Canviem el vestit d'honor de la casa,
però no canviem la sintonia a Jordi Bertran.
Jordi Bertran, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
De fet, no hi ha hagut cap proposta de canvi.
Si funciona alguna cosa, per què canviar-la, no?
D'aquí, de quan en quan amb els tècnics de la casa
fem canvis allò, sonors constants en el programa.
Vull dir que podem agafar...
De fet, tenim una peça avui que, no ho sé,
la podem tirar ara, ja que treus aquest tema en un moment,
a veure com sona, no?
A veure què semblaria una sintonia així de dura.
A veure.
Després la deixarem sonar i la situarem en el seu context,
però, vaja, seria com a sintonia revolucionària.
Home, és una sintonia basca.
No sé si té molt a veure amb això de la revolució,
però ja que aquests dies posàvem Nadales dels anys 50
de diferents comarques catalanes,
aquesta és una Nadala dels anys 50,
però que es diu Ator Ator,
del País Basc,
i que està enregistrada precisament en aquella època.
Vull dir, és una Nadala basca.
Ara la situarem en el seu context.
Què ens portes avui, Jordi?
Avui portem el que seria en aquesta tanda de programes nadalencs
que cada any fem al voltant d'aquestes dates.
Inevitables.
Inevitables.
Doncs portem aquell programa de recomanacions
que de tant en tant fem, no?
I que de tant en tant acaba creant fortuna,
perquè algunes de les recomanacions que es fan aquí
al programa de Terraona Ràdio,
al cap de dos anys o de tres anys o l'any següent,
veus que apareix un reportatge en alguna revista
o amb algun mitjà de comunicació
d'aquestes de nivell estatal o nacional
i dius, bueno, doncs a vegades no hem d'anar tan mal encarrilats.
Intentem fer aquestes recomanacions
que fugen una mica del que serien els tòpics més habituals
o el que són les representacions o les festes més conegudes
i intentem aportar algunes activitats
que no són de les més... que no estan encara dins de l'Star System,
podríem dir.
Quin és? Per cert, ara ja aprofundirem,
però l'Star System d'aquí a Tarragona,
l'Star System nostrat, per entendre'ns?
No, l'Star System cadascú se'l fa com vol,
però vaja, recordo els primers anys que fèiem o explicàvem
la Fira del Gall de Vilafranca del Benadès,
que, bueno, no veia massa fotos a nivells de comunicació importants
i, en canvi, aquí ja l'explicàvem,
o, per exemple, anem cap a la zona sud,
el pessebre de Bandellós,
la Masia Castelló de Bandellós,
és un pessebre al qual s'ha dedicat molta tela els últims anys
i també va ser un petit descobriment
que vam fer des d'aquí de la Sintonia, no?
Què ens proposes d'ascubrir?
Són Star Systems, com sempre, com veus,
menys americanitzats que d'altres.
Per què ho hem de copiar
si tenim coses del tot d'una més profitosa?
No, no, a més, no defugirem de la tradició nostrada
i parlarem d'algunes manifestacions
de les que serien habituals en aquests temps.
Veurem més Reis Mags que Papa Noel, no?
Que Santa Claus.
Sí, sembla que sí, el porto algun també de Rei Mags, sí, sí.
En tot cas, com enguany tenim aquest encabalcament
del cap de setmana
en què serà gairebé semifestiu,
podríem dir, a nivell nadalenc també.
Doncs se'ns ha corregut buscar alguna de les manifestacions,
ja sigui de pessebres vivents o també de Reis,
que encara es mantindran aquest cap de setmana.
Evidentment, les de Reis es mantindran totes perquè no han passat.
Però les de pessebres vivents, a vegades,
algunes acaben abans, altres no.
Llavors hem buscat algunes que, tot i que estan
relativament a prop de casa nostra,
però allò que no formen part de l'estructura immediata,
de l'entorn immediat,
el que seria el camp de Tarraona o voltants,
a vegades se'ns escapen.
I hem buscat, en el cas dels pessebres vivents,
n'he buscat tres de molt diferents,
cadascú caracteritzat per una cosa,
per un element singular i que estan en una relativa curta distància
de la nostra ciutat.
Cadascú d'aquestes, a més a més, té un element distintiu
que podríem dir que és diferent de la resta de pessebres.
El primer és un pessebre d'un petit nucli de població,
que no és ni municipi,
que és les Gonyoles.
Les Gonyoles és un municipi que està al peu del que s'anomena
la Serra de les Gonyoles,
que està dins del municipi de Vinyonet, del Penedès,
i, perquè facin la idea,
cotxe fins a la sortida de Vilafranca,
i d'allà al pessebre jo crec que no hi ha més de deu minuts.
Sí, i si vas per la Nacional encara et queda més a prop.
Més a prop.
Doncs, sí, bé, de fet, si sos de l'autopista
després has d'anar directament a la Nacional.
En tot cas, el pessebre d'aquest petit nucli de població
és interessant no ja només pels anys que fa,
que fa prop de 30 anys que es fa,
sinó perquè és l'únic pessebre vivent
que no té els textos enregistrats
o, senzillament, no hi ha textos que hi ha d'altres.
Aquí hi ha una representació escenificada
en la qual els actors parlen.
Per entendre'ns, podrien ser, parlen i actuen,
podria ser una mena de pastorets, però a l'aire lliure,
cosa que té, evidentment, com tots els pessebres vivents,
els seus inconvenients i els seus avantatges.
Inconvenient principal, ja saben que quan han d'anar pels camps,
doncs amb aquestes dates nadalenques,
el que han de fer és de parça bé, perquè normalment fa fred.
Però vaja, això ajuda a crear una mica el clima nadalenc, també.
Barreja el que seria un entorn natural maco,
sobretot podríem dir que l'escena culminant del naixement
es fa amb una cova de pedra natural,
que podria ser una balma d'un cert interès,
i totes les escenes es desenvolupen al voltant d'aquesta cova,
en la muntanya o en les muntanyes de la serra de les Gonyoles.
Com a trets característics, podríem dir,
a banda que s'escenifiqui,
i per tant tinc una similitud amb els pastorets,
jo diria que això li fa pujar els trets humorístics
que normalment no tenen els pessebres vivents,
sinó que els tenen més aviat els pastorets,
i en aquest cas s'accentua molt
tot el que són la presència i els enfrontaments
entre els pastorets i els diables.
Òbviament això li dona més espontaneïtat,
li troba rigidesa...
Crec que en aquest sentit és un pessebre
que a diferència dels pessebres normals es mou,
o mou dels pessebres normals que es basen més aviat en l'estaticisme.
Ja sabem que hi ha d'altres que han anat apostant
sense introduir la paraula, però per moviments,
en el cas de Bandellós que apuntàvem,
és un dels que va fer aquest trencament,
a diferència d'altres, per exemple,
les comarques lleidatanes, sanguim de la plana,
que té una estructura realment,
i amb una temperatura molt més baixa que a Vinyonet,
del Penedès, realment d'estaticisme total.
Lleràtic, gairebé.
Exacte.
Bé, en tot cas, aquesta seria una de les característiques
més, jo diria, més singulars.
Com a coses simpàtiques, home,
doncs, per exemple, l'arribada en aquest nucli de població
es fa a través, precisament, dels carrers del poble,
i jo diria que hi ha una certa pugna
per part dels vilatants per competir
amb els guarniments exteriors de les cases,
que té una certa gràcia perquè a més permet explicar
una mica el que són els diferents elements simbòlics,
els nens, sobretot,
els diferents elements simbòlics de Nadal.
S'ha de dir que aquí, en Guany, per exemple,
podem constatar que s'ha anat imposant
una tradició que han afavorit els vessars xinesos,
no només en el que està les guinyoles,
sinó de forma genèrica,
perquè les il·luminacions nadalenques,
encara en particular, s'han multiplicat.
Aquí se pot constatar que realment
aquesta facilitat d'adquirir aquest tipus de tubo,
tubo elèctric,
permet que hi hagi un canvi o una evolució
en la tradició de la il·luminació nadalenca.
Tot això, i permet-me un incís,
jo crec que l'objecte rei d'aquests guarniments nadalencs d'enguany
ha estat aquesta Santa Claus
que s'enfilen pels terrats i pels balcons.
Sí, sí, aquest seria el segon.
Que encara va més enllà,
que vaja, s'han proliferat,
si en puges algun terrat de Tarragona
o qualsevol altra ciutat,
veus Papa Noel, Santa Claus, per tot arreu.
Hi ha una inundació de Parenuels d'aquests, no?
Bé, en tot cas,
aquí a les guinyoles també es pot veure aquest aspecte.
Com a tema també característic,
doncs potser seria,
si més no,
he trobat prou interessant
un tió de dimensions monumentals, no?
Que, a més, amb el qual s'explica una mica
una llegenda curiosa sobre el tió,
que no és de les més populars, no?
Però sí que m'ha cridat bastant l'atenció
el fet de la cristianització absoluta
que se li donen aquest pessebre vivent,
sobretot perquè aquest tió,
que veia a ser un tronc enorme, no?,
doncs sembla,
s'explica, doncs,
en aquesta visió, no?
Que sobretot se basa en textos
de Folky Torres,
una part i també d'algun altre autor, no?
Es basa una mica en la idea
que sobre aquest tió va dormir la mare de Déu
o va descansar la mare de Déu, no?
I, bé, però és curiosa
perquè no és una de les més habituals, eh?
No dic que sigui innovadora,
però no és de les més habituals.
Bé, en tot cas, aquest pessebre vivent
es pot veure encara el proper diumenge,
dia 8, a les 6 de la tarda,
perdó, a les 6 de la tarda,
i s'ha d'estar puntual
perquè a diferència d'altres,
d'aquestos que són estàtics,
com aquest i a teatre,
doncs comença i llavors va...
No, no, és que si vas fora de temps
et perds el quadre correspon.
En tot cas, un pessebre parlat, no?
Una mica, seguint en aquest cas
la tradició del Penedès
i del Camp de Tarragona també,
dels valls parlats,
doncs en aquest cas,
pessebre parlat, no?
L'altre és una miqueta més lluny,
ens hauríem d'ubicar a prop d'Igualada,
comarca de la Noia,
tampoc estem en una llunyania increïble,
és un petit poble que es diu Prats de Rei,
és una població que també veurà
aquest pessebre proper diumenge,
també el dia de Reis, en aquest cas,
el dia de Reis i el diumenge, dia 8,
i aquest pessebre de Prats de Reis,
a banda també de la seva llarga tradició,
a banda també del seu fred talentor,
que ajuda a fer-lo, doncs,
més realista,
jo diria que l'element singular i característic
és que és possiblement l'únic pessebre
que tingui,
pessebre vivent,
que tingui una música
al 100% composada
ex-professor per a representació.
És a dir, la majoria de pessebres,
doncs, usen,
alguns agusen de...
Refregeixen nadales tòpiques,
vaja, ja ens entenem.
Alguns ens defugen, eh?,
perquè hi ha alguns que tenen
una cura exquisita
en l'ús, per exemple,
d'altres tipus de música tradicional,
fins i tot alguns he vist
alguna petita escena de música en viu.
En tot cas,
en aquest cas,
hi ha una música composada
i enregistrada, doncs,
per cors i orquestra
d'un cert nivell,
reaprofitant
tonades populars
en alguns casos,
però no de les més conegudes,
en d'altres sí,
perquè, per exemple,
hi ha uns fragments
del cant dels ocells
del Pau Casals,
però, bé,
en tot cas,
és una de les coses
més singulars
que hi ha
en aquest pessebre,
no?,
o la més singular,
podríem dir.
Ells diuen,
realment,
que és
l'únic
que té aquestes característiques
i, de fet,
la partitura
diu que és un oratori
per a sol cor i orquestres,
no?,
o solista cor i orquestres,
perdó.
En tot cas,
és una de les qüestions
interessants.
Un centenar d'actors
participen
i, sobretot,
té lloc
en els carrers
d'un poble
d'un cert encamp,
perquè tens una certa
antigó,
també, no?
Això és Prats de Rei
a la comarca de la Noia
i tampoc estem
excessivament lluny.
I ara,
per anar-nos una miqueta
cap a l'interior,
però tocant,
com aquestes dues poblacions
eren comarques
barcelonines, podríem dir,
entre cometes,
això de les demarcacions
provincials.
Un pessebre,
que si es caracteritza
per alguna cosa,
és per allò petit
que és el poble
i per allò petit
que podrien ser
el...
per tant,
les dimensions
diagogràfiques
on es desenvolupa,
no?
Rocafort de Vallbona.
Rocafort de Vallbona
és un petit municipi
que està,
perquè vostès facin la idea,
en direcció
a la carretera de Tàrrega.
s'han de dirigir
a la carretera de Tàrrega
i, de fet,
el nucli,
en aquest cas,
doncs seria
un nucli
composat
per
Sant Martí de Maldà
i Rocafort de Vallbona.
En aquest cas,
a banda que,
una diferència important,
que aquest pessebre
és gratuït,
a diferència dels dos altres,
tot i que normalment
els preus són
molt simbòlics
en els dos casos
també
que hem esmentat abans,
el que sí que és curiós
és que s'aprofita,
en aquest cas,
més que l'entorn natural
o més que una plaça,
s'aprofiten exactament
també
les cases
i els accessos
de les diferents vivendes
d'aquest petit nucli
de població
amb molt pocs pilotants
que hi viuen
durant tot l'any,
però que, en canvi,
té un cert valor.
Sobretot,
primer,
perquè és una de les comarques
lleietanes
que crec que mereix
un fet destacat,
de l'altre
perquè s'hi pot veure
perfectament
la combinació
del que serien
les escenes bíbliques
amb els oficis
més o menys tradicionals,
com poden ser,
per exemple,
els que envolten
el tema de les olives,
que en aquest programa
hem educat altres vegades,
però que en aquest cas
estem en una comarca
que realment
hi ha una certa tradició
i a la qual
alguna vegada
hem fet referència
quan hem parlat
de les matances
del porc,
perquè aquí,
encara en aquesta població,
en aquest nucli
Rocafort de Vallbona,
hi ha un cert calendari
ric en el sentit
que fins i tot
sembla que al voltant
de les dades de Carnaval
se realitza encara
avui en dia
la matança del porc.
En tot cas,
un pessebre petitet,
gratuït,
i de gran valor
per l'entorn
de la població
i pel petitet
que és,
encara es pot veure
en aquest cas
el dia de Reis,
no el diumenge,
sinó el dia de Reis,
en un primer passej
a les 6.30
i un segon
a les 7.30.
Més o menys
perquè es facin la idea
la majoria de pessebres
calculin que són
a les 6 de la tarda
i això els ubica
ràpidament.
I això seria
la tongada
de pessebres,
no?
Tres propostes,
si et sembla,
les repassem
a les Gonyoles
a Prats de Reis
a Rocafort de Vallbona,
dues a les comarques
barcelonines,
per entendre'ns,
una altra a Terres
a Lleida Tanes,
tres propostes diferents
que encara tenim
l'oportunitat
de veure aquests dies.
Pensim que Prats de Reis
és una mica més complicat
però Vilafranc,
bueno,
el que és l'accés
des de Vilafranc
a les Gonyoles
i aquest accés
des de Tàrrega,
bueno,
des de la carretera
de Tàrrega,
des de la carretera
de Tàrrega
a Rocafort de Vallbona
són recorreguts
a l'ADM
en curs en cotxe
que al voltant
dels 35-40 minuts
es poden fer
sense massa problemes.
I després
anem a Reis,
en aquest cas
els Reis,
tot i que també
de quan en quan
apareixen pels pessebres,
doncs hem-hi hagut
destacar
un ritual
de crida als Reis
i
algunes poblacions,
en aquest cas
sí que hem optat més
per les comarques
tarragonines,
no en el ritual
però sí en les cavalcades
en què passen cavalcades
una mica diferents.
El ritual seria
en una població,
avui estem fent
tot el torn
del voltant
de la comarca
de Tarragona,
si agafem
la comarca de Tarragona
per la banda
de la Franja,
doncs
es trobaran
que hi ha
un cerll
que llinda
amb diferents poblacions
del que és
la comarca
del Matarranya.
Al Matarranya
hi ha una
petitíssima població
també
que és la Freixeneda,
la Freixeneda
té 420 habitants
i perquè
vostès
se situin
en aquest poble
si els hi es parlava
dels altres
que tenen
un cert encant,
aquest té més encant
potser encara
perquè és el poble
en què Vicente Aranda
va rodar
la pel·lícula
Libertàries,
no?
Per tant
té un entorn
monumental
important del segle XVI-XVIII
i que té
un encant
ja de per si.
Bé,
en aquesta petita població
al matí
de la Diada de Reix
es veu que
els nens
pateixen molt
perquè
no vinguin
els mags.
Això acostuma a passar
ho hem parlat
algunes vegades
amb poblacions
petites
o que estan
a vegades
en alguns casos
allunyades
de les grans
vies de comunicació
avui en dia
tot això també
evidentment
canvia
perquè tot està
més a prop
però
en aquesta
petita vila
en algun dia
algú
devia pensar
que potser
el Reix
no l'ha
descobrint.
Estaven massa aïllats
i els camells
no hi arribarien.
Tot i que
realment
aquí hi ha
palaus i monuments
per un tubo
i la qual cosa
vol dir que
d'una manera o altra
els que manaven
o manaven
al llarg de la història
sempre hi feien cap.
En aquesta
població
al matí
del dia 5 de gener
els nens
es proveeixen
dels calderons
que diuen ells
i els calderons
la paraula
és molt clara
prové
precisament
de la paraula
de l'estri
que serveix
per cuinar
tot i així
serveix
perquè els dimonis
del Pere Botero
també
preparin en la caldera
l'oli bullent
per aquell
que no es porti bé.
En aquest cas
acostumen a ser
bullenaria
més petits
que calderes
de les dimensions
del Pere Botero
més aviat
són estris
d'aquest material
similar
al material
de les calderes
que és l'aram
o
d'altres
més
simples
com pot ser
la sèrie
inoxidant
a nivell
pràctic
avui en dia.
En tot cas
en aquesta població
hi ha una concentració
de tots els nens
de la vila
que no és que siguin
milers
però sí que són uns quants
i
durant tot el matí
es passegen
arrossegant
amb uns cordills
aquests calderons.
Aquesta
tradició
l'hem explicat
alguna altra vegada
amb alguna altra
població
del Camp
de Tarragona
del Baix Camp
concretament
i és curiós
perquè ens demostra
que a vegades
els fets
tradicionals
es reprodueixen
a vegades
amb uns quants
quilòmetres
de diferència
amb poblacions
que no tindrien
res a veure
sinó que
més aviat
el que sí que tenen
és possiblement
un cert sentit
màgic
per cridar
els reis
i aquesta manera
de cridar-los
fent soroll
en llocs
en aquest cas
de la Freixneda
una mica apartat
dels que serien
les grans
vies de comunicació
pot ser una cosa
si més no interessant.
I per acabar
ens haríem
els repartiments
de regals
hem de suposar
que a la comarca
del Matarrany
de la Freixneda
els reis arribaran
i també portaran
els seus regals
als nens.
En aquest cas
ens hem volgut
centrar
per acabar
el recorregut
amb dues poblacions
del Camp de Tarragona
perquè normalment
els mitjans
de comunicació
sempre volen
fer alguna foto
que es defugi
de les línies
més estandaritzades
i se'ns ha ocorregut
agafar
aquesta
per donar
la intenció inicial
després una altra
cosa és que s'aconsegueixi
però en tot cas
donem pistes
a veure si algú vol
també allò
normalment
demà
demà o demà passat
és un dia
en què els mitjans
barcelonins
sobretot
truquen
a mi a vegades
em truquen
escota
a veure
alguna població
d'aquí
del Camp de Tarragona
que ho faci
d'una manera
diferent
i alguna vegada
ja hem aportat
algunes d'aquestes
informacions
que per aquí
per Tarragona
Ràdio
també donem
però en tot cas
he volgut destacar
dues poblacions
no pel seu volum
d'habitants
ni molt menys
sinó
per el sistema
de repartiment
dels regals
no única
a Catalunya
perquè
ara en farem
alguna altra comparació
però
sí
poc habitual
i que manté
una mica
l'esperit
podríem dir
original
em refereixo
a Vilaseca
una població
que a vegades
alguns companys meus
que hi viuen
o que nens
diuen
que toquem
poc
amb aquest programa
de Tarragona
Ràdio
però bé
en tot cas
comencem l'any
amb un express
desig
de fomentar
d'una altra manera
no sé per què
però el dia
que et toca
fer el programa
sempre surt
Vilaseca
perquè el dia
que vam fer
el web
dels Sants Farts
també va sortir
un bar de Vilaseca
vull dir que
a més dels ben situats
em sembla
sí, sí
amb la lligueta
aquella
estava bé
classificat
bé
en tot cas
a Vilaseca
i a la Pola
Montornés
hi ha
repartiments
de regals
encara
casa per casa
i
en alguns casos
entrant
d'una manera normal
però el home normal
és o bé
baixant un farcellet
per carregar els regals
o bé
fins i tot
enfilant-se
en una escala
això es fa
casa per casa
cosa que
crec que té
un valor
impressionant
perquè vol dir
que els reis
tenen
unes llibretes
ben anotades
i que són capaços
de distribuir
sense
cap mena d'errada
en un temps
prudent
aquests regals
en aquestes poblacions
i una capacitat
de resistència
incomiable
també
sí
sí
a més
a més
en aquest
no sé
per exemple
dominar
els cavalls
al mateix temps
per exemple
que es fa
aquesta tasca
per exemple
veia
fa un parell d'anys
a la Pola
Montornés
té un cert rotllo
això
vull dir
que en tot cas
jo destacaria
aquestes dues poblacions
per la singularitat
de l'entorn
encara
doncs
real
i creïble
podríem dir
al 100%
d'aquesta
llegenda
feta realitat
cada any
al cinc
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
doncs
algunes
de les possibles
vinculacions
històriques
d'aquest ritual
perquè ves per on
sembla que no sempre
han pujat
igual els reis
a les cases
no
en tot cas
sembla
i això ens ho expliquen
els companys d'Igualada
que
les primeres vegades
que es van atrevir
a pujar
amb escales
per cadascuna
de les cases
i així
fent una miqueta
aquestes
aquestes filigranes
especials
sembla ser
que va ser
cap a finals
del segle XIX
és a dir
ara fa un centenar
d'anys
perquè abans
ni tan sols
usaven les escales
en tot cas
diu la tradició
que sembla que
cap a l'any 1895
qui es va inventar
aquesta mena
d'ajudar
els patges
dels reis
perquè normalment
els reis
a vegades ja no
podien perquè són molt grans
però qui va ajudar
a inventar-se aquest tema
van ser
uns senyors
que tenien
que fabricaven
moltes escales
a Igualada
en tot cas
a Igualada
no sé si per això
o per alguna altra raó
encara cada 5 de gener
seguint una mica
l'exemple de Vilaseca
o la Pobla
amb un turnés
s'arriben a repartir
2.500 paquets
perquè es facin una idea
els nostres nens
i els tarragonins
en general
doncs això vol dir
que 2.500 paquetes
necessiten 25 camions
per col·locar-los
darrere del seguit reial
i són molts viatges
i són molts viatges
en tot cas
les escales
dels patxes
d'Igualada
sembla que van ser
de les primeres
que van a contribuir
a ajudar
a fer aquesta
tasca més fàcil
van patrocinats
els patxes d'Igualada
o encara no
no s'ha comentat
són més aviat
a escales
altruistes
totalment
en tot cas
n'hi ha un patxa
que diuen
que és el que
és l'amo
de tot això
que és el patxa Faruc
que es veu
que és el que
controla més
tota la intendència
a nivell internacional
dels patxes
per tant
si vostès
mai tenen
alguna queixa
ja ho saben
vagin a Correus
i la queixa
li dirigeixen
no al rei
sinó al patxa Faruc
que és el responsable
de la intendència
pel que diuen
l'apartat de Correus
també és el 000
quan feia amb la carta
em sembla que sí
em sembla que encara
no l'han canviat
Jordi has portat
la Nadala
que l'hem escoltat abans
amb molt de rasquillada
però ara potser
valdria la pena
escoltar-la
i vaja a situar-la
amb el seu context
sí bé
els tres programes
nadalens
que hem fet
han estat
il·lustrats
enguany
per una antologia
bastant especial
que va fer
la casa
Ispavox
en els anys 50
una antologia
de tonades
molt variades
de tot el cicle
anual
crec que tenen
un valor importantíssim
perquè moltes d'elles
ja han desaparegut
fins i tot
potser en el cas
de les tonades
nadalenques
no
però d'altres tonades
altres cicles
potser ja han passat
a la història
i en aquest cas
aquesta antologia
té un valor
molt especial
té un munt de volums
en tot cas
per acabar
aquesta sèrie
de nadales
després que vam fer
una de tarragonina
una de gironina
si no me'n recordo
doncs hem portat
aquest ator
que és
una nadala
típica
d'Euskadi
i que
serveix per il·lustrar
com
en unes terres
de llengua diferent
doncs també
es canta
i es viu a Nadal
doncs amb aquesta
nadala
posem punt i final
a la secció
d'avui
Jordi
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
bon any
bon any
i vaja
ens trobem
la setmana vinent
el dia 10
vinga
mi
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!