Saludem ja en Víctor Roca. Bon dia, en Víctor, benvingut.
Bon dia, gràcies.
Avui en aquest espai que fem a Recòrdia en col·laboració
setmanalment amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona,
arrel una miqueta dels esdeveniments de les darreres setmanes,
volem parlar de les detencions que es practiquen
i de tot el procés que ve darrere, sempre amb la llei a la mà.
No farem un programa de manual ni de bon tros,
perquè això no és una classe,
però sí saber una miqueta, a vegades quan sentim,
sobretot a través dels mitjans de comunicació,
utilitzar determinada terminologia,
saber per què estan X hores detinguts,
què passa quan ingressen a presó o no,
qui determina l'ingrés, quantes hores,
en quin lloc es practica la detenció, qui pot detenir, en fi.
Són preguntes que no sé si vostè se les han plantejat,
disculpin, alguna vegada,
però que de totes maneres no destorben
i per això avui amb el Víctor volem parlar d'aquesta qüestió.
La primera pregunta és òbvia, qui pot detenir qualsevol persona,
tinc entès, pot detenir algú que presumptament està realitzant
en un delicte.
Efectivament.
Com molt bé dius, i aquests dies està molt de moda
el tema de les patrulles aquestes que s'han organitzat,
ja fa un temps que el tema es tracta,
però aquesta setmana, concretament,
la situació que es va dur a terme,
a dues aigües, fa uns dies,
doncs és una qüestió que està de força actualitat.
Bé, realment, això té una base legal.
la llei d'enjuigament criminal,
que és la llei que tracta tot el que envolta els procediments penals,
des que es pugui cometre un delicte fins a la finalització.
Dintre del seu articulat parla de la detenció,
i concretament, intentant contestar d'una manera molt acurada la pregunta,
qualsevol persona pot detindre,
sempre que es donin unes circumstàncies,
ja estem matitzant.
A qui pot detindre una persona, detenir?
El que intenti cometre un delicte,
sempre que estigui en el moment de cometre.
Si el veu en aquell moment.
És a dir, no perquè jo sospiti que aquella persona,
pel seu aspecte,
jo intueixo que pot cometre un delicte,
no puc retenir aquella persona.
Molt bé.
O sigui, bàsicament,
es pot detenir la típica situació,
com dius tu, infraganti.
Acaba d'agafar la bossa una persona...
O està a punt d'entrar en una casa,
o l'he vist pel jardí, o l'he vist voltant.
Anem amb compte.
Després hauríem d'entrar a valorar matitzos,
que a vegades s'intenta detenir persones que són sospitoses.
Quan parlem d'infraganti,
parlem d'infraganti.
S'ha d'anar, insisteixo, a molta cura...
L'agafes amb el botí a la mà, com aquell qui diu.
O amb les claus,
o amb el tornavís posat a la porta d'un cotxe, per exemple.
I que és el que jo et deia, Víctor,
si jo vaig pel carrer i tinc determinats perjudicis
i veig una persona que té un aspecte
que dic que jo decideixo que és sospitosa,
això no és motiu ni m'empara cap llei
perquè jo pugui detenir aquella persona.
És més,
l'article següent dintre de la llei d'enjuçament criminal,
si no recordo malament,
parla que aquesta detenció
que fa un particular en una altra,
qualsevol persona...
Estem parlant ara de particulars,
després parlarem de l'autoritat.
té que estar justificada
o tenen que concórrer a motius raonablement suficients.
Clar, tu al moment de produir-se els fets
no pots a vegades valorar
si aquella situació és raonable o no raonable.
Actues una miqueta per impuls,
o per por, o perquè...
Sí, sí, de manera a vegades poc racional.
Exacte, però sempre s'ha d'anar amb compte
i em refereixo concretament
a les patrulles, per exemple, urbanes.
Sí, aquests grups de persones que vigilen
i que, bé, que en un moment determinat
poden estar una mica exaltades, també.
Molt bé.
A veure, òbviament,
s'acostumen a detenir o retenir
persones que es troben en unes circumstàncies
que motiven aquesta situació.
Però, bé, no està malament
a vegades advertir sense que això
vulgui intentar imposar-se
una extremada cautela, no?
Però, en principi, aquesta és la situació.
Hi ha, després, una segona...
Parlarem en general circumstància
amb la qual qualsevol persona
pot detindre o detenir.
Doncs, amb aquells que estiguin en busca i captura
o estiguin conduïts a la presó
i s'hagin escapat
o que hagin marxat de la presó, etcètera, etcètera.
Clar, moltes vegades no sabem.
Jo ara feia un somriure
perquè no és la típica situació
del Wanted, dels americans,
d'aquells cartellets.
Es busca, no?
Però, bé, hi ha molta gent que,
a lo millor, doncs...
Estacions, aeroports...
O tu pots trobar-te amb alguna persona
que vegis que en aquell moment
està fugint corrents de la presó
o d'algun furgor policial
o d'una pendència judicial.
Aleshores, com se fa això?
Tampoc es poden donar unes premisses
com fer-ho, no?
Donar-li l'alt o no donar-li l'alt.
Ho estem parlant de tenir o retenir.
Òbviament,
i per tancar una miqueta aquest apartat,
sempre el recomanable,
si no té que ser una cosa
d'una suma urgència,
és posar un coneixement
de les autoritats, òbviament, no?
De l'autoritat o de la policia.
Qualsevol cos de policia.
I aleshores, doncs, ja...
Ells són els que s'encarreguen
de continuar tot el procés.
Correcte.
Les forces de l'ordre,
independentment de quina sigui,
policia nacional,
guàrdia civil,
Mossos d'Esquadra,
policia local,
quines circumstàncies
s'han de donar
perquè un membre
d'aquestes forces de seguretat
de l'Estat
doncs practiqui una detenció?
A veure,
quan la llei parla
de les forces de seguretat,
ja canvia la terminologia
qualsevol persona pot detenir
per l'autoritat
o la gent de la policia judicial
té obligació de detenir.
Tu fas si vols com a civil.
Bé, sí, exacte.
Però canvia la nomenclatura,
la denominació.
El particular pot detenir.
La policia ha de detenir aquí.
Està obligat.
A tots els presuntes,
dicem-ho així,
o les persones
que es trobin dintre d'aquest article,
d'aquest epígraf
que es refereix a la potestat
de detenir d'un particular,
doncs el delicte enfraganti,
un que estigui conduït a la presó,
que es pugui escapulir, etcètera.
I a tots els que constin
com a processats
per delictes,
processats amb un procediment judicial,
per delictes
que en el Codi Penal
tinguin senyalada una presó.
Tot això ha anat variant.
Si no recordo malament,
crec una petició de pena
o de presó de 5 anys.
Petició.
No estem parlant de gent
condemnada amb sentència ferma.
La policia està obligada
a detenir-los.
D'acord?
En aquestes dues circumstàncies.
Totes les que hem exposat
una miqueta per damunt
en respecte al particular
i aquesta circumstància específica.
Sobretot.
De tota manera,
bé, després n'hi ha altres
de secundàries, no?
Doncs gent que,
clar, llavors ja és obligació
però ja són qüestions
més discutibles.
Per exemple,
doncs amb algun individu
al qual les circumstàncies
en quant els seus antecedents
puguin portar a presumir
que pugui cometre més delictes,
etcètera, etcètera, no?
Però he remarcat les dues primeres
perquè l'altra, efectivament,
òbviament la policia, entre cometes,
pot detenir qualsevol
que li indueixi a sospita.
Per això seria una precisió molt àmplia, no?
Però el que volia remarcar
eren els aspectes concrets.
I per tancar una miqueta
el tema de la policia
en quant al moment de la detenció.
Després ja veurem
què hem de fer després,
però bé,
el primer que has de fer
és identificar la persona, eh?
Domicili.
Avui en dia
hi ha els mecanismes
de tipus suports informàtics,
mecanismes,
tots els avenços
que tenim avui en dia
per poder, pràcticament,
fer l'afiliació,
afiliar amb aquella persona
en el moment.
El que abans era
tenir que trucar,
preguntar, doncs, a la central.
Avui en dia,
fins i tot ens trobem
en què hi ha,
com aquell qui diu,
ordinadors portàtils
amb una sèrie d'informació
que en el moment
aquell agent
pot estar perfectament informat
de les circumstàncies,
tant l'afiliació,
és a dir,
les circumstàncies personals
en quant a identificació
d'aquell individu
i tan mateix...
Si té antecedents.
Molt bé, molt bé,
dels antecedents.
Moltes vegades
estàs al jutjat de guàrdia
i es reben trucades
de la policia.
Escolti, mira,
aquest senyor el tenim aquí,
té antecedents,
però bé, en general,
la comunicació
és bastant ràpida,
fins i tot
amb el Registre Central
d'Antecedents Penals.
La llei diu alguna cosa
d'enmanillar
a la persona
quan es practica la detenció
o és una cosa,
diguem-ne,
de reglament policial?
Sí,
és més una qüestió
de reglament policial,
no està estipulat
a la llei
que es tingui
que enmanillar necessàriament,
encara que
es tenen que prendre
les mesures necessàries.
Si hi ha resistència,
etcètera.
En base a la perillositat,
quasi per sistema,
s'enmanilla quasi tothom,
que està detingut,
detingut,
remarco,
no és el mateix detingut
que imputat,
imputat és acudir
pràcticament
de manera voluntària,
però els detinguts
sí que se'ls enmanilla.
També em consta
que en moltes ocasions
els cossos de seguretat
valoren una miqueta
les circumstàncies personals,
el tipus de delicte.
La seva pròpia experiència,
ja saben una mica.
Molt bé.
Però hauria de dir,
francament,
i és una cosa
que molts familiars
i amics
que venen
quan se'l posa
a disposició judicial,
que ara en parlarem,
però
és una cosa
que escandalitza,
que escandalitza molt,
perquè,
escolti,
el meu fill
o el meu amic,
escolti,
bé,
aquí hem manillat.
Pràcticament
és un protocol
que es té,
és més...
Sí,
però té unes implicacions
emocionals molt dures,
sobretot per la família,
no,
com dius?
Molt bé,
a més...
Sobretot si és una persona
que mai ha comès
cap delicte...
A més a més,
pensem que en un jutjat
de guàrdia,
penso en el de Tarragona,
que és el que tenim
més proper,
es condensen
tot un...
Bé,
un munt de gent.
No hi ha intimitat.
Tu ho has dit
amb una paraula.
Ni la més mínima,
no?
Ni la més mínima.
Ni anonimat,
ni es poden preservar
doncs aquests drets
d'imatge
i tot plegat.
Amb absolut.
Que es té certa discreció,
no ho negarem,
però esclar...
És un tema d'espai,
fonamentalment,
no?
I el detingut,
normalment,
efectes pràctics,
exposaré breument,
se'l condueix directament
per la policia,
pels Mossos,
per la Guàrdia Civil,
etcètera,
els calabossos
que estan al pis de sota.
I aquí aturem-nos un moment,
Víctor,
perquè algú,
segurament,
sobretot si en persones
que alguna vegada
han estat víctimes
d'algun delicte
deuen pensar,
home,
a sobre hem de preservar
la seva intimitat,
clar,
però pensem que són persones
detingudes
i que potser no han fet res,
perquè encara ni tan sols
han anat al jutge,
per tant,
potser aquella persona
un cop es contrasta
a toaleta la informació
resulta que ha estat un error,
passar per presumptament
com a valoració,
això és un criminal,
escolti,
a veure,
encara no ho és,
a vegades dius,
doncs mira,
si l'identifiquen
que l'identifiquin,
però és això,
almenys és una persona
que no ha fet absolutament res
i és un ciutadà
o ciutadana honorable
i ha estat,
doncs mira,
una casualitat o un error,
no?
Sí,
efectivament.
La presunció d'innocència
que a vegades l'oblidem.
Sí,
el que passa és que,
esclar,
jo vull intentar
analitzar aquestes qüestions
d'una manera objectiva,
sense decantar-me,
situacions amb les quals
aquella detenció
es agafa per un filet
i hi ha detencions
que realment,
doncs,
és una qüestió
absolutament flagrant
i reconeguda.
Clar,
és un tema de valoració.
La policia,
normalment,
si és el particular,
el particular,
però en la majoria de casos
és la policia
la que practica
la detenció,
és la que valora,
la que té que valorar,
és el primer,
és com un partit de futbol,
és l'àrbitre,
que valora la jugada.
Aleshores,
si hi ha discrepància,
s'assubmet,
doncs,
al comitè d'apel·lació,
doncs,
el mateix,
si hi ha discrepàncies
o no n'hi hagi,
es posa en coneixement
de les autoritats,
sempre dintre
de les 72 hores
posteriors a la detenció.
Aquestes 72 hores,
a vegades prorrogable,
en casos especials,
que no entrarem a valorar,
però aquestes 72 hores
de durada de la detenció,
doncs,
és,
i de posposta
a disposició
del jutjat,
doncs,
bé,
és el bademèkum,
no?,
és els tres dies,
no?,
que pots passar-te,
doncs,
de detingut,
en principi,
no?
Aleshores,
quin és el pas següent,
si seguim una miqueta...
Aviam,
el pas següent
és una seqüència,
però si seguim
l'articulat de la llei,
hem de parlar ja
del que és
la presó provisional.
Quan es dona aquest cas
i en quines circumstàncies?
Bé,
anticipant-nos temporalment
a la presó provisional,
un cop s'ha practicat la detenció,
sigui quin sigui,
avui no estem per valorar tampoc
si és judici ràpid
o diligències prèvies,
el primer que es fa
és,
a part de prendre-li declaració
a les dependències policials...
Que això s'ha de produir
en el termini
d'aquestes 72 hores que dèiem,
això de prendre declaració,
no?
Correctament.
I en tot cas,
després...
Hi ha totes les garanties jurídiques,
i llegirem literalment
perquè és una cosa que...
La declaració l'han de fer amb l'advocat?
Sí.
Sempre?
És a dir,
sense l'advocat es poden negar a declarar?
A veure,
per llei,
l'advocat
té que acudir
amb les 8 hores posteriors
a la trucada,
sigui advocat d'ofici,
advocat de pagament,
el que passa és que excepcionalment,
en segons quins casos,
sobretot,
si no recordo malament,
amb delictes contra la seguretat,
temes de drogues,
vamos,
estava fent memòria,
però em sembla que en els segons quins casos
es pot renunciar
a l'assistència d'advocat, eh?
Però ha de renunciar,
diguem-ne,
a la persona detinguda.
Es té que contemplar, sí.
Es té que contemplar.
El que passa és que,
home,
normalment,
s'espera l'advocat
i nosaltres ens ajustem,
amb la majoria de casos,
a arribar dintre de termini, eh?
Aleshores,
el que estava comentant abans
és que,
quan s'ha de detingir qualsevol,
després,
si un cas,
per una miqueta més endavant,
deixarem,
o llegirem literalment,
si et sembla,
el famós article 520,
els drets.
Però,
saltant-se això,
perquè m'agradaria llegir-ho,
perquè és una cosa que sona una mica
a pel·lícula,
el que es fa és prendre declaració
al detingut.
es fa una sèrie de papeleo
i es pren declaració
en presència d'advocat.
El detingut pot o no pot declarar.
Amb l'advocat es pot entrevistar
a posteriori,
no abans de.
És a dir,
té que declarar o no declarar
i es pot entrevistar en privat
amb el seu advocat,
a no ser que hi hagi comunicació.
Després hi ha circumstàncies especials
que, bé,
que són un altre capítol,
però, en principi,
la norma general és aquesta.
I allí,
en principi,
no es té que,
insisteixo,
i, com tu dius,
amb excepcions,
però no es té que resoldre res,
es té que passar
a disposició judicial.
El jutjat de guàrdia
o l'instrucció
que pertoqui a la localitat
o el que tingui que conèixer
o estigui coneixent
d'un procediment anexa.
Per tant,
ha de compareixer
davant del jutge també
dins d'aquestes 72 hores.
En aquestes 72 hores màxims
s'ha de produir la declaració
i s'ha de compareixer
davant del jutge.
I, aleshores,
davant del jutge,
el primer que es fa
és tornar a declarar.
I si no dius el mateix
que havies declarat abans?
Bé,
doncs,
incorren contradiccions,
sí, sí, pot passar.
El que passa és que...
La seva primera declaració
vostè va dir
que no és allà i tot...
Això és normal, no?
Pot passar.
Home, normal...
No, normal,
però què es pot fer?
No, però pot passar.
Pot passar, efectivament.
Per la part que li toca
el detingut...
Home, a veure,
hi ha gent...
A veure, encara que no ho sembli,
hi ha molta gent
que es declara culpable d'entrada.
Dic encara que no ho sembli
perquè hi ha vegades
la mentalitat
que escolta,
l'advocat me diu
que jo declari que no ho he fet.
A veure,
si ho he fet o no ho he fet.
Hi ha molta gent que diu
escolti, miri,
jo soc culpable
i des del principi
digui-ho,
sàpiga vostè.
Què en pot passar?
Doncs això, això i això, no?
Doncs, davant del jutjat es declara.
I aleshores,
vinculant-ho tot a això
i ho lligaré
amb el de la presó provisional,
si es considera convenient
per part del jutge
en última instància,
però sempre impulsat
per les acusacions,
si n'hi ha algun acusador
o el Ministeri Fiscal,
que és l'acusador públic,
es pot fer
el que se'n diu
una audiència,
és una compareixença.
I aquí hi ha?
Quins actors judicials hi ha?
D'entrada,
el detingut.
Aleshores,
encara es considera detingut
perquè després serà
imputat
o acusat
o el que sigui detingut.
Sempre la seva compareixença personal
amb el seu advocat defensor.
I aleshores,
tantes parts com hi hagin,
començant pel Ministeri Fiscal,
com a mínim,
i l'acusació particular,
abans,
allí es fa una petita,
una breu valoració dels fets
i simplement es discuteix
si aquella persona
es pot mantenir en llibertat,
es té que acordar a presó.
Normalment,
si automàticament el jutge
veu que aquell senyor
té que quedar en llibertat,
aquesta compareixença ja no es fa.
Però bé,
es discuteix
si té que anar en presó provisional,
fins i tot,
de vegades,
si...
Bé,
quines garanties
es poden
imposar
en aquella persona.
Per què?
O en base a què?
Doncs,
en base a la gravetat dels fets.
En base a lo que
antigament es deia molt
alarma social,
és a dir,
quan pugui haver-hi un risc
de fuga
d'aquella persona,
per la qual cosa
es té que valorar...
A veure,
hi ha una cosa
que es tracta
i quan nosaltres assistim
a un detingut
li diem,
insistim,
que es designi un domicili
a efectes de notificacions.
Perquè si aquell senyor
diu,
escolta,
jo no tinc casa
i visco
pel carrer,
hi ha molt més risc
de fuga.
Si es dona un domicili
amb el qual localitzar-lo
és més fàcil
que pugui sortir,
no?
I després,
bueno,
després hi entrem
en aspectes,
no diré secundaris,
però si pot haver-hi
algun tipus
d'actitud
o de possible actitud
per part d'aquell detingut
amb qual
pugui ocultar proves
o pugui
ser un obstacle
per a la investigació,
etcètera,
etcètera.
Aleshores,
aleshores,
bueno,
tot això es té en compte
per a la presó provisional.
Una especialitat
que voldria remarcar
amb la introducció
o l'increment
de penes
i degut a la gravetat
dels fets,
lògicament,
de la protecció
de les víctimes,
de mals tractes
i tal,
es diu
que quan
aquell detingut
pugui actuar
contra els béns jurídics,
és a dir,
contra la persona
o béns
de la víctima,
si es tracta
normalment
d'aquests casos,
també pot ser
un motiu
per a la presó
provisional.
Compte,
això és el que diu
la llei.
Potser el que
s'hauria objecte
de més
d'una àmplia tertúlia,
perquè ens entenguem,
doncs
seria valorar
si això es dona o no.
Aquesta
presó provisional
sempre es fa
a un centre
penitenciari
ordinari?
Normalment,
sí.
De fet,
la presó de Tarragona
en principi
és preventius,
per presos provisionals.
En determinades circunstancies,
es podria fer
en algun centre
especial o
no sé si fins i tot
en el mateix domicili,
que no seria allò
d'arresto domiciliari,
seria una altra cosa,
no?
No, no.
No és arresto domiciliari
perquè això en principi
no existeix,
però...
Ja no existeix,
és antic,
són més antiga jo també
que la Sopa d'All.
És del segle passat.
Imagina't, imagina't.
No, però
aquesta
situacions
en casos,
per exemple,
de greu estat de salut,
es pot,
amb vigilància,
mesures de vigilància,
es pot mantenir
una presó provisional
al domicili
de cadascú
i després,
en casos
de tractaments
de desintoxicació,
gent que està
doncs
enganxada a la droga,
pot
substituir-se
per l'ingrés
a un centre
d'organització
per tractar
amb aquella persona.
De totes maneres,
voldria dir
que aquestes situacions
van
en base
a la gravetat
dels fets,
però, breument,
una persona
que comet
un delicte,
la pena
del qual
no accedeixi
dels tres anys,
la presó provisional
només es pot allargar
fins a un any.
I que després
comptaria
en cas
que hi hagués
una sentència
condemnatòria.
Seguríssim
i efectivament.
Si el delicte
que s'imputa,
s'atribueix
en aquell detingut,
la pena
d'aquest
accedeix
dels tres anys,
es pot mantenir
en presó preventiva
fins dos anys
amb unes pròrrogues,
d'una i de l'altra,
de sis mesos,
dos anys.
Però normalment,
perquè ens entenguem,
si és un delicte lleu,
menys de dos anys
de petició,
la presó provisional
pot allargar-se
fins a un any.
i si es computa
efectes
després
d'ingressar
o no a presó
o de complir la pena.
Com es pot donar
el cas
que es digui
que aquell detingut
passa a la presó
i ha d'estar
incomunicat?
En quines circumstàncies
es dona aquesta incomunicació?
Bé,
aquesta incomunicació
es produeix
en el cas
que el jutge
d'instrucció,
el jutge
o el tribunal,
excepcionalment,
acorde que
durant
màxim
normalment
cinc dies,
aquell
detingut
pugui
perturbar
greument
la investigació
o pugui
actuar greument
contra una
possible víctima.
Aleshores,
aquesta incomunicació
ho sentim
en moltes ocasions,
per exemple,
als mitjans de comunicació,
a la tele mateix,
a la ràdio,
en què
hi ha una
tarra
o presumpta tarra
que ha estat detingut
i ha estat incomunicat.
Bé,
és aquest el motiu
amb el qual
es pugui pensar
que aquella persona
pugui cometre
o pugui actuar
dintre d'aquest període.
De totes maneres,
no deixa de ser
una mesura
excepcional,
en principi.
Hi ha un aspecte
que abordaríem
de forma molt breu
perquè tampoc no és...
A veure,
no és seriós,
és molt seriós,
el que passa
que tots sabem
com són les circumstàncies
i és que la llei també
diu
sota quines condicions
materials i ambientals
han d'estar
empresonades
les persones,
no?
La llei ho diu
després,
clar,
les circumstàncies...
La llei diu
que té...
A veure,
s'ha de separar,
si es pot ser.
El que passa
és que separar
no hi ha prous...
A vegades no hi ha prous
calabosos per detinguts
que hi hagi,
tant amb dependències
policials
com judicials,
però sempre
el jutge instructor
o el tribunal
té que intentar
que, per exemple,
no es barregin
per sexes.
En aquest cas,
no és una qüestió
sexista,
sinó bàsicament
que pugui haver-hi
algun tipus
de contactes
o situacions
i després,
en teoria,
s'hauria de tenir en compte,
això és una prescripció legal,
la natura
del delicte imputat
o fins i tot
a vegades
l'edat
i
també es diu
el grau d'educació
del detingut.
A veure,
són circumstàncies
que molta gent
a vegades
s'ha criticat
perquè
totes les lleixes
d'aquesta manera
i poden semblar
fins i tot
que
van contra
el principi
d'igualtat,
però
també és trobar-ti.
Jo, per últim,
breument,
volia llegir
rapidíssimament
o comentar
molt ràpid
l'article 520,
perquè m'ho he promès.
Ràpid.
És molt pel·liculero
i nosaltres voldríem
saber exactament
quin és el text
que ens ha de dir
i Déu no ho vulgui,
la gent de seguretat
en cas de detenció.
No el llegiré sencer,
però
que sàpiga la gent
que hi ha un article
de la llei
d'enjustament criminal
que diu
que
tota persona
detinguda
serà informada,
s'ha dit,
el llegeixen
moltes vegades,
literalment,
té dret a guardar silenci
no declarant si no vol,
a no contestar
les preguntes
que se li formulin
o a manifestar
que només declarar
davant del jutge,
no declarar contra si mateix
o confessar-se culpable,
dret a designar advocat
i a sol·licitar
la seva presència,
dret a posar-se
en coneixement
d'un familiar
o persona que es desitgi
el fet de la detenció
i lloc de custòdia,
dret a ser assistit
gratuïtament
per un intèrpret
si no entén el castellà
i dret a ser reconegut
pel metge forense
o substitut legal.
Això es llegeix
una miqueta més llarg,
ho he breujat
però literalment
i moltes vegades
sobte,
sobretot a gent
que no ha sigut mai detinguda
perquè la gent
es pensa que aquestes coses
només es llegeixen
o es veuen a les pel·lícules
però realment
aquí,
quan una persona
és detinguda,
a la policia
i al jutjat
se li llegeix.
Això és perquè no oblidem
que tenim uns drets
i perquè no se'ns oblidin
si ens trobem
disbordadament
en aquestes circumstàncies
ens fan memòria
que són imprescindibles
i n'hem de fer-vos.
Víctor Roca,
com sempre ha estat un pla
i moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Si no hi ha novetat
que podria haver-hi,
ens trobem la propera setmana.
Moltes gràcies,
fins i març.
Adeu-siau.
Adeu.