Sintonia de Tartúlia en aquest matí de dimarts,
com dèiem, ennubulat, amb el temps inestable,
dia de tardor, podríem dir.
Matí de dimarts, temps per comentar l'actualitat.
Avui amb els quatre convidats que ja tenim a punt,
que han arribat a més molt puntuals.
Ens acompanya el regidor del grup municipal d'iniciativa
per Catalunya vers la plataforma, Lluís Hernández.
Lluís, bon dia.
Molt bon dia.
També la periodista i professora de la Universitat, Nani Rodríguez.
Nani, bon dia.
Bon dia, Benara.
La directora del Centre de Formació Permanent de la URB,
Xaro Romano. Xaro, bon dia.
Hola, bon dia.
i el vicepresident de la Societat d'Estudis Econòmics, Joan Besora.
Joan, també bon dia.
Molt bon dia.
Doncs amb aquests quatre regidors comentarem l'actualitat del dia.
Una actualitat local, la veritat és que molt sepultada,
no sé si l'expressió és gaire correcta,
però, doncs, d'alguna manera,
per l'allau d'activitat electoral
que els partits polítics han engegat ja
amb l'inici oficial de la campanya.
La campanya oficialment començava la mitjanit de diumenge a dilluns.
Ja fa dies, ja fa setmanes que els partits fan moltes activitats,
però és realment evident
que entre l'enganxada de la mitjanit de diumenge
i les primeres activitats d'ahir dilluns,
l'actualitat ve marcada en bona part
per la campanya dels partits polítics.
Així que, en bona part,
parlarem de les sensacions que tenen els contartulis,
alguns més o menys vinculats a forces polítiques,
doncs, d'aquestes eleccions.
Com veuen?
Primer, la campanya.
Nani, periodista.
Divertida.
Divertida per què?
Ho sento.
Jo sé que la gent diu,
no, i campanya electoral els avorreix molt.
Jo reconec que, per almenys els primers dies,
la trobo molt divertida,
perquè és...
Saps com els guerreros medievals en el campo de batalla?
Doncs els veus, mediàticament els veus,
que van coné l'escudo i la lanza,
a veure qui fa què,
i veure l'estratègia de tots els partits,
jo trobo que és molt interessant.
Com a mínim ara,
potser d'aquí a una setmana,
a Ricard et diré,
fins al gorro estic de la campanya,
però ara per ara, molt bé.
Jo volia saber si algú s'ha atragat
el CD aquell que va donar.
El DVD.
Sí, el DVD.
Jo vaig provar-ho
i a casa no em deixaven mirar més, eh?
Que paga, que dura massa,
que això és un rotllo,
i no el vaig acabar de veure.
Però reconec que les primeres imatges
em van impactar força.
Què més?
Jo no l'he vist, però tinc curiositat.
Tinc curiositat, també.
Però pren-te amb calma,
perquè ho veia 55 minuts.
És com un gran reportatge de...
No sé si serà cap part, doncs,
tant, tanta estona.
Però, vaja, s'ha de...
Tinc curiositat.
És un exercici de comunicació curiós.
Des d'aquesta perspectiva, clar.
Per fer una tesi, només al DVD.
Aquí la nani ens està parlant
des del punt de vista periodístic.
La Txaro, per exemple,
com veu la campanya?
Doncs, de moment,
no estic sentint res que cridi l'atenció,
la veritat.
O sigui, l'únic...
Hi ha discursos amb els que m'hi sento
més còmode que d'altres,
òbviament, com tothom,
però més aviat
tu mires així com una comèdia, no?
Des de la perspectiva de comèdia.
Jo soc amb la nani, no?
Que tu mires així, dius, a veure...
Com el sou.
Perquè sí, el que trobo a faltar ja fa molt de temps.
Així com fa tres anys,
jo crec que hi havia més contingut polític
en les propostes,
hi havia un debat més...
més...
més...
Això, de continguts.
ara tornem a estar una mica
amb el que és imatge
i molt de cara a la galeria
com el tema de la noteria
i totes aquestes històries, no?
Una mica...
Els cartells...
Pobre de missatges en contingut, eh?
Joan.
A veure, les campanyes electorals
abans de començar la tertúlia
han canviat moltíssim
des de fa uns anys fins ara
i evidentment ara s'han d'emprear
dos també, doncs...
Home, l'enganxada, perdona...
Abans es feia amb cola
i ara són enganxades virtuals, eh?
Tot és virtual, tot és virtual.
I el tema del DVD, evidentment,
sí, 55 minuts
és un temps molt llarg de...
Jo sí que l'he vist.
Sencer?
Sencer, sí, sí.
I la veritat és que són 55 minuts
que sí que és llarg,
té tota l'horror del món,
però és que clar, és que hi ha molts temes
per incloure en aquests 55 minuts
que no podies tampoc resumir en 15, no?
Però vols dir que l'estratègia és bona?
Enviar a casa,
amb un enviament tan massiu,
bueno, enviar els diaris,
amb tots els diaris,
una cosa tan llarga,
vols dir que la gent...
Hi haurà...
Bueno, no.
Mira, l'efecte que es pretenia
jo crec que s'ha aconseguit, no?
O sigui, primer que toques
parlés del DVD
i això ja és important en política
i això és important
que es parli d'una cosa, no?
Després, el contingut,
cadascú podrà fer, evidentment,
la seva lectura particular, no?
Però, evidentment,
les persones que estiguin afectades
per aquest vídeo
la faran totalment negativa
en el sentit que, bueno,
a vegades a ningú li agrada
que li diguin les veritats a la cara
i tot això.
Llavors, vulguis que no,
doncs clar, hi ha gent
que s'incomodarà, no?
L'objectiu de la persona
o del grup que més ben dit,
doncs, llança el DVD aquest,
jo crec que ha aconseguit
el que pretenia
i en aquest sentit,
doncs, bueno,
és una manera nova
o dir-li com vulguis
de fer, doncs, política.
Vull dir, abans,
doncs, hi havia els cartells,
hi havia les balles publicitàries,
hi havia quantitats de mítings
que jo crec que era maco,
era romàntic,
aquells mítings es feien
amb tanta gent i tot això,
no?
Avui en dia, doncs,
veus, doncs,
que els mítings
o les fan més aviat
en sectors especialitzats,
professionals,
etcètera, etcètera,
per donar a conèixer certes coses.
Però, de totes maneres,
i també parlava amb el Lluís Hernández
abans d'entrar aquí,
i jo el diumenge de la nit
vaig pensar, dic 15 dies
dic ojalastra
d'ho haguessin en 15 minuts, no?
perquè, evidentment,
la campanya,
no diré que està feta,
però hi ha moltes coses
que ja s'han presentat.
El que vingui a partir d'ara,
doncs, què seran?
Doncs, seran retrets,
seran problemes,
seran treure coses brutes
d'uns dels altres,
i, en certa manera,
el que tu deies,
Xaro,
allò de noves ofertes i tot això
no crec que hi ha que surtin
si no surtin fins ara, no?
Lluís.
Molt d'acord amb el que dius.
Realment, a veure,
la campanya
el que fa és
una intensitat
de discursos,
de missatges,
però la campanya
s'ha fet prèvia.
Jo no he notat
molta diferència
o gran diferència
entre el dia abans
i el dia després.
És més,
actualment,
sembla que estem vivint
sempre en campanya
perquè estem sempre
en previsió
del votant,
en previsió
del moment electoral.
Sí que hi ha
alguns fets
que són permessos
en campanya
o que s'entenen
permessos en campanya
i que no estan
fora de campanya
com podria ser
el màrqueting
d'aquest DVD
que sí que penso
que estratègicament
jo no l'he vist
ni el...
suposo que no el veuré
perquè no penso
perdre temps
en
veure
el que es pugui veure
en aquest vídeo
o en aquest DVD.
Més o menys ho deu saber.
No tinc ni idea.
No, és que no tinc ni idea
ni tan sols
m'he preocupat.
però penso que mediàticament
sí que produeix
l'impacte
de màrqueting.
Hi ha algú
que diu
que allò
són denúncies
de
coses
mal fetes
en un govern.
D'aquestes coses
mal fetes
en un govern
es podrien dir
24.000
dels anteriors,
dels futurs
de sempre
perquè, a veure,
governar
suposo
que és molt complicat
deu ser
molt complicat
i per això
és bo
que no estigui en mans
d'uns pocs
sinó que estigui en mans
d'una majoria
molt ampla.
Almenys,
l'error
pot ser que
estigui més comprés,
no?
O sigui,
no sé.
De totes maneres,
ja dic,
aquesta línia
de contínua
campanya
el que fa
és,
en tot cas,
posar-nos alertes
i posar-nos
sempre
estem preveient
allò
que nosaltres
pensem que podria ser
bo pel país.
Però no bo
pel país
sinó bo
pel votant.
vot per aquella persona
que ha de rebre el vot.
Això és
perjudicial,
el perillós
de l'atenció
mediàtica
de la campanya
electoral.
El que passa és que
si els partits polítics
estan permanentment
en campanya,
quin significat
d'aquests 15 dies
oficials
de campanya
i quin significat
té fins i tot
el tradicional
enganxada
a les 12 de la nit
en què,
per exemple,
a Tarragona,
en fi,
comentava la companya
periodista
que va anar
aquest diumenge
a la nit,
en fi,
que eren
els partits polítics
amb una vintena
de militants,
30,
40 persones...
Militants fidels,
perquè els no fidels
no hi eren.
Exacte,
els partits
eren més militants
però només van els fidels.
En fi,
quina diferència,
potser valdria la pena
plantejar-se canvis
en aquest tema
de les campanyes?
Sí,
evidentment,
ho marca la llei
cada 15 dies
en el qual
aquests 15 dies
has de demanar el vot
i la precampanya
no pots demanar el vot.
Pots posar cartells
que facin al·lusió
al vot
però no pots dir vota.
Llavors,
l'única diferència
és aquesta.
Jo diria
que el que sí
que indica
aquest tret
de començar
la campanya
és
l'exposició
mediàtica
dels candidats
que normalment
trien el moment,
trien el tema,
seleccionen molt
la seva participació
als mitjans
i en campanya
no,
en campanya
hi surten
tots i a tota hora.
I llavors,
veure com demanen
el vot,
a mi particularment,
no em farà
canviar d'opinió,
jo m'imagino
que com jo
tothom
té l'opinió
més o menys
feta
a base
de veure
les actuacions
dels partits polítics,
no a base
de veure
les manifestacions
públiques.
Tothom seria una qüestió
a debatre, no?
Tothom,
segurament hi ha una bona part
de l'electorat
que ja ho té clar,
però els grans partits
van a buscar
els indecisos,
que són els que fan
ballar en definitiva
les majories.
exacte.
Però veure com demanen
aquest vot,
a mi sí que em diu molt,
a veure,
potser de formació
professional,
però m'agrada molt
veure com es sanifiquen
aquesta demanda.
Jo trobo que
precisament això
el que fa
és banalitzar.
O sigui,
jo...
Alguns banalitzen,
altres potser no tant.
Però al final
veus a tots igual,
és allò,
a la televisió,
al darrere,
ara ja no n'hi ha cap
que no tregui
tret d'iniciativa,
la resta,
tots tenen
gent joveneta
vestides a més
quasi uniformats
amb uns colors
que al darrere
amb la...
Els del Pepe
són els que estan allò
amb la bandereta
que dius,
bueno,
potser és excessiu,
no?
El color...
O sigui,
tota l'escenografia
quasi que soviètica,
o sigui,
de l'època...
S'ha anat perdent
contingut,
missatge per...
Tot és imatge.
Un tema d'imatge,
d'imatge molt teatral,
quan dic comèdia
en aquest sentit,
molt banal.
O sigui,
jo crec que
és una pena...
A veure,
jo que...
potser...
El mateix que tinc curiositat
per veure què diu Iso,
no sé si m'ho passaré tot,
però tinc curiositat,
doncs també m'he anat...
He intentat saber
què ha fet aquest govern
durant aquest període
i dades, eh?
Ostres,
això no està sortint.
No està sortint.
O sigui,
tot és allò...
Estimar...
Per exemple,
quan dic que trobo a faltar...
La campanya
en té una de les idees
que jo crec que
més novedosa
com a debat públic
era el concepte
de què era ser català
i l'identitat,
l'identitat nacional.
Es va posar damunt de la taula.
Es va posar damunt de la taula.
I el tema de ciutadania o no?
I si era un tema identitari com a...
Això ara ja és estimar Catalunya.
Ja ho hem tornat a perdre,
tot això de
qüestionar una mica
què vol dir això.
Llavors,
trobo que banalitza.
Tot això,
des de la meva perspectiva,
és que la gent al final diu,
mira,
un altre,
tots els mateixos,
ja,
a veure quin color posen avui.
Un va més de blau,
l'altre va més de rosa...
Cada partit té el seu color.
Sí,
però la imatge
és mimètica.
La conclusió seria
que les campanyes
estan fetes
per la televisió,
gairebé?
Per enviar els missatges
a internet,
televisió,
per arribar als ciutadans
a través de...
Jo més que televisió
diria això,
comunicació global.
Són mediàtiques,
campanyes mediàtiques.
En el qual,
doncs els mítings,
el punt àlgid,
i tu ho sabràs millor que jo,
és quan connecten
les telenotícies.
Veiem allò
amb algun aparell
que porta a la butxaca
al candidat
i li diuen
ara connectem,
i llavors aprofitar
per llançar la frase,
el missatge oportú.
De totes maneres,
això és apassionant.
Vull dir,
jo, bueno,
per altres els professionals,
potser tots esteu més treballant aquí,
us dona més feina,
i potser tots...
No d'allò,
però és que des de les que ens agrada,
ens apassiona la comunicació,
ho veiem des de fora,
doncs jo m'hi fixo
en molts detalls d'aquests,
i m'agrada.
A veritat,
jo crec que ara és el moment
oportú de la comunicació
el debat si això
es banalitza excessivament
les campanyes,
no?
Segurament,
però diria que es tracta d'això,
eh?
Però és que per arribar
al gran públic,
segurament,
si no es pot arribar
als mítings,
els mítings cada cop
tenen els militants
més fidels,
es tracta de convèncer
la gran majoria
a través dels grans mitjans
de comunicació.
El que passa és que
el preu que paguen
és el perdre
el discurs profund,
el discurs elemental
i el discurs polític
de veritat,
el que en el fons
ens interessa
com a país,
perquè és el que ens podria
donar les pistes
de com serà aquest govern,
què és el que pretendrà,
si ho fa o no ho fa
ja és una altra qüestió,
però, com a mínim,
quina és la ideologia
d'aquest partit
que intentarà defensar
davant de...
quan tingui l'opció de govern?
Però això es perd
en la campanya,
que és el trist,
vull dir,
perquè el que dius,
el xaro, no?
Doncs al final
és només superficial,
el discurs superficial
del missatge
que pot arribar o no pot arribar
màrqueting puro i dur.
Potser l'únic canvi
que jo estic detectant
és que es comença
a parlar clar
des del periodisme
als polítics
i les entrevistes
que he sentit,
ostres,
és la primera vegada
que he pensat,
ostres,
ja està bé,
ja era hora
de donar una mica
de canya,
que no sigui tot allò
de setmanes.
Van fer una...
Bé, clar,
cadascun dels candidats,
no sé exactament,
no sé si era la 2
o per televisió
que sortien
els de diferents mitjans
i, ostres,
eren entrevistes
sèries,
sèries allò de...
i d'avantguarda
ha començat ara una altra,
o sigui,
de trencar una mica
aquest plantejament
que al final
els mitjans de comunicació
el que fan
és de...
D'altaveu.
Només d'altaveu,
sinó de posar en qüestió
i d'escoltar,
o sigui,
i de posar una mica
d'anar a dir,
a veure,
vostè amb això
confrontar una mica
per aprofundir,
perquè és que si no
és per realment
quines són les propostes,
perquè de...
per exemple,
del MAS,
l'únic que sabem
és que ha anat
davant del notari,
però què portava això?
O sigui,
el que queda
és que ha anat a un notari,
que potser també,
ostres,
vols dir que cal anar a un notari
perquè,
o sigui,
no ens podem creure res
del que diem,
jo he sentit les crítiques
aquest matí
i em sembla gens malament.
El que passa és que segurament
el que reivindicaria la Xori
i segurament aquest perfil
de ciutadans
és més continguts
de temes d'immigració,
de salut,
d'ensenyament,
de serveis socials,
de medi ambient...
I mediàticament
la campanya,
la campanya mediàticament,
i és el que arriba
als grans ciutadans,
és un pim-pam
de missatges superficials.
Però és el que arriba
a la gent.
Clar,
què passarem amb el territori,
com contrarem una mica
aquesta desmesura
d'això,
de destruir espais...
Però com trenquem
aquestes campanyes mediàtiques?
Si estem tots embolicats
en una mena de...
Però jo diria que ara
tots,
per almenys nosaltres,
cinc,
ens estem mirant molt al melic,
perquè nosaltres potser demanem...
Volem saber
més enllà de la façana
del polític.
Però la immensa majoria
de la població?
Jo diria que no.
I llavors, clar,
aquests 15 dies,
o com a mínim els indecisos,
no vull dir que no ho vulguin saber,
sinó que potser no tenen
l'interès professional
perquè estem implicats,
perquè ens agrada
que podem tenir nosaltres.
Vull dir,
estem generalitzant
les nostres opinions,
els nostres sentiments.
Però ja que ens costa calés,
a més a més,
perquè hi ha recursos públics per això.
Per tant,
ja que hi ha recursos públics,
per això,
aprofitem-ho per fer una mica
de pedagogia,
que es que eduqui.
Jo el que et volia dir
és que aquest mateix
he sentit les crítiques
de l'anar al notari
i jo no ho trobo tan malament.
És marcat.
per mi és marcat.
Deu treure-ho.
D'acord,
però, per exemple,
si recordeu la denúncia
que va posar Lluís Llach
al PSOE
perquè ens va fer entrar
l'OTAN
quan havia dit
que no ens faria entrar l'OTAN,
m'imagino que si hi hagués
hagut un document notarial
i això variaria.
A veure,
què és façana,
què és decorat
i què és pintar la mona.
Estic totalment d'acord,
però jo no ho he trobat malament.
I tu vas d'una bona idea.
Per què hi ha d'haver notaris?
Perquè donin fe del que fem.
Perquè facin que els polítics
juguin al joc dels ciutadans
que t'has de comprometre.
Dius que no saps
el que hi havia
amb el tema del notari
i jo crec que hi havia
un tema molt important
i era un compromís
de no pactar amb un partit concret.
I que llavors ell demanava,
l'Artur Mas demanava
en certa manera
que els altres partits
també facin
un compromís
de no redetar un tripartit,
per exemple.
Doncs això jo crec
que és molt loable
i molt lògic
i així no es queda per escrit.
Ara bé,
si el dia de demà
el senyor Mas
pacta amb el senyor Piqué,
llavors la ciutadania
ja li farà pagar.
Són aquells inputs
que fins i tot
aquests sí que fan
o influencien molt directament
en uns resultats electorals.
No oblidem
l'import que va passar
fa dos anys i mig
o tres ja,
a l'11M,
vull dir,
el cas de l'atemptat de Madrid
va fer canviar una campanya,
uns resultats
i uns sondejos que hi havia,
i unes enquestes que hi havia.
Això evidentment
són uns inputs importantíssims.
Totes aquestes coses,
notaris i tot això,
evidentment,
és d'acord,
és marketing.
El fill d'això
que deia el Joan Besor
del motiu
pel qual ahir Artur Mas
va anar a la notaria,
jo,
per certificar davant dels ciutadans
que no pactaran
amb el Partit Popular,
creuen els contartulis
que els partits
davant d'una campanya
i abans d'unes eleccions
haurien de dir clarament
amb qui estan disposats
a pactar
i amb qui no?
Evidentment,
tots?
Ho dir perquè,
en fi,
que després tothom
en la campanya...
Han d'explicar
quin és el seu compromís,
no només amb qui pactaran
i amb qui no,
què faran amb el cementiri nuclear,
què faran amb els barris
de Ponent
o de Llevant
o amb la Rambla.
Vull dir,
jo m'agradaria saber-ho
com a ciutadà
que després deposito
la meva confiança en ells
i no ho sé,
francament,
ho intueixo.
allò que es diu en campanya
sigui davant de notari
o sigui davant de la premsa
és paraula
que s'ha de complir.
Vull dir,
el que no cal
o el que no es pot
és dir
davant de notari
o no davant de notari
més igual
i després
passar d'allò
que has dit
que faries.
Això és enganyar l'electorat
i és el que fa
que després
hi hagi molta gent
que no té...
desencantada
i que no vol
no vol saber res
dels polítics.
La perdoa de credibilitat
de la crisi
que tenen
les organitzacions polítiques
i la perdoa de credibilitat
ha estat una cosa
conreada
perquè clar
no és d'un dia
de no fer el que dius
d'un dia
de no fer el que dius
d'incomplir
i de
on de
dic
que digo
digo
Diego
De totes maneres
i quan parlàvem abans
de missatges superficials
el Lluís Hernández
feia referència
segurament
es llançant molts missatges
però pocs o repetits
i insistentment
perquè arribin al gran públic
aquesta pot ser una campanya
aquests 15 dies
que tenim per davant
molt d'anar a la contra
crec que abans
el Joan al principi
de la tertúlia
ha dit que podia ser
una de pocs missatges
en positiu i molt d'anar a la contra
perquè estic pensant
i amb això també
que dèiem de l'Artur Mas ahir
de no pactar amb el Partit Popular
la postura de Convergència i Unió
és tripartit
no gràcies
la postura dels socialistes
és per exemple
en dir que Convergència i Unió
i el PP
són el mateix
és a dir
una mica
tots a la contra
més atacant al contrari
que no pas
i això es fa llarg
que això diguéssim
cansa
com tu deies Nani abans
això cansa
al final del port d'una setmana
de tot són atacs
vaja
jo no disfruto fent sang
ni veient sang
en aquest sentit
jo vull veure
doncs iniciatives
propostes
etcètera
però en aquest cas
i tornant una miqueta
al que estàvem parlant abans
clar
potser caldria entrar
amb el tema
de la reforma
de la llei electoral
que preveu moltes coses
d'aquest tipus
amb els pactes
i tot el tema aquest
no oblidem
que hi ha hagut pactes municipals
en el qual
realment
l'alcalde
contra natura
totalment
l'alcalde
no representa
un 1% de la població
i és l'alcalde
i això ha passat
en molts municipis
propers d'aquí
hi ha hagut pactes
contra natura
PP Esquerra Republicana
etcètera
i inclús
hi havia partits
que deien que mai
pactarien
abans
les autonòmiques passades
amb un partit
que fos
diguéssim
sucursalista
d'un partit estatal
i tot això
no s'ha produït
evidentment
aquí hi ha hagut un engany
però bueno
tenim la sort
que democràticament
sempre tenim
una segona volta
és com molts exàmens
això
els que sospeníem
a juny
podien tornar al setembre
doncs en certa manera
el que ha de fer la gent
és no oblidar-se
d'aquestes coses
i que en certa manera
en certa manera
de castigar
per dir-ho així
a les persones
que els hi han mentit
o que no han promès
o no
no han sigut fidels
als promeses
que havien fet en un principi
jo el que volia apuntar
abans
quan parlava
a la xeradol
dels encis
dels polítics
jo diria
i és una impressió
molt personal
i molt sense anàlisi
i molt a cop fred
que potser els joves
estan començant
o s'estan començant
a mobilitzar
amb temes de política
que potser fa
5 o 6 anys
és que no hi havia
ni qui els hi parlés
jo diria que hi ha
una certa tendència
d'inversió
de dir
aquell passotisme
que veies a la universitat
que és que parlaves
i és que no sabien
absolutament res
comencen
els ascents
parlar
de temes polítics
que feia molt de temps
que no ho sentia
ja et dic
que és una impressió
que és una impressió
molt personal
i que no
no representa res
però sí que
tinc aquesta sensació
i m'agradaria molt
que fos així
fos el de l'anterior
que va ser
l'increment de vot
de joventut
sí que és molt reaccionària
aquesta postura
penso jo que és reaccionària
en el sentit
que estàs rebutjant
una
algo que ha passat
en aquell moment
potser va ser
el tema de la guerra
ara no sé què serà
però sí que hi ha
aquesta acció
o reacció
i la joventut
ahí s'enganxa
com es van enganxar
nosaltres
en la nostra època
per altres temes
que és el que es va fer
participar en la vida social
pública
el que segurament
és que els temes
que més preocupen
els joves
tampoc formen part
del debat
d'això que deia
dels missatges
temes d'habitatge
però
com que després
hi ha gent que es dedica
a fer
que jo no sé
jo sempre penso
vols dir
que la gent que assessora
jo de gran
vull ser assessora
d'alguna cosa
perquè clar
d'un partit polític
si no ho sé
assessora
mira tu està bé
això
dius
vols dir
que s'equivoquen molt
eh
s'equivoquen molt
per sort
s'equivoquen molt
i la gent
té molt més
de coneixement
del que
afortunadament
el poble
no és tan
tan ruc
però no sé
per sort
sí per sort
però
un altre tema
que a mi m'ha cridat
l'atenció
és la manca
de dones candidates
totes les fotografies
que veus
a totes les demarcacions
a totes les demarcacions
són senyors
per tots els partits polítics
però tots els partits
també
intenten col·locar
de número 2
de número 3
de la mateixa manera
que van al notari
per pura façana
per façana
i no és per perspectiva
de gènere
ara ve el concepte
i no és per perspectiva
simplement és per façana
per façana
perquè han de complir
una quota
no sé per què
però vostès són favorables
a les quotes o no?
però no la quota
jo crec que és la presència
de ser totalment natural
vull dir
la persona va
per a si mateixa
la discriminació positiva
la discriminació positiva
em sembla tan horrorosa
com la negativa
vull dir
no traboca
no
jo penso que la discriminació
el que passa és que
és molt poc encertat el nom
el nom és molt desafortunat
però que hi hagi mesures específiques
per equilibrar la discriminació
que és això
la discriminació positiva
el que passa és que
tal com es diu
realment
jo discriminació cap
és un mal menor
positiu en és negatiu
no hauria de ser necessari
jo tinc els meus
és un tema que no he tingut
sempre tinc
no ho veig clar
el tema de les quotes
i el que està clar
és que es van a buscar dones
el problema està en què?
per què les dones
no volem
no volem
participar
a aquests nivells
això està posant de manifest
que normalment
la resposta que es dona
sempre és
tenir molt més en compte
altres aspectes de la vida
o sigui
cadascú tindrà
però tenir molt
sempre es posa molt més
però no només per la política
per la política
a nivell professional
per tot
el tema de la vida
personal
tens uns fills
unes filles
tens una mare
tens un tal
tens altres coses
o sigui
i això
és un de les
vaja
és el factor clau
determinant
jo crec
que és un dels factors
pel fet de
i després
clar
que són mecanismes
maneres
molt masculines
de funcionar
la dels partits
polítics
Joan
o Lluís
a favor de les quotes
sí o no?
no no res
a veure
jo estic en contra
de les quotes
com a quota
en si
perquè és una
fórmula
que no té sentit
el que té sentit
és modificar
l'estructura
o el paper
el rol de la dona
en la societat
perquè
a l'igual
que en sectors
professionals
al nivell
estan saturats
o estan
molt més
proporció
de dones
que d'homes
doncs igualment
en la vida pública
i això s'hauria de canviar
el concepte
d'aplicació
de la vida pública
per quin sentit
es pot un dedicar
a una activitat
o no
a l'activitat
que justament
necessitaria
o seria bo
que tingués
aquest aspecte
o aquesta aportació
de la dona
en el món de la política
perquè segurament
veurien
la societat
d'una altra forma
de tal i com es veu
perquè ara
no sé
la fórmula
que apliquen
a la política
és una fórmula
que no
considera
la persona
com a persona
perquè està considerant
només
el valor
del gènere
és que si has d'estar
diumenges
dissabtes
cap de sàpia
o sigui
a tot i tot hora
jo
als vespres
als dinars
a l'esmorzar
per verenar
no has de tenir vida
fer de polític
o fer de
o sigui
exercir
la representativitat
d'un col·lectiu
significa
que tu hagis de
bé clar
realment
com ho pots menjar
em viure
segurament les dones
poden dedicar-se a la política
però fins a un cert nivell
i no de liderar
o ser caps de llista
com diu la Charo
necessiten 24 hores
de presència pública
això també és un altre tema
el mateix que de les campanyes
perquè no es posen uns horaris
a veure
és que tu tot ha de ser
un cap de setmana
perquè han d'anar a esmorzar
a verenar
així estan després
panxuts que peten
Joan
que no t'hem sentit
parlar de quota
sí o no?
no, quota no, totalment
i a més diré
si fos dona
jo seria una cosa
que m'ofendria
totes aquestes quotes
i m'agradaria estar
on estic
o on podria estar
per la meva valua
no per la quota
que em pertoqués
i tot això
de totes maneres
a veure
no hi ha res
que duri cent anys
potser d'aquí uns anys
parlem
és que la donació
de la dona
ha durat bastant
més de cent anys
no, jo no em referia a això
em referia
a que en un futur
no ho podem trobar
en les llistes
en les quals
les dones
s'imposin més
amb el tema aquest
perquè sí que té
és part de raó
que les dones
tenen un rol
que possiblement
li dificulta participar
en una campanya
a nivell
tan
d'horari
i tan dolent
com pot passar ara
però jo també recordaria
col·lectius
per exemple
el col·lectiu sanitari
que segurament
hi ha moltes
no segurament
segur
hi ha moltes més dones
que no pas homes
i que també tenen
molts problemes
en aquest sentit
vull dir
no oblidem els torns
els caps de setmana
i que bueno
també les mares
en aquest cas
o les dones
han de compaginar
també el seu factor
professional
és que les dones
no volem
fer política
d'aquesta manera
no hi són
perquè no volem
hi són
és canviar
la manera
de fer política
no ser-hi
no perquè
jo m'hagi de dir
que no a veure
és que vull fer això
és que ho faig
de manera voluntària
conscient
desitjada
és a dir
no m'interessa
aquesta manera
de fer política
i no és tant
des de la presó
que se m'esclou
sinó que jo
a veure
estic parlant
no vull participar
d'això
i això s'ha de canviar
mentre no canviem això
cada cop estarà
perquè penso
que no és vort
per ningú
ni per la dona
ni per l'home
això
totes maneres
per què conceiem
que gairebé
tots els partits
col·loquen un número 2
o un número 3
i al costat
del candidat
del cap de llista principal
per marketing
perquè intenten buscar
el vot de les dones
seria motiu de crítica
però imagina que
muntes una candidatura
només d'homes
evidentment
les crítiques
que et caurien
i llavors
clar
vas a buscar més
que no tinguis
qüestions crítiques
negatives
te'ls has d'estalviar
és un cost gratuït
que t'has d'estalviar
si no posessis dones
llavors la gent
criticaria molt més
en aquest sentit
quanta gent hi ha
que s'eternitza
en la política
això també és un altre tema
el tema de dones
i el tema de veure
que potser una mica
de gent
que no faci tant de temps
que hi sigui
posar límits als càrrecs
llavors que
potser convé una mica
això barra molt
l'entrada de gent nova
i si entrés gent nova
evidentment
segurament aquesta quota
pujaria
sense ser una quota marcada
segurament pujaria
que no és amable
per a les organitzacions
que hi hagi gent
que s'encaixi
allò amb funcions de poder
funcions directives
durant 18 anys
30 anys
però saps què passa
saps qui marca tot això
els estatuts d'un partit
qui redacta els estatuts d'un partit
els que estan
segur
els que estan
i llavors els que estan
redacten aquests estatuts
que els permeten ells
doncs òbviament
anar renovant
constantment
llavors si no
diferències
del poder legislatiu
del poder executiu
dins d'un partit
llavors això
no podrà canviar mai
estem a punt d'acabar
com a periodista nani
re una impressió
30 segons
de les enquestes
fem cas o no
del que diuen
les enquestes
aquests dies
jo diria que com a punt de partida
sí
sí
com a plantejament molt genèric
sí
i a més també m'agrada molt
saber què diuen
les enquestes
després la veritat
es produeixen distorsions
això sí
però com a panoràmica
com a veure
com està una mica
la història
jo diria que sí
s'equivocaran
sempre s'equivocaran
sempre s'equivocan
sempre s'equivocan
sí
sí
en fi
ara podríem obrir
un altre debat
però no hi ha temps
s'acaba la tertúlia
avui hem dedicat
la mitja hora de tertúlia
a parlar d'aspectes
relacionats més o menys
amb la campanya electoral
perquè com dèiem al principi
els temes de l'actualitat local
tarragonina
han quedat bastant
amagats
ja fa uns dies
en fi
pel debat polític
i perquè tenim
molts polítics
de la ciutat de Tarragona
en plena campanya
i en plena activitat electoral
en fi
falten 15 dies
aquí 15 dies
la jornada de reflexió
i el dia 1 de novembre
a votar
tothom que vulgui
Nani Rodríguez
Lluís Hernández
Charo Romano
Joan Besora
gràcies a tots quatre
per convertir aquesta estona
a tertúlia
i fins la propera
bon dia
molt bon dia
gràcies