.
Ara són dos quarts de 10 del matí.
Iniciem el temps de la tertúlia,
el matí de Tarragona Ràdio.
Saludem Montse Grisó. Bon dia, Montse.
Molt bon dia.
Com es nota aquest divendres?
Arrosseguem allà...
Me has visto los ojos, no?
Sí, sí, sí. Trobo que hi ha...
Però jo crec que és comuna, eh?
Aquesta imatge que desprenem pràcticament tots el divendres
quan arriba aquesta hora de dia esgarrapant
els últims mesos, que arribi ja el dissabte, no?
És veritat, va molt ràpida la cosa.
Xero Romano, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvinguda. Xus García, bon dia.
Bon dia.
Et veig bé, no et veig especialment derrotada, eh?
Per ser divendres.
Estic energètica.
Per això no, calla, que la Xus és incombustible.
Bé, no ho soc, però avui estic especialment dinàmica.
Sí?
Sí, i convainant, sí.
Ho tens tot, tot complet.
Avui sí.
Escolta, la primera notícia.
Bé, dedicarem el temps que vosaltres desitgeu,
però té a veure amb l'actualitat local, però també general.
Aquestes convocatòries del macro Botellot a tot arreu,
també a la ciutat de Tarragona.
I a la nit, aquí van convocar dos, no un, com a la resta de ciutats.
Ahir a la nit, doncs, ja davant d'aquest anunci que s'havia fet,
la Guàrdia Urbana va establir un dispositiu a la platja del Miracle,
que era la zona on s'havia de fer,
i senzillament van requisar les ampolles enbegudes alcohòliques
que van etiquetar pertinentment
i que avui poden anar a buscar les persones a les quals se'ls va requisar.
Avui ha convocat una altra, a Tarragona també,
però fins a 20 ciutats espanyoles.
Aquesta manera, una mica, diuen de protestar
en contra de les restriccions que es posen al carrer
de consumir alcohol en la via pública.
Jo, pel que he estat mirant,
hi ha moltes lectures d'aquest tema, em penso.
A mi em fa una mica de ràbia aquest tema.
Em fa ràbia perquè últimament s'està desvirtuant
tot el que són manifestacions, protestes i tot plegat.
I em penso que fent botellons massius
no és ni protesta, és a dir, no n'estic d'acord.
Primer, perquè trobo que això del botellón
és un acte absurd, estúpid i una mica, no ho sé,
embrutidor del que és ser jove i fer ús de la ciutat.
Amb això potser soc una mica conservadora,
però trobo que hi ha altres espais
on et pots anar a prendre una copa,
que el fet és anar a prendre una copa
i amb això el que s'està fent és induint una mica
la cultura aquesta de consumir alcohol
per consumir alcohol, per emborratxar-se
i com a acte social obligatori.
Per tant, no sé, jo vaig veure les convocatòries
per internet, perquè soc una mica frica
amb això d'internet, i sabia la notícia
des de feia temps i la veritat és que
em vaig emprenyar amb la gent jove
i això que jo hi treballo, amb gent jove.
Jo avui he vist unes quantes coses,
aquesta és una primera lectura,
els diaris, òbviament, no només fan la notícia,
sinó que fan valoracions, recullent opinions,
parlen, per exemple, que aquest tipus de pràctiques
formen part de la cultura urbana a les grans ciutats,
expliquen que no només que no està adreçat
als joves adolescents que beuen alcohol semiclandestinament,
sinó que hi ha persones que hi ha al voltant dels 25 anys
que ho tenen com una forma de lleure alternativa
perquè no volen anar a determinades sales
i també s'apunta des dels Consells de la Joventut
més organitzats, que també podria ser
una manera d'entendre el lleure
perquè és, entre altres coses,
molt més barata que en el cinema o al teatre.
Són coses que s'apunten,
que jo les deixo aquí damunt la taula
i que bé, vosaltres,
segur que cadascú té una punyau.
El que no ens podem quedar és amb aquesta imatge,
quatre joves que agafen l'ampolla
i s'ajunten al carrer.
Hi ha moltes lectures, segurament, no?
Sí.
Jo estic molt,
per allò que ha dit la Chur,
no estic molt al tant,
la veritat,
de la convocatòria aquesta del botellón.
Se m'ha passat totalment, eh?
No t'han enviat el missatge, tu, eh, Montse?
No, no, no m'han enviat nada
i no...
Me enteré ayer noix
pel dispositiu este de la Playa del Milagro,
me enteré.
I sí que estic molt amb ella
que és una forma de desvictuar
i si és veritat
que això forma part de la cultura,
doncs jo també protesto
d'aquesta forma de cultura
y tengo ahí mi derecho particular
de protestar contra ciertos hábitos
que a mí personalmente no me gustan
y si es eso, protesto.
Nomèricament creieu que representen els joves,
aquests joves que agafen l'ampolla?
Per desgràcia,
sempre tenim una gran massa de majoria,
que això no vol dir que sigui representativa,
perquè sempre estem en el tema
de les majories representatives o no,
però clar, és una gran massa,
en contra d'altres joves
que utilitzen el lleure per fer altres coses.
No ho sé,
és que aquí hauríem d'anar una mica de compte,
perquè...
Sí, jo,
que...
A veure,
tot,
una única raó,
pràcticament no hi ha res que la tinc.
Clar.
Jo crec que aquí també hi ha un efecte mimètic, eh,
dels mitjans,
i que sense...
de manera indirecta
s'afelleixin a la convocatòria,
perquè va començar a sortir en tres ciutats
i això s'ha anat estenent.
Sí que també la convocatòria
via internet o via mòbil i tal,
però hi ha un...
Això suposo que als mitjans
és un tema que us ho plantejo sovint, no?
Però en aquest cas,
jo entenc que també hi ha aquest factor mimètic
de, bueno,
parlant així de borreguero i punt,
o sigui, de seguir una cosa i tal.
Ara,
identificar lleure consum,
però d'entrada no ho trobo,
vull dir, no ho comparteixo.
i no sé fins a quin punt
ho podem ser tan...
O sigui,
a mi em molesta.
A mi em molesta.
És a dir,
que recullin.
O sigui,
si volem consumir,
molt bé que es consumeixi,
però que no embrutin.
Escolta'm,
perquè hem de pagar els demés.
Després tot això,
les operacions especials
dels cossos de seguretat,
després les brigades de netella,
tot això ho paguem entre tots.
I entre totes,
doncs escolta'm,
si et vols divertir,
doncs te divirteixes
tant com vulguis,
però sense que això repercuteixi,
després,
amb que la resta,
hagin de fer alguna cosa.
Bueno,
això és una de les pròpies llibres lectures.
I després,
jo no sé fins a quin punt,
també,
clar,
no hi he anat.
Llavors,
és que si anés,
jo me sentiria com...
Clar,
perquè si tens 40 anys
i vas a un nen tot d'aquí,
ja no sé què fas allà,
series l'àvia,
no?
Però,
òbviament,
a mi no me faria cap gràcia
que la meva filla adolescent
s'introdueixi al món
de socialitzers
en aquest tipus d'espais
perquè,
per passar-t'ho bé
i introduir-te al món
de les drogues,
perquè l'alcohol és una droga
com una altra,
legal però com una altra,
doncs,
òbviament,
ho trobo...
A mi no m'agrada.
Ara,
que hàgim de demonitzar
la gent que participa,
tampoc,
perquè és normal
que si ets jove
i hi ha una convocatòria
i va sense pensar-t'ho més
i greix,
ara,
que això es vulgui disfressar
o es vulgui vestir,
que tingui connotacions
de protesta,
de rebel·lia,
res de res.
Això no.
Això és el que m'agrada.
Realment és el pitjor.
Clar,
dius,
home,
de què ho vestixes
i te'n vols anar
emborratxant borratxes
i te'n vols ocupar el carrer
perquè mira que bé
que xulo que soc
i a més a més vindrà la poli
i la Parma
i jo faré aquí veure
que soc aquí un heroi,
però,
no té cap connotació
de tipus...
No té cap connotació
de tipus...
Ni cultural ni polítiques
ni res.
És senzillament
un grup de persones
no tan nombrós
com aparentment pot semblar
que s'ajunta amb l'alcohol
com a element
d'oci i de diversió.
A veure,
botellons n'hem fet tots,
jo n'he fet.
Jo,
a veure,
recordo quan era més jove
no es deia botellon
sinó simplement
el que feies potser
és comprar alcohol
una mica més barat
i abans d'anar a algun lloc
doncs bevies una mica.
O hi havia sempre
alguna casa d'algú
o alguna cosa?
Jo trobo que és un hàbit.
I els joves
en determinades edats
han consumit alcohol
i drogues
sempre?
Sí.
Sempre,
tota la vida,
no ara?
I la primera borratxera...
És que sembla
que els joves d'ara
i escolta els altres...
No, no,
si sembla a vegades
que ens l'agafem una mica
amb paper de fumar,
però realment
això existeix.
El que jo deia
és que no estic d'acord
és amb tota aquesta mena
de reivindicació absurda
de cultures urbanes
perquè...
No té res de reivindicatiu.
No,
simplement és un pataleo
i aprofitant el pataleo
doncs fem festa.
Vull dir,
bàsicament és això.
No crec que hi hagi
un transfons social.
No m'agrada
que ho recolgin
una mica
els consells
de les joventudes
i tot això.
No m'agrada
perquè trobo que...
No crec que ho recolgin.
En tot cas,
o justifiquen
o busquen alguna argumentació.
Però a veure,
que no tenen mitjans
perquè...
El tema econòmic,
perdona,
això sí que els joves
ara,
si no tenen calés ara
i no tenen espais
de llibertat ells,
que és el que hem tingut nosaltres.
Sí, sí.
Això tot diners.
Ja està bé.
Ara,
el que crida l'atenció...
Van en cotxe.
Vull dir que no van en cotxe.
Van en cotxe
i cotxes que,
Déu-n'hi-do.
Jo amb aquestes edats
vam amb zapata.
Que allí m'agaf totes hem fet
això,
agafar una xiveca
o el que fos,
és igual,
i anar-te'n a una plaça
i quedar amb la gent
o una platja
i quedar a partir d'aquí
després fer la ruta.
Però aquesta...
moment nostàlgica
que ja fa la ruta.
No, per vaja.
Moment llagrimeta.
El botellón por el botellón.
Que jo encara ho faig,
eh?
Que jo encara ho faig
de tant en tant també.
Jo no t'imagino
amb una xiveca
a la plaça de la Fona
així a la...
Ah, doncs sí que...
Per Santa Tecla.
Per Santa Tecla.
Per Santa Tecla
és com tema carnaval,
no?
Tot ho val.
Hi ha alguna festa.
Hi ha alguna festa.
Hi ha alguna festa.
En alguna ocasió.
Esto está...
Yo pregunto.
Esto ya se hizo ayer,
¿no?
Lo del botellón.
Sí, es va intentar fer.
Però no es va fer.
No es va materialitzar
tant com s'havia convocat.
Hi va haver un dispositiu
de 15 agents
de la Guàrdia Urbana
que prèviament
van a cordonar la zona.
Hi ha una ordenança municipal
que els hi permet
doncs demanar documentació
i mirar el contingut
del maleter del cotxe
i sense cap incidència,
a més a més.
jo el que trobo
el que no m'agrada gens
és que això es pugui
a veure...
Sí,
explicar com una expressió
de revolta
perquè perdona...
És sobretot això el tema.
Primer,
l'espai
ha de ser de tothom.
L'espai ha de ser de tothom.
I organitzar l'espai...
I la RAIF aquestes també
que van als pobles.
Digue'ls-hi a la gent
dels pobles del costat
que estan quatre dies
que no poden dormir.
És que clar...
Per això,
que l'espai és de tothom
sempre i quan...
No molestis els altres.
A veure, clar...
Però de moment,
tal com es fan,
molesten i molt, eh?
I a més,
com que a França
hi ha una legislació molt dura,
venen cap aquí,
per exemple.
Ja, però és que aquesta
no és la idea de RAIF.
És que estem amb el mateix,
estem desvirtuant.
És un macro-macro-botellot
amb música,
aquestes RAIFs
que fem per aquí, no?
No, i macro-do-gradit...
Oi, droga, droga!
Sí, un mercadet de...
Sí, exacte.
El tema és aquest,
però és que això
tampoc és una RAIF.
És que estem amb el mateix,
estem sempre desvirtuant les coses
i desvirtuant paraules
i desvirtuant conceptes.
Una RAIFs és molt més
que tot això
i jo hi he estat en RAIFs
de debò
i no es tracta de...
De les autèntiques, vaja.
Bé, autèntiques
o com a molt
no és aquest concepte
tampoc d'arrossegament
ni de droga
i d'alcohol,
no, era música
i fruit de la música
electrònica, tampoc.
A veure, jo no sabia
que el que feia jo
a casa meva eren RAIFs.
I diria,
ja has resultat que això...
ens has d'acomiadar, eh?
No feies RAIFs a casa meva?
El de Boda diu,
però bueno,
si tens aquí muntada una RAIFs...
Però què estic muntat jo aquí?
Ja estàs muntant una RAIFs?
No, a veure't,
als estius...
És una festa d'aquestes
que es fan...
Al espai públic...
Al camp.
Al camp.
Sí, sí.
No sé,
en cap instal·lació,
en cap equipament,
en cap...
És al camp.
A cel obert, al camp?
Al camp.
Muntar uns...
Els macroconciertos,
els macroconciertos,
què se diuen?
Amb equips de música
i molta gent.
A tota la vida,
als estius,
tothom que ha tingut masos,
ha muntat festes
i verbenes
i històries
fora de...
I que això...
Qui tenia un garito,
un guet i a llum...
Però, Txaró,
quanta gent anava
a la festa a la Revella
que muntaves al mas
i quanta gent et va anar
a...
No sé quina va ser l'última...
Que els fa gràcia
que com es van desvirtuant les coses,
no que es posen nom.
Jo és que penso
en aquell pagès
que matina a les 6 del matí
per anar al tros
i que porta 4 dies sense dormir
perquè hi ha uns xavalets
que estan timba-timba.
Aviam.
Bueno, clar.
Si no, no, si...
I al tros li queda destrossat
m'apuntant des d'aquí.
Tot el conreu...
És encima.
És que, clar...
Però quantes diuen això?
El que diu la Xus...
Home,
jo,
totes les que tinc notícia
que s'han fet
sempre han tingut conseqüències
d'aquest tipus.
Potser és que els que hi convoquen
no ho tenen clar,
com diu la Xus,
que és una Revella.
Sí,
jo trobo que s'hauria
d'habilitar un espai...
A veure,
com quan muntes un concert
o muntes un altre tipus de cosa,
deixar també que els joves
puguin muntar una Reve,
a vegades també hi ha problemes
d'aquest tipus,
per tant,
s'opta pel tema
de rebalar-se,
tornem-hi a ser,
i muntar una Reve on t'assemla.
Això tampoc ho trobo bé.
Ara sí,
habilitem un espai
si volem fer una Reve.
Habilitem un espai
si volem fer un botellón.
I no ho sé,
és que trobo que també
s'hauria de dir
anar més alt.
Hi ha un col·lectiu de Madrid
que demana
que l'Ajuntament,
és un dels ajuntaments
que han endurit més
s'habiliti un espai públic
a cel obert
on només puguin accedir
i majors d'edat
a practicar el botelló.
Doncs sí,
per què no?
No ens agraden
a les discoteques,
no ens agraden
als llocs tancats,
ens agraden estar
a la gespa
amb el got.
A veure,
és que clar,
aquí tants caps,
tants barrets.
Bueno,
ja escolta,
em t'agrada molt bé,
però per què m'ha de preocupar jo
de cadascú que sigui,
que es monti la vida
sense que els altres
li hagin d'anar al darrere?
És que demanarem
que ens asseguitin un espai
perquè xaro,
què podíem demanar?
Sí,
sí,
clar,
és que és possible.
Tu per què vols un espai,
Montse?
Jo per,
a mi el que més m'agrada és hablar.
Ah,
jo per navallar.
Un espeicórner d'aquests...
Sí,
un espeicórner.
Un jo per navallar.
Va,
vinga,
gratis.
Gratis,
clar.
Un jo per navallar gratis,
va.
Música en directe.
Molt bé,
aviam,
parlant d'espais,
l'escola d'idiomes
al final sembla que no val a xar 3,
eh?
Ai,
això no vols dir.
ara resulta que tècnics de l'Ajuntament
i la Generalitat miraran si finalment
va cap a Joan XXIII
i aquí a la xar 3 fem el centre de creació contemporània.
Cap a Joan XXIII hi anirem tots,
em sembla el final dels nersos que em provoca
tot aquest tema, eh?
Perquè ja està bé,
jo com a jove creadora
estic una mica emprenyada en tot aquest tema
perquè es van passant una mica la pilota
de l'un a l'altre
i aquí no es fa ni escola oficial d'idiomes
ni centre de creació contemporània
ni res
i tenim la xar 3 allí molta...
Però sempre que la tindreu.
la xar 3 és que ara ja no va a l'Escola Oficial d'Idiomes allà.
Tu i això ja...
Jo també ho llegeixi, eh?
Jo no poso la mà al poc per res, Xux.
Per això ho vas saltant tu.
Jo ahir,
el Ricard en aquesta tertúlia deia
que el dia que es posi la primera pedra
de l'Escola Oficial d'Idiomes
farem una festa
i jo estic d'acord,
m'apunto a la festa.
Perquè fins fa poc
ja era definitiu que anava a la xar 3.
Ara ja no,
ara es comença a reconsiderar
la zona de Joan XXIII.
A on Joan XXIII?
La zona.
A tota aquesta zona
on ha d'anar també una llar d'infants
i una escola
i tota una sèrie d'equipaments.
Però el que passa
és que ja es va rebutjar aquell espai
perquè deien que no hi havia suficient espai.
Ara s'ho tornaran a mirar.
Però clar,
sembla que si jove creadora
la xar 3 serà per a vosaltres,
sembla, eh?
No ho sé.
Ara no em diguis si estic segura
perquè d'aquests temes
no hi ha res segur mai.
És que per això t'ho deia,
és que fa uns dies
era seguríssim
que l'escola oficial
anava a la xar 3.
Jo t'ho dono la informació del dia.
Què pot passar dins?
No ho sé.
És que és això el problema
de l'actualitat,
aquesta candent
de la xar 3
i de l'escola oficial
que d'un dia cap a l'altre
la cosa es decanta.
No sabem ben bé per què,
però no ho sé,
fan reunions clandestines,
botellons clandestins,
no ho sé,
tots aquests polítics
que van canviant d'idea.
Eso sí que hace un botellón.
Sí, jo crec que sí, eh?
Tanto reivindicar
i aquí se nos...
Si nos están haciendo botellones...
Ellos solitos.
Ellos solitos
se están organizando
en los espacios,
que si ahora en Joan XXIII,
que si la xar 3,
que si la xar 3,
que si la xar 3,
que si la xar 3,
que si la xar 3,
que si la xar 3,
que si la xar 3,
que si la xar 3,
que si la xar 3,
que si la xar 3,
que si la xar 3,
lo mismo que cuando hay elecciones,
se pregunta,
pero bueno,
con que hay una mayoría
como siempre,
que es la mayoría
que decide,
pues...
Ja que parleu
de reivindicació
i rebeldia,
demà hi ha convocada
una manifestació
per commemorar
el tercer any
de la guerra a l'Iraq.
Els organitzadors,
en principi,
que aglutinen
totes les persones
que continuen
manifestant públicament,
no només privatament,
el seu rebuig a la guerra,
que és la plataforma
Tarragona Patrimoni
per la Pau,
ja albiran
que la convocatòria
de demà dissabte,
òbviament,
tot i que la situació
fins i tot ha empitjorat
a l'Iraq
i hi ha molts països
d'aquella zona,
serà,
però,
moltíssim menor
que aquella històrica
en el que artistes,
cantants
i tothom
que es deia així
una miqueta,
doncs va dir
no a la guerra.
La situació continua,
però deien que
dubten molt
que es volia
sortir una xifra.
Avui,
17,
hi ha convocades
manifestacions
per expressar
el rebuig
a la situació
de la guerra
i el que està passant
a l'Iraq
arreu del món.
És una convocatòria
internacional.
i demà
jo ja estava assaventada
i intentaré
de totes
a totes
assistir-hi.
I venia pensant,
quan tu parles de rebel·lia
dic,
mira,
a veure com ens mobilitzem
per això.
Però no només els joves.
No,
no els joves,
tothom,
tothom,
tothom.
O com ens mobilitzem
per, no ho sé,
em sembla que són
250 morts al mes
entre Mauritania i Canària.
Per exemple,
encara hem de veure
alguna manifestació
per a aquests morts,
no?
Bé,
en fi,
en fi.
Ara,
que sempre passa això,
que quants conflictes
estan,
s'han deixat de visibilitzar,
i punts dramàtics,
no?,
de situacions ja
d'humanitària,
de crisi humanitària,
que no els tenim presents
perquè deixen de tenir
l'actualitat,
deixen de ser actualitat
perquè,
a veure,
l'Iran no ha deixat
de ser actualitat
perquè,
malauradament,
cada vegada
ha anat a pitjor
i la situació
d'amunt...
Sí,
però ens hem acostumat
una miqueta,
no?,
a la notícia
de cada dia
d'una bomba,
un atemptat,
una cosa que s'està
convertint ja en guerra civil,
és a dir,
és que la cosa
està molt,
molt pitjor
de quan es va iniciar,
que és el que deia
la Iolanda,
no?,
és que s'està embolicant
moltíssim
i sembla que la gent
no se n'adoni d'això.
Per què vam sortir
tantes persones al carrer,
tants artistes
intel·lectuals
es van manifestar
i van sortir
per tot arreu
i tres anys després,
no,
no vaig amb el lliri a la mà,
més que fer una...
és una pregunta retòrica,
una miqueta per reflexionar-hi,
no?
Perquè som així,
perquè els éssers humans
som així d'absurts
i som així
de pocs responsables
amb el que fem,
és a dir,
es fa una gran convocatòria,
es posa de moda
fer casolades
cada nit a les 11
i de sobte
tot això passa,
les notícies passen,
hi ha altres prioritats
i s'han oblidat.
Vull dir,
és que és tan simple com això
i amb això
passa amb tot.
Si una cosa està de moda,
doncs,
mira,
el que parlàvem abans
també del tema dels joves,
es fa.
Si no,
no es fa.
Ara són quatre persones
que estan convocant
aquesta manifestació,
no?,
des de la plataforma,
que fan una feina
estupenda
que se'ls hauria de reconèixer.
De corredor de fons,
a més a més.
Sí, sí.
A més a més,
aguantant carros i carretes,
atacs institucionals,
a vegades,
fins i tot,
i la veritat és que
el seguiment que tindran
serà mínim.
Per què?
Doncs perquè...
O no,
a veure,
potser no,
a veure,
comparar-la amb la de fa tres anys
jo crec que és que
no es pot comparar
perquè el moment,
perquè era un moment històric,
també una moda...
Un moment històric
que els que tenen a l'Iraq,
un moment històric.
És que ens movem sempre
per moments històrics.
Bueno,
em sembla que...
Però que quedava molt bé,
també.
No,
no quedava bé.
Fa tres anys,
jo no sé,
cadascú,
no sé,
al seu gust,
no jutjo ningú jo.
Ara,
que fa tres anys,
encara hi havia l'esperança
d'aturar la guerra.
O sigui,
aquest punt
que hi havia gent
que es pensava
que fent pressió,
mobilització al carrer,
podria canviar.
L'etat,
hi havia molta gent
que s'ho pensava.
Gent que no s'havia mobilitzat mai.
gent que no havia anat
o que potser feia 20 anys
que no s'havia mobilitzat
o que es mobilitza allò
quan el regidor aquest Blanco era,
de l'ETA,
o sigui,
situacions d'aquelles
que realment ja hi ha una...
Extremes.
Extremes.
Llavors,
jo crec que es va viure
per molta gent
com una...
Realment,
un moment
que sabia de...
És que era...
Se van sentir moralment...
Molta gent...
Però moralment
i t'has de sentir tot el dia
i tots els dies.
Vols dir que no ens...
És la mateixa situació.
Jo crec que ens va moure
una mica la por, eh?
Ens va moure una mica
la por apocalíptica
que s'iniciava una guerra
i que tots...
Que ens podia que tu
rebríem nosaltres.
Exacte, exacte.
Aquí està.
Quan tens aquesta por
d'aquest ojo
que potser m'esquitxarà,
surto al carrer
fa icasolades
i el que convingui.
Ara com que veiem
que no ens estàs quitxant gaire?
Home,
algun mort,
allò,
l'11M,
tot allò,
però bueno,
no ens queda gaire...
És que som així.
No ens queda gaire a prop.
Llavors no cal mobilitzar
perquè ja no podem fer res.
Com que no ens estàs quitxant gaire,
tampoc.
Jo penso que és que
tenim el nivell d'utopia,
el que tenim
com si no ho tinguéssim.
I penso que tindríem
que tenir aquest nivell d'utopia
que ens mantingués
constantment,
no en una jornada de protesta.
És que tindríem que estar
tot el dia presentat,
no per una cosa,
sinó per la visualització
de tot el que està passant.
No posar nom a un lloc.
És una actitud davant de la vida,
no un dia puntual.
No, no.
Tenia que ser una actitud
continuamente
perquè és que
si ja no ens revelamos,
jo és que ja no sé
què esperamos
para dir
ja va està.
Però con tot,
con tot, eh.
Hi ha molta gent
que se revela
i tampoc no siguen...
Però el que passa
és que haurien destalcar...
Gràcies a esos
que se revelan constantemente.
Però no som la mayoría.
A veure,
si en un moment determinat
protestan un millón de persones
i això és la gran avalancha
i al dia siguiente
todos nos sentimos muy contentos
y satisfechos con nosotros mismos,
¡qué pena!
Y eso porque no se continúa.
Ya delegamos en otros
que hagan lo que tienen que hacer.
Y continuamente estamos
delegando en otros.
No, no ho sé,
jo no parlo dels altres.
Jo m'hi sento partícip
de gent que es revolta
i que intenta transformar les coses.
Per tant,
ara,
les situacions d'injustícia al món
són tan frapants
que és que realment
si no hauríem d'estar permanentment
mobilitzats,
a veure,
jo l'únic que dic
és que jo entenc...
No, no, no, no, no,
i això que hi ha moltes...
jo entenc
que no em sembla bé
però m'ha dit
mira que bé ja està,
s'ha acabat.
Òbviament hi ha molts conflictes
oblidats al món
però que jo entenc
que no hi hagi
la mateixa resposta
tres anys després
de quan hi havia un moment
en què milions de persones
al món,
milions de persones al món,
no només aquí,
estaven al carrer
perquè es va fruit
d'una campanya
que va ser persistent
per intentar aturar
la invasió.
Llavors, ara,
aquesta campanya
ha quedat diluïda
i hi ha gent
que va mantenint
la consciència
de Pepito Grillo
va anar a...
Però s'ha de ser
una mica autocrític,
des d'aquest punt de vista,
no caure en aquesta cosa
d'una notícia
es menja l'altra,
què hi farem,
el món està molt malament...
Una miqueta autocrític
sí que ho hauríem de ser,
a nivell personal,
tots pagats.
És que jo trobo
que cadascú
des del nostre àmbit
podem ser rebels
mínimament.
És que a veure,
a vegades,
ni que fóssim mínimament rebels,
cadascú des del nostre treball
o des de la nostra
plataforma d'expressió,
ja n'hi hauria prou.
Però no,
el que fem simplement
és això,
posar aquí l'actualitat
una mica des de lluny,
si es fa una convocatòria,
bueno,
ja hi anirà una altra,
és a dir,
sempre estem una mica...
Però que no hi anirem,
els que estem aquí,
les que estem aquí...
Doncs jo no ho sé si aniré,
què vols que et digui?
Ah, doncs jo sí que ho tinc clar
que aniré.
Doncs jo no ho sé,
jo no ho sé.
Llavors, no ho sé,
parlem dels altres...
Jo no m'hi sento
com en l'altra part, eh?
És que jo no m'hi puc sentir
com la rebel,
no m'hi puc sentir
perquè no hi he actuat
tampoc com una rebel constantment.
És el que diem
de fer una mica d'autocrítica.
Bueno,
potser jo seré rebel
des d'un altre punt de vista.
No ho sé,
o no,
o formo part de la massa
una mica aborregada,
també,
a vegades,
o molts dies,
o cada dia,
no ho sé.
Vull dir que a vegades
també ens podríem plantejar
tot això,
que tots anem de banderados
de i visca la pau,
visca la llibertat,
visca la concòrdia...
I què és això, ja?
Perquè no hi ha interès
que no va a tothom
dir això,
no és cert,
hi ha molta gent
que ni s'ho plantella
ni s'ho qüestiona
ni interessa
i que potser
hi van anar
a la manifestació...
Però jo fui
a la manifestació
d'hace tres anys...
I això va dient la gent,
això va dient,
jo no ho sé...
No, home,
és un moment històric...
No cal dir-ho,
però per exemple,
veus que a les grans ciutats
hi han convocats concerts,
per exemple,
concerts per protestar
sobre la situació.
Tu mires el cartell
dels artistes
intel·lectuals
fent manifestos
que van participar
en aquells concerts
de fa tres anys
que hi havia
un ressò mediàtic
extraordinari
i mires el cartell
dels artistes
intel·lectuals
que participen ara
i veus
grans absències
que dius,
home,
això sí que no m'acaba
a mi de quadrar.
Amb allò que deia,
jo quan deia
que de bé no parlo
de la meva veïna
que va fer un esforç
sobrehumà
perquè li feia
com a recants
a sortir al carrer
perquè no havia sortit mai.
I era un esforç
personal important
sortir amb una pancarta
perquè s'hi trobava incòmode.
No parlo d'aquestes persones.
Sí que parlo en tot cas
i fins i tot també
de l'àmbit polític
de persones
que encapçalaven
aquestes marxes
a les quals
se'ls va dedicar
tantes hores
i tantes pàgines
com el mateix conflicte
i que ara no hi són.
I que, en definitiva,
no ens enganyem.
Quan parlava
que som una miqueta
borreguets tots plegats,
ens movem molt
per aquestes icones mediàtiques.
Si aquest senyor
pensa d'aquesta manera,
jo m'hi afegeixo.
És que això és així.
Si aquests grans noms
ara no hi són
i aleshores sí que hi eren
perquè hi havia
més raó mediàtica
i més aparador,
és que potser
tornem a l'autocrítica.
Quan tu deies això
de la teva veïna,
aquest tipus de gent
deia jo
que jo em vaig trobar
amb persones
que no havien participat mai
en una manifestació
i es van sentir
moralment obligades
a allò
perquè hi va haver
una presa
de consciència col·lectiva
de dir
això és d'una indignitat
que no es pot...
No vull participar d'això,
vull expressar...
Va sortir molta gent així.
El tema dels famosos
i dels artistes
i els polítics
jo també,
a mi també em consta
que alguns d'aquests...
Però saps que arrosseguen
molta gent, eh?
Alguns d'aquests
tenen en programació
obres teatrals
que estan posant
el dit a la llaga
en el tema de la guerra,
en el tema
de les injustices.
També hi ha
alguns d'aquests
que tenen en cartellera
o sigui,
a veure,
alguns s'hauran desaparegut
però d'altres
han continuat.
Sí, però les icones
aquestes que deia la Iolanda
de gent com a important...
Bueno, molta,
hi ha molts noms,
no és que no hi hagi...
Són molt educats aquí.
Sí, són molt políticament correctes.
No, però és veritat,
grans noms
i grans cares
i grans enganxines
ficades al pit
d'aquell moment
ara ja no hi són,
ja no s'hi parla
i clar,
és el que deies tu,
la gent va a això.
Si això ho fa,
jo què sé,
el verdem...
Ostres,
el verdem és el verdem.
Però el tema de...
No sé si va ser
a la gala dels Goya
que es va fer molt palés
la mobilització
dels artistes
contra la guerra.
Resulta que qui ho va organitzar
i això
li van encarregar
a la gala,
això va ser
un grup d'artistes
als quals se'ls hi havia encarregat
que fessin
l'ostenografia
i la dinamissessin
la gala.
Aquest grup
precisament
tenen en cartera
una obra teatral
sobre la guerra
i l'estan...
Ara a Barcelona
tenen una
sobre el tema
de la pedofilia
que s'ha estrenat
justament
aquesta sèrbica.
Aquests que van fer
que sortissin
aquestes mans,
aquesta gent segueix
estant activa
i segueix posant
el dit a la llaga
i cridant les consciències.
Home, només faltaria
que no hi hagués ningú,
però la majoria no.
Bueno,
però òbviament
tots els que anaven
de vestidos
de no sé què
allà de gala,
i per mi
no tots els que estaven allà
tenien...
Monse, jo no et veig
tan optimista
ni tant.
Jo no, no, no.
Jo és que necessito
visualitzar-lo cada vegada
més perquè si no
ho veig cada vegada
més lejano.
I no ser optimista
ni pessimista, eh?
I a lo mejor
sí realista
i con toda la carga
de conciencia
que eso me lleva, eh?
Yo tengo ocupadas
las 24 horas del día
y no me deja espacio.
Otra cosa es pensar
que si esas 24 horas del día
que yo estoy haciendo cosas,
a lo mejor
tendría que dejar
de hacer esas 24
y hacer otras
que de verdad
sí que tienen
más prioridad
pero me convienen
menos.
Y eso no me conviene
pensarlo.
¿Entiendes?
Això es un acta sincer.
Porque ya me...
Sí, sí, realmente.
Ya me va bien
hacer lo que hago
y creerme
lo que estoy haciendo.
Pero no estoy haciendo...
No estoy haciendo...
No sé si me explico.
Lo que es realmente
importante hoy
y lo que nos va a marcar
el futuro,
yo...
Puede que esté haciendo
un granito de arena
y eso es importante,
pero no me lo termino
de creer
porque en relación
a la gran playa
no me siento
junto con otro grano
de arena.
Puede que las haya,
pero como estamos
tan dispersos
y tan atomizados,
falta ese rezo,
falta un bardem,
faltan 40 artistas,
pero que sea continuo,
que la llama sea continua
y que sea real
y que sea coherente.
es que si no,
es continuamente.
Hoy me alegro
por esto.
Al día siguiente
ya se ha acabado.
Yo, bueno,
no sé si
el que estic intentant
expresar
és que a mi
em sembla
molt raonable
que no hi hagi
una resposta avui
igual que la de fa tres anys.
Em sembla raonable
per un munt de coses.
El moment no és el mateix
i les consciències
no són les mateixes.
Així que això és així,
que jo digui
que estigui bé
o que em sembli bé
o malament dit
que a mi em sembla
que hi ha tot
que se pot explicar
perquè demà
sortirem menys gent
al carrer
que fa tres anys.
Només estic dient
això.
La realidad
es esa.
Yo salía hace tres años
y no salía el año pasado
y no sé si saldré
este año que estoy convocada,
pero simplemente
por una razón,
fíjate,
de horario.
¿Dónde priorizo yo
el horario?
¿En la calzotada
que tengo con los amigos
o con eso?
Ya le hemos fastidiado.
Si priorizo lo otro...
Uy, si plourá
més amiguitos que plourá.
És el tema.
Això és el més real.
¿Dónde priorizo?
Són les 10, eh?
Són les 10.
Ara sí que ens prioritzen
les notícies, Montse.
Quina llàstima.
Montse Grisó, gràcies.
A vosaltres.
Xero Romano,
Xus García,
moltíssimes gràcies.
Fins la propera.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Ajá.
Fins demà!