.
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut. Ha arribat, m'ha agafat amb les mans a la massa, que diria que ell,
i no he pogut acabar de fer una magnífica llista de refrans i dites de la primavera,
ja que avui l'estrenem.
Sabem que el Jordi Bertran és un gran amant del refranger popular.
Sobretot quan me guanyes tu fent competicions d'aquestes.
La tradició, perquè sabia que no havies preparat res.
De totes maneres, soc benevolent, tinc refrans i coses de l'any passat,
però com que estan molt vistes, tampoc no les repetirem per avorrir el personal.
Però he trobat un que jo no coneixia.
No sé si el coneixies tu, no m'ha desagradat.
No va de repte, va de...
Com era allò, tant de delluïment.
Molt bé.
Diu, l'hivern dona cartes i la primavera fa el joc.
Aquest és bon.
Chulo, eh?
Jo tampoc, jo no el coneixia, l'acabo de descobrir aquest matí.
Molt xulo, molt xulo.
Molt xulo.
M'ha agradat dir, com a mínim, no és allò de la primavera fa estiu i la floreta...
No.
És diferent, és diferent.
L'hivern dona cartes i la primavera fa el joc.
Dit això...
Estem a la primavera.
Estem a la primavera.
Comencen les explosions de manifestacions de cultura popular religiosa.
És a dir, tot es prepara per la Setmana Santa, aquest espai també.
I a la setmana passada vam començar a parlar d'alguns aspectes d'una de les manifestacions de Setmana Santa
més destacades de l'estat espanyol, que és la Setmana Santa sevillana.
Resulta que el Jordi Bertran ha rebut peticions.
No, no, de veritat, eh?
No és allò per justificar un programa, sinó que realment ha rebut peticions.
És a dir, molt bé, vau parlar de la història, la cronologia,
però això no es reflecteix ni ajuda a gaudir de la Setmana Santa sevillana.
I la proposta que t'han fet, que és una empresa gairebé impossible,
complir-la tal com te l'han demanat,
és que fessis una mena de guia pràctica per a la Setmana Santa sevillana.
La teva resposta va ser imméria d'escolta, això no es pot, és impossible.
I qui digui que ho pot fer...
Home, podríem fer tota la sèrie de programes de Setmana Santa dedicats a Sevilla,
però tota la quaresma.
Farem un tastet, en tot cas, en aquesta línia que han demanat alguns oients i seguidors d'aquest espai, no?
Sí, bàsicament.
Que els has anomenat penya sevillista, o que broma.
De bon rollo, eh?
De bon rollo diu la penya sevillista de Tarragona.
O penya trianera, perquè no ho sé.
Penya trianera.
No ho sé, bueno, en fi, farem una mica com l'altre dia.
Jo et veig aquí amb un munt de papers i un desplegament impressionant a la taula.
Això de memòria és difícil, eh?
No, no, i per poder-ho sintetitzar tot plegat, no?
Sí, bueno, jo crec que el que farem és un petit recorregut.
Hem triat dos dies, que són els primers, que són el diumenge,
que és un dels dies més complexos de la Setmana Santa.
La Setmana Santa, a Sevilla, hi ha tres dies molt complexes.
Que són el diumenge, el dijous i el divendres, sant.
I hi ha altres dies més senzills.
Bàsicament, la complexitat és deu una.
a l'afluència de visitants.
I dos, també, perquè la complexitat, a vegades, dels recorreguts
fa que se concentrin en uns espais determinats
que fan més o menys difícil el trajecte.
L'altre dia vam amanir-ho tot amb músiques de Mare de Déus,
de Verges, i també és una de les crítiques del programa.
Per bandes.
Doncs vinga, avui anirem.
Però què ens demanaven? Saetes i cançons específiques de passos?
No, és que ho vam apuntar, eh?
L'altre dia, bàsicament, ens vam centrar en les músiques de les Mare de Déus.
I avui farem músiques del que se'n diu de Cris, de passos de Cris.
Normalment, la majoria de confreries tenen un pas de Cris,
protagonitzat per Cris, i un de Mare de Déu o de Virgen.
Hi ha d'altres que només en tenen un, i d'altres que en tenen tres.
Però bé, aquesta podria ser una estàndard, no?
I és una peça molt representativa.
Les músiques són diferents, però normalment, abans d'aixecar-se un pas,
perquè a Sevilla els passos es porten els costaleros,
que són personatges que, d'una manera molt diferent
a la que coneixem a Tarragona, es porten els passos,
doncs, normalment, se senten sons semblants a aquest, abans que comencin.
¡Vamos a la corazón!
¡Arciéramos, Juanis!
¡Arciéramos, Juanis!
¡No, por igual!
Acabem de descobrir l'autèntica identitat de Jordi Bertran.
És un infiltrat del patronat municipal de Sevilla, de turisme,
perquè amb el programa de la setmana passada i aquest,
jo crec que ara ho dèiem aquí amb en Lluís també,
ens venen ganes d'anar a la setmana Santa Sevillana.
Això del so, aquest, no és del patronat de turisme,
es pot adquirir amb un mòdic preu de 6 euros,
amb moltes botigues per internet,
i és el so típic que se sent, és al cielo, no?
Al cielo, normalment, quan és un manà de Déu, és al cielo con ella.
Però ja, clar, deixes anar la imaginació i dius,
home, això realment, quan la gent diu que t'esborrona,
realment t'esborrono, no?
Sí.
Bé, avui el que anàvem és a fer una mica de turisme,
llavors, bàsicament, el que farem és una guia pràctica,
mentre sentim aquesta banda del sol,
que és una de les més característiques de la Setmana Santa Sevilla,
tocant una peça anomenada Rèquim,
que és de les més conegudes que se senten, no?
Normalment, a la Setmana Santa Sevilla,
a banda d'allò que ens explicava l'altre dia un auient, no?,
dels mogollons, les bulles, no?,
que s'anyeu les bulles, són els mogollons, no?
Doncs ja ho diu la pròpia paraula, una bulla, no?
Una bulla és...
Hi ha un munt de gent, no?, que s'ajunta.
Curiosament, la paraula bulla,
i allà va a una relació molt, molt particular,
és el primitiu nom de l'apatum de Berga.
A Berga, l'apatum, abans, se'n deia bulla, no?
I, curiosament, vull dir, no sé si devia també haver un infiltrat
de Berga a Sevilla, o va ser a l'inrevés,
o va ser aquella confraria de la Mare de Déu de Montserrat, no?
Sí, perquè a l'altre ja vam veure que hi havia molts catalans
a la Setmana Santa Sevilla, històricament, eh?
Històricament, històricament, eh?
Allò dels ports de Sevilla, o del port de Sevilla.
Bé, en tot cas, una visita per Sevilla,
a banda dels monuments, que no en parlarem, en Setmana Santa,
normalment té dues parts, el matí i la tarda.
La primera, la del matí, pot semblar una mica...
o excessivament turística, però jo els diria que no,
en el sentit que el que acostumen a fer els visitants
i el que acostumen a fer els febillants
són veure els passos sense desfilar.
Això et permet fer un petit recorregut
per les esglésies més significatives
i veure al mateix temps les talles
amb una proximitat difícil d'aconseguir al carrer.
Per què es dona això?
Doncs perquè algunes d'aquestes imatges,
normalment estan rodejadíssimes de gent,
però als matins, a vegades, fins i tot es baixen
dels seus altars, dels seus trons,
i estan molt a prop.
Això és el que passa, per exemple,
en alguna de les esglésies més importants de Sevilla.
En tot cas, el diumenge,
que és un dia d'aquestos complexes,
una visita estàndard, allò fent de fer una mica de guiri,
podria consistir al matí
en veure tres esglésies
que estan relativament a prop entre elles,
dins de les quals hi ha una sèrie de passos.
Què es detecten a aquestes esglésies?
Jo diria que es pot detectar diverses coses,
però sobretot, per una banda,
podem detectar l'increïble valor artístic de les peces,
a vegades més difícil d'apreciar
en els recorreguts de la tarda.
Per exemple, una de les esglésies
on sembla que tot comença a la Setmana Santa
és l'església del Salvador.
És una església molt cèntrica de Sevilla,
molt a prop de la plaça de l'Ajuntament,
i on el primer dia, el diumenge,
ja surten tres passos d'una de les confraries més antigues,
que és la confraria de l'Amor,
que és del 1618, és molt antic,
i al mateix temps també s'exposen dos passos més
d'una confraria que desfila dijous,
que és Passió.
En aquesta església es pot sintetitzar
una mica els personatges més històris
que l'altre dia apuntàvem de la imatgeria sevillana.
Per què?
Doncs perquè l'Amor, que desfila el diumenge de Ramps,
té, per exemple, una peça de Juan de Mena,
que és un personatge absolutament impressionant
en les construccions de la imatgeria sevillana.
Però al mateix temps hi ha un altre personatge,
que és el Montanyers,
que té el senyor, que en diuen el senyor de Passió,
que és un personatge que normalment s'exposa
en aquesta església cautiu, que es diu,
sense creu, amb les mans lligat aquest dia.
És a dir, una posició molt curiosa
que també se n'anaria repetint altres dies.
El cris de l'amor és un cris
que també ens aporta una de les característiques
molt essencials de la Setmana Santa
sevillana i andalusa.
Jo diria que és que hi ha presència
dels cris clavats a la creu.
Per què dic això?
Perquè, si us fixeu, per exemple,
a Tarragona no existeix,
però és una cosa difícil de trobar també.
serien les Setmanes Santes Catalanes.
Normalment aquí, les Setmanes Santes Catalanes,
ens apareix el cris portat a mans,
a braços, en lloc de posar dalt d'un tron.
Això és tot el contrari al que va fer el 1620
Juan de Mesa,
quan va col·locar aquesta imatge de cris.
Aquests dos personatges,
Mesa i Montanyers,
són absolutament oposats
en la metgeria sevillana.
Uns podríem dir que són
tremendistes,
de dolor, de força,
l'altre és tot el contrari,
potser més d'esperança.
És una mica el que es contrasta
en aquesta església.
Això es pot anar veient cada dia,
aquests contrastos en les diferents imatges.
I en aquesta mateixa església del Salvador
es pot veure,
ja recomano el que podran fer
a partir de mitja tarda
o de primeres hores de la tarda,
la sortida del primer pas,
que és la borriquita.
La borriquita és l'entrada de Jesús a Jerusalem
i és un pas dels més emblemàtics
que hi ha a la Setmana Santa sevillana.
Les sortides i entrades de passos
de les esglésies
són uns dels moments més importants.
A banda de les músiques
com les que, per exemple, estem sentint
durant els recorreguts.
Abans sentíem la banda del sol,
ara ens anaríem cap a la Centúria Macarena,
que és una de les altres bandes característiques.
Són els ritmes
que normalment s'assenten de fons
en les processons.
Que marquen una miqueta
la cadència d'avançar.
No s'espantin,
sobretot els que som d'aquí de Catalunya,
quan vagin a una església sevillana
i s'escolti l'himno nacional,
el que gent diu la marxa real
per entrar o per sortir
un pas de la Setmana Santa sevillana.
Forma part de la identitat de la festa
i, a més a més,
ells marquen molt
això que es tracta de la marxa real,
perquè s'anivella
els honors, diguéssim,
de les figures
als personatges reials.
Escoltem una miqueta aquest so,
et sembla?
Aquest so
és un so que acaba sent permanent
durant tota la Setmana Santa.
És la banda sonora.
Sí, i aquesta marxa,
per exemple,
la de la Centúria Macarena,
és una de les...
Bueno, es rep aquest nom
perquè és un acord d'armats
que acompanya normalment
a la Macarena.
I aquesta peça és la Salve Macarena.
Sortim de l'església del Salvador
i on anem ara?
A Sant Juan de la Palma.
Sant Juan de la Palma
és una altra església important
perquè allà té, doncs,
seu una de les cofraries també
importants de Sevilla,
que és l'Amargura.
Una cofraria que, com a tal,
es remunta al 1696.
També és de les antigues.
Diumenge és un dia de molta antiguitat.
Veureu que el dilluns és totalment diferent.
En aquesta església
es pot contemplar un pas
que normalment va acompanyar
d'aquest tipus de marxa,
de cornetes i tambores,
que és un pas de tribunal.
Què són un pas de tribunal?
Els passos de tribunal
són els pas en què surt la figura de Crist,
però normalment apareix el judici de Crist
per a diferents personatges.
Hi ha alguns que hi ha Anàs,
altres que hi ha Caifàs,
Herodes, Pilats,
i precisament alguns d'aquests personatges
després es van repetint
o van apareixent
en els títols d'algunes de les composicions musicals.
Com sempre,
al costat d'un pas de Crist
hi ha un pas de Verge,
en aquest cas hi ha la titular de la confraria,
que és l'Amargura,
que normalment m'acompanyada de Sant Joan.
Aquesta imatge de la Mare de Déu i Sant Joan
és molt habitual en la Setmana Santa sevillana.
I aquí una de les coses
que l'altre dia no vam comentar
i no vam comentar res dels palis.
Els palis són aquestes imatges
que són tan característiques
de les Mare de Déus andalusas,
sobretot de les sevillanes...
Va bajo palio.
Exacte,
però en aquest cas
el pali va col·locat sobre el pas
pròpiament sobre el trono.
Aquí hi ha tot un ritual també.
En aquest cas,
el pas de l'Amargura
porta un pali
dels que se'n diu
de la Revolució dels anys 20.
Als anys 20 va haver-hi
un trencament absolut
dels passos anteriors,
que eren uns passos
amb pali molt recte,
jo diria,
tot com a molt mil·limetrat.
I en els anys 20 d'aquest segle
va haver-hi un salt enorme
en el sentit que tot es va convertir
doncs, jo diria,
més exuberant per una banda.
Va perdre austeritat.
Podríem dir que sí,
tot i que hi ha alguns
que no són molt austerits del XIX,
però vaja.
I sobretot,
la imatge que tenim d'aquests passos
és que quan el veus de front
és com un esdent
que cauen
des del sostre del pali
cap a baix.
i la diferència és que un
és una recta de caixó,
diguéssim,
com uns caixons rectilins.
que són com unes zones.
Exacte, són com molt més exuberants.
És una de les característiques
també d'aquests passos.
Aquesta confraria de l'amargura
ens porta també a recomanar,
igual que recomanàvem una sortida,
que és,
que dèiem,
la borriquita cap a més o menys
als 3 de la tarda
o a primera hora de la tarda,
l'entrada d'aquesta processó,
d'aquesta confraria
és cap a les 2 de la nit,
és de les més recomanables
de la primera jornada.
Què vol dir això?
Doncs que les confraries
no s'han de seguir
en tota la seva extensió.
No, perquè podries estar
a les 24 hores pràcticament.
Exacte,
el que s'ha de fer
és recomanar
alguns espais.
Jo els estic recomanant
alguns en funció
d'algunes guies,
però ara algú m'hi dirà
com es fa això?
Clar, és que...
Doncs això es va a un quiosc
i es compra
a algun dels diaris rotatius
de la Setmana Santa sevillana,
dels diaris locals.
Fes una immersió directa
i deixes anar una mica.
I hi ha el més clàssic,
algú dirà ara,
bueno, aquí,
què ha passat?
Doncs un dels més clàssics
que porta molt d'informació
és l'ABC.
L'ABC té una edició de Sevilla
i, curiosament,
aquest diari té una...
Fé-ho parlant de tot,
tots els detalls
de la Setmana Santa.
Sí, hi ha temes recomanats,
és curiós, no?
Hi ha d'altres
molt més modernets també,
però és interessant.
I el recorregut d'aquest matí,
que també ens porta a parlar
d'aquests recorreguts nocturns
o, diguéssim,
processionals
que són més de tarda,
és una església
que és l'església
de los terceros,
que també és de les antigues,
on hi ha una confraria
del 1613,
que és el Sant Sopar,
tot i que el pas aquest
és un pas molt més recent, no?
Aquesta és una confraria
de tres passos
que, curiosament,
combina un Sant Sopar
molt monumental,
molt, molt gran,
immens, podríem dir,
és un dels més immensos
de la Setmana Santa sevillana,
amb un Cris molt antic
del segle XVI
i amb una Mare de Déu
molt antiga del segle XVII.
Moment recomanat
per veure aquests passos?
Doncs, miri,
això que els he deia
de se'n van d'un lloc a l'altre,
doncs, després de la borriquita,
quan s'acabi la borriquita,
agafen una guia d'aquestes
i veuran que,
més o menys,
en un lloc relativament proper,
podran enganxar
el pas d'aquesta confraria.
I,
els he dit dos,
aquesta sèrie de la tercera,
una entrada, una sortida,
una mig camí,
i, tot i que aquest dia surten
una, dos, tres, quatre,
cinc, sis, set, vuit,
nou confraries,
doncs,
jo crec que en una quarta
faríem el cupo,
algú pot dir,
en quatre?
Ja hem fet,
doncs,
sí,
a mitja tarda...
Que estem parlant d'un dia
o dos, eh?
No parlem de tota la setmana.
No, no, no.
Però aquesta tarda,
és a dir,
doncs,
podríem dir,
podríem completar-la
amb una visita,
amb una visió de l'estrella.
L'estrella és la Mare de Déu
que diuen més bonica de Triana.
Triana no és Sevilla,
però els sevillanos,
és a dir,
és la República Independiente de Triana.
És una de les coses
que l'altre dia no vam explicar.
Però són com dos...
Jo ets de Sevilla,
no soc de Triana.
T'agrada el Sevilla?
No, m'agrada el Betis.
Doncs veus el mateix,
és una mica això.
Aquesta Mare de Déu
és d'aquest artista
que deia Montañers
del segle XVII.
Es caracteritza
per portar
1.700 natxerents.
És una de les confreries
doncs potents.
I a més a més,
una de les coses
més característiques també
és que,
previamente,
desfila
amb una talla
de Crist
del senyor de les Penes
que és d'aquells autors
que deien més antics
que van crear escoles
que és el Jerónimo Hernández
del segle XVI.
Aquesta visió
a mitja tarda
entrant
des de Triana a l'Estrella
seria
una bona manera
de completar
aquesta visió
d'un primer diumenge.
Algú dirà
no he vist
tota la Setmana Santa?
Evidentment que no.
Pel mig
sempre poden trobar
altres coses.
El diumenge
és un dia molt històric.
El dilluns
és tot el contrari.
És un dia
molt tranquil
en quant a passos
molt històrics
perquè realment
no n'hi ha molts.
Es caracteritza
perquè precisament
diumens, dimarts, dimecres
es van incorporar
a cofraries
d'una manera
molt més posterior
i el que sí que permet
és
veure
una altra manera
de desfilar
molt diferent.
Al matí
hi ha una sèrie
de visites iguals.
És un dia
ideal per veure
per exemple
una imatge
que s'ha de veure
en directe
fixa
més que processonant
que és
això que tothom
ha sentit
anomenar
que és el gran poder.
El gran poder
que és la imatge
segur més estimada
de tota la ciutat de Sevilla
té el seu temple
a la plaça de Sant Lorenzo
a la Iglesia de Sant Lorenzo
i aquest dia
el dilluns sant
està baixat
també de l'altar
i està
amb les mans creuades
cautiu
i hi ha el que se'n diu
aquest besamanos
que jo crec que passa
a mitja Sevilla
per allà.
És un moment
en què realment
es pot captar
una dimensió
molt més humana
molt més característica
de la Setmana Santa
sevillana
en el sentit
de veure
la gent emocionar-se
de veure
des dels més petits
fins als més grans
dels més joves
fins a la gent
que xafa
que ja esgueixi
per primera vegada
els visitants
és un ambient
com a molt
molt característic
i després
a prop
també hi ha altres
confraries
doncs
una
per exemple
la de la Vera Creu
la Vera Cruz
que és l'únic
del XV
l'única creu
diguéssim
del segle XV
que desfila
és una confraria
que no és del XV
perquè es va refondar
diverses vegades
però que es pot veure
molt propera
o bé un altre
que és el Museu
el Museu
és al costat
del Museu
de Velles Artes
de Sevilla
i aquesta iglesia
és especialment
característica
perquè té
dos passos
molt antics
però
ella és l'única
podríem dir
que ho faria
realment històrica
del dia
el Museu
desfila
des del 1575
i té dos peces
importants
una del segle XVI
el Crist de l'Aspiració
de Marcos Cabrera
1575
i una Mare de Déu
del segle XVIII
1622
de Cristó
de Marcos
aquesta visita
d'aquest matí
ens ajuda a entendre
molt
a completar
el que són
els epicentres
de la Setmana Santa
a Sevilla
l'altre dia
els hi deia
allò de l'Ajuntament
prenguin un cafè
a la plaça de l'Ajuntament
avui els hi deia
la plaça de Sant Salvador
comença la Setmana Santa
Sant Lorenzo
és una de les altres
grans places
de la Setmana Santa
sevillana
i el museu
és una d'aquestes
capelles històriques
on es viu
la Setmana Santa
a la tarda
veuran tota una manera
diferent de desfilar
no té res a veure
com desfilen
aquestes confraries
a excepció del museu
les restes
són confraries
la majoria
de les del dia
són molt recents
moltes són
creades
en els barris
que en els anys
40
50
60
es van creant
a l'extraràdi
de Sevilla
i
diuen alguns
periodistes sevillans
que
en aquestes confraries
hi ha vida
hi ha vida
vol dir que la gent
comença
són recorreguts
enormes
i és molt habitual
veure com les mares
porten el bocata
per als nens
i quan arriben
jo dic que
quan entren
a les antigues portes
de Sevilla
tenen
una estoneta
des d'on surten
fins al centre
de la capital
per exemple
una que entra
al postigo
l'arco
el postigo
que és un dels llocs
més característics
surt a les
13-15
aproximadament
això cada any
els horaris
varien una mica
i entra a les dues
de la nit
és a dir
per l'entrepà
i el que convingui
han de portar aquí
hi ha una mica
aquesta característica
per exemple
aquí en aquesta confraria
poden desfilar
1.500 nassarens
cosa que és un
1.500 nassarens
només en una confraria
jo de records
no en sé molt
però
és molta gent
sí
jo crec que amb això
d'una manera o altra
et pots fer
una idea
de com funciona
la Setmana Santa
de Sevilla
segur que ens deixem coses
segur
ha estat una aproximació
m'ho advertit
al començament
de l'espai
sí
perquè a més a més
amb aquestes festes
sempre passa
i amb una festa
tan completa
és que hi ha
molts segments
de població
que s'estimen
més una cosa
que l'altra
i per tant
hi ha molta rivalitat
a més a més
sí
hi ha tota una manera
de fer diferent
jo crec que sí
que és interessant
com a idea
pensar que hi ha
dues maneres
de veure
la Setmana Santa
una
que jo és el que he explicat
que pot semblar
que no ho veus tot
però que té una certa gràcia
en el sentit
que veus
les coses
més significatives
i sobretot
intentes no agobiar-te
això de portar
un retall del diari
amb els moments recomanats
és bastant interessant
i sobretot
és important
que cadascú
es faci el recorregut
per anar d'un lloc a l'altre
això sí que se n'han de fixar
prèviament
si amb el plànol a la taula
preparar-ho una mica
això es pot fer cada dia
però vull dir
que hi ha elements
que ens ajuden
sobretot amb la premsa local
que dona molta informació
molta cobertura
i després amb algunes guies
que es poden trobar
amb els quioscos
i algunes molt senzilles
i d'altres que són més
més de llibre
jo pensava que com a souvenir
de Sevilla
portaries una saeta
no la porto
la porto
i avui que hem parlat
molt de música
de corredes i tambores
amb temes que són
molt
com a molt de romans
em sembla
que aquesta és la lanzada
si no m'equivoco
que és el tercer que escoltem
no volia deixar d'acabar avui
tampoc el programa
sense recomanar
que aquest diumenge
va estar més a prop que Sevilla
els armats
això m'ho han dit
algú que és armat
els armats catalans
realitzen una trobada
a Juneda
les terres lleidetanes
on se concentraran
aquest diumenge
doncs
algunes de les
agrupacions més significatives
de Catalunya
però està molt bé
les trobades d'armats
són sensacionals
aquí
que han tingut alguna propera
a la ciutat de Tarragona
són magnífiques
les trobades d'armats
les de Juneda
són molt curiosos
en tot cas
d'aquesta banda
de música
que
si no me'n recordo
és la de
Malamenes de los Remedios
de Castilleja
el tema de la lanzada
se n'anirà a escoltar
una saeta
una saeta
amb sabor molt antic
que en aquest cas
està enregistrada
a Huelva
en els anys 50
i pot servir
una mica
de col·lent
de les saetes
no pensin
que quan apareguin
a Sevilla
veuran a tothom
cantant saetes
als balcons
no
això no funciona així
també hi ha
un ritual
en determinats punts
el cinema ha fet
molt de mal
molt de mal
hi ha determinats cantadors
que en determinats llocs
això poden també
seguir amb algunes guies
doncs
es poden veure
aquests cants
aquestes interpretacions
que són
realment
esferidores
en alguns llocs
pensin que
fins i tot
hi ha gent
que va en un lloc
per sentir
cantar la saeta
perquè ja és
molt públic
que des d'aquell
balcó
des d'aquella
carrera
se canta
doncs
amb un pas
determinat
i
s'anem amb una interpretació
d'aquesta
una saeta
antigua
de les
anomenades antigues
vol dir poc adulterada
doncs ens acomiadem
abans que comenci
per no trencar
l'encant
gràcies Jordi
fins la propera setmana
i estarem
amb un altre punt
si no ens hem deixat
gran cosa
un altre lloc
d'interès
i tant
que triste
y que angustiada
viene la madre de Dios
llorando gota
de sangre
llorando gota
de sangre
de que su hijo
respiró
en los brazos
y las rodillas
llorando gota
lleva la llaga
abierta
de haber caído
en el suelo
de haber caído
en el suelo
trece secos
la crua cuesta
allá
dejo
en el
carvario
soy
o llora
un morimundo
y en su
lamento
decía
me encuentro
solo
en el mundo
donde está
la
madre
mía