En escassos segons ja arribarem al punt d'un quart d'una.
Continuem endavant el matí de Tarragona al ràdio
per parlar de cinema, de les estrenes del cap de setmana.
Si ja comentant que la setmana passada els títols
que van arribar a les nostres cartelleres
potser no eren suficientment interessants,
sembla que aquesta setmana ja hi ha un parell o tres títols
que sí que valen la pena pagar el preu de les entrades,
que cada vegada és més elevat,
i deixar-se captivar pel cinema.
En qualsevol cas, li ho preguntem al mestre,
a qui hi entén, David Serra, bon dia i bona hora.
Bon dia, com esteu?
Què tal, com estem?
Doncs mira, aquí he preparat per la vida moderna.
Escolta'm, dues pel·lícules que hem de comentar principalment,
després si tenim temps comentarem els altres títols,
però arriba la nova pel·lícula del Michael Knight de Xialamán,
el director de Sexo Sentido, que es diu La joven de l'àgua,
i també arriba United 93,
la primera de les pel·lícules que arribaran en els propers mesos
que parlen sobre la tragèdia de l'11 de setembre.
Per què comencem, David?
Doncs mira, si vols, comencem per la pel·lícula de Neixxalamán,
no perquè l'hagi vista encara,
perquè és un títol que, com tu com ben comentes,
l'acabant d'estrena fa relativament poc,
i és una de les pel·lícules que m'hagués agradat veure
amb antelació,
perquè jo sóc un declarat admirador d'aquest director,
jove director,
que ha sigut una autèntica revelació
dins del mercat del cinema fantàstic.
Les seves pel·lícules com El sexto sentido,
El protegido, Senyales, etcètera,
són pel·lícules que sempre, bueno,
han tingut la seva controvèrsia,
però que han funcionat forçament aquí ja.
S'ha convertit en una mena de nou succesor,
molt diferent, per cert, de l'Alfred Hitchcock,
com a mestre, nou mestre dels suspenses,
li han declarat,
i és un cineasta que, de totes les maneres,
jo sempre dic que és una mica millor guionista,
millor guionista que director.
Però que totes les seves pel·lícules
tenen sorpreses, estan ben portades,
és una persona que s'ha decantat clarament
pel gènere fantàstic,
i La dona de l'aigua, doncs, bueno,
té aquestes característiques,
a més, forma part del seu imaginari
i del seu imaginari personal,
ja que és una història que ell comptava
per les nits als seus fills.
Perquè no dormissin directament.
Exactament.
O sigui, era un malsomni
convertit en una mena de conte,
no aire infantil, per cert,
i que ens parla una miqueta també
de la soledat del creador,
de la persona que viu una vida,
diguem-ne, anodina,
que viu, treballa dins d'un grup d'apartaments,
cuidant una piscina,
i precisament, per mi,
el millor de la història,
ja he de dir que la pel·lícula en principi no l'ha vista,
i que et jutjar-la visualment,
quan vaig aquell cap de setmana,
de cap, a veure-la,
aquesta piscina amaga un secret.
I aquest secret és precisament
el que fa referència al títol.
Aquesta dona de l'aigua,
que sembla una mena de ninfa,
una mena de personatge,
que per les nits apareix aquesta piscina,
i que una vegada el nostre protagonista,
ja et dic un conserge,
que té certa atracció pel món fantàstic,
se troba amb aquesta dona
i obre la porta a un món meravellós,
o de mals somnis.
Aquesta seria una miqueta la trama d'aquesta pel·lícula,
i que jo penso que, evidentment,
no podem revelar res,
perquè no ho sabem,
i tindrem que descobrir.
Però el que és cert és que Nays Salman
sempre té amagades
algunes sorpreses sota de l'aixella.
Tot això,
el Nays Salman,
possiblement,
hi va haver el consens
que el seu primer film,
El sexo sentidor,
era una obra mestra,
talment,
va estar nominada al Mundo Oscars,
va rebre la unanimitat
de públic i crítica.
Correcte.
El seu segon film,
El protegido,
també va continuar en aquesta línia,
però a partir d'aquí,
cadascun dels seus films,
si bé també hi ha hagut molta gent
que l'ha continuat lluant,
cada vegada han anat sorgint
amb més atractors, no?
Sí, sí.
No, perquè, per exemple,
mira, la darrera pel·lícula,
la del Bosque,
una pel·lícula que, per cert,
a mi m'encanta
i que trobo que és una pel·lícula
admirable per moltes raons,
és una pel·lícula
que no ho va acabar de connectar,
en aquest cas,
va tindre una davallada
tant de públic com de crítica.
Jo penso que és una història,
a veure,
l'any Salman jo penso
que és una persona
que s'ha d'anar compte
que ell té unes habilitats naturals
i és, precisament,
construir històries des del final,
cap al principi.
O sigui,
té la capacitat de trobar-se
algun element
que trenca una miqueta
el que el públic pot esperar
de les seves pel·lícules
i que, a partir d'aquest element,
ell crea una història
que sempre té a vegades un parell
o tres sorpreses.
O sigui,
és un home que treballa molt bé
el suspense i per ser-les sorpreses.
El que passa és que, certament,
el problema,
si podríem dir
el problema de l'any Salman,
és que té una tendència
a repetir esquemes.
Sí, és aquest esquema
i després hi ha una altra cosa.
No sé si ja estaràs d'acord.
Tu parlaves de sorpreses.
Amb aquestes pel·lícules de suspense,
la frontera entre la sorpresa
per l'espectador
o una trampa per l'espectador,
dius,
oi, s'han estat enganyant
de mala manera,
però de manera bruta.
Llavors,
hi ha vegades
hi és una frontera molt frágil
entre que l'espectador
se senti captivat
o, al contrari,
l'espectador se senti decebut, no?
Perquè moltes vegades
l'amagar
pots amagar honestament
per jugar a favor
de la teva història
i altres vegades
l'amagar simplement
per l'efecte,
per la sorpresa,
per la sorpresa.
Això jo crec
que li perjudico una miqueta.
Jo, de totes les maneres,
et diré
que, sincerament,
la pel·lícula
de la dona de l'aigua
tinc ganes de veure-la
perquè penso
que pot ser
trobar-nos
amb un salamant,
amb un nai salamant
en un estat pur.
una pel·lícula
basada precisament
en un conte infantil
que el mateix va crear
i que d'aquesta manera
doncs podem dir
que
ens ho trobarem
en un nai salamant
sincer.
Ha tingut molts problemes
perquè precisament
aquesta pel·lícula
quan va
declarar
als seus productors
que tenia la intenció
claríssima
de portar-la
de dur
a la pantalla,
els productors
van dir
que un conte
no interessava a ningú
i que un conte infantil
que comptava
als seus nens
doncs tampoc
trobaria
un públic.
El cel és que
la pel·lícula
ha funcionat
mitjanament bé
als Estats Units
però jo penso
que el públic europeu
és més agraït
per aquest tipus
d'història
i que
simplement això
que tinc ganes
de veure-la
i que tinc el desig
de trobar-me
amb el millor
nai salamant.
Doncs ens deixem
contegiar
pel teu optimisme
i aquest cap de setmana
també ens deixarem
caure pel cinema.
David,
si et sembla
parlem
de United 93
la pel·lícula
del Paul Gringres
un director
que personalment
crec que va signar
una de les millors
pel·lícules
dels últims cinc anys
aquell Domingo Sangriento
Està ordinària pel·lícula
Doncs vaja
es tracta
de la història
reconstrueix
la tragèdia
d'un dels vols
que malauradament
es va estavellar
aquell 11 de setembre
concretament
aquest és el vol
que es va estavellar
als camps de Pensilvània
que diuen
havia d'estavellar-se
s'estava dirigit
contra la Casa Blanca
un extrem
que no s'ha pogut
confirmar mai
i es tracta
d'una història
en principi
David narrada
amb molt realisme
Sí, tan realisme
tan realisme
que la veritat
és una pel·lícula
que quan surts
al cinema
surts amb una angoixa
potentíssima
Aquesta pel·lícula
sí que l'he vista
i a més
he de dir
que per mi
ha sigut una sorpresa
el Paul Gringres
és un director
com tu bé
has dit
especialitzat
en un determinat gènere
que jo denominaria
el cinema
de ficció documental
o sigui
treballant
amb els eixos particulars
del documental
reconstrueix
una faula
d'una història
real
com aquest
Domènech
Sangriento
i que realment
en aquesta pel·lícula
li han donat
en safata
perquè molts
dels protagonistes
de la pel·lícula
formen part
dels nucles familiars
de les persones
que van morir
en aquesta
bueno
en aquesta
fatídica
aquest fatídic
vol
i aquesta fatídica
data
la veritat
és que una pel·lícula
que sorprèn
de començament
al final
perquè està tractada
amb molt de respecte
el que tinc
que dir
és que no és
gens ni mica
espectacular
que tots els elements
que es van associant
al fet
recorrem
als islamistes
que van raptar
aquest vol
i que precisament
la heroicitat
o la desesperació
podríem dir
dels seus
ocupants
van impedir
una catàstrofe
si més o no
molt més gran
per tant
devinten
teòricament
ni molt de patriotisme
ni molt de fanatisme
molt respecte
és que inclús
els personatges
que diríem
més complicats
de la història
que són precisament
els terroristes
estan tractats
amb aquesta mena
de
no sé si dir respecte
però sí
amb una
acurada
de la construcció
o sigui
no ha volgut
en cap moment
donar lliçons
a ningú
això m'ha agradat força
jo penso que és una pel·lícula
que segueix
de començament
a final
amb un nus
a la gola
perquè saps
perfectament
com acabarà
o sigui
no enganya ningú
i particularment
he de dir
que aquest director
és una persona
que té una capacitat
per portar
l'atenció
de l'espectador
cap a aquests elements
que humanitzen
a la pel·lícula
i que li donen
precisament
tota la seva consistència
com a producte
cinematogràfic
d'una certa alçada
jo penso que és una de les pel·lícules
més recomanables
evidentment
la de Neisha Daman
simplement la recomano
des del punt de vista
de qui és
però aquesta pel·lícula
és d'aquestes
que podríem dir
necessàries
i que seria una errada
molt grossa
deixar-la escapar
exacte
deixar-la escapar
perquè és una oportunitat
esperant
la jugada pel·lícula
també
de l'Oliver Stone
això t'anava a preguntar
perquè
en els propers mesos
ha d'arribar
a un dels films
més esperats
de la temporada
aquesta visió
sens dubte personal
de l'Oliver Stone
de tota la tragèdia
de l'11S
personalitzada
amb l'actuació
dels bombers
rescatant la gent
a les torres bessones
què en saps
de moment
David
d'aquest film
de moment
que és una pel·lícula
també
feta des del respecte
que la pel·lícula
en cap moment
es deixa portar
per aquests tres
tan particulars
de l'Oliver Stone
que li agrada
parlar
del món
dels xerois
i del dramatisme
i que té
un cert toc
desmitificador
que en certa manera
la societat norteamericana
no ha sabut apreciar
perquè
és veritat
que el públic
encara no està preparat
per aquest tipus
de pel·lícules
i a pesar
que la crítica
ha respost molt bé
a l'espectador mitjà
no ha anat a veure
aquesta pel·lícula
potser
perquè encara fa
molt de mal
molt de mal
aquest
estetat terrorista
de la resta
d'estrenes
de la setmana
David
ens arriben
algunes pel·lícules
potser alguna d'elles
interessants
arriben un parell
de pel·lícules espanyoles
una de cinema negre
la noche de los girasoles
una altra
una gambarrada
força simpàtica
sembla que es lo que es
por el sexo
por el sexo
també arriba
la segona part
de Galfil
de tot plegat
ens asseguiries
alguna cosa?
a veure
ràpidament
perquè encara no ha sigut
jo tinc moltes ganes
de veure aquesta noche de los girasoles
precisament perquè és una pel·lícula
que participarà
en el Festival de Venècia
a la secció
precisament
de nous realitzadors
del Jorge Sánchez Cabezudo
i que bueno
que és la possibilitat
de trobar-nos
un altre cop
doncs
amb el
amb el
amb l'actor espanyol
ara no em dirà
el Carmelo Gómez
el Carmelo Gómez
però que és una pel·lícula
que realment
parla una miqueta
d'aquest món rural
en el qual
les sorpreses
sorgeixen precisament
de les relacions humanes
sempre molt complicades
molt difícils
i dels calabres
que tots s'amaguem
als armaris
és una pel·lícula
que
si més no
jo tinc garantit
que té certes emocions
i que aconsegueix
portar l'espectador
cap a aquest
per dir-ho d'alguna manera
cap a aquest món
tan particular
i tan nostre
i tan fosc
l'altra pel·lícula
que m'havies comentat
és Locos por el sexo
bueno
Locos por el sexo
deu ser simpàtica
no tinc cap dubte
jo l'altre dia
vaig tindre
la sort
o la desgràcia
de veure el tràiler
però penso
que és una pel·lícula
en la qual
tots ho hem passat molt bé
i que directament
recomanaria
per aquests temes
d'un cinema espanyol
que encara funciona
i que dins
de la gamberrada
i de les activitats curals
doncs trobo el seu sentit
jo sempre em pregunto
si des dels Estats Units
es poden arribar
a gamberrades
i són ben rebudes
per què sempre es critica
al cinema espanyol
quan es fa aquestes gamberrades?
jo trobo que és una mica
de hipocresia
perquè ben que omplim
les pel·lícules
aquestes per adolescents
capullos directament
i aquestes pel·lícules
que potser
tenen millor guió
i que en certa manera
i en són més properes
al caplloc
i que realment
a vegades
tu vas a veure
aquestes pel·lícules
i et trobes sorpreses
ben agradables
de vegades no
i de vegades
que tens ganes
de surfugir
corrents al cinema
home aquí tenim
el Jordi Vilches
a la cara de Jalde
la sempre necessària
Neus Asensi
doncs bueno
és una recuperació
el Saturnino García
per cert també
és una d'aquestes pel·lícules
corals
ben estigüenques
que jo
ja veuré gustós
però sempre després
de veure aquestes pel·lícules
que hem nomenat
al començament
i bueno
què hem de dir del Garfield
a mi tinc que dir una cosa
jo el Garfield
la primera pel·lícula de Garfield
em va decebre una mica
trobo que la recreació
que es va fer
mitjançant l'ordinador
estava ben aconseguida
però que no siguin els guions
i aquesta nova pel·lícula
doncs sembla claríssimament
basada en aquest retrat
del Charles Dickens
del príncipe jo
aquesta substitució de roles
i el Garfield
doncs el Garfield
urbanita
pizzerro
és substituït
per un Garfield
diguem-ne
de classe alta
un aristòcrata
del món dels gats
o sigui
una substitució
que
si més no
segurament
ens garantirà
d'uns moments
molt divertits
si vols
te parlo ràpidament
si tenim temps
si no controlem el temps
d'una altra pel·lícula
que no vaig arribar a comentar aquí
que és
A la Deriva
una de les sorpreses
podria dir
agradables
però que
tot i que
és una pel·lícula
que la puc recomanar
pels amants
de les sensacions
així
una mica fortes
doncs no m'agrada
acabar
de convèncer
amb el seu plantejament
recordem una mica
la història
si et sembla
sí i tant
és una de les estrenes
de la setmana passada
que no vam tenir
l'oportunitat de comentar
exacte
doncs mira
jo
si em permés l'expressió
serien
quatre
perdó
quatre no
cinc gilipolles
i perdona
però és així
es llancen
a navegar
a l'altra mar
i un d'ells
s'oblida
que és molt important
mirar el que llances
a l'aigua
perquè després
pots tindre problemes
per pujar
al teu vaixell
i si més
si tens un bebè
dins del vaixell
o sigui
en alta mar
i amb això
no descobrim res a ningú
aquests personatges
es troben
a la veriva
clarament
però amb la impossibilitat
física i real
de poder tornar
al vaixell
exactament
i a partir d'aquí
comencen a sortir
tots els fantasmes
del passat
que això sempre queda
molt maco
per comentar
perquè és una cosa ambigua
però realment
és del que va la pel·lícula
jo trobo que és una pel·lícula
que si està baixada
en fets verídics
i sembla que ho està
doncs
reprodueix
el que el ser humà
pot arribar a fer
en moments realment
de gilipollet extrema
o sigui
jo trobo que la deriva
és un d'aquests productes
intel·ligents
perquè veritablement
el seu productor
no s'ha gastat
un duro
això sí
la resolució visual
de la pel·lícula
doncs té moments
molt aconseguits
però que és una pel·lícula
d'aquestes
que garanteix
que l'espectador
estarà pendent
o passarà força malament
si la gent
vol anar a desconnectar
els seus problemes
amb aquesta pel·lícula
no ho aconseguirà pas
perquè estarà
tota la pel·lícula
pendent
i si són pares
de família
o tenen nens
doncs la situació
de tenir un bebè
a bordo
del Baixell
doncs també
encara és
molt més
angolixent
doncs això és
el que ens diu
a la deriva
molt ràpidament
David
de moment
però el que continua
colpejant molt fort
a la taquilla
és la segona part
de Pirates del Caribe
que continua
veient-se
en moltíssimes sales
dels cinemes tarragonins
una pel·lícula
que per cert
encara és força entretinguda
exactament
jo dic que
Pirates del Caribe
era la pel·lícula de l'estiu
clarament
espero que arribi aviat
a la triste
m'és o desgrat
em sembla que d'aquí dues setmanes
sí la versió de la novel·la
de Pérez Revert
correcte
però Pirates del Caribe
ve a ser aquest producte
megaproducte
d'estiuent
per cert
molt ben fet
una pel·lícula
que garanteix moments
trepidants
és una pel·lícula
que no és tan rodona
com alguns han dit
però que jo
sincerament
m'ho vaig passar molt bé
la prova d'això
és que he anat
diverses vegades
a veure-la amb la família
i amb les criatures
i encara se'n fa
una pel·lícula
diguem-ne divertida
i com
han elements
tan destacables
com la interpretació
dels actors
o el que és
el mig de la pel·lícula
no tinc cap dubte
el Jack Sparrow
aquest personatge
interpretat pel Johnny Depp
de forma magnífica
creat i recreat
pel Johnny Depp
i aquests personatges
sorgits
de les aigües
que segurament
seran
els futurs
malsomnis
de molts nens
que han anat
a veure aquestes pel·lícules
i que d'aquesta manera
segurament s'aproparan
al món dels pirates
clàssics
però amb tres de fantasia
una pel·lícula
que tinc que recomanar
per tota la gent
que no ha vist
que s'ho passaran
força bé
que hi ha pocs moments
de descans
que és una pel·lícula
trepilant
a l'alçada
de Sergi Indiana Jones
no el primer
però sí el segon
i el tercer
i una pel·lícula
que a mi
realment
m'agrada molt
doncs aquest Pirates
de Caribe 2
és l'última recomanació
d'avui
d'en David Serra
David
moltes gràcies
esperem
la setmana vinent
ja poder retrobar-nos
a l'estudio
de Tarragona Radio
exactament
i suposo que
ens podem tocar
i ens podem contar
moltes més pel·lícules
David
moltes gràcies
a rebeure
una abraçada
bon cinema
a rebeure