres municipis
a Valls,
a Tortosa,
nuclis antics,
creus que les administracions,
els ajuntaments
o qui calgui
hauria de pressionar més
amb el tema aquest?
Al primer de tot,
doncs això,
esperar que les causes
d'aquest accident,
d'aquest ensorrament
s'acabin d'aclarir,
però m'està clar
que hi ha zones
que són molt noves
a la ciutat
però altres,
com per exemple
aquí Tarragona
a la part alta
o parlant de Valls
l'altre dia
feien tot per Valls
prop de l'Ajuntament
i aquí la zona
realment està molt degradada,
sortint d'anar
que entraran
en el tema
de la llei de barris
perquè a veure,
ja cal una actuació urgent,
està molt,
molt,
molt degradat,
tant les cases
com és també
l'ambient
que respirar
pels carrers.
I està clar,
les administracions
han d'estar a sobre
perquè els propietaris,
hi ha moltes situacions
particulars
i els propietaris
potser per fer
un manteniment
de segons quin immoble
si no tenen recursos
però si l'administració
obliga uns mínims
per garantir la seguretat,
només per això.
Això té,
sí.
però hi ha una part
al revés,
és a dir,
aquestes cases antigues
que hi ha llogaters
que tenen una renda
baixíssima
i el propietari
de la casa
ha de demanar
ni aquella casa
i això és molt costós,
jo penso que s'han d'arreglar
però clar,
llavors intento...
I també hi ha els casos
de moving i mobilització.
Llavors hi ha tota l'altra història,
vull dir que és complicat això.
És complicat pel tema
de la llei aquesta.
Perquè clar,
una casa que el llogater paga
doncs no sé,
si ens parla,
30, 40, 60 euros,
clar,
el propietari,
igual són dos pisos,
com...
Clar,
no li s'obre a compte
fer una...
I més,
hi ha cases molt deteriorades.
Molt deteriorades, sí.
Que passes abans
perquè es mostres aquesta casa,
no passo per sota,
per si ho cal.
De totes maneres,
jo crec que l'administració,
i ara ja parlo
com a regidor de l'Ajuntament,
jo crec que tenim
l'obligació
de...
a veure,
de donar les eines
perquè els propietaris
puguin
i vegin la necessitat
també
de descentar cases,
a veure,
i per què els cotxes
passen la ITUV
i els edificis no?
A veure,
jo crec...
Ahir va sortir aquesta expressió,
la ITUV,
que és molt gràfica.
No, no,
no ho sabia,
però a veure,
per què?
Hi ha edificis aquí a Tarragona,
a la part alta,
que passes per sota
i dius,
ara em cauran el cap.
Sí, sí,
però et passo per l'altre costat.
No, no,
és així de cert.
I cases que tu veus
que hi ha la paret
i que dintre estan
totalment enforrades.
I aquestes cases
que estan enderrocades
fa temps
i el solar està d'engat,
que teòricament això
no pot passar.
Bé,
això doncs
l'alcalde ja va intentar...
D'aquest tema
se va parlar d'aquest tema
ja fa uns mesos.
Sí,
del fet de poder anar
a l'expropiació
fins i tot a l'expropiació,
sí.
Però estaríem d'acord
en això
amb fer mesures
expeditives?
A veure,
el que no pot ser
és que una ciutat
estigui creixent
per una banda
i estiguem fent
barris nous
i edificacions noves
i per l'altra banda
no hi hagi plans
de millor urbana
que t'arreglin sectors
molt deteriorats
de la ciutat.
Això no pot ser.
I aquest és un problema
que hem tingut
a la ciutat de Tarragona
en els últims 20 anys.
Hem anat fent
barris nous,
hem anat fent
edificacions noves
i en canvi
hem deixat d'agradar
unes zones importants
de la ciutat.
I estic parlant
de la part alta
i estic parlant
de baix al port.
Que són els dos nuclis
més deteriorats
i que hi ha cases
que cauen.
Ja no parlem
de les cases
de davant dels xalets
de la salle
que tenen a luminosi
i que passes pels carrers
i dius
aquest balcó
té una esquerda
que un dia sortirà
al propietari
i li caurà
el balcó al cap.
Llavors penso
jo no sé
la gent
amb l'alegria
que a vegades
viu en els edificis
que estan deteriorats
perquè és que
moltes vegades
són la pròpia gent
que està vivint
a l'edifici
que tampoc es queixa.
Però es podrien
trobar casos
molt particulars
gent que té pensions
per exemple
viudes
per exemple
que no poden fer
per tenir cap actuació.
És que és complicat.
Però és que per això
està l'administració
per això em quiixo jo
que no hi ha uns plans
de millora urbana
perquè si l'Ajuntament
tingués aquesta previsió
no cal que esperem
que surti una llei
de barris
per arreglar
tot un barri.
L'Ajuntament
té a les mans
les eines
per poder fer
aquestes coses.
De dir senyors
a veure
anem a millorar
aquest carrer.
Comencem a millorar
aquest carrer.
Parlem amb els propietaris
a veure què fem.
Però els propietaris
haurien de pagar
alguna cosa no?
Evidentment.
Per l'anir de tot a càrrec de...
No, però és que dic
que l'Ajuntament
té les eines
per poder-ho fer això.
no dic que tingui
que si l'Ajuntament
qui pagui.
Però a més a més
aquestes cases
no totes
però n'hi ha moltes
que tenen pocs veïns
i que...
Bueno, i per un cantó
fem barris nous
que els pisos
n'hi ha molts de 8 també.
Precisament d'això em queixo.
I llavors hi ha una sensació
molt estranya
de dir
aquí a partir...
Hi ha llocs
que a partir de les 8 de la tarda
a les 7 de la tarda
allò es queda 8
perquè com a molt
allò després té un preu
que aniran unes oficines
però la gent no hi viu.
Però a veure...
És complicat tot això.
És una llàstima veure edificis
això, deshabitats
al centre de la ciutat
però que en fi
perquè els propietaris
no els deuen interessar
per pura especulació
doncs els tenen allà.
O per altra banda
jo no sé si últimament
heu mirat
pisos de lloguer
i
lloguen cada cosa
lloguen cada cosa
que vergonya
hauria de fer, eh?
Ja.
Perquè es lloga cada cosa
que dius
jo no entenc
com els propietaris
i els apis
tenen vergonya
de llogar
o de posar
els aparadors
coses d'aquestes.
No, m'ha explicat
en un cas
a l'apartalte
que es llogava
a un pis
que no hi havia cuina.
No sé si es pressuposava
que la gent
menjaria a fora sempre
o què
però no hi havia cuina.
I els que encara
tenen el lavabo
a fora
a fora
al replà?
o que per anar
al lavabo
has de sortir
al terrat
i vas
a una comuna
que hi ha
allà en un racó?
O que tens
la dutxa
dins
a la cuina?
Hi ha pisos
al casc antic
que han agafat
un tros
de la cuina
que generalment
eren cuines
una mica grans
i que han fet
la comuna
dins
i dic comuna
ja no dic
quarto de bany
i està dins
a la cuina.
No hi cap
un quarto de bany
de sena
allà dintre.
Per tant,
diguem que
tots plegats
en tenim
bastanta culpa
de tot això
perquè s'ha permès
al llarg dels anys.
Aquest problema
no és d'ara,
aquest problema
és de...
Sí,
fa molts anys
que funcions.
El que passa
amb el pas dels anys
és evident
que el risc
que caigui
o s'ensorri
algun d'aquests edificis
centenaris
que tenen
més de 100
o 150 anys.
Estan com desnivellat
perquè per un costat
estem fent cases
amb no sé quants quartos
de bany
per dir una cosa
i en canvi
per un altre cantó
mantenim aquestes cases
que tenen la dutxa
a la cuina.
En fi,
deixem aquesta qüestió.
Una altra notícia
del dia
que hem comentat
ahir el portaveu
de l'equip
de govern
de l'Ajuntament
Joan Arejo
anunciava
que hi hauria
una aturada
parcial
de les obres
a la zona
de Vianants
a la zona comercial
del centre de la ciutat
com que aquesta és una notícia
que siguem monocomerciants
ens afecta gairebé a tots
perquè qui més qui menys
tothom passa
pel carrer Comte de Rius
o pel carrer August
o pel carrer Sant Agustí
doncs això
deia Joan Arejo
que hi haurà
aquesta aturada
durant l'època de Nadal
perquè els comerciants
no els perjudiqui
el tema
de la campanya
de Nadal
i deixaran les obres
empantanegades
allà al mig
perquè no s'hauran acabat
va dir que les deixarien
a punt
perquè puguin passar
els vianats
i que després
les empendran
a partir del 8 de gener
què et sembla?
home
jo com a excomerciant
m'ha semblat molt malament
que obrin els carrers
en el moment
en què el comerç
d'aquesta ciutat
que els petits comerciants
que no els grans
perquè els grans
tenen uns altres problemes
però els petits
en tenen molts
en el moment
o sigui
ells sabien
quan començaven les obres
que duraven
una sèrie de mesos
i que els agafaria
el Nadal
pel mig
perquè
segons ha dit
havien de durar
8 mesos
i amb aquesta parada
duraran una mica més
o sigui
que els agafava el Nadal
peti qui peti
que ara
vinguin a fer un apanyo
aquí
perquè per dir-ho
d'alguna manera fina
un apanyo
que parem les obres
i així
tot on podrem anar a comprar
i els solucionarem
el problema
amb aquesta gent
jo què vols que et digui
no m'ho cau de creure
perquè penso que
d'anar als carrers
fes una porqueria
que ja hi estan
o sigui
ara parlem del Conde de Rius
però no
mira
estan obrint
el carrer Reding
i tota aquella zona
d'aquests no n'han parlat
aquests estaran molt pitjor
3
que estem en campanya electoral
per l'amor de Déu
però jo com a ciutadana
que vaig a comprar
les botigues
de les obres
abans
perquè s'acabin
a 4 mesos
de la campanya
s'han de començar
per poder-los inaugurar
el dia de la campanya
és que no passa només a Tarragona
aneu a Reus
aneu a Reus
aneu a Circular
no, no
és una cosa però espectacular
per anar a la plaça del Prim
jo que si el vaig fer cap
és una vergonya
és una vergonya
que la ciutat només s'arregli
un any abans
de les campanyes electorals
i això és una vergonya
i ja està
però doncs a veure
estem a l'oposició
no podem fer altra cosa
que cridar
amb sort que són cada 4 anys
perquè són cada 10
no, però és que el problema
està
que segons quins arreglos
són apanyos
sí, sí, són apanyos
però mira
anem per parts
amb el tema de la zona de Vianants
primer
coinciden que és necessària
la reforma
Jordi
home, sempre una reforma
sempre és bona
perquè veiem les coses
el que deiem
també es van degradant
també
no només les cases
sinó també
doncs els carrers
sempre és millor
millorar
renovar
intentar donar més serveis
doncs als vianants
però clar
és l'època
clar
planifico d'una altra manera
que no t'enganxi pel mig
doncs al Nadal
o l'estiu
la campanya més important
la campanya Nadal
pels comerciants
aquí a Tarragona
és
si juguen
són com els hiberters
el dia de Sant Jordi
aquell dia
s'hi juguen
un tant per cent
molt alt dels seus ingressos
i clar
ja veurem
clar
aturar no sobres
clar
evidentment
una part estarà feta
i l'altra part
no estarà feta
per tant
estarem al mig
ja veurem com quedaran
Teresa
tot sembla necessària
la reforma?
mira
el que deia
vull dir
arreglar les coses
sempre està bé
si es deterioren també
però trobo que
per moltes eleccions
que hi hagin
i jo entenc
que la gent veiem els carrers
que ens agrada els carrers
ben endreçats
i tal
que els facin
vull dir sí
però em sembla inoportú
totalment
de cara a la campanya Nadal
sabent
que aquests comerciants
tenen
un tant per cent
elevadíssim
dels seus ingressos
en aquests dies
i que per molt
que em diguin
que s'han entès
amb els comerciants
del carrer hospital
no sé què
vull dir això
em sembla
si és així
que em perdonin els comerciants
però
els hi diria
unes quantes coses
Rosa
a veure
tota aquella zona
estava molt degradada
les coses com siguin
les rajoles trencades
hi havia llocs
que el terra
s'estava
s'estava enfonsant
i necessitava
una reforma urgent
un lifting
un lifting
a part de que
les coses com siguin
aquella rajola
que hi havia
en aquella zona
era una rajola
porosa
bruta
que allò
no hi havia manera
de fer-ho net
el moment
en començar
les obres
penso que és inadequat
absolutament inadequat
i que
hi ha moltes maneres
de fer les obres
o sigui
podem aixecar
tots els carrers alhora
o els podem anar aixecant
i acabant
de mica en mica
perquè a veure
si haguessin acabat
el carrer de l'hospital
abans d'obrir
el carrer August
doncs potser
tindríem una de les vies
arreglades
i només
obert un altre tros
en canvi aquí
s'ha començat
a obrir tot
vull dir
a veure
el tros que estan obrint
ara del carrer August
calia obrir-lo
si s'havien de parar
les obres
no calia que l'obrissis
el deixes tal com està
i el gener
el fas
i els comerciants
ho haguessin entès perfectament
i llavors
amb el temps que queda
en comptes d'obrir això
acaba l'altre
però doncs bé
com que aquí sembla
que fem les coses
amb els peus
espero que no passi
com en el carrer Gasòmetre
i el carrer Soler
doncs que s'ha de tornar
a aixecar la rajola
i posar-ne una altra
perquè les han posat
al revés
o tortes
jo trobo que mira
que està molt bé
carregant els carrers
però que abans
els haurien de netejar
perquè
hi ha uns carrers
però quan fas obres amb brutes
sí
però a veure
evidentment
però hi ha uns carrers
que encara no estan oberts
que hi ha una merdada
pels
vull dir
bueno
el carrer Fortuny
passeu-se pel carrer Fortuny
no sabeu quants contenidors
de brossa hi ha diversos
tots oberts
i cagades de coloms
hi ha
ni en parlem
a més a més
de la gent que porta
menjar els gats
o sigui
és
jo és una veritat
això és l'escombreria total
vull dir
jo em sembla molt bé
que arreglen els carrers
però abans
hi ha coses petites
que penso que es poden fer
que és netejar els carrers
vull dir
està
o sigui
rellisques
o sigui
allí
la gent que tira
la canalla que tira
quarts de nou
cap als col·legis
o què sé
les tresines
i damunt
que se n'hi van
jo no sé
com no fum una patinada
i es trenca en un macama
perquè és que
jo vas recte pel carrer
i en sec
has de travessar
perquè no pots passar
perquè hi ha una cantonada
que sempre a més a més
està plena de mobles vells
és que
la cantonada
el carrer Fortuny
aquí es barreja
l'incivisme
els coloms
la brutícia de la gent
el servei de recollida
passi per allí
és una aventura
a veure jo
en guany es va posar
un augment considerable
dins del contracte
de neteja urbana
que a més
el Joan Areggio
va ser molt clar
a l'hora de presentar
el pressupost
va dir
no és per recollida
de brossa
sinó que és per neteja urbana
a veure
fa 10 mesos d'això
jo no he vist cap neteja
perquè es van canviar
l'empresa
no sé què
es va afegir
un parell de milions
d'euros
el temps enrere estava tot molt brut
perquè hi havia unes coses
que no s'havien d'aclarir
van aclarir
i s'havia de netejar
la ciutat
jo no ho veig per cap lloc
jo aquesta neteja
no la veig per cap lloc
la veritat
la zona del mercat
que és una zona
que s'embruta
d'entrada
perquè
les mercaderies
que s'entren al mercat
jo què sé
davant del mercat
hi ha uns contenidors
penseu que hi ha comerciants
que les coses
que tenen a l'aparador
les tenen tapades
perquè els hi entren mosques
als aparadors
se'ls hi caguen
damunt de la roba
amb la qual cosa
suposo que sabeu
el que costa treure
una cagada de mosca
i a més a més
que aquella pesa
després no la pots vendre
com a nova
o sigui
entra de la porqueria
que s'acumula fora
mira
jo vaig estar
en una de les ciutats
germanes nostres
i vaig veure
que a la nit
hi havia
dos senyors brossaires
amb unes escombres
d'aquestes metàl·liques
i una màquina
que passava davant
regava i tirava sabó
i els altres
roc roc roc roc
i darrere passava
una màquina regant
està proposant
no ho he vist mai
aquí a Tarragona
no ho he vist mai
i allà es podia llepar
sempre anem més enderebitx
i anàvem amb el regidor Cendra
i ens vam quedar
tots dos allà
mirant
com estaven netejant
parlem d'Orleans
d'Orleans
d'Orleans
però és a Europa
ja
acabem la tertúlia
parlant de ciutats
germanades
avui comença
el viatge a Pompeia
la Rosa Rossell
és una de les afortunades
així que bon viatge a Pompeia
Rosa Rossell
Teresa Valls
Jordi Salvat
gràcies per compartir
aquesta estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio
i fins la propera
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia