.
Ara són dos quarts de deu del matí, dos minuts i mitja.
Segueix endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Des de la sintonia de la Ròdi de la Ciutat i aquesta temporada,
tot i que la nostra programació pren un caràcter especial
amb la celebració de les festes de Santa Tecla,
continuarem amb vostès com fem cada dia.
A partir de les onze, des de l'estat de les festes a la Rambla Nova,
ens permetem incorporar, estrenar un nou espai,
seguint la línia habitual d'aquesta franja horària.
És a dir, el comentari de l'actualitat.
En aquest cas, però, a partir d'ara, tots els divendres,
aquest comentari de l'actualitat té un títol i una autonomia pròpia.
És la mirada, la mirada de diferents persones de casa nostra
que passen pel matí de Tarragona Ràdio els divendres
per comentar l'actualitat en general.
Actualitat que ens toca de més a prop, l'actualitat del món.
En fi, posant l'accent en aquells temes que personal i professionalment
els han cridat més l'atenció o desperten més la seva sensibilitat.
Estrenem aquest espai amb el president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona,
senyor Andreu Soriol, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut. Gràcies per acceptar la nostra invitació.
És un honor per mi estrenar un programa o una línia
i espero que deixem el nivell, el lloc on l'acostumeu a deixar aquesta emissora.
Moltes gràcies per la seva amabilitat i no ens hi cap mena de dubte
perquè el fet de treballar en la feina que vostè fa,
i no només per la feina des del punt de vista professional,
ja fa molts anys que fa de farmacèutics,
sinó també per la seva vinculació amb entitats i organismes.
parlàvem del Col·legi de Farmacèutics,
però vostè també està representat a la Cambra de Comerç de Tarragona.
Clar, això li dona la possibilitat de tenir molts contactes,
de mirar l'actualitat des de diferents perspectives,
i també el fet de ser un ciutadà com a qualsevol altre,
que jo m'imagino que aquests dies també ha restat molt atent a la meteorologia,
primer, i a les conseqüències de les pluges després.
Hem estat dos dies molt amatents tots del temps
i avui és el dia que comencem a buscar responsabilitats,
no de la pluja, que d'això s'han ocupat dalt,
sinó més aviat de les conseqüències d'aquesta pluja.
Avui podem sentir opinions de tots colors.
És evident que a nosaltres això ens afecta d'una manera especial
perquè estem en plena prova pilot de la recepta electrònica,
i tota interrupció de llum i tota interrupció de telèfon
provoca un desgavell importantíssim
perquè es detura la dispensació de medicaments,
o es pot deturar si no s'hi posen remeis una mica extraordinaris.
És evident que amb la recepta electrònica
no és una internet perquè és una xarxa pròpia,
però en el moment en què això funcioni,
quan se vulgui interrupció de la telefonia,
provoca que no et puguis connectar,
que no et puguis baixar unes receptes
i hagis d'acudir a un call center,
call center que enlantirà la dispensació,
i per això ens volem informar
de totes les incidències que hi hagin pogut haver
per fer-ne saber a l'organisme corresponent
i pugui posar-hi remei.
En aquest sentit, ara que esmentava el tema
de la recepta electrònica,
jo recordo una vegada parlant amb vostè
del que era el món de la farmàcia
i la sanitat al món rural,
explicava de quina manera
a pobles molt petits, molt allunyats,
el propi professional de la farmàcia
es desplaçava portant els medicaments aquí i allà,
quan hi ha una dificultat també
en les comunicacions a la xarxa viària,
aquesta feina, que a vegades no hi parem compte,
també és dificulta, com altres,
que ja en parlarem.
Sí, sí, és evident.
Som un país, també és cert que no tenim una estació de pluges,
que tenim uns dies en què cau tot,
i llavors moltes vegades és molt difícil preveure
una solució per aquests problemes.
És com si tots alhora ens volem desplaçar
de Barcelona o de Tarragona a Reus
o de Reus a Tarragona,
les carreteres no poden engullir.
Se suposa que la cosa ha d'anar més pausada.
De totes maneres, sí que es parla
no de falta de previsió del temps,
tot i que avui en dia es pot preveure
amb una certa possibilitat d'encertar-la,
sinó més aviat d'aquestes conseqüències.
Aquests dies escoltàvem, parlàvem amb veïns
de determinades localitats, com Arasalou, per exemple,
parlem de punts determinats de la nostra ciutat,
fins i tot diuen, home, sí que ha plogut,
però no som en aquelles tempestes de Miami,
que veiem a vegades per la televisió,
o a la Xina o a l'Índia,
no és la zona del Montzó, això perquè plogui tant.
Per tant, si sabem que hi ha determinats punts
que es veuen afectats per determinades rieres,
que necessitaven ja fa anys
i alguns dècades determinats arranjaments,
aquesta és la pregunta, home,
seria molt innocent si penséssim
que realment bona part d'aquests problemes
no estan generals per una mala planificació.
És evident que estem en una societat
de miralls, de coses importants
i les coses casolanes,
el que afecta més directament al ciutadà
i que és una persona que no es queixarà massa,
es deixa en segon terme,
recordem-lo de l'aeroport del mes de juliol,
del Prats, sí.
Doncs, bueno, esclar,
allò té una repercussió global.
El que a Salou avui sentia una senyora
que ha perdut cinc cotxes,
és la primera vegada que ho sento,
però és que ara ha perdut cinc de cotxes.
i és la primera vegada que ho sento.
Els de les maletes,
que evidentment van tenir,
va ser una mala jugada
d'una persona que està esperant les vacances
durant tot l'any
per treure's de sobre la rutina diària
i que el tinguin embolicat en un aeroport
que no pugui sortir,
que perdi un vol,
que perdi un barco o un vaixell o un creuer,
doncs és una cosa lamentable.
I esclar, amb això sí que s'hi posen,
o s'hi intenta posar remei,
o almenys se'n parla
i es fan reunions
per intentar veure
qui tindrà poder de decisió
en l'aeroport,
en el tràfic aeroportuari.
Ara, amb l'admés,
esperarem,
aviam si les properes pluges
són més suaus
i aquella senyora no se li...
Doncs jo no sé què li diria,
que quan torni a haver-hi un temporal de pluges,
no sé si se'ns repetirà la mateixa situació.
De fet, ara el que sí que és cert
és que, davant de la demanda
o de les queixes
de determinats col·lectius
i de ciutadans,
una administració passa la pilota a l'altra.
Aquest matí llegíem, per exemple,
a la premsa
que l'Agencia Catalana de l'Aigua
atribuïa tot aquest problema
de les rieres,
de les inundacions,
a la mala planificació de les ciutats.
Els municipis,
de ben segur que també diran la seva.
I al final, bé,
tenim aquesta senyora dels cinc cotxes
com un exemple,
com una metàfora
de molts casos més que podríem veure.
No, no, és evident
que ara ve un període electoral
i les armes, com se'n diu,
arrojadites estaran a l'ordre del dia.
Els garibets aniran volant
d'un partit a l'altre,
d'una administració a l'altra.
Això en té la culpa els vostres 20 anys,
això en té la culpa el tripartit,
però a l'hora de posar-hi solucions,
és quan realment s'haurien de posar d'acord
i prescindir d'electoralismes amb això.
Aprofito,
ja que has mencionat la Càmera de Comerç,
perquè hem fet una sèrie de compareixences
destinades a l'àmbit de la Càmera,
o sigui als empresaris, a les empreses,
dels cinc líders de les formacions electorals catalanes.
Vé els caps de sèrie, els caps de llista,
dels cinc partits i vindran a Passemaner.
Hi ha uns tíquets per poder-hi accedir
i a la Càmera de Comerç teniu tota la informació.
Sí, aquesta setmana justament
ho vam presentar en roda de premsa.
Bé, ara ja anava a dir que comença un període...
Jo diria que mai ha acabat el període preelectoral,
enganxem un amb l'altre
i de fet ara sí que s'intensificarà
d'una manera particular.
Ara veurem la millor cara dels polítics.
Sí, sí, i les millors promeses
i després, no ho sé,
encara som alguns il·lusos
que creiem que les promeses electorals
estan per ser...
Miri, ara què diu això de promeses electorals?
No ho tinc aquí perquè és que ho volia apuntar,
però m'ha sorprès aquest matí
que he llegit el candidat de Convergència i Unió,
el senyor Artur Mas, dins del seu programa.
És que m'ha cridat moltíssim l'atenció.
Promet que aquells ciutadans
que aprenguin una tercera llengua,
en aquest cas l'anglès,
tindran deduccions fiscals.
Sí, i l'inspector d'Hisenda...
M'ha semblat una promesa singular,
que s'hi anirà fent exàmens.
Anirà a examinar l'inspector d'Hisenda...
Imagino que es buscarà que s'acrediti d'alguna manera.
Jo crec que a aquesta campanya
assistirem a aquestes i altres promeses,
d'un tall similar o diferent,
però que cada formació política...
Com a mínim sembla que assistirem
per part de tots els partits
a promeses més imaginatives.
No ho sé, què pensa vostè?
Home, dels polítics cal imaginar moltes coses,
però que siguin imaginatius
és una mica difícil.
Però bueno, i avui sentia
això mateix que dius del tercer idioma.
I deia, jo parlo el català,
l'osunenc, el castellà
i el francès.
Doncs bueno, ja en són quatre.
Sí, però miri que aquesta notícia
a mi m'ha cridat l'atenció
perquè el mateix diari,
però en una altra plana,
sortia que Girona i Blanes
ha deixat fora per manca de places
mil alumnes de les escoles oficials d'idiomes.
Ja veurem quan ens queden fora
o dins aquí a Tarragona,
perquè el sorteig justament es fa aquests dies.
És a dir, que a vegades
hi ha aquesta descompensació.
Perquè parlem molt dels grans temes,
però aquells temes que afecten,
com vostè deia,
les persones de la seva vida quotidiana,
l'aprenentatge de llengües,
les cues que s'han de fer
per una inscripció a una escola, etcètera, etcètera,
ens queda una miqueta al marge.
I contrastava molt aquesta promesa electoral
amb el fet que milers de persones
cada any quedin fora
de les escoles oficials d'idiomes.
Sí, sí, i a més a més
és una cosa que no et canses mai
de repetir la importància
que té l'idioma,
sobretot l'anglès,
quan surts d'Espanya,
quan se vulgui a qüestió domèstica,
per traslladar-te dins d'una ciutat,
per demanar un menjar...
És imprescindible.
I ja pots predicar que tots sortim
amb les quatre paraules apreses
amb anglès del batxillerat i prou.
Vaja, cada vegada hi ha més gent
que va aprenent anglès
i així ens poden entendre
la lletra de les cançons.
També és una altra, eh?
No, no, i les lletres de les cançons
també afinen més l'accent.
Començàvem la setmana amb el curs escolar,
una qüestió que ha quedat en segon terme
justament per aquesta eventualitat
dels aigüats de la tempesta.
És interessant parlar de l'inici escolar,
d'aquest canvi que experimenten
les nostres escoles.
Hi ha hagut un augment considerable
de nous alumnes.
Alguns han vingut a través de la immigració,
altres diuen que també ha pujat sensiblement
la taxa de natalitat.
I a mi, parlant de l'escola,
avui també recollim una notícia.
diu que s'ha signat un preacord
perquè alguns mestres de l'ESO
puguin fer classes de batxillerat.
Clar, hi ha sindicats que han dit
que això és un disbarat
i que perjudicarà els alumnes.
No experimentem, des de tots els punts de vista,
massa amb l'educació en aquest país?
Quan encara no sabem dir la P com la A
ja volem dir, no sé, una paraula
com a més complexa?
Jo lamento amb això ser completament il·latrat
perquè no et dona temps.
Aprendre el que és una reforma
de l'ensenyança primària i secundària
que ja en tens un altre al damunt.
Les sigles se't van amuntegant
l'una enrere l'altra
i quan ja te n'has après una
ja te l'han canviada.
I com que la vivència personal
no et porta directament amb això,
perquè lamentablement jo ara
els problemes els tinc amb els nets
i són de guarderia.
Encara estan al P3.
Bueno, aquí també canviaran coses.
Sí, sí, suposo que sí.
Ja l'únic que visc una mica directament d'això
és no anar a portar el nen sinó anar-lo a recollir,
que és quan està més content de veure una cara coneguda
quan són petits,
però lamento amb això està fora de joc.
Això que diu de les sigles.
Parles amb persones que sí que poden ser
de diferents generacions,
però no hi ha tanta diferència d'edat.
I en una mateixa reunió d'amics
pots trobar un que diu
no, no, jo vaig fer el batxillerat,
jo el preu, jo el buf.
I dius, bé, no ha passat tant de temps
i han canviat de sistema educatiu,
que segurament els canvis han de succeir.
Però a vegades la sensació que tenim,
sobretot pares i mares que tenim fills en edat escolar,
entre les ESOS i els batxillerats i la primària,
tenim la sensació que s'experimenta molt
i els experiments, allò que deien,
no, a casa i amb gasosa.
Perquè, clar, la que vas experimentant
amb persones que en definitiva
s'estan formant per al futur,
sempre hi ha un risc d'equivocar-te.
La meva generació era el batxillerat,
el preu universitari,
després va passar molts anys
que va venir el cou,
després va venir...
Però ja eren, no ho sé,
eren 12 anys de lo mateix
i, per tant,
l'ensenyament estava més...
O sigui, no es canviava tant com ara
canviar, que moltes vegades sembla que sigui
canviar per canviar.
A més, amb aquesta fama que se li està posant als joves,
que diuen que no s'esforcen,
que sempre hi ha aquesta crítica,
que fa ràbia també,
perquè segur que vostè també coneix
molts adults que no s'esforcen.
I tant.
I que sí?
I tant, i tant.
Vull dir, amb tots els col·lectius
i amb totes les coses,
doncs no ho sé,
una cosa tan senzilla
com passar per la vora
d'un espai ejardinat
i no travessar-lo pel mig,
doncs és una conseqüència directa
de l'educació que es dona.
Jo en aquest poble
he vist el senyor Arcalde
donar una volta impressionant
per no trepitjar un tros de jardí.
possiblement, no tant perquè és arcalde,
sinó perquè ha tingut una educació
en la qual hi ha hagut coses
que se'ls han valorat.
estem parlant molt d'ecologia
i la gent està llençant llaunes
i quan li parles de què van a posar un parc eòlic,
deus en guard l'àguila cua barrada
que es farà molt bé
i tu estàs llençant la llauna de la coa-cola.
Jo en aquest sentit
el que m'ha cridat moltes vegades l'atenció
és un aspecte que no és per a compte
per allò que dèiem
que no ens hi fixem en el detall
i sempre mirem els grans temes
i és allò
aquella dita que es deia
que no és més neta
el que més neteja
sinó el que menja en bruta.
I el que és curiós
és que tu vas a comprar
un paquet de galetes
i porta 4 o 5 embolcalls.
Potser als empresaris
també se'ls hauria de marcar
una miqueta de prop.
Ja se'ls hi grava, ja.
No cal, eh?
5 embolcalls.
Vostè, a la farmàcia,
vol dir que no podien prescindir
de bona part de plàstics,
cartrons, papers i paperets
que hi posen?
Sí, sí.
I per això ja s'ha inventat un ENS
que és el CIGRE
que és el Servei Integrat
de Gestió de Residus Especials
o les CIGLES
també se les porta
que gestiona tots els residus
que es produeixen
de la indústria farmacèutica.
O sigui, la indústria farmacèutica
ja paga un cànon
perquè tots els seus embolcalls,
tots els seus blísters,
tots els seus plàstics, aluminis
flascons,
això ja després
aquesta empresa, el CIGRE,
si l'usuari té l'amabilitat
de portar-ho al punt
que és la farmàcia,
doncs recull aquests residus
i els destrueix
d'una manera controlada.
Home, ara que penso
la farmàcia és la capceta
i l'envàs més immediat
al producte.
Probablement la indústria alimentària
és la que...
Sí, la que té més residus
i més...
Però bé, a la farmàcia
també hi ha les ampolles
dels xarops,
hi ha els blísters,
porten alumini,
allò
tarda molts anys
en destruir-se
la natura,
no?, els plàstics també.
bé, doncs bé, cada vegada
més gent,
no sols els que porten
allò,
aquell envàs en què
ja se'm va passar
el mal que em feia el turmell
i me n'han quedat quatre
i els torno a la farmàcia.
Allò és per destruir,
evidentment.
Abans es portava
al tercer món.
Sí, és el que es feia abans,
però arribaven medicaments
que estaven en mal estat.
Exacte, vull dir,
no es podia garantir
un cop ha sortit
del medicament
del circuit sanitari
no es pot garantir
que allò conservi
el seu aspecte original,
per dir-ho d'alguna manera.
Llavors,
tot es destrueix,
després passava,
doncs canviaven medicaments
anticolesterolèmics
a l'Àfrica.
Lamentablement,
el que no tenen
és colesterol.
No, no, realment.
Aquestes malalties
que tenim nosaltres allà
no les tenen.
I, esclar,
amb això
s'ha fet
un plantejament
completament diferent
i llavors hi ha
uns bancs de medicaments,
o sigui,
hi ha uns diners
que quan hi ha
una necessitat
es busca
els medicaments idonis,
tots sabem
el que volen dir idonis,
menys la gran hermana,
i llavors
se'ls envia allà
els medicaments
que fan falta realment,
antidiarrèics,
antimalàrics...
Sí, però senyor,
això jo no em digui
que les indústries farmacèutiques
són probablement
de les indústries
menys solidàries, eh?
Miri el tema
dels tractaments
de la sida,
tot aquest tema
de les patents,
precisament no donen
el millor exemple
de solidaritat al món,
dins del món empresarial.
No, no, i tenen...
Les empreses són per guanyar diners,
ja ho sabem, això, eh?
Tenen fama
i el jardinero infiel
i totes les...
totes les...
novel·litzacions,
i no novel·litzacions,
realitats
que hi ha
i que existeixen.
De tota manera,
doncs,
no cal...
no s'ha de desesperar
de la...
de la condició humana.
Tenim el Bill Gates
que ha fet una fundació
en la qual hi treballa activament
a l'Hospital Clínic de Barcelona
en busca...
A més, hi ha fet testament i tot, eh?
Sí, sí, sí.
I un percentatge
que l'ha dit
de la seva fortuna
se'n va cap a aquesta fundació
que lluita contra la sida.
Possiblement,
no ho sé,
si el Bill Gates
es hagués vist
com a director general
d'una empresa farmacèutica,
avui estaríem parlant
d'una mala persona
anomenada Bill Gates.
Afortunadament,
s'ha trobat
amb una idea
lluminosa
com Microsoft
que la pot tirar endavant,
que li ha donat
més diners
dels que pot absorbir
i això li ha permès
ser un filàntrop considerable.
Aquestes imatges
del Tercer Món
cada cop
més a prop.
Jo recordo
que Pere Casaldàliga
quan va rebre el coneixement,
el reconeixement
més que ha merescut
aquests passats mesos,
va frapar molt
unes declaracions
que va fer que deia
bé,
el Primer Món
viu molt feliç,
molt tranquil,
viu molt bé
i era en un to amenaçant
en el bon sentit
dient
vosaltres aneu fent
que arribaran,
vindran,
seuran a la vostra taula
i viuran a les vostres cases
perquè la fam
no té fronteres
i això ho estem experimentant
ja fa un quant temps
al nostre país,
no?
Sí, sí,
jo a la meva dona
li agrada molt
viatjar per llocs exòtics
i jo,
doncs,
no tant
i aquesta vegada
hem estat a Indonèsia,
a Indonèsia
hi ha molta gana
però gana física,
no falta de cosetes,
gana.
No, no, gana.
I penses,
bueno,
escolta'm,
a mi em van ensenyar
que tots som iguals
i així ens ho continuo pensant
i penso que
la igualtat d'oportunitats
quan es doni
provocarà
que aquella gent
que segurament
té una capacitat
d'adaptació al medi
molt superior
a la que tenim nosaltres
perquè nosaltres
quan fa calor
busquem l'aire condicionat,
quan fa fred
busquem la calefacció,
quan estem estressats
ens anem de vacances
i quan portem
quatre dies de festa
estem buscant
l'estrès del dia a dia,
doncs quan tota aquesta gent
que està acostumada
a passar fred,
quan fa fred
a passar gana,
quan hi ha gana,
a passar calor,
quan hi ha calor,
quan tinguin ganes
d'invadir
el nostre primer món
ho faran
i no sabrem resistir-ho.
I fixi's que és curiós
que estem fent una cua
per comprar unes entrades
per un espectacle
i demanem allò
no hi ha dret
l'estona que fa
que m'espero
i ens indignem d'una manera
perquè hem esperat
una miqueta
per comprar una entrada
per anar al teatre.
En aquest cas
de la immigració
han començat ja
la patració
d'immigrants
al Senegal
per part del govern espanyol.
Les fotografies,
les imatges,
aviam,
s'ha de ser molt insensible
per no quedar-te tocats
sobre aquest tema.
El que passa
que, clar,
la mirada que fem
és una mirada
com que
són uns grans desconeguts,
els veiem
com una fotografia,
efectivament.
El que passa
és que hi ha moments
en la nostra vida quotidiana
que posem
nom i cara
a aquestes persones.
Jo sé
que l'Eduard
està una mica afectat
perquè un amic seu,
justament immigrant,
que vivió a prop
de casa seva,
ha estat víctima
d'un acte delictiu
i ha mort.
Era marroquí,
si no ho tinc malentès,
no?
Sí,
era el Mohamed.
És que els veiem
sempre en dues dimensions,
però quan li afegim
una altra
de proximitat,
les coses
canvien totalment.
Mohamed vivia
en una barraca
de pagès,
que el pagès
li deixava viure allà
i vivien dos o tres allà.
Al costat mateix
de casa meva,
a mi
no em sobra res,
però tampoc
no em falta res.
Una piscina,
tinc calefacció...
Viu bé,
viu bé,
com moltes persones
en aquest país.
I ells
estaven allà al costat
i no tenien res
absolutament.
Vaig demanar permís
a l'Ajuntament
i els hi vaig posar
un senzill cable
d'electre
perquè poguessin
endollar una nevera,
una estufa a l'hivern,
una televisió
i una bombilla.
Bé,
a aquells tres
magravins
se'ls va canviar
la cara
que algú
li fes allò
una donació
totalment gratuïta
i d'això.
I em van aparèixer
al cap d'una setmana
amb un pollastre.
Aquell pollastre
per mi
era un pollastre
amb les millors proteïnes
que podia tenir
un pollastre,
tenia un valor
transcendent
al mer
aug
de curral.
Segurament
li van donar
tot el que tenien,
per tant és molt,
no?
Sí,
sí,
sí,
sí,
i esclar,
llavors
la relació
que havia tingut
amb el Mohamed
era amical,
però sempre
escolta'm
que me'n vaig
a vacances
em vagilaràs
a la casa,
evidentment,
que te la vagilava
i ojo
que hagués entrat
ningú per allà
ni d'això,
a la que sentia
un soroll
ja el tenia.
No,
no passa res,
que són uns amics
que han vingut tard,
bueno,
i d'això.
El cas és que
treballava de vigilant,
no?
Sí,
l'han trobat mort
a una empresa
de la Gornal
a prop de l'Arbós
que feia de vagilant
nocturn,
devien entrar
a robar unes bovines
i els hi devia fer front
com havia passat
a mi a casa,
vull dir que
i bueno,
li van donar un cop
al cap
i se l'han trobat mort.
L'Eduara
ens ho comentava
aquest matí
i hem pensat
que avui
que galia
seguint l'actualitat
parlant d'immigració
que valia la pena
explicar
ni que sigui breument
el cas de Mohamed
perquè probablement
quan passa
generalment
serà un nom
en una nota
de la crònica
del fet divers
i poca cosa més
i aquesta persona
tenia els seus amics
al seu entorn
i la seva família
allà al Marroc
Sí, sí, sí
i part de la família
ja la tenia aquí
bastants fills
si jo me l'havia vist
moltes vegades
per aquí
molt a prop de la ràdio
amb el seu R12
probablement
en temes de papers
per aquí
i Mohamed
no, que vengo aquí
de papeles
porque tengo que ir a Marruecos
a buscar mujer
i bueno
no ho sé
una persona
que tenia sentit
de l'humor
i que
bueno
que havíem xerrat
alguna vegada
hem de posar carinyons
als immigrants
no hi ha dubte
Sí, sí, sí
En fi, Eduard
no m'agradaria acabar
aquesta primera mirada
Andreu, perdona
aquesta primera mirada
aquí a l'actualitat
de casa nostra
i del món també
doncs parlant d'aquesta manera
comencen les festes
de Santa Tecla
poc o molt
tot i que vius
fora d'aquí de Tarragona
alguna coseta
aniràs a veure
o gaudiràs
o...?
Sí, suposo que sí
el que passa
encara no m'ho he plantejat
comença avui
i ara et donarem
un programa
perquè et vagis organitzant
Molt bé, sí
perquè la setmana que ve
ens toca anar a Madrid
i llavors ja et trenca
totes les oracions
i tot això
però bueno
nosaltres també
contribuïm
com a societat civil
a Santa Tecla
amb la Bienal de Dibuix
que es presenten
els premis dimarts
a la qual esteu tots convidats
la Bienal de Dibuix
és un aconteixement
que no n'hi ha gaires
a l'estat espanyol
de premis al dibuix
i ens va semblar
que era una bona temàtica
i bueno
hem rebut obres
de tot el país
i el nivell està molt alt
o sigui si voleu
venir a veure l'exposició
a partir de dimarts
que la tindreu al col·legi
de farmacèutics
que el col·legi
que vagi a la planta
on hi ha el bar
i el restaurant
Molt bé
doncs no ens la perdrem
només faltaria
com que ens estem organitzant
les festes
segur que trobem
una estona per veure
i ho tenim aquí mateix
o sigui que esteu convidats
Molt rebé
Andreu Suriol
president del col·legi
de farmacèutics
de Tarragona
ha estat un plaer
aquesta visita
aquesta estona de conversa
esperem que es repeteixi
Sí home
esperem que es repeteixi
i que això
no hagi deteriorat
massa el programa
perquè
hem tocat
tot el diví
tot el humà
però bé
hi ha coses
que se m'escapen més
que d'altres
Només ens ha faltat
el cafè
i el sorollet
de tasses i plans
aquesta era la pretensió
fumar no
que aquí no es pot fumar
ja em penso
que no són fumadors
cap dels dos
No, no, ex fumadors
Ex fumadors
tots dos
Moltíssimes gràcies
i bon cap de setmana
Adéu-siau
Gràcies a tots
Adéu-siau
Vinga