Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
comença!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Cal!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, des del año 1993 hacia el año 99, la incidencia fue disminuyendo.
Hemos visto que a raíz del incremento de población inmigrante,
a partir del año 99, esta disminución ha sido menor.
Sobre todo en población autóctona sí que sigue disminuyendo,
pero a nivel de población inmigrante ha ido aumentando.
Ja fa dos camins la malaltia en funció del col·lectiu de persones que afecta,
en quant a disminuació o augment, pel que explica Rosa.
Sí.
Ai, Carme, perdona.
Sí, de hecho estamos viendo que a raíz de las últimas llegadas de población inmigrante
ha ido aumentando la incidencia de tuberculosis.
Incluso esta población es población mucho más joven
y vemos también que en ellos las mujeres también están siendo bastante afectadas.
Sobretot és important, més enllà de les dades, parlar de prevenció,
però si us sembla, com que és una malaltia que per a determinades generacions
sembla una cosa així com a molt històrica, podríem recordar què és i com afecta
i quin és el tractament que s'aplica a la tuberculosi.
És una malaltia de transmissió respiratòria produïda per un bacil que té un tractament curatiu
que, si es fa correctament, inclús pot arribar al 100% de curació.
s'ha de tenir un tractament molt efectiu, però si és veritat que és un tractament
que s'ha de fer durant uns quants mesos, s'ha de ser molt persistent
i això genera una sèrie de problemàtiques sobre la continuïtat en el tractament.
Si això es fa bé, la curació pot ser pràcticament total.
Ai, com és la malaltia pot derivar en conseqüències molt greus,
és a dir, és una malaltia amb la qual es pot anar vivint,
amb una qualitat de vida més precària, menys, com afecta el malalt la tuberculosi?
No, és una infecció que podria tenir conseqüències molt greus si no és tractada.
A part de la tuberculosi que més s'entén, com parla de tuberculosi,
entenem la tuberculosi pulmonar, però en sols ambient existeix la tuberculosi pulmonar.
Evidentment es pot disseminar altres òrgans i realment pot ser mortal la tuberculosi.
Per tant, requereix la possibilitat de tenir un tractament en el seu moment,
en el moment del diagnòstic i a més a més controlar a més a més totes les persones
que podrien estar contagiades a partir d'aquella situació, d'aquell cas.
Es transmet en via aèria la tuberculosi?
Sí, exclusivament.
La transmissió és via aèria.
Jo, de totes maneres, per no generar una alarma,
també comentaria que la tuberculosi és una enfermedad que no és molt contagiosa,
que requere un contacte íntimo i molt prolongat amb un pacient per contagiar-te,
encara que com en totes les malalties hi ha descritos a vegades casos de tuberculosi
amb un contacte d'unes poques hores, però no és el comú.
En general, és que com a tot tenim la imatge d'aquella persona en un sanatori,
a l'aire, a la muntanya, no?
És molt literària, però bé, alguna cosa deu tenir en realitat, no?
Aquí teníem el de la Sabinosa, no?
I tant, era un sanatori precisament per a persones tuberculoses, no?
Havia estat, sí.
Entre altres coses, fa molts i molts anys.
El sol, al costat del mar, hi havia teories de molts tipus sobre això, no?
És un tema d'higiene, és un tema també d'alimentació,
m'imagino que hi ha organismes i persones més vulnerables
en qüestió de la seva constitució, les seves defenses, també.
Sí, digamos que los pacientes immunodeprimidos
o que tengan enfermedades que generen immunodepresión
són los que tendrían más riesgo a adquirir esta infección.
Parlem de... Sí, sí, digues.
De fet, el primer stop que es produeix en la disminució
de la prevalença de la malaltia, de la infecció,
que explicava abans Carme,
el primer es produeix amb l'aparició de la sida.
La sida constitueix un factor afavoridor
de la presència, una altra vegada, de la TBC,
com un efecte colateral,
és a dir, com una disminució de les condicions immunitàries de la persona.
Després d'aquest stop en el descens degut a la sida,
apareix, els últims dos anys,
l'arribada de població immigrant provenint de països
amb molts problemes socioeconòmics i sociosanitaris.
I amb això comencen a produir-se que aquest descens
que deia abans Carme ja es faci cada vegada menor.
I inclús, inclús, amb la previsió que en el pròxim futur
vagi augmentant l'arribada de població immigrant,
podria donar-se el cas que no solament hi hagués descens
sinó que tornés a pujar o augmentar els casos de TBC.
Això ens ha fet els equips d'atenció primària
plantejar-nos el nostre paper davant de la prevenció,
davant de com contribuir a la profilaxi,
a la prevenció de la transmissió de la malaltia.
I amb això estem.
Doncs parlem del paper dels centres de salut.
Digues, Carme.
Sí, de hecho, nosotros desde la asistencia primaria
estamos estableciendo un estudio de contactos.
Cuando en una familia se diagnostica un caso de tuberculosis activa,
inmediatamente iniciamos un estudio de los familiares
o de las personas que están conviviendo con él.
Y si es necesario, realizarles algún tipo de profilaxis.
El diagnòstic és senzill?
Es detecta amb una certa senzillesa?
El poder diagnosticar això és una tuberculació o una altra cosa?
El pot prestar equívocs?
Ara que estamos hablando de prevención,
una de las cosas más importantes sería también realizar del caso índice,
o sea, de la persona con una tuberculosis activa,
un diagnóstico temprano.
Por desgracia, a veces este diagnóstico temprano no se realiza.
Y esto también sería uno de los papeles que se tendría que incidir.
Perquè, en principi, quina simptomatologia presenta una tuberculosi?
Pot haver simptomatologia silent durant un temps,
no gaire clara al començament.
Podria estar durant un bon temps
en què encara no hi ha suficienta simptomatologia
com perquè una persona es plantegi
anar a un servei sanitari o anar al metge.
Però un cop es presenta,
per exemple, la tuberculosi respiratòria pulmonar,
he dit que hi ha altres tipus de tuberculosi
que afecten altres òrgans,
però en la qüestió de la pulmonar,
la tos persistent, la febre,
la pèrdua de pes,
inclús, en fi,
una situació on ja es va greujant
a mesura que es va també fent més important la infecció.
Però pot passar temps fins que això es diagnostiqui.
Aquest és el problema, un dels problemes,
perquè mentrestant la possibilitat de contagi
doncs existeix.
Una de les coses que ens plantegem
quan fem la prevenció és
a quines persones s'ha de fer aquesta prevenció.
I llavors, com deia abans la Carme,
sí que aquest estudi es fa en principi
amb persones que tenen un contacte determinat,
amb unes hores diàries de contacte amb aquella persona.
No per estar treballant en una empresa,
en un cas determinat,
hagi d'estar contagiat tothom que passa per allà.
No és un agri, ni un refredat comú, ni res d'això.
No és exactament això.
Moltes vegades genera alarma
i moltes vegades ens toca també fer
el que seria l'screening
o intentar veure si hi ha per la demanda
i la pressió o l'alarma que això presenta,
però no perquè sospitem que això
hi hagi pogut passar.
De fet, és persones que tenen un contacte diari
d'unes quantes hores amb aquella persona.
Parlem de l'entorn familiar,
les persones que conviuen a la casa,
a la residència de la persona afectada, no?
Sí, consideramos sobre todo
que es el contacto íntimo
es aquel que son personas
que conviven más de seis horas diarias con el paciente.
Aleshores, un cop detecteu
diagnóstic o la tuberculosi,
el que és l'entorn familiar
que es fa una prova diagnòstica,
se'ls conviden a la consulta,
quin és el funcionament ordinari,
i quin és el protocol que segueix?
Sí, en el nostre medi,
quan diagnosticamos una tuberculosi activa,
s'informa a la família
que se debe realizar un estudio en ellos,
estos acuden al su médico de familia
y realizamos una prueba de la tuberculina
y una radiografía de tòrax.
A partir de estos resultados...
Que és una prueba senzilla, perdona,
és senzilla, no té cap complicació.
Sí, és una prueba que és com,
diguem, és una pequeña inyección subcutània
que se debe de realizar posteriormente
a las 72 horas su lectura
y una radiografía de tòrax
y son dos pruebas que son inocuas
y que, bueno, nos dan bastante información
para poder realizar el estudio.
Es detecten generalment casos
dins del mateix entorn familiar?
És a dir, quan es diagnostica un
i després feu aquesta anàlisi
del conjunt de les persones
que viuen amb la persona malalta,
generalment surt algun que altre cas o...?
Normalmente detectamos que son pacientes
que han estado infectados,
es decir, que han estado en contacto
con la tuberculosis,
no quiere decir que sean enfermos,
y estos pacientes serían los tributarios
de darles un tratamiento preventivo
para que no pudieran adquirir la enfermedad.
Farmacològic, generalment.
En el nostre cas,
quan hi ha un cas que s'ha diagnosticat
a l'hospital,
intervenen diferents tipus de professionals
en què és la prevenció.
Els treballadors o treballadores socials,
les infermeres i els metges.
De alguna manera,
l'hospital avisa l'assistència social,
el treballador social,
de l'àrea bàsica de salut
on pertany aquella persona
i aquest treballador social
fa una primera visita domiciliària
per conèixer l'ambient social, familiar
i estableix la primera llista de contactes.
A partir d'aquí,
juntament amb el metge de família,
fan la citació d'aquestes persones
per fer els screenings
o les proves diagnòstiques
que deia Carme.
Segons el resultat,
es passa amb un tipus de prevenció,
de perfilaxi,
és a dir,
de tractament oral
amb un cert tipus de fàrmacs
durant uns períodes de temps
que de vegades poden ser
fins i tot de sis mesos.
Sí.
Incluso un problema
que nos podemos encontrar
a veces es que son pacientes
que están sanos,
no tienen ningún tipo de enfermedad
y les estás indicando
un tratamiento a veces largo
y a veces es difícil
que lo puedan aceptar.
S'ha de mantenir una certa disciplina
i continuïtat en el tractament
i això a vegades
les circumstàncies personals i laborals
del malalt
no ho permeten.
Això ens fica de ple
en un debat
en diferents sectors de la societat.
En el nostre cas,
l'arribada de població immigrant
a treballar a casa nostra
ens està donant uns plantejaments
o a canviar certs criteris
culturals que teníem fins ara.
Evidentment,
en aquest cas,
per exemple,
quan entrem en contacte
amb la família
moltes vegades
ens hem de fer entendre
de la necessitat
de fer aquesta prevenció
i de vegades
amb idiomes
que no utilitzem.
Per tant,
moltes vegades
necessitem
l'ajuda
de traductors
o mitjadors culturals,
necessitem
d'explicacions
i informacions
escrites
en el seu idioma,
necessitem
tota una sèrie
de necessitats
que genera això
perquè el compliment
d'aquesta prevenció
sigui efectiva.
Perquè, insisteixo,
si no ho és,
moltes vegades
hi ha persones
contagiades
que en un moment determinat
poden ser transmissors
el dia de demà.
Per tant,
ens obliga
a tots,
en diferents sectors
dels serveis sanitaris
i socials,
a completar
tots aquests circuits
d'una forma correcta.
Són tractaments
que s'han de fer
d'una forma
molt acurada
amb continuïtat
perquè,
si no,
la curació
no està garantida
ni de bon tros.
Sí,
són tractaments
que s'han de fer
un període
bastant largo
de temps,
entre 6 i 9 mesos
i, a part,
requieren
un control analítico
per veure
que se vaya
tolerando bien
este tipo
de medicación.
Això es pot donar
quan la persona
afectada
està dins
del que és
el circuit sanitari.
Es poden donar
casos de persones
infectades
que no entren
dins d'aquest circuit.
Probablement,
la malaltia
es pugui detectar
a través d'un servei
d'urgència
perquè aquella persona
hagi entrat
en una mena de crisi
per la malaltia
podria ser
una altra
de les vies
d'accés
a la persona
infectada.
En el nostre
mitjà,
l'assistència
d'un cas
en una situació
urgent
és entre
el finançament
del servei públic
d'assistència
sanitària.
Ho dic
en quant a detecció
de la malaltia,
vull dir,
dins del que és
el circuit
de l'assistència primària
és obvi,
les persones ja coneixen
quin és
l'itinerari sanitari.
Sí,
fins i tot a nivell
hospitalari
es donar el cas
també,
és ingressat
i tractat
i nosaltres
iniciem
contacte és igual.
En definitiva,
a banda d'explicar
el que feu
des de les àrees
bàsiques
de salut,
en el fons
també l'espai
d'avui
vol tenir
un missatge
tranquil·litzador,
que la tuberculosi
ha existit sempre,
aquest basil
famós
que ha fet història,
sempre ha existit
i que hi ha
períodes latents
i períodes
que es manifesta.
Davant d'això
estem preparats
per explicar-la.
Jo crec que això
el que fa és
que ens obliga
als equips
d'atenció primària
a fer un plantejament
seriós del tema,
replantejar-nos
i reciclar-nos
amb un tipus
d'infecció
que no ha deixat
d'estar present
sempre
i que,
a més a més,
ha de coordinar-nos
amb altres sectors
dels serveis sanitaris
per ser efectius.
La probabilitat
de curació
de la infecció
és total,
per tant,
hem d'anar-hi
a totes
a aconseguir
no només tractar
el cas actiu,
sinó la prevenció
de les persones
que podrien estar
contagiades
i jo crec que
podem arribar a fer-ho
i amb això estem.
I en això també
segur que esteu
a la Societat Catalana
del grup de recomanacions
de malalties infeccioses,
no, Carme?
Sí.
Una mica aquesta tasca
de fer recomanacions
i crear protocols
que després...
Sí, protocols,
sí,
per realizar el estudio
sobre todo de contactos
y el seguimiento
de los pacientes.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
avui al matí
de Tarragona Ràdio
el doctor Josep Vitria
i la doctora Carme Ros.
Fins la propera ocasió.
Bon dia.
Gràcies, Sandra.